compareixença sur parlament

Compareixença alParlament de CatalunyaSr. Arcadi Navarro i CuartiellasSecretari d’Universitats i Recerca28 d’abril de 2016

Índex

• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya

• Visió del sistema• Factors claus de l’èxit• Reptes

• La revolució del coneixement

• Riscos potencials del sistema

El sistema d’universitatsi recerca de Catalunya

Un sistema d’èxit clau per impulsar

el benestar social i l’economia del coneixement

5

Visió del sistema d’universitats i recerca de Catalunya

6

Visió del sistema d’universitats i recerca de CatalunyaEn el conjunt de la UE

Visió del sistema d’universitats i recerca de CatalunyaEn el conjunt de la UE

7

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaEn els rànquings internacionals

8


9


10

Percentatge de matriculats en les millors 100 universitats d’Europa

El 44% dels estudiants de grau i màster estan matriculats en

universitats top 100 UE, representant el 17% població jove

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaUna universitat més equitativa

11

El sistema de tarifació social implantat pel Govern de la Generalitat: • Ha permès mantenir l’estabilitat pressupostària a les

universitats.

• Ha permès finançar el sistema de beques EQUITAT, que ha aconseguit que el 40% dels estudiants tinguin algun ajut o exempció.

• La taxa d’accés dels fills de pares sense estudis universitaris s’ha incrementat 12 punts en els últims 10 anys. Actualment, el 57% dels estudiants matriculats a les universitats catalanes són fills de progenitors sense estudis superiors.

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaDimensionament adequat a les noves demandes

12

100,%Evolució de la població de 18 a 24 anys i el nombre de matriculats en estudis presencials

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaPol d’atracció d’estudiants internacionals

13

100,%Estudien a Catalunya 22.000 estudiants internacionals. Això representa quasi un 8% de l’estudiantat, en els nivells de països altament internacionalitzats com els Països Baixos o Suècia.

EspanyaItàlia

PortugalGrècia

SuèciaAlemanya

Països BaixosCatalunya

DinamarcaFrança

ÀustriaSuïssa

Regne Unit

2.84 4.7 5

6.3 7 7.2 7,9 8.1

11.8

15.416.5 17.1

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaPol d’atracció d’estudiants de la resta de l’Estat

14

100,%Cada any inicien un grau 2.625 estudiants de la resta de l’Estat i marxen a estudiar a la resta de l’Estat 315 estudiants.

El curs 2014-15 es va assolir el màxim d’estudiants de la resta de l’Estat al sistema català, amb 17.455 alumnes, un 16% més que al 2010-11.

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-1512,000

13,000

14,000

15,000

16,000

17,000

18,000

15,008

16,00916,427 16,760

17,455

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaProporciona sortides laborals als seus estudiants

15

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaAmb major i més ràpida ocupabilitat de l’Estat

16

Visió del sistema d’universitats de CatalunyaCercle virtuós

17

El sistema universitari de Catalunya és un sistema que respon a un model propi. Des que ara fa 30 anys la Generalitat va assumir les limitades competències en universitats que ara tenim, n’ha fet un ús òptim basat en un importantíssim i sostingut esforç econòmic, que ha anat acompanyat de mesures ordenadores que afavorissin la qualitat.

Universitats i comunitat universitària han estat responsables amb els recursos que la societat ha posat al seu abast, tant per a una docència de qualitat com per a una recerca puntera i molt actius en la captació d’un finançament extern competitiu clau per a tots aquests resultats.

Els estudiants també han assumit una part d’aquest esforç, particularment, els últims anys, els estudiants de les rendes més altes.

El resultat és un sistema públic entre els millors d’Europa, que afavoreix una docència internacionalment de referència i una recerca extraordinàriament competitiva. D’això se’n beneficien els mateixos estudiants, que tenen les taxes d’inserció laboral més altes i més ràpides, i la societat en general, perquè anualment les universitats transfereixen a la societat un capital humà de primer nivell.

18

Visió del sistema de recerca de Catalunya

Un component fonamental del sistema de recerca és que es

basa en el concepte «people, not projects», en potenciar

l’autonomiai la flexibilitat de les

universitats, acompanyant-les d’una estructura de centres

CERCA i de Grans Infraestructures amb capacitat d’atreure inversions i talenti captar finançament extern.


19

En 10 anys la població ocupada ha disminuït un 4% i la dedicada a R+D+I ha augmentat un 50% i la comunitat investigadora un 60%.

2003 20130.20

0.40

0.60

0.80

1.00

1.20

1.40

1.60

Personal dedicat a R+D+I,

investigadors R+D+I professors universitaris% sobre població ocupada


20

Catalunya, amb el 0,1% de la població mundial, publica més de l’1% de la producció científica global.Catalunya, amb l’1,5% de la població europea, té el 3% de la producció científica d’Europa.

“

Visió del sistema de recerca de CatalunyaPublicacions en el context internacional

21

Evolució del nombre de publicacions en el subconjunt de països comparables a Catalunya


22

Visió del sistema de recerca de CatalunyaEstratègia dels centres de recerca

23

Centres de recerca orientats a l’excel·lènciaDEFINICIÓ DEL MODEL: flexibilitat, internacionalització. PROTECCIÓ LEGISLATIVA: Llei acompanyament 2011, 2012.MESURES D’AUGMENT DE COMPETITIVITAT: SUMA (2013-2015), avaluacions.• Als centres CERCA hi treballa

un 20% de la comunitat R+D de Catalunya.

• Els CERCA obtenen més del 55% dels ajuts de l’ERC a Catalunya.

• Els centres CERCA han captat prop del 30% dels fons FP7 a Catalunya i de l’H2020 en les convocatòries 2014-2015.

CIÈNCIESDE LA VIDA 52%

FÍSICA I ENGINYERIA

35%

CIÈNCIES SOCIALS I HUMANITATS

12%

Classificació d'acordamb l’European

Research Council.Les ciències de la vida

inclouen les ciències de la salut. Font: DGR a partir de dades

ICERCA.

Visió del sistema de recerca de CatalunyaGrans infraestructures científiques

24

ALBA Nova generació de Sincrotró: 9 línies en funcionament, primera convocatòria internacional llançada amb èxit.

CNAG(Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica)El CNAG pot seqüenciar en l’actualitat 250 Gb diàries i generar un genoma humà complet amb cobertura x30 en menys d’un dia (Inici d’operacions: març 2010)

BSC(Barcelona Supercomputing Center)El BSC-CNS gestiona el Mare Nostrum, un dels supercomputadors més potents a Europa. Està ampliant l’equip amb una nova màquina per consolidar la seva participació al projecte europeu PRACE.

Visió del sistema de recerca de CatalunyaOportunitats: els grans projectes internacionals

25

Els grups catalans i les organitzacions col·laboren en els principals projectes europeus

PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe):El BSC està augmentant la potència del seu supercomputador per pujar posicions als rànquings internacionals.

CONSORCI INTERNACIONAL DEL GENOMADEL CÀNCER22 tipus diferents de càncer en estudi. Catalunya lidera un dels 47 projectes (leucèmia limfocítica crònica).

FET FLAGSHIPS (iniciatives de la Comissió Europea a les Future and Emerging technologies):Grups catalans participen en els dos projectes seleccionats (Grafè i Cervell) i en lideren un (Grafè).

KIC-IET (Knowledge and Innovation Communitiesde l’European Institute of Innovation and Technology):El node actual d’InnoEnergy KIC és a Catalunya. Presentem candidatures per a dos més. Salut i Agroalimentària.


26

Segons Nature(467, 906-908, 20/10/2010), una regió intensivaen recerca necessita:

“freedom”:llibertat per treballaren les pròpies idees (independència científica, governança, entre d’altres).

“funding”:eines, infraestructuresi finançament públicper dur-les a terme. “lifestyle”:qualitat de vida, un entorn socioeconòmic i cultural.

Imatge: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Foto: Jordi Play.

Catalunya ha construït els darrers 10 anys una «regió per a la ciència»

Índex





Factors claus de l’èxitManteniment d’uns valors: actius, programes i consens

28

Factors claus de l’èxitEls consensos

29

Factors claus de l’èxitEl model: “people, not projects”

30

Un principi• Estabilitat

Dos objectius• Excel·lència• Internacionalitzaci

ó Principals trets• Competitivitat• Obertura• Flexibilitat• Governança

Quatre instruments• Compromís amb el finançament• Atracció i retenció de talent• Centres de recerca orientats a

l’excel·lència• Grans infraestructures vertebradores

31

Política científica Entitats en l’entorn DGR

Actors que implementen la política «people not projects»

- Suport activitat centres CERCA

- Òrgans de Govern

• Programa SUMA

• Programes formatius

• Avaluació Centres

• Assessoria jurídica i estratègica

- Ajuts Universitaris i a de recerca

- Agència avaluació recerca

• Servei de projectes europeus i internacionals

• Convocatòries competitives (FI, BP, DI..)

• Convocatòries SGR

- Institució que coordina el programa d’atracció i retenció de talent amb el mateix nom

- Interfície entre el sector públic i acadèmic

- Comunicació i divulgació de la recerca

- Posada en valor de tots els actius de recerca

- Facilitació ecosistema innovació

• Programa EDI• Setmana de la

Ciència • Premis

Nacionals Recerca

- Consorci de Serveis Universitaris de CatalunyaComunicació i divulgació de la recerca

• Serveis i compres

• Càlcul científic• Portals i

repositoris• Biblioteques

- Agència per garantir la qualitat de l'educació superior a Catalunya

• Anàlisi, avaluació, certificació

Factors claus de l’èxitEl model: “people, not projects”

32

ICREA representa 1% de la comunitat d’R+D catalana Investigadors ICREA reben el 44% dels ERC

Capacitat d’atracció de fons competitius

10.0012.0014.0016.0018.0020.0022.0024.0026.0028.00

12,25

25,90Aportació

Generalitata ICREA (en M€)

100120140160180200220240260

138

247

Contractes

30%

10%38%

18%

Origen dels ICREA contractats

Catalunya Resta EstatResta ERA Nord-amèrica

Programa de contractació de talent internacional amb fórmules privades, amb creixement sostingut de fons i contractes,i una alta capacitat d’atracció de talent internacional

{

Factors claus de l’èxitModel de captació i retenció de talent

33

Jubilacions i baixes de

PDI (100%) (2.000

professors permanents)

Capacitat de contractació

50% permanents

25% SH

Externs a la universitat (12,5%)

De la universitat (12,5%)

25% contractes específics

Majoritàriament de la universitat

(25%)

Fins al 50% dels recursos a

no permanentsLectors i ajudants

Associats, assistents docents, post-docs...

Altres fonts de finançament

Compromís d’estabilització dels lectors que estan en ‘tenure-track’

Factors claus de l’èxit

34

MODEL DE GOVERNANÇA

FLEXIBILITAT EXCEL·LÈNCIA OBERTURA

Governança flexible

MODEL CERCA

• Avaluacions per SAB• Aliances internacionals• Finançament competitiu• Estàndards europeus de

recursos humans

ACTIUS EN LA CAPTACIÓ DE RECURSOS EXTERNS

Índex





Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 1: Transferència

36

Afavorir que la recerca que es desenvolupa a Catalunya millori la competitivitat de les empreses del país i, per tant, beneficiï el conjunt de l’economia i la societat

La gran oportunitat de

tenir un Departament d’Empresa i

Coneixement

Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 1: Transferència

37

Actuacions pensades per afavorir l’aprofitament del coneixement, que impulsin el canvi en la direcció adequada

CAPACITAR INCENTIVAR FINANÇAR

243 projectes176 empreses10 universitats16 centres CERCA34M€ (2/3 privats)

Article 121. Deducció en concepte d’inversió per àngel inversor del 50%, amb un límit de 12.000 €

Indústria del coneixement: Llavor + Producte 176 sol·licituds50 institucions36 projectes concedits

Doctorats industrials (2012-14), mesures legislatives d’acompanyament als Pressupostos (2014), programa Indústria del coneixement (2015)

Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 2: Sistema flexible, autònom i responsable

38

Aprofundir:

• Flexibilitat en la governança de les universitats i els centres.

• Flexibilitat i innovació en l’oferta i les estructures acadèmiques.

• Superar les rigideses dels models burocràtics funcionarials i jerarquitzats.

• Autonomia per captar recursos i talent.

• Retiment de comptes a la societat.

Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 3: Inversió estratègica en centres i grans infraestructures

39

Manteniment i renovació de les grans infraestructures cientificotecnològiques de Catalunya, dins el Pla de Grans Infraestructures Científiques:

• Barcelona Supercomputing Center (BSC): Instal·lació del nou supercomputador MareNostrum 4.

• Sincrotró Alba: posada en marxa 1a línia de llum de la 3a fase.

• Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG): Instal·lació de nous seqüenciadors.

Tal com va dir el conseller Baiget en la seva compareixença en aquest parlament, en els propers 4 anys, s’invertiran prop de 80M€ en el Pla de Grans Infraestructures Científiques.

Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 4: Model de finançament, preus i beques

40

Informe avaluatiu sobre el finançament de les universitats públiques, els preus públics i taxes i l’eficàcia del sistema d’ajuts per disposar d’un diagnòstic sòlid i científic per ajudar a definir les estratègies de futur.

D’aquest diagnòstic se’n derivarà: Un Pla Integral de Beques, previ a poder

implementar un pla nacional de beques en funció de si:– El Govern obté les competències en beques. – Es disposi dels recursos necessaris.

Una actualització del model de finançament orientat a la millora de la qualitat.

Índex





La revolució del coneixement

42

Valor de la recerca

Els països més rics inverteixen més en recerca. Per això són més rics.No hi ha recerca bàsica i recerca aplicada.

Hi ha recerca que s’aplica abans o després.

En què consisteix la Revolució del Coneixement ?

Recerca• Fer allò que ningú no fa• Fer-ho els primers• Fer-ho millor

La revolució del coneixement

43

Valor de la innovacióEl repte d’aconseguir que la inversió en recerca esdevingui innovació, és el repte de crear més i millor ocupació a partir d’una nova economia basada en el coneixement, és el repte de que el nostre país transiti cap a l’espai dels països més avançats i amb major benestar social.

Catalunya

Els païsosque aposten perla innovació tenen menor taxa d’atur

Índex





Riscos potencials del sistema

45

El sistema és un conjunt complex que es pot veure afectat per circumstàncies externes però també per actuacions internes i en el qual tocar aïlladament una peça pot afectar el tot (efecte papallona).

Externs. Dependència d’una estructura legislativa estatal que:• No ens confereix competències plenes• No té un model de consens. Una Llei per govern.• Afavoreix la burocratització i les estructures funcionarials• Per exemple:

- Centrifugació del deute dels Parcs Científics des de l’Estat a la Generalitat- Vinculació de la concessió dels ajuts a un informe d’Hisenda sobre l’estat de dèficit de la corresponent Comunitat. - Aplicació de la taxa de reposició sobre el PDI de les universitats

Propis. Petits canvis benintencionats pensats per millorar aspectes concretsdel sistema poden posar en dubte el model d’èxit:

• Burocratització del sistema d’atracció de talent.• Rigidesa institucional davant els canvis.• Polítiques de preus i beques no centrades en l’equitat.

Reflexió final

46

1. Creació de sentiment de pertinença i participació en un gran projecte comú de tots els elements del model universitari i de recerca de Catalunya.

2. Millora de la percepció i comprensió ciutadana del potencial i la fortalesa d’aquest sistema, així com dels enormes beneficis que pot reportar als ciutadans en termes de desenvolupament econòmic i intel·lectual.

3. Aprofitament de l’alt valor i projecció internacionals de la Recerca i la Innovació.

La dimensió de valor comú i a compartir socialment del sistema d’universitats i recerca

compareixença sur parlament

Education