A qui no li agradaria tenir el caminar del John Wayne...

A banda de la seva mirada entre trista i de gat vell, només calen unes passes per identificar el millor cowboy que ha actuat mai a un western. I si a aquest el posem a les ordres d'un enamorat del vell far-west i meravellós captador dels paisatges com és el John Ford, llavors tenim The Searchers(Centaures del desert, 1956).

No he tingut la sort de poder visitar mai els deserts d'Arizona, el Monument Valley ni tampoc les fredes terres canadenques d'Alberta, però estic segur que qui hi hagi estat podrà trobar l'essència del que va veure en els fantàstics plans d'aquest film. Segons explica el Martin Scorsese en una entrevista inclosa al DVD ed.especial, es va rodar en VistaVision, considerat per molts cineastes com el millor format que mai s'hagi utilitzat per rodar paisatges gràcies a la gran profunditat de camp que permet en la fotografia. I realment és així. Si podeu veure-la us adonareu que a moltes escenes, hi ha diferents plans i que tots ells estan en focus: des dels mateixos actors en primer pla, passant pels indis al darrera i també el fons amb els cims retallats i típics del Monument Valley.

Dani Coll (http://sensepresses.blogspot.com/)

El mite John Wayne

17 d’octubre, 31 d’octubre, 14 de novembre, 28 de novembre, 12 de desembre

Aula 27 de 15 a 17 h

The SearchersCentauros del desiertoJohn Ford (1956) EUA

El western és més que pistoles i testosterona: ens conta la Història, ens parla de racisme, ens parla del

canvi d’èpoques i mentalitats…

Projected’Innovació Educativa

Aula 27

Malgrat que encara hi ha qui dubta de la complexitat dels grans films de l’Oest, potser no és estrany que l'elecció del gènere per part de George Steiner (brillant i lúcid pensador de la cultura occidental que reconeix el cinema com el llenguatge del segle XX, però també que, disfrutant-lo, no l'ha interioritzat) hagi dut a la projecció al Cinema Truffaut de Centauros del desierto. Tenint sempre present l'horror d'Auschwitz, George Steiner ha reflexionat sobre la fragilitat de la raó i la temptació de la barbàrie, l'odi (a vegades de caràcter racial) que enfronta els humans i el dolor que genera la dificultat d'acceptar l'altre en la seva diferència, el fet que la cultura no evita la violència i fins i tot que en la mateixa cultura hi pot haver (incitant-la) violència, la inhumanitat de la humanitat (i de les Humanitats). El cas és que Centauros del desierto no sembla del tot aliena a diversos temes plantejats per Steiner. A banda del que hi podríem afegir respecte al brutal procés de colonització de l'Oest americà, el relat exposa l'existència d'un odi racial que du a una violència generativa de dolor (els personatges, siguin blancs colons o indis nadius, pateixen ferides més profundes que la cicatriu visible del comanxe Scar, tenen morts en la seva memòria) i de més violència. També hi fa present la fràgil frontera entre l'ordre i la barbàrie, en la mesura que el personatge interpretat per John Wayne encarna la violència que necessita una comunitat (representada per la família Jorgensen en substitució de l'assassinada Edwards) per estabilitzar-se, malgrat que aquesta comunitat no integri aquell que ha instrumentalitzat per constituir la seva casa, la seva tranquil·litat, el seu refugi. Així, el venjatiu, violent i asocial Ethan no pot entrar, després del seu llarg periple a la recerca de la filla dels Edwards que va sobreviure a la matança, en la casa dels Jorgensen (la rèplica de la dels Edwards amb la qual comença la pel·lícula) i, sense lloc en la comunitat, continuarà la seva vida errant, com també ho és la dels indis els quals ha perseguit. Malgrat que sigui a propòsit d'un racista (al qual Ford, gens aliè a la complexitat humana, li reconeix un dolor, un amor impossible, una condició de perdedor des del moment en què, com a confederat, torna al principi del film d'una guerra que ha perdut), la seva errància, com la dels indis, també fa pensar en Steiner, en la mesura que aquest ha reflexionat sobre la condició jueva a partir de la seva condemna a la diàspora.[...]

Imma Merino Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Han dit que…

Professor coordinador: Vicent GarciaCentauros del desierto, (EUA, 1956)

The Searchers

Sinopsi

Fitxa tècnica

Un antic soldat sudista (Ethan, John Wayne), derrotat en la Guerra Civil americana, torna a casa després de vagarejar després de la guerra. En arribar troba un món que ha canviat i que està recuperant-se de la desfeta. Tot s’agreuja amb l’atac a la seua família i el segrest d’una neboda per part dels indis. Ethan i un altre nebot seu (mig indi) emprenen una llarga recerca de la xiqueta que dura molts anys. Ethan té la intenció de matar-la per estar contaminada pels indis. Una pel·lícula de persecució i de recerca, no sols d’una persona, sinó d’una identitat que s’ha d’adaptar a unes noves formes de pensar.

Director John Ford Duració 128 minuts Gènere Western Guió Frank S. Nugent, basat en la novel·la d’Alan LeMay Fotografia Winton C. Hoch Música Max Steiner

El directorJohn Ford forma part de l’olimp cinematogràfic per dret propi. I no sols pels seus westerns, sinó per un grapat ingent de molt bones pel·lícules: quatre Oscar l’avalen per El delator, Els ceps de l’ira, Com de verda era la meua vall i L’home tranquil, i un més per tota la seua carrera el 1973. De fet, cap dels Oscar és per un western, un gènere habitualment menystingut en els premis malgrat la profunditat temàtica i formal de directors com Howard Hawks, Anthony Mann o el mateix Ford.Són conegudes les seues festes amb John Wayne i el seu caràcter conservador, però davant la Cacera de Bruixes mampresa pel senador McCarthy (encapçalada a Hollywood per un altre il·lustre, Cecil B. DeMille), digué en una reunió:“El meu nom és John Ford. Faig Westerns. I no crec que cap dels que hi ha dins aquesta habitació sàpia millor què vol el públic americà que Cecil B. DeMille –i realment sap què li ha de donar–. Però no m’agrades, C. B., i no m’agrada tot el que estàs dient ací aquesta nit.”