catalunya - papers nº 149

7/28/2019 Catalunya - Papers n 149

1/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Abril 2013 nm. 149 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

Fotografa:RoserArqu

es(http://www.ickr.com/photos/roserarques/)


2/33

Fotografa:RoserArques(http://www.ickr.com/photos/roserarques/)

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 149 Abril 2013 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005


3/33

Abril de 20132 Editorial

EDITORIALCONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Tel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803

Garraf-Peneds

Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - [email protected]. i fax 938934261

MaresmeUni 38 baixos, 08302 Matar [email protected]. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet [email protected]. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a [email protected]. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida [email protected]. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaPlaa Imperial Tarraco, nm. 1 Edifci2, 3a Planta, 43005 [email protected]

Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 [email protected]. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, [email protected] Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellRosell 10, 08207 Sabadell [email protected] Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar [email protected],Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, [email protected]

> ON ENS TROBEM?

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofll, Paco Martn, Moiss Rial i Laura

Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, PepCara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj,Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les

federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci isubscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecrestarda) 977340883. Collaboracions: [email protected], [email protected] Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions:

[email protected] Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i

collaboradors.

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i a drea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un txer

automatitzat degudament noticat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci dela CGT de les Balears i la seva nica nalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i con -

dencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, recticaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals

mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic [email protected] o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni -

caci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. [email protected]

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especicada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets

dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Volem expandir el pensament llibertari per tots els

mitjansM. ngels Rodrguez, entrevista al Catalunyanmero 43,2003

>> Agurrelg

1r de Maig de 2013:Per lAutogestiRepartim el treball i la riquesa

El 1r de Maig s el Dia Internacio-nal de la classe treballadora, undia de lluita de la classe social a la que

pertanyem el 99% de la poblaci, undia per sentir-nos de la mateixa classesocial, per conuir totes les persones,

ja siguem empleades, aturades, joves,pensionistes, migrants, estudiants,desnonades, excloses... El 1r de Maig,un dia per reivindicar als carrers la de-fensa de la nova societat que creiem,

basada en la llibertat i la justcia social.Aquest 1r de Maig s el cinqu con-secutiu que vivim desprs de lesclatdaquesta crisi del sistema capitalista

provocada conscientment pel poder,per poltics corruptes, pels rics i espe-culadors amos de la banca, de la gran

patronal, de les multinacionals.Ens han condut a una situacidemergncia social. Han creat sismilions daturats, han rebaixat elssalaris, ens neguen el dret al treball,a un conveni collectiu, retallen lesdespeses socials, privatitzen la sanitat,leducaci, redueixen la protecci so-cial, ens fan pagar un deute illegtim,

privatitzen les grans empreses, els ser-veis pblics, rebaixen les pensions, totsels drets els converteixen en negocis...i tot aix grcies a una classe polticaimmoral, corrupta, que solament repordres de la Troica (BCE-UE-FMI) iabandona la seva obligaci de servir al

poble, generant un sistema poltic quenega la veritable participaci demo-crtica a aquest poble.La perversitat daquest atac ideolgici estratgic no t lmits. Hem de sernosaltres, totes i tots, els qui donemles solucions des de lautogesti, en-

gegant projectes i accions que aturinlagressi, i que ens condueixin a unanova societat que doni prioritat a lesnecessitats de les persones enfront delsmercats econmics i nancers.Des de la CGT diem que no podem se-guir resignats davant el drama de laturi proposem locupaci de les empresesque tanquin sent les i els treballadorsels qui les gestionem i rebem el -nanament i assessorament pblic queara es destina per tancar-les.Enfront de latur proposem repartirel treball, reduint la jornada laboral,

proposem avanar ledat de jubilaci,per poder treballar totes i tots. Propo-sem repartir la riquesa a travs dunareforma scal que acabi amb el frau,els paradisos scals, les exempcionsdimpostos a les grans fortunes i em-

preses i que siguin els rics els qui pa-guin ms, perqu la sanitat, leducaci,la protecci social siguin pbliques iuniversals, per totes i tots. No podemseguir resignats, davant un sistema

poltic i social imposat pel capitalismeque aconsegueix portar-nos a situa-cions de gana, violncia, desesperaci,a la destrucci de la vida al planeta.Des de la CGT proposem lluitar, ocuparels carrers, els espais pblics, propo-sem una mobilitzaci permanent con-tra el sistema, negar-nos a collaboraramb ell, proposem convocatries devagues sectorials i generals perqu la

poblaci sigui la veritable protagonis-ta de la nova societat que volem, unasocietat de repartiment, digualtat i

justcia. Una societat autogestionria,antipatriarcal, ecologista, no racista nixenfoba... llibertria.Aquest s lnic cam: lautogesti


4/33


5/33

4 Tema del mes Abril de 2013

La pensi s un dret social

Nova i radical retallada de les pensions

El Sistema Pblic de Pensions, la nova pea a cobrar pels mercats i els poltics

SP Comit Confederal CGT

El nostre Sistema Pblic de Pen-sions es basa en tres principis:De repartiment, que signica que ambles cotitzacions dun any es paguenles pensions daquell any. De solida-ritat, s a dir, que tots i totes contri-

buim i totes i tots en som beneciaris.Dequitat, el que signica la redistri-

buci de la riquesa social, tractant des-igualment als desiguals per a arribar acertes cotes de justcia social. Aquests

principis sn els que regeixen la LleiGeneral de la Seguretat Social per adonar compliment al mandat consti-tucional de larticle 41 Els poders

pblics mantindran un rgim pblicde Seguretat Social per a tots els ciu-tadans, que garanteixi lassistncia i

prestacions socials sucients davantsituacions de necessitat, especialmenten cas datur. Lassistncia i presta-cions complementries seran lliures.Els poders pblics han de crear i ge-nerar les condicions poltiques pera la defensa de linters general i,daquesta manera, donar complimenta lobligaci poltica i normativa de ladefensa dall que s com, del de totsi totes i, especialment, en situacions denecessitat.

La situaci de lactual mercat detreball referent a actius ocupats/desocupats i cotitzadors, se situa en16.300.000 persones ocupades i co-titzant, alhora existeixen gaireb 3,2milions de persones parades amb

prestacions b contributives, b assis-tencials, que les seves cotitzacions sncobertes pel INSS. Les persones pen-sionistes actuals suposen 8,2 milions.Ens trobem en conseqncia que, percada pensionista, es troben cotitzant iocupades gaireb 2 persones, en con-cret 1,98 i si sumem els cotitzadorsdesocupats, la rtio puja al 2,3.Aquesta situaci, encara ms difcil,s a dir, menys ocupats i menys cotit-

zadores, la trobem en lany 1997 (larelaci cotitzadores/pensionistes, va

baixar ns a 1,5) i va donar lloc a queels poders pblics (govern del PSOE)conjuntament amb els sindicats CCOOi UGT i la patronal CEOE i CEPYME,

pactessin i apliquessin la Llei 27/97de Racionalitat per la sostenibilitat delSistema Pblic de Pensions amb duesimportants modicacions en el nostresistema pblic de pensions: el perodede clcul passa (progressivament) delsanteriors 8 anys als 15 anys i els anyscotitzats necessaris per al 100% de la

Base Reguladora, tamb, progressiva-ment, passen dels 15 anys als 35 anys.En lany 2008 els cotitzadors eren19.500.000 persones i el 2012 shan

perdut 3,2 milions de cotitzadors, elque ha comportat un decreixementdingressos ingents que ha fet ne-cessari estirar de les diferents caixesde reserva (excedents de les Mtues iFons de Reserva amb que compta elnostre Sistema Pblic de Pensions, perla friolera de 11.000 milions deuros

per a pagar a pensionistes.El gener de 2013 el PP va congelarlaplicaci de la Llei 27/2011 pactada

pel PSOE i sindicats CCOO, UGT ipatronals CEOE i CEPYME, referenta les jubilacions anticipades i pre-

jubilacions i va donar un termini de

tres mesos a la comissi del Pacte deToledo per a revisar el factor de sos-tenibilitat, que no s sin el parany

poltic per a tornar a racionalitzarel Sistema Pblic de Pensions enels seus dos aspectes ms sensibles:augmentar el perode de clcul dels25 anys que comencen a comptar a 1de gener 2013 de manera progressivans al 2027, ns a possiblement tota lavida laboral, i augmentar ledat de ju-

bilaci real, sobre la base de penalitzaro directament impedir les jubilacionsanticipades (endurint els requisits) nsa acostar la data real a la data terica,67 anys.El Sistema Pblic de Pensions, de

manera metdica i calculada, ha estatracionalitzat en termes deconomia

poltica des de lany 1985, sobre la

base de la mateixa argumentaci queara es brama pels mercats nancersi els seus representants a Brusselles iaix shan articulat les lleis que aparei-xen en el quadre adjunt.

La realitat actual- Els drets de tots i totes sn violatsi la mercantilitzaci de les necessitatssembla un fet que ens retorna a unarealitat classista, mutualista i discri-minatria.- Es priva del dret a pensi a un nom-

bre important de treballadors per notenir els 25 anys efectius de cotitzaci

i menys encara, si a partir de mar de2013, es considera tota la vida laboral.- Sens obliga a retardar voluntria-

ment la nostra jubilaci ms enlldels 65 anys, per no tenir cotitzacionssucients, al no tenir els anys cotitzatssucients per al 100% de la Base Re-guladora. Sengrandeix la desigualtat ies privilegia als salaris alts i a una mi-noria de treballadors/es amb carrereslaborals llargues i ininterrompudes.- Es desvien fons pblics cap als plans

privats de pensions.- Safebleixen els principis de repar-timent, solidaritat i sucincia delnostre Sistema Pblic de Pensions, alaprofundir en la contributividad detota la vida laboral i es facilita quela banca assumeixi cada vegada msaquest 8,8% del PIB que suposen les

Reformes de les pensions

Reforma 1985Signants: PSOE + Patronal. CCOO convoca vaga general.Edat de jubilaci: 65 anys.Perode de clcul: De 2 anys es passa a 8 anys.Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 30 anys.

Reforma 1997Signants: PP, PSOE i altres + Patronal + CCOO-UGT.Edat de jubilaci: 65 anys.Perode de clcul: De 8 anys es passa a 15 anys (inclosos dies pagues extres).Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 35 anys.

Reforma 2006Signants: PSOE, PP i altres + Patronal + CCOO-UGTEdat de jubilaci: 65 anys.Perode de clcul: De 15 anys (inclosos dies pagues extres) es passa a 15 anys reals.Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 35 anys.

Reforma 2011Signants: PSOE, PNV, CiU, PP i altres + Patronal + CCOO-UGT.Edat de jubilaci: 65 anys / 66 anys / 67 anys.Perode de clcul: 25 anys de forma gradual a partir del 2013 i en plena vigncia en el2027. Es revisar automticament cada cins anys, en funci de lesperana de vida, i estendeix a tota la vida labora, reforant el factor de contributivitat.Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 38,5 anys / 38,5 anys / 37 anys.

nostres pensions pbliques (67.000milions deuros).El mercat privat, sobretot el nancer,

sempre ha considerat que el mos dela Seguretat Social s massa apetits,com per a seguir sent monopoli delsistema pblic.Per a la CGT, les pensions sn un dretsocial, pel que avui, com sempre, rei-vindiquem:- El Dret a la Pensi Pblica Sucienti Digna per a tots i totes.- El Dret al treball i a locupaci per atots i totes o una renda social sucient

per a viure amb dignitat.- El Dret a treballar menys hores per atreballar tots i totes.- El Dret a la Jubilaci als 60 anys.La CGT seguir lluitant per a defensaraquest dret social.

Amb el Pensionazo el govern espanyol torna a atacarels drets socials de collectius vulnerables

Redacci

El Govern endureix les condicionsper a poder jubilar-se anticipada-ment (abans de ledat legal que va a

passar a poc a poc dels 65 als 67 anys),i per a poder cobrar la prestaci peratur a les persones majors de 55 anys.Sexigiran 35 anys de cotitzaci per aaccedir a la jubilaci anticipada vo-luntria i 33 anys cotitzats en el cas de

la jubilaci anticipada forosa i tamben la jubilaci parcial.Tot i que el ministre espanyoldEconomia, Luis de Guindos, haviaassegurat que el Govern de Rajoyno contemplava noves retallades peraquest any, el divendres 15 de mar,el consell de ministres no va fer altracosa que tirar endavant nous retroces-

sos als drets socials, amb lendurimentde les condicions per accedir a la ju-

bilaci completa anticipadament i percobrar la prestaci per als aturats ma-

jors de 55 anys que hagin esgotat totsels subsidis.El Govern espanyol ha aprovat que

passi a exigir-se un mnim de 35 anyscotitzats per accedir a la jubilaci an-ticipada de forma voluntria i 33 anysen els cas de la jubilaci anticipadaforosa i tamb en la jubilaci parcial.

A ms a ms, tamb seleva ledat peraccedir-hi, de manera que la jubilacianticipada voluntria no ser possiblens als 63 anys i sincrementar pro-gressivament ns els 65 anys el 2027-,mentre que la forosa sajornar nsels 61 anys, i sapujar ns els 63 el2027. Ara b, tots aquells que es ju-

bilin de forma anticipada veuran re-

duda la seva pensi de jubilaci entreun 6,5% i un 8%. La jubilaci parcialnecessitar un mnim de 33 anys cotit-zats (ara eb sn 30). Els jubilats par-cials veuran reduda la seva jornadaentre un 25% i un 50% o ns i tot nsa un 75% si el treballador rellevista scontractat a temps complet i de mane-ra indenida.El Govern espanyol tamb obre la

possibilitat de compatibilitzar el tre-ball per compte propi o ali, ja sigui

a jornada completa o a temps par-cial, amb el cobrament duna penside jubilaci. Aquesta opci, per, noser possible en el cas de jubilacionsanticipades o bonicades per treballs

penosos o txics. Fins ara, la possibi-litat de compatibilitzar treball i pen-si noms existia per als assalariats atemps parcial i per als autnoms amb

ingressos no superiors al salari mniminterprofessional (SMI).Pel que fa a laccs al subsidi per alsmajors de 55 anys, a partir dara no estindran en compte nicament les ren-des del desocupat, sin les de la unitatfamiliar. Si el conjunt de la unitat fa-miliar supera el 75% del salari mniminterprofessional (641,30 euros per2013) lequivalent a 930 euros en elcas duna parella- no podr cobrar elsubsidi per a majors de 55 anys que

han esgotat totes les prestacions i queencara no poden acollir-se encara a la

jubilaci. El subsidi per a majors de55 anys se situa en la lnia daltres

programes, com el pla Prepara, quepreveu lajuda de 400 euros per aaturats sense cobertura. El Governespanyol ja va excloure daquest plaels desocupats que convisquin amb els

seus pares si aquests tenen ingressossucients, segons la llei, per mantenirtota la famlia. Els ingressos sucientses limiten a 481 euros mensuals percada membre de la unitat familiar, se-gons la llei estatal.


6/33

Abril de 2013 Tema del mes 5

Nova i radical retallada de les pensions

Nou pensionazo del PP:El desmantellament dun b collectiuSecretariat Permanent ComitConfederal CGT

El passat 15 de mar el Consell deMinistres del govern espanyol vasotmetre a la classe treballadora a unanova agressi que completa els plansde la reforma de les pensions del 2011,amb un enduriment de laccs a aquestdret i una baixada generalitzada de lesquanties a percebre.En el conjunt de la societat i en el s dela CGT estem fastiguejats dun governque solament sap gestionar lestat desde la contnua agressi a les personesque aqu vivim i treballem amb una s-rie de mesures econmiques i socialsque ens han condut a una situaciinsostenible. Les ltimes decisions enlmbit de les pensions ens deixen una

srie de retallades que acaben de tan-car el cercle dempobriment progres-siu de totes les persones treballadores.Aquesta vegada es tracta duna nor-mativa crua i denitiva amb ms edat

per a cobrar-les, ms anys de cotitzacii menys diners de pensi. I amb di-cultats afegides per als treballadors dems de 50 anys, tot aix sense coni-xer-se el factor de sostenibilitat del sis-tema que ja sencarregaran de dir-nos-el quan els vingui en gana.

Entre les mesures cap destacar les se-gents:- Ledat legal de jubilaci de 67 anysmant la seva entrada en vigor per a2027 .- Per a calcular la pensi es tindran encompte els ltims 25 anys, no 15 comns a ara, una cosa ja anunciada. Aix,des de 2013 ns a 2023 sexigir ha-

ver cotitzat un any ms ns a arribar aaquests 25 ltims anys.- El 2027 sexigir haver cotitzat 37anys per a obtenir el 100% de la pen-si, el que suposar una retallada de lamateixa de ns al 8%.- Sendureix encara ms laccs a la

jubilaci anticipada , on es donen doscasos:* Jubilaci anticipada forosa la queresulta dun acomiadament on el2027 ser de 63 anys, exigint un mnim

de 33 anys cotitzats i amb una retalladade la pensi a cobrar que pot arribar ams del 7%.* Jubilaci anticipada voluntria, onledat de jubilaci ser de 65 anys en2027, augmentant a 35 els anys cotit-zats i amb una retallada de les pensionsha cobrar de ns a un 8%.- La jubilaci parcial tamb es veu

penalitzada; ja no ser necessari elrelleu dun treballador per un altre isallargar el temps de treball del ju-

bilat parcialment ns a un 75% de lajornada, sent abans del 25%.- Simpossibilita laccs dels jovesa les ocupacions, ja que sincentivaallargar la vida laboral amb un 2% msde pensi cada any que es treballi des-

prs de ledat de jubilaci, es permetcompaginar un treball amb la pensii seximeix als empresaris de cotitzar

per aquests treballadors.Aix les coses ens preguntem qui cotit-zar a partir dara i qui podr accedira una ocupaci. Per aquest cam maies corregir el major problema socialque t lestat espanyol, que s el deles 6 milions de persones que han es-tat expulsades del mn del treball i elsgaireb 2 milions de famlies sense cap

tipus dingressos econmics.Des de la CGT ja no esperem dels go-vernants que facin marxa enrere en els

processos regressius dels drets socialsi laborals que han imposat a cop dedecret sense cap justicaci ms enllde la de complir amb els dictats de laTroica (BCE-FMI-UE).Ja no ens serveixen les seves solucions.Hem de trobar camins collectius queens condueixin a exercir la nostra sobi-rania amb solucions com lautogestide les empreses que tanquin amb as-

sessorament i nanament pblics,el repartiment de la riquesa a travsduna scalitat justa -que paguin moltms qui ms tenen- i el repartiment deltreball, treballant menys sense dismi-nuci salarial, per a treballar totes itots.s lnic cam.

El govern del PP inicia una nova fase del

desmantellament del sistema pblic de pensions

Ricard Sez / @INFOBAIX

El consell de ministres del governespanyol reunit el 15 de mar vaaprovar una bateria de mesures queconsolida i aprofundeix la contrare-forma de les pensions de lany 2011aprovada per lexecutiu del PSOE.Com en anteriors ocasions, la reformatorna a ampliar els perodes de carn-cia (temps mnim cotitzat per accedir auna pensi), amplia ledat per accedira aquest dret i es redueix la quantitatde la pensi de jubilaci, precisamentquan les pensionistes sn cada vegadams lnic suport de moltes unitats fa-miliars arreu de lEstat.

En ocasi de la nova contrareforma, elgovern ha regulat els pactes empresa-rials que impliquen prejubilacions o

jubilacions parcials que shagin apro-vat amb posterioritat a l1 dabril, cosaque lanterior pensionazo no va arribara regular.Entre els aspectes ms destacatsdaquesta norma, que suposa lensim

incompliment electoral del Partit Popu-lar, hi ha el manteniment de ledat de

jubilaci ordinria als 67 anys i la sevaentrada en vigor lany 2027. Per al cl-cul de la pensi es tindr en compte els25 anys anteriors a la data de jubilacii no els ltims 15 anys com es feia nsara. A la prctica, denuncien els sindi-cats, aix suposar una reducci de la

quantia de la pensi. El canvi del mto-de de clcul saplicar progressivamentns el 2023, i cada any el clcul es fartenint en compte un any ms de la vidalaboral. La reforma tamb augmentaen dos anys (dels 35 als 38 anys) el

perode cotitzat per arribar al 100%de la jubilaci. Les entitats socials la-menten que aquesta mesura penalitza

indirectament la jubilaci parcial i lajubilaci anticipada i asseguren que lareforma incentiva allargar la vida la-

boral amb un 2% ms de pensi cadaany que es treballi desprs de ledat de

jubilaci, cosa que permet compagi-nar un treball amb la pensi i eximeixlempresariat de lobligaci de cotit-zar per aquest gruix dassalariades.

Nou favor als plansprivats

Si b es cert que aquestes mesures su-posen un punt dinexi en el procsde desmantellament del sistema pblicde pensions, no estem parlant dun es-deveniment nou. Des de lestabliment

del Pacte de Toledo lany 1995, lespensions han anat minvant, a la vega-da que des de diferents mbits shan

potenciat els plans privats de pensionscom una inversi individual neces-sria per completar la pensi pblica.Recentment, leconomista MirenEtxezarreta armava lo segent en unarticle publicat a la revista danlisi

econmic Alternativas Econmicasel 9 de mar denguany, pocs diesabans de la aprovaci denitivadaquestes retallades en el sistema de

pensions: El tema de la crisi de lespensions depn molt ms del plante-jament inicial i la posici ideolgicade lobservador que de slids clculseconmics. El debat (sobre la viabili-

tat del sistema pblic de pensions) vaservir, per veure que la ra principal

per plantejar lanomenada crisi resi-deix en que el desenvolupament deles pensions privades s un magncnegoci per al sector nancer. Ja quequan baixa limport de les pensions

pbliques, sestimula la contractacide plans privats de pensions.


7/33

6 Treball - Economia Abriil de 2013

TREBALL - ECONOMIAs lhora que el conjunt de la classe treballadorai de les persones donem un salt cap a endavanten les nostres propostes i plantejaments a partirde la necessitat de repartir la Riquesa i el Treball

Contra latur: Ocupa lempresa.Autogesti!SP Comit ConfederalConfederaci General del Treball

Davant de les 6 milions de personesexpulsades del mn del treball,als gaireb 2 milions de famlies sensecap tipus dingressos, a les retalladessocials, laborals i de les llibertats p-

bliques, enfront dun sistema corrupte,injust i desigual, enfront del robatorigeneralitzat de les arques pbliques

per part de la classe poltica i la patro-nal al tancar empreses, la CGT passa alacci amb la proposta Contra latur,Ocupa lempresa. Autogesti.A la CGT, creiem que s lhora que elconjunt de la classe treballadora i deles persones que aqu vivim donemun salt cap a endavant en les nostres

propostes i plantejaments a partir dela necessitat de repartir la Riquesa i elTreball.Per a revertir la situaci demergnciasocial que el conjunt de la poblacisofrim, des de la CGT, plantegem unaexigncies senzilles i clares:- Qualsevol empresa abans de ser tan-cada sha de possibilitar la seva cessien usdefruit al collectiu de treballa-

dors i treballadores disposat a fer-secrrec de la mateixa, de la seva via-

bilitat i producci, amb ajuda pblicaper al seu reotament i assessorament.(Acords del XVI Congrs de la CGT).

- Els poders pblics promouran e-cament les diverses formes de par-ticipaci en lempresa i fomentaranmitjanant una legislaci adequada,les societats cooperatives. Tamb esta-

bliran els mitjans que facilitin laccsdels treballadors a la propietat delsmitjans de producci (Art. 129.2 de laconstituci de 1978).Recordem que actualment, locupacisest creant grcies a que els i les

treballadores acceptem la baixada desalaris per a impedir acomiadaments.Si som les i els treballadors qui estemcreant ocupaci amb els nostres di-ners, haurem dexigir la propietat delempresa que ens correspongui.En aquest context de crisi/estafa, desde la CGT, exigim que els diners

pblics serveixin per a ajudar a lesi els treballadors, a la poblaci msdesfavorida, per a seguir mantenintlocupaci i no per a tancar empreses,ni per a rescatar a la banca o pagar undeute illegtim.Des de la CGT animem a la classe tre-

balladora a passar a lacci, a no ac-ceptar amb resignaci el tancament dems empreses ni ms ERO, i fem unacrida a quedar-nos amb les empreses,

una crida a participar en aquest procsdautogesti cooperativa i reivindica-tiva.Pels nostres drets Contra latur,Ocupa lempresa. Autogesti!

Desmantellar els serveis socials pblics municipals:

nou objectiu del Partit Popular

Moiss Rial, Secretari deComunicaci de CGT Catalunya@llibertats

La modicaci constitucional queimposa la supeditaci dels pres-

supostos pblics al pagament deldeute, abans que la prestaci de ser-veis socials pblics, va ser perpetradaa lesquena de la ciutadania el 27 desetembre de 2011 per la majoria par-lamentria del bipartidisme de PSOE iPP, mentre a fora del Congrs dels Di-

putats es manifestaven ciutadans con-vocats per moviments socials com el#15M i sindicats com la CGT per de-nunciar laustericidi econmic i social

perpetrat, ja que es va imposar un lmitde dcit pblic del 0,4% (0,26% delPIB en el cas de lAdministraci delEstat i el 0,14% a CCAA abans del2020), i que aquests lmits de dcitestructural establerts a larticle 135.2

de la Constituci Espanyola seran vi-gents a partir de 2020. Aquest fet posacontra les cordes la viabilitat del sec-tor pblic els propers 8 anys, tot perla modicaci de la intocable Cons-tituci espanyola, que en aquest cas,miraculosament fou modicada perexigncies de la troika de la UE en tansols 2 setmanes. Aix s, sasseguren a

desgravar scalment les prdues a ca-sinos i deixar de perseguir els 90.000milions deuros devasi scal, queevitarien sofriment i retallades massi-ves i ara ens sotmeten al rigor pres-supostari.Aquest fet, i per tant lestrangulamentlent per laugment del pagament deldeute i els seus interessos, majoritria-ment deute privat de la banca rescata-da amb fons pblics, per davant delsserveis pblics bsics, imposant sos-tres de dcit a les diferents adminis-tracions territorials que est suposantdesmantellament progressiu de ser-veis bsics com la sanitat i leducaci,que en el cas de Catalunya, suposaaugment de les llistes despera, ven-da dhospitals i equipaments pblics

per acabar llogant-los als propis ve-nedors, eliminant serveis nocturnsa Centres dAtenci Primria(CAP),retallades al Serveis dEmergnciesMdiques(SEM), augment de taxesuniversitries i copagament a lFP,

retallades de PAS i professorat uni-versitari, a instituts, que estan posantal lmit el serveis pblics universals,que afecten directament a la ciutada-nia, i que shan tradut en retalladesacumulades de 4.800 milions deuros,mentre administracions de lEstat nitan sols toquen partides com la de ladespesa militar, sense qestionar la

legitimitat dassumir el deute i delslmits de dcit i el que comporta ala societat.I ara pretenen un desmantellament in-tegral de ladministraci ms properaal ciutad, ladministraci local, ambun avantprojecte de llei que pretnmodicar la Llei 7/1985 de Bases dergim local per podar les competn-cies locals, aix com la llei reguladoradhisendes locals, per situar lmits dela inversi pblica a lesfor social de

proximitat dels ajuntaments, i la Llei7/2007 de lEstatut bsic de lempleat

pblic i el rgim jurdic de les admi-nistracions pbliques i del procedi-ment administratiu com, amb unaclara voluntat de retallar el nombrede treballadors pblics que atenen ala ciutadania.El fet s que simposa enlavantprojecte de llei que Les en-titats locals noms podran exercircompetncies imprpies, entenent

per aquestes les diferents de les com-

petncies prpies i les atribudes perdelegaci, aix com desenvoluparactivitats econmiques, quan no es

posi en risc nancer la realitzacide les competncies prpies, no hihagi duplicitats amb les competn-cies autonmiques, i es garanteixi lasostenibilitat nancera de les novescompetncies o activitats econmi-

ques, respectant en tot cas el principidecincia i la resta dels requeri-ments de la legislaci destabilitat

pressupostria i sostenibilitat nan-cera. A aquests efectes ser necessarilinforme previ de la Comunitat Au-tnoma en qu sassenyali la inexis-tncia de duplicitats i de linterventorde lens local sobre la sostenibilitatnancera de les noves competncies.Aquest fet suposa laniquilaci delautonomia local i de les competn-cies en serveis socials que es presten ala poblaci, que en el cas dels serveissocials, atenen a 8 milions de perso-nes a nivell estatal, que es veuran lli-gats de mans ja que no podran prestarms serveis socials que no li siguinde la prpia competncia, i que encas de dependre de la Generalitat o elgovern de lEstat si no hi tenen accs,subsidiriament veuran impedits perordre de laustericidi, que tot i ges-tionar els municipis noms el 7,27%dels pressupostos Generals de lEstat

consolidats de 2013 (16133 milionsdeuros) dun total de 221.641 mi-lions deuros pressupostats, tot i as-sumir un 23% de serveis impropis,ara en perill de desaparici, i aixafectar directament als collectiusms necessitats o ja dins lexclusisocial, es tracti dabandonamentassistencial a menors, gent gran,

habitatge social, inserci i forma-ci laboral, refor escolar, ajudesdemergncia social, discapacitats,etc, essent un austericidi social que

pretn que la taca de lexclusi so-

cial no sigui lexcepci, sin la novanorma de la m de lestabilitat pres-supostria, sota amenaa de retencide liquidaci de tributs de lEstat encas dincompliment.Si amb aquest fet no s sucientlavantprojecte de llei del PP, preveula prctica desaparici del personaleventual de les administracions lo-cals, restringint-se a tall dexemple aun mxim duna persona eventual alsmunicipis de 5000 a 10.000 habitantsi de cap als menys de 5000 habitants,i per tant eliminant-se duna plomadaserveis complementaris de refor enlmbit social coberts per la majoriade municipis, esdevenint una refor-ma laboral encoberta des de lEstata lmbit ms proper al ciutad com

sn els municipis i altres adminis-tracions, que cronicar encara mslatur estructural endmic, a menysque hi hagi una resposta de la societatque defensi que els serveis pblics de

proximitat ni tocar-los, ja que ens hiva assumir ms patiment, marginacii exclusi social a barris, pobles i ciu-tats darreu de Catalunya.


8/33

Abril de 2013 Treball - Economia 7

Prevaricaci a Parcs i Jardins?

La xarxa de sindicats mediterranis,reunida a Tnger el passat 23 de

febrer, constata que la crisi capitalis-ta est servint dun pretext ms per aacomiadaments salvatges en tots els

pasos, per a una violenta repressidel moviment sindical i social i per ala privatitzaci dels serveis pblics.Lexplotaci de la classe obrera con-tinua creixent en tot el mn, noms

podem rearmar-nos en la necessitatde coordinar ms les forces socialsanticapitalistes que lluiten en aquestmoment en tots els fronts.Al Marroc, els sindicalistes comba-tius continuen la seva lluita contra larepressi per part del poder per tam-

b de tots els intermediaris que aquestpot utilitzar en el s mateix dalgunes

organitzacions sindicals per a contra-restar latac del govern contra les con-questes i els drets socio-econmics dela classe obrera. En aquest context,la coordinaci demana el suport a lesmobilitzacions convocades pel mo-viment sindical combatiu marroqu.Daltra banda, estudiants, treballadorsi desocupats pateixen penes de pres

per haver participat en manifesta-cions. Les manifestacions i protestesen general sn tamb violentament

reprimides, com el cas dun estudiantde Fes assassinat per les forces de se-guretat el 26 de gener. Els judicis secelebren sense garanties dun judici

just. Lexemple dels judicis dels sa-harauis del campament Azikim Igdz,dels estudiants i joves del moviment20 de febrer s una clara demostra-ci. La Coordinaci reitera el seusuport al moviment 20 de febrer quecommemora el seu segon any i conti-nua lluitant per una poltica nacionaldobertura democrtica i per la dig-nitat i la justcia social per al poblemarroqu.A Tunsia assistim assistir a un aug-ment dagressions a sindicalistes iactivistes dels moviments socialsque ha culminat amb lassassinat del

militant Choukri Belad que la coor-dinaci condemna enrgicament. Elsmembres de la xarxa rearmen la sevasolidaritat amb el poble tunisi quelluita per complir els objectius de laseva revoluci. Oferim tamb tota lanostra solidaritat als i les militants dela UDCT (Uni de Diplomats en Aturde Tunisia) que estan portant a terme

un dur combat per a organitzar-se i pera combatre la pobresa i latur.La xarxa condemna enrgicament

lexpulsi abusiva i el tracte inhumdels militants de les organitzacionsde desocupats del Marroc, Tunsia iMauritnia per part del rgim algeri,

convidats pel SNAPAP per a una reu-ni preparatria de la constituci de laUni Magribina dorganitzacions de

desocupats.A Europa, la situaci a lEstat espan-yol, Itlia o Grcia, mostra tota la vio-lncia que pot desplegar el sistema ca-

pitalista per a mantenir-se a costa delstreballadors. Les lluites de la classeobrera a Europa mostren la voluntat

de no romandre passius i de construiruna resposta coherent.

Coordinadora SindicalEuromediterrnia

La Coordinadora Sindical Euromediterrnia es va reunir

a Tnger

Per uns els sobres i per altres les sobres

Secci Sindical CGT Parcs i Jardins

El juliol de lany 1998 tenim in-dicis evidents que la Direcci delInstitut Municipal de Parcs i Jardinsde Barcelona estava fent un s abusiu ifraudulent de larticle 25 del ConveniCollectiu (actual 31): Article 31. Jor-nada. La jornada laboral es xa en 35h. setmanals, com a prestaci bsica,segons sigui ladscripci del personalal seu grup corresponent. En el su-

psit que per ra de la naturalesa delInstitut o de lespecial qualicacide les persones, haguessin dampliarlesmentada jornada amb carctervoluntari, aquesta ampliaci meritar

un plus per major dedicacin horriaper cada hora que excedeixi de lesestablertes, en cap cas el conjunt del

personal afectat per aquesta mesura,podr superar el 5% del total de laplantilla. Lesmentada ampliaci notindr la consideraci dhores extraor-dinries.La direcci de lInstitut estava camu-ant la realitzaci, de forma abusiva,dhores extres ocultant-li al ComitdEmpresa la informaci relativa a ho-res extres i prolongacions de jornadai es donaven irregularitats en les co-titzacions a la Seguretat Social de leshores de prolongaci.Inspecci de Treball en successivesresolucions, desprs dinvestigar ladenncia presentada, requereix a

lempresa a pagar a la Seguretat So-cial la diferncia entre el que havia co-titzat per les hores de prolongaci i elque realment havia dhaver cotitzat enconsiderar aquestes hores com horesextraordinries.El 27 de novembre de 2001 el JutjatSocial 25 sentncia a favor del con-

icte collectiu presentat per CGT ideclara: el dret dels treballadors de la

plantilla a qu es considerin les horesprestades en prolongaci de jornadadurant lexercici 1999, a efectes retri-

butius, la qualicaci dhores extraor-dinries .El 10 de gener del 2003 el TribunalSuperior de Justcia de Catalunya des-estima el recurs presentat per lInstitutMunicipal de Parcs i Jardins i el 17 defebrer del 2004 el Tribunal Supremrebutja el recurs de cassaci presen-tat per lInstitut Municipal rearmantaix la decisi del Tribunal Superior

de Justcia de Catalunya. Per tant que-da clar que qualsevol excs per sobredaquest 5% perms com prolonga-cions de jornada han de ser considera-des com a hores extres.Durant aquests ltims anys tenem lasospita que sestava fent un s abusiudaquest 5% i que sestava utilitzant

com a premi a delitats, amistats,lleialtats i com a complement al soudels caps del nostre Institut. Molts snels casos en qu els propis treballadorsdel col legi dadministratius i tcnicsdemanen prolongar la seva jornada ila Direcci lhi denega sense motiusaparents. s doncs un repartimentdesigual de sobresous, que en moltscasos es correspon amb un incrementdel temps de treball, per en altres ca-sos ni tan sols es perllonga la jornada.Particularment durant lestiu, que la

jornada a tot lAjuntament de Barce-lona s nica de 35 hores i aquests tre-

balladors continuen cobrant les horesextres.Per ara tenim la conrmaci, a laMesa Negociadora del passat 30 degener la Direcci de lempresa, en

plena discussi sobre la necessitat delegalitzar les diverses formes de jorna-des de 40 hores setmanals, conrma el

que sospitvem i reconeix que aquest5% sha vist ampliat ns al 185% ique prcticament s tot el collectiude caps, sotscaps i capitostos i que co-

bren un plus despecial dedicaci. Pre-tenen que el Comit acordi amb ellsnous horaris de 40 hores mantenint elscomplements pagament.El concepte en nmina sembla moltvariat, per la despesa de massa sala-rial s en total una xifra anual que su-

pera el 1.000.000 deuros. Si b aquest5% de marge per ampliar les jornadeses va crear per cobrir possibles neces-sitats de lInstitut, i de fet hi ha alguns

llocs de treball que s necessiten am-pliar lhorari per atenci al pblic ialtres, la realitat s molt diferent.La realitat s que una sentncia delTribunal Suprem (que es considerallei dobligat compliment i crea ju-risprudncia) va vetar lIM de Parcs iJardins de Barcelona ls abusiu que

sestava donant de les ampliacionsde jornada i que la nostra estimadaDirecci i Gerncia no noms no hancorregit aquest fet, sin que han con-tinuat amb aquest s incrementant-loun 370%. En realitat aquestes prolon-gacions de jornada shaurien dhaver

pagat com a hores extres i com a talhaurien dhaver cotitzat a la SeguretatSocial.En el mn jurdic-legal incomplir unasentncia que el Tribunal Suprem thaimposat per accions alegals sabent delque aix suposa es diu PREVARICA-CI i s un delicte tipicat i severa-ment castigat. En Parcs i Jardins hi hasobres, i shan pagant des de fa molttemps. Impunement. Val a dir que les

persones que cobren aquests imports

no ho fan sabent del seu carcterfraudulent, i que no tenen cap culpade lactivitat delictiva de lInstitut.Per tant les persones que han ampliatla seva jornada estan legitimats perreclamar la diferncia entre les pro-longacions de jornada i les hores ex-traordinries. Val a dir que en el seumoment (2004) cap afectat als qualsels va tornar aquestes diferncies esva fer crrec dels costos jurdics quela CGT va assumir, i que evidentmentqualsevol nova reclamaci dinerriaha de fer-se individualment.Actualment, i com a nota discrimina-tria, el personal que realitza 40 ho-res no ha patit laugment de jornadaa les 37,5 hores sin que segueix fent

jornada de 35 i cobrant 5 hores extres

setmanals addicionals, el que provocaun tractament desigual evident entrecollectius de treballadors.Mentrestant aquesta Secci Sindicales reserva el dret de presentar davantla Fiscalia de Catalunya una demanda

per prevaricaci i mal s dels dinerspblics.


9/33

8 Treball - Economia Abril de 2013

Telefnica: drets sense cobertura

L ALTRA REALITAT

lex Romaguera

La companyia espanyola de teleco-municacions serigeix en el para-

digma de la cobdcia. Mentre presentauns benecis rcord, acomiada milersde persones i externalitza els seus ser-veis a tercers pasos per abaratir elscostos mitjanant condicions laboralsde semiesclavitud.Laxioma de maximitzar els benecisamb els mnims costos possibles shainstallat al sector de les telecomuni-cacions, amb la companyia degana detelefonia a lEstat espanyol com a cas

paradigmtic.Les ltimes protestes protagonitzades

pel personal acomiadat per baixa m-dica o la subcontractaci dalguns delsseus serveis a empreses low cost con-rma la dinmica privatitzadora de lamultinacional, a la qual diversos orga-nismes i moviments socials han acusatdutilitzar prctiques que atemptencontra els drets humans. s el cas delscinc operaris que, el novembre passat,van romandre 23 dies en dejuni com amostra de suport a Marcos Andrs Ar-menteros (una acci que es va repetirel mes de febrer durant el World Mo-

bile Congress celebrat a Barcelona), aqui lempresa es resisteix a readmetredesprs dacomiadar-lo de forma im-

procedent.En lloc de revisar aquestes poltiques,Telefnica mant la lgica de precarit-zar les relacions laborals amb mesuresque noms persegueixen laugment

dels emoluments dels grans directiussense garantir les condicions salarials i

de seguretat mnimes a les seves treba-lladores. Aquesta deriva sacceleraraamb lesclat nancer de 2007, que laDirecci utilitza per emprendre una re-tallada esgraonada de plantilla a lEstatespanyol. Per, el seu origen cal bus-car-lo en el perode 1992-2012, du-rant el qual els respectius governs delPSOE i el PP privatitzen la companyiasubdividint el servei en diverses rees.

Degradaciimparable

El procs de privatitzaci es concreta apartir de 1996, quan el govern dAznarsitua com a president de lempresalespeculador i amic seu Juan Villa-longa, que inicia una estratgia de

bombolla especulativa creant com-panyies ctcies com Terra, invertintgrans quantitats de diners a pasos delAmrica Llatina i comprant emis-sores de rdio i TV (Antena 3, entredaltres).Un any desprs, la privatitzaci com-

porta ladquisici de tota la xarxa detelefonia desenvolupada a lEstat du-rant el perode en qu era sufragada

per lerari pblic i, acte seguit, es dictael primer gran Expedient de RegulacidOcupaci (ERO), rmat per la Di-recci i els sindicats UGT i CCOO el1999 i que afecta 12000 treballadors.Parallelament, la subcontractaci

augmenta cada dia i tamb el nombredempreses del grup (un centenar),especialment les que apliquen unescondicions laborals ms precries. sel cas de lempresa de telemrquetingAtento, que en noms cinc anys pas-sa de 300 empleades a 8000, el 98%de les quals sn eventuals. Igualment,cada treballadora prejubilada s substi-tuda per una de temporal en una sub-contracta del mateix Grup Telefnica.La darrera estocada va venir amblERO de 2011, que comportava la re-ducci de 6500 llocs de treball en tresanys a lEstat espanyol (lequivalent al

20% de plantilla), tot i que Telefnicapresenta uns benecis de 10.000 mi-lions deuros. I encara ms: la supres-si de llocs de treball es fa al mateixtemps que els sous dels alts crrecs di-rectius creixen de manera exponenciali arriben a ser cent vegades ms altsque el dun treballador base.Lempresa sha desfet de la plantillaxa per subcontractar totes les feinesa empreses deslocalitzades a pasosdel Magrib i de lAmrica del Sud,on els salaris i les condicions laboralssn pssimes. Amb aquesta poltica,Telefnica ha esdevingut un monstre

del sector, on la mxima del benecieconmic intenta eclipsar el menys-

preu pels drets humans, avui sensecobertura.Els acomiadaments massius no snuna exclusiva de Telefnica. El pas-sat mes de gener, Vodafone, la segonacompanyia del sector amb ms clientsa lEstat espanyol, va presentar unERO per fer fora 900 treballadores (el20% de la plantilla), tot i tenir un bene-ci de 1000 milions deuros.

* Article dlex Romaguera publicatal nm. 306 del setmanari Directa.

Es veia venirPepe Berlanga

Des que el 18 de desembre pas-sat ERC accepts donar el seusuport a la investidura dArtur Mascom President de la Generalitat, acanvi de la celebraci del referndumdautodeterminaci el 2014, massacoses han passat per a atrevir-nos aaventurar que aquest suport es man-tindr en el temps.

No obstant aix, resultava desaforadala defensa a ultrana que Oriol Jun-queras formalitzava sobre qualsevolqesti que tingus relaci amb elgovern catal.Aix s, cal reconixer-li al Presi-dent del partit republic una dialc-tica molt pedaggica, seguramentfruit del seu origen en lunivers delensenyament, per, amb lexcusade garantir dos anys lestabilitat go-vernamental ha defensat actuacionsgens lloables.Doncs b, sembla que les coses noacaben danar tan b com desitjava ialgunes comencen a torar-se i pos-siblement acabin qestionant aquest

pacte de sang que van segellar ambCIU i que va signicar un gir a la dre-

ta de lhistric partit republic.Encara que han estat caminat enla corda uixa, entre aquesta ma-nifesta anttesi de donar suport algovern alhora que pretendre exer-cir doposici, evidenciaven greuscontradiccions que, duna banda,els duien a qestionar les retalladessalarials als funcionaris i per laltre,

acabaven avalant en seu parlamen-tria aquestes mateixes retallades o eltancament de centres escolars perquLEstat espanyol ens t sotmesos auna situaci dofec i asfxia, i pera evitar que els injusts ajustamentsen cap cas siguin ideolgics, sin elsabsolutament imprescindibles per aevitar el denitiu collapse de la Ge-neralitat.Resulta incomprensible quanaviat sobliden que la majoria

diniciatives en les retallades,que no ajustaments, des queva comenar aquesta crisi haestat promotor quan no ins-tigador el govern conserva-dor catal, presentant-se comexemple de responsabilitatque havien de copiar la restadadministracions, lestatal in-dubtablement.Per, emulant aquella famosafrase que Roma no paga tra-dors, el President de la Gene-ralitat es va anar a Madrid aentrevistar-se amb el Presidentdel Govern de lEstat i encaraque no han transcendit massales qestions que van debatre,comencen a aquejar els com-

promisos.Dentrada salbira una certarelaxaci sobre la imminentcelebraci de la consulta desobirania, ja hi ha veus quedefensen que no ha defectuar-se mentre la situaci econmi-ca no sestabilitzi, tamb un

possible acord que exibilitzi

lobjectiu del dcit autonmic, ns itot les sorprenents manifestacions dela presidenta del PP catal que estdisposada a enfrontar-se al partit itrencar la disciplina de vot si aquestno xa un sistema de nanamentdiferent i diferenciador, singular diu,

per a Catalunya, resulten sorprenentsper no dir grotesques.

s evident que alguna cosa est po-drit, com va dir el sempre prodi-gis William Shakespeare, a algunsels estan canviant a passos de gegantles regles del joc davant els seus nas-sos, quan encara estan en loberturade la partida i sembla que nosadonen. Lactual partit governantno va ser mai sobiranista, ms aviat

al contrari, les seves gestes dEstatsn ben conegudes i encara que diuendefensar i diguin anteposar el b dela ciutadania, com subjecte agredit,no podem oblidar que gran part de laseva base social i el mn empresarialcatal sn contraris a tot aventurisme

poltic o hagussim de d ir, per a serjustos, econmic.


10/33


Precarietat laboral contra la

precarietat social?El futur econmic i les condicions de treball marquen el debat sobre el modeldacci social i comunitria

Miguel MartnSetmanari Directa

S ha jugat massa amb el com-ponent vocacional del nostretreball per normalitzar abusos que, enqualsevol altra professi, serien inac-ceptables, arma Mario, nom cticidun treballador dun Centre Resi-dencial dAcci Educativa (CRAE)que prefereix preservar lanonimat.He arribat a escoltar frases com: tu

per qu ests aqu, per diners o pelsxavals?, per qestionar decisions queafecten tant les teves condicions detreball com la teva vida personal.Mario considera que la baixa alia-ci sindical al sector t molt a veureamb tot plegat i relata un empitjora-ment progressiu de les condicions detreball: El 2003, jo treballava en unaltre centre pblic i ingressava uns1.500 euros; el 2008, en un centre degesti delegada, cobrava 1.400 euros.La gent contractada en aquest mateixcentre el 2012 cobra 1.300 euros.Amb 7.500 entitats, 100.000 treballa-dores, 245.000 voluntries i 1.700.000usuries, all que als Estats Unitssanomena sense ironia Non-protIndustrial Complex (Complex Indus-trial sense nim de Lucre) aqu tambha assolit proporcions industrials i ticsmercantils. Laia Grabulosa, represen-tant de La Confederaci (patronal ca-talana), reconeix que cada vegada hiha ms empreses de carcter puramentmercantil que sestan intentant intro-duir al sector, cosa que exigeix unaregulaci que protegeixi lobjectiu

principal: latenci a les persones.Sigui com sigui, les retallades estanobrint fractures en diferents direc-cions. Els propers concursos de ser-veis i subvencions, la negociaci delnou conveni collectiu i la visibilitza-ci de la precarietat laboral anuncienque hi haur conictivitat entre les

entitats i ladministraci, per tambentre aquestes i les plantilles. Com amar de fons: el paper del voluntariat,

presentat com la panacea per les ad-ministracions, per denunciat coma agent de precaritzaci del treball ilatenci social.

Subhastes deserveis pblics

Les paraules del conseller dEconomiai Coneixement Andreu Mas-Colell,

pronun-ciades en el marc duna con-ferncia per a la Fundaci Pere Ta-rrs el mar de 2012, sn prou clares:Les entitats socials sn una maneraecient dobtenir resultats molt bons

per a la societat amb recursos pblicsescassos. Criteris economicistes i ex-

plotaci al mxim del voluntariat.

La Confederaci i la Taula dEntitatsdel Tercer Sector han denunciatels procedi- ments emprats per

ladministraci en concursos de ser-veis socials, on la valoraci del pro-jecte tcnic s molt inferior a lofertaeconmica, cosa que fa que, a la prc-tica, alguns concursos esdevinguinsubhastes. Les dues organitzacionsms representatives del sector han de-tectat rebaixes extremes, superiors al25% (del pressupost de licitaci) queafecten de manera radical la qualitatde latenci. Una centralitat de la re-laci cost-beneci que es tradueix enuna penalitzaci addicional per a lesentitats socials que tradicionalment jashan vist penalitzades en relaci a lesempreses mercantils en els procedi-ments de contractaci pblica.El collectiu Defensem lAcci So-cial i Comunitria (DASC), format

per professionals del sector, ha donatsuport a la denncia de les entitats iha exigit estendre lobligaci existent

per a les entitats sense nim de lucrerelativa a la reinversi dels benecisanuals a qualsevol entitat adjudica-tria dun concurs de serveis socials.

Precarietat laboral

Tant DASC com el sindicat CGT sen-yalen que bona part de les entitats jaapliquen una lgica empresarial. Eldesembre passat, DASC va denun-ciar: Hi ha rebaixes de sous, impa-gaments a les entitats socials que enstenen contractades, cosa que ens portaa treballar cobrant la meitat del sou, i

contractes com a integradors i no coma educa- dors o amb titulacions supe-riors.Fins fa cinc anys, lacci social i co-munitria no era una realitat laboralrecone- guda. Malgrat el creixementdel sector, amb milers de professio-nals altament qualicades, les plan-tilles shavien dacollir a convenis

com el deducaci concertada o el dedespatxos i ocines (banca). Amb elsconvenis de sector, en molts casos,

sha passat de convenis amb un nivellde protecci i de drets relativament alta un de mnims com lactual. Segonsla CGT, a la prctica, les plantilles han

perdut poder adquisitiu. El sindicatapunta que, ms enll del conveni, aalguns centres de treball, en tres anys,la jornada laboral anual ha augmentat150 hores, els dies lliures (vacances a

part) shan redut de dinou a tres lanyi sha rebaixat el salari una mitjanade 170 euros nets mensuals. La ne-gociaci del proper conveni corre elrisc dempitjorar encara ms aquestescondicions.

Seguir empitjorant

Lacci social s un hibrid estrany:un servei pblic privatitzat en milersdassociacions, fundacions o empre-ses, amb caracterstiques, objectius,taranns i funcionaments diversos, onles entitats religioses continuen tenintun pes important. Treballadores i re-

presentants denti- tats coincideixena assenyalar que, amb nombrosos as-

pectes crtics, el model actual haviaaconseguit consolidar certs estndardsde professionalitzaci i de qualitat quesuperaven el precedent de la caritat re-ligiosa. Ara, tot aix pot estar en risc,tant pel foment de les lgiques mer-cantils com per ls del voluntariat perfomentar m dobra barata o gratuta.Des de la patronal, Laia Grabulo-sa assegura que comparteix aquesta

preocupaci: Nosaltres posem en va-lor la gura dels professionals i con-siderem que el voluntariat ha de jugarun paper complementari. Ls crei-xent que algunes empreses del sectorestan fent de gures com la de vo-luntari alliberat o integrador semblenconrmar, per, les pors del collectiude treballadores: es vol consolidar unagura ambigua dirigida a desdibuixar

els drets laborals i a precaritzar la qua-litat de latenci.

Difernciessalarials

Direcci

Salari base mensual 2.083,04. Salaribase anual 29.162,50. Plus de cicle

continuat mensual 2.607,37. Plus decicle continuat anual 36.503,12.

Com. intermedisSalari base mensual 1.758,65. Salari

base anual 24.621,04. Plus de ciclecontinuat mensual 2.303,38. Plus decicle continuat anual 32.247,27.

Llicenciades

Salari base mensual 1.625,01. Salaribase anual 22.750,18. Plus de ciclecontinuat mensual 1.753,55. Plus decicle continuat anual 24.549,63.

EducadoresSalari base mensual 1.456,7. Salari

base anual 20.393,76. Plus de ciclecontinuat mensual 1.696,42. Plus de

cicle continuat anual 23.749,88.

Pers. qualicatSalari base mensual 1.287,36. Salari


Admin. i serveisSalari base mensual 1.027,24. Salari


Al Conveni dacci social amb in-fants, joves, famlies i daltres en si-tuaci de risc (dels set convenis delsector, aquest dna cobertura a lamajoria dactivitats), queda patent

la diferncia entre els crrecs direc-tius i la resta. Per entendre la taula,lanomenat plus de Cicle Continuats un complement aplicat als centresque obren 24 hores diries els 365 diesde lany i que supleix plusos com elde nocturnitat. En aquests centres, elcrrec de direcci pot ingressar ns a36.500 euros anuals, 7.300 euros msque amb el salari base. Per la seva ban-da, el personal llicenciat, les educado-res i el personal qualicat ingressenrespecti vament 1.700, 3.356 i 1.385euros anuals ms treballant al ciclecontinuat. En qualsevol cas, hi podenhaver diferncies de ns un 140% delsingressos anuals entre el sou dels c-rrecs directius i el de les assalariades.Les plantilles afegeixen que calen me-

canismes de control sobre les prpiesentitats en aspectes com, per exem-

ple, els sous dels directius i del perso-nal administratiu i ls o la reinversidels seus benecis anualsMs informaci al web de DefensemlAcci Social i Comunitria (DASC):http://defensemacciocomunitaria.fi-les.wordpress.com/


11/33


El mtode MercadonaLlibertat Montesinos-Equip deComunicaci CGT-PV.Paqui Arnau- Redacci Rojo y

Negro

Amb unes xifres de negoci que pol-voritzen el mercat, la companyiade distribuci alimentria Mercado-na serigeix en una icona de lxitcapitalista valenci i espanyol.La histria de la cadena de supermer-cats de conana es remunta a la dels anys 70 en la localitat valencianade la Pobla de Farnals, per s en elsinicis del segle XXI, desprs dunaagressiva poltica dadquisici de su-

permercats en diferents comunitatsautnomes, quan passa a dominar demanera gaireb indiscutible el sectorde la distribuci alimentria en lEstat

espanyol.A dia davui, la seva quota de mercats dun 13,5%, compta amb presnciaen 47 provncies de lEstat i lnicacomunitat autnoma en la qual noopera encara s el Pas Basc. A ms,ocialment factura 17.831 milionsdeuros amb un beneci net de 474milions, empra a 70.000 treballadorsi el seu model de gesti s consideratexemplar: bons salaris i alta produc-tivitat destaquen els mitjans de co-municaci de masses.El seu xit sense palliatius ha createscola, el que es tradueix en innitatde premis atorgats al seu president,Juan Roig, un personatge del que eldigital El Economista destaca el se-gent: Lempresari ha construt el seu

model de negoci gaireb com una reli-gi, dels manaments de la qual s nicautor, per tamb el principal predi-cador per a garantir-se que no sobrecap sura en la fe exigida a la sevacomunitat de dels amb els treballa-dors i els provedors com protagonis-tes. Una precisa denici de la qualdesprs extreurem el que ells mateixosdenominen El mtode.El poder de Juan Roig, lentramatempresarial del qual no es limita aMercadona, es deixa sentir en tots elsmbits poltics al seu abast. A part deser un dels empresaris als quals ha as-segut el Rei en diverses ocasions per

a buscar sortides a la crisi. Semblaser que tamb va optar per aportar alPP: en els papers secrets de Brcenas

publicats per El Pas satribueix aMercadona dos ingressos en la tre-soreria del PP de 90.000 i 150.000euros en els anys 2004 i 2008. bvia-ment aix no s ms que la punta deliceberg dun personatge tan centraten la consecuci del mxim benecicom absolutista en els mtodes per aassolir les seves nalitats, al que, aixmateix, sha relacionat sempre amb elPSOE.Amb tot, s noms en els ltims anysquan alguns mitjans de comunicacicomencen a posar en dubte els mto-des de Mercadona, per nicamenten el referit al control ferri dels pro-vedors, al fet que esprem per a totala vida als seus fabricants i a la, enconseqncia, expulsi de marques

del mercat espanyol a favor de la sevamarca blanca Hacendado.Un esdeveniment va marcar lestiu

passat un punt dinexi en la con-sideraci pblica de Mercadona:sindicalistes del SAT, en un acte de

protesta contra les retallades i la pre-carietat, van entrar en un supermercatde cija i van omplir diversos carrosamb aliments de primera necessitat

per a donarlos a un menjador social.La Direcci de Mercadona va denun-ciar lassalt El que va quedar enla retina de milions de ciutadans i ciu-tadanes van ser, a ms del debat en-torn de la legitimitat o no de lacte i lacriminalitzaci descarnada per part dela caverna, els plors i atacs dansietatdels empleats del supermercat. A nin-

g se li va escapar que van actuar comsi lempresa fos seva

Drets zero i passarper la pedra

A pesar de la seva considerable plan-tilla, s extremadament difcil trobarempleats amatents a donar un testimo-niatge crtic del que passa a Mercado-na. El terror s total entre els empleats,no noms temen pel seu lloc de treball,sin que ens hem topat amb anticsempleats que rebutgen opinar de por

de que lempresa prengui represliescontra algun familiar que est din-tre. Daquesta forma, el que ocorreen linterior de cadascun dels centresde treball sol quedar dintre de lmbitprivat, els sindicats de classe no te-nen cap incidncia en la cadena.Afortunadament, controlar la dissi-dncia, sobretot quan lexperincia

personal s traumtica, s un impos-sible. I aix, Antonia Marn, que vatreballar durant ms de quinze anys enuna petita localitat valenciana i que haestat, segons les seves prpies parau-

les, una banderera de Mercadona,va decidir difondre pblicament lesseves vivncies a travs de la CGT.

I com assoleixenimposar aquestordre?

Toi arma sense embuts que el quees viu a Mercadona s pur feixis-me, que es funciona en clau de sectaa travs duna jerarquia perfectamentestudiada que impedeix qualsevol bes-llum de solidaritat entre companyes icompanyes. Tot es dna per i per alempresa, aix s, disfressat dun pre-sumible lliurament cap al client, enca-

ra que desprs els actes de mesquinesadesdiguin aquesta dedicaci cap alconsumidor, com quan se li intentacollocar a qualsevol preu producteque ha depassat la data per a romandreen els lineals.

La metodologiaconsisteixbsicament en elssegents punts:

Les avaluacions:Per a accedir a la paga anual de bene-cis, s necessari sotmetres a una ava-luaci que demostri que shan complert

tots els requisits, i, per descomptat, notenir actes per haver fet alguna cosamalament. El negar-se a passar aquestexamen constitueix un incomplimentde les normes de la botiga i s conce-

but com una intenci de fastiguejarals caps. No superar aquest examendurant dos anys consecutius s motiudacomiadament, i el tenir tres actes,

tamb.

Baixes:En cas de malaltia, sest obligat a acu-dir al metge dempresa, qui tracta deconvncer que, en comptes dagafar la

baixa, sagan dies de descans. A qui,tanmateix, agafa una baixa sel titllade terrorista. A aix cap afegir queexisteix una gran pressi per part delscompanys perqu no sagan baixes,

ja que repercutiria negativament en elcollectiu. Toi es va fer conscient dela agrant violaci dels drets sociola-

borals dels treballadors i treballadoresper part de la Direcci de Mercadonaal caure malalta amb terribles dolorsdesquena. A lhora de sollicitar lainvalidesa desprs danys de patiment,aquesta li va ser denegada pel Tribu-nal Mdic al no existir baixes prvies.Quan va tractar de pledejar, es va tro-

bar amb grans dicultats, encara quenalment la va aconseguir. Una dadafonamental: Mercadona s accionariade la Mtua. Estar Juan Roig darrerede la reforma que passar la gesti deles baixes laborals a les mtues?

Organitzaci del treball:

Existeix una gran competncia entreles diferents botigues per ser la msmodlica, la quems productes ven.

Davant el descens de vendes, sha ac-centuat la pressi: els coordinadors snamenaats i, al seu torn, aquests ame-nacen als treballadors i treballadoresal seu crrec, que es veuen obligats aatosigar als clients per a donar sortidaals productes que poden caducar. Da-vant les queixes dels consumidors peraquest aclaparament que pateixen, laresposta des de les altes instncies sfelicitar al cap de planta per estar fent

b el treball.

Poltica de la por:

Si tu no respons, aix repercuteix enla botiga, el que et culpabiliza, explicaToi. En un mecanisme pervers i moltests en lactualitat, els autntics res-

ponsables fan recaure la responsabilitat

de les crisis, de les seves decisions pol-tiques i econmiques en les prpies vc-times. A Mercadona juguen amb la cul-

pa i aix aconsegueixen que lempleattreballi ms tractant de reparar el seuerror sense exigir responsabilitats alsveritables culpables. Toi arma que esvan aprotar del seu amor al treball,del seu desig de fer les coses correcta-

ment, del seu perfeccionisme.

Mecanismes decontrol ambconseqnciesdevastadores

Daltra banda, gran part del treball dedescrrega, trasllat de gnere, etc, scontrolat per cronmetre, el que reper-cuteix en latenci al client, ja que nodna temps a entretenir-se en explicar-li on est un producte, per exemple. Lasensaci de control s absolut: hi hamultitud de cmeres installades nosols per a evitar robatoris, sin tamb

per als trabajadorxs, en el magatzem,en la sala de descansLes conseqncies entre la plantillasn devastadores: sotmesa a una pres-si insostenible, sn freqents lestrs,les depressions, ruptures de parella,malalties psicosomtiques. Daixdona compte el fet que Mercadona hacontractat a travs de la mtua una ex-tensi del servei amb especialistes ensalut mental. I segons informa un psi-quiatra psicoanalista que va collaborardurant uns anys oferint els seus serveisa la distribudora dalimentaci, el vo-lum de treball era molt considerable, esguanyava molts diners Els pacientsarribaven a la consulta molt necessitatsde terpia.En conclusi, el mtodeMercadona s tan antic com conegut,no s ms que lltima versi del vell

paternalisme patronal caracterstic delfeixisme. El contrast daquest mto-de enfront de les ms noves tctiquesneoliberals de major agressivitat i e-xibilitat en les relacions laborals noamaguen la realitat, aquesta que en totsels pasos i sota la forma ms adequadaa cada moment persegueix el mxim

beneci en el menor temps possible,a costa, com no, duna classe treballa-dora alienada, dcil, que assumeix eldiscurs de lexplotador i a la qual, enel cas de dissentir, no dubten a sotmetremitjanant la coacci i la por a perdrelocupaci, aguditzat especialment entemps de crisi.

Nota: Antonia Marn va participar aAcci Directa, el programa de laCGT del Pas Valenci a Rdio Klara.

Es pot escoltar lentrevista a lenllahttp://www.cgtpv.org/Audio-Accio-

Directa-27-febrer-2013.html


12/33


CLH: Lavarcia duna empresa pot

fer que Tarragona salti pels airesSecci Sindical CGT CLH TarragonaACLH Tarragona existeix aramateix un conicte per lesinstallacions demmagatzematgedhidrocarburs de ms de 100 milionsde litres, que estan situades a menys de100 metres del nucli urb de Tarragonai on volen reduir personal de gurdiaEls treballadors de CLH denuncienla pretensi de lempresa de reduirels efectius que es queden de gur-dia a lempresa durant la nit, capsde setmana i festius a la Installacidemmagatzematge de Tarragona, tot

i ser aquest un establiment amb riscdaccident greu (segons la directiva82/50/CEE), situat molt a prop daltresindstries perilloses i del nucli urb deTarragona. El risc dun accident devas-tador a nivell hum i mediambiental esmultiplica per lnsia de lempresa dereduir efectius tot i haver tingut gai-reb 150 milions deuros de benecisel 2012. Els treballadors no ho pensen

permetre: estan realitzant concentra-cions i aturades parcials cada setmana,

per necessiten difusi i suport.

Us diu alguna cosaBophal? I Seveso?

Seveso a Itlia i Bophal a lndia sndos llocs que tenen la desgrcia de serconeguts per haver patit dos dels gransaccidents que hagin succet mai en una

planta qumica. El resultat va ser de-vastador. Milers de morts en linstanti moltes ms segons el temps va anar

passant. Contaminaci de les aiges i elsl. Malalties. Una catstrofe.La catstrofe de Bophal va tenir lloc eltres de desembre de 1984 a la capital delestat de Madhya Pradesh. En aquestaciutat shavia establert lempresa nord-americana Union Carbide Corporation.A causa duna avaria tcnica es vanalliberar milions de tones de matriestxiques a latmosfera. Com a resultat,en el termini de vint 3.500 personesvan morir, mentre que ms de cinc-

centes mil van resultar ferides. Asso-ciacions de vctimes comptabilitzen enns a 25000 el nombre de morts suc-cedes a posteriori com a conseqnciade lexposici als gasos txics.A ms de les morts i les malalties,laccident va suposar un desastre eco-lgic mai abans vist, provocant lacontaminaci dels voltants. Una con-taminaci tal, que ns al dia davui elconsum daigua i daliments de la zona

presenta un risc per a la salut, per lapresncia de substncies txiques commetalls pesants o compostos qumicstxics. Substncies que se segueixentrobant, malgrat el temps passat, enla llet materna de les dones que viuen

prop de lrea contaminada. La empre-sa va ser comprada el 2001 per DowChemical, empresa present en el pol-gon petroqumic de Tarragona.Per la seva banda, laccident de Se-veso, esdevingut el 1976 en aquesta

petita localitat italiana, va suposarlalliberament a latmosfera dun subs-tncia, el TCDD, 10.000 vegades mstxic que el cianur. Aquest accident vasuposar el desplaament de milers de

persones, laparici de malalties comel cloracne a la poblaci, la mort demilers danimals entre ells 70.000 capsde bestiar sacricats i de la vegetaci,que es va assecar desprs duna espciede pluja cida. Aquest accident va tenir,malgrat tot, un aspecte positiu, perqu

arran de lincident es va fer palesa lanecessitat de lleis que permetessinreduir el risc daccidents industrialsgreus. Aix es va redactar una directivaeuropea, la directiva 82/501/CEE ano-menada directiva Seveso.Aquesta di-rectiva obliga a censar els establimentsindustrials que poden presentar riscosi a seguir mesures de seguretat estric-tes que redueixin el risc daccident.Tamb estableix nivells per organitzarels establiments industrials segons laseva perillositat que regula les condi-cions de seguretat per a les fbriques onsutilitzin qumics txics per a la vidahumana. Segons els nivells de perillo-sitat establerts en la directiva Seveso (idesprs modicats per Seveso II i III)els establiments industrials es dividei-

xen en dos nivells de risc, alt i baix,segons la seva perillositat. Noms a la

provncia de Tarragona hi ha ms de 80establiments considerats de nivell alt.

Necessitemun accident ala Installacidemmagatzematgedhidrocarbursde Tarragona perreaccionar davantles mesures contrala seguretat queplanteja lempresaCLH?

La Installaci de CLH t una capaci-tat demmagatzematge de ms de 100milions de litres dhidrocarburs i essitua en ple polgon petroqumic. Lainstallaci es troba recollida al PladEmergncia Exterior del Sector Qu-mic de Tarragona, dut a terme per laDirecci General dEmergncies i deSeguretat Civil de la Generalitat de Ca-talunya, pel risc dincendi que compor-ta. Aquesta installaci presenta un risc

daccident industrial greu, de maneraque entra dins dels parmetres recollits

per la directiva Seveso. Segons aquestaltima, la installaci de CLH presentaun risc baix. Per la installaci no estallada, sin que es troba al polgon

petroqumic de Tarragona, que aculluna vintena dempreses que emmagat-zemen i transformen productes txics,voltils i altament inamables i que sconsiderat de risc alt. Exemples daixsn la planta de BASF a Tarragona,lempresa Asfaltos Espaoles (ASE-SA), ...A ms, la installaci no est perdudaal mig del no res, ni molt menys. Lainstallaci es troba a menys de 100metres del centre urb de Tarragona.A pocs centenars de metres es troben

hospitals, escoles, un centre comer-cial, edicis dhabitatges, ledici delantiga fbrica de Tabacalera que ac-tualment alberga nombroses dependn-cies municipals, ... La carretera nacio-nal que porta a Valncia passa a pocsmetres, la nacional que connecta ambReus queda un centenar de metres msenll. Un accident podria tenir propor-cions devastadores, per als treballadorsde la planta i del polgon aix com perals habitants de Tarragona.Una explosi no noms afectaria la

poblaci sin tamb a la ciutat, Patri-moni de la Humanitat pels seus vestigisromans i la seva catedral. I per des-comptat per lentorn, ora i fauna. El

polgon es troba al peu del Riu Franco-l i molt prop de la costa. En , per alque queda de fauna i ora a la zona. Lavall del riu Francol s ja un dels mscontaminats dEuropa, ja que a msdel polgon industrial que porta el seunom i on es troba lempresa CLH s enaquesta vall on es troba la reneria deRepsol. Una mostra: en aquest momentes jutja labocament, el 2007, provinent

justament de Repsol, dalmenys 35.000litres daiges txiques al riu Franco-l que haurien produt la mort de mi-lers de peixos, ambis i rptils, a msdaltres espcies .

Tant ha patit CLH

amb la crisi queest disposadaa retallar llocsde treballindependentmentdel risc que aixsuposi per a lapoblaci?

Lempresa logstica dhidrocarbursCLH va tancar 2012 amb unes xifresde 149.700.000 deuros de benecinet. Aquesta xifra suposa un descensdel 9% respecte de lany anterior. Po-dria ser aquesta la ra per la qual es volreduir el nombre de treballadors? Laresposta s no, si considerem que enaquest mateix 2012, el president de lacompanyia, Jos Luis Lpez de Silanesva rebre 1,9 milions deuros en concep-te de salari, un 5,5% ms que lany an-terior. Aix que no ens queda ms queconcloure que el que motiva lempresas la cobdcia, la cobdcia ms irres-

ponsable.Per la cobdcia de qui? Onvan aquests gaireb 150 milions de be-necis anuals?L empr es ad emmagatzematge

dhidrocarburs CLH s el resultant dela privatitzaci de lempresa estatalCAMPSA i les seves accions es trobenen mans dun bon nombre dempreses,fons dinversi i fons de pensions, demanera que saber qui sn els verita-

bles amos de lempresa no s fcil. Noobstant aix, s que s possible saberqui sn els accionistes majoritaris. En-tre els cinc primers ens trobem a REP-SOL (accions del Govern dels EUA i laXina), IPIC (controlada pel govern delEmirat dAbu Dhabi, part dels Emi-rats rabs Units), OmanOil (contro-lada pel Sultanat dOman), Marthilor(holding luxemburgus) i AMP Capital(empresa de gesti dinversions ambseu a Austrlia). Altres inversors snel Deutsche Bank, el BBK o el FROB.Efectivament la salut i la vida de nom-

brosos treballadors i habitants de laciutat de Tarragona, la protecci delentorn natural i del patrimoni arqui-tectnic est en les mans de bancs,holdings i governs com el de lEmiratdAbu Dhabi o el Sultanat dOman,que paguen 1,9 milions deuros, nomsel 2012, a persones com el president dela companyia perqu no els faci perdrediners. Costi el que costi.

Aturades imobilitzacions a

CLH TarragonaEls treballadors de la Installacidemmagatzematge de CLH a Tarrago-na estan duent a terme aturades tots elsdilluns del mes de mar i abril. Alho-ra, davant les portes de la installacishan convocat concentracions per evi-tar que la Direcci de lempresa portiendavant les mesures que t previstes,deixar a un sol operari en els Torns de

Nit, Caps de setmana i Festius.A aquestes concentracions shan sumatdiversos sindicats, collectius i movi-ments socials. Cal destacar la presnciade nombrosos delegats de CGT (sin-dicat al qual pertanyen els delegats de

personal de la Installaci), UGT, des-tacant treballadors de Port Aventura,empresa que tamb es troba en lluitaara mateix, lassemblea 15M de Tarra-gona, la assemblea de Barris de Ponent

prxima a la installaci, militants dela CUP, i de diversos collectius comAmics del Che, ...A ms daquests actes, els treballadors itreballadores de la installaci han ma-nifestat la seva intenci de continuaramb la seva lluita ns que lempresa demarxa enrere i continuaran fent front ala cobdcia de CLH.

No a un nou Seveso a Tarragona!Posem fre a la cobdcia de CLH!


13/33


Notcies sindicalsAls Grans

Magatzems essigna el convenims regressiuEl conveni s dall ms regressiusignat en els ltims anys als GransMagatzems. La patronal, aprotant lanova Reforma Laboral, a ms de posaren prctica la poltica de la por i ambla collaboraci dels seus dels servi-dors FASGA i FETICO, i la poca par-ticipaci dels treballadors del sectora lhora de mobilitzar-se en defensadels seus interessos, han aconseguitempitjorar dhuc mes les ja de per sinefastes condicions laborals en el sec-tor. Amb la possibilitat dactivar lArt.41 de lEstatut i amb largument de la

necessitat dadaptar-se a la situaci derecs del consum derivat de la crisila patronal empitjorar dhuc ms lasituaci.Els treballadors de Grans Magatzemsveuran congelats els nostres sous nsa 2016, tret que es registri una evolu-ci positiva del consum, a ms treba-llaran els diumenges i festius sensecap compensaci.Aquest conveni assenyala que les tau-les salarials romandran inalterablesentre 2013 i 2016, sense perjudiciduna retribuci addicional en el casde millora del consum. Amb lexcusade mantenir locupaci, a partir de2015, es comprometen per mitj dunaComissi Mixta a analitzar levolucidel consum per a, en cas de caigudes,

adoptar les mesures que estimin ne-cessries. s a dir, per si cal fer msretallades.Aix mateix samplia la jornada anualns a 1.798 hores. No obstant aix, elstreballadors amb ms de tres dies determe mitj anual de treball a la setma-na no tindran obligaci de prestar ser-veis ms que ns al 55% dels diumen-ges i festius autoritzats dobertura,sempre que siguin superiors a nou.En matria salarial, el conveni mantestables els sous ns a 2016, amb la

possibilitat dincrements lligats alsresultats de vendes en comparaci de2010. Daquesta forma, els treballa-dors podrien cobrar una paga per unvalor de ns al 1,5% del salari base sise supera en cinc punts lndex de ven-des de lany 2010.Els signants tamb faciliten a la patro-nal la possibilitat de exibilitzar dhucmes les condicions laborals en el sec-tor ja que el conveni cont un apartat

per a empreses amb centres de treballen crisi, amb situacions persistents devendes a la baixa (descens anual con-tinuat de vendes del 9% durant tresanys), per als quals les empreses apli-caran mesures consistents en mobilitatfuncional o geogrca, i/o reduccitemporal dels salaris de ns a un 5%.Resum de mesures destacades delconveni:- Rebaixa salarial superior al 10% i

obligatorietat destar a la disposici delempresa les 24 hores els 365 dies delany.- Augment de la jornada anual en 28

hores a lany, amb la conseqnciadirecta de rebaixar el valor/hora; elsms perjudicats, qui treballen a temps

parcial.- Distribuci trimestral de la jornada,

que es pot modicar davant qualsevolimprevist.- Es generalitza el treball en diumen-

ges i festius, i selimina el plus que escobrava per ells.- Congelaci de salaris des de 2012

ns a 2016, tret que pugui aplicar-seel mecanisme previst per a rebaixar elsalari si el centre de treball mant unasituaci de prdua de vendes.- Es permet congelar el salari o re-

baixar-lo en un 5% en els centres detreball les vendes del qual descen-deixin.- Es xa un nou model per a determi-

nar possibles increments que estarienlligats als resultats de les vendes encomparaci de lany 2010: si aques-tes se superen en cinc punts, podriacobrar-se una paga per un valor del1% del salari base.- El grup iniciaci samplia a cinc

anys (13.951,11 euros bruts anuals)amb una revisi i amb la qual cosa es

podria romandre vuit anys en aquest

grup.- El salari dels contractes formatius

sestableix en el Salari Mnim Inter-professional, pel que les persones quees contractin amb aquesta modalitatcobraran uns 450 per 40 hores detreball.La CGT condemna la signaturadaquest nou Conveni Collectiu, rei-terant la seva oposici i rebuig a les

prctiques antisindicals dels que re-presenten la majoria en el sector (elssindicats verticals FASGA i FETI-CO) per condemnar als i les treballa-dores del sector a major precarietaten les seves condicions i drets en lahistria de Grans Magatzems. Mentreels treballadors i treballadores del sec-tor segueixin donant suport a aquests

mercenaris sindicals no solamentseguirem com ns a ara, sin cada ve-gada pitjor.

LERO de Bankia,especialmentcruel a lesBalearsLa submissa majoria sindical ha signatlERO de Bankia, pel qual es destrui-ran milers de llocs de treball. El costdaquest ERO ser a crrec de lerari

pblic, com pblics sn els 24.000 mi-lions deuros cats a Bankia ns ara. I

damunt, els sindicats signants es van-ten de les bondats de lERO, argu-mentant que ja hi ha ms de 2500 pe-ticions de baixes voluntries. Cal sercnics, o servils, o les dues coses alho-ra, per a fer semblant lectura. LEROde Bankia suposa un xantatge, per ala plantilla. s com triar entre rebreun tir en el cap o un tir en el genoll. Iestem segurs que les persones que pre-fereixen anar-se voluntriament, enla seva immensa majoria, han triat queel tir sels doni en el genoll.Quan lacci sindical es desnaturaliza,quan els directius daquests sindicatsacomodats assumeixen, de manera na-tural, el paper de collaboradors dels

projectes patronals, i de les privatit-zacions dels recursos pblics, com el

cas de Bankia, passen aquestes coses.En el seu moment van fer com quesoposaven a lERO. No els va donarms que per a convocar un dia de vaga,a dos dies de la nalitzaci del pero-de de consultes, amb tan poca con-vicci que semblava la crnica dunadesconvocatoria anunciada, com nal-ment va succeir. Quan simposa la pau

social daquesta manera, ja sabem quipaguen les conseqncies. El missatgedaquests presumptes sindicalistes ha

estat demoledor: salvis qui pugui.En algunes zones de lEstat hi haurms peticions de baixa que posats aeliminar i en altres zones ser al revs.Tot aix genera un caos, on simposalarbitrarietat empresarial, sense captipus de cortapisas. Per Balears serun dels territoris on la plantilla deBankia sofrir ms aquestes conse-qncies. Segons es van coneixent lesdades de les ocines i llocs de treballque pensen eliminar, de les 47 oci-nes de Balears tancaran 29 (un 62%),i duna plantilla de 260 persones,acomiadaran a 136 (un 52%). A ms,lentitat desapareix de Menorca i so-freix una retallada drees de negoci,el que indueix a pensar en un vestita mesura dun possible comprador

(per un euro?). A causa de la insula-ritat, a les Balears els trasllats a forade les Illes sn, de fet, acomiadamentsencoberts.Tot aix afegeix ms pressi, por iincertesa al conjunt de la plantilla,davant laplicaci dun ERO que, perms que els signants treguin pit, hadeixat al conjunt dels treballadors itreballadores de Bankia als peus delscavalls, permetent a la Direcci aco-miadar a qui vulgui sense cap proble-ma, i amb laval de la majoria sindical.Segons es desenvolupen els esdeveni-ments, cobren ms fora les raons perles quals la CGT nova signar lERO deBankia. A ms de que el mateix supo-sa la destrucci massiva docupaci,en una empresa de titularitat pblica,

la forma que sestan desenvolupantels esdeveniments ens est donant lara: la negociaci no shagu de tan-car sense les mesures de pressi queimpedissin que lERO, al nal, foraun xec en blanc per als directius, comaix ha estat. I damunt, hem dassistira una campanya publicitria de rentatdimatge de Bankia.

No ens queda altra opci que ladorganitzar-nos i convertir-nos en

protagonistes del nostre futur. Nopodem, ni hem de, deixar-lo en mansdaquests representants que, ambmolt poca vergonya, per un part

prenen decisions en els ConsellsdAdministraci de les Caixes fusio-nades i, per una altra, ens venen unavegada i una altra, signant acords com

aquest. Organitzaci i lluita. No hi haaltre cam, Si ning treballa per t quening decideixi per t.

Els que ens quedem sense treball somnosaltres, i solament nosaltres podemparar aquesta sagnia. A ms de la de-fensa dels drets de les plantilles, i deles ocupacions en el sector, al SA-BEI-CGT els preocupa la dilapidacidenormes quantitats de recursos p-

blics, en beneci privat, que sestanportant a terme en operacions com lade Bankia. Entenem que les empre-ses de titularitat pblica, en comptesde aniquiliar-les per a ser regalades alespeculaci de la banca privada, hande formar part duna xarxa de banca

pblica, tica i democrtica, al serveidels treballadors, la ciutadania i ambns socials. Per aqu passa la possibi-litat de lliurar-nos del jou dels delin-qents nancers que ens governen.

Grup Santander:El sindicalismealternatiu nosigna el protocolde fusiLes assemblees daliats de les sec-cions sindicals de CGT, CIG, ELA,LAB i CSI van decidir rebutjar el pro-tocol de fusi subscrit entre el GrupSantander i alguns sindicats i per tantno adherir-se a la seva signatura.El Protocol en qesti s un xec en

blanc que els sindicats signants handonat al Banc per a realitzar un ajustde plantilles, que a ms han assumitcom a inevitable, atorgant-li totes lesfacilitats que per a aix posen a dis-

posici de les empreses les lamenta-bles reformes laborals aprovades pelsgoverns de torn. s dir, no han acon-seguit arrencar ni un sol compromsclar i inequvoc per part del Banc deque no realitzar trasllats traumtics,acomiadaments collectius o acomia-daments individuals objectius, commecanismes del suposat ajust.Sense aquest comproms, no existeixla garantia real que el procs de fusino sigui traumtic per a la plantilla.Els treballadors poden veure obligatsa acceptar voluntriament qualsevol

proposta de reubicaci, tant internacom externa, ns i tot a altres empre -ses no bancries del Grup, o de bai-

xes incentivades, ja que davant dunanegativa, podran ser amenaats ambun acomiadament objectiu. Conei-xent com tots coneixem a lEmpresa,lamenaa ser una arma que aquestautilitzar com a mesura dissuasria ianulladora de voluntats.El sindicalisme alternatiu va defensara la taula de negociaci que la fusi suna oportunitat excellent per reforarles plantilles de la xarxa docines, elque sens dubte milloraria latenci iel servei al client, no donant per tantcom a vlida larmaci que hi ha unsobrant indeterminat de treballadors.Igualment hem defensat la necessitatque lempresa renuncis, de maneracontundent i sense ambigitats, a lautilitzaci dels mecanismes de reduc-

ci

catalunya - papers nº 149

Documents