ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 24. Novembre de 2009

TENDÈNCIES

MiTo 1.4Multiair, lanova apostad’Alfa Romeo

PÀGINA 22

Els aspectes mediambientals i els urbanísticsseran més determinants que ara a l’hora depermetre la implantació de noves superfíciescomercials a les localitats. Aquesta és la previ-sió sobre la qual es treballa i que també flexi-bilitza i alleugereix l’increment d’espais

comercials urbans, sacrificant les propostesque estiguin a l’extraradi, com en el cas de LesGavarres. El que s’ha començat a conèixersobre la nova Llei del Comerç no deixa satisfe-tes, de moment, ni les associacions de petitscomerciants, que consideren que es lesionenels seus interessos; ni les grans superfícies,que consideren que es limita novament la sevapossibilitat de creixement. Les dificultats perregularitzar el comerç a Catalunya sempre hanestat notables, però ara l’adequació al marclegal europeu obligarà a definir clarament unmodel més oberturista.

PÀGINES 3 i 4

Els petits comerciantsi les grans superfíciestemen els efectes de lanova Llei del Comerç

Jené defensa la necessitat de la fusió de les caixes.OLÍVIA MOLET

Un dels plafons instal·lats al nou centre de visites.OLÍVIA MOLET

El Govern català comença a treballaren la implementació de les directriuseuropees en matèria de comerç i,fins ara, el que es preveu no acabad’agradar ningú.

La companyia BASFcommemora els 40anys de presència aTarragonaEl 30 d’octubre de l’any 1969 es va posaren marxa la primera planta.

L’empresa obre un centre de visitants peratansar-se més al seu entorn. PÀGINes 12-13

Fruselva disposade la plantatecnològicamentmés avançadade l’EstatLa planta està preparadaper envasar 40.000 ampo-lles a l’hora.

PÀGINA 6

Iniciativaempresarial delloguer d’horts aparticulars a Reus

PÀGINA 24

«Amb la fusióaconseguirem sermés competitius»Entrevista a Rafael Jené, director generalde Caixa Tarragona. PÀGINA 14

2Novembre de 2009Opinió

Edita: TSH Comunicació S.L.Director comercial: Xavier Brañaxbrana@tshcomunicacio.comRedacció Núria Arlandes, Neus RoviraFotografia: Olivia Molet, Roser SansCorrecció: Carmina FerréDisseny: Carles Magranémagrane@tshcomunicacio.comPublicitat: María Jesus del Hierrohierro@tshcomunicacio.com

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Quan es tracta de regula-ritzar el sector delcomerç, sobretot en el

cas català, es topa amb unacomplexa trama d'interessosenfrontats que sempre handificultat trobar-hi una solu-ció.Amb la necessària imple-

mentació de les normativeseuropees, es vulgui o no, s'es-tablirà un marc definitiu queregularà el sector. Al llarg delsúltims anys hem assistit aimportants canvis pel que fa alcontrol de la implantació degrans superfícies comercials;

després d'una època en laqual semblava que no hi haviacap mena de limitació, (almenys aparent) es va passar auna rigidesa extrema que, endefinitiva, intentava evitar ladesaparició dels teixitscomercials urbans que, enalguns casos, donen vida prò-pia a les localitats.Fins i tot quan s'ha tractat

de determinar els dies festiusen què podien obrir els

comerços ha aparegut la polè-mica, sobretot per la majorfacilitat de les grans superfí-cies d'aconseguir aprofitar-se'n, en contraposició amb elspetits comerciants, que nodisposen de la infraestructurani la plantilla capacitada per aconvertir en rendibles aques-tes «jornades extres».Fins i tot la implantació de

El Corte Inglés a Tarragona haesdevingut un exemple refe-

rencial. Davant les crítiquesper una possible afectaciónegativa dels petits comerçoshan aparegut estudis queplantegen el supòsit contrari:esdevindrà un pol d'atraccióque acabarà beneficiant totsels establiments i botigues.Sigui com sigui, és difícil

que la nova normativa acabiagradant tothom. Hi haempreses distribuïdores quees freguen les mans perquè els

obre nous camins a la sevaimplantació urbana, mentreque es tallen (es preveu queaixí sigui) models com el deLes Gavarres, tot i que en lamajoria dels casos es tracti demodels d'èxit, curiosament.Sol passar que el consumi-

dor final, el conjunt de lapoblació, en definitiva, no tégaire a dir al respecte. Nomésli cal esperar que sigui quinsigui el model que s'apliqui, laconseqüència sigui una majoroferta i un major grau de com-petitivitat que repercuteixi enels preus.

Les dificultats del comerç� Editorial

Ya comentamos en la PrimeraParte de este artículo que es inten-ción del legislador español dinami-zar el mercado de la vivienda enalquiler -recordemos que un sanea-do mercado de alquiler quita pre-sión al mercado de vivienda enpropiedad, actualmente en gravecrisis- a través de las nuevasSociedades Anónimas Cotizadasde Inversión en el Mercado Inmo-biliario (SOCIMI), que sigueestando en Proyecto de Ley desde9-12-2008.En cualquier caso, y tomando

como referencia el Proyecto de Leypara el que las enmiendas en elSenado acaba de finalizar, consi-dero que las SOCIMI tienen defi-ciencias que deberían ser solventa-das si se pretende que sean, comolo han sido los REITs en EEUUdesde los años 70, en Australia olo están siendo en Gran Bretaña,adecuados instrumentos dinamiza-dores del alquiler de vivienda ennuestro país, facilitando la verte-bración de dicho mercado y poten-ciadores de la inversión colectivaen bienes inmuebles. Sistematizan-do, tenemos:1. Su configuración en el Pro-

yecto de Ley no es suficientemente

atractiva para canalizar el ahorrode los particulares hacia estos ins-trumentos que, bien configurados,podrían ser una segura inversión ypodrían atraer capital hacia elalquiler de vivienda.2. Su estructura societaria no

es flexible, de manera que noadmite una estructura como untrust anglo-americano, mucho másútil y que comporta menos costes,además de ser un modelo de inver-sión conservador (de poco riesgo),lo que resulta atractivo para losinversores que participan aportan-do inmuebles -para que sean pro-fesionalmente gestionados al seralquilados por el REIT- y que tie-nen vocación de recuperarlos al

cabo de los años pactados. LasSOCIMI, en cambio, vienen pre-vistas únicamente como un tipo deSociedad Anónima, con más ries-gos y menos adecuadas para elnegocio que en teoría deben desar-rollar.3. Difícilmente las entidades

que actualmente se dedican alnegocio inmobiliario se converti-rán en SOCIMIs, puesto que loscostes y requisitos son elevados,están limitados en el recurso atomar prestado para capitalizarse,no se admiten SOCIMIs cerradascompuestas por pequeños ahorra-dores y no existen límites al núme-ro de socios o límites a la acumu-lación de beneficios, o unos míni-

mos de inmuebles a invertir, demanera que no se contribuye a quepueda generalizarse la inversión enbienes inmuebles en alquiler.4. Tampoco las SOCIMIs, tal

y como vienen configuradas, estánespecialmente incentivadas parainvertir en viviendas en España,incluyendo las de protección ofi-cial. Además, tienen limitados lostipos de inmuebles en los que pue-den invertir. Los pequeños propie-tarios no se ven atraídos por lasSOCIMI porque su bonificaciónfiscal no es suficiente y deberáconfiarse en las grandes inmobilia-rias y entidades de crédito paraque quieran movilizar su granpatrimonio inmobiliario vacío ysin vender (¿serán suficientes losplanes ICO a tal fin?).5. Por su tratamiento fiscal

que grava el vehículo (la SOCIMIen sí) con un 18% del Impuesto deSociedades y que, en cambio nograva a los rendimientos obtenidospor los inversores -recordemos queprevisiblemente serán grandesinmobiliarias y constructoras-, lasproyectadas SOCIMI no se pare-cen a las exitosas fórmulas quehan funcionado y funcionan enotros países de nuestro entorno,

incumpliendo incluso el conceptoque de REIT da la OCDE.Para que funcionasen bien

deberían: admitirse los patrimo-nios fiduciarios como estructuramás flexible y con menos costes,las SOCIMI no deberían tributar anivel de vehículo, debería fomen-tarse que el pequeño ahorarra-dor/inversor y el pequeño propie-tario pudiese poner en alquiler susviviendas libres a través de lasSOCIMI, de manera que se garan-tizaría el máximo rendimiento y seoptmizaría la calidad de los servi-cios prestados a los inquilinos, conposibilidad de recuperar las fincasuna vez pasado un plazo, permi-tiendo así un aumento en la cali-dad y cantidad de viviendas pues-tas en alquiler (gracias a la econo-mía de escala). Con ello se genera-lizaría, pues, el alquiler, se profe-sionalizaría, se aumentaría su cali-dad y bajaría su coste. Nada deello podrá conseguirse de maneraefectiva si el Proyecto SOCIMI seaprueba tal cual.Esperemos que nuestros repre-

sentantes hagan los cambios ade-cuados.

sseerrggiioo..nnaassaarrrree@@uurrvv..ccaatt

¿Una solución al problemadel alquiler? Las SOCIMI

SERGIO NASARRE AZNAR. Profesor de Derecho Civil de la UniversidadRovira i Virgili

Fa uns dies, per part del govern tri-partit català, es va muntar unagran parafernàlia per publicitar elsuposat acord d’infraestructures deCatalunya que ha de suposar un fetemblemàtic pel país en els propersanys. Malauradament la “lletrapetita” i els “pactes de supervivèn-cia de poder” que afecten el governde Catalunya, condicionen, d’en-trada, un fet que hauria de tenir elsuport de totes les opcions políti-ques i econòmiques i no, compassa, només d’una part d’elles.Aprofundint en el tema, podem

veure que estem davant un pacteque no és creïble per la pròpiaincapacitat dels grups que són algovern per posar-se d’acord entemes emblemàtics com és el quartcinturó i tot el que això comporta;a més, no es pot assegurar que els

terminis podran ser acomplerts,doncs el factor econòmic que hau-ria de fer viable el nou compromíss’emmarca en una suposada impli-cació del govern central a l’horad'aportar els mitjans econòmicsnecessaris, especialment pel fetdels repetits incompliments, enaquest apartat inversor, per partde l’Estat cap a Catalunya.

Algú pot pensar, en base al’anterior, que estem novament enun exercici governamental deparaules sense contingut, o el quepot ser pitjor, en un acord publici-tari teòric, però que en realitat ésun paper mullat més.El tema, per si, té unes conno-

tacions emblemàtiques de present ifutur, ja que a ningú se li escapa la

necessitat de desenvolupar obrespúbliques en moments de crisi, peròsi s’aprofundeix en el document adebat, es posa de manifest quenomés parla d’un possibilismegenèric sense prioritzacions a l’ho-ra de definir determinades actua-cions logístiques inajornables, nofixant-se a més, un calendari d’e-xecució, cosa que, per cert, brillaper la seva absència. Novamentens trobem amb un anunci de gransprojectes, però en cap cas de termi-nis d’execució ni finançamentespecífic per a fer-los possibles.No és aconsellable seguir per la

línia del desacord permanent en elsgrans temes de país en què esteminstal·lats, perquè es prioritza, perdamunt de tot, l’acord de poderque suposa el “socialisme –comu-nisme– independentisme” domi-

nant, on els arguments ideològicssembla que tenen més pes que lesnecessitats dels propi desenvolupa-ment vital per conquerir un futurmillor al que avui gaudim.Esperem que, en tot cas, els

propers mesos permetin reconduirel tema cap a la lògica i l’entesamajoritària per conquerir uns com-promisos inapel·lables a l’hora dela concreció de les aportacions eco-nòmiques de l’Estat, però sensedeixar cap veu de costat, en posi-tiu, dels que avui s’han apartat dela signatura del pacte en base auna argumentació on prima la lògi-ca dels fets per damunt de les ideo-logies inviables, i els anhels depoder particular d'uns en perjudicide la gran majoria.

wwwwww..lllluuiissbbaaddiiaa..ccaatt

Infraestructurescondicionades

LLUÍS BADIA. Advocat

3Novembre de 2009 El tema del mes

La nova llei de comerç obreportes als supermercats urbans

L’avantprojecte de la nova llei de comerçté per objecte adequar els procedimentsde control en l’àmbit dels equipaments co-

mercials al nou marc normatiu europeu quees deriva de la Directiva de serveis, latambé anomenada Directiva Bolkenstein,

del mercat interior, tot consolidant elmodel de comerç a Catalunya: urbà, com-petitiu i sostenible.

RedaccióTARRAGONA

El mes d’octubre es van iniciarels tràmits previs a l’aprovacióde l’avantprojecte de la Llei deComerç (Llei d’Ordenació delsEquipaments Comercials).Aquest avantprojecte es basa enla Directiva de serveis de la UE,també coneguda com la direc-tiva Bolkenstein, que vol afavo-rir un únic mercat interioreuropeu de serveis eliminantles barreres a la implantaciód’empreses distribuïdores arreud’Europa, posant èmfasi en elsuport a raons d’interès gene-ral, com la protecció del mediambient i l’entorn urbà, in-cloent la planificació urbana, laseguretat viària i la conservaciódel patrimoni històric i artístic.Catalunya té temps fins a finald’any per ajustar les seves lleiscomercials a la directiva euro-pea, posteriorment, ha de pas-sar l’examen a Brussel·les. Lesnovetats d’aquesta llei radiquenen una sèrie de mesures mésaperturistes que l’anterior llei.Els principals canvis amb rela-ció a la seva antecessora sónque, a diferència de l’anteriorlegislació en què es limitava laimplantació de nous establi-

ments per quotes de mercat, lanova llei dóna entrada dins delcasc urbà a establiments de for-mat mig de fins a 2.500 m2, in-centivant l’entrada desupermercats urbans. Així, Mer-cadona o Consum, que amb lalegislació anterior tenien lesportes tancades a la majoria demunicipis catalans, ara hi tin-dran les portes obertes. Aixòsumat a la simplificació buro-cràtica a l’hora de sol·licitar lesllicencies d’obertura, segons lasuperfície del local comercialque es vulgui obrir. Així, la novallei estableix que per superfíciesinferiors o fins a 1.300 m2, lesempreses que vulguin implan-tar-se només caldrà que forma-

litzin una comunicació prèvia al’ajuntament; per superfíciesentre 1.300 i 2.500 m2 les em-preses només hauran de sol·li-citar una autorització alconsistori, i només s’imposaràla necessitat de sol·licitar lli-cència comercial a la Generali-tat a partir de 2.500 m2,depenent dels criteris urbanís-tics i mediambientals de cadazona. Cal puntualitzar que

aquestes empreses només po-dran instal·lar-se a municipis demés de 70.000 habitants o ca-pitals de comarca. Aquesta per-missivitat dins de casc urbàqueda en prohibició fora de latrama urbana. Fora de cascurbà no es podrà instal·lar capmena d’establiment, obligantles noves implantacions a re-duir les seves superfícies perpoder-se adequar a la nova llei.

Grans superfícies o complexescomercials fora de casc urbà,com podria ser el Centre co-mercial Les Gavarres de Tarra-gona, se'n veuran, doncs,afectades. Les excepcions a aquesta

prohibició fora de casc urbà se-rien el sector de l’automoció, dela construcció, mobiliari i jardi-neria. A banda, els més perjudi-cats amb aquesta nova lleipoden ser els ciutadans queviuen a les xarxes urbanes noconsolidades, com les urbanit-zacions fora del casc urbà quees quedaran sense la coberturadels equipaments bàsics per al’adquisició d’articles de con-sum diari. De totes maneres, al’avantprojecte s’està contem-plant la possibilitat que aques-tes zones puguin gaudird’aquests serveis.Amb l’entrada d’aquesta

nova llei els ajuntaments de lespoblacions que permetin la im-plantació d’aquestes noves em-preses ingressaran al voltantdel 80% de les taxes i impostosque generin les noves implanta-cions. Aquests ingressos pro-vindran de les noves llicènciesd’obres, l’impost sobre els bénsimmobles (IBI) i la recaptacióde l’IAE.

Imatge d’un dels principals carrers comercials de la ciutat de Tarragona.ROSER SANS

Amb la nova legislació es restringirà la implantació d’establiments comercials fora del casc urbà

excepcionsLes excepcions fora decasc urbà: automoció,jardineria, construcció i

mobiliari

llicències Els establiments de fins a2500 m2 no necessitaran

sol·licitar llicènciacomercial a la Generalitat

El Corte inglés no es quedarà sol a Tarragona

La futura nova llei d’equipaments comercialscanviarà els criteris a l’hora de permetre o no lainstal·lació de nous equipaments comercials.Sempre que compleixin amb els barems mediam-bientals i urbanístics de la ciutat, Tarragonapodrà promoure la implantació d’aquests for-mats dins de la seva trama urbana.Amb la llei anterior, tal com estava planteja-

da, a la demarcació de Tarragona, amb la llicèn-cia de El Corte inglès i Metrovacesa, la possibili-tat de futur d’implantació d'altres grans superfí-

cies havia quedat tancada. Ara, amb la nova lleid’equipaments comercials, Tarragona podràobrir les portes a establiments comercials comara Mercadona, que ja ha fet les primeres passesfent pública la intenció d’instal·lar mes de 100establiments en 5 anys a Catalunya.Per altra banda, però, no es podrà donar

entrada a centres comercials de gran format forade trama urbana. Així, les trames urbanes noconsolidades, es quedaran sense oferta comer-cial.

4Novembre de 2009El tema del mes

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: esfera@cementosesfera.com

La nova llei no acaba deconvènçer el sector

Comencen els tràmits previs a l’aprovacióde l’avantprojecte pel Govern de la Gene-ralitat. Per tant, es faran les consultes for-

mals al sector mitjançant el corresponenttràmit d’audiència, i es recaptaran els in-formes necessaris per tal que el govern

procedeixi a la seva aprovació i es puguitramitar davant del Parlament de Catalu-nya que serà qui aprovarà la llei

RedaccióTARRAGONA

Les associacions comercials deTarragona comencen a fer lesseves valoracions sobre la novallei i a estudiar la seva posició.El que es respira és que l’adap-tació de la nova llei a la xarxacomercial catalana no serà fàcil,ja que tant el sector del petitcomerç com el sector de lesgrans superfícies no estan d’a-cord en els criteris que ha demarcar la pauta d’aquesta novallei.Segons Joan Anton Fàbre-

gas, president del Centre Co-mercial la T de Tarragona, «Pelque fa a les grans superfícies,creiem que si la seva entrada alcasc urbà és a base de granscentres comercials, no és la mi-llor solució, però pitjor és quehi siguin fora. Ara bé, quant alsespais en nuclis urbans no con-solidats, diguem-ne barris o ur-banitzacions, la llei ha de teniren compte que s’han de poderinstal·lar comerços petits perpoder garantir uns serveis mí-nims». Des de l'Associació de

Grans Superfícies de Catalunya(ANGED) tal com està plante-jada la nova llei de comerç, con-sideren que «impedirà a moltsciutadans de Catalunya que tin-guin pròxima l’oferta comercialde gran format com fins ara. Lallei es contrària a l’esperit obertde la llibertat d’establiment dela directiva de serveis i perju-dica la inversió, el lloc de tre-ball i la modernització delsector. Creiem que no coinci-deix en els seus conceptes, ambels conceptes urbanístics deCatalunya».

D’altra banda, Pascual Cha-cón, president de la Confedera-ció de Comerciants de lesTerres de l’Ebre, «considera queamb aquesta nova llei, el co-merç es quedarà dins de les tra-mes urbanes, consolidant-les.Al mateix temps, però, s’amplia-ran els metres quadrats de su-perfície per habitant a lespoblacions i les necessitats pas-saran a ser municipals i no ter-ritorials. De totes maneres, ensacabarem adaptant i lluitantper la supervivència del sector,però la conjuntura econòmicaque vivim no ajuda i al petit co-merç ens està afectant molt».

Els representants de les grans superfícies no tenen clar que la nova llei els beneficiï.ROSER SANS

Ni les grans superficies ni el petit comerç estan satisfets amb els canvis

Joan Anton FàbregasPresident del Centrecomercial t de tarragona«S’han de simplificarels tràmitsadministratius per alpetit comerç urbà»

Roberto GuiradoDelegat d’anged a Catalunya«No garanteix lallibertat del consumidorper definir el comerçque s’ajusti millor a lesseves necessitats»

pascual chaconPresident Confed.de Comerç de les Terres de l’Ebre«La implantació degrans superfícies alnostre territori és elque més ens afectarà»

5Novembre de 2009 Empreses

6Novembre de 2009Empreses

Fruselva, sucs d’una qualitat‘prémium’ amb valor afegitEs tracta de la fàbrica de Catalunya més important del sector, i la més moderna tecnològicament de l’Estat

Neus RoviraLA SELVA DEL CAMP

L’empresa Go Fruselva S.L.U.és una fàbrica envasadora desucs de la qualitat prémium. Anivell de Catalunya, és lafàbrica més important d’enva-sat de sucs en la línia de vidrei, a més, disposa de les ins-tal·lacions tecnològiques mésmodernes del sud d’Europa.De fet, disposa de maquinàriapotent, capaç d’envasar40.000 ampolles a l’hora.Les instal·lacions, situades

a la Zona Industrial Mil·lèni-um, a la Selva del Camp, tenenuna superfície de més de60.000 metres quadrats. Dis-posa de magatzem, àrea deproducció i més de 16 mollsde càrrega que són operatiusles 24 hores del dia i els 365dies de l’any. L’empresa ésuna de les més importants delsud d’Europa en el seu sector,i també exporta els productesa països com França, Rússia iAustràlia.Fruselva va néixer l’any

2007 quan l’actual presidentde la companyia, Xavier Mar-tínez, va comprar l’antigafàbrica de l’empresa austríacaPago, a punt de tancar. Enaquell moment, Martínez vaconservar la plantilla de 39treballadors que s’hauria que-dat sense feina. En aquestmoment n'hi treballen 47.Quan l’actual equip es va fercàrrec de l’empresa, va realit-zar una definició del projectede la fàbrica. «En els últims sismesos, hem realitzat unnecessari procés d’innovació»,explica Xavier Martínez.Durant aquest temps, la

companyia ha realitzat fortesinversions per adaptar lafàbrica, així com noves inver-sions d’al voltant d’1 milió

d’euros que es realitzaranl’any vinent.L’empresa treballa amb

tres línies de producció.D’una banda, envasa els pro-ductes de diversos clientsindustrials. Els sucs s’embote-llen en vidre transparent il’envàs al buit garanteix laconservació de les propietatsi la frescor de la fruita.En un segon àmbit, Frusel-

va produeix sucs de qualitatprémium per a marques blan-ques. Per últim, la companyiaprodueix una marca pròpia,Natural Fruit. És en aquest

producte on l’empresa desti-na els majors esforços enmatèria de recerca, seguint lafilosofia d’oferir un suc ambvalor afegit. «Volem vendre elconcepte de suc natural:identificar la beguda amb lafruita», explica el president del’empresa, Xavier Martínez.

La fàbrica de Fruselva està situada a la Zona Industrial Mil·lènium, de la Selva del Camp.CEDIDA

Innovació i recercaL’empresa destina gransesforços en matèria dedesenvolupament, peroferir els millors sucs.

STSGRUP participa a EXPRO REUS amb unnou concepte d’habitatge amb serveisSTSGRUP va participar enla passada edició de la Firade Reus, que es va cele-brar del 10 al 18 d’octu-bre. Hi va mostrar el seuconcepte d’habitatge ambserveis de STSVITABITAT.La firma, que desenvolupala seva activitat en l’àmbitdel Transport Sanitari i enel sector de la TerceraEdat, va presentar els seusedificis intel·ligents ambserveis per a la gent gran.Es tracta d'edificis

intel·ligents on la inmóti-

ca és vital per a controlar igestionar l’energia dels77 habitatges tutelats i laseguretat/assistència delsusuaris. Incorpora siste-mes d'informació en totl'edifici, control automa-titzat, monitoratge, gestiói manteniment dels dife-rents subsistemes o ser-veis de l'edifici. En aquestsentit, es dota els habitat-ges, entre altres aspectes,d’avisadors d’emergènciamèdica a totes les depen-dències de l’habitatge,

alarma de fugida d'aigua,alarma d’intrusió i sensorde presència a l'entrada isensors magnètics a lesfinestres. Això permet unestalvi d'energia, ja que elsistema de climatització esdesconnecta quan s'obrealguna finestra.A l’interior de l’habi-

tatge, l’usuari disposa detot el que necessita perviure amb independència,sense barreres arquitectò-niques i amb tots els ser-veis domèstics./Redacció Edifici d’habitatges tutelats de STSGRUP a Salou.

CEDIDA

El mes passat, l’empresa de la Selva del Camp va anunciar la sevaparticipació en una campanya conjunta entre Fruselva, DAR(Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) i Bancdels Aliments, per la transformació de fruita en sucs i distribuir-los entre persones sense recursos econòmics. El projecte consis-teix en transformar la fruita retirada del mercat per les organit-zacions de productors en sucs per a les persones més necessita-des de Catalunya. L’envasat de les 500.000 ampolles de sucsproduïdes per a la campanya es va portar a terme a l’empresa dela Selva. És la primera vegada que tots els Bancs dels Aliments deCatalunya fan una acció conjunta d’aquest tipus i, a més, es trac-ta d’una iniciativa pionera amb la finalitat de donar sortida acollites de fruita que s’haurien destruït, i donar resposta a lesdificultats de les entitats col·laboradores per distribuir la fruita.

Fruselva, amb la lluita en contra de la pobresa

Best Hotels estudia projectesd’expansió a noves regions«Espanya s’està jugant el seu lloc capdavanter en el món del turisme internacional», explica David Batalla

RedaccióSALOU

Des de l’any 1994, la cadenahotelera Best Hotels no haparat de créixer. En aquell mo-ment, l’empresa va néixer ambla firma d’un contracte per lagestió de tres hotels de Salou.Actualment, la companyia jagestiona 28 establiments ho-telers ubicats en diversospunts de la Costa Daurada, laCosta d'Almeria, la Costa Tro-pical, Costa del Sol, Tenerife,Andorra i Barcelona. Best Ho-tels compta amb una plantillaque oscil·la entre els 1.500 i2.500 treballadors, depenentde la temporada.El Vicepresident i Conse-

ller Delegat d’aquesta empresadedicada a la gestió d’establi-ments hotelers, David Batalla,explica que el balanç de lapassada temporada estiuenca:«en comparació amb l’any pas-sat, (aquesta temporada) haanat dins dels paràmetres pre-vistos, amb una tendencia a labaixa però estable, un bon in-dicador de recuperació». Pelque fa al nombre de turistes,segons la procedència, Batallaexplica que hi ha hagut algu-nes nacionalitats que han bai-xat, principalment «elsanglesos i els russos, que hansofert una baixada similar enel nombre de visites». Pel quefa al nombre d’estades en ho-tels vacacionals, el Vicepresi-dent de Best Hotels explicaque ha estat de l’ordre d’uns3,6 milions. D’altra banda, lamitja de les pernoctacions,durant aquest estiu ha estatd’unes 5 nits per persona, ambtendència a la baixa. «Preveiem que les properes

temporades seran semblants ala d’enguany, amb un lleugerincrement del nombre de tu-ristes, però amb un descens de

les pernoctacionss», pronos-tica David Batalla, «ambduescomporten una pràctica esta-

bilització de l’activitat, quecreiem que pot durar encaraalguns anys, fins que l’activitateconòmica i el mercat laborales recuperin».David Batalla explica que

la causa d’aquesta davalladadel sector turístic és l’actualsituació econòmica: «a més dela baixada de la facturaciómencionada, ens afecta prin-cipalment el problema de crè-dit que patim totes lesempreses», afirma, «aquestacircumstància fa que s’esti-guin endarrerint projectes iinversions, a part d’allarga-ments dels terminis de cobra-ment».Com a valoracions perso-

nals referents al sector del tu-risme, David Batalla vaexpressar que «Espanya s’estàjugant el seu lloc capdavanteren el món del turisme interna-cional i creiem que no tots elsresponsables del cas són cons-cients d’aquest risc».

Projectes de futurTot i el mal moment actual,l’empresa no deixa d’estudiarpossibilitats de creixement.Així, com a projectes a curttermini, properament obriràles portes d’un establiment aBarcelona, a la zona del 22@.El nou hotel, de la categoriade 4 estrelles, disposarà de142 habitacions.D’altra banda, a mig ter-

mini, Best Hotels estudia dosgrans projectes hotelers perdesenvolupar: un d’ells, a la lo-calitat de Chipiona, a la CostaBallena (Cadis) amb 530 habi-tacions a primera línia de mar.El segon és obrir un nou esta-bliment al centre de Berlín,amb 478 habitacions. Totsdos projectes preveuen la sevafinalització l’any 2012. A llargtermini, no descarta expandir-se en altres regions.

Best Hotels compta amb establiments a nou regions.CEDIDA

La cadena hotelera va obrir l’any 1994 a Salou.CEDIDA

Marcat per la crisiEl sector turístic s’haressentit de la situacióeconòmica, a causa de lamanca de crèdit.

FacturacióAquesta temporada s’haregistrat un petitdescens en el volum denegoci.

Best Hotels: 28 establiments en dos països

La companyia hotelera, l’ofici-na central de la qual estàsituada a la localitat de Salou,disposa de vint-i-vuit establi-ments d’alta categoria repar-tits en set regions de dospaïsos. A més de ser presenten els principals destins turís-tics de sol i platja, la company-ia Best Hotels gestiona l’esta-bliment Andorra Center, alPaís dels Pirineus. Pel que fa al’estat espanyol, l’empresahotelera compta amb dotzeestabliments a la Costa Daura-da (deu a Salou i dos a Cam-brils); tres hotels a la Costa

del Sol, tots a Benalmádena(Málaga); dos més a la CostaTropical, a Almuñecar (Grana-da); cinc establiments a laCosta d’Almeria (quatre a lalocalitat de Mojácar i un aVera); tres més a la ciutat deBarcelona i un a l’illa de Tene-rife.D’altra banda, l’empresahotelera de Salou vol expan-dir-se a curt i mig termini, iestà valorant diversos projec-tes com la propera oberturad’un nou establiment a la capi-tal catalana. També volampliar el mercat en novesdestinacions, com Alemanya.

7Novembre de 2009 Empreses

8Novembre de 2009Empreses

Stil Vending S.L.presenta una novamodalitat desuport publicitariTot i el moment actual, els socis preveuenun augment en la facturació d’aquest any

Neus RoviraLA RIERA DE GAIÀ

L’empresa de venda, reparaciói explotació de màquines ex-penedores Stil Vending S.L. vaobrir les seves portes fa tresanys. Tot i això, els seus socisfundadors, Jordi Plana i VíctorSánchez, ja feia més de quinzeanys que treballaven en el sec-tor del vending. Ara presentenun nou model d’utilitat regis-trat a l’Oficina Espanyola dePatentes i Marcas.Es tracta d’una nova plata-

forma publicitària que s’incor-pora a les seves màquinesexpenedores. Es una pantallaon apareixen anuncis de lesdiferents empreses que tenencontractats els serveis. L’ob-jectiu d’aquesta iniciativa ésajudar els seus clients a publi-citar-se a preus econòmics. El

nou suport publicitar apareixal mercat després d’un meti-culós estudi de mercat perpreveure’n les possibilitats.Els socis, Víctor Sánchez i

Jordi Plana, expliquen la ini-ciativa com una manera fàcil«de publicitar un negoci deforma ràpida i segura». Tambéconsideren que es tracta d’un«projecte desenvolupat ambil·lusió i treball, que estem se-gurs que dóna resultats posi-tius per a tots els anunciants».A més, remarquen que és unamodalitat de publicitat útilper a què les empreses esti-guin al dia del que passa al’entorn i es puguin beneficiarles unes de les altres.

Servei tècnicStil Vending es dedica a lavenda, reparació i explotacióde màquines expenedores de

cafè, begudes i snacks. A més,l’empresa compta amb un ser-vei tècnic propi, capaç de so-lucionar les avaries en unmàxim de sis hores.Principalment, es mou per

la província de Tarragona, toti que té la intenció d’expandir-se quan millori la situació eco-nòmica actual. La seu de lacompanyia està situada al Po-lígon Industrial de la Riera de

Gaià, i disposa d’unes ins-tal·lacions d’uns 500 m2. Laplantilla és de quatre treballa-dors, tot i que també es volampliar en un futur. Des queva començar l’any 2006, l’em-presa ha registrat volums denegoci considerables. Segonsels seus socis, la facturaciós’ha anat doblant any rere any,arribant a un volum de280.000 euros l’any 2008.

Per a l’exercici en curs, elssocis preveuen que la factura-ció podria créixer entre un 10i un 15 per cent, respecte a lade l’any anterior.Tot i tractar-se d’una em-

presa jove, Stil Vending téclients en gairebé tots els àm-bits del mercat, sobretot en elssectors de l’automoció i viní-cola, així com diverses entitatsbancàries.

Es pot contactar amb Stil Vending a través dels telèfons 654 368 799 i 687 443 375.CEDIDA

Puralia, renting de fontsd’aigua a preus assequiblesLa companyia disposa d’una àmplia oferta d’aparells de filtratged’aigua, ideals per a cada tipus d’espai, necessitat i butxaca

RedaccióCERVELLÓ

L’empresa Puralia, situada aCervelló (Barcelona), presentauna gamma de fonts d’aiguaadaptables a qualsevol espai ipressupost. Per una petitaquantitat al mes, els clientspoden gaudir del disseny i dela tecnologia dels seus serveis.Puralia, a través de ComercialMediterrània d’Aigües Pota-bles, lloga les màquines alclient mitjançant un rènting.Les fonts van connectades

a la xarxa d’aigua, i aquesta esdispensa a través d’un aparellque la filtra i purifica. Es tractad’un sistema més econòmic

que l’aigua embotellada, jaque pot estalviar uns 300euros l’any per persona. En elcas d’una empresa, l’estalvi esmultiplica exponencialment.L’empresa ofereix quatre

models de fonts, segons les ne-cessitats dels diferents tipusd’empresa. D’una banda, lafont Metro, robusta i elegant,que dispensa aigua freda, ca-lenta i a temperatura ambient.Una altra opció és el modelSally, amb un disseny més es-tilitzat. Amb unes dimensions més

petites, hi ha la font Mach,amb unes prestacionsexcel·lents. Per últim, el modelmés econòmic és Locky, de mí-

nimes dimensions i amb dis-pensador d’aigua freda i am-bient.Puralia s’ocupa del trans-

port, la instal·lació i del man-teniment de l’aparell d’aiguallogat, sense cap cost addicio-nal. En instal·lar fonts connec-tades a la xarxa, s’assegura uncost fix en tota la durada delcontracte de rènting. En fina-litzar el període, si el client hodesitja, s’iniciarà un nou ciclecol·locant una font nova, o lesque es necessitin.Es tracta d’una aposta em-

presarial promoguda per ATH–companyia de reconegutprestigi en el sector de l’ai-gua– i avalada por la qualitat

de Coway– multinacional decontrastada solvència en lamanufactura de productesamb disseny, innovació, fun-cionalitat de primer nivell.

L’objectiu de l’empresa ésliderar un grup de treball enconstant recerca del’excel·lència que repercuteixien benefici dels clients.

Xavier Marcos, gerent de Comercial Mediterrània d’Aigües.CEDIDA

9Novembre de 2009 Publicitat

10Novembre de 2009Empreses

En relación al Certificado de Apti-tud Profesional, que se exige a losconductores de vehículos de trans-porte, tanto de viajeros como demercancías, FEAT distingue el quesupone una exigencia de formacióninicial y el que significa un esfuerzode formación continua.Exigir a los conductores que

cada 5 años renueven su aptitudteórica con un curso de 35 horas,creemos que podría ser un elementopositivo si la Administración, tantoEuropea como Española, hubieraofrecido alguna compensación porel coste que supone este nuevo re-quisito a la empresa. Esto no hasido así y el coste, tanto formativo,como de pérdida de productividadpor las horas no trabajadas ha desoportarlo la empresa o el autó-

nomo que al conducir su propio ve-hículo también está obligado a sa-crificar ese tiempo y convertirlo enimproductivo a efectos económicos.Este hecho, que denunciamos en

su momento todas las Asociacionessectoriales del transporte, viene de-rivado del hecho, a nuestro juicioevidente, de que la intención pro-clamada (mejorar el nivel forma-

tivo) no se corresponde con la in-tención real, y que no es otra que in-corporar un nuevo requisito,complejo, caro y que reduce la pro-ductividad y competitividad deltransporte por carretera.No debemos ignorar que el co-

lectivo obligado a realizar los cur-sos de reciclaje asciende,únicamente en la provincia de Tar-

ragona, a más de 1.600 personascada año, significando por tanto surealización una pérdida superior alas 56.000 horas laborables.Por lo que se refiere a la forma-

ción inicial tenemos que indicar quesi bien estaría más justificada,puede tener efectos indeseados enmomentos en que se precisen nue-vos conductores, pues retrasa su in-corporación al mercado de trabajoy significa también un coste aña-dido al que supone la obtención delpermiso de conducción. Entendemos que si las Adminis-

traciones hubiesen querido real-mente elevar el nivel formativo delos conductores de transporte porcarretera, el camino correcto hu-biera debido ser el de crear una “fa-milia del transporte” dentro de la

Formación Profesional reglada, ydentro de dicha “familia”, crear lafigura del conductor profesional, tí-tulo que obtendrían aquellos que re-alizaran el ciclo formativo, de gradomedio y duración de 2 años. Dicha formación profesional re-

glada permitiría que jóvenes con 18años salieran de los IES con unaformación correcta y todos los car-nets profesionales en su poder, lis-tos para integrarse en las plantillasde las empresas de transporte. Noolvidemos que el sector del trans-porte es uno de los 10 primeros sec-tores de actividad por número detrabajadores en España, sin que ellose traduzca en esfuerzo formativoreglado y sufragado, como ocurreen otros muchos sectores, por el sis-tema de enseñanza pública.

El Certificado de AptitudProfesionalJOSÉ LUIS AYMAT. Director de la Federación de Auto-transportistas de Tarragona

Tallers Grau, quasi80 anys oferint unservei especialitzatals automòbilsEl local original de l’empresa està situata la Via Augusta 6 de Tarragona

RedaccióTARRAGONA

La companyia Tarraco Graués una empresa de serveis enel sector de la mecànica d’au-tomòbils. Pel que fa als vehi-cles industrials, és ServeiOficial de tacògraf analògicde la marca VDO i CentreTècnic autoritzat per les mar-ques de tacògraf digital: VDO,Stoneridge i Actia.Talleres Grau va néixer als

anys trenta del segle passatquan va obrir el primer taller,situat a la Via Augusta, 6, deTarragona. Aquest local en-cara es manté a dia d’avui es-sent un dels establiments mésantics a la ciutat de Tarra-gona, encara en actiu. L’em-presa familiar va anarevolucionant i, l’any 2000, vacanviar el nom a TarracoGrau, S.L., amb la formaciód’una estructura empresarial,d’acord amb les noves neces-sitats.Als anys 80, es va establir

l’ús obligatori del tacògraf enels vehicles industrials. Desd’aleshores, l’empresa ha estatServei Oficial de la marcaVDO (anteriorment conegudacom Kienzle) de tacògrafs

analògics i limitadors de velo-citat. A més, amb la incorpo-ració del tacògraf digital alsvehicles de nova matriculació,l’any 2005 la companyia Tar-raco Grau va iniciar-se com aCentre Tècnic autoritzat deltacògraf digital de la marcaVDO. En aquell moment, l’em-presa va ampliar la seva acti-vitat tot obrint un nou centrede treball, especialitzat en ve-hicles industrials, situat al Po-lígon Industrial Riu-clar, deTarragona.

Novetats i incorporacionsEls canvis en la legislació queregula el sector del transport il’ús del tacògraf digital hansuposat modificacions impor-tants en les intervencions quehan de fer-se als vehicles in-dustrials pel compliment de lalegislació vigent. Els CentresTècnics tenen regulada la sevaactivitat segons els requeri-ments de la norma UNE66926:2005.Actualment, les empreses i

conductors de vehicles equi-pats amb tacògrafs digitalshan de fer ús de targes deconductor, en lloc dels discosde paper que enregistravenles activitats dels vehicles in-

dustrials. De la mateixa ma-nera, els tècnics també han dedisposar de targes del centred’assaig, que els permeten ac-

tivar, parametritzar i calibrarels aparells tacògrafs digitalsdels seus vehicles. TarracoGrau està certificat i compleix

amb els requisits de les nor-mes ISO 9001 i la UNE66926.Disposa de la infraestruc-

tura i els equipaments neces-saris i mitjans tècnics ihumans per poder realitzar lesintervencions al tacògraf digi-tal que, com als analògics, hande fer-se obligatòriament cadados anys. Tarraco Grau és unCentre Tècnic independent,que no està vinculat amb capmarca de fabricants de vehi-cles industrials. A més, formapart de la xarxa nacionalDTCO+ de Centres Tècnicsautoritzats, experts en tacò-grafs. Aquest any 2009 l’em-presa ha ampliat el seu serveial client i ha estat autoritzadaper la Generalitat de Catalu-nya com a Centre Tècnic deles tres marques de tacògrafdigital que hi ha actualmenten el mercat, que són VDO,Stoneridge i Actia.

Imatge de la seu de l’empresa als anys 40.CEDIDA

� empreses amb història

Imatge de les noves instal·lacions.CEDIDA

11Novembre de 2009 Actualitat

Prendre exemple dels altres

Des da fa temps, Tarragona té pendent laxarxa viaria que unirà les principals ciutatsde la Costa Daurada i el model de trans-

port a utilitzar-hi, l’anomenat TramCamp.El mitjà de transport, en un primer moments’havia pensat en un tren lleuger, pot aca-

bar sent un troleibús modern que no ne-cessita vies fixes i que circula mitjançantenergia elèctrica.

RedaccióTARRAGONA

La delegació de la Cambra deComerç de Tarragona, que vaestar aquest mes d’octubre aCastelló, va poder gaudir de lespossibilitats que té per Tarra-gona, el TRAM de Castelló, untramvia-bus mixt, que ara estàen fase d’experimentació, i quecreuen que es pot aplicar alCamp de Tarragona. El TRAMCastelló és un dels sistemesmés innovadors i el primer del’Estat Espanyol; es caracteritzaper ser un medi de transportmodern, sostenible des delpunt de vista econòmic, social imediambiental, flexible i adap-table a les necessitats i especi-ficacions de ciutats de midamitja. És, també, un sistema detransport de via reservada perguiatge òptic mogut principal-ment per energia elèctrica, queno precisa d’establiment dexarxa ferroviària, la qual cosa eldota d’un major avantatgecompetitiu amb relació a altrespropostes. A més, la via per oncircula pot ser utilitzada pervehicles d’emergència com araambulàncies i bombers. Ambles xifres a la mà, i en el seu pri-mer any de funcionamentencara en fase experimental, elTram de Castelló ha enregis-trat més de 60.000 viatges iaixò que el traçat cobreixnomés 2,03 quilòmetres; quanel projecte estigui enllestitcobrirà una xarxa viaria de 40quilometres. Aquest tipus de sistema

està pensat per conviure ambla realitat de l’evolució paulati-na del model d’ocupació del sòlcap a territoris amb una distri-bució d’usos més dispersa quel’actual. És un metode híbrid,tramvia-bus, i pot oferir en unaarea metropolitana com la nos-

tra la mateixa capacitat detransport que qualsevol altremitjà públic, afegint-hi un graude sostenibilitat i adaptabilitatmolt millor. Cada parada delTRAM està situada a uns 300metres de l’altra i té una previ-sió per poder portar uns22.000 passatgers en un dia.Perquè això sigui una realitatés necessari garantir un espaireservat amb les mateixescaracterístiques físiques, plata-formes reservades per als viat-gers, total prohibició d’ús pervehicles privats, reducció alminim d’encreuaments ambvianants i semaforització ambprioritat.La Cambra de Tarragona ha

assenyalat que aquest modelde transport, que pot ser tanturbà com interurbà, és unaproposta a tenir molt en comp-te a l’hora de desenvolupar unsistema de mobilitat que uneixiels principals nuclis urbans delnostre territori, una clara i via-ble alternativa a altres modelsproposats fins ara. Entre altresassumptes, en la reunió quevan mantenir les dues delega-cions, es va dissenyar un full deruta on establir els punts clausde la relació entre les duescambres amb la intenció de ferun front comú per reivindicarl'execució d'infraestructures,com ara el corredor mediterra-ni en ample europeu o l'auto-via A7. La delegació tarragoni-na també va prendre nota de lagestió privada del futur aero-port de Castelló.

La Cambra de Tarragona proposa imitar el model del tramvia de Castelló per al Camp de Tarragona

tram castellóÉs un mètode híbrid,tramvia-bus, amb la

mateixa capacitat quequalsevol altre mitjà

públic

El Tram Castelló impulsat per la Generalitat Valenciana

Un exemple, més romàntic que pràctic per a una ciutat com Tarragona, d’un tramvia urbà sobre rodes, a la ciutat de Zuric.

A dalt, un pont construït per facilitar el pas del Tram castelló. A baix, dues imatges dels ‘tro-lebusos’ que fan el servei.

WIKIPEDIA

El TRAM Castelló ja te preses les mides El nou sistema de transport de Castelló s’anomena TRAM i es va inaugurar l’any 2008. Elnúmero de línies que tenen en aquest moment és d’una, ja que encara està en fase experimen-tal. Aquesta línia cobreix el tram entre la Universitat Jaume I i el Passeig Ribalta, passant perl’Estació de FFCC-bus, un recorregut d’uns 2 kilometres amb una plataforma de 7,15 m d’am-plada en carril de doble sentit i de 3,65 m en carril senzill. Consta de 5 parades amb unesandanes de 3 m d’amplada i 20 m de llargada, la distància és de 300 metres entre elles. Per-met la conducció automàtica mitjançant una càmera optica que llegeix les línies de guia i quesón interpretades per l’ordinador i la velocitat mitjana a què pot arribar és de 75 kms.

12Novembre de 2009Monogràfic: 40 anys de BASF a Tarragona

BASF celebra el 40è aniversari dela seva arribada a Tarragona

� A l’acte es va destacar l’aportació de BASF al desenvolupament de Tarragona i el seu entorn

L’acte institucional d’ani-versari va reunir a col·la-boradors, directius, irepresentants politics iempresarials.

Núria ArlandesTARRAGONA

La compañía química BASF hacelebrat els seus 40 anys a Tar-ragona. El 30 d’octubre de1969 Tarragona va donar labenvinguda a BASF Española,S.A., que va posar en marxa laplanta de producció de poli-eturè expansible, Styropor. Ara,quatre dècades després, BASFha volgut conmemorar-ho ambtota la gent que li ha donat su-port al llarg d’aquests anys i peraixò va reunir més de 200 per-sones del sector empresarial deTarragona, treballadors del’empresa, directius, exdirectiusde la BASF i membres del co-mité executiu i autoritats de l’e-conomia tarragonina, a més delconseller d’Innovació, Universi-tat i Empresa de la Generalitatde Catalunya, Josep Huguet,entre altres personalitats. El Vi-cepresident i Conseller Delegatde BASF Española, Erwin Rau -he, va destacar durant l’acteins titucional la importancia deles persones i l’entorn per l’em-presa, va agrair l’aportació delscol·laboradors per fer de laBASF un punt de referencia alMediterrani. També va resaltarel compromís de BASF en el

desevolupament sostenible delterritori.Per la seva banda el director

de fàbrica de BASF a Tarragona,

Joan Ma. Garcia Girona, va des-tacar l’esforç de la gent ambl’empresa per fer-la créixer i al-hora l’aportació de la BASF enel desenvolupament de Tarra-gona, comptant amb la compli-citat de l’entorn empresarial i elmunicipi de La Canonja. Enquant, al futur de BASF va des-tacar el compromis de seguirapostant per Tarragona,

Desprès, es va donar pas alPresident del Consell CivicConsultor de BASF, Lluis Maes-

tre, un organ pioner que es vaconstituir l’any 1995 amb l’ob-jectiu d’intercanviar informacióentre els ciutadans i l’empresa. Seguidament l’alcalde de La

Canonja, Roc Muñoz, (qui va re-cordar el procés per esdevindrenovament municipi indepen-dent que és a punt de culminarel seu consistori), va remarcarla necessitat de que BASF tinguicontinuïtat, creixi i generi mésllocs de treball a la zona. L’acteel va tancar el conseller de In-

novació, Universitats i Empresade la Generalitat, Josep Huguet,que va destacar el compromíssocial i de recerca de BASF i latasca realitzada juntament ambl’U ni versitat Rovira i Virgili(URV). L’acte es va tancar amb la

plantació d’una olivera (com asímbol de l’aposta de futur deBASF a Tarragona), a l’exteriorde l’edifici per part de les auto-ritats que van presidir la com-memoració de l’aniversari.

Erwin Rauhe i Joan Ma Garcia Girona en el moment de les seves intervencions. OLÍVIA MOLET

Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat acompanyat de Erwin Rauhe i l’alcalde de La Canonja.OLÍVIA MOLET

FuturSocietat, innovació iformació els tresaspectes claus perseguir apostant perTarragona

13Novembre de 2009 Monogràfic: 40 anys de BASF a Tarragona

BASF inaugura un centre de visitesamb voluntat didàctica i històrica

� Acull una exposició permanent per apropar l’empresa a la societat civil

El centre que obrirà apartir de l’any vinent vadirigit a col·lectius iparticulars interessats enla fàbrica.

RedaccióTARRAGONA

El nou centre de visites inaugu-rat amb motiu dels 40 anys deBASF a Tarragona disposad'una superfície de 300 metresquadrats, que acolliran una ex-posició permanent amb l'objec-tiu d'apropar als estudiants, alsclients i als veïns els productesque es fabriquen a la BASF i lesseves aplicacions tant indus-trials com a la vida quotidiana.L'exposició es divideix en dife-rents espais. El primer és un re-corregut per la història de laBASF des dels seus inicis l'any1865, passant per l'any de lainauguració a Tarragona, i aca-

bant amb l'expansió de BASFcap a Àsia. El segon apartat, decaire divulgo-educatiu, té fina-litats pedagògiques i ensenyacom la química pot tenir apli-

cacions a sectors tant diferentscom la perfumeria o l'aeronàu-tica. D'una manera senzilla i permitjà d'una taula on es podendescobrir en uns calaixos les

respostes a preguntes sobre lescurioses utilitats de la química. L'últim apartat de l'exposi-

ció es centra en les diferentsaplicacions de la química a lavida quotidiana. Aquesta zonaestà subdividida en tres blocsdivulgatius sobre la salut i lanutrició, on mostra l'aplicacióde la quimica al sector dels pro-ductes fitosanitaris aplicats al'agricultura o al sector de lafarmacèutica. També es mostraquin paper juga la química en elsector de la construcció i l'ha-bitatge, on ha posat el seu grade sorra amb temes de sosteni-bilitat i eficiència lumínica. I,per últim, el tercer bloc tractasobre estils de vida i esports icom la química està al serveid'objectes tan quotidians compoden ser unes sabatilles es-portives. El centre de visites obrirà a

partir de l'any vinent un dia a lasetmana i amb cites concerta-des.

Moment de la inaguració del centre de visites amb motiu del 40é aniversari de BASF a Tarragona.OLÍVIA MOLET

Una assistent a la inaguració gaudint de l’exposició.OLÍVIA MOLET

2009 • Venda de la planta de Pre-mix a MIAVIT i tancament de laplanta de Styropor. • Celebració del40è aniversari.2008 • BASF és escollida millorempresa química per a treballar aEspanya, segons el rànquingMERCO-Personas.2006 • Inundacions al ʻsiteʼ de Ta-rragona. • Compra dʼEngelhard ireincorporació de la planta de cata-litzadors de Tarragona. • Tancamentde la planta de Poliestirè.2004 • Es posa en marxa la líneade fitosanitaris de CLMO.2003 • Es posa en marxa la plantade deshidrogenació de propà (BASFSonatrach)2002 • Posada en marxa de lanova planta de producció de poli-propilé (tercer reactor). • Construc-ció del nou tanc de propà al port. •Venda de la planta de poliamides aEPCO.2002 • Creació de BASF SonatrachPropanChem (Joint Venture entreBASF i Sonatrach). • Creació de Ba-sell (Joint Venture entre BASF iShell). • Sʼinaugura el moll dʼatracadaa la concessió de BASF al Port. • Esfunda, a terrenys de BASF, Tarra-gona Power que garanteix el submi-nistrament, a llarg termini, dʼaiguadesmineralitzada, electricitat i vapora les empreses del ʻsiteʼ de BASF. •Sʼinaugura lʼedifici Augusta i la seude BASF Española es trasllada a Ta-rragona.1995 • Es funda el Consell CívicConsultor.1990 • Planta de tractament biolò-gic dʼaigües residuals, que utilitzaoxígen pur. • Es posa en marxa laplanta de Neopentilglicol.1987 • Es posa en marxa la plantade producció de Polipropilè.1984 • Construcció dʼuna planta detractament físico-químic per a les ai-gües residuals del complex Styro-por-Dispersions.1978 • Comença la producció dePoliestirè i esdevé la integració ambplantes dʼaltres empreses del com-plex químic de Tarragona.1972 • Es posa en marxa la plantade fabricació de Isobutanol i co-mença un important procés dʼex-pansió, que inclourà una Planta deConfecció de Plàstics (1974) i dePlastificants i Acetats (1976).1971• Construcció del complexOXO per a la fabricació dʼalcohols.1969 • BASF Tarragona inicia laseva activitat amb la posada en fun-cionament dʼuna planta de produc-ció de Poliestiré Expandible. •Inicien la producció les plantes deDispersions, Solucions Polimèriquesi una central dʼenergies.

Un creixementconstant i permanentEls 40 anys que separenles dues imatges de lesinstal·lacions de BASF aTarragona posen de mani-fest el creixement que haexperimentat no només lapròpia companyia –ques’ha convertit en la majordel sector a nivell mun-dial– sinó també la capa-citat en tecnologia imaquinària destinada alsprocessos industrials de laquímica i els seus derivats.Des de fa 40 anys la histò-ria de BASF està lligada aTarragona, i també a l’in-revés.

Aspectes destacats de la història de BASF

a Tarragona

14Novembre de 2009Actualitat

«Aquesta fusió és un repte per alfutur de la nostra entitat»

Aquest mes d’octubre Caixa Tarragona hasignat l’elaboració d’un Pla d’Integracióamb Caixa Catalunya i Caixa Manresa que

ha de culminar amb la fusió de les tres en-titats i la creació d’una entitat nova. Ambaquesta fusió Caixa Tarragona, juntament

amb les altres entitats, es convertirà en lasegona caixa més important de Catalunya,darrere de «La Caixa».

Núria ArlandesTARRAGONA

--AAqquueessttaa ffuussiióó,, eerraa iinneevviittaabbllee??No, no era inevitable. CaixaTarragona tenia dues alternati-ves; una, fer un pas endavanten la seva expansió mitjançantla trama d’altres entitats perpoder expansionar-se cap al’exterior i tenir una mida sufi-cient per poder-hi fer frontdonant un pas endavant decara als clients, les Pimes i lesgrans empreses. O bé, feraquest camí sol. Encara queCaixa Tarragona té recursospropis per poder tirar enda-vant, creiem que amb la con-juntura econòmica que tenim ique vindrà, no era el camí perpoder avançar cap a unaexpansió amb garanties.--AAmmbb aaqquueessttaa ffuussiióó,, qquuiinnss ssóónneellss aavvaannttaattggeess ppeerr aa CCaaiixxaa TTaarr--rraaggoonnaa??Aquesta fusió repercuteix entres temes ben clars i necessa-ris per ser una gran entitat: engeneral, la reducció dels costosdels nostres productes banca-ris, perquè, en definitiva, és elmarge comercial de les enti-tats. Amb aquesta fusió podempresentar productes més com-petitius i millors als nostresclients que confien en nosal-tres. Un altre punt d’avantatgeés l’accés als mercats financersexteriors; i ara ho tenim més al’abast. I finalment, ampliar lanostra xarxa d’oficines perpoder arribar a tothom i tenirla proximitat que sempre ensha distingit cap als clients. Ésimportant mantenir el contac-te directe amb les personesque formen la gran família dela nostra entitat.--CCoomm eess bbeenneeffiicciiaarraann eell cclliieennttssddee CCaaiixxaa TTaarrrraaggoonnaa dd’’aaqquueessttaaooppeerraacciióó??Tindran els mateixos serveisque fins ara, però amb unrecolzament molt més gran.Caixa Tarragona no deixarà deser una caixa de proximitat.Ara, els clients ens podranexigir més, ja que serem unaentita més compacta. Lesempreses seran més exigents,haurem de ser innovadors enels nostres productes i reduirels costos per ser més competi-tius i demostrar que som unaentitat que pot oferir els pro-ductes que ells necesiten.--SSeegguurraammeenntt hhii hhaauurràà cclliieennttssqquuee vvoollddrraann ddeeiixxaarr ddee sseerr--hhoo,,qquuiinneess mmeessuurreess ss’’hhaann ppllaanntteejjaattppeerr ppooddeerr eevviittaarr--hhoo??Nosaltres no creiem que hagiuna baixada de la borsa de

clients de la nostra entitat, jaque amb aquesta fusió oferi-rem un imatge més solvent imes forta, transmetent mésseguretat. Davant de l’exigèn-cia de sensibilitat local que ensdemanen, nosaltres els oferimuna expansió global amb unaproximitat sostenible i unsresultats competitius. Hemd’explotar els avantatges queens ofereix aquest nou repte.--QQuuiinn ppeess ttiinnddrràà CCaaiixxaa TTaarrrraa--ggoonnaa aall CCaammpp ddee TTaarrrraaggoonnaa iilleess TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree??Caixa Tarragona no deixarà detenir un pes específic a lademarcació. Aportem unaxarxa compacta i eficient eco-nòmicament que, en definitiva,és la raó de ser d’aquesta inte-

gració. La caixa aporta un ter-ritori on té una implantaciómolt important, i el fet que laseu territorial de la nova enti-tat sigui a les oficines centralsde Caixa Tarragona farà que nodeixi de tenir el pes que s’haguanyat durant els anys que haestat com una única entitat.--QQuuiinnaa ppoolliittiiccaa eess dduurràà aa tteerrmmeeaammbb eellss ttrreebbaallllaaddoorrss ddee CCaaiixxaaTTaarrrraaggoonnaa aa ppaarrttiirr dd’’aaqquueessttmmoommeenntt??Caixa Tarragona sempre hatingut un respecte total pelsseus treballadors i davantaquest repte Caixa Tarragonaseguirà el que dicta la llei i seràmolt rigorosa i respectuosa.--QQuuaanntt aa ll’’OObbrraa SSoocciiaall,, eessttààggaarraannttiiddaa llaa pprrooxxiimmiittaatt ii llaa

ccoommpplliicciittaatt aammbb eell tteerrrriittoorrii??Caixa Tarragona no deixarà detenir l’obra social que ha man-tingut fins ara. La nostra enti-tat tindrà un obra social pròpiaeconòmicament i de gestió.Seguirem tenint el programade ‘Tuajudes’ que és un progra-ma d’ajuts econòmics i de pro-ximitat, on els clients decidei-xen els projectes que volem ferrealitat Al mateix temps, man-tindrem la Fundació de CaixaTarragona i la Fundació Topro-mi, que es durà a terme mitjan-çant un patronat autònom ique té una dotació pressupos-tària independent. Aquestaacció social serà a banda de laque hi haurà des de l’entitatque es formarà a partir de lafusió, amb un 15% de dotacióper a fins socials, sense perju-dici de la nostra pròpia.--QQuuiinnss sseerraann eellss ppuunnttaallss bbààssiiccssdd’’aaqquueesstt ppllaa dd’’iinntteeggrraacciióó??Els puntals bàsics són l’aporta-ció econòmica de cadascunade les entitats per poder ferl’encaix necessari per ser unaentitat forta, la gestió eficientdels recursos per no perdrecompetitivitat davant els tempsde recessió econòmica quetenim al davant, i una solvènciademostrada que dóna confian-

ça al client.-- DDaavvaanntt llaa pprreevviissiióó qquuee eell pprroo--ppeerr aannyy ppoott eemmppiittjjoorraarr llaa ccrriissiieeccoonnòòmmiiccaa,, ccaall eessttaarr pprreeppaarraattss..QQuuiinneess mmeessuurreess pprreennddrràà CCaaiixxaaTTaarrrraaggoonnaa??Hem de tenir en compte quel’impacte de l’ocupació a labaixa que s’està presentant faque trontolli el nivell de con-sum de la nostra societat i queno es puguin afrontar les des-peses econòmiques del queaixò resulta. Aquesta situacióporta a un augment de lamorositat considerable. Hemd’estar preparats, ja que nosal-tres som els que proveïm a lesempreses del finançamentnecessari per dur a terme laseva tasca diaria. Hem d’assolirnivells alts de solvència perpoder-hi fer front, i estar apunt perquè aquesta situacióeconòmica no ens pugui sor-prendre ni agafar desprevin-guts. Estem preparats i tenimrecursos per poder fer front aaquest any d’incertesa econò-mica.-- HHii hhaa ppoossssiibbiilliittaatt dd’’uunnaa sseeggoo--nnaa ffuussiióó aammbb llaa iinnccoorrppoorraacciióóddee CCaaiixxaa PPeenneeddèèss ii CCaaiixxaaLLaaiieettaannaa aa mmiigg tteerrmmiinnii??Davant temes com aquests hemd’anar amb prudencia, volemdeixar clar que no hi ha hagutcontactes amb aquestes enti-tats ni amb altres. Sí quepodem dir que com més granés la mida, més forta pot serl’entitat, però hem de tenir encompte la compenetració peraconseguir un entramat quepugui donar una visió de forta-lesa i d’estratègies de futur alsnostres clients.-- AAmmbb llaa ccuullmmiinnaacciióó ddeell PPllaadd''IInntteeggrraacciióó ddee lleess ttrreess ccaaiixxeess,,qquuèè eess pprreettéénn aaccoonnsseegguuiirr aallllaarrgg tteerrmmiinnii??Hem assumit un repte i no ésaltre que poder fer un frontcomú per focalitzar tres puntsclaus: intermediaris financers,credits estalvi i cap a una aten-ció personalitzada de cara alclient, les pimes i les gransempreses. Hem de buscar pro-ductes i accions que contem-plin la innovació i que ensfacin demostrar, en un futur,que els reptes s’han d’afrontarsense por i amb la conviccióque val la pena. No ens podemquedar parats sense avançar,hem de trencar amb la mono-tonia i assumir els reptes quese'ns posen pel camí. Això erael que necessitàva Caixa Tarra-gona, tenir reptes nous perpoder afrontar un futur ple deaccions noves.

El director general de Caixa Tarragona, Rafael Jené, en un moment de l’entrevista.ROSER SANS

Rafael Jené. Director General de Caixa Tarragona

proximitat«Ampliarem la nostraxarxa d’oficines per laimportància demantenir el contactedirecte amb lespersones i empresesque formen la nostraentitat»

Obra Social«Caixa Tarragonamantindrà una obrasocial pròpia iindependent, a bandade l’obra social queportarà a termejuntament amb lanova entitat»

15Novembre de 2009 Actualitat

Talent, tecnologiai innovació, algunselements clau percombatre la crisi

� L’eix central de la VIII Jornada Gresol va ser «Innovació i creativitat, eines per la recuperació econòmica»

La Jornada Gresol haesdevingut una trobadad’empresaris dereferència, tant a nivellprovincial com català. Enla seva vuitena edició, harebut uns 400assistents.

RedaccióLA PINEDA

El teixit empresarial es va donarcita el passat 19 d’octubre a laVIII Jornada Gresol. Amb el títol«Innovació i creativitat, einesper la recuperació econòmica»,la Fundació Gresol va tornar a reunir importants personalitatsper tal d’oferir un interessantfòrum de debat empresarial,que ja ha esdevingut una tro-

bada anual de referència.La jornada va començar

amb la inauguració de l’acteque va presidir Antoni Pont,president de la Fundació Gre-sol; Josep Poblet, alcalde deVila-seca i president de la Di-putació de Tarragona, AlbertAbelló, president de la CambraOficial de Comerç, Indústria iNavegació de Tarragona; iJosep Huguet, Conseller d’In-novació, Universitats i Empresade la Generalitat de Catalunya.Posteriorment, van tenir

lloc tres taules de debat. En laprimera, es va fer una interes-sant reflexió sobre el contexteconòmic actual. A la segonataula rodona es va parlar de laInnovació, un element clau i es-tratègic per al desenvolupa-ment de les empreses i,finalment, la tercera taula vaversar sobre el talent, caracte-rística fonamental dels futurs

empresaris per assolir amb èxitels objectius de les seves em-preses.

Antoni Pont, va obrir la Jor-nada reivindicant la importàn-cia de les infraestructures dequè disposa la província, posantd’exemple el Port de Tarragonacom a gran potència a nivell ca-talà. També va destacar l’autèn-tica viabilitat de l’autoviaReus-Cambrils, no inclosa en elPacte Nacional d’Infraestructu-res de la Generalitat.D’altra banda, Albert Abelló

va animar els empresaris a em-prar la innovació, la recerca i

les noves tecnologies, així coma utilitzar les entitats locals coma agents transformadors de larealitat social propera. Perúltim, el conseller Josep Huguetva voler destacar un canvi demodel energètic com a ajuda decara a millorar el sistema eco-nòmic actual.La Fundació Gresol va

anunciar que la propera Jor-nada, que se celebrarà l’any vi-nent, tindrà lloc a Amposta iserà dirigida per Jordi Just.

El talent, un element clauEls experts en matèriaeconòmica vandestacar que el talentés fonamental per alsfuturs empresaris.

Ferran Soriano, Oriol Amat, Joaquim Muns i Jordi Barbeta, a la primera taula de la jornada.ROSER SANS

16Novembre de 2009Actualitat

PIMEC proposa una revisió delsmodels i les polítiques d’ocupació

� L’estudi constata l’impacte de la crisi en el mercat laboral espanyol

De l’estudi realitzat perPimec es pot extreure laconclusió que la situacióactual en què es troba elmercat laboral nacionales deu al gran impactede la crisi en l’economiaespanyola

RedaccióTARRAGONA

PIMEC ha realitzat un estudisobre l’atur a Espanya vers laresta del països de la Unió Eu-ropea. L’estudi analitza la si-tuació actual del mercatlaboral i elabora una serie depropostes per donar solució amig i llarg termini. De l’estudies desprèn que la situació ac-tual ve provocada pel gran im-pacte que ha causat la crisi enl'ocupació, degut a la granquantitat d’empreses que s’hanvist obligades a tancar o a re-duir la seva activitat. Mentreque en el sector privat s’handestruït 1.600.000 llocs detreball, a l’empresa pública sen’han creat 175.000. Segons

l’estudi, aquest fet no significaque el futur de l’ocupació esti-gui en el sector public, ja queés un sector en què el percen-tatge de funcionaris no té pre-vist de créixer a curt o migtermini. Aquest fet dóna pas alfet que les sortides per poderposar fre a la baixada d’ocupa-ció i poder reactivar el mercatde treball han de venir del sec-tor privat de l’economia, mésconcretament de la recupera-ció de l’activitat per part de lesempreses que estant resistintl’embat de la crisi, i sobretot,en l’aparició de noves empresesi en la innovació de les ja exis-tents. El que vol deixar clarPIMEC en aquest estudi es quela regeneració del sistema pro-ductiu la farà el propi sistema apartir de dinàmiques empresa-rials internes i de mercat, sem-pre sense oblidar el sectorpúblic que pot facilitar de ma-nera decisiva aquesta regene-ració amb les propostessegüents:

Evolució demogràficaEspanya és el país amb més fluxmigratori net de la UE, aixòprovoca que ara creixi el nom-bre d’aturats. Des de l’estudi es

proposa una regulació plenad’aquesta immigració i pro-moure politiques actives decaptació de talents.

Model ProductiuFins ara l’economia es basavaen el sector de la construcció iel sector turístic provocant unestancament de la productivi-

tat i de l’exportació a nivell eu-ropeu. Segons l’estudi, les pro-postes de PIMEC passen perestimular la reinversió, fomen-tar l’emprenedoria, la interna-cionalització i invertir eninfraestructures.

Model ContractualAmb un alta temporalitat dels

contractes, l’alt cost d’acomia-dament i la baixa flexibilitatretributiva, s’ha d’anar cap aun model contractual de con-tracte únic que faciliti tant lacontrac tació com l’extinció,estimuli el contracte a tempsparcial i una descentralitzaciónegociadora.

Politiques del mercat laboral El mercat laboral espanyol hade fer una revisió dels factorsque li afecten. L’oferta laboralha de primar la qualitat i esti-mular la formació. Ha d’haver-hi una reforma dels ServeisPúblics d’Ocupació per a quèlimitin el nombre d’ofertes re-butjades i realitzin programesd’acompanyament personalit-zats.

Politiques passivesDe l’estudi es desprèn que ambles prestacions d’atur de llargaduració en comparació a laresta de l’UE, decreix l’estimulde cercar feina i realitzar un re-ciclatge formatiu. Per això esproposa una limitació de lesprejubilacions amb cost públic,reduir les prestacions de llargadurada als més necessitats i in-centivar la cerca de feina.

Les dades de l’IPC del mes de setembre mostren la baixada de la in-flació arreu de l’Estat espanyol. A Catalunya, els preus al consum dis-minueixen un -0,3% respecte l’agost, mentre que la variació anual sesitua en el -0,5%, cinquè mes consecutiu en què Catalunya presentauna taxa interanual negativa. Catalunya centra l’augment de preusen l’ensenyament (+1,3 punts), seguit dels aliments i les begudes noalcohòliques (+1,2 punts) i una reducció en begudes alcohòliques itabac (-0,7%) seguit de les comunicacions. Per demarcacions, Tar-ragona, amb una disminució de -0,5% respecte l’agost, se situa ambla taxa interanual més baixa de les demarcacions, -1,4%. Barcelona,amb una disminució del -0,2% respecte el mes anterior, situa la sevataxa interanual en el -0,1%, la més alta de les demarcacions catala-nes. En canvi, a Espanya la inflació al mes de setembre ha disminuïtdues dècimes (-0,2%) respecte del mes anterior, fet que situa la va-riació interanual de l’IPC en -0,1%, per sota d’agost. Aquesta evolu-ció negativa de l’IPC ve condicionada per la marxa del preu delpetroli, tot i que també reflecteix la caiguda de l’activitat econòmica.Pimec continua valorant de forma positiva que el diferencial de preus,respecte de la Unió monetària, segueixi sent negatiu contribuint al'equilibri del dèficit exterior per compte corrent.

PIMEC valora positivament l'IPC de setembre

L’anàlisi de l’increment de l’atur segons Pimec

Augment del nombre d’aturats des de juliol de 2007 ajuliol de 2009

Llocs de treball vacants per cada 1.000 aturats. 2007

Estimació economia submergida en percentatge del PIB

AIXÍ ESTEM LES CAUSES

Política d’ajust de salaris i inflació Taxa de temporalitat (% de contractes temporals)

Distribució de la despesa per aturaten polítiques actives. 2007

Taxa d’abandonament escolar

Despesa per aturat en polítiques del mercat laboral. 2007

Despesa per aturat en serveis públics d’ocupació. 2007

17Novembre de 2009 Publicitat

18Novembre de 2009Universitat

El Parc del Turisme rebrà un miliód’euros per millorar la competitivitat

� L’entitat beneficiària del projecte serà l’Ajuntament de Vila-seca, que constituirà un consorci públic amb la URV

Vila-seca rebrà unasubvenció provinent delsfons Feder ques’invertirà en un projectede millora de lacompetitivitat delturisme a Tarragona.

RedaccióVILA-SECA

El Parc Científic i Tecnològicdel Turisme i Oci de Vila-secadurà a terme un gran projectede recerca i innovació per alsector turístic a les comarquesde Tarragona, gràcies a l’obten-ció d’una subvenció d’1,13 mi-lions d’euros dels fons Feder.Aquest és el primer gran pro-jecte derivat directament de lagestió de l’oficina Tarragona,Regió del Coneixement. L’enti-tat beneficiària del projecte ésl’Ajuntament de Vila-seca, queconstituirà un consorci públicamb participació de la URV i laFundació d’Estudis TurísticsCosta Daurada.L’objectiu general del pro-

jecte és millorar la competitivi-tat del turisme a les comarquesde Tarragona a través de tres lí-nies d’actuació: afavorir la in-novació en les empreses idestinacions turístiques, pro-moure un turisme ordenat isostenible, i donar suport anoves iniciatives, noves empre-

ses i nous emprenedors.L’estra-tègia que se seguirà és impulsarla intel·ligència competitiva i latransferència de tecnologia. Elprojecte es materialitza en qua-tre grans àmbits d’actuació idotze programes. En primer lloc, es vol millo-

rar el coneixement de la de-

manda turística, generalitzant-lo a tot el territori i fent un se-guiment dels mercats i delsvisitants i estudiant els despla-çaments.En segon lloc, es tracta d’ar-

ticular el coneixement de ma-nera que faciliti la presa dedecisions tenint en compte ten-dències, posicionament de ladestinació i capacitat competi-tiva dels productes i atraccionsturístiques. Per això es volengenerar fòrums de reflexió, co-nèixer la dinàmica de les desti-nacions competidores idissenyar un Sistema d’Infor-mació Geogràfica (SIG) amb in-dicadors sintètics de l’activitatturística.En tercer lloc, es treballarà

en la creació d’eines i instru-ments tecnològics, tant per mi-llorar l’empresa turística com lasatisfacció dels turistes, amb unsistema d’informació turísticaque integri aplicacions digitalsi transmissió de dades a l’u-suari.Finalment, es volen impul-

sar altres iniciatives comple-mentàries orientades a lainnovació en producte, a latransferència de noves pràcti-ques i coneixement, i al desen-volupament de noves iniciativesempresarials. En aquest sentit,destaca una estratègia d’actua-ció per al Consorci País del Vi imillorar la gestió dels visitantsals actius enològics, en particu-lar, i a l’espai rural, en general.

El Parc Científic i Tecnològic del Turisme i Oci de Vila-seca.CEDIDA

Nou consorci públicVila-seca hiparticiparà amb laURV i la Fund.d’Estudis TurísticsCosta Daurada.

Tres línies d’actuacióEls objectius són:afavorir la innovació,promoure un turismeordenat i ajudar lesnoves iniciatives.

RedaccióVILA-SECA

El I Congrés de la XarxaInternacional d'Investigadorsen Turis me, Cooperació i De -sen vo lupament es va dur aterme el 15 i 16 d'octubre a laPineda. L’acte va ser organitzatper la Unitat Predepartamentalde Geografia de la URV i el

Centre de Cooperació per alDesenvolupament Rural de laUdL.Els objectius principals de

la xarxa, acabada de constituir,són generar coneixement so -bre la cooperació; centralitzar,compartir i transferir informa-ció, i incidir en les agències decooperació. Es parteix del con-sens internacional sobre la

capacitat del turisme per con-tribuir al desenvolupamentsocioeconòmic i, més concre-tament, a l'alleujament de lapobresa, tal i com recullen els«Objectius de desenvolupa-ment del mil·lenni», fixats perles Nacions Unides.Un altre paràmetre que

estableix la xarxa és que s'hande dedicar més esforços a

conèixer, analitzar, mesurar iavaluar l'efectivitat i capacitatreal del turisme com a eina decooperació. Entre d’altres per-sonalitats destacades, van par-ticipar en el Congrés: DonaldHawkins (Escola de Negocis dela Universitat George Was -hington), Fran çois Vellas (Uni -versitat de Tolosa de Llen -guadoc), Xavier Font (Cen tre

Internacional de Tu rismeResponsable, Regne Unit) i Mi -moun Hillali (Institut Superiorde Turisme de Tànger, Mar -roc). Segons s’afirma des de laXarxa Internacional d'Inves -tigadors en Turisme, Coo -peració i Desenvolupament, laconsideració del turisme com auna via i oportunitat per aldesenvolupament és cadavegada més present en les polí-tiques socioeconòmiques delspaïsos, en les estratègies de lesregions receptores de l’ajudainternacional i en els objectiuso plans de les agències decooperació internacional iorganismes donants.

I Congrés de la Xarxa Turisme Internacionald’Investigadors en Turisme cooperatiu

� Parteix del consens internacional sobre la capacitat del turisme de contribuir en el desenvolupament econòmic

19Novembre de 2009 La Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

La Cambra premia l’Ajuntament de Salou

� Durant la trobada empresarial organitzada al municipi

Albert Abelló, president de laCambra de Tarragona, va lliu-rar a Pere Granados, alcalde deSalou, una placa commemora-tiva en reconeixement a latasca d’aquesta ciutat «per afa-vorir el desenvolupament eco-nòmic a través de la seva voca-ció internacional».L’acte va tenir lloc en el

marc de la Trobada Empresa-rial que la Corporació va orga-nitzar a Salou dins el cicle dejornades periòdiques als prin-cipals municipis de la demar-cació de la Cambra de Tarrago-na. Domènec Biosca, fundadori president de l’Associaciód’Experts en Empreses Turísti-ques, MBA per Esade i profes-

sor a l’escola de negocis EADAva pronunciar la conferència:‘Salou: què cal per dinamitzarel Comerç i el Turisme?’.En el decurs del mateix acte

es va homenatjar a l’Associació365 dies Salou Vila Comercial“pel seu suport al desenvolupa-ment empresarial de l’activitatcomercial a Salou”.

La Generalitat presentala nova Llei del Comerça la Cambra

� Està en tràmit parlamentari

«Volem ciutats vives i actives iaixò passa per disposar d’uncomerç urbà potent i evitar elcomerç de perifèria. Hem depoder anar a comprar sense lanecessitat d’agafar el cotxe iper això es propiciarà que lesnoves implantacions comer-cials tinguin lloc dins les ciu-tats». Va explicar Gemma Puig,directora general de Comerçde la Generalitat que va visitarla Cambra per tal de prendrepart al cicle de jornades ‘Bondia Tarragona’ del passat 27d’octubre i fer la primera pre-sentació al territori del queserà la futura Llei del Comerç.Puig, que va centrar la sevaintervenció en ‘La nova Llei delComerç de Catalunya’, vadonar compte als assistents de

quin és el moment d’aquestanormativa, que ja ha entrat entràmit parlamentari, i quinaincidència tindrà pel futur delsector, en el ben entès que estracta d’adaptar la futura nor-mativa catalana al que marca ladirectiva europea «però sensecanviar el nostre actual modelcomercial».La directora general va

insistir que un altre dels aspec-tes del nou redactat serà afavo-rir la simplificació administra-tiva i impulsar l’existènciad’una finestreta única amb unúnic interlocutor.Gemma Puig va parlar

també de la importància de lesassociacionisme comercial i toti reconèixer que cada ciutat téles seves particularitats.

Alemany: «El que avui no planifiquemd’aquí a 15o 20 anys no existirà»

� El president d’Abertis participa al ‘Bon dia Tarragona’ de la Cambra de Comerç i Indústria.

Planificar com a eina pera definiri també quinmodel de país es volconstruir. El presidentd’Abertis va defensar lanecessitat de ferprevisions a llarg termini.

RedaccióTARRAGONA

Salvador Alemany, presidentd’Abertis, va ser molt clar en laseva intervenció a la Cambraen el marc del cicle de jorna-des «Bon dia Tarragona» a l’ho-ra de valorar com planifiquem iexecutem les infraestructuresen aquest país.Alemany va dir que «allò

que avui mateix no planifiquemi decidim en matèria d’infraes-tructures d’aquí a 15 o 20 anysno existirà» atès que el procésde fer realitat projectes d’a-quest abast suposa comptaramb uns terminis d’elaboraciómolt dilatats en el temps. «Aquíi arreu». I recordava que aFrança tenen molt clar que feruna carretera requereix unperíode mig de deu anys. De lamateixa manera va explicar queel Govern del Regne Unit els vademanar que fessin una pros-pecció de com tenien previstque fos l’aeroport de London-Lutton, que gestiona Abertis, al2030. «Això no és només plani-ficar una obra sinó tenir a més

molt clar quin model de paísvolem construir i com l’hem defer».«Fer les coses amb previsió,temps, amb visió de conjunt i

de futur fa que els resultatsfinals ens complaguin més atots.»A aquesta manca d’una acu-

rada planificació a llarg termi-ni, en el cas de l’Estat espanyolse n’hi afegeix una altra. «Finsara el ritme inversor eninfraestructures ha estat altís-sim, a un ritme del quatre percent del PIB, en gran mesuragràcies als fons europeus decohesió. Aquesta injecció dediners s’ha acabat i haurem de

buscar noves vies de finança-ment.»El president d’Abertis es va

referir també al Corredor delMediterrani va dir que el mésassenyat seria que pels granscorredors hi passessin totes lesinfraestructures per desprésestablir la capil·laritat viàriaque sigui necessària.En matèria aeroportuària

va demanar també una visióglobal de país. «A hores d’ara aCatalunya juguem només amb

l’Aeroport del Prat i convindriadecidir com ha de ser aquestainfraestructura en el futur. I ladecisió del que ens convé ivolem ser demà l’hem de pren-dre avui». En relació a la restad’aeroports de Catalunya «Tar-ragona-Reus i Girona», caldecidir quin serà el seu futur,en què s’especialitzaran i qui-nes afluències tindran i quinservei donaran al territori.

Crítiques als políticsLa participació de SalvadorAlemany a la Cambra va coinci-dir amb la difusió d’un docu-ment que signa el Cercle d’E-conomia, del que Alemany n’éstambé el president, i en el queel Cercle culpa als polítics, tantdel Govern com de l’oposició,de la intensitat de la crisi aEspanya.Salvador Alemany és Pro-

fessor Mercantil i llicenciat enCiències Econòmiques per laUniversitat de Barcelona,diplomat per l’escola de nego-cis IESE i Censor Jurat deComptes. Presideix Abertis,grup internacional que gestio-na infraestructures per a lamobilitat i les telecomunica-cions a través de cinc àrees denegoci.Abertis és present en 17

països de tres continents.El grup Abertis compta amb

una plantilla de més d'11.000persones i pràcticament el 50per cent dels seus ingressos esgeneren fora d'Espanya.

Salvador Alemany durant la seva intervenció a les jornades de la Cambra.CEDIDA

aeroports«Cal decidir quin seràel futur dels de Reus iGirona: en quès’especilitzaran i quinservei donaran».

Pere Granados, al centre, després de rebre el reconeixement de mans d’Albert Abelló.CEDIDA

RedaccióTARRAGONA

La Confederació Empresarialde la Provincia de Tarragonacompta des de fa pocs diesamb dues associacions més. Estracta de l’Associació Indepen-dent de Joves Empresaris deCatalunya (AIJEC) i l’Associa-ció d’Enginyers Tècnics Indus-trials de Tarragona. Aquestaúltima entitat té 414 socis.Per la seva banda l’AIJEC és

una organització sense ànimde lucre que l’any vinent com-plirà 25 anys. Es tracta d’unaentitat independent que técom a finalitat representar,defensar i gestionar els inte-ressos dels joves empresaris deCatalunya, i alhora impulsar elseu esperit emprenedor. Entreles seves missions estan les deoferir serveis de formació iassessorament als seus asso-ciats així com facilitar els con-tactes i intercanvis entre elsjoves empresaris. Actualmentcompta amb 30 associats a la

demarcació de Tarragona querepresenten 280 treballadorsaproximadament. La demarca-ció comprèn Reus, Tarragona,Valls i les Terres de l’Ebre. El

perfil dels associats és de jovesempresaris de fins a 41 anysamb empreses de tots els sec-tors d’una mitjana d’edat de 5a 10 anys.

20Novembre de 2009La Confederació Empresarial de Tarragona

Propostes per a reduir l’atur� Observatori Empresarial de la CEPTA

La ConfederacióEmpresarial de laProvíncia de Tarragona(CEPTA) ha proposatque la jubilacióanticipada s’extingeixiprogressivament.

RedaccióTARRAGONA

La Confederació asseguraque hi ha moltes persones demés de 55 anys amb experièn-cia “que encara poden aportarmolt al mercat de treball”. “Lajubilació anticipada és unmecanisme per ajustar lesplantilles, no és un beneficisocial’, manifesta el directordel gabinet d’estudis de laCEPTA, Joan Gallardo. Aquestaés una de les 26 propostes quela patronal tarragonina ha pre-sentat per fer front als altsíndex d’atur de l’Estat espany-ol. De fet, Gallardo diu queamb un 19,8%, l’Estat doblales taxes d’atur dels països delcentre d’Europa.Així es desprèn de l’últim

Observatori Empresarial de laConfederació, que versa sobreles propostes de millora del’actual mercat de treball.A banda d’apostar per aca-

bar progressivament amb lesjubilacions anticipades, unaaltra de les propostes de laCEPTA és la de crear un noucontracte per a persones demés de 65 anys o ja jubiladesde suport a la formació i orien-

tació a la plantilla existent al’empresa. Des de la CEPTA esconsidera que aquest contra-cte estaria exempt de la cotit-zació a la Seguretat Social i laseva retribució seria compati-ble amb la percepció de lespensions de jubilació. D’altrabanda, en el mateix objectiu demillorar el mercat de treball,també s’aposta per reduir lacotització a la Seguretat Social,tant per part de l’empresa comdel treballador. En aquest sen-tit, apunten que aquesta pro-

posta es dirigeix únicament alstreballadors de més de 60 anysper tal que la seva quota a laSeguretat Social es redueixi enun 5% per cada any que ultra-passi aquesta edat i fins a unmàxim del 50% de reducció, ésa dir, fins als 70 anys. La Con-federació també proposa queels treballadors autònoms esti-guin exempts de la quota de laSeguretat Social fins a unperíode màxim de cinc anysdes de l’inici de la seva activi-tat.

Acte de presentació de les propostes.OLÍVIA MOLET

El president de la Cepta acompanyat dels representants de les associacions que s’hi han incorporat.

CEDIDA

La CEPTA capta nous socis� Associacions de Joves empresaris i Enginyers Tècnics Industrials

El Restaurant

Un emblema de lacuina tarragonina

RedaccióTARRAGONA

El restaurant La Pleta està ubi-cat al centre de Tarragona, alcarrer d’Eivissa, a prop de laplaça de Braus. És un establi-ment familiar amb només dosanys d’història. Segons el pro-pietari del local, Ramon Rofas,el seu repte és tractar de mane-ra excel·lent els productes de lacuina mediterrània i tradicio-nal, afegint, amb innovadorestècniques, uns tocs evolucio-nats. Entre els plats més reco-

manables, destaquen els car-gols a la llauna i els arrossos.Disposa d’un menjador

força ampli, amb capacitat,aproximadament, per a centpersones. Igualment comptaamb un menjador privat, ano-menat Sala Mediterrània con-dicionada i preparada per atota mena d'actes, ja siguinfamiliars o bé que revesteixinun caire empresarial. Envoltats d'imatges úni-

ques d'indrets emblemàtics dela ciutat, els clients podrangaudir d’un tracte personal i

professional exquisit; tanma-teix, l'actiu més valorat és cer-tament la seva cuina.A més de la carta, La Pleta

ofereix diferents menús, idealsper a cada ocasió. Des d’unvariat menú diari d’11 euros(IVA inclòs), fins al menú Cara-gol, per 18 euros, amb algunssuplements segons el plat.

També ofereix dos models demenú d’arrossos i un altreespecial per a esdeveniments.Rofas afirma que la respos-

ta dels tarragonins ha estat unèxit cosa que, sens dubte, elsencoratja per cuinar els seusplats amb el màxim rigor.

El restaurant La Pleta, al carrer d’Evissa de Tarragona.XAVI BRAÑA

La Pleta RestaurantAdreça: Carrer d'Eivissa, 22.TarragonaTelèfon: 977 221 769Propietat: Ramon RofasCuina: Ramon RofasPreu mitjà: 20 eurosTancat: No tanquen cap diaPlats recomanats: Caragols ala llauna, caldereta d'arròsamb musclos i gambetes, lluçde Tarragona al gust.

21Novembre de 2009

TENDÈNCIES

Cata de vins i carns, al Castillo de JavierEl passat 29 d’octubre, el res-taurant de Salou Castillo deJavier va acollir una de lesseves tradicionals cates de vi.En aquesta ocasió, el cellerconvidat va ser Bodegas Chivi-te, que va presentar alguns delsseus millors vins i caves.El director del celler, Julián

Chivite, va oferir una classemagistral de tast de vins quevan presenciar unes 110 per-sones. En aquestes sessions lesexplicacions solen ser tècni-

ques, però informals i aptes pera tots els públics. Les trobadessón organitzades pel propietaridel local, José Luís Recari.La cata va començar amb el

champagne francès Taittinger itot seguit, els assistents vanpoder degustar un BaluarteBernet Verdejo Blanc. Alesho-res, com és habitual, el restau-rant Castillo de Javier va oferirals participants un gustós pica-pica per tal d’agafar forces iseguir la cata amb la panxa

plena. A continuació, es vapoder tastar un Gran FeudoRosat Criat sobre Lías, dos vinsnegres i, per acabar, el millor videl celler Chivite: un Col·lecció125 Reserva.L’acte va comptar amb una

altra cata especial: carns dequalitat, de la carnisseria Lami-là del Vendrell. Primer, elsencarregats de l’acte van mos-trar les llonzes de llom ibèric ide vedella que després es vanpoder degustar entre tast i tast. El restaurant Castillo de Javier va acollir una original cata.

ROSER SANS

El Tast

22Novembre de 2009TENDÈNCIES

MOTORAlfa Romeo presenta el MiTo 1.4 ‘MultiAir’

RedaccióTARRAGONA

Alfa Romeo estrena la revolu-cionària tecnologia Multi, des-envolupada i patentada perFPT - Fiat Powertrain Techno-logies. El primer d'aquesta re-volucionària família és el motorMulti 1.4, presentat com a pri-mícia mundial en el model AlfaRomeo MiTo i amb tres nivellsde potència en compliment dela normativa Euro 5. Els tres

motors Multi són el 1.4 de 135CV, el 1.4 de 105 CV, oferts entotes les versions actuals de lagamma, i el motor de gasolina1.4 Multi Turbo de 170 CV,que va muntat en el nou equi-pament ‘Quadrifoglio Verd’.Concretament, el motor de

gasolina 1.4 Turbo 135 CV ga-ranteix a l'Alfa Romeo MiTo lesprestacions i el temperamentd'un cotxe esportiu i equili-brat, dirigit a un públic quebusca tant el plaer de la con-

ducció com uns consums ajus-tats. Subministra un parellmotor de 21 Kgm a 1750 rpmen mode Sport de manera òp-tima en totes les condicions, iassegura excel·lents presta-cions en fase d'acceleració i depropulsió. La velocitat màxima i l'ac-

celeració de 0 a 100 km/h delnou propulsor de 135 CVestan en el cim de la categoriadels compactes. Aquest inèditpropulsor, estudiat per funcio-

nar en combinació amb el sis-tema Alfa DNA, permet aprofi-tar les seves posssibilitats. L'excel·lència de les presta-

cions es combina amb el res-pecte pel medi ambient i lareducció del consum. La provaés el valor particularment baixde les emissions de CO2, de129 g/km, amb un consumcombinat de només 5,6 litrescada 100 km. Equilibri i tem-perament també són caracte-rístiques del propulsor 1.4 de

105 CV. Aquest motor se situaen una franja del mercat cen-tral del nínxol de referència irepresenta la millor alternativa.D’altra banda, s'estrena el

sistema ‘Start & Stop’ que con-trola l'apagada momentàniadel motor i la seva posteriorencesa (per exemple, en aturar-se en un semàfor), garantintaixí la reducció dels consums iun habitacle silenciós en elsmoments en què el sistemaactua.

Alfa Romeo

MITO 1.4 TB 135 CV

4.063 mm

1.44

6 m

m

Preu versió12.900 eurosMaleter270 dm3

CanviManual 5 vCilindrada1.368 ccPotència135 CV

Velocitat màxima207 Km/h

Acceleració 0/1008,4’

Consum l/100 km7,4(urbà) 4,5 (Carretera)

Emissions129 gr/km

Altres versions1.4 MPI 105 CV1.4 TB 170 CV

Llibres recomanatsSobreviure en el lliure mercat

Títol: La locura del libre mercadoAutor: Peter A. UbelEdita: Ediciones UranoPreu: 15 eurosTemàtica: Gestió Empresarial

«La naturalesa humana es contraposa a l’economia i per quèés important tenir-ho en compte», porta aquest llibre com aeslògan. En aquest llibre, el metge i expert en anàlisis de laconducta humana Peter Ubel, argumenta que hi ha sectors enquè no es pot deixar que la naturalesa humana quedi subjec-ta a les regles del lliure mercat.

El que cal saber del món de l’empresa

Títol: La empresa, explicada de forma sencillaAutor: Francisco LópezEdita: Libros de CabeceraPreu: 15 eurosTemàtica: Empresa i economia

El llibre pretén explicar què és una empresa de forma senzillai amena a totes aquelles persones, joves i no tan joves, que elsinteressa conèixer i entendre millor aquest element tanimportant de la nostra societat actual amb què tothom convi-vim, ja sigui com a clients, treballadors o propietaris, i que devegades ens és tan desconegut.

Idees de negoci a l’americana

Títol: 100 idees de negoci americanes per implantar a Espanya iEuropaAutor: Ivan López i LlauradóEdita: Cossetània EdicionsPreu: 15,20 euros

100 negocis que funcionen als Estats Units presenta centsenzilles idees de negoci que s’apliquen massivament alsEstats Units i que podrien aplicar-se amb èxit també a l’Estatespanyol i Europa. Cent idees que ens inviten a reflexionarque, a diferencia del que pugui semblar, encara no està totinventat.

El manual per aprendre a fer diners

Títol: Guía práctica de inversión y ahorroAutor: Agustí SalaEdita: Robin BookPreu: 13 eurosTemàtica: Negoci

Tot el que necessita saber per a rendibilitzar al màxim el seucapital. L’autor adverteix que aquest llibre no el farà ric (aixòdependrà de vostè), però sí que el podrà ajudar a comprendrela terminologia econòmica i financera, sovint massa comple-xa, i li descobrirà el significat i l’ús dels conceptes i les einesde la inversió.

23Novembre de 2009 TENDÈNCIESNovetats

Maletí portaordinador de 15,4’’ i fundade 10’’ o de 13’’ de neoprè dissenyatper Bultaco per a Miquelrius. La firmade papereria i complements mésactual presenta una nova línia de fun-des per ordinador d’allò més trendy iinnovadora. Aquesta novedosacol·lecció no només es caracteritza

pels seus divertits i desenfadats disse-nys, de la mà de reconeguts dissenyadorscom Bultaco, Jordi Labanda o Kukuxumu-

su, sinó que a més destaca per ser de neoprè. Aquest mate-rial dota els esmentats accessoris de gran resistència.

JournE touch,dispositiumultimèdia

Genius presenta el seu nou aparell per a monitors LCD, la SP-i355, una barrade so única. Compta amb un dispositiu de sortida d’un total de 10 watts ambdos petits drivers de 5 watts cadascun i dos drivers més per al mode passiuque millora la qualitat del so. A la part superior de l’altaveu, disposa d’un con-trol de volum i de la intensitat del LED, amb possibilitat d’ajustar també el to.També, entrada per auriculars i d’altres dispositius d’àudio.

Genius presenta una barra de so única

El nou JournE touch ésun dispositiu d’accés aInternet 7” i format 16:9i retroiluminació LED,amb connexió sense fils ipantalla tàctil. D’ús sen-zill, permet als usuarisnavegar per Internet idescarregar contingutsdigitals. Inclou un port

USB i una connexió HDMI que permetconnectar l’equip a un televisor o portàtil, i així visualit-

zar el contingut en una pantalla més gran. Disposa d’una bateria depolímer de liti que pot durar fins a 14 hores reproduint música, i d’unamemòria interna d’1 GB que pot ampliar-se amb una targeta SD fins a32 GB.

Disseny, mobilitat i funcionalitat extremes reunides en el nou notebook VAIO Serie Xde Sony, el notebook més lleuger del món. Amb un pes de només 655 g, és increïble-ment prim: el seu cos no sobrepassa els 13,9 mm de gruix. El xassís està fet d’una durai lleugera fibra de carboni que aporta una gran resistència i lleugeresa. Tot i les sevesestilitzades línies i el seu fascinant aspecte, el VAIO Serie X és una màquina creada perrendir, dirigida especialment a professionals que viatgen, molt exigents, que necessitenseguir sent productius durant els seus desplaçaments.

VAIO Serie X, el notebook més lleuger del món

Les fundes d’ordinador deneoprè més xic

Recursos on-line

Ecomur, una pissarra digital per aprendre què és l’economia

Els avantatges del web 2.0 permillorar la competitivitat

La gran quantitat d’informació econò-mica existent a Internet és el recursmés important de què disposen elseconomistes per a la impartició de lesclasses, ja que totes les dades es vanactualitzant constantment i a tempsreal, cosa que és molt difícil de trobaren els mitjans impresos.Ecomur.com és un portal d’econo-

mia i ensenyament sorgit per la inquie-tud de proporcionar un nou recurs alsestudiants, aprofitant l’evolució i lespossibilitats de les noves tecnologiesde la informació i la comunicació.

El lloc consta de tots els elementsque cal tenir en compte per endinsar-se en el món de l’economia, des delnivell més bàsic. Pissarres digitals, lli-bres i revistes recomanats, actualitat,blocs, enciclopèdia virtual... Des del curs acadèmic 2000/01, el

web s’ha anat omplint de continguts,millorant el disseny i realitzant un granesforç per aplicar les TIC (tecnologiesde la informació i la comunicació) al’aula amb l’objectiu de millorar la qua-litat i l’eficiència de l’ensenyament del’economia.

Fundacioneconomiaglobal.es és unaentitat privada sense ànim de lucre,l’objectiu fonamental de la qual és lamillora de la competitivitat de lesempreses en el marc d’un entorn eco-nòmic globalitzat com l’actual. D’a-questa manera, la missió principal del’organització es focalitza en: «Generar,difondre i aplicar coneixements i meto-dologies que milloren la productivitaten el teixit empresarial i en la societaten general». Aquest any, el lloc està evolucio-

nant per tal d’apropar-se també al món

rural i als emprenedors, a qui va desti-nada la difusió dels avantatges del web2.0, com a millora competitiva.Es tracta d’un suport digital en què

els usuaris trobaran una agenda deconferències i actes destacats, blocs,col·laboracions i projectes, així comdiversos projectes de divulgació per tald’orientar tots els interessats en el mónde l’economia. Un dels reptes a méscurt termini és l’ús intensiu de les xar-xes socials i el microblogging, com aeines de difusió del coneixement delsdiferents àmbits de l’economia.

24Novembre de 2009CONTRACRÒNICA

Un hort als afores de Reus, pernomés 34 euros al mes

A les principals ciutats del món desenvolu-pat, s’està posant de moda una originaltendència: cultivar els propis aliments. Ciu-

tats com Hamburg o París disposen d’es-pais amb hortets que s’acaben convertinten «centres socials» al voltant dels quals

s’organitzen tota mena d’activitats lúdi-ques i culturals. A partir d’ara, Reus tambédisposa d’aquest peculiar punt de trobada.

RedaccióREUS

L’empresari Màxim Blasco Fontde Rubinat i el seu fill, AntonioBlasco, són els impulsors de lainiciativa que es posarà enmarxa a Reus abans de finalsd’aquest any. Es tracta d’unParc Agrícola privat que gestio-narà el lloguer de fins a 300horts de 60 metres quadrats.Abans de final d’any, es posa-ran a disposició dels clients les30 primeres parcel·les. El te-rreny està situat al Camí deRiudoms, entre Reus i la va-riant. Llinda amb el barranc dePedret i la variant, i té accésper la carretera de Riudoms.Per 34 euros al mes, preu

que inclou l’aigua i els impos-tos pertinents, els llogaters dis-posaran d’una parcel·la onpoder plantar verdures, flors ihortalisses per al propi con-sum. L’únic que no s’admet ésla plantació d’arbres i la ins-tal·lació de cap tipus de cons-trucció ni animals. Totes les parcel·les dispo-

sen d’una aixeta d’aigua a pres-sió que fluirà durant quatrehores a la setmana. A més, unamínima instal·lació de rec perdegoteig permetrà deixar lesvàlvules obertes de manera quel’hort es regarà sense que l’u-suari hi hagi de ser present.També hi haurà la possibilitatde contractar un tractoristaper replantar l’hort i disposar

de mantes perquè no hi surtiherba i així cultivar els vegetalssense gaire esforç. Fora de l’ho-rari d’obertura, que inclouràels dies festius, el parc roman-drà tancat. Els horts estaran separats

entre si per tanques i disposa-ran d’una caixa per les eines iels productes agrícoles. Més

endavant, es preveu l’oberturad’una aula per impartir conei-xements d’agronomia ambterra suficient per desenvolu-par tallers de matèries ensen-yades. També s’obrirà una coope-

rativa de consumidors de pro-ductes agrícoles i una granja.La iniciativa pretén ser una

activitat que interessi a tota lafamília. «La gent gran hi ha deser, però també la parella sensefills conscienciada amb el quemenja, els que tenen fills ivolen adquirir un millor conei-xement de l’entorn i, fins i tot,aquell a qui ja li està bé el quecompra, però que vol plantarles seves pròpies flors», expli-

quen els impulsors

Alimentació ecològicaLa societat actual cada cop estàmés conscienciada pel que fa ala importància de menjar pro-ductes sans. Així doncs, s’estàregistrant una creixent apari-ció d’horts urbans a les princi-pals ciutats europees id'Amèrica del Nord. Els usuarisd’aquests serveis conreen elsaliments per al consum fami-liar, evitant intermediaris i por-tant directament els vegetalsde l’hort a la taula.Normalment, a nivell de

l’Estat espanyol, aquest tipusd’activitats s’impulsen des deles regidories de Benestar So-cial dirigides a la gent gran. Toti això, el Parc Agrícola de Reusés una iniciativa privada. Elsseus impulsors expliquen que«desgraciadament, l’oferta pú-blica, allí on es produeix, éssempre limitada i molt inferiora la demanda». El seu objectiués que «els horts siguin un re-flexe de la societat. Estan pen-sants per a què hi puguiconviure tota la família, essentun complement tant educatiucom econòmic».

La superfície es troba situada a l’Avinguda de Riudoms, entre Reus i la variant, aproximadament a un quilòmetre de la capital del Baix Camp.OLIVIA MOLET

Cada hort està tancat amb una una petita tanca de menys de mig metre d’alt.OLIVIA MOLET

Abans de final d’any es posaran en lloguer les 30 primeres parcel·les, que tenen una superfície de 60 m2

Un preu assequibleEl lloguer de la parcel·laté un cost de 34 euros almes, preu que incloul’aigua i els impostos.