casa&milà&1la&pedrera1& - mg25 història de l'art · pedrera." les...
TRANSCRIPT
Antoni Gaudí Casa Milà -‐La Pedrera-‐
DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA
Nom: Casa Milà (la Pedrera).
Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet (1852 – 1926).
Cronologia: 1906-‐1910.
EsFl: modernisme.
Tipologia: civil
Materials emprats: pedra, maó, ceràmica i ferro.
Sistema construcFu: amb tècniques i materials nous.
Localització: Barcelona.
«S’han de combinar els elements sortints amb els entrants, de manera que a cada element convex se li oposi un de còncau, i a cada part de llum, una d’ombra.» Antoni Gaudí
CONTEXT HISTÒRIC
Al principi del segle xx, Barcelona paMa una forta agitació políFca i social. A Espanya, la desfeta del 1898 contribuí a l’esfondrament, durant els primers anys del segle xx, del règim políMc de la Restauració. Mentrestant, a Catalunya, la Lliga –el parMt dominant durant el primer terç del segle xx– lluitava contra el centralisme dels successius governs de Madrid i intentava frenar el conflicte amb el moviment obrer, que anava creixent. Pel juliol del 1909 es va desencadenar a Barcelona un violent moviment revolucionari les causes del qual van ser variades: radicalisme demagògic, anMclericalisme, lluita contra la políMca conservadora de Maura, etc.
L’origen immediat de la revolta fou el descontentament per la mobilització de reservistes i l’embarcament de tropes desMnades a contenir els atacs marroquins a Melilla. Com a protesta per aquests fets, els sindicats van promoure la vaga general a Barcelona. Amb una relaMva facilitat, a causa del desconcert de les forces de l’ordre i de les autoritats, els anarquistes es van fer els amos de la ciutat durant uns quants dies (Setmana Tràgica). Un cop restablert l’ordre, l’anarquisme paY una repressió molt dura. Un dels seus ideòlegs, Francesc Ferrer i Guàrdia, que no era a Barcelona aquells dies, va ser acusat d’haver promogut els aldarulls. Tot i la campanya internacional que es va fer per salvar-‐lo, fou condemnat a mort i executat. A parMr d’aquell moment, els obrers van considerar que la burgesia catalana era la seva classe enemiga, van començar a abandonar el lerrouxisme i es van afiliar als moviments sindicals anarquistes.
ANÀLISI FORMAL Elements de sustentació i elements sustentats.
L’edifici s’aguanta sobre pilars de pedra, ferro i maó, que sostenen jàsseres (gruixudes bigues de ferro). Aquesta estructura consMtueix una mena d’ossada que permet alliberar els murs i la façana de la seva funció de càrrega. És un precedent del que, més tard, Le Corbusier anomenà «planta lliure», tècnica que permeMa modificar la distribució dels pisos canviant o subsMtuint els envans. Un dels espais més extraordinaris de la Pedrera són les golfes, una mena de passadís serpentejant que recorre la part superior de l’edifici. Hi destaca la presència de 70 arcs catenaris, de maó pla i altura variable, que aguanten el pes d’un terrat esglaonat. El nom d’arc catenari es deu a la seva forma, semblant a la que adopta una cadena quan es penja de dos punts i només suporta el seu propi pes.
ANÀLISI FORMAL Espai exterior i espai interior
L’edifici, format per planta, cinc pisos i golfes, s’aixeca sobre un solar en forma de L que ocupa la cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de Provença. El ves[bul és un espai d’una notable riquesa: la porta d’entrada recorda l’estructura cel·∙lular d’un organisme, el llum té forma de cap d’ofidis i les pintures murals, inspirades en tapissos del segle XVI, són de tema mitològic. El primer pis correspon a la planta principal o planta noble, de 1200 m2, desMnada a ser ocupada pels propietaris. Hi destaquen, de manera especial, els sostres, que imiten el fons del mar mogut per les onades. L’accés a aquesta planta es fa a través d’una escala independent, al final de la qual hi ha unes columnes de pedra amb el reflex pintat a la paret de davant, en clara referència a La vida es sueño, de Calderón de la Barca
La façana és una harmoniosa massa de pedra que presenta una gran unitat plàstica. Està construïda amb pedra de Vilafranca del Penedès i del Garraf. Els picapedrers treballaven al solar mateix i la construcció sʼanomenà popularment la Pedrera."Les ondulacions la doten de moviment i converteixen lʼedifici en un organisme viu. El treball de forja dels balcons, ideat per Gaudí i realitzat per Josep M. Jujol , representa majoritàriament formes vegetals, però també hi podem distingir una màscara, un ocell, un estel, una creu i dues flors."La identificació amb el món natural està plenament aconseguida, ja que hi apareixen mostres dels tres regnes: mineral, animal i vegetal."Lʼedifici sʼarticula al voltant de dos amplis patis interiors de forma cònica, pensats per facilitar la ventilació i lʼentrada de llum. Lʼaccés als pisos es fa mitjançant ascensors, perquè Gaudí va suprimir lʼescala de veïns per poder guanyar espai per als celoberts."Lʼarquitecte va sospesar, en el projecte inicial, la possibilitat de construir una rampa helicoïdal que permetés pujar deu carruatges fins a la porta dels habitatges. Posteriorment, la idea es desestimà, però sí que es va construir la rampa que conduïa al soterrani, habilitat com a aparcament.
Les golfes acompleixen una doble funció: de regulador tèrmic de l’edifici i d’espai desMnat a safareigs i estenedors. El terrat consMtueix un bosc de formes màgiques, plenes de simbolisme; mentre que a alguns els recorden el paisatge de la Capadòcia, altres hi veuen els gegants de les festes populars. Hi trobem conductes de venMlació, dipòsits d’aigua i caixes d’escala, coronades per creus de quatre cares orientades als quatre punts cardinals. En algunes parts destaca la decoració a base de trencadís de marbre blanc. Les xemeneies, que s’agrupen i presenten una forma helicoïdal per tal de facilitar l’ascens del fum, estan coronades per caps de guerrers (n’hi ha alguns de recoberts per trossos de vidre d’ampolles).
ANÀLISI FORMAL EsFl
La Pedrera s’inscriu en l’esMl modernista, que es va desenvolupar a Catalunya (principalment, a Barcelona) entre el 1880 i el 1930. El modernisme s’estengué per tot Europa, però aquí presentà una personalitat pròpia. Aquest esFl urbà i burgès creà una nova estèMca, caracteritzada per propugnar un retorn a la naturalesa com a reacció a les formes arquitectòniques de la Revolució Industrial. L’alta burgesia catalana, culta i amb sensibilitat arYsMca, veié en el nou esMl la possibilitat de donar sorMda als seus anhels de modernitat i, alhora, fer evident la seva riquesa i disMnció.
L’arquitectura de Gaudí presenta una singularitat, la complexitat intrínseca de la qual no es pot entendre sense fer referència a alguns factors importants: § La valoració del treball artesà, en la línia del moviment Arts &
Craks, que Gaudí va viure des de la infantesa a través de l’ofici de calderer del seu pare, i que el portà a envoltar-‐se de representants de tots els oficis: forjadors, guixaires, vidriers, fusters...
§ La influència de les formes procedents del món medieval i oriental, i les referències mediterrànies i catalanistes.
§ L’estudi de la morfologia natural, que no és aliè a la publicació de l’obra La morfologia general dels organismes, d’Ernst Haeckel, el 1887.
§ El misMcisme, un tret de Gaudí que li va fer veure la natura com una obra divina que volia imitar.
§ La unificació de les dimensions estèMca i tècnica i la consideració de la textura, la forma i el color com a conceptes indissociables.
§ El càlcul de forces i resistències de l’edifici mitjançant l’execució de maquetes polifuniculars.
INTERPRETACIÓ ConFngut i significat
La Pedrera va ser l’úlMm gran edifici civil d’Antoni Gaudí abans de dedicar-‐se a les obres de la Sagrada Família. Va ser un encàrrec de Pere Milà i la seva esposa, Roser Segimon. El matrimoni va mantenir importants discrepàncies amb l’arquitecte, i la construcció –que va rebre força críMques en la seva època– mai no va ser del gust dels propietaris. Es creu que Gaudí hi va escenificar Les metamorfosis d’Ovidi, amb la qual cosa expressaria la permanent transformació del món natural. A la part superior de la façana trobem la inscripció «Ave Gra6a Plena Dominus Tecum», una M (anagrama de Maria) i símbols com la rosa o els lliris. Tot això havia d’acompanyar la imatge de la Mare de Déu del Roser, flanquejada per sant Gabriel i sant Miquel, que havia de presidir l’edifici. Tanmateix, el projecte no es va dur a terme, bé perquè l’escultura realitzada no va agradar als Milà, bé perquè els fets de la Setmana Tràgica no ho feren recomanable.
INTERPRETACIÓ Funció
Inicialment, la Pedrera va ser concebuda com a casa d’habitatges. Els propietaris n ’ o c u p a v e n l a p l a n t a principal, i la resta era habitada per llogaters. En l’actualitat, és propietat de l ’enMtat bancàr ia Ca ixa Catalunya i s’ha converMt en c en t r e c u l t u r a l i s a l a d’exposicions de la seva fundació. L’edifici va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el de novembre de 1984.
CROSAS, J. Història de l’Art. Batxillerat. Castellnou Edicions, 2010 TRIADÓ, J. Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2009
Paradigma de l’arquitectura modernista, la casa Milà no va oblidar la funcionalitat, i va aportar un sistema innovador d’ascensors que conduïen directament a cadascun dels habitatges. Igualment, es va avançar a la idea de planta l l i u r e p r o pu gn ad a p e l Moviment Modern, i és per això que va uMlitzar pilars en lloc de murs de càrrega en l’estructura.