www.diaridegirona.catRECICLEU-ME

DdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

Dins la Setmana Intercultural deSer.gi, Kalilu Jameh ha presentat aGirona el llibre El viaje de Kalilu,que relata la seva travesia deGàmbia a Lanzarote el 2003 en unapastera amb 3o immigrants més, i elposterior pas per Màlaga, Austràlia iItàlia fins establir-se a Blanes.

Què esperava del seu viatge?Sobretotunavidadiferent.Elsafricans

quevenimaquínovolemgaireresmésque treballar i ajudar la família quehemdeixat a casa.

I què va trobar realment?Elquevaigtrobarnohoesperava.És

difícilsortirdelapobresa, iésdifícilviu-red’aquestamaneraenunpaísquenoésel teu.

En una pastera els viatgers són so-lidaris?Primernomésestempendentsdesi

labarcasortiràono, idelperillquecor-

rerem.Unavegadaencamí, el fetd’es-tar tots junts faquehihagicertasolida-ritat.

Quin és el pitjor record que guardad’aquell viatge per mar?Elscompanysquevanperdrelavida

durantlatravessia.Aixònohopodréob-lidarmai.Quanveusmorirunaperso-na mentre intenta buscar una novavida,assolirunsomni,se’tquedagravatper sempre.

Tenenmoltvaloromoltanecessitat?Aquestviatgenoel femperquèvolem,

sinó perquè no tenim cap altre remei.Davant la impossibilitatdevenir legal-mentaEuropa,hohemdefercomani-mals.

Val la pena arriscar la vida per unsomni que ni sap si es complirà?No, no val la pena. Perquè després

d’arriscar-hototenstrobemvivintalcar-rer,sensefeina,sensepapersisensecon-tacte amb la família. Venim aquí per

R

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

«Ja que és impossiblevenir aquí legalment,hem de viatjarcom animals»

Kalilu Jamehaconseguirunanovavidaienstrobemqueal’Àfricanoteníemresiaquítam-poc.

Com tracta Catalunya els immi-grants?No gaire bé. Potser també és una

mica culpa nostra, que venim aquísense papers i de manera il·legal,peròtanmateixnoésquelagentensajudigaire.Engeneralestembastantcansats de la vida que hem trobataquí.

Es pot qualificar de «dur», el seullibre?Jo nodiria que és dur, sinó sincer.

Hihaquipensaquesinohihaguer-ra lagentnopateix,peròlarealitatésqueavegadesnohihaguerrailagentpateixcomsin’hihagués.Lavidaal’À-fricaéstanduracomsihihaguésunaguerra.

Què és la gana?Passarganaafectaentotselsaltres

aspectes,noetscapaçdeferres,nitansolspensarenresmés.Cadadiahihamoltagentquemordegana.Estàclarqueperviures’hademenjar, i ésperaixò que tantes persones marxend’Àfrica.

Què diria a un noi que està apuntd’embarcar-seenunapastera?Queda’tal’Àfrica,mésvalquelapo-

bresalasuportisal’Àfrica.Hemdetre-ballarperl’Àfricaibuscar-nosallàunbon futur. Vindràs aEuropa i passa-ràs fred al carrer, perquè aquí ningúensajuda, estemdesesperats i total-mentmarginats.

P

R

P

R

P

R

P

R

AUTOR D’«ELVIAJE DE KALILU»

«Al noi queestà a puntd’embarcar enuna pastera lidiria que esquedés al’Àfrica, queaquí ningú ensajuda i vindrà apassar fred alcarrer»

Kalilu diu quemai no oblidaràels companys queva veure morirdurant latravessia, perquèvan perdre la vidaanant darrere unsomni

�

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

AlbertSolerGIRONA

MARC

MART

Í

ra, mentre escric aques-tes ratlles, ha plogut, hapedregat i bufa un ventimplacable que, per molt

que s’hi esforci, no aconsegueix ferfora la massa compacta de núvolsque tapa el sol. Encara sembla hi-vern, tot i que el paisatge ja és puraprimavera i que els camps s’arrapena les roselles i a les flors dels napsque van perdent una mica d’or ambcada ventada.

Jaume Cabré ha estat guardonatamb el Premi d’Honor de les LletresCatalanes. Per aquest motiu l’entre-vistaven dilluns a TV3 en horari demàxima audiència. No calen excu-ses per entrevistar persones com enJaume Cabré, encara que de vegadesho sembli. Deu ser cosa del provin-cianisme. Cabré deia que la històrial’escriuen els guanyadors i que elsperdedors fan literatura. Segur queno és ben bé així i que podríem aple-gar un llistat d’excepcions, però pocimporta. La frase no deixa de trasllu-ir possibilitats, sensibilitats i empa-ties. I l’empatia és fonamental perfer literatura. ¿Amb quina arma espot apropar l’escriptor a una histò-ria i com imaginarà els personatgesque l’hauran de construir, si no ésamb empatia? Per fer història no fatanta falta, tot i que quan s’hi escam-pa, es nota i vibra. Els documents,als arxius, desprenen de vegadesmolta fredor. Sovint falsegen. De ve-gades expliquen només a mitges. Ien algunes ocasions traspuen vida.

Tampoc l’empatia deu ser patri-moni de vençuts i perdedors, peròperdre sempre obliga a treure el pe-riscopi, perquè deixa la carn oberta.Al vencedor no li fa cap falta. L’es-criptor necessita de la vida per cons-truir un món. Potser l’escriptor éscom el camp atrapat per l’hivern enplena primavera. S’acaba arrapant ales flors petites. I per sentir-se ven-çut, no cal haver perdut una guerra.

A

HIVERNSI VENÇUTS

L’APUNT FINAL

Judit Pujadó