TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Núm.50. Març de 2012

P6

Franc Ponti. Director del Centre d’Innovació de l’escola de negocis EADA.

«A l’empresariat català li faltamés decisió a l’hora d’innovar»

Cunicarn presenta el seu projecte Star 16.86 per la millora de la productivitat al sector del conill

P12

El proper mes de maig inaugurarà la primera de les granges model amb aquest sistema a Cervià.

Antonieta Agustí Perruqueries, més de 40 anys donant serveis de qualitat al territori

P14

L’empresa s’ha renovat i des de fa més d’un any està instal·lada a El Corte Inglés de Tarragona.

La Caixa obre la convocatòria per la presentació de projectes al Premi EmprenedorXXI

P5

La iniciativa, en sisena edició, es dirigeix a emprenedors i empreses innovadores.

IQA dona bons resultats i s’integra a la divisió química de La Seda Barcelona

P11

L’empresa deixa la seva venda enrere, i entra a formar part de l’estratègia del grup al seu negoci de plàstic PET.

Repsol aposta pel territori amb un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona

P15

P2-3

Les dones no arriben al 10% en els òrgans decisius de les empreses

Segons les dades publicades per l’OCDE, segueixen sent minoria als llocs de responsabilitat en el món

laboral.

L’empresa ha fet un pas endavant reforçant la innovació i la tecnologia en els seus articles.

Grup Valira comença el seu creixement apostant per la innovació i l’obertura de nous mercats

La indústria del ciment està afrontant aquesta davallada confiant en l’exportació i en nous productes.

El consum de ciment baixa fins al 70% des que va començar la crisi del sector immobiliari La Carta

Econòmica posa damunt la taula la dació en pagament.

P7-10P12-13P4-5

2 REPORTATGEMÓN EMPRESARIAL

Malgrat estar en el segle XXI i ha-ver avançat a grans

passes, les estadístiques presentades mostren que encara hi ha molt a fer. D’aquestes es desprèn, per exemple, que tot i que les dones tenen millors qua-lificacions en la seva for-mació i que són majoria a les aules universitàries, segueixen rebent un sou més baix en comparació a l’home i a iguals condi-cions ocupen menys llocs de responsabilitat, només el 9,8% dels membres dels consells d’administració de les grans empreses són ocupats per dones, segons l’OCDE. A Europa hi ha grans diferències, a No-ruega es situa en el 38%, en canvi a Espanya està en el 10,6%, i a Alemanya no arriba al 5%, i se situa en el 3,5%. Per l’Emma López, ad-vocada mediadora, presi-denta de Bussiness Pro-fessional Women (BPW) de Tarragona i membre de l’Associació d’Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona (ADEE), el perquè de tot plegat «és degut tant al fet que les dones tenim un tracte social clara-ment diferent, com el fet que a vegades la promo-

ció o el lloc de treball no se’ns ofereix per la nostra vàlua personal i allò que podem aportar al desen-volupament de l’activitat, sinó a una necessitat de complir amb una quota o donar aparença de diver-sitat». Davant el 10% de quota a llocs de responsa-bilitat, López explica que «les empreses espanyoles segueixen tenint una es-tructura poc afavoridora per la dona, no es dóna la flexibilitat necessària perquè combini vida la-boral i familiar. Es manté la idea del presencialisme en el lloc de treball, amb una jornada mínima de 8 hores, malgrat que no ga-ranteixi l’eficàcia». Ara bé, també és veritat que mol-tes vegades som les dones qui percebem una major responsabilitat laboral al fet «d’abandonar la nostra família».

De totes maneres, les dones segueixen sense trobar la fórmula per po-der canviar aquest esce-nari, «nosaltres mateixes estem conformes a cobrar menys, no sabem com fer networking, ni com actuar els àmbits de camaraderia que es donen entre els ho-mes i que acaben sent els que decideixen els ascen-sos o pujades de sou. Per altra banda, tampoc ens hem tret de sobre el clixé

que les dones som massa emocionals, que tendim a personalitzar el conflicte o el vivim a nivell perso-nal. El que està clar és que actualment segueix sent cert que tenir èxit està socialment ben vist en els homes, però no tant en les dones», acaba López. Dins de l’ADEE, una de les patronals més impor-tants del país, hi trobem dones empresàries de tots els àmbits i per això hem volgut parlar amb algunes d’elles per saber la seva opinió.

Subirana Invest Holding, S.L Cristina Subirana dirigeix el departament adminis-tratiu d’aquest hòlding familiar, que engloba di-verses empreses, creades pel seu pare, i que ara tiren endavant els fills. La companyia mare és Himexfil, SL., del sector tèxtil per la indústria, el seu mercat més impor-tant és l’estranger. L’altre segment important és Al-macenes Industriales y Docks, SL., que es dedica a la construcció i lloguer de naus industrials. Per úl-tim, van inaugurar l’hotel Desitges, un 3 estrelles, a Sant Pere de Ribes desti-nat al client business i de turisme.

Subirana ens explica

L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar aquest mes, en el marc del Dia internacional de la dona, i davant la presentació de noves mesures europees per la paritat, les xifres sobre la situació de la dona en el món laboral i empresarial, on es fa palès que, malgrat que cada vegada hi ha més presència femenina en els òrgans de decisió de les empreses i en el món laboral en general, encara queda molta feina per fer. Per això hem volgut saber el parer d’algunes de les empresàries que formen el teixit econòmic de Tarragona.

Núria Arlandes

La dona segueix sent minoritària als òrgans de decisió empresarials

Eva CostaCristina SubiranaDirectora i administradora

de Subirana Invest Holding, S.L., que agrupa 4 empreses,

entre elles, Himexfil, S.L., Almacenes Industriales i

Dock, S.L. Fa més d’un any van obrir l’Hotel Desitges a

Sant Pere de Ribes.

Dirigeix l’empresa Aduanas y Tránsitos Costa, S.L. amb seu a Barcelona i

delegació a Tarragona. La seva activitat és despatxar

i coordinar les càrregues de vaixells, organitzar

transports internacionals i assessorament.

3Febrer de 2012

10per cent dels llocs

decisius d’una empresa estan

ocupats per dones

LES XIFRES

16per cent és de mitjana la diferència de sou entre una dona i un

home

2per cent de les dones

eren propietàries d’una empresa l’any

2010

Ana M. MachoDes de 2001 és adjunta de direcció d’Affinis Detectius

amb seu a Tarragona i delegacions a València,

Barcelona i Múrcia. La seva activitat principal en la

investigació està dirigida a serveis a les empreses.

que per la seva profes-sió, informàtica, sempre ha estat dins d’un món d’homes: «A la meva classe eren tres noies i la resta homes, i com a companys he de dir que sempre m’han tractat amb respec-te; en canvi, quan m’ha tocat dirigir un equip amb homes va ser poc agra-dable, però vaig decidir ignorar-ho i fer bé la meva feina. Per mi, la prime-ra que no hi ha de donar importància a ser dona ets tu mateixa, perquè, si no ho fas, se n’adonen i és pitjor». Subirana descriu les dones com a organit-zatives i optimitzadores del temps: «Som així i ho hem d’aprofitar, jo vaig optar per comprar el temps, eliminar tot allò que no era primordial per a mi, per poder invertir en la meva formació i vida la-boral, també he de dir que la família m’ha ajudat molt. ens hem de deixar ajudar, no som superwo-men, som persones i el temps m’ha donat la raó, he pogut créixer». Per Su-birana, les dones tenen una motxilla, les càrre-gues familiars, i això és un pas enrere: «Nosaltres tenim un 70 per cent de dones al planter, a l’hora de contractar miro el per-fil que millor s’adapta al lloc de treball, en igualtat

de condicions, i una ve-gada dins ja es guanyen el respecte, potser si que un dia tindran fills i que estaran de baixa, però també es poden trencar una cama i estar-hi, ja hi ha fórmules per contra-restar-ho». Pel que fa a les mesures d’igualtat, Subi-rana comenta que «no es-tic d’acord amb les impo-sicions, hem d’aconseguir treure’ns la motxilla i impulsar noves mesures de forma de treball, com el teletreball. En general, rendim molt millor, som més pràctiques a l’hora de fer negocis, però per créixer hem de demostrar més, i així perdem molts recursos, ens han de do-nar un vot de confiança».

Affinis DetectiusAna M. Macho és adjunta de direcció de l’empresa, amb seu a Tarragona i delegacions a Barcelona, Múrcia i València, amb una plantilla d’11 per-sones i la seva activitat principal en el món de la investigació està dirigida a les empreses en diver-sos àmbits, com també en àrees privades.

«Abans les dones, mal-grat tenir la mateixa ti-tulació que els homes es relegaven a llocs ad-ministratius, ara això ha canviat i cada vegada en

som més, però encara ens queda molt, tot i això hem avançat, però hem suat molt per arribar fins aquí», explica Macho. La seva feina implica tenir trac-te en grans empreses, on normalment les reunions són majoritàriament amb homes: «Quan entres en una sala de reunions en diversos homes, a la cara ja hi veus reflectit tot el que pensen, l’única ma-nera que tens per fer-hi front és guanyar-te’ls demostrant que ets una professional. A més, tenim una cosa molt bona, sa-bem optimitzar recursos i podem realitzar diverses tasques alhora. La meva cap de serveis és dona i centralitza la coordinació de tots els nostres detec-tius, al mateix temps que s’encarrega de tractar amb un client», continua Macho.

Pel que fa a la conci-liació laboral familiar, «en aquesta feina és molt dur, perquè no tenim horaris, treballem 365 dies, 24 hores al dia; així, en aquest sentit, la crisi ens ha ajudat una mica perquè algunes parelles s’han quedat sense feina i s’encarreguen de la fa-mília, però en el nostre sector segueix sent molt complicat». Per Macho, el fet que hi hagin poques

dones en aquest món «és culpa nostra, no ens sa-bem vendre, i el fet de via-tjar molt i estar molt fora de casa rep moltes críti-ques, no hi ha cap home que per fer la nostra feina rebi tantes crítiques com nosaltres. La nostra famí-lia és un puntal decisiu per desenvolupar la nos-tra professió, i t’ho has de manegar bé per poder es-tar a tot arreu. El que hem de fer és creure en nosal-tres i podrem canviar una mica més el món».

Aduanas y Tránsitos Costa, S.L.Eva Costa és directo-ra i administradora de l’empresa, la seva activitat és la de despatxar i coor-dinar entregues de submi-nistraments a vaixells, tant de càrrega com creuers; organització de transports internacionals de merca-

deries via aèria, marítima i carretera, i disposem de magatzem Duaner. També realitzen assessorament als seus clients en matèria de Comerç Exterior. Es va fundar el 2009 a Barcelo-na i des del març, comp-ten amb una oficina a Ta-rragona

Per Eva Costa, ser em-presària ha estat la seva vocació: «Des de petita que ho volia ser, però és molt complicat i sent dona més, però agafem el bou per les banyes, i plantem cara. A les do-nes ens demanen un ni-vell d’exigència molt més alt que als homes, és una qüestió cultural i de socia-lització, però crec que hi ha una tendència al canvi. Nosaltres som capaces de trencar amb les desigual-tats, si ens creiem que es-tem a la mateixa alçada i que tenim les mateixes ca-

pacitats, en definitiva som iguals». Costa, quant a me-sures d’igualtat, ho té clar, «les polítiques d’igualtat o les lleis per la paritat, no s’haurien de necessitar però vist lo vist les necessi-tem, i ja que hi són aprofi-tem-les». La conciliació la-boral i familiar és un altre dels punts que comenta Eva Costa: «Actualment és molt difícil, influeix molt l’entorn i l’acceptació de la teva empresa. S’ha de trobar un equilibri entre família i empresa.» Davant les xifres presentades per l’OCDE, Costa ens co-menta que «no ens hem de tancar mentalment i hem de mirar més enllà. Sóc positiva i crec que anem pel bon camí, anem lli-mant diferencies, a poc a poc. S’ha de treballar molt per la igualtat, i nomes ho podem fer nosaltres ma-teixes».

CRISTINA AGUILAR

4 ACTUALITATSECTORS ECONÒMICS

Que la cons-trucció no passa per la seva millor etapa és un

fet evident des que va co-mençar la crisi, i no tan sols això, sinó que tots els sectors auxiliars se n’estan ressentint i molt. En tenim exemples molt clars, com el sector del moble a la Sénia, que ha patit una gran davallada en el últims anys, i ara li toca el torn a la indústria cimentera, que des de fa 4 anys veu com el con-

sum d’aquest producte va baixant, any rere any, Per Ciment Català, la patronal que agrupa els fabricants de Ciment de Catalunya, aquesta dava-llada del consum de ci-ment no es frenarà, sinó que a més s’accentuarà de forma contínua; només el passat mes de febrer es va reduir un 32% respecte a l’any 2011, any que ja portava acumulat grans descensos. «La situació és bastant preocupant; da-vant les dades de 2011, s’esperava que aquest any

milloressin les expectati-ves, però amb l’anunci del Govern de rebaixar en un 40% la inversió en obra pública aquest any, ens posa al sector en una si-tuació de risc, no ja per la continuïtat de les empre-ses sinó també pal que fa a l’ocupació», ens asseguren des de l’agrupació.

Davant d’aquests fets, el sector té poques sorti-des, una és l’exportació, «és el que està fent aguan-tar-nos, però ara, en altres crisis ja era així, no és vàlid, perquè hi ha molta

competència i cada ve-gada és més difícil entrar en el mercat. Tanmateix, el mercat natural del nostre sector és el mer-cat interior, perquè les matèries primeres del ci-ment tenen un cost molt baix, i al creuar les fron-teres els costos logístics l’encareixen molt», expli-quen fonts de la patronal. Pel que fa a previsions, ho tenen clar si no can-via, “tot indica que conti-nuarà aquesta tendència a la baixa en la qual ja por-tem temps. A més, totes

aquestes mesures són in-suficients si no es recupe-ra el mercat residencial”, matisen fons de Ciment.En aquest sentit, la Cam-bra Oficial de Contractis-tes d’Obres de Catalunya (CCOC) va anunciar el total previst d’inversió en obra pública aquest any a Catalunya, que serà al voltant dels 920 milions d’euros, un 60% menys que l’any anterior. Una altra dada que van afe-gir va ser l’ocupació que s’ha destruït en els qua-tre anys que fa que dura

aquesta crisi i que arriba als 400.000 llocs de tre-ball. Per fer front a aques-ta tendència a la baixa, l’entitat ha presentat una iniciativa per obte-nir finançament a través d’inversors privats.

Els fabricants pateixenLes empreses productores de ciment són les prin-cipals afectades per tot aquest entorn de recessió, la producció va al mateix ritme que el consum i ara mateix estan en busca i captura de solucions via-

El consum de ciment dels darrers dotze mesos ha estat de 2.617.143 tones, xifra que suposa un 67,5% menys que fa 4 anys, quan es van superar els 8 milions de tones. Davant d’aquestes xifres i l’anunci del Govern de retallar la inversió en obra pública un 40%, es preveu un any molt dur i sense perspectives de millora per al sector cimenter. Mentrestant, es mantenen gràcies a l’exportació, la rehabilitació i nous productes.

Núria Arlandes

La indústria cimentera sobreviu, mentre el consum baixa fins al 32%

COMERÇ EXTERIOR

L’exportació industrial creix un 13,5% a Catalunya l’any 2011L’any 2011, Catalunya va vendre a l’exterior productes industrials per valor de 51.471 milions d’euros, una xifra que su-posa un 13,5% més que l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la venda de productes de ni-vell mitjà alt, encapçalada pels materials i equips elèctrics, maquinària i vehicles i els productes

químics, van assolir un valor de 25.321 milions d’euros, que suposa un augment del 15,6% en relació a l’any 2010. Els productes de nivell tecnològic baix, el segon grup amb més pes, van assolir els 12.850 milions d’euros, cosa que signifi-ca un creixement anu-al del 12,7%. En aquest grup tots els productes que l’integren van regis-

trar augments. Pel que fa al grup que més vendes a l’estranger va assolir, és el dels industrials de nivell tecnològic mitjà baix, que va sumar 8.176 milions d’euros, un 22,5% més que l’any anterior. En canvi, les exporta-cions de productes d’alt contingut tecnològic van pujar 5.123 milions d’eu-ros, un 4,5% menys que l’any 2010. Aquest fet ve

donat per la desaccelera-ció de les exportacions en les acaballes de l’any 2011 quan van passar d’un creixement del 4,9% al primer trimestre a una disminució del 12,2% en el quart trimestre. Els únics productes que van registrar índexs a l’alça, els farmacèutics, a dife-rencia de la resta, que tots van mostrar tendèn-cies a la baixa.

Importacions a l’alça Pel que fa a les vendes del mercat interior, Ca-talunya va importar pro-ductes industrials per valor de 61.828 milions d’euros l’any passat, i que suposa un increment in-teranual del 6,3%, 7,2 punts percentuals per sota de la taxa de varia-ció de les exportacions. Les compres de produc-tes industrials de nivell

tecnològic mitjà alt són les que van registrar un increment interanual més alt, un 14%, deter-minat principalment per l’augment dels materials i equips elèctrics, maqui-nària i vehicles. El nivell tecnològic mitjà baix va augmentar un 9,3% i el baix, un 4,3%. En canvi, les importacions d’alta tecnologia es van reduir un 13,9%.

EL SECTOR CIMENTER EN XIFRES

EVoLuCIó DE CATALunyA----

Febrer2012

% Variació respecte a febrer 2011

Acumulat2012

% Variació respecte a acumulat 2011

Any mòbil(darrers 12 mesos)

% Variació respecte a any mòbil anterior

Producció de clínquer 372.342 17,7 726.786 4,2 4.024.146 -15,3

Producció de ciment 286.327 -21,2 538.740 -24,3 3.784.970 -25,4

Consum de ciment 180.065 -31,9 356.854 -25,1 2.617.143 -24,1

Importació de ciment i clínquer 412 -95,0 836 -92,8 37.804 -62,7

Exportació de ciment i clínquer 219.567 6,7 328.154 15,4 1.696.002 -9,0

5Febrer de 2012

bles per al seu negoci.Segons fonts de CEMEX

Espanya, l’exportació és la via més viable per la su-pervivència, «la ubicació estratègica de les nostres plantes, concretament aquí a Tarragona, tenim el centre d’Alcanar, a més

d’altres com les sitges a Tarragona, que ens per-met estar oberts al mar i a l’exterior més ràpidament, per això l’exportació és una important sortida del nostre producte, con-centrada a la zona medi-terrània, però això també

implica una reducció dels marges de venda d’aquest material per la construc-ció. De totes maneres, des de finals de 2007 es-tem fent ajustaments per adaptar-nos a l’escenari de recessió que ens envol-ta». Pel que fa a l’ocupació, la cimentera és clara, «com ja he dit vam fer els ajusta-ments necessaris fa quatre anys, mitjançant prejubi-lacions, actualment tenim el planter molt ajustat però no tenim intenció d’ajustar-lo més».

Un altre dels proble-mes que se’ls presenta

és l’augment de la tari-fa elèctrica anunciada per a principis d’abril, «l’electricitat suposa entre el 30% i el 40% dels cos-tos totals de l’empresa, i així no podem seguir man-tenint la nostra produc-ció», expliquen. De totes maneres, la cimentera ha trobat en la producció de nous productes per la re-habilitació amb caracte-rístiques d’eficiència tant energètica com acústica dirigits al mercat interior una escletxa viable per l’empresa, com també els productes fabricats amb materials reciclats deri-vats de les runes de les obres. Pel que fa a la seva estructura empresarial, el que han estat fent és con-centrar-se en els negocis que són el seu core-busi-ness i deixar fora la resta, «l’Administració ens ha d’ajudar, ja sigui en obra pública, en infraestruc-tures o amb mesures per fomentar l’edificació, per sortir-nos-en».

La comunitat de veïns, l’entorn on es-tem units a persones que no hem agre-gat per la nostra voluntat i amb les quals hem d’uni-ficar opinions en pro del nostre veïnatge, és el pri-mer grup social, la seva única diferència amb les actuals xarxes és el mitjà. Ara hem canviat el repla-nell per la xarxa.

El seu objectiu fona-mental és la gestió ade-quada i eficaç de tot l’edifici i de les zo-nes comunes. D’igual manera , trobem

xarxes socials que segueixen patrons semblants a internet i que perseguei-

xen finalitats molt concre-tes: contactar amb amics, els professionals poden in-tercanviar informació i ide-es, trobar parella o amics.

En totes elles, trobem la figura del community ma-nager, professional encar-regat de gestionar i dinamit-zar la comunitat d’usuaris en Internet. En la nostra co-

munitat comptem amb aquesta per-sona: l’Administrador de Finques. Tots

dos compten amb coneixements tèc-nics de la seva àrea que els conver-teixen en experts i on acudeixen els usuaris per resoldre dubtes i incidents. L’Administrador com el comunity ma-nager tractarà de conèixer els proble-mes dels usuaris per trobar la major solució i facilitar-los tota la informació que necessiten.

El suport que ofereix l’Administrador també es perllonga entre els veïns, tots ells tracten de col·laborar i buscar so-lucions.

La xarxa social és un centre d’influ-ència, en ella existeixen líders d’opinió

que exerceixen certa autoritat entre la resta dels usuaris cibernètics. Aques-tes persones també hi són a la comuni-tat, on sempre trobem veïns que tenen més poder sobre la resta i acaben im-plantant els seus punts de vista.

Totes aquestes similituds són un se-nyal que la Societat evoluciona utilit-zant els tradicionals paràmetres sobre els quals se sostenen las relacions hu-manes, que comencen en el nucli fami-liar i transcendint a les comunitats de veïns.

CC.AAA. de Finques de Tarragona

La comunitat de veïns, la primera gran xarxa social

LES XIFRES

412tones de ciment són

les que s’han importat en tot el mes de febrer

a Catalunya

BREUS ACTUALITAT

La Caixa convoca la sisena edició del Premi EmprenedorXXI

La iniciativa està impulsada per l’entitat bancària i co-atorgada per ENISA, i té l’objectiu d’identifi-car, reconèixer i acompanyar les empreses innova-dores de recent creació amb més gran potencial a Espanya. En aquesta nova edició hi ha dues cate-gories: una, dirigida a projectes amb una trajectò-ria inferior als 2 anys (EmprensXXI) i l’altra, per a empreses innovadores d’entre 2 i 7 anys d’experi-ència (CreixesXXI). El termini es va obrir el passat 20 de març i la presentació de sol·licituds per a emprenedors inicials es tanca el 9 de maig, mentre que en el cas d’empreses en fase de creixement, serà el 30 de maig. Es donaran 42 premis i el pre-mi principal és de 100.000 euros/Redacció

La MADE busca estratègies que facilitin la instal·lació d’empreses

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya (MADE) va fer una sessió de treball per tal d’apro-fundir en la regulació de la tarifa elèctrica i dels factors que intervenen en el preu final per al con-sumidor, i on es va concloure que hi ha una neces-sitat d’aconseguir una tarifa elèctrica més avantat-josa per a les empreses que vulguin establir-se als municipis associats. A l’acte hi va ser convidat l’ex-director de l’Associació Espanyola de Grans Con-sumidors d’Energia (AEGE), Javier Penacho, que va subratllar que l’especificitat dels municipis perta-nyents a la MADE, on es genera el 70% de l’energia a Catalunya, a través de múltiples fonts d’energia, és «un valor a tenir en compte»./Redacció

S’obre una línia de préstecs per l’atur dels mariners afectats per les parades

El Govern ha autoritzat la creació d’una línia de préstecs d’1,6 milions d’euros per avançar les pres-tacions d’atur que han de percebre els mariners afectats per les diverses aturades temporals dels anys 2011-2012 en l’activitat pesquera d’arros-segament, encerclament, flota de palangre de su-perfície i embarcacions de marisqueig de petxi-na lluent dels ports de Catalunya, que es podran formalitzar a l’Institut Català de Finances o a les entitats que hi col·laboren. Els beneficiaris seran les confraries de pescadors on tenen el port base les barques en què estan embarcats els mariners afectats per l’aturada temporal de les flotes. El De-partament d’Agricultura concretarà els imports, i concedirà els préstecs a un tipus d’interès fix igual al 7% anual i a 5 mesos de termini./Redacció

6,7per cent és l’augment

de l’exportació de ciment del mes de

febrer de 2012

EL DETALL

Sortides viablesL’exportació és ara com ara la via més segura per mantenir la producció de ciment, malgrat

que el seu mercat natural és l’interior

EL SECTOR CIMENTER EN XIFRES

DADES ÚLTIMS 12 MESoS---

2012 2011 % Variació

Producció de ciment 21.315.417 26.345.144 -19,09

Consum nacional(ciment)

19.403.337 24.530.359 -20,90

Exportacions (ciment + clínquer)

3.991.578 4.110.929 -2,90

Importacions(ciment + clínquer)

1.029.827 1.704.132 -39,57

EVoLuCIó DE CATALunyA----

Febrer2012

% Variació respecte a febrer 2011

Acumulat2012

% Variació respecte a acumulat 2011

Any mòbil(darrers 12 mesos)

% Variació respecte a any mòbil anterior

Producció de clínquer 372.342 17,7 726.786 4,2 4.024.146 -15,3

Producció de ciment 286.327 -21,2 538.740 -24,3 3.784.970 -25,4

Consum de ciment 180.065 -31,9 356.854 -25,1 2.617.143 -24,1

Importació de ciment i clínquer 412 -95,0 836 -92,8 37.804 -62,7

Exportació de ciment i clínquer 219.567 6,7 328.154 15,4 1.696.002 -9,0

Dades en tones / Font: Oficemen

Dades en tones i referides al mercat català / Font: Ciment Català

6 PROTAGONISTES

–Com es passa de parlar d’innovació a aplicar-la?Crec que és com tot, siste-matitzant el procés. La in-novació surt d’unes pre-guntes que ens fem, amb les quals generem idees, que després seleccionem per desenvolupar el pro-cés. La seva sistemàtica a l’hora de posar-lo en mar-xa és clau perquè, si no es fa res i no és un èxit, no val la pena. Aconseguir fer-ho tot i mantenir-ho és un repte important que fa por a molta gent. Però avui en dia s’ha d’apostar per això.–Innovar és igual en una gran empresa que en una de petita?L’essència sí, el que pas-sa és que la gran té més recursos, i es pot orga-nitzar d’una manera més sistemàtica. En canvi, les pimes no poden tenir els mateixos recursos, i han de variar la manera de fer, jo els dic: trieu una tarda

per dedicar-la això, o reu-niu-vos amb amics o fami-liars, que ajudin a pensar i si hi ha una idea que us agrada es pot desenvo-lupar i convertir en una realitat millorant el que esteu fent, s’innova així, no conec cap altra mane-ra. El procés és el mateix, idea, desenvolupament i resultat no hi ha més his-tòria.–L’empresariat català està preparat, o som una mica covards?Crec que sí que ho estar, però encara ens falta. Els catalans fem passes im-portants en aquest sentit, tenim caràcter d’empre-nedors i un país que en lí-nies generals funciona, el que passa és que ens falta una mica més de rauxa i capacitat per desorganit-zar, i això fa por. No s’ha de ser inflexible, s’ha de ser capaç de trencar mot-llos i les estructures mas-sa fossilitzades que hi ha, per realment innovar, si

ho aconseguim, podrem anar més enllà. Per això, falta valentia; tot i això, hi ha grans empreses inno-vadores al nostre país.–Si no ens trobéssim en crisi, estaríem parlant tant d’innovació?Potser no, d’innovació n’hi ha hagut sempre; el que passa és que ara és un procés més potent i sofisticat que abans. No obstant això, quan s’ha de fer més és sense crisi, amb un bon coixí financer, perquè ara és transforma en desesperació i és molt perillós, i molt més com-plicat. El problema és que quan va bé, no ho fem. És una contradicció que in-tento posar sobre la taula, amb el «si funciona, can-via-ho».–Hi ha d’haver un canvi generacional, perquè si-gui una realitat?En principi sí, però sem-pre a través d’un diàleg entre sèniors i joves. Mal-grat tenir èxit, no et pots

adormir i ens hem de re-inventar cada dia, no et pots conformar i rodejar-te d’idees conservadores. Si algú té una bona idea hi has d’apostar.–Innovació i creixement econòmic van lligats?I tant, totes dues estàn molt vinculades perquè

renovem i millorem un producte que ja fèiem bé i comporta una millora dels resultats. I aquesta és la finalitat, innovació és resultat i s’ha d’orientar cap aquí. No tenen per que ser grans resultats però com a mínim per-met sanejar l’empresa al

mateix temps que t’ajuda al teu desenvolupament econòmic. –Les polítiques d’ajuts són correctes per pro-moure la innovació a les empreses?Per una banda, és bo, sempre que és destinin a projectes realment pro-metedors. I, per altra banda, és insà que la in-novació de les empreses depengui exclusivament d’ajuts, tu hi has d’apos-tar; si no, l’Administració pública no hi creurà.

CRISTINA AGUILAR

Núria Arlandes

DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL

Franc Ponti Director del Centre d’Innovació de l’escola de negocis EADA. Va visitar la Cambra de Tarragona dins del cicle de jornades “Bon dia Tarragona” que organitza la corporació amb el suport d’Abertis.

«Per innovar, a l’empresariat català li falta més rauxai menys seny»

LES FRASESCreixement econòmic

La innovació comporta que millorem els nostres productes i per tant ens poden donar

uns millors resultats

És un fet evident que les rendes del tre-ball tenen més càrrega fiscal, deixen en un segon pla tot el que fa referèn-

cia als beneficis del capital, segurament per entendre que el més fàcil és controlar el que “cobra”una nòmina, té un petit negoci o és un microempresari; malauradament, aquest

model ha de fer canvis si realment el que es vol des de les Administracions Públiques és buscar una equitat que avui brilla per la seva absència.

La classe mitjana té un gran sotmetiment sobre els seus ingressos, però el que realment no funciona és tot el que haurà de compor-tar un seguiment de les grans fortunes o les pròpies empreses multinacionals de tots els sectors, cosa que, agradi o no, és molt més dificultosa en totes les seves variables, jurídi-ques, administratives, però sobretot de globa-lització, que comporta un “desgavell” difícil de perseguir. Per no esmentar tot el que afecta els paradisos fiscals, els grans oblidats, que només són puntualment motiu de debat, per

la pròpia tasca mediàtica d’aquells als quals no interessa que es parli d’ells mateixos.

El panorama exposat inclús s’agreuja per la pròpia incapacitat dels Estats, que es veuen superats per una situació global en la qual el seu “ pes “ queda difuminat cada cop més per una realitat que es permet decidir sobre “ casa nostra” des de milers de quilòmetres i amb una estratègia de costos fiscals que en moltes ocasions ni les pròpies administracions na-cionals arriben a conèixer i poder controlar mínimament.

Davant el marc exposat poques són les solu-cions que queden, algunes de caire reivindica-tiu testimonial, però també altres d’autèntica pressió ciutadana a tots els nivells, mitjançant

una classe política que no hauria d’estar sota sospita en un tema fonamental per la nostra viabilitat de futur. És evident que els proble-mes mundials no es poden resoldre amb solu-cions locals; per tant, què s’espera per trobar el camí que garanteixi una igualtat de tots, avui massa en dubte, “inventant” els organis-mes que calguin per abordar-los?

En definitiva, d’acord a pagar impostos, el que no és de rebut és que només paguin uns i que els altres emparats en una enginyeria fi-nancera, se surten del tema sense rebre cap conseqüència sobre el seu patrimoni, en una clara mostra d’insolidaritat social no assumi-ble.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Fiscalitat sota sospitaLLUÍS BADIA.Advocat

7Febrer de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

Al llarg del proper mes d’abril la Societat d’Estudis Econòmics presentarà una taula rodona per parlar de la responsabilitat dels “polítics” a l’hora de prendre determinades decisions que comporten greus problemes financers de futur, que no poden quedar “assumits” socialment pels resultats electorals de cada consulta pública que es pugui fer amb posterioritat.

És indiscutible que són massa el exemples de mala gestió: aeroports abandonats, infraestructures innecessàries, obres amb costos disparats, etc., per no esmentar tasques del dia a dia fora de tota lògica, que han comportat endeutaments astronòmics per la ciutadania, que en qualsevol cas és la que finalment acaba pagant la mala direcció dels seus polítics de torn.

És cert que en les darreres setmanes s’estan fent coses en aquesta línia d’exigir comptes al gestors públics, però el que sembla evident és que s’ha d’anar molt mes enllà, i regular clarament el tema si no volem caure en una regulació inaplicable a efectes pràctics.

El poder comptar amb personatges del prestigi del propi President de l’Audiència de Tarragona, l’interventor de l’Ajuntament de Reus, l’Alcalde de Lleida, el Vicepresident del Congrés dels Diputats o el propi president de la Diputació de Tarragona serà garantia de poder tenir unes

La dació en pagamentManuel Fernández Rozado. Advocat. Vocal de la comissió jurídica de la Societat d´Estudis Econòmics

Davant la dramà-tica i cada vegada més comuna situa-ció en què es troben moltes famílies que, com a conseqüèn-cia de situacions d’atur o d’absèn-cia d’activitat eco-nòmica, han deixat de poder atendre el

compliment de les seves obligacions deri-vades dels préstecs o crèdits hipotecaris concertats per a l’adquisició del seu ha-bitatge (sembla, segons els números del Consejo General del Poder Judicial, que ens apropem des que es va iniciar la crisi a 350.000 processos hipotecaris), l’actual Govern popular acaba d’aprovar el Reial Decret - llei 6/2012, de 9 de març, de me-sures urgents de protecció dels deutors hipotecaris sense recursos.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és asso-lir un model de protecció per a persones que es trobin a una situació professional i patrimonial molt dolenta, anomenant al decret com de risc d’exclusió social i que els suposi una impossibilitat manifesta de poder fer front al compliment de les seves obligacions hipotecàries i de mínima sub-sistència.

El model de protecció dissenyat gira entorn de l’elaboració d’un codi de “bo-

nes pràctiques” al qual, voluntàriament, podran adherir-s’hi les entitats de crèdit i altres entitats que, de manera professi-onal, porten a terme l’activitat de conces-sió de préstecs o crèdits hipotecaris, sent supervisat per una comissió de control integrada por representants del Ministeri d’Economia i Competitivitat, Banc d’Es-panya, Comissió Nacional del Mercat de Valors i Associació Hipotecària Espanyo-la.

Els requisits personals que exigeix la regulació legal per poder accedir a aquest model de protecció són els següents:

1.- Que la família (deutor, marit i fills vi-vint al seu domicili) tinguin tots els seus membres en situació d’atur

2.- Que el pagament de les quotes superi el 60% del conjunt dels seus in-gressos –encara que siguin prestacions d’atur.

3.- Que l’execució afecti la seva única residència, que en cap cas no podrà ex-cedir d’un valor de 200.000 euros a grans ciutats o amb un límit de 120.000 euros a poblacions més petites.

Si es donen tots els requisits, aquestes famílies només tindran protecció especial si la seva entitat financera firma voluntà-riament denominat “codi de bones pràc-tiques”.

Aquest codi planteja un protocol d’actu-ació que passa per tres fases:

1.- Una primera fase de refinançament de la hipoteca.

2.- Una segona fase de quitança sobre el deute.

3.- Una tercera fase, que només es do-naria si no hi hagués cap altra opció i que seria la dació en pagament: és a dir, po-sar a disposició de l’entitat financera la vi-venda com a condició de liquidació total del deute.

La primera fase suposa que la família que compleixi amb tots el requisits d’ex-clusió social anteriorment esmentats i que ho hagi posat en coneixement de la seva entitat financera tindrà la possibilitat que en el termini d’un mes l’entitat tingui que presentar un pla de refinançament amb un període de carència obligatori de quatre anys exempt de pagament de ca-pital.

A més a més, la hipoteca s’haurà de perllongar fins a un termini de 40 anys i el tipus d’interès limitar a Euríbor més 0,25.

La segona fase de quitança és total-ment voluntària. Aquesta fase consisteix a fer una quitança sobre el deute pen-dent per fer assumible el seu pagament. Aquesta quitança por realitzar-se per tres vies:

1.- Condonació d’un 25% del capital pendent de pagament.

2.- Descomptant del deute el percentat-ge de quotes pagades, és a dir, si s’han

pagat 50 de les 100 quotes, es considera-rà pagat el 50% del capital, quan normal-ment el client hauria pagat més interes-sos que capital.

3.- Assumint l’entitat la meitat de la de-preciació de l’immoble.

Si transcorreguts 12 mesos des de la notificació a l’entitat financera de la situa-ció de risc d’exclusió social la família en-cara no pot pagar les noves quotes refi-nançades o assumir els pagaments amb la quitança, serà quan es produirà la da-ció en pagament; és a dir, l’entitat finance-ra haurà de condonar el 100% del deute mitjançant l’entrega de la vivenda a l’en-titat financera. Es concedeix un termini de gràcia fins al desnonament des que es formalitza la dació en pagament, mí-nim de dos anys, perquè la família pugui continuar a la vivenda sempre que pagui un lloguer per un import del 3% del deute pendent.

Ara que tenim un marc regulatori més definit, caldrà esperar un temps prudenci-al per a conèixer l’eficàcia d’aquest “codi de bones pràctiques”.

De moment, la bona noticia és que la pràctica totalitat del sistema bancari es-panyol ha decidit adherir-se al codi de bo-nes pràctiques; no obstant, aquesta ad-hesió no nomes respon a motius d’ajuda social sinó també a les importants bonifi-cacions fiscals que obtenen.

Un nou marc deresponsabilitat

conclusions i un debat lúcid per abordar una de las qüestions més polèmiques en la incertesa

actual.Definir clarament les competències

de cadascun dels organismes públics intervinents en determinades decisions creiem que hauria de ser la base per no

recaure en la ineficàcia de molts gestors com ha passat en els darrers anys; per altra banda,

també pel que fa a les conseqüències d’ordre penal, haurà de ser útil per “frenar”aquells que creuen que la dinàmica pública és un servei a si mateix i no a la societat que els ha donat la seva confiança.

Per tant, estem convençuts que el debat, a què convidem ha de ser un punt mes d’inflexió per conscienciar la nostra societat del dret que li toca a l’hora de reclamar als seus representants la màxima diligencia en l’exercici dels poders que els hi ha encomanat; sabent tots que les gestions de mala praxi han

de tenir les seves conseqüències, però també aquelles que són fruit d’una incompetència que

en aquests moments no ens podem permetre, i aquí és on els “assessors” hauran també de respondre de la seva feina de manera solidària, fixant conjuntament un nou marc de responsabilitat al qual no es pot renunciar.

8

Principals claus del Nou Codi de Bones Pràctiques

La dació en pagament aprovada, una solució per tothom?

El codi de bones pràctiques apro-vat pel govern en reial decret, es-tableix una sèrie de mesures per poder evitar els desnonaments de families en risc d’exclusió social.

BeneficiarisLes famílies en risc d’exclusió so-cial, és a dir, deutor, cònjuge, i fills al domicili, amb tots els seus membres en situació d’atur i que el pagament de les quotes superi el 60% del conjunt dels seus ingres-sos, i que l’habitatge sigui la seva primera i única residència i no tin-guin iniciat un procés d’execució hipotecari. A més, el seu cost no pot superar els 200.000 euros a les grans ciutats ni els 120.000 a les petites.

Famílies en impagament El protocol dels que estiguin en

una situació d’impagament té tres punts clau: el refinançament de la hipoteca, la condonació del deute i la dació en pagament.

Refinançament de les hipotequesUna vegada es compleixi amb el perfil de família, l’entitat adherida haurà de presentar un pla de re-finançament, que ha d’establir un període de carència de 4 anys, un termini màxim de 40 anys a un ti-pus d’interès d’euríbor més 0,25.

La condonació del deuteAquest és voluntari fins i tot per les entitats signants i consisteix en una quitança del deute pendent per fer assumible el seu pagament i que es pot fer de tres maneres: condonant un 25% del capital

pendent, descomptant del deute restant el percentatge de quotes cobert, i per últim l’assumpció per part del banc o caixa la meitat de la depreciació de l’immoble o de la taxació.

Dació en pagamentÉs l’última opció, una vegada pas-sat un any des de la notificació del llindar de pobresa i les passes an-teriors, si no es pot fer front a les quotes, l’entitat haurà de perdonar el 100% del deute pendent a canvi de l’habitatge.

Termini pel desnonamentDos anys, durant els quals les fa-mílies poden continuar vivint a l’habitatge en règim de lloguer pel valor del 3% del deute hipotecari pendent.

Termini d’aplicació del codi per part de les entitatsDos anys d’aplicació, sota la su-pervisió del ministeri i l’incompli-ment pot portar als tribunals l’en-titat.

Avantatges per les entitatsAls bancs i caixes se’ls eximeix de pagar l’impost d’actes jurídics documentats al refinançament del préstec i rebaixa al 50% de les despeses notarials. Pel que fa a l’aplicació de la dació en paga-ment, serà deduïble de l’impost de societats.

Les famílies exclosesPer llei s’ha limitat al 2,5% el per-centatge dels interessos de demo-ra més els que es pactaran al sig-nar la hipoteca.

Aquest mes el Govern ha decidit posar fil a l’agulla per donar una solució que agradi a tothom al problema hipotecari al nostre país. Així, ha apro-vat el codi de bones pràctiques mitjançant reial decret que estableix una sèrie de mesures que han d’aplicar els bancs i caixes que s’hi adhereixin per evitar que les famílies en risc d’exclusió perdin el seu habitatge i a més hagin de seguir pagant el deute que els queda amb el banc. Els mecanismes per dur-ho a terme no han deixat indiferent ningú, les entitats bancàries s’han afanyat a sumar-se a la iniciativa legal, tot i que diuen que ja s’ha aplicaven mesures per fer-hi front, mentre que les associacions per la dació hi han mostrat el seu rebuig per creure-les insuficients. Però malgrat això, i que molts experts creuen que s’ha quedat curt, aquest codi suposa un avanç sobre la situació que s’estava vivint fins ara.

Les mesures inclouen des de la limitació del preu de l’ha-bitatge, amb 200.000 euros a les grans ciutats i 120.000 a les petites, fins al termini d’amortització del préstec hipotecari, les carències, el tant per cent que no pot superar la quota de la hipoteca, l’obligatarietat de les entitats d’estar un període mínim dins d’aquest codi, però que si s’analitza en profunditat un s’adona que no és tant com sembla perquè la dació en paga-ment és l’última opció i a més les famílies que actualment tinguin obert un expedient d’execució hipotecària no s’hi podran acollir. Ac-tualment, es calcula que a Espanya hi ha un milió i mig de famílies que s’hi poden acollir.

9Febrer de 2012 SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

El decàleg, a examenLa SEE analitza què poden representar les mesures per evitar desnonaments

LES OPINIONS

CARLES hELLíN. Secretari SEE.“ho permet la llei de forma controla-da, i és una fórmula per ajudar a fer créixer l’economia productiva”

Si les entitats financeres i les administracions reben ajudes, cal també ajudar les persones i les pimes. La Dació en Pagament, ho per-met la llei actual, de manera controlada, i és una fórmula més per ajudar a fer créixer economia productiva. Sí, cal executar la Dació en Paga-ment.

NARCíS BATLLE“Dintre del marc actual de crisi, la dació en pagament hauria de ser ac-ceptada per la Banca”

Dintre del marc actual de crisi i devaluació dels béns que en el seu dia la banca va taxar, la dació en pagament hauria de ser acceptada per la Banca ja que ells en el seu dia van acceptar les valoracions/taxacions efectuades per em-preses lligades directament amb ells a l’hora de concedir les hipoteques i evidentment van posar com a garantia el bé hipotecat. Jo sóc de l’opinió que qualsevol persona/entitat en el moment que valora un bé, és responsable de la valoració i del pagament/acceptació del valor assignat.

CARME MASIP“Amb la dació del pis hauria d’es-tar saldada la hipoteca, alleujaria la economia de les famílies afectades”

Una injusta situació què es troben molts afectats, amb la dació del pis al banc hau-ria d’estar saldada la hipote-ca, alleujaria la economia de les famílies afectades.

XAVIER PLANA. SEE“La classe mitjana no podrà com-prar i aquest serà un país de lloga-ters”

Un canvi dur en el marc legal que regula la dació en pagament endurirà el mercat hipotecari, la classe mitjana no podrà comprar i aquest serà un país de llogaters. La perversió del sistema ens portarà que per arreglar una cosa en trencaran una altra, i, com sempre, hi sortiran perdent els mateixos. Cal pensar-ho bé.

áNgEL jUáREz“Crec urgent el tema que afecta mi-lers de famílies que han entrat en impagament per la pròpia crisi”

La realitat d’una situació de crisi que castiga els més febles no pot seguir per un model financer insaciable a l’hora de reclamar les seves operacions creditícies, per sobre de la lògica, a uns damnificats pel mateix sis-tema.

La fórmula de buscar una nova manera de regular les operacions creditícies en

funció del risc de les entitats bancàries en el seu atorgament hauria de ser una referència fona-mental a tots els nivells.

Per tant, crec urgent el tractament del tema que afecta milers de famílies, que en tot cas han entrat en la via de l’impagament en funció de la pròpia crisi que ells de ben segur no han provo-cat. És de justícia de la mateixa manera que des dels governs, de tots els colors, es dóna suport al sistema financer, es busquin les sortides reals al problema.

10

ENTREVISTA | Carme Borbonès Brescó. Presidenta de Càritas Catalunya.

ENTREVISTA | Conxa Manrique Carrasco. Advocada.

Quina és la funció de Càritas en aquest moment de crisi general?

La funció de Càritas, com a praxis de l’Evangeli, sempre és la mateixa: fer costat a les persones en situacions de feblesa i de vul-nerabilitat. Certament que en determinats mo-ments, com els actuals, augmenta el nombre de persones que s’apropen als nostres espais d’acolliment, cercant ajut, orientació i assesso-rament. Persones i famílies que temps enrere vivien i subsistien per si mateixes però que a causa de les circumstàncies actuals de treball a precari, d’atur prolongat i de finalització de prestacions, s’han trobat abocades a una situ-ació límit.

Vostè ha parlat de la necessitat d’un pla d’ajuda a la gent més dèbil, semblant al que es fa a la banca, ens pot explicar el tema al respecte?

En aquests moments és urgent un pla que freni l’empitjorament de les condicions de vida de moltes persones. El “sanejament de les fi-nances” i l’esforç per crear llocs de treball no són suficients: és essencial trobar fórmules que garanteixin uns recursos mínims per donar suport a les llars que pateixen més exclusió i que presenten més problemàtiques.

Des de Càritas proposem 10 línies d’acció: Garantir l’accés a uns ingressos mínims de subsistència; Desenvolupar polítiques actives per a tothom; Potenciar la permanència dels joves en el sistema educatiu; Preveure situaci-ons de pèrdua de l’habitatge; Potenciar la con-ciliació laboral i familiar tot garantint la igualtat d’oportunitats; Vetllar per mantenir un adequat procés d’integració de les minories; Impulsar

processos d’integració laboral de persones amb diferents graus de discapacitat (mans frà-gils); Afavorir el desenvolupament comunitari a nivell local i territorial; Remodelar i adequar la xarxa de serveis socials, i potenciar les acci-ons desenvolupades per la societat civil com a xarxa bàsica d’inclusió i de cohesió social.

Quin és el comparatiu del model d’estat de benestar que tenim avui i el que podem gaudir a curt termini?

En primer lloc cal deixar clar que estem da-vant d’un nou “escenari social”, per la qual cosa difícilment ens poden ser d’utilitat les polítiques socials actuals. Aquestes polítiques ja han do-nat mostra d’esgotament del model i han posat en evidència les seves limitacions. Hem de ser clars i coherents: no hem d’oblidar que l’actual situació d’exclusió i la fragilitat del nostre siste-ma d’integració no és solament conseqüència de la crisi! És l’evidència d’uns dèficits estructu-rals que no hem estat capaços de transformar significativament en els períodes de bonança econòmica i ara aquesta realitat el que ha fet és augmentar “geomètricament” l’impacte de la crisi... Cal iniciar un debat i una reflexió profun-da per tal de reformar el model amb mesures que afavoreixin un mercat laboral més compe-titiu i més estable, acompanyat d’un sistema de protecció social més fort i articulat.

Càritas és la referència d’ajuda social a tots els efectes. Com és la seva relació amb les administracions?

Les nostres actuacions es fan a partir de la proximitat, és el nostre “valor afegit”. Càritas treballa des de les Parròquies, i desenvolupa múltiples i diversificades accions segons les

Quina és la seva opinió respecte a l’actu-al conjuntura econòmica?

La situació econòmica del país és dolenta. S’ha destruït el teixit productiu i la conseqüèn-cia immediata és l’alt nivell d’atur. Anar a l’ar-rel del problema no és fàcil, ja que es parteix d’un model econòmic globalitzat i, per tant, el que passa als EUA o a Xina pot tenir una re-percussió immediata el dia següent. Per altra part, partim d’una sobirania econòmica minva-da on institucions internacionals com l’FMI o BCE fixen el preu del diner. A tot això, s’afegeix les conseqüències de la cessió voluntària de sobirania a la Unió Europea, que és qui mar-ca els nivells d’endeutament màxim dels estats membres. Un altre factor de la globalització o dependència externa és l’energia, vinculada a la política internacional. Davant d’aquests po-derosos factors, poca cosa podem fer. No obs-tant, no cal anar tan lluny. A nivell local és im-possible que una economia creï riquesa sense la complicitat dels bancs. És del tot urgent, que s’obri l’aixeta del crèdit a empreses, emprene-

dors i al consum. Cal que els governs i la resta d’administracions aprovin mesures no només d’austeritat, sinó també de foment, innovació i portar a terme sols les inversions necessàries. Cal decisió i valentia dels nostres governants per fer reformes serioses i no demagògiques. Eliminar duplicitat de competències, supressió de càrrecs, algunes pensions vitalícies, man-comunar serveis, etc. És des d’aquesta pers-pectiva local que alguna cosa sí que podem fer.

Quines alternatives veu als problemes de liquiditat de les administracions?

Quan els recursos són minsos cal prioritzar serveis. No és el mateix la sanitat o l’educació que el lleure. Cal trobar fórmules imaginatives per fer el mateix amb menys recursos. I això passa per: gestionar millor; optimitzar els re-cursos materials i humans; incrementar el ren-diment o productivitat; buscar la complicitat del sector privat, etc. També cal lleialtat institucio-nal per part de les administracions i fer efectius els compromisos pendents de pagament. Cal abordar d’una vegada el finançament de la Ge-

«Les nostres actuacions es fan a partir de la proximitat, és el nostre valor afegit»

«És urgent que s’obri l’aixeta del crèdit a empreses, emprenedors i al consum»

Cal fer un salt qualitatiu pel que fa al desen-volupament individual i col·lectiu. L’economia té necessitat d’una ètica en favor de la persona.

circumstàncies i les demandes que sorgeixen al seu voltant, en el dia a dia.

Bàsicament la nostra funció és de subsidia-rietat, i per tal d’optimitzar i atendre adequada-ment les persones, mantenim relacions cons-tants i coordinades amb els diferents nivells de l’Administració: el nostre objectiu és acompa-nyar les persones i ajudar-les a trobar la millor resposta en cada cas.

Veu viable un model d’estat de benestar en el futur semblant al que ara tenim?

Des dels principis de la Doctrina Social de l’Església considerem que la societat ha d’avançar vers una veritable civilització que tingui com a únic objectiu el desenvolupament humà, integral i solidari. Cal superar el model econòmic i social actual: cal fer un salt quali-

tatiu pel que fa al desenvolupament individual i col·lectiu. L’economia té necessitat d’una èti-ca en favor de la persona. No podem continuar vivint en un món en el qual uns s’enriqueixen cada dia més i d’altres perden les minses pos-sibilitats que fins ara havien tingut. Cal assumir una ètica de la solidaritat basada en la lògica del bé comú que transcendeixi tot interès par-ticular en detriment dels altres. Hem de fer un esforç col·lectiu per tal de mantenir viu el sentit de pertinença a la “família humana” en nom de la dignitat comuna de tots els éssers humans.

Tot això ens obliga a plantejar una distribu-ció equitativa no solament de la riquesa, sinó que cal organitzar i estructurar tots els béns i recursos de tal manera que garanteixin una ve-ritable igualtat d’oportunitats per a tots.

neralitat i de l’Administració local. I per últim, i remarco per últim, l’alternativa de l’austeritat.

Creu necessària l’existència d’una legis-lació penal específica per demanar respon-sabilitats als representants polítics?

Ja existeix en el codi penal un títol dedicat als delictes contra l’Administració, que inclou fi-gures com la prevaricació, el suborn, el tràfic d’influències, la malversació, etc., també exis-teix la Fiscalia anticorrupció, entre d’altres. El dret penal parteix pel principi d’intervenció mí-nima, segons el qual només s’ha d’intervenir quan s’han esgotat altres mitjans menys lesius i més eficients i, té com a finalitat castigar les conductes més intolerants. Però a vegades la seva gestió política pot comportar excessos. Per a evitar o corregir-los el sistema té meca-nismes de control interns i externs de la des-pesa pública. Un control intern d’intervenció o fiscalització prèvia, seguida d’un altre posterior pel que fa l’ordenació de la despesa i l’autorit-zació del pagament; controls de eficàcia; i con-trols financers. De mecanismes per a controlar la gestió no en falten, un altra cosa és que si-guin àgils o eficaços. Els nostres representants són polítics i política ha de ser la seva respon-sabilitat; no obstant, és saludable la limitació dels mandats per allò que la política enganxa!

Creu viable un control sobre les decisi-ons de les administracions públiques res-pecte a la seva viabilitat econòmica?

D’entrada, qualsevol control sobre les ad-

ministracions autonòmiques o locals xoca amb el principi d’autonomia. Dit això, poca cosa es pot dir, ja que el control ens ve imposat des de la Unió Europea i, per tant, l’Estat es veu obli-gat a traslladar-lo a la resta d’administracions. No obstant, qualsevol control entre administra-cions tufeja a desconfiança. Esperem que les mesures de control siguin transitòries i no s’es-tenguin més enllà de l’estrictament necessari.

Serà possible reduir despesa pública sense tocar el model d’estat de benestar?

Sí, mitjançant l’increment dels ingressos. Les formes de fer-ho depenen de les polítiques que s’adoptin.

11Febrer de 2012 EMPRESA

MERCAT DE TREBALL

Quan l’empresari té dificultats, qui l’ajuda?

En un context de crisi com l’actual, on les em-preses estan patint per poder dur a terme la seva activitat i on cada vegada més tenim no-tícies de tancaments, no tenim present que darrere de cadascuna d’elles hi ha una per-sona, l’empresari que pateix, no ja en el sentit econòmic sinó psíquic. Quan es tanca un ne-goci, es produeix per a l’empresari una situació d’incertesa al voltant de la pregunta, què faig ara?, ens explica Antonio Alarcón, gerent d’Asfilatec. L’assessorament d’un professional el prepara per afrontar un cas de fracàs que ell no ha pa-tit mai, l’advocat no entén el problema fora de l’àmbit laboral i els amics i familiars si no han passat mai per una experiència com a aquesta tampoc saben com do-nar-li un cop de mà. Davant d’aquesta situació, el pri-mer que ha de fer és elaborar una escala de prioritats del que volen conservar, normalment són els fills, la pa-

rella, l’habitatge habitual i per últim la seva forma de vida. Tot i això, el que més necessita és comprensió i prendre consciència del que realment li està pas-sant i evitar el sentiment de culpa, ja que tot es fa per un bé familiar. En la majoria de casos, l’econo-mia de la llar se’n ressent i molt; un error que come-ten molts empresaris és no fer un racó amb previsió de quan hi hagi una dava-

llada. Tancar un negoci és molt dur, però abans que posar-hi tots els teus recursos val la pena finiquitar-lo.

L’altra situació és: sense empresa i sense feina. Un empresari és un treballador qualificat amb experiència i amb un perfil molt adequat per llocs de responsabili-tat, l’atenció al client, al cap davant de grups de treball. i amb disponibilitat horaria, el que ha de tenir clar és que hi ha vida després de l’empresa, i sempre serà un treballador qualificat i quan vinguin temps millors po-drà tornar començar.

IQA aixeca cap i s’integra a la nova divisió química de La Seda Barcelona

QUÍMICA

El passat mes de febrer el consell d’administració de La Seda Bar-celona (LSB) va

acordar crear una nova societat que integri tots els seus negocis químics del grup, que aglutina, les seves fàbriques d’IQA a Tarragona (glicol), la de PTA a Sines (Portugal), PET, reciclat químic de PET i tecnologia, per per-metre l’entrada a un soci industrial que aporti una

nova visió al negoci i in-jecti capital. En concret, la planta tarragonina es trobava dins dels actius no estratègics i per tant fora del que eren els nous plantejaments empresa-rials després de donar entrada als nous gestors i aquesta ha estat una de les opcions més viables i que millor s’adapta a la nova estratègia de LSB. L’estiu de 2010 La Seda va anunciar la venda d’IQA a un grup industrial ame-

ricà per valor de 23 mi-lions d’euros. Finalment, l’operació no es va dur a terme, «ara ens alegrem de no haver-ho fet, per-què aquesta planta està donant molt bons resul-tats, en el segon semestre de 2011, IQA va superar la divisió de pre-formes i envasos PET», comenten fonts de l’empresa. Aques-ta planta és l’única a Es-panya que produeix glicol, una de les matèries prime-res per la fabricació del

PET, un tipus de plàstic molt usat per la producció de diversos envasos.

Ampliació de capitalEl consell d’administració també va aprovar una am-pliació de capital de 40 milions d’euros, enfocada principalment a recolzar el seu creixement estratè-gic i enfortir el seu balanç però també per centrar-se en l’expansió del sector plàstic packaging (APPE) cap a nous mercats com

l’Europa de l’Est i apostar per la innovació en nous materials i productes. També preveu la cons-trucció d’una planta d’AP-PE a Itàlia, un dels seus majors mercats, i un altra a Polònia.

AcomiadamentsEl nou pla estratègic, a més d’incloure una am-pliació de capital, també inclou una reducció de costos, i aquesta és l’expli-cació que des de l’empre-

sa donen per l’acomiada-ment de 14 treballadors a mitjans d’aquest mes, «han estat acomiadaments objectius, set de corpora-tius i set de planta, i ma-lauradament aquest fet es repetirà a la resta de plantes del grup; pel que fa a quan i quants, no ho sabem encara, però és una conseqüència directa de la nostra reestructuració organitzativa», asseguren. A la fàbrica d’IQA hi tre-ballen 120 persones.

El grup químic aprova una ampliació de capital de 40 MEUR i l’agrupació del seu negoci químic en una societat per permetre l’entrada de socis industrials, on s’inclou la planta de Tarragona, per consolidar el seu pla de reestructuració financera i operativa.

Núria Arlandes

OLÍVIA MOLET

LA XIFRA

40milions d’euros és

l’ampliació de capital que ha aprovat en consell La Seda

La planta d’IQA a Tarragona és l’única que produeix gricol a Espanya, i en el segon semestre de 2011 ha estat la que millors resultats ha donat.

12 EMPRESA

Grup Valira inicia el creixement apostant per la innovació i l’exportació

INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Grup Valira, l’empresa de Reus que es dedica a la f a b r i c a c i ó

d’utensilis de cuina i pa-rament de la llar, dos anys després d’haver presentat concurs de creditors, co-mença a iniciar el procés de creixement amb una aposta clara per la innova-ció i el desenvolupament i l’obertura de nous mer-cats. Així, ho ha explicat, Joan Marc Pascual, direc-tor comercial de Valira: «Hem passat dos anys molt durs i tot l’equip ha fet un gran esforç per tirar enda-vant aquest projecte em-presarial amb més de 40 anys de trajectòria, i ara

comencem a créixer. Hem reestructurat la nostra infraestructura, concen-trant tota la nostra activi-tat a la planta d’Agroreus, hem reduït les nostres referències de 1.000 que teníem a 400, concen-trant-nos en les més vi-ables, i innovant per fer els nostres productes més competitius i dotar-los de valor afegit atractiu per al consumidor final. Estem dirigint-los cap a canals de distribució més exclu-

sius, com les botigues es-pecialitzades d’estris de cuina o de parament de la llar, i reduint la nostra presència als establiments d’autoservei. Hem fet una aposta clara per obrir-nos cap als mercats dels països emergents, mentre man-tenim presència a més de 40 països». ProductesD’aquesta manera, l’em-presa està fent un esforç per reconduir la seva es-

tratègia comercial amb productes on prima la innovació i la tecnolo-gia. Així, la seva línia de productes porta aliments està en ple creixement, «aquesta línia va néixer l’any 2000 i el llançament del primer producte va ser l’any 2004. Les seves tres característiques bàsiques són, la seva discreció i la seva forma compacta i hermètica, això ha fet que tinguin molt bona acolli-da. Al mateix temps, vam desenvolupar una gamma de carmanyoles, fabrica-des amb un material plàs-tic, que, a diferència de les elaborades amb poli-propilè, és irrompible, no pesa i té una alta resistèn-cia als canvis de tempe-ratura i compta amb un

L’empresa de Reus, després d’entrar en concurs de creditors, comença una nova etapa amb una aposta clara per la innovació i el mercat exterior.

Núria ArlandesEL DETALL

ProduccióTota la seva producció es realitza a la seva

planta de Reus i a través d’un operador logístic prepara les comandes en 24 hores

SECTOR DEL CONILL

Cunicarn presenta el projecte Star 16.86 per la rendibilitat del sectorL’empresa tarragoni-na Cunicarn, dedicada a la producció de carn de conill, va presentar a l’Espluga de Francolí el projecte Star 16.86, creat amb la col·laboració de l’IRTA i el departament d’Agricultura, per la mi-llora tècnica i dels proces-sos productius, l’aplicació del qual garanteix la sos-tenibilitat del sector del conill, que compta amb

una important projecció exterior. Aquesta iniciati-va aposta per la conserva-ció de la cunicultura com una necessitat territorial, econòmica i ambiental i on es recullen una sèrie de mesures que ja s’han mostrat efectives a paï-sos com França, que mi-lloren els resultats de les granges de forma soste-nible en tots els àmbits. Així, s’espera rellançar

aspectes positius de la cunicultura com les seves qualitats alimentàries o el fet que la cunicultu-ra és l’activitat ramadera que genera menys gasos d’efecte hivernacle. La companyia posarà en marxa el projecte a la seva planta al Cervià, que s’està adaptant per ser la primera de les granges model del territori, a par-tir de maig. Amb 1.500

m2, l’explotació incor-porarà les més avança-des tècniques per a l’increment de la produc-tivitat, el control ambien-tal i el benestar animal i suposarà la renovació del sector al país. L’acte de presentació es va dur a terme davant de més de 150 persones i va estar presidit per Jo-sep M. Pelegrí, conseller d’Agricultura, i va comp-

tar amb la presència de Miquel Molins, director general d’Agricultura; Domènec Vila, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, que van fer palès el seu suport al projecte i al sector. Ramon Calbet, director general de Cunicarn, va posar en relleu la impor-tància estratègica de la iniciativa, que es presen-

tava. Cunicarn és líder de pro-ducció de carn de conill a Espanya i una des les tres companyies capdavan-teres a Europa. Nascuda a l’Espluga de Francolí i de capital 100 per cent familiar. A més, és l’única del país que integra totes les fases del procés pro-ductiu, i des de fa més de 10 anys és interproveïdor de Mercadona.

13Febrer de 2012

sistema de junta hermètic. Havíem d’ajustar-nos a les noves utilitats que dema-nava el mercat, amb nous formats i nous usos. Abans que Valira els fabriques, no existien, ho van crear i desenvolupar aquí», ex-plica Pascual. Actualment, aquesta categoria s’ha convertit en el plat fort de l’empresa des que l’any 2008 va iniciar una clara tendència a l’alça per co-

brir unes necessitats del mercat molt marcades. El consumidor volia un article amb què estalviés temps, pogués controlar la seva dieta i fos econò-mic, i els el van donar, i en un context com el que estem vivint el cost és de-cisiu.

L’altra categoria estre-lla de l’empresa la trobem en els articles d’alumini per la cocció d’aliments,

que es fabriquen total-ment a la planta de Reus, on es fon l’alumini i s’in-jecta a 700o de tempe-ratura en motllos de més de 2.000 quilos. Aquest material és indeforma-ble i permet obtenir una base plana, «així es cuina de manera més sana i amb menys greixos i d’una for-ma més uniforme. A més, un punt molt important a destacar és que és tec-

nologia pròpia patentada, molt valorada fora d’Espa-nya i consisteix a insertar un disc d’acer dins de la base de l’estri que el fa ex-tremadament eficient per la inducció i amb el qual es pot començar a cuinar en 45 segons. És un pro-ducte adaptat al mercat internacional, però que cada vegada més s’està in-troduint en el mercat in-terior», acaba Pascual.

OLÍVIA MOLET

Els productes per la cocció d’aliments i el seu transport són

la insígnia de la casa, mentre mantenen la producció d’altres articles com les cafeteres, els termos d’alumini o les bosses

nevera.

35per cent de la seva facturació prové de

l’exportació a més de 40 països

LES XIFRES

400referències són les

que tenen actualment en el seu catàleg de

productes

14 EMPRESA

Antonieta Agustí Perruqueries,més de 40 anys de lideratge en el sector

EMPRESA AMB HISTÒRIA

Torredembarra, a més de ser una ciutat de pesca-dors i de cara al mar, també ha

estat el punt d’inici d’una de les empreses locals amb més renom del terri-tori, Antonieta Agustí Per-ruqueries, de la mà d’una dona, l’empresària Anto-nieta Agustí. La seva història té els seus inicis, ara fa més de 40 anys, quan amb nomès 14 anys, després de deixar la fàbrica on treballava es va dedicar a pentinar per les cases del poble. Dos anys després, el seu pare va posar-li un assecador i un rentacaps a casa, on rebia les seves clientes. Al cap de poc temps, obre la

seva primera perruqueria a la plaça de la vila, i es aquí on agafa nom i fama del seu estil, de tal manera que la porta a expandir-se i desenvolupar la seva ac-tivitat amb diverses perru-queries arreu de Tarrago-na. Després d’aquesta època expansiva, consolidada i implantada com a empre-sa, l’any 1993 l’Antonieta decideix obrir la seva prò-pia escola de perruqueria al carrer Estanislau Figue-res de Tarragona, incloent també perruqueria oberta al públic, on els seus alum-nes poden posar en pràc-tica tot el que han après, i on fins ara s’ha format a més de 1.800 alumnes de tota la província. Durant la seva trajectòria empresarial, la seva ma-nera de fer i de pentinar la va portar a tenir gran reconeixement dins de

la professió i va realitzar classes, organitzar desfila-des o shows de perruque-ries rodejada dels millors professionals del moment. Actualment, les regnes del negoci estan en mans dels fills de l’Antonieta, l’Òscar i la Noèlia, que s’encarreguen de la gestió global de l’empresa.

ActualitatAquest fet és un punt d’in-flexió en la trajectòria de la companyia ja que re-presenta un canvi en la manera d’actuar. Així, el context econòmic i el re-canvi generacional l’han portat a adaptar la seva estructura als actuals mo-ments econòmics, i fa tres anys van decidir adequar la seva organització a les necessitats del mercat, sense deixar de treballar a la perruqueria de l’escola, que segueix amb la seva activitat, junt amb l’àrea de formació. Així, l’empresa s’ha divi-dit en dues branques, la formativa, amb la Noèlia al capdavant de la perru-queria de l’escola, i la co-ordinació de la direcció de l’àrea de formació de

l’empresa, i l’Òscar, que s’encarrega de la gestió de l’àrea de perruqueria, a més de ser el seu propi-etari, a l’establiment que tenen a El Corte Inglés. Aquesta ha estat una de-cisió molt important per al desenvolupament de la seva activitat, ja que ha significat fer-la més competitiva, moderna, i donant un servei de més qualitat i personalitzat. Segons, l’Òscar, “amb l’arribada d’El Corte In-glés a la ciutat se’ns pre-senta l’oportunitat de poder instal·lar-nos com un servei més del centre comercial i poder replan-tejar-nos tota la nostra estructura, havia arribat el moment d’adaptar la dimensió de l’empresa als temps actuals i al mateix temps poder optimitzar els recursos per poder ti-rar endavant. El que tení-

em clar és que l’empresa valia la pena continuar-la i que tenia un gran poten-cial; un any després d’es-tar aquí, hem complert les expectatives que ens van proposar augmentant la facturació i seguim crei-xent, el balanç que hem fet ha estat molt positiu, podríem dir que ha estat la millor decisió que podí-em haver pres”. Actualment, la perru-queria Antonieta Agustí ocupa més de 200 m2 a la primera planta d’El Corte Inglés, i dóna feina a 14 professionals. A més, ofe-reix de dilluns a dissabte servei de perruqueria, es-tètica i manicura, i tracta-ments especialitzats per al cuir cabellut, tot amb pro-ductes de primera qualitat i amb l’última tecnologia pel que fa a aparells. Tam-bé tenen servei de perru-queria per a homes.

L’any passat l’empresa va complir 40 anys i va començar una nova etapa, en què adapta la seva estructura i concentra la seva activitat al centre comercial de Tarragona. A més, continua mantenint la seva escola de perruqueria, una de les més importants del sector al territori.

FOTOS: ARXIU A. AGUSTÍ/VOGUE/CRISTINA AGUILAR

Núria Arlandes

Antonieta Agustí Perruqueries va començar la seva activitat

rentant caps per les cases, fins que va obrir una perruqueria

a la plaça de la vila de Torredembarra. Actualment es troba ubicada a El Corte Inglés

LA XIFRA

14persones componen la plantilla del seu

establiment als grans magatzems

EL DETALL

Empresa localAntonieta Agustí Perruqueries és l’única

companyia local que ofereix els seus serveis dins d’El Corte Inglés

15Febrer de 2012 REPSOL

La signatura d’aquest conveni marc respon a un dels objectius prioritaris de Repsol consistent a establir compromisos es-tables amb els entorns en els quals desenvolupa les seves activitats industri-als. Aquest compromís, en el cas de la ciutat de Tar-ragona, es manté de for-ma continuada i explícita des de fa més de 25 anys.

Els darrers anys Rep-sol ha signat convenis anuals amb l’Ajuntament de la ciutat, col·laborant així a finançar el conjunt d’actes i activitats cultu-rals que s’organitzaven o promovien des del mateix

consistori.A banda d’aquest con-

veni, Repsol manté com-promisos estables amb al-tres entitats i institucions ciutadanes, tot això forma un important entramat de col·laboracions i coope-racions amb el qual hom anomena la societat civil o el “teixit associatiu” de Tarragona. La formalit-zació d’aquest conveni marc es manifesta com l’expressió formal i ferma del compromís de Repsol de continuar fent costat a les iniciatives de la ciutat, ja tinguin el seu origen en l’activitat organitzada i promoguda des de l’Ajun-

tament o el tinguin en les diferents entitats, associ-acions i institucions que formen l’anomenada so-cietat civil.

El conveni assenya-la com a àmbits prefe-rents de col·laboració amb l’Ajuntament els se-güents:

CulturaRepsol des de fa anys col-labora amb l’Ajuntament de Tarragona en l’orga-nització de diferents acti-vitats culturals i cíviques amb la finalitat de parti-cipar en la societat tarra-gonina.

Aquest mes s’ha signat

el conveni entre l’àrea de cultura, patrimoni i festes del consistori i Repsol, que contempla el patro-cini de les festes de Santa Tecla, el festival Tarraco Viva, el Concurs de Cas-tells i les activitats inclo-ses a Tarragona 2012, amb una aportació eco-nòmica global per aquest 2012 de 125.000 euros.

EsportL’àmbit de l’esport, a tra-vés del Conveni pel Pa-trocini de l’Esport a la ciutat; la Mitja Marató Ciutat de Tarragona i un projecte de Suport a l’Es-port Escolar, amb horitzó

i teló de fons en els Jocs Mediterranis 2017.

EnsenyamentL’àmbit de l’ensenya-ment, donant suport als Premis IMET d’Educació “Josep Vives Ciurana”, per reconèixer i valorar els projectes innovadors que es realitzen a les escoles i llars d’infants.

Smart CityEl projecte Tarragona Mediterranean, Olympic, Smart City esdevé tam-bé prioritari, i en el qual Repsol vol actuar, més que com a patrocinador, com a soci.

Joan Pedrerol i Josep Fèlix Ballesteros en un moment de l’acte de signatura al consistori tarragoní.

TERRITORI

Repsol i Tarragona reafirmen el seu compromís

Repsol col·labora per adaptar la formació a les necessitats de les empreses

Representants del govern turc visiten Repsol

S’ha inaugurat el nou curs d’operador de planta química dual (Curs ocu-pacional) que permetrà la inserció laboral, via re-ciclatge formatiu, de 30 persones aturades, que els reorienta cap a una professió de futur a les comarques de Tarragona.

A l’acte hi van assistir Teresa Casanova (presi-denta del Consell Cata-là de la Formació), Joan Pedrerol (director del

complex Industrial de REPSOL a Tarragona) i Francesc Roca i Rosell (director IES SEP Comte de Rius).

El conveni de col-laboració amb l’institut Compte de Rius vigent des de l’any 2008, pos-sibilita la formació de graduats amb el Curs de formació de grau superi-or en indústria de procés químic. Aquest model de col·laboració entre l’IES

Comte de Rius i Repsol, genera nous currículums educatius més adaptats a les necessitats reals de l’empresa.

L’objectiu, que es duu a terme gràcies a la im-plicació del Departament d’Ensenyament, és imple-mentar un sistema mit-jançant el qual s’asseguri tant la capacitació profes-

sional dels alumnes com la seva inserció efectiva en el mercat laboral.

Repsol manté un con-veni amb el govern de la Generalitat de Catalunya per tal de cobrir la neces-sitat d’incorporar perso-nal format a les vacants de llocs de treball a causa de les jubilacions de per-sonal.

En el marc del progra-ma d’acompanyament Twinning Turquia de la Generalitat de Catalu-nya, representants del govern d’aquest país han visitat durant dos dies les instal·lacions del com-plex industrial Repsol a Tarragona, amb l’objec-tiu de conèixer el procés d’adaptació a la legislació ambiental europea que Repsol ja va realitzar amb èxit en el seu moment.

La Delegació, formada per 20 persones, va es-tudiar i analitzar com ha adaptat Repsol les seves instal·lacions i processos per a complir les actuals legislacions mediambien-tals. El programa buscava transferir a la Delega-ció el coneixement que

Repsol ha adquirit en els processos d’implantació de les normatives medi-ambientals que la com-panyia va realitzar amb èxit entre els anys 2001 i 2007, entre aquestes la implantació de la Directi-va IPPC, Integrated Pollu-tion Prevention Control o Control Integrat de la Contaminació. La visita va realitzar sessions con-juntes de treball entre el responsable de Seguretat i Medi Ambient de Repsol i membres del Ministeri de Medi Ambient turc, com també dels represen-tants del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i del Mi-nisteri d’Agricultura, Ali-mentació i Medi Ambient del Govern Central.

CEDIDA

•Repsol es manté com a generador net d’ocupació en moments de crisi, i preveu cobrir 255 Jubilacions al complex industrial de Tarragona en 5 anys.

S’obre el nou curs de formació ocupacional de química industrial.

• Repsol i l’Ajuntament de Tarragona signen un conveni marc de col·laboració, que respon a un dels objectius prioritaris de l’empresa, establir compromisos ferms amb l’entorn on desenvolupa la seva activitat industrial, amb una vigència de 2 anys. • En l’àmbit cultural han aportat 125.000 euros, per aquest 2012, per patrocinar les Festes de Santa Tecla, el Concurs de Castells, el Festival de Tarraco Viva o Tarragona 2012, entre d’altres activitats.

Reunió al CTR de Repsol pel Pla de Protecció del Litoral a MadridAquest mes s’ha realitzat de manera extraordinària a Madrid, al Centre de Tecnologia Repsol (CTR), una reunió de la Comis-sió de seguiment de les inversions de millora del Pla de Protecció Integral del Litoral, previstes per l’empresa Repsol, on es va informar de l’estat dels treballs de millora del Pla.

En el marc de la reunió es van donar conèixer de primera mà els avenços en els sistemes de detec-ció precoç de presència d’hidrocarburs al medi marí.

CEDIDA

Repsol dóna un compressor d’aire al SES de TarragonaRepsol va lliurar un compressor d’aire a la Societat d’Exploracions Submarines de Tarrago-na (SES) perquè els 500 submarinistes que perta-nyen a aquesta associació puguin omplir les ampo-lles dels equips autònoms que utilitzen durant les immersions, emmarcada en el compromís de l’em-presa en el seu entorn. La SES ha realitzat diverses campanyes de divulgació i estudis del fons marí, al llarg de la costa tarrago-nina, que comprèn des de la punta.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olivia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané / Maquetació: M. Josep Albella

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.Manel de Falla, 12 baixos

43005 TarragonaTel. 977 211 154

CONTRACRÒNICA

A partir d’aquest mes a través de la pàgina web de Rexona les e m p r e n e d o-

res que tinguin una idea empresarial i que apostin per ella tenen una inici-ativa més per donar-hi forma. Aquesta empresa ha donat el tret de sor-tida a la seva iniciativa “Mujeres en movimien-to”, amb l’objectiu d’im-pulsar nou projectes de nou dones en diferents àmbits; nou negoci, so-

lidaritat, art en

moviment i disseny i moda. Així, per tal de donar ressò a aquest projecte van organitzar, el Dia In-ternacional de la Dona, un speed-networking amb emprenedores d’arreu de l’Estat. A aquesta troba-da empresarial van ser-hi presents destacades figures del món de l’em-prenedoria com Miryam Pintado, directora crea-tiva de Dolores Prome-sas; Sally Lerman, propi-etària de The Workshop

Flores; Nora Kurtin, directora de Sa-pos y Princesas; Isabelle Giroud i Teresa Loza-no, fundadores

de Healthmotive; Lucía González

i Rosa Lousa, creadores de

P a n d e -l i n o ; Mar ia L luïsa

M a r t í -nez-Fresneda, impulsora d’Art Down, i Can-dice Laporte, sòcia di-rectora de

Salón Mi-empresa.El pro-c é s

és molt fàcil: s’ha d’entrar a la pàgina web

de Rexona i presentar la teva candidatura o projecte, i cada més un jurat qualificat triarà una candidata d’entre les vint més votades a la xarxa social fins arribar a un total de nou guanya-dores. A aquestes se’ls donarà recolzament en diverses àrees per tirar endavant la seva idea, des de coaching o as-sessoria legal fins a la creació de pàgines web o consultoria tècnica, entre d’altres. Aquest suport està valorat en 6.000 euros per cadas-cuna d’elles i s’oferirà mitjançant la plataforma Ellas 2.0, per l’impuls a les dones en la creació de negocis de base tec-nològica en comunitats de parla hispana. “Elles hi posaran el ta-lent i nosaltres els do-narem l’empenta que necessiten per fer-ho”, assenyala Javier Arias, brand manager de Rexo-na Espanya. Segons una recent investigació de la Business de la UOC, sota el títol “Emprendre en temps de crisi”, que dóna dades en aquest tema, es desprèn que cada tres noves empreses espa-nyoles són posades en marxa per una dona. En definitiva, que això segueixi sent així, és el que pretén Rexona.

Rexona impulsarà nou projectes empresarials en femení

Campanya ‘dones en moviment’

Coca-cola i Pepsi canvien la seva fórmula original Les multinacionals de begudes de cola, que aglutinen el 90% d’aquest mercat a EUA i a la resta del món, van decidir fer uns petits canvis en la seva fórmula original per evitar que les autoritats de Califòrnia puguin obligar-les, legalment, a introduir una etiqueta d’advertència de càn-cer a les seves ampo-lles. El problema està en la quantitat d’un producte químic que s’usa per donar el color característic d’aquestes begudes, el 4-meta-limidazol 4-MEI, un compost que Califòr-nia ha afegit a la seva llista de cancerígens, i que després s’estendrà per tot EUA, però que no està previst que es dugui a terme a la resta de països del món, per-què aquest compost no suposa cap risc per la salut humana, igual que les associacions d’EUA assegurant que no hi ha cap tipus de perill. Pels amants de la Coca-cola o Pepsico, malgrat el canvi, cap notarà la diferència ni en el sabor ni en el color.

Aquest mes s’ha celebrat el Dia Inter-nacional de la Dona Treballadora, i l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha donat les dades sobre la quota de

representació de les dones en llocs de responsa-bilitat tant en empreses públiques com privades, i no ens poden deixar indiferents, segueixen sent una minoria, a mateixes condicions i qualitats els homes continuen passant al davant. El perquè? potser hauríem de mirar molt enrere on la dona en una societat molt masclista s’ha anat obrint pas a poc a poc i tot no es pot fer en un dia, però sembla mentida que actualment on les dones tenen el mateix nivell d’estudis que els homes, que s’han integrat al món laboral com un més, encara estiguin així. I el que és més increïble, que per la mateixa feina i en igualtat de condicions les dones segueixen cobrant menys que els homes. Qui pot explicar aquest fet?

Un dia un empresari va comentar que a la seva empresa hi havia dones perquè eren polivalents, i els homes no, és a dir, les dones poden des d’escombrar fins a fer-te un projecte i pel mateix preu, que sol ser menys que el dels homes, dins de la mateixa empresa i categoria. I aquest potser és el problema que tenen, que s’haurien d’especialitzar com ells; si et dediques a fer factures, no cal que aprenguis a fer res més i ja està. Però la realitat segueix sent que no tenim una igualtat assegurada en el món laboral en ple segle XXI i per ara no es veu que canviï, i queda molt de camí per fer. Així, les polítiques d’igualtat si s’apliquen no es veuen i la paritat no porta a una bona elecció d’un candidat, ja que no ha de ser qüestió d’home o dona sinó de persona i mentre els nens vagin de blau i les nenes de rosa hi haurà diferencies. Ja des de petits ens marquen fronteres: camions per a nens, nines per a les nenes, i això marca per tota la seva vida; si no es fa res per posar-hi remei, i només es pot fer amb l’educació, i no és fàcil, continua quedant molta feina per fer. Hi ha que diu que no es saben valo-rar i que saber fer més d’una cosa alhora perjudica més que ajuda. Pot ser per això els homes només en saben fer una, s’haurà d’aprendre a fer.

Encara queda feina per fer

EDITORIAL

XIFRES I LLETRES

d’euros necessita l’Ajuntament de Tarragona per fer front als deutes amb els proveïdors

211.000.000d’euros aportaran les diputacions per eixugar el deute dels ajuntaments amb la Generalitat

I keaIbèrica ha anunciat la convo-catòria de la VII edició del fons Ikea Colabora de suport a ini-ciatives socials per la infància a l’entorn de les seves tendes a Espanya. La iniciativa està diri-gida a totes aquelles organitza-cions sense ànim de lucre que desenvolupen projectes amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels nens i la seva famí-lia, tant en l’àmbit de salut com el de l’educació. La dotació del fons és de 90.000 euros i es destinaran al desenvolupament del projecte.

16.500.000