Lluís Salvador d’Àustria-Toscana (Florència, 1847 -Brandeis an der Elbe, Bohèmia,1915), arxiduc de la casa d’Àus-tria, príncep de Bohèmia,d’Hongria i de la Toscana, ésconegut a Mallorca pers’Arxiduc. Fou un destacat viat-ger, dibuixant, escriptor, amic del’emperadriu Sissi i un autènticrodamón. Seguint l’esperitromàntic, s’interessà pels pai-satges i els costums dels llocsque visitava i en deixà interes-santíssimes descripcionsetnogràfiques. Des de molt jove,s’afeccionà a les ciències natu-rals i a les llengües clàssiques,com també a altres llengüeseuropees, entre elles el castellà.Fins i tot, aprengué el català, fetque li permeté escriure algunesobres en la nostra llengua.

Vengué per primera vegada aMallorca, d’incògnit, a 1867, ambnomés vint anys. Tenia la idea defer un treball sobre l’arxipèlag;després sorgiria la seva millorobra: Die Balearen. La primeraestada durà només tres mesos.Tornà al 1871 i adquirí la sevaprimera possessió, la deMiramar, a Valldemossa, que res-taurà. Li permeté ser el vincleamb Mallorca on residí llarguestemporades que alternava ambviatges per la Mediterrània.

Durant els següents anys,comprà nombroses possessionsper la Serra de Tramuntana, imés concretament per la costade Valldemossa i Deià: SonGalceran, son Marroig, sonMoragues, son Ferrandell, sonGual, son Gallard, sa FontFiguera, sa Pedrissa, can Costa imoltes petites parcel·les.Realitzà grans obres de millora.Restaurà Miramar. Construís’Estaca, quaranta miradors,capelles i camins per la Serra.Facilità la venguda de personesque volien conèixer Mallorca.Les terres de l’Arxiduc estavenobertes a tot el món. Per afavorirla visita, Lluís Salvador obrí l’hos-tatgeria on es donava recer gra-tuït durant tres dies i escriguéuna guia de visita. Convidà per-sonatges il·lustres com SantiagoRusiñol, Miguel de Unamuno,Jacint Verdaguer i membres deles famílies reials europees.

L’Arxiduc Lluís Salvador estransformà en una espècie depersonatge de llegenda i d’elles deien multitud d’anècdotesarreu de Mallorca. Adquirí granpopularitat a causa de la sevapersonalitat excèntrica i de laplena incorporació a la vida cul-tural local. L’historiador JoanMarí Cardona s’hi ha referit com“el nostre primer turista”.

L’Arxiduc Lluís Salvador va ser el primer visitant que va difondre a tot el món la bellesa i cultura de lesnostres illes. Fou una persona entusiasmada pels nostres costums, paisatges, arquitectura, música i balls

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 782 . 16 de maig de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

L’Arxiduc Lluís Salvador

Coneguem Mallorca

Son MarroigL’Arxiduc comprà aquesta possessió del termemunicipal de Deià, a la costa nord de Mallorca, lazona que tant li agradà, estimà i protegí. Reformàles cases i construí un templet des d’on es potobservar sa Foradada. Acull un museu amb objec-tes i records personals de l’Arxiduc i ceràmica ipintura mallorquines.

Sa ForadadaEra antigament un illot. A 1582, en aquest parat-ge, 150 corsaris nord-africans foren derrotats per50 cristians. Per evitar altres incursions, s’edifica-ren construccions per protegir les costes. L’actualcamí d’accés a sa Foradada fou promogut perl’Arxiduc Lluís Salvador.

Valldemossa i DeiàPobles ben lligats a la vida i petjada de l’Arxiduc.Miramar està a 5 km de Valldemossa. De SonMarroig es diu que un pagès volgué conèixer quin’havia pagat tant. Ell respongué:“Me l’han rega-lat. El que he pagat per tota la finca, ja ho val saForadada”.

Balears a l’ArxiducLes illes Balears han reconegut la seva tasca. APalma i a Eivissa, carrers duen el seu nom; també,un edifici de la Universitat i un institut de Ciutat.Ha estat declarat fill adoptiu de Palma, fill il·lustrede Mallorca i president honorari del Foment iTurisme de Mallorca.

‘Die Balearen’

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria escri-gué Balearen in wort und bild geschildertdie (“Les Balears descrites per la paraulai el gravat”), la seva gran obra, una veri-table enciclopèdia de les nostres illesdel segle XIX que engloba una granquantitat de temes i dades de les

Balears. Tracta sobre la cultura, societat,economia i geografia, tradicions, ciutat,ruralia... Començà a redactar-la a 1867quan arribà per primera vegada aMallorca. Recorregué personalment l’illaper recercar la informació. Féu elscorresponents dibuixos. L’acabà el 1891.

2 Diario de Mallorca Dimecres, 16 de maig de 2007Diari de l’escola

Una iniciativa de i Diari de l’escola

VI Concurs ‘Llegir per créixer’Vos oferim avui la proposta de lectures del tercer trimes-tre i les preguntes referents a cada llibre. Les bases seranles mateixes que en els trimestres anteriors.

BASES

1. Per a cada un dels sis cursos es proposa un llibre (encatalà o castellà) perquè el llegeixi l’alumnat d’ungrup-classe.

2. Cada grup-classe ha de contestar de forma conjunta les

cinc preguntes referides al llibre elegit.3. Les respostes s’hauran d’enviar a:

Diario de Mallorca – Diari de l’escolaConcurs Llegir per créixer

C/ Puerto Rico, 15 - 07007 Palma4. Les respostes hauran de tenir entrada al diari abans de

les 14 hores de dia 8 de juny de 2007.5. Entre els grups que contestin correctament les pregun-

tes se sortejaran:

■ 12 lots de 20 llibres per a la biblioteca d’aula, un pera cada curs i llibre proposat.

■ 12 lots de 3 llibres per al professor/a, un per a cadacurs i llibre proposat.

6. Dimecres 13 de juny, Diari de l’escola publicarà els nomsdels centres guanyadors.

Els centres interessats a participar en el concurs ho hande comunicar a Grup Santillana abans de dia 1 de juny(telèfon 971 76 08 82 i fax 971 75 56 77).

Els centres interessats a participar ho han de comunicar a Grup Santillana,

abans de dia 1 de juny, al telèfon 971 76 08 82 i fax 971 75 56 77

Primer curs Segon curs

Tercer curs Quart curs

Cinquè curs Sisè curs

Foment de la lectura

23 45 6

1L’Hugo va a pescar

1. Què s’endu n’Hugo per anar a pescar?2. Què va trobar quan va començar a cavar amb la pala? I què va fer?3. Què va fer n’Hugo perquè picassin més els peixos?4. Qui era el peix gran que va sortir de l’aigua? Què li va donar?5. Què li va donar la velleta a n’Hugo?

Yo te curaré dijo el pequeño oso

1. ¿Quién estaba enfermo?2. ¿Quién se lo llevó a su casa?3. ¿Qué hizo el oso para intentar curarlo?4. ¿Qué le hizo la enfermera cuando llegó el tigre?5. ¿Quién fue a recoger al tigre al hospital?

Els seus millors amics

1. Què nom el ca de na Jessy?2. Qui és la millor amiga de n’Anna?3. Quina edat té en Tom?4. Què nom el conill de na Jessy?5. Per què volia na Jessy que na Becky se n’anàs?

El secuestro de la bibliotecaria

1. ¿Cómo se llamaba la bibliotecaria?2. ¿Cómo se llamaba el bandido jefe de la escuela?3. ¿Quién le pidió a Ernestina que se casara con él?4. ¿Qué enfermedad contagió Ernestina a los atracadores?5. ¿Qué hacía Ernestina mientras estaba secuestrada?

La Tona, la Tina i jo anem de vacances

1. A quin poble van a passar les vacances na Tina, na Tana i na Tona?2. Quan reparteixen les feines, quina li toca a na Tana?3. A quina de les tres germanes li agrada més fer els deures?4. Qui li envia una carta a na Tina?5. Quin animal agafen uns nens a la platja?

¿Seguiremos siendo amigos?

1. ¿En qué curso estaba Ámbar Dorado?2. ¿Cómo se llamaba el mejor amigo de Ámbar Dorado?3. En su viaje a China, ¿Qué mensaje le apareció a Ámbar en su galletachina de la suerte?4. ¿Cómo se llamaba el libro que tenía que leer Ámbar?5. ¿Dónde se fue a vivir Justo Daniels?

L’extraordinari Fèlix Feliç

1. Com era la portera de l’edifici núm. 9 del carrer de l’Alegria?2. Quants diners li va demanar la portera al protagonista pel lloguer delpis?3. Qui era el el president de la comunitat?4. Com es deien els dos policies que visiten el senyor Fèlix a casa seva?5.Què li va demanar la senyora Despitada a en Fèlix quan el va anar a visitar?

La batalla de las hadas y los monstruos

1. ¿Cómo se llama el narrador de la historia?2. ¿Cómo era el reino de Cecilia cuando comienza la historia?3. ¿Cómo era y cómo se llamaba el gusano que pintó Felipe?4. ¿Dónde tuvo lugar “la guerra”?5. ¿Qué se firmó para terminar la guerra? Cuenta un poco qué fue.

L’Squirrel

1. Què li va caure a en Simon damunt el nas?2. Què varen enterrar entre les arrels?3. Qui era “Pan”?4. Qui va llevar les erugues de les fulles de les cols?5. Per què tremolaven les plantes?

La maravillosa medicina de Jorge

1. ¿Cómo era la abuela de Jorge?2. ¿Cómo era la medicina que quería preparar Jorge para su abuela? ¿Quécontenía?3. ¿Qué le pasó a la abuela cuando tomó la medicina?4. ¿A quién le dió después Jorge la maravillosa medicina?5. ¿Qué medicina hacía que se hicieran pequeños?

Bambulo

1. On vivia Bambulo quan era molt jove?2. Quin nom li deia l´Ariadna a en Bambulo?3. Quin era el malnom d’en Panxi?4. A qui escrivia les postals en Bambulo quan era a Madrid?5. On semblaven que estaven comprades les postals?

El terror del sexto “B”

1. ¿Qué nacionalidad tenían los abuelos de Frida?2. ¿De qué era especialista el terror del sexto “B”?3. ¿En qué lugar quedó Federico en el campeonato de natación?4. ¿Qué mensaje escribió Mauricio en su pancarta?5. El apellido de Juan Guillermo era…

Com cada any, la nostra escola ha cele-brat la setmana cultural i, concretamentel 3 d’abril, el Dia de Portes Obertes.Aquest dia mostram a les famílies, exa-lumnes, amics, etc. feines i activitats quehem anat fent al llarg del curs. I enguany-després de l’èxit del miniprojecte queférem sobre la vida i obra de SalvadorDalí el 2004 amb motiu de l’any Dalí-,decidírem que ens centraríem en elspintors contemporanis.

En aquest sentit, durant els darrersanys el claustre de professors ha partici-pat en dos seminaris de centre centratsen l’educació plàstica i visual. D’acordamb un plantejament innovador, el queintentam potenciar és la creativitat delsinfants: que el nin explori, investigui ielabori produccions plàstiques a partirde tot el que ha interioritzat des d’unaperspectiva oberta i enriquidora.

Els pintors que treballam enguanysón: Miró, Coll Bardolet, Picasso,Kandinsky, Duchamp, Juan Gris, Klee,Mondrian, Klimt, Van Gogh, Merello,Magritte, Monet,Warhol, Barceló, Matisse,Lichtenstein, Gauguin, Renoir, Vassarely iAnglada Camarassa. Cada classe ha triatun d’aquests pintors i al llarg del curs haduit a terme multitud d’activitats centra-des en la seva vida i obra:■ Assistència a diverses exposicions (al

Museu d’Art Contemporani de laFundació Joan March, Museu desBaluard, Centre de Cultura sa Nostra,Fundació la Caixa i d’altres).

■ Taller d’elaboració de camisetes.■ Exposició oral, per part de grups d’alum-

nes a la resta dels seus companys, sobrela vida i obra del pintor que han treba-llat.

■ Treball plàstic amb diferents tècniquesa partir de la producció dels diferentspintors (aquarel·la, oli, collage, etc.).

■ Elaboració de llibres sobre la vida i obradels pintors.

■ Activitats de Filosofia 3/18 a partir delàmines d’aquests pintors.

■ Creació de murals.■ Visita, per part de la classe de 4 anys A,

a l’estudi de Josep Coll Bardolet.Algunes d’aquestes activitats es

varen dur a terme durant la SetmanaCultural, on s’integra el Dia de PortesObertes. A més de treballar en el pro-jecte, durant aquesta setmana tambéhem fet moltes altres coses, com ara:■ Taller de tècniques teatrals (4 sessions

per cada grup classe).■ Jornades esportives al Polisportiu Sant

Ferran (enguany tir amb arc, bàsquet i

bàdminton).■ Dibuix d’observació: la cadira.■ Teatre en anglès, teresetes, teatre

d’ombres.■ Muntatge musical d’expressió corporal

(“L’abecedari”), per part dels alumnesde 6è C, tant al teatre de l’escola com alTeatre Municipal.

■ Muntatge teatral per part dels alumnesde 2n cicle.

■ Tallers variats: Paper de seda, estampa-ció, molinets de vent, simetria decolors, crespells, maquillatge, dansa,sudoku, alimentació, punts de llibre,poesia, jocs de taula, etc.

■ Jocs de pati.■ Degustació de productes mallorquins.■ Activitats al voltant del quadernet

“Com menjam”.A més, també aprofitam la Setmana

Cultural per reforçar tota la feina fetadurant el curs sobre educació en valorsi, més concretament, sobre solidaritat.De fet, la nostra escola està integradadins la Xarxa de Centres Solidaris, quecoordina el Fons Mallorquí deSolidaritat (FMS). Per tant, del 19 demarç al 4 d’abril els alumnes varen visi-tar l’exposició de l’ONG Metges delMón titulada Des de la meva mirada, isituada a la biblioteca de l’escola. Amés, dues persones del FMS passarenclasse per classe al llarg de dues set-manes per explicar els projectes edu-catius a Nicaragua gestionats perl’ONG Capri, destinatària dels doblersque recaptam cada any a l’escola.Concretament, Capri fa feina a 23 barrisde la capital, Managua, on gestionabeques i troba alternatives ocupacio-nals per a la població més jove. Entotal, estan involucrats en el projecte5.950 infants en situació de risc.

Els doblers que entregam a aquestaONG provenen principalment del nos-tre Mercadet Solidari, en què posam ala venda els objectes que ens duenanteriorment les famílies: juguetes, lli-bres, CDs, etc. El mercadet es fa elmateix dia que la Jornada de PortesObertes. El dematí hi compren elsalumnes, i l’horabaixa les famílies. Totsels objectes tenen un preu que variaentre 1 i 3 euros. Tot allò que no es venes destina a altres mercadets solidarisde la barriada o a la Fundació Deixalles.Enguany hem recaptat 1.028,75 euros.

Si voleu més informació sobre totesaquestes i altres activitats podeu con-sultar la nostra pàgina web:http:// cpmarianaguilo.com.

C.P. Marian Aguiló (Palma)

Dia de Portes Obertes

Art i solidaritat

Diario de Mallorca 3Dimecres, 16 de maig de 2007 Diari de l’escola

Els dies 22, 23 i 24 de març varentenir lloc les primeres Jornadesd’Educació Física a les Illes Balears,organitzades pel CEP de Palma,l’Escola Balear de l’Esport i S’Institutde Serveis Socials i Esportius deMallorca.

Anaven dirigides a docentsd’Educació Física i d’educació engeneral que imparteixen classes aeducació infantil, primària, secundà-ria i a estudiants de magisteri d’EF,així com a d’altres professionalsrelacionats amb el món de l’esport.Els objectius perseguits eren:■ Possibilitar un espai de reflexió,

de debat, d’intercanvi i de

referència per conèixer i reconèi-xer les propostes en què treba-llen els diferents professionals.

■ Conèixer i analitzar diferents pro-postes d’actuació que ajudin amillorar el desenvolupament deles diferents activitats d’educa-ció física en els centres educa-tius.

■ Desenvolupar l’educació envalors mitjançant l’esport.

Les Jornades presentaren elssegüents formats: quatre conferèn-cies, set tallers (que contemplavendiferents activitats des d’educacióinfantil fins a ESO) i la presentacióde comunicacions i experiències

educatives relacionades amb l’edu-cació física que s’han dut a termeals diferents centres de les IllesBalears.

Hi assistiren un total de 180 mes-tres de totes les illes, entre els qualsés de destacar la presència de 42mestres d’Eivissa, Menorca iFormentera, als quals se’ls va podersubvencionar el transport i l’allotja-ment durant els dies que durarenles jornades.

En definitiva tota una experiènciacarregada d’energia per a tots els par-ticipants i organitzadors de l’event,que esperam sigui una iniciativa quees torni a repetir en propers cursos.

I Jornades d’Educació Física

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

Gegants de Binissalem

FITXA TÈCNICANom del gegant: JaumeAlçada: 3,84 metresPes: 31 quilograms

Nom de la geganta: AinaAlçada: 3,56 metresPes: 29 quilograms

Propietat: Ajuntament de Binissalem i Agrupació deFires i Festes de BinissalemPortadors: Geganters de BinissalemAny d’estrena: 2006Constructor: Manel AlbaFestivitat en què celebren la trobada: Dins el marc deles Festes del Vermar. Dos caps de setmana abans deSa Vermada (setembre)

Les dades del pes i de l’alçada han estat proporcionades pels

Geganters de Binissalem.

Aquests dos gegants de propietat compartida entrel’Ajuntament de Binissalem i l’Agrupació de Fires i Festes deBinissalem són, com els agrada dir a la vila, “els gegants del poblede Binissalem”. La construcció de les figures, fetes de fibra devidre per Manel Alba, fou organitzada i dirigida per l’Agrupacióde Fires i Festes de Binissalem i subvencionada en part perl’Ajuntament i en part per la pròpia agrupació.

L’estrena dels gegants va estar precedida d’una sèrie d’ac-tes, d’entre els quals s’ha de destacar la votació popular queels binissalemers varen dur a terme, el darrer cap de setma-na del mes d’agost de l’any passat, per escollir els noms quehavien de portar les figures, el mateix vespre que s’elegirenles al·lotes que havien d’esser les vermedores de les Festesdel Vermar. Per al gegant hi havia les opcions de Jaume, Toni,Tomeu i Miquel i per a la geganta les d’Aina (nom de lapatrona de la segona festa de Binissalem, antigament festiu),Maria Assumpció (l’antiga titular de l’església de Binissalemera la Mare de Déu de l’Assumpció, a més d’esser la patronade la vila), Margalida i Catalina (dos noms femenins moltcomuns a Binissalem temps enrera). La votació, on hi podienprendre part tots els habitants de Binissalem majors de setzeanys, resultà ser un èxit. Es varen recollir més de mil tres-

cents vots i els resultats foren concloents: el gegant seria enJaume (nom del patró de la vila) i la geganta n’Aina.

L’estrena de les dues noves figures es féu dia 9 de setembrede 2006 dins els actes prevists de les Festes del Vermar. L’acte depresentació començà a la Plaça des Rasquell amb una plantadad’una vintena de gegants venguts de diferents punts de l’illa,una desfilada, una ballada... El bateig es va dur a terme a la Plaçade l’Església, on n’Aina i en Jaume foren apadrinats per la gegan-ta de Mancor de la Vall, na Llúcia, i en Guillem Bassa, un delsgegants d’Alaró. Els dos gegants binissalemers representen unaparella d’amos de possessió, segons diuen de la de Son Roig. Ellporta amb les mans unes tisores de podar i ella un paner i untrinxet, eines de foravila que tant poden servir per anar a vermar,com per collir figues, podar, empeltar...

En Jaume i n’Aina participen a les trobades que se celebren ala nostra illa i recentment foren presents a la concentració degegants que hi hagué a Alcúdia el passat mes de març, ambmotiu les V Jornades de Cultura Popular El món dels gegants i lasituació de la cultura popular i tradicional a Mallorca, on s’hi reuni-ren vàries parelles de gegants de Mallorca i Menorca.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (22)Apunts

JORNADA SOBREAUTOMATITZACIÓEl CEP de Palma ha organitzatuna jornada sobre“Automatització industrial i enedificis”, adreçada al professo-rat de les famílies professionalsd’Electricitat i Electrònica i deManteniment i Serveis a laProducció, i als professors deFormació Professional en gen-eral. La jornada es farà el dia 24de maig (de 9:15 a 14:00 h) i eltermini d’inscripció finalitzadia 18 de maig a les 13:00 h.

PREMIS MEDI AMBIENTEl Departament de MediAmbient i Natura del Consellde Mallorca ha convocat elspremis Medi Ambient deMallorca 2007. Hi ha 7 cate-gories: Turisme, Comerç iIndústria, Associacions i enti-tats locals, Investigació,Educació, Periodisme iIndividual. Es poden presen-tar candidatures fins dia 25de maig a les 14:00 h. Mésinformació als telèfons971173700 / 31.

FESTIVAL DE TERESETESDins el programa d’actes delFestival Internacional de Teatrede Teresetes, per a demà, dia17 de maig, estan progra-mades les representacions deLa mata de albahaca pel TeatroEstaciones (Cuba), a les 18 h. alpati de La Misericòrdia; i de Labella i la bèstia, a càrrec de ToniRubio (Mallorca), a les 19:15 h.al pati del Casal Solleric. Podeuconsultar la programació al’adreça www.festivalteresetesmallorca.com

PREMI POLLENÇAL’Ajuntament de Pollença haconvocat el “IV Premi Pollençade Narrativa” i el “III de Poesia”,amb una dotació de 9.000 i4.000 euros, respectivament.Les obres que hi concursinhan de ser originals, inèdites,de temàtica lliure i escrites enllengua catalana. El terminid’admissió de les obresacabarà el dia 31 de juliol.Podeu ampliar la informació altelèfon 971530108 o awww.ajpollenca.net

4 Diario de Mallorca Dimecres, 16 de maig de 2007Diari de l’escola

Concurs Una mica de tot

1. La més gran de les illes Balears és Menorca. FALS2. La capital de la comunitat autònoma és Manacor. FALS3. A les Illes Balears hi ha 94 munipicis. FALS4. El municipi més gran de les illes és Llucmajor. VERTADER5. Només hi ha dos Consells Insulars: un a Mallorca i un a Menorca. FALS6. La muntanya més alta de les illes és el puig Major. VERTADER7. Els habitants de Búger es diuen bugerrons. VERTADER8. L’albufera des Grau està situada a l’illa de Menorca. VERTADER9. El formatge maonès és típic de Formentera. FALS10. Els pins i les alzines són la vegetació principal de la zona muntanyosa. VERTADER11. El Parc Natural de Mondragó està situat a Santanyí (Mallorca). VERTADER12. Cabrera és un Parc Natural. VERTADER13. El ferreret és una espècie de mosquit molt gros. FALS14. Son Sant Joan és l’aeroport d’Eivissa. FALS15. La Festa de Moros i Cristians se celebra a Sóller i Pollença. VERTADER

Solucions i guanyadors

Els guanyadors dels 10 lots de 10 llibres han estat:• Joan Aleix Castilla Valls. C.P. Port de Pollença• Adrián Ojeda López. C.P. Son Canals (Palma)• Miquela Mª Canet Suñer. C.P. Ins. Joan Capó (Felanitx)• Marina Roca Mójer. C.P. Rei Jaume III (Llucmajor)• Nuria Díaz Moreno. C.P. Voramar (Can Picafort)• Joan Manel García Perea. C.P. Joan Mas (Pollença)• Anton Emilov Popov. C.P. Cas Capiscol (Palma)• Toni Vanrell Sabater. C.P. Antoni Monjo (Maria de la Salut)• Pedro Ramis Crespí. C.P. Sa Quintana (Sineu)• Micaela Gallo Delgado. Col·legi Corpus Christi (Palma)

Enhorabona! En les properes setmanes un representant de l’editorial Edebé usportarà el premi al vostre centre o el rebreu per correu.

La setmana passada publicàrem el concurs d’aquest mes, el darrer del curs.Teniu fins dia 2 de juny per fer-nos arribar les respostes.

Premis per cortesia de

Els nostres instituts

Nom: IES JOSEP SUREDA IBLANES

Nivells d’ensenyament:ESO, batxillerat, garantiasocial i FP de grau mitjà

Adreça: Carrer de JoanColl, 2 – 07008 Palma

Telèfon: 971 27 84 16Fax: 971 27 98 32

E-mail: iesjosepsuredaibla-nes@educacio.caib.es

Web: www.iesjosepsure-daiblanes.com

Matrícula: 620 alumnes

Professorat: 72

Serveis: Activitats i biblio-teca d’horabaixa, men-jador, atenció de lapsicòloga a les tardes,taquilles

IES Josep Sureda i Blanes (Palma)

La propera setmana, Col·legi Jesús Maria (Palma)

Manuel Perelló Beau porta set cursos alcapdavant de l’equip directiu. És, també,el president de l’Associació de Directorsde Secundària de Mallorca (Adesma) desdel moment de la seva fundació, elgener de 2004.

-Comencem per la ressenya històrica delcentre.-El centre s’obrí l’any 1990 i des de quasi elprincipi compta amb un nombre establed’uns 600 alumnes, que provenen majorità-riament del seu voltant (Son Gotleu i Rafal).Darrerament, el barri ha viscut un canvinotable amb l’arribada de famílies immi-grants, la qual cosa ens suposa un repteeducatiu i social.

-Qui fou Josep Sureda i Blanes?-Neix a la vila d’Artà, el 23 de juny de1890. Fou un “humanista modern”, estu-dià a Barcelona la carrera de farmàcia,però la seva vocació el porta a la quími-ca i treballa amb els millors científicseuropeus. Una experiència decebedora ala universitat de Madrid el fa retornar ala seva terra, on es dedica a la indústria ia una vasta tasca com a home de lletres iamant de la seva terra.

-Parlem d’Adesma, què haaconseguit fins ara?-Probablement el més impor-tant aglutinar més del 80%dels directors i dels equipsdirectius dels instituts deMallorca en torn al projectede canviar el model de ges-tió dels centres públics cap ala seva professionalització,cap a la millora de les sevescondicions de gestió i la sevaconsideració com a factor dequalitat de l’ensenyament.

-Quines “assignatures pendents” té?-Una sembla quedarà aprovada aquestmateix mes, crear la federació d’associa-cions de directors de les Illes Balears. Unaaltra és aconseguir la completa confiançade tots els partits polítics i de l’administra-ció en les nostres propostes.

-Tornem a l’institut, teniu un extens pro-grama d’activitats d’horabaixa.-L’associació de pares i mares té contrac-tada una persona per coordinar els ser-veis, amb horari diari de 10.30 a 18.00hores; obertura de centre de 8.00 hores

a 19.00 hores; servei de men-jador; biblioteca els horabai-xes amb ajuda a l’estudi i 8ordinadors connectats aInternet i amb impressora. Hisolen participar uns 120alumnes a classes de repàs,teatre, bàsquet, natació, tiramb arc, informàtica. Tambécomptam amb una psicòlogaper atendre l’alumnat i lesfamílies els horabaixes, unsuport que s’entén com una

extensió de la tasca dels matins.

-Heu pres messions pel treball enxarxa...-Efectivament. Estam implicats en labarriada a través de la Plataforma de SonGotleu, la qual cosa suposa reunionsmensuals amb entitats de la zona: esco-les, centre de salut, serveis socials, etc. Elresultat és molt fructífer, cal destacar queaquesta relació ens ha portat a tenir sub-vencions de l’Ajuntament sol·licitadesper l’AMiPA, un projecte d’alimentacióamb el centre de salut. Estic segur quese’n sentirà parlar positivament d’aques-ta zona i d’aquestes entitats.

MANUEL PERELLÓ, DIRECTOR

“Cent-vint alumnes participen a l’extens programa d’activitats dels horabaixes”

FOTOS: QUECO

Diario de Mallorca 5Dimecres, 16 de maig de 2007 Diari de l’escola

Les visites d’en Noti

Noti visita el C.P.Can Pastilla (Palma)

FOTOS: DAVID MARTÍNEZ

6 Diario de Mallorca Dimecres, 16 de maig de 2007Diari de l’escola

Noti va visitar aquest col·legi per tal de passar amb elluna bona estona i gaudir de diverses activitats al llargde matí. Tots vàren quedar molt contents de veure en

Noti, li vàren fer preguntes, li vàren tocar les orelles, lapanxa i la coa. Molts el poguérem abraçar i sobretotels va agradar molt la quantitat de caramels que va

treure de la panxa. En Noti va passejar per les aules,vàren passar una estona molt divertida i diferent deldia a dia de l’escol·la.

Les visites d’en Noti

Diario de Mallorca 7Dimecres, 16 de maig de 2007 Diari de l’escola

FOTOS: DAVID MARTÍNEZ

8 Diario de Mallorca Dimecres, 16 de maig de 2007Diari de l’escola

Visites escolars a La Granja d’Esporles:Col·legi Santa Catalina

FOTOS: LORENZO