cel•lebració del dia del joc • barcelona • maig 2006 · web viewon s’abraci el joc com a...

ELS PATIS DE LES ESCOLES A L’AREA METROPOLITANA DE BARCELONA:

PROPOSTA DE DIAGNOSI I INTERVENCIÓ PER A LA SEVA TRANSFORMACIÓ EN ESPAIS

D’EDUCACIÓ INTEGRAL

IPA España (Associació Internacional pels Drets dels Infants a Jugar)Març 2007

IPA España · C/ Major, 39 · 08901 L’Hospitalet de Llobregat · 93 475 32 531

Índex

Pàg.1. Introducció: què és IPA 3

2. El pati de l’escola: realment un espai educatiu? 4

3. Objectius de la proposta 9

4. Situació actual de la recerca i reflexió sobre els patis escolars al nostre país

10

5. La Diagnosi 13

6. Cerca d’experiències internacionals 15

7. Proposta d’avantprojecte específic per a 2 patis escolars 16

8. Metodologia d’intervenció per a la transformació dels patis 17

9. Recull de recursos de joc al pati de les escoles 18

10.Equip i organització

10.1. L’equip 19

10.2. Organització 21

10.3. Fases del projecte i intervenció dels professionals 22

10.4. Planificació temporal de les diferents fases 23

10.5. Cronograma 24

11.Resultats finals de la proposta 25

12.Annex 1. Bibliografia i webgrafia 26

13.Annex 2: Presentació de IPA Espanya 29


1. Introducció: què és IPA?

L’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar (IPA) és una associació fundada a Dinamarca l’any 1961, reconeguda pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides i amb estatus consultiu a UNESCO y UNICEF.

Els seus objectius principals són:

Preservar, protegir i promoure el dret de tots els infants al joc. Establir els mecanismes de comunicació necessaris per la difusió d’aquest

dret. Ser una eina per al intercanvi interdisciplinari i d’actuació, mostrant una

perspectiva dels infants en les polítiques de desenvolupament. Promoure la creació d’entorns socials i físics on els infants puguin tenir un

desenvolupament saludable.

A partir de l’any 2005, el que fins aquell moment era la representació de IPA a Espanya, es constitueix com a associació, amb la Imma Marín Santiago com a presidenta, compartint els objectius de IPA a nivell internacional i fixant-se els objectius específics de:

Donar conèixer IPA Espanya a tot el territori nacional i ampliar el seu àmbit, tant de participació com d’actuació.

Donar a conèixer la importància del joc mitjançant l’impuls d’experiències i bones pràctiques, que permetin per una banda fer créixer les activitats de joc, i per altra influir en les polítiques socials i educatives.

Consolidar el projecte de IPA a Espanya, donant cabuda a diferents professionals, empreses i institucions per tal que hi participin activament.

Per tot això i perquè des de IPA World i IPA Espanya pensem que jugar és un dret, una manera d’abordar la vida, una font d’alegria, plaer i satisfacció indispensable pel desenvolupament intelectual, psicomotriu, afectiu i social de les persones i una peça clau de la cultura i la comunitat, volem impulsar projectes, como ara aquest que presentem, que facilitin a la infància espais adequats i enriquidors pel seu sà creixement i on el joc sigui l’eix vertebrador, com a activitat principal de la infància que és.


2. El pati de l’escola: realment un espai educatiu?

L’Alain de Botton, en el seu llibre “The architecture of hapiness” ens diu que un edifici no és només un refugi, sinó que ha de ser un ambient que ens aporti tranquil·litat, benestar, que ens faci arribar la bellesa. Un espai que ens transmeti un estat d’ànim que ens faci sentir bé, per ser més creatius, més tolerants, un espai amb un valor emocional que ens faci, en definitiva, més persones.

D’altra banda, com recullen els textos mes importants de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, de la que forma part la ciutat de Barcelona, la ciutat és educadora quan imprimeix intencionalitat en la forma com es presenta als seus ciutadans, conscient que les seves propostes tenen conseqüències en actituds i en la convivència i generen nous valors, coneixements i capacitats.

Des d’IPA Espanya creiem que hi ha espais especialment sensibles, com els patis de les escoles, en els quals urgeix una reforma on s’imprimeixi aquesta intencionalitat de la que ens parlen des de les Ciutats Educadores.

Si ens centrem en l’Escola d’Educació infantil i Primària (3 a 12 anys), podem afirmar què, com a projecte educatiu i d’aprenentatge, sap de la importància de l’entorn físic i, les influències d’aquest entorn, en el desenvolupament de l’individu. Tot i així, les necessitats de creixement de les ciutats i de la població, i el disseny de l’estructura arquitectònica de les escoles imbricades dins d’un barri, no han pogut o no han sabut tenir en compte, tot el que fora desitjable, les potencialitats educatives dels patis escolars, perdent de vista que la relació de l’infant, i de la comunitat d’infants, amb l’espai és fonamental i permanent.

La importància dels patis escolars com un entorn més i únic, dins de l’àmbit formal de l’escola, ens porta a qüestionar-nos i reflexionar sobre diferents aspectes. En els darrers 90 anys la societat ha avançat a un ritme frenètic i en consonància a aquest progrés tot ha evolucionat: els habitatges, la tecnologia, les ciutats i, per suposat, les escoles. La qüestió és, si l’escola ha anat evolucionant com a institució, i ha anat creixent i adaptant els continguts curriculars a les necessitats educatives que se’n derivaven de l’avenç de la societat, i dels estudis sobre el funcionament del cervell i els processos d’aprenentatge, per què els seus espais es mantenen en el passat? Més concretament, per què els patis escolars es mantenen exactament igual que fa 90 anys?

Fins i tot, per què encara avui, més de 100 anys desprès, les teories i experiències de Froebel y Montessori, referides als patis com espais naturals a l’aire lliure, ens poden semblar absolutament innovadores?


Per aquest dos grans mestres, els patis prenen rellevància educativa com a entorns de joc on entendre l’espai i la seva relació amb el món i on estimular i afavorir els aprenentatges. Per Montesori “els adults admiren el seu entorn, poden recordar-lo i pensar-hi, però l’infant l’absorbeix”.

Tenim importants experiències de l’ús educatiu dels patis de les escoles en la nostra tradició pedagògica i escolar, com ara L’Escola del Bosc, Escola del Parc, l’Escola del Mar, i també brillants pedagogs com ara Rosa Sensat, Pau Vila o Artur Martorell, que van impulsar que els espais exteriors, d’esbarjo, de comunió amb la natura, foren tan importants com els espais interiors.

Des de l’adveniment del franquisme, el pati sempre ha estat un element secundari en el disseny i construcció de les nostres escoles. En part per manca de projecte educatiu, i en part pel constrenyiment urbanístic general.

No gens menys però, fins l’important creixement demogràfic dels anys 60 i 70, com a mínim, els patis tenien unes dimensions que els permetia ser una part important de l’escola, atorgant-li una clara funció d’esbarjo dels infants. Des d’aquest punt de vista, encara que no es percebia tota la seva potencialitat educativa, si que es prenia en consideració que realment resultes ampli i còmode, responent així a la seva funció percebuda.


Escola del Bosc, any 1914 Escola Montessori a principis del segle XX

Mompiano, any 1902

Amb el creixement demogràfic, més nens han ingressat a les escoles i per tant l’escola s’ha anat

adaptant a aquest creixement, no sempre amb els recursos necessaris. Les escoles han crescut i s’han acollit més infants, però el pati ha anat minvant.

Aquest retrocés ve donat a finals dels 70 i als anys 80 quan les escoles més antigues construeixen noves aules envaint les amables dimensions dels patis: cada cop hi ha més infants i tenen un espai més petit d’esbarjo. Les superfícies pel joc, el descans i la recreació lúdica a l’aire lliure són petites en comparació a les d’altres temps.

Per fer-nos una idea: a principis dels 70, es deia que per aconseguir un bon pati la proporció ideal era de 6 a 10 metres quadrats per infant1, avui dia en alguns documents oficials2 ens parlen de 2m quadrats per alumne en espais exteriors. Mirant aquestes dades es comprova que

1 Capalbo: Arquitectura Preescolar. En González Canda Et. Alt./75:19)

2 CNICE. Ministerio de Cultura y Educación de la Nación. 1996


Barcelona, anys 70 Barcelona, actualitat

Barcelona, actualitat

els patis escolars, enlloc d’evolucionar, han retrocedit en el temps tant quantitativament com qualitativa.

Ens trobem actualment amb patis cada cops més precaris en espais, dissenys i equipaments; sovint poc confortables i estimuladors i molt allunyats de la natura, sobre tot pel que fa a les grans ciutats. De fet, sembla que poques vegades “el pati” forma part dels recursos educatius, de l’escola, essent en el millor dels casos ocupat totalment per les activitats esportives.

I per què el pati d’una escola diem què és un espai educatiu? En primer lloc, perquè forma part de l’escola. És un recurs educatiu més que pot jugar a favor o en contra dels valors i objectius educatius que es proposi el centre.

Els patis de les escoles ens ofereixen la possibilitat de gaudir d’espais d’aire lliure i natura - prova d’això són les iniciatives impulsades des de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins- necessaris no només per l’esbarjo, entès com a descans entre tasca educativa i tasca educativa, diguem-ne “seriosa”, sinó que poden ser en sí mateixos eines d’educació i creixement motriu, cognitiu, afectiu i social, tot propiciant espais estimuladors del joc i la capacitat de jugar. El pati constitueix per a molts infants el temps diari de joc compartit més intens, on conviuen mainada de diferents edats, amb diferents interessos, provocant moments de convivència d’alta intensitat.

El pati proporciona, doncs, espais on l’espontaneïtat i la llibertat afavoreixin l’exploració autònoma i rica en descobertes. Espais on mitjançant el joc s’assagin fantasies i s’adquireixin habilitats i aprenentatges diferents a les que l’entorn de l’aula proporciona. Espais afavoridors de la creativitat. Espais on els infants se sentin segurs i disposin d’un marge d’error que en altres activitats no se’ls permet; on se sentin lliures per crear i equivocar-se. On s’abraci el joc com a actitud positiva i enriquidora davant la vida.


CEIPM Els Pins, Horta-Guinardó, Barcelona

Escola Elemental PS244, Brooklyn, Nova York, EUA

De fet, és un dels pocs espais, sinó l’únic, pensat exclusivament per al joc i l’esbarjo dels infants i, en canvi, sembla que no s’han tingut gens en compte els aspectes que poden resultar estimuladors de la capacitat de jugar. Potser la manca de reconeixement del joc com a activitat educativa ens ha portat també a una manca de dedicació en temps i esforços en els dissenys dels patis com a espais de joc i educació.Si tenim en compte l’explícita voluntat de l’escola de contribuir a que els alumnes aprenguin a relacionar-se i a viure en comunitat, és fonamental

analitzar les oportunitats o les amenaces d’aquest important context de convivència i relació per a poder contribuir en la seva millora amb la intenció de facilitar que els alumnes adquireixin les competències interpersonals necessàries per a una sana convivència i creixement.

D’altra banda, cada cop és fa més evident la valoració de que els infants passen molt de temps en espais organitzats i també la reducció dels espais públics segurs per als infants. Novament, els patis escolars ens brinden una possibilitat magnifica per compensar aquestes carències, com diverses experiències d’obertura dels patis a la comunitat, ens demostren.

En definitiva se’ns planteja un important interrogant al respecte de quin concepte de ‘patis escolars’ tenen els equips educatius. Conèixer o fer una aproximació a quins usos se’ls donen, quin temps, quines activitats es desenvolupen, quines persones hi participen ens permetrà diagnosticar quina presència real tenen com a espai educatiu i quines propostes podrien millorar la seva qualitat i per tant la seva eficàcia com a recurs per als processos d’ensenyament i aprenentatge.


Pati

Desenvolupament i incorporació al

currículum escolar

Obert a l’entornConvivència i resolució de

conflictes

Projecte Educatiu del

Centre Joc

Natura

Activitat educativa

EsbarjoAire lliure

3. Objectius de la Proposta

Partint de les consideracions prèvies abans esmentades, definim l’objectiu principal de la proposta en provocar el debat, entorn la necessitat

d’adequar els patis escolars a la seva funció educativa com a espais estimuladors, mitjançant l’aprenentatge a través del joc, de la capacitat de jugar dels infants i del seu desenvolupament motriu, cognitiu i social.

Es tracta dons de proporcionar dades fiables, proposar experiències, i provocar reflexions que suposin un avenç qualitatiu en la millora dels patis, dins el projecte educatiu escolar, explorant així el seu gran potencial.

Aquest objectiu general el volem desenvolupar mitjançant els següents objectius específics:

a) Obtenir una diagnosi, aprofundint en el coneixement i l’estat dels patis a través d’una anàlisi qualitativa mitjançant una mostra de la situació dels patis escolars als centres educatius de l’àrea metropolitana.

b) Analitzar les informacions obtingudes i treure’n conclusions per tal de veure quines carències i limitacions presenten i com afecta això al creixement i maduració dels infants.

c) Conèixer altres experiències internacionals d’intervenció en patis que ens permetin avançar en la nostra reflexió i estudi.

d) Intervenir directament en dos patis de dues escoles seleccionades de la mostra, elaborant col·laborativament els avantprojectes que transformin aquest patis d’acord amb els criteris del projecte educatiu de cada una de les escoles.

e) Dissenyar una metodologia específica per a promoure la intervenció en els patis d’aquelles escoles que ho desitgin, cercant la participació i l’escalabilitat de l’experiència, i donar nous criteris d’espai i disseny per a les futures construccions escolars.

f) Oferir recursos i facilitar eines d’utilització del pati com a espai educatiu (activitats, jocs . . .), no només per us intern de l’escola, sinó també com espai lúdic d’us veïnal.


4. Situació actual de la recerca i reflexió sobre els patis escolars al nostre país

Malgrat que la recerca en aquest àmbit temàtic aglutina interessos de diverses disciplines no hi ha gaires precedents de recerques endegades específicament amb l’objectiu assenyalat. Cal fer esment, però, d’altres estudis relacionats amb l’àmbit temàtic que ens permeten recuperar i incorporar els resultats obtinguts en el nostre projecte.

En el nostre territori trobem alguns precedents de recerca en patis escolars, destacant Bonal i Tomé, 1996, en que analitzen diferències de gènere en l’ús dels espais de joc escolar, o els projectes iniciats recentment a d’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona sota el nom de “Recuperem els jardins escolars” amb intervencions i inicis de processos de transformació d’aquests espais, amb l’objectiu principal de retornar el valor educatiu als patis i a les escoles. Tanmateix com processos d’anàlisi endegats en els seminaris de les convocatòries Barcelona Identitats en els que ja sorgien propostes de projectes de transformació de patis escolars, presentats pels propis equips docents dels centres i que molts ja s’estan posant en marxa com a les escoles Antoni Brusi, Turó Blau o Collaso i Gil.

La necessitat d’innovació i de convertir el pati en un espai amb un valor educatiu s’està fent patent a tota Espanya, tot i que els precedents d’estudis escassegen, s’estan realitzant projectes, centrats sobretot en l’educació ambiental i l’educació física, a tot el territori espanyol. A continuació esmentem unes quantes experiències que es poden considerar com un moviment important per a la millora d’aquestes zones a totes les escoles.

Trobem Cantó3 i Ruiz4, tots dos facultatius de ciències esportives de diferents universitats d’Espanya, que publiquen un article a la Revista Internacional de Ciències de l’Esport5 titulat Comportamiento motor espontáneo en el patio de Recreo escolar: anàlisis de las diferencias por género en la ocupación del espacio durante el recreo escolar. L’estudi té per objecte la valoració del repartiment de l’espai disponible en el pati escolar i ho fan a través d’una metodologia observacional d’unes categories marcades prèviament. L’anàlisi de les observacions enregistrades, va mostrar l’existència de moltes desigualtats en aquest ús, desigualtat que perjudica a les nenes. Conclouen el seu estudi amb la necessitat de tornar a pensar els espais de joc per que tant nens com nenes puguin gaudir de les mateixes possibilitats de moviment en el moment d’esbarjo escolar.

3 Ramón Cantó: Facultad de Ciencias de la Actividad física y del Deporte. INEF a la Universitat Politècnica de Madrid.4 Luis Miguel Ruiz: Facultad de Ciencias del Deporte de la Universitat de Castilla la Mancha. Toledo.5 Revista Internacional de ciencias del deporte, nº 1. Octubre 2005 (pp.28-45)


Des de l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament de Gijón6, a l’any 2005, es va iniciar el projecte Patios sostenibles en la ciudad de Gijón. El projecte treballa des de dues línies: la creació de patis sostenibles (espais modèlics, econòmicament viables, socialment assumits per la comunitat escolar i respectuosos amb el medi ambient) i l’educació en valors (igualtat de sexes, interculturalitat, convivència, sostenibilitat i respecte a la natura i a l’espai públic). L’objectiu general d’aquest estudi és crear o millorar els patis i espais lliures de les escoles en diferents aspectes, fomentant l’educació mediambiental i l’educació en valors. Conclouen el seu estudi destacant el pati escolar com un espai variat, on conviuen zones enjardinades, equipaments esportius i zones de trànsit. Aquests espais són zones amb una potencialitat educadora important i la forma en que estiguin condicionades i la importància que se’ls hi doni influirà en l’educació que es transmet.

Des del CEIP Camilo José Cela a Palma de Mallorca7 comencen a estudiar el grau de conflictivitat i les problemàtiques que s’originen en el pati durant el temps d’esbarjo. En aquest projecte coeducatiu centrat en els jocs de pati es fa evident la necessitat de que tots els espais de l’escola tinguin la mateixa consideració: espais educatius. Diuen la manca d’estructuració per regular el funcionament del pati, a diferència d’altres espais on la intervenció del mestre és molt present. El temps de pati és un tipus d’espai on no hi ha una planificació coherent en relació a les intencions que defensa l’escola.

Al C.P Zamakola- Juan Delmás8 de Bilbao, realitzen un projecte anomenat El patio escolar, espacio educativo. Aquest programa s’inicia el curs 2000-01 com un projecte d’innovació davant la necessitat d’abordar els problemes que es produeixen en els patis escolar durant el temps d’esbarjo. Es plantegen com aprofitar aquest temps i aquest espai per assegurar aprenentatges positius, especialment relacionats amb la convivència entre iguals. Amb aquest programa es va aconseguir un grau de satisfacció molt alt tant del professorat com de l’alumnat, tenint un reconeixement públic al seu treball, ja que l’Ajuntament de Bilbao va concedir-li el premi Julia Berrojalbiz a projectes escolars innovadors pel seu plantejament pedagògic del pati escolar.

De mi escuela para mi ciudad, és un programa d’educació ambiental realitzat per l’Ajuntament de Segovia9, l’any 1998. Aquest programa va tenir una duració de quatre anys on s’aborden diferents temes de treball, un d’aquest, titulat Hagamos ambiental nuestro patio, es realitza a l’any 2000-01 on el treball es centra en els patis escolars. A partir d’una auditoria i de les propostes de millora dels patis 6 http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do?accio=cercar&quants=0&ce=1024&pubididi=2 - 34k7 http://www.ceipcamilojosecela.com8 http://www.icii-bilbao.org/zamakola.htm9 http://www.geaweb.com/demiesc/fdemi.swf


desenvolupades pels escolars, s’aborden temes com els residus, els espais verds, les relacions personals, els equipaments, el urbanisme i els impactes externs.

Per últim cal esmentar una proposta didàctica al voltant dels residus en els patis escolars que es treballa, a l’any 1996, des del govern basc a les escoles de Vitoria-Gasteiz. Aquest projecte es desenvolupa per la conscienciació dels alumnes i el eminent canvi d’actitud respecte als residus que troben al seu pati. Pels alumnes els patis escolars són la primera experiència d’espai públic que coneixen. Els patis escolars, pel seu disseny i la forma que estan gestionats transmeten als nens missatges i significats que influeixen en els seus comportaments i actituds de moltes formes, per aquesta raó a partir de fitxes d’activitats es treballen aquestes actituds.

Amb tots aquests estudis, es fa patent la importància educativa que va prenent el pati dins el projecte d’escola; no oblidem que els alumnes passen una mitja de 8 hores diàries a l’escola, i què 3 d’aquestes les passen al pati.D’altra banda, constatem que, més enllà dels pocs estudis acadèmics que el tema ha suscitat, pràcticament cap estudi es centra en l’anàlisi de l’adequació del disseny i ús dels patis com a estimuladors de la capacitat de jugar dels infants, vers aspectes educatius claus com la creativitat, la convivència, la curiositat, la resolució de conflictes, etc.

Així doncs, tots aquest estudis suposen uns bons antecedents del nostre projecte, i voldríem, amb la nostra diagnosi, aportar llum en els aspectes definitoris en la funció dels patis com a espais de recreació i esbarjo. La nostra pretensió va dirigida a trobar les claus per a convertir i transformar els patis escolars en un entorn educatiu, on el joc, entès com a actitud vital, tingui un paper fonamental en el desenvolupament dels educands, amb la implicació i consens de tota la comunitat educativa.


5. La Diagnosi

Mitjançant l’anàlisi d’una mostra qualitativa de patis d’escoles públiques i concertades de l’àrea metropolitana es pretén investigar si el pati, actualment, s’integra dintre del projecte educatiu i curricular de l’escola, de quina forma ho fa i quines conseqüències se’n deriven.

Per això, és portarà a terme una metodologia d’observació quantitativa i qualitativa en una mostra de 30 centres educatius de l’àrea metropolitana, tenint en compte la diversitat present en el territori (dimensió de la població, titularitat dels centres educatius, diversitat d’etapes educatives).A partir dels resultats obtinguts de l’aplicació del protocol d’observació es realitzaran una sèrie d’entrevistes amb els centres, per tal de copsar les especificitats de les diverses etapes per presentar i analitzar els resultats obtinguts.

Els ítems a considerar en la selecció dels centres educatius de la mostra són:

- Entorn sociocultural del centre educatiu, establint la presència de diversos grups socials i culturals a l’entorn més immediat del centre, accessibilitat a recursos econòmics de la població atesa, marginalitat, pertinença a èlits, pertinença a grup cultural minoritari o no.

- Tipologia del centre educatiu: A partir de l’anàlisi de les informacions recollides en els documents del centre educatiu PEC, PCC, RRI10, i la informació referida a l’espai i temps de pati ens aproximarem a les conceptualitzacions diverses en què s’entén el pati en les escoles de l’àrea metropolitana tant de titularitat pública com concertada.

- Edat, des de la psicologia s’ha estudiat àmpliament el tipus de relacions que s’estableixen amb l’exterior i amb els altres, en les diverses fases de desenvolupament cap a la vida adulta, creiem que és una variable molt important a considerar en aquesta recerca, evidentment vinculada a cert context i amb altres variables. Així considerarem l’ús de l’espai del pati en diferents cicles i etapes educatives.

10 PEC: Projecte Educatiu de Centre; PCC: Projecte Curricular de Centre i RRI: Reglament de Règim intern.


En quan a l’observació dels patis pròpiament dita, utilitzarem un instrument d’observació en el que es desglossen els aspectes centrals a observar:

- Espai, amb les descripcions físiques, tant dels espais com dels elements de joc, distribucions, presència de marques i pistes esportives.

- Activitats desenvolupades, tenint en compte els temps d’ús, les tipologies de les activitats, si són de caire esportiu o joc amb menys moviment, durada i desenvolupaments de les activitats. Es recopilaran la diversitat d’activitats a partir d’observacions acotades.

- Agents, detall sobre qui són els agents que intervenen, actituds, rols adoptats, dinamització, participació, implicació i lideratge en les activitats desenvolupades.

Tots aquests aspectes, que, creuats amb variables bàsiques com ara, gènere, classe, adscripció ètnica i els contextos ens permetran obtenir un mapa qualitatiu de la situació dels patis escolars a l’àrea metropolitana.

Les fases d’aquesta diagnosi serien:

- Confecció d’un instrument d’observació com a estratègia de reconeixement de l’espai, del seu ús i de les relacions que en ell s’hi produeixen.

- Realització d’observacions dels professionals de l’escola, sobretot del professorat o monitoratge que intervé directament en els moments d’esbarjo.

- Realització d’entrevistes amb els centres educatius- Buidatge i anàlisis de la informació obtinguda.- Resultats i valoració de l’observació.


Mostra

Observació

Entrevistes centres

Anàlisi de resultats

Conclusions

6. Cerca d’experiències internacionals

A través de la xarxa relacional de l’associació internacional IPA tenim coneixement d’exitoses experiències de millora i transformació de patis escolars com elements essencials del projecte educatiu escolar.

El interès en aquest àmbit temàtic es centra geogràficament parlant en països anglosaxons, principalment EUA, Regne Unit i Canadà, països en els que des dels anys 60 i 70 sorgeixen estudis centrats en l’anàlisi de la seguretat en els espais de joc que incorporen tant l’estudi de parcs infantils com patis escolars. S’han analitzat els materials emprats en la construcció dels elements de joc, passant per l’avaluació dels materials de construcció de les superfícies dels espais, anàlisi dels incidents registrats en els hospitals, contribuint així a que siguin els països pioners en l’elaboració de normatives i creació d’organismes i naixement d’institucions que es dedicaran a vetllar per aquests aspectes de seguretat. (Howard et al, 2005, Barbour, 1999, Hudson et al., 2005, Meyerhoff, 2001)Existeixen alguns precedents de recerca en l’anàlisi de la percepció del professorat i els espais de joc als centres educatius, Stratton, 2000, i en l’anàlisi de les activitats infantils i producció lingüística dels infants en patis, Grugeon, 2005.Altres recerques es centren en l’anàlisi específica de les activitats dutes a terme, Blatchford et al., 2003, analitzen les diferències en les activitats desenvolupades segons gènere i origen ètnic en patis de Regne Unit. Swain, 2000, als EUA analitza diferències de gènere en les activitats desenvolupades en els patis.

El nostre objectiu és endinsar-nos en aquestes experiències. Poder resumir i sintetitzar les reflexions, criteris i conclusions a les que hagin pogut arribar, de manera que puguem analitzar les possibles aplicacions a la nostra realitat, com una manera d’enriquir les propostes d’intervenció i metodologies. Per això, també hem previst entrevistes puntuals amb diferents especialistes, per tal d’ampliar la perspectiva i tenir una visió el més global possible, atenent a tots els agents i aspectes que intervenen.


7. Proposta d’avantprojecte específic per a 2 patis escolars

Fruit dels resultats i conclusions de la diagnosi realitzada, a la llum de les experiències internacionals i amb un diàleg profund amb la comunitat educativa, ens proposem l’objectiu de realitzar 2 avantprojectes d’intervenció en dos escoles (una pública i un altre concertada) seleccionades d’entre la mostra analitzada.

La finalitat estructuradora d’aquesta intervenció educativa és la transformació del pati (espai i ús), en instrument educatiu dins el projecte educatiu de l’escola, fonamentat en l’estimulació de la capacitat de jugar dels infants, com a aspecte bàsic del seu sa i harmoniós desenvolupament personal i comunitari.

En aquesta àmbit, la nostra proposta inclou:

1. Diagnòstic

2. Hipòtesi de partida

3. Objectius

4. Metodologia per a la transformació

5. Accions concretes a realitzar

6. Avantprojecte de transformació

7. Cost de la intervenció proposada


8. Metodologia d’intervenció per a la transformació dels patis

Partint de l’experiència del procés seguit amb les comunitats educatives per elaborar els 2 avantprojectes, n’extraurem unes conclusions que ens permetin sistematitzar el disseny d’una metodologia per a la transformació dels patis de les nostres escoles.

Els eixos claus d’aquesta metodologia seran:

- La participació de tota la comunitat, especialment l’educativa

- La escalabilitat, és a dir, que sigui possible portar-ho a terme en diferents ambients i situacions

- Els agents que intervenen

- Les diferents fases i aspectes a tenir en compte a l’hora de iniciar la transformació d’un pati d’escola en un espai educatiu on nens i nenes es sentin reconfortats, estimulats i segurs

Aquests eixos metodològics seran molt importants a l’hora d’organitzar i portar a terme la transformació, en el futur, dels centres, així com a l’hora de dissenyar nous centres educatius. Per aquesta raó es proposaran també criteris específics de disseny i construcció de patis per a la construcció de nous equipaments escolars.


9. Recull de recursos de joc al pati de les escoles

A banda del propi disseny de l’espai del pati estimulador del joc: ric i creatiu, afavoridor de les ganes de mirar, tocar, saber., córrer, saltar, riure, xerrar, escoltar, badar...etc., cal també preveure l’ús d’aquest espai, proporcionant models d’activitats i bones pràctiques que vinguin a enriquir el repertori lúdic i d’activitats dels infants.

Així doncs, ens proposem la elaboració d’una guia de recursos adreçada al personal educatiu (mestres generalistes i especialistes, monitors, etc.) per tal de proposar i suggerir activitats de tota mena que permetin gaudir i aprofitar al màxim, les potencialitats educatives del pati. Aquesta guia, d’unes 20 pàgines d’extensió, es lliurarà a les 30 escoles que participin en la diagnosi d’aquest projecte (veure punt 5).

Aquesta guia, en un futur, pot ser mantinguda i ampliada en el fer de cada dia de la comunitat educativa a través de les seves pròpies experiències i iniciatives, i pot ser una manera interessant de fomentar l’intercanvi i l’impuls d’aquest tipus d’activitats.


10.Equip i organització

10.1. L’equip que proposem està format per:

Cap de projecte

Imma Marín

Presidenta de IPA a Espanya i directora de MARINVA, consultoria pedagògica, especialitzada en educació i comunicació a través del joc. Experta en jocs, joguines, infància i noves tecnologies i educació en el lleure. Socia fundadora d’ ATZAR (Associació de Ludotecàries/is i Ludoteques de Catalunya) i assessora Pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, Professora, col·laboradora de la Escola Universitària d’Educadors Socials de la Universitat Ramon Llull. Conferenciant i autora de diversos articles i llibres al voltant del joc com a eina educativa, els jocs populars, etc. Entre d’altres : Juegos Populares, jugar y crecer juntos. Temas de Infancia nº5; Associació Rosa Sensat i Ministeri d’Educació i Ciència i Jocs populars, i tu, a què jugues. Temes d’Infància nº 23, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Comitè executiu

Xavier Aragay:

Economista. Consultor sènior internacional. Especialista en estratègia, us de tecnologia i organització en institucions educatives. Professor col·laborador de l’Institut d’Innovació Social d’Esade. Fundador i Director/gerent de la UOC (1.994/2005). Adjunt al gerent de la UPC (1989/1994). Gerent de l’Associació Catalana de Cases de Colònies i fundador del Movibaix (1984/1994). Tinent d’Alcalde de Cultura, joventut i esport de l’Ajuntament de L’Hospitalet (1979/1983)

Maite Martinez

Diplomada en Magisteri en l'especialitat d'educació infantil i Educadora Social col·legiada. És diplomada en psicomotricitat i en organització i gestió de ludoteques. En aquest camp, va ser responsable de la ludoteca del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge durant set anys i imparteix formació sobre educació, joc i joguina per al Centre d'Estudi de l'Esplai, l'associació de mestres Rosa Sensat i ATZAR, l'associació de ludoteques de Catalunya. Assessora diverses empreses de joguines sobre els seus productes i imparteix xerrades i conferències sobre joc, joguina i desenvolupament infantil


Esther Hierro:

Educadora social, especialitzada en comunicació. És secretària de IPA a España. Desenvolupa projectes vinculats amb la comunicació educativa.

Coordinació

Mireia Jiménez:

Llicenciada en Pedagogia, especialitzada en l’àmbit social. Coordinadora de diverses activitats de participació ciutadana, treballa a MARINVA, consultoria pedagògica, especialitzada en educació i comunicació a través del joc, actualment fa suport del departament de participació ciutadana i de continguts pedagògics.

Comissió d’experts

Cris Molins:

És Màster en Antropologia Social i professora associada en Sociologia de l’Educació i Educació Multicultural al Departament de Sociologia de la UAB. Ha superat el crèdits docents del programa de doctorat del Departament d’Antropologia i està finalitzant la redacció de la tesi doctoral sota el títol “Jugar avui, conviure demà. El joc com aprenentatge sòciocultural en temps de canvis”. És llicenciada en Antropologia Social, diplomada en Educació Primària i postgraduada en Mètodes i Tècniques per l’Estudi de la Població (CED-UAB). És coordinadora i docent dels programes de Postgrau “Atenció Sòcioeducativa a l’Alumnat d’Origen Immigrant i Minoritari” i Mestratge “Educació, Immigració i Minories” organitzats per ICE-UAB i CIIMU. Ha participat en diversos projectes finançats en convocatòries públiques i en treballs de camp en diferents entorns. És autora de diverses publicacions

Santi Giró: dissenyador industrial.

Arquitecte, especialista en construccions escolars. Està pendent d’incorporar a l’equip.

Emma Martínez. mestre, directora de l’escola Patufet Sant Jordi de l’Hospitalet..

Especialistes

Es realitzaran entrevistes en profunditat amb especialistes rellevants sobre el tema que es vaguin identificant al llarg del treball proposat.


10.2. Organització


Imma MarínPresidenta de IPA i

Cap de Projecte

Comissió d’experts

Comité executiu

Xavier Aragay Maite Martínez Esther Hierro

Mireia JiménezCoordinació

Especialistes a entrevistar(Psicòlegs, paissatgistes, pedagogs,

etc.)Cris Molins Santi Giró

Arquitecte Emma Martínez

10.3. Fases del projecte i intervenció dels professionals

Persones implicades

1ª Fase: Conceptualització del projecte

2ª Fase:Diagnosi

3ª Fase:Experiències

internacionals i entrevistes

especialistes

4ª Fase:Proposta

d’avantprojectes

5ª Fase:Metodologia de la intervenció

6ª Fase:Recursos de joc pel pati

7ª Fase:Conclusions

Equip Executiu:I.MarínX.AragayM.Martínez Direcció

Intervenció

E.HierroDirecció Experiències Internacionals

M.JiménezComissió experts:C. Molins Direcció AnàlisiS. GiróArquitecteE. MartínezEspecialistes


10.4. Planificació temporal de les diferents fases

MES 1 MES 2 MES 3 MES 4 MES 5 MES 6

1. Conceptualització del projecte

2. Diagnosi

3. Bench marking i entrevistes

4. Proposta d’avantprojectes

5. Metodologia de la intervenció

6. Recursos de joc pel pati

7. Conclusions


10.5 Cronograma

Fase Període Desenvolupament ParticipantsDedicació

aproximada11

PRO

FESI

ON

ALS

Reunions entre el comité executiu i Coordinació

Reunions periòdiques durant totes les fases.

Reunions per a la planificació i el desenvolupament de les diferents

etapes.Cap de projecte, comité executiu i

coordinació del projecte.120 hores

(12 reunions de 2 hores)

Reunions mensuals de seguiment i avaluació de tot l’equip

Reunions un cop al mes, durant 6 mesos

Seguiment de l’evolució del projecte i participació activa en

diferents fases

Cap de projecte, comité executiu, coordinació del projecte i comissió

d’experts.162 hores

(6 reunions de 3 hores)

Intervenció mes intensa de cada ú dels professionals en la seva fase específica

En cada fase es diferent En funció de cada fase Direcció de fase i professionals Varia en cada fase

11 Aquestes hores poden variar en funció de les necessitats.


11.Resultats finals de la proposta

Aquest projecte inclou cinc resultats finals del treball:

Diagnosi que contempla el resultat i les conclusions de l’anàlisi qualitatiu dels patis de 30 escoles representatives de l’àrea metropolitana.

La cerca d’experiències internacionals d’intervenció en patis escolars per a la seva recuperació com espai de joc.

Els dos avantprojectes d’intervenció en els dos patis de les escoles prèviament seleccionades.

La metodologia d’intervenció a les escoles per a realitzar processos participatius de transformació dels patis escolars d’acord amb el projecte educatiu de cada escola, que inclourà criteris de disseny i construcció de patis per a noves construccions escolars.

El recull de recursos de joc per als patis de les escoles.


Annex 1: Bibliografia i webgrafia

BARBOUR, A.C. (1999) The impact of playground design on the play behaviors of children with differing levels of physical competence. Early Childhood Research Quarterly, Vol. 14, Num. 1, pp. 75-98.

BARRERA, M; CORTS, M; FATSINI, E I GUITART, R (2005) Els espais. Monogràfic VII Jornades d’escoles 0-12. Revista Guix Número: 326 BLATCHFORD et al., (2003), The social context of school playground games: Sex and ethnic differences, and changes over time after entry to junior school. En British Journal of Developmental Psychology, 21, 481–505

BONAL, X. i TOMÉ, A. (1996) Metodologias y recursos de intervencion. Cuadernos de Pedagogía. 1996, número 245, pp. 56-69.

BROTO, C i ROJALS DEL ALAMO, M (2006) Nuevo diseño en espacios de juego. Ed. LinksCANTÓ, R i RUIZ, L (2005) Comportamiento Motor Espontáneo en el Patio de Recreo Escolar: Análisis de las diferencias por género en la ocupación del espacio durante el recreo escolar. Revista Internacional de ciencias del deporte Número 1 pp.28-45.CAPALBO: Arquitectura Preescolar. En González Canda Et. Alt./75:19)FERNÁNDEZ OSTOLAZA, A. (1996) “Eco-auditoría escolar”. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Pp.75-100GRUGEON, E. (2005) Listening to learning outside the classroom: student teachers study playground literacies. Literacy, Vol.39, Num.1, pp. 3-9.

HOWARD, A. W. et al (2005) The effect of safer play equipment on playground injury rates among school children. Canadian Medical Association Journal, Vol.172, Num.11, pp. 1443-1446.

HUDSON, S.D. et al (2005) How SAFE Are School and Park Playgrounds? A Progress Report. Journal of Physical Education, Recreation & Dance, Vol.76, Num. 1, pp. 16-20,28.


MEYER, H.A. et al (2004) Teachers reasoning about school fights, contexts, and gender: an expanded cognitive developmental domain approach. Aggression and Violent Behavior, Vol. 9, Num. 1, pp. 45-74.

MEYERHOFF, M.K. (2001) Perspectives on parenting: Having fun and learning. Pediatrics for Parents, Vol. 19, Num. 1, pp. 8-9.

MOLINS, C. (1998) Aproximació a l’estudi del joc com aprenentatge sòciocultural, Treball recerca, UAB. Barcelona.

MOLINS, C. (2005) Ventajas, dificultades y límites de la etnografía escolar. Estudio del aprendizaje sociocultural a través del juego. Actas de la I Reunión Científica Internacional sobre Etnografia y Educación. Talavera de la Reina 12-14 Julio 2004. Valencia: Ed. Germania, SL.

MOLINS, C. (2006) Cultural Change and Play: on Schools’ Misunderstanding of teenage Knowledge. En PlayRights Journal. An International Journal of the Theory and Practice of Play, Vol. 27, Num. 1, pp. 4-11. International Play Association "Promoting the Child's Right to Play". Consultado [Abril 27, 2006] http://www.ipaworld.org/Journals/PlayRights_v27n1_2006.pdf

PÀVIA, RUSSO, SANTANERA, TRPIN (1994) Juegos que vienen de antes: incorporando el patio a la pedagogía. Ed. Humanitas.

ROJALS DEL ALAMO, M (2004) Nuevos diseños en parques infantiles. Ed. Structure.

SMITH; SYD. (1999) Patios para aprender (Internet) CENEAM. Ministerio de Medio AmbienteSTRATTON, G. (2000) Promoting children's physical activity in primary school: an intervention study using playground markings. Ergonomics -London-, Vol.43, Num.10, pp. 1538-1546.


SWAIN, J. (2000) The Money's Good, The Fame's Good, The Girls are Good: the role of playground football in the construction of young boys' masculinity in a junior school. British Journal of Sociology of Education, Vol.21, Num.1, pp. 95-109.

TOMÉ, A. i RUIZ, R. A. (1996) El espacio de juego: escenario de relaciones de poder. Revista: Aula de Innovación Educativa Volum 5 Número: 52/53 Pp.

37-41

VVAA. (2004) El patio, espacio educativo. En Cuadernos de Pedagogía, 332

AJUNTAMENT DE GIJÓNhttp://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do?accio=cercar&quants=0&ce=1024&pubididi=2 - 34kAJUNTAMENT DE SEGOVIA, http://www.geaweb.com/demiesc/fdemi.swfCEIP CAMILO JOSÉ CELA, http://www.ceipcamilojosecela.comCEIPM ELS PINS, http://www.bcn.es/elspins/entrada/entrada.htmC.P ZAMAKOLA- JUAN DELMÁS, BILBAO, http://www.icii-bilbao.org/zamakola.htmASOCIACIÓ INTERNACIONAL DE CIUTATS EDUCADORES, http://w10.bcn.es/APPS/eduportal/pubPortadaAc.doIPA ESPAÑA, www.ipaspain.orgIPA WORLD, www.ipaworld.org


Annex 2: Presentació de IPA Espanya


cel•lebració del dia del joc • barcelona • maig 2006 · web viewon s’abraci el joc com a...

Documents