1Curs 2013 - 2014

Del llenguatge oral a la llengua escrita: la competència comunicativa orala l’educació infantil i al cicle inicial

CONFERÈNCIA 4:

COM ENSENYAR A ESCOLTAR

2

�Objectius

� Ensenyar a escoltar. El treball de la consciència fonològica.

� Situacions educatives:

� Situacions habituals relacionades amb la vida de l’aula:

�Canvis d’activitat

� Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats:

�Treball de llenguatge musical

�Situacions de conte

CONFERÈNCIA 4: SITUACIONS COMUNICATIVES: COM ENSENYAR A ESCOLTAR (EL TREBALL DE LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA)

3

� Ensenyar als alumnes a mantenir una actitud d’escolta activa com a base per al desenvolupament de la comprensió.

� Treballar la consciència fonològica com un del processos bàsics per a l’aprenentatge de la llengua escrita i per al desenvolupament del quadre fonològic dels alumnes.

OBJECTIUS DE LA CONFERÈNCIA

4

ENSENYAR A ESCOLTAR

PER QUÈ?

� L’escolta activa, atenta i analítica està a la base de la comprensió de la llengua oral i a la de tots els aprenentatges que es fan per aquesta via.

� “Sentir” és diferent d’“escoltar”.

� Cal ENSENYAR a escoltar abans de demanar que escoltin.

�QUAN?

� Sempre que parlem amb els infants i iniciem la conversa amb ESCOLTEU.

� Al llarg de tota l’escolaritat. Atenció: s’ensenya a escoltar a l’inici d’Educació Infantil però s’ha de mantenir al llarg de tota l’escolaritat.

5

ENSENYAR A ESCOLTAR

� COM?

� És un hàbit i s’ensenya com a tal:

�Coherència

�Freqüència

�Continuïtat

� Aspectes a tenir en compte:

�Situació física

�Control postural

�Contacte ocular

�“Boca tancada” i “orelles obertes”

�Augmentar progressivament el temps d’escolta tenint en compte l’edat i la capacitat de l’alumne

6

EL TREBALL DE LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

�Què és la consciència fonològica (CF)?

� L’habilitat conscient de sentir i manipular els sons individuals que constitueixen les paraules.

�Un tipus d’habilitat metalingüística per reconèixer els fonemes en la paraula.

� La capacitat de ser conscients dels fonemes en la parla i poder-los manipular.

7

SEQÜENCIACIÓ RECOMANADA: 3 anys

� JOCS D’ESCOLTAR

� Familiaritzar-los amb les activitats

� Entrenar l’hàbit d’escoltar

� RIMES

� Centrar l’atenció en l’estructura de sons de les paraules i no en el significat

� PARAULES I FRASES

� Conèixer que el llenguatge consisteix en frases de diferents llargàries

�Que les frases estan formades per paraules de diferents llargàries

�Que les paraules estan formades per cadenes d’unitats cada vegada més petites

8

SEQÜENCIACIÓ RECOMANADA: 4 anys

� SÍL·LABES

� Conèixer que algunes paraules poden ser dividides en trossos o partsmés petites.

� Entrenar-se a “analitzar”, separar les paraules en síl·labes.

� Entrenar-se a “sintetitzar”, ajuntar síl·labes per formar paraules.

� Comptar, identificar, treure, afegir i substituir síl·labes de les paraules.

�Utilitzar material per ajudar a comptar, treure, afegir i substituir com ara xapes o taps d’ampolles, botons...

� Cal seguir un ordre de dificultat creixent amb el tipus de síl·labes que formen les paraules: CV – VC – CCV- DIFTONGS

9

SEQÜENCIACIÓ RECOMANADA: 5 anys

� FONEMES

� Comprovar com les síl·labes es divideixen en sons aïllats: fonemes.

� Entrenar-se a “analitzar”: separar les paraules en fonemes.

� Entrenar-se a “sintetitzar”: ajuntar fonemes per formar paraules.

� Comptar, identificar, treure, afegir i substituir fonemes de les paraules i percebre la col·locació en les mateixes.

�Utilitzar un material diferent del que s’ha fet servir per treballar les síl·labes.

�Aquestes habilitats són les que corresponen pròpiament a la consciència fonològica.

10

SEQÜENCIACIÓ RECOMANADA: 5 - 6 anys

� INTRODUCCIÓ A LES LLETRES – GRAFIES

� Conèixer que els sons es representen per lletres (grafies).

� Comprendre el principi alfabètic: correspondència so- grafia.

11

12

13

SITUACIONS EDUCATIVES

Altres situacions escolars:

-Sortides fora de l’escola-Festes-Celebració d’aniversaris-Gestió de conflictes

Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats:

-Racons-Tallers-Situacions de conte-Dramatitzacions-Cançons-Conversa col·lectiva-Treball de llenguatge musical-Projectes

Situacions habituals relacionades amb la vida de l’aula:

-Entrades i sortides-Rebuda i inici de la jornada-Canvis d’activitat-Esmorzar i esbarjo

SITUACIONS EDUCATIVES

14

ALGUNES SITUACIONS EDUCATIVES PER ENSENYAR A ESCOLTAR

� Situacions habituals relacionades amb la vida de l’aula:

� Canvis d’activitat

� Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats:

� Treball de llenguatge musical

� Situacions de conte

15

SITUACIONS HABITUALS RELACIONADES AMB LA VIDA

DE L’AULA: CANVIS D’ACTIVITAT

• Cada canvi d’activitat implica que el mestre necessiti de l’atenció dels alumnes per donar noves instruccions, presentar una nova tasca o iniciaruna conversa sobre el que caldrà fer.

• Són moments adequats per “ensenyar” i consolidar l’aprenentatge d’escoltar. De fet, hauria d’anar formant part dels “hàbits de treball” de l’alumne.

• A Educació Infantil caldria posar un èmfasi especial en aquest hàbit més que en la realització de la tasca que es proposa. És a dir, no passar a realitzar la tasca fins que tots els infants compleixin la consigna establerta per escoltar i segueixin tota la seqüència. Per exemple:

– Inici de la seqüència comunicativa: ESCOLTEU

– Establir contacte ocular

– Regular l’atenció

16

SITUACIONS RELACIONADES AMB EL DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: TREBALL DE LLENGUATGE MUSICAL

� Ens referim a les sessions d’educació musical que estan pautades per l’adult.

� El mestre dóna instruccions correctes per realitzar les activitats.

� Amb els infants més petits els objectius prioritaris que es treballen són l’alerta i la discriminació auditiva.

� En aquestes activitats té molta importància:

� afavorir l’actitud atenta i la comunicació

� potenciar els elements suprasegmentals: entonació, pauses, volum...

� potenciar la verbalització continuada

17

� Cal emprar una metodologia participativa de manera que aquesta activitat es converteixi en una situació compartida. És bo iniciar-la sempre amb un una consigna establerta (p.ex.: “escolteu”) per a captar l’atenció.

�Diferents maneres d’explicar contes que impliquen diversos graus de coneixements:

� Explicar el conte amb referents visuals: facilita la comprensió lingüística, l’atenció i el record de la seqüència.

� Explicar el conte sense cap referent visual: demana la representaciómental i també el gust per escoltar.

� Llegir el conte: estableix la relació entre el llenguatge oral i el llenguatge escrit.

SITUACIONS RELACIONADES AMB EL DESENVOLUPAMENT

DE LES ACTIVITATS: LES SITUACIONS DE CONTE

18

PRESENTACIÓ DEL CONTE

� En el cas del conte amb referents visuals:

� Les imatges s’utilitzen per contextualitzar, per facilitar l’adquisició de vocabulari i per recordar les parts principals del conte.

� Cal facilitar les imatges al mateix temps que s’explica.

� S’han de seleccionar aquelles imatges més representatives i que poden servir per formular hipòtesis.

� En el cas de contes sense referents visuals:

� S’ha de tenir cura dels aspectes de comunicació no verbal que puguin facilitar la comprensió (gests, entonació...)

� Cal utilitzar recursos facilitadors per captar i mantenir l’atenció: titelles, escenaris, objectes identificadors dels personatges.

19

� En el cas del conte llegit:

� Un primer pas per aprendre a escoltar i entendre contes llegits és utilitzar contes amb imatges que estiguin relacionades amb l’escrit.

� Per llegir un conte sense imatges cal:

�Presentació del conte: títol, personatges, lloc/context, idea general.

�Tenir molta cura de l’entonació.

�Incitar a la participació des del començament.

� A Educació Infantil i sobretot a P3 i P4 es recomana explicar un conte cada dia.

PRESENTACIÓ DEL CONTE