diari de l'ametlla octubre de 2012

Any IX

www.ametlla.cat Butlletí Municipal de l’Ametlla octubre’12

p11

ENTREVISTA

M. Àngels Cabello,regidora del PSC del’Ametlla a l’oposició

p3 i 6

CULTURA

SuplementCulturalAmíndola

p19

ESPORTS

L’Eduvólei repuna beca de laFundació Espavila

Diari de l’Ametlla

LL’’AAmmeettllllaa eess ddeeccllaarraa tteerrrriittoorrii ccaattaallàà lllliiuurree ii ssoobbiirràà

99

*Pàgines centrals

Diari de l’Ametlla, octubre de 20122

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme Ajuntament al dia

El Diari de l’Ametlla és una publicació mensual de distribució gratuïta, que edita l’Ajuntament de l’Ametlladel Vallès. Coordinació, redacció, fotografia i maquetació: Àrea de Comunicació de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès- 3.700 exemplars - Dipòsit legal: B-50749-2003 - Impremta: Gráficas de Prensa Dia-ria (www.gpd-sa.com). www.ametlla.cat / correu-e: [email protected]

Cartes al Director: S’han d’enviar signades, i fer constar el nº de DNI i untelèfon de contacte a: [email protected]. No poden tenir una ex-tensió superior a 3.000 caràcters, espais inclosos. El Diari de l’Ametllaes reserva el dret a modificar la llargada del text per adaptar-lo a la ma-quetació i no es fa responsable del seu contingut.

OCTUBRE’ 12 Agenda d’activitatsConsulta la darrera hora a l’agenda de www.ametlla.cat

Dilluns 1A les 19 h. a la sala annexa de la Biblioteca.Converses en anglès.Org. Àrea de Cultura.

Dimecres 3A les 19 h. a l’aula TIC Biblioteca.Curs “Cultura digital i xarxes socials”Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

Divendres 5A les 18 h. al Casal de la Gent Gran.Concert audiovisual. Anne Sophie Mutter al violíamb obres de Mozart i Beethoven.Org. Agrupació de la Gent Gran de l’Ametlla.

A les 18 h. a la sala infantil de la Biblioteca.Hora del conte. Obrim, volem!, a càrrec de Mon Mas.Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

A les 20 h. a la Sala d’Art Carles Sindreu.Inauguració de l’exposició de pintura a l’oli deLuís Vilar (Sala Vila)Org. Associació d’Artistes de l’Ametlla i àrea de Cultura.

Dissabte 6A les 11 h. a la sala infantil de la Biblioteca.Cistell de contes per infants de 0 a 3. A dormir, Ma-rina, a càrrec de Sandra Rossi.Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

A les 21,30 h. a la Sala de Teatre.TARDORAL 2012 - “Hem de purgar el Tete”, deGeorge Feydeau. A càrrec del Grup de TeatreNyoca. Entrada 6 €Org. Grup de Teatre Nyoca i àrea de Cultura.

Diumenge 7A partir de les 9 h. a la plaça de l’Ajuntament.II Trobada de Motos Clàssiques de l’Ametlla.Org. Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

A les 19 h. a la Sala de Teatre.TARDORAL 2012 - “Hem de purgar el Tete”, deGeorge Feydeau. A càrrec del Grup de TeatreNyoca. Entrada 6 €.Org. Grup de Teatre Nyoca i àrea de Cultura.

Dilluns 8A les 19 h. a la sala annexa de la Biblioteca.Converses en francès.Org. Àrea de Cultura.

Dimecres 10A les 19 h. a la Sala Polivalent.Taller “Apropament a la gestió de conflictes pera famílies” (sessió 1).Org. Àrea d’Ensenyament.

A les 19 h. a l’aula TIC Biblioteca.Curs “Ofimàtica bàsica”Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

Diumenge 14A les 8,30 h. a la Font de la Mina.17ª caminada d’aniversari del 3 i més. Recorregutd'una hora i mitja aproximadament, apte per a totsels públics. Amb botifarrada i obsequis a la Font dela Mina al finalitzar la caminada. Tiquets a la venda ala botiga de Francesc Pou (Torregassa 13). 4 €.Org. Àrea d’Esports.

Dilluns 15A les 19 h. a la sala annexa de la Biblioteca.Converses en anglès.Org. Àrea de Cultura.

Dimarts 16A les 19 h. a la sala de la Biblioteca.Tertúlia Literària. Crim de sang, d’Emli Alzamora.Org. Àrea de Cultura.

Dimecres 17A les 19 h. a la Sala Polivalent.Taller “Apropament a la gestió de conflictes pera famílies” (sessió 2).Org. Àrea d’Ensenyament.

A les 19 h. a l’aula TIC Biblioteca.Curs “Gestions en línia”.Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

Dijous 18A les 8 h. al Casal de la Gent Gran.Excursió de tot el dia a l’Espluga de Francolí.Org. Agrupació de la Gent Gran.

A les 18,30 h. a la sala de la Biblioteca.Tertúlia Literària. Crim de sang, d’Emli Alzamora.Org. Àrea de Cultura.

A les 20 h. a la Sala Polivalent.Conferència “És possible fer prevenció en lamalaltia d’Alzheimer?”, a càrrec d’Elena Ba-rranco, metgessa geriatra de la Unitat de ValoracióIntegral del Servei de Geriatria de l’Hospital deGranollers. Inclosa dins del Cicle Idees i paraulesque coordina en Jordi Sedó.Org. Àrea de Cultura.

Divendres 19A les 18 h. a la sala infantil de la Biblioteca.Hora del conte. Un lleó a la biblioteca. A càrrec deSandra Rossi.Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

A les 18,30 h. a la sala de la Biblioteca.Tertúlia Literària. Crim de sang, d’Emli Alzamora.Org. Àrea de Cultura.

Diumenge 21A les 19 h. a la Sala de Teatre.TARDORAL 2012 - “Vides”, d’Ermenegild Sinyol,a càrrec del Grup Teatre Filagarsa, de Molins deRei. Entrada 6 €.Org. Grup de Teatre Nyoca i àrea de Cultura.

Dilluns 22A les 19 h. a la sala annexa de la Biblioteca.Converses en francès. Org. Àrea de Cultura.

Dimecres 24A les 17 h. al Restaurant La Masia.Berenar de celebració dels 25 anys de l’Agru-pació Cultural de Dones de l’Ametlla. Gratuït pera les sòcies i 14 € per a les no sòcies. Es pregaconfirmació abans del 19 d’octubre.Org. Agrupació Cultural de Dones de l’Ametlla.

A les 19 h. a l’aula TIC Biblioteca.Curs “Retoc fotogràfic”. Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

A les 19,30 h. a la Sala PolivalentConferència “Com hem arribat fins aquí i pers-pectives de futur, a càrrec de Jaume Sobrequés,historiador. Org. ANC l’Ametlla.

Dijous 25A les 17 h. a l’Escola Bressol Municipal “L’Ametller”.Taller “Petita infància (0-3)” (sessió 1). Amb possibilitat de canguratge en el propi centre.Org. Àrea d’Ensenyament.

Divendres 26A les 17,30 h. al Casal de la Gent Gran.Cinema. Paseando a Miss Daisy.Org. Agrupació de la Gent Gran.

A les 18 h. a Can Muntanyola.Sortida al TNC per a veure La Bette, dirigida perSergi Belbel amb Anna Lizaran.Org. àrea de Cultura i Tertúlies Literàries.

A les 20 h. a la Sala d’Art Carles Sindreu.Inauguració de l’exposició de Gudiol.Org. Associació d’Artistes de l’Ametlla i àrea de Cultura.

Dissabte 27A les 21,30 h. a la Sala de TeatreTARDORAL 2012 - “Releyendo rompepistas”,basat en la novel·la de Kiko Amat. Espectacle lite-rari-musical amb Miqui Puig i Marc Botey. Entrada 6 €.Org. Grup de Teatre Nyoca i àrea de Cultura.

Diumenge 28A les 10 h. al Parc de Maria Lluïsa.8è Mercat Boig de l’Ametlla del Vallès. Venda de tiquets a l’Ajuntament, del 15 al 25 d’oc-tubre. 5€ (1 taula i 2 cadires).Org. Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

A les 19,30 h. a la Sala de Teatre.TARDORAL 2012 - “Gospel per un somni”. Sa-bine van Waesberghe & The Blackbirds. Col·laboraescola Interdansa de la Garriga. Entrada 10 €.Org. Grup de Teatre Nyoca i àrea de Cultura.

Dilluns 29A les 19 h. a la sala annexa de la BibliotecaConverses en anglès.Org. Àrea de Cultura.

Diari de l’Ametlla, octubre de 2012 3


Reivindicativa Diadaa l’Ametlla del VallèsL’acte va tenir un marcat accent reivindicatiu i va culminar amb unaofrena floral de polítics i entitats al monòlit en honor a Joan Plumé

Un any més el parc Joan Plumé va serl'escenari dels actes commemoratius de laDiada Nacional de Catalunya a l'Ametlladel Vallès.

L'alcalde Andreu González, secundatpels regidors Enric Castellví (CiU), TeresaBada (CiU), Roser Ametller (CiU), XavierMartínez (CiU), Carles Borràs (CiU), ÓscarVillalón (PSC), Francisca Hernández (PSC)i Joan Guarch (PA) -els regidors Pep Moret(CiU), M.Àngels Cabello (PSC), FrancescSulé (SI) i Juan Esteban (PP) no varenassistir a l'acte-, va fer la lectura del seuparlament institucional davant desenes depersones.

L'alcalde va iniciar el seu discurs enal-tint la figura de Joan Plumé, que "junta-ment amb els seus companys, va serempresonat per creure en Catalunya", idonant la benvinguda a la família de l'e-xalcalde de l'Ametlla.

Va reivindicar "la tossuda determinaciódels catalans i catalanes per no desaparèi-xer i per no deixar-nos diluir nacional-ment", alhora que denunciava la "situaciótotalment injusta que viu Catalunya" pel

que fa a la seva relació amb l'Estat espa-nyol, concretament amb Madrid.

En aquest sentit, González va reblarque "Catalunya no és donada a llepar-seles ferides" i que "quan ens toquen la dig-nitat, sempre hem reaccionat mirant cap aEuropa, cap al món" tot cercant "oportuni-tats per al desenvolupament del nostrepaís". També va afirmar que "massa vega-des als catalans ens costa posar-nos d'a-cord", però que en moments difícils comels actuals "hem de fer un esforç per tro-bar punts d'unió entre les forces polítiquesi la societat civil".

Va finalitzar emplaçant els assistents al'acte a unir-se en "la defensa de la nostraterra i les seves llibertats".

Acabats els parlaments es va viure undels moments més emotius de la jornada,quan membres de la família Plumé, acom-panyats per l'alcalde, varen fer una ofrenafloral al monòlit en honor a Joan Plumé, a laque va seguir l'ofrena de la resta de regidorsi de moltes de les entitats de l'Ametlla.

L'acte va cloure amb el cant de "ElsSegadors".

La marxa de torxes de l'ANC de l'Ametlla culminaamb l'estelada al balcó de l'Ajuntament

Desenes de perso-nes varen participar elpassat dilluns dia 10de setembre a unabaixada de torxesorganitzada per l'As-semblea NacionalCatalana de l'Ametlla(ANC), que va recó-rrer el carrers Major iTorregassa des de laplaça de l'Església finsla plaça de l'Ajunta-ment.

Arribada a destí, lacomitiva va ser rebuda per l'alcalde Andreu González i, acte seguit, va pren-dre la paraula en representació de l'ANC en Joan Guarch, el qual va explicarla trajectòria i el full de ruta traçat per l'ANC des de la seva fundació el pas-sat mes de març, i que la Marxa per la Independència a l'Ametlla culminavaamb els actes d'aquella nit. Acabada la seva intervenció, Guarch va cedir laparaula a la Laia Raga, que va llegir el manifest de la Marxa cap a la Inde-pendència, a través del qual s'afirma:

1.- La nostra ferma voluntat de no aturar-nos fins aconseguir ser un delspropers estats d’Europa.

2.- El nostre compromís en convertir la concentració d’aquest 11 desetembre, a Barcelona, en un acte massiu que tingui conseqüències històri-ques. Amb aquesta acció exigirem als nostres representants polítics queiniciïn el procés de secessió de l’estat espanyol i que cerquin els suportsinternacionals necessaris, seguint els procediments previstos en les con-vencions i tractats internacionals.

3.- El nostre propòsit de treballar per aconseguir l’adhesió del majornombre possible de municipis del nostre país a l’Associació de Municipis perla Independència perquè el més aviat possible convoquin, tots el mateix diai amb la mateixa pregunta, una Consulta que ens permeti saber el nivell desuport popular que tindrà la futura constitució d’un Estat català sobirà.

4.- D’acord amb l’objectiu de la Consulta, si el President de la Generalitatde Catalunya convoca eleccions anticipades per constituir un Parlamentque, com a primera acció, insti la celebració d’un plebiscit d’autodetermina-ció nacional sota garanties internacionals, podrà comptar amb el nostresuport incondicional. Si el poble català s’hi pronunciés favorablement, o bési l’Estat espanyol no permetés el lliure exercici d’aquest dret, els diputatselegits haurien de proclamar la independència nacional i constituir l’Estatcatalà sobirà.

Seguidament, l'al-calde Andreu Gonzá-lez es va dirigir alnombrós públic assis-tent denunciant "lasituació d'espoli fiscalque viuen els PaïsosCatalans respecte l'Es-tat Espanyol" i afir-mant que "la indepen-dència política,econòmica i social delsPaïsos Catalans conti-

nua essent l'única sortida viable a aquesta situació".González fa qualificar "d'utopia l'encaix del nostre poble a l'Estat espa-

nyol", i va voler deixar palès que "aquesta situació afecta als ajuntamentscatalans", tot denunciant "la intervenció de l'Estat espanyol en la nostrahisenda i en la nostra activitat institucional".

L'alcalde va acabar la seva intervenció convidant als assistents fer una"reflexió personal sobre com estem i cap a on volem anar com a país".

Acabat el parlament, la Coral lo Lliri va prendre posicions i va cantar el"Cant de la senyera", mentre Guarch, Raga i González penjaven l'esteladadel balcó de l'Ajuntament entre els aplaudiments del públic.

L'acte va acabar amb el cant de "Els segadors" cantat a l'uníson per totspels presents i amb una xocolatada.

La marxa de torxes va reunir a molta gent

Ofrena de flors al monòlit en honor a Joan Plumé

Parlament institucional

Guarch, Raga i González penjant l’estelada



Sentit i multitudinari comiat a Flor Ferrer

El dimecres 5 de setembre el pati de l'escola Bertí va ser l'es-cenari del sentit i multitudinari homenatge que el poble de l'A-metlla va voler dedicar a la Flor Ferrer, mestre de l'escola Bertídurant trenta-cinc anys, directora del centre els últims sis, i queva morir el passat dia 27 d'agost.

Desenes de persones, entre les quals hi havia alumnes, exa-lumnes, pares i mares d'aquests, amics, familiars, companys iregidors i exregidors del Consistori encapçalats per l'alcaldeAndreu González, varen retre-li un emotiu homenatge en un acteconduït pel mossèn de l'Ametlla, Pere Farriol, en el que hi varenintervenir persones properes a la difunta.

La Dolors Gual representant el claustre de professors de l'escolaBertí, la Roser Gendra com a actual directora del centre, el Departa-ment d'Ensenyament a través d'una carta de condol, la regidorad'Ensenyament Roser Ametller, la Directora de l'escola Els CinglesVedruna de Mas representant els directors de zona, en Ferran Yco-balzeta en nom dels pares i mares d'alumnes i exalumnes, la MariaIriso en nom dels exalumnnes, així com familiars i amics propers ala Flor Ferrer, varen dedicar-li unes paraules tot coincidint en lainjustícia de la seva mort prematura, en la seva bonhomia i lloant latasca educativa, del tot vocacional, que va dur a terme a l'Ametlladurant els 35 anys que hi va exercir, i que li reserva un lloc preferenten la història col·lectiva de l'Ametlla del Vallès.

Eugeni Xammar dóna nom a un plade comunicació internacional perexplicar la situació de Catalunya

Segons han avançat diferentsmitjans de comunicació, el perio-dista, traductor i diplomàtic de l'A-metlla, Eugeni Xammar, dóna nomal nou pla de comunicació endegatpel govern de la Generalitat, queté per objectiu dotar de fluïdesa elcontacte amb els mitjans decomunicació internacionals, en unmoment en què la situació políticade Catalunya és centre d'atenciód'ençà de la multitudinària mani-festació de l'11 de setembre.

Amb aquest pla es pretenen solucionar les dificultats quepateix Catalunya per explicar-se a l'exterior, ja que els mitjansinternacionals majoritàriament interpreten les reivindicacionscatalanes única i exclusivament en clau econòmica i no tenen encompte la resta de factors.

L'ametllatà Eugeni Xammar (1888-1973) fou periodista idiplomàtic de renom que va treballar, entre d'altres, a La veu deCatalunya, La Publicitat, Mirador, La Tralla, El Poble Català i Ibe-ria, i que fou corresponsal a París, Ginebra, i Berlín.

Com a diplomàtic, va acabar treballant primerament a laSocietat de Nacions i, posteriorment, a les Nacions Unides.

Molt vinculat a l'Ametlla, també dóna nom a l'institut desecundària del poble.

Desenes de persones van recordar a la Flor Ferrer al pati de l’escola Bertí

L’Ametlla del Vallès, pre-sent a la inauguració del’exposició “Controles?”L’exposició, que rebrà la visita de 400 alumnes de les localitats que formen el Pla C17, aporta informació als joves sobre dorgues, els seus riscos i la prevenció

Les Franqueses del Vallès aculldes del dimarts 18 de setembrel'exposició de la Diputació de Bar-celona "Controles?", que fins el10 d'octubre rebrà la visita de400 alumnes de 3r i 4t d'ESO,batxillerat i cicles formatius decentres educatius de les cinc loca-litats que formen part del Pla dePrevenció de Drogues i Promocióde la Salut C-17 al Vallès Oriental,del que l’Ametlla en forma part.Es tracta d'aportar als joves infor-mació sobre els diferents tipus dedrogues, els seus riscos i treballaractituds amb ells per prevenir elconsum.

A la inauguració, el diputatJosep Oliva va remarcar “la pre-venció” com una de les millorsaccions “que podem fer des delmón local. Una estratègia de pre-sent pensant en el futur”. Peraixò "Controles?" articula elsseus continguts en la prevenció apartir de tres elements claus: elsnous patrons de consum; laimplicació de tots els agents; i laincidència en els estils de vida iels models socials.

El diputat d'Igualtat, Ciutada-nia i Benestar Social també vaalertar sobre les darreres dadesen el consum. Per això, un delseixos de treball que proposa l'ex-posició és “promoure i articularla prevenció des dels diferentsnivells: l'escolar, el sanitari, elsocial, el comunitari i sobretot,hem de tenir molt present elpaper de la família”.

A la inauguració de l'exposicióhi varen assistir:

El Sr. Josep Oliva i Santiveri,diputat d’Igualtat, Ciutadania iBenestar Social de l’Àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióde Barcelona; Sr. Francesc Colo-mé i Tenas, alcalde de Les Fran-queses; Sra. Rosa Pruna i Este-ve, regidora de Sanitat i GentGran de Les Franqueses; Sra.Gisela Santos, regidora de Políti-ques Socials de Les Franqueses;Sr. Andreu González Gil, alcaldede l’Ametlla del Vallès; RoserAmetller Sánchez, regidora deBenestar Social, Educació iEsports de l’Ametlla del Vallès;Sr. Pep Moret Tanyà, regidor deJoventut, Comunicació, Festes iServeis Corporatius de l’Ametlladel Vallès, Sr. Lluc Pelàez, alcaldede Figaró-Montmany, Sra. BertaCastaño Tordera, regidora d’Edu-

cació, Cultura i Joventut de Figa-ró-Montmany, Sra. Mar CanetBaños, regidora de dinamitzaciócultural, joventut, lleure i partici-pació La Garriga; Francesc Her-nández, Cap del Servei d’AccióSocial de Diputació; Sra. PilarSánchez Montero, Cap de seccióCentre de Prevenció i Intervencióen Drogodependències - SPOTT;Sra. Maribel Serra, Cap de laSubsecció de Suport Comunitariper a la prevenció de les drogo-dependències - SPOTT; JoaquimFernández, Inspector de Policiade Les Franqueses i el Sr. ManelGallego, Inspector de Policia deL’Ametlla del Vallès.

L'exposició es pot visitar finsel 10 d'octubre en horari dedilluns a dissabte de 10 a 14 i dedilluns a divendres de 15.30 a 20h, a la Sala d'exposicions delCentre Cultura de Bellavista.

D’esquerra a dreta: Berta Castaño, Roser Ametller, Gisela Santos, Andreu González,Francesc Colomé, Josep Oliva, Rosa Pruna, Lluc Pelàez i Pep Moret / Diputació de Barcelona

IES Eugeni Xammar

Aquest inici de curs ha estat dife-rent per als alumnes de 2n i de3r d’ESO de l’Institut EugeniXammar. A partir del segon diaclasse, tots els alumnes d’a-quests cursos es van posar a tre-ballar en un projecte interdisci-plinar anomenat Projecte Xammar que va duraruna setmana. Els alumnes de 2n d’ESO, pergrups, havien de treballar en un projecte d’enjar-dinament del pati nord de l’institut. En una partd’aquest terreny ja hi ha un hort, però la restaestà ple d’herbes. El projecte s’havia de poderrealitzar amb un pressupost econòmic i no haviade ser gaire car de mantenir, ja que el projecteque resulti guanyador es durà a terme. Els alum-nes van rebre l’assessorament de tècnics de l’A-juntament de l’Ametlla.

Per la seva part, l’alumnat de3r d’ESO havia de treballar en unprojecte sobre el consum domès-tic i municipal del poble. Al llargde quatre dies els alumnes vanestar fent un estudi amb facturesde casa seva i dades facilitadesper l’Ajuntament del consum engeneral, especialment en ener-

gia. Van rebre l’assessorament d’un tècnic de l’Insti-tut Català de l’Energia i d’un altre del Servei deSuport a les Polítiques de Consum de la Diputació deBarcelona. Durant aquests dies també hi havia al’entrada del centre una exposició sobre consumresponsable facilitada per aquest servei de la Dipu-tació. Aquesta experiència els ha servit per prendreconsciència que cal fer un consum responsable.

Tots els grups van fer el dijous 20 de setem-bre una presentació dels seus projectes davantde tribunals formats per professors.

Els alumnes de l’institut treballen en el Projecte Xammar

Alumnes de 2n al pati nord

Eugeni Xammar



El curs escolar NO ha començat amb normalitat

Dins del marc de restricció econòmica que ens ha tocatviure, entenem que són necessàries algunes de les mesuresque s’han pres des de les conselleries corresponents (treball,economia, ensenyament, sanitat...), però totes les coses tenenun límit i estem veient que en educació s’està traspassant lafrontera del que pot ser admissible en un entorn escolar.

Damunt del paper, al Departament d’Ensenyament lideuen quadrar tots els números que va fent per retallar des-peses; però, a les escoles, aquests mateixos números, apli-cats a persones, activitats, recursos i temps, cada vegadaens són més difícils d’encaixar-los en el dia a dia i, a poc apoc, anem perdent la possibilitat d’oferir a l’alumnat i lesseves famílies el ventall d’activitats que configuren unensenyament digne i de qualitat.

Concretem-ho: què hem perdut pel camí de les retalla-des?

Professorat. La nostra escola, de dues línies i 440 alum-nes, té 50 hores setmanals menys de dedicació docent, laqual cosa representa dos mestres menys a jornada sencera.

Activitats. La reducció de professorat no permet que lesactivitats de biblioteca i informàtica arribin al 100% de l’a-lumnat, només alguns grups hi podran assistir de maneraregular: la resta potser ho podran fer en un futur (o no?).Menys professorat comporta menys hores de reforç (atencióindividualitzada, partició de grups, tallers de plàstica) i desuport (acompanyants a les sortides escolars).

Mestre/a de religió. A data d’avui encara no tenim nome-nat mestre/a de religió, el qual, a més a més d’aquestamatèria, realitza altres tasques docents. Les conseqüènciesmés immediates són que no es poden impartir ni religió, niAEA (atenció educativa alternativa), ni fer tallers de plàsticaa cicle mitjà o educació infantil.

Substitucions. A partir d’aquest curs es cobreixen lessubstitucions del professorat a partir de l’onzè dia lectiu(dues setmanes escolars sense substitució), independent-ment de si el professorat és d’educació infantil, especialista,de primària o de l’equip directiu.

Aquests substituts s’incorporen al centre cobrint nomésles hores docents estrictes del professorat en situació debaixa laboral, per la qual cosa el nombre global d’horesdocents queda disminuït.

Fins al desè dia, la resta de professorat del centre cobriràla substitució del company/a absent i deixaran de fer les prò-pies tasques: reforç, matèries, especialitats, educació espe-cial, equip directiu.

Esbarjo. El Departament ha passat a considerar les horesd’esbarjo com una activitat de segona categoria, ja que en lareducció horària dels substituts queda explicitat que no hande fer aquesta activitat (si al capdavall el centre consideraque n’han de fer perquè realitzen tasques de tutor/a , auto-màticament cal deixar de fer algun reforç de l’alumnat:d’una manera o de l’altra, l’alumnat i el centre hi surten per-dent!).

En aquesta llista de pèrdues només hi hem inclòs aspec-tes que afecten directament l’alumnat. La llista seria moltmés llarga si hi afegíssim les retallades que ha sofert el pro-fessorat en tant que treballadors de l’administració i les queha sofert l’escola com institució.

Aconseguir satisfactòriament els objectius que defineix elmateix Departament d’Ensenyament (atenció a la diversitat,atenció personalitzada, impuls de llengües estrangeres,assoliment de les competències bàsiques,...) és la prioritatde tots els centres educatius, però calen els recursoshumans i materials imprescindibles per aconseguir-ho; i enaquests moments, dissortadament, no els tenim...

Professorat de l’Escola Els Cingles

Marion Suffert a la presentació del projecte

Cinquanta persones a lainauguració del projectepilot “L’Ametlla emprèn”Marion Suffert, de la consultora Vasis Conseil, va presentar el projecte quetindrà una durada de 4 mesos i que es basa en el contrastat mètode Job Friend

El dimarts 18 de setembrees va presentar a la Sala Poli-valent de l'Ametlla del Vallèsel projecte pilot "L'Ametllaemprèn", un projecte que ésla culminació d'un seguit d'i-niciatives endegades per l'à-rea de Promoció Econòmicade l'Ajuntament, que varencomençar fa gairebé dos anysamb el projecte "Dona invisi-ble", i que seguiren ambl'"Home reacciona" i el "CafèClub de Feina".

Així les coses, a partir deles vuit del vespre la regidorad'Ensenyament i d'Esports,Roser Ametller, va donar labenvinguda a les més de cin-quanta persones que varenassistir a l'acte, alhora queexcusava al regidor de Promo-ció Econòmica, Enric Castellví,que no va poder ser-hi pre-

sent. Abans de presentar a laMarion Suffert, de la consulto-ra Vasis Conseil, que comptaamb molta experiència en elsector de l'emprenedoria i queserà la cap d'equip d'aquestainiciativa, va deixar palesa lavoluntat del Consistori dedonar suport i de promocionarl'emprenedoria al municipi.

Acabada la introducció,Suffert va prendre la paraulaper explicar en què consistiràel projecte, el qual es basa enel mètode Job Friend, que haobtingut bons resultats aaltres països com Canadà.

L'objectiu d'aquest mètodeés ser capaços de crear activi-tats que afavoreixin i facin ren-dible la iniciativa emprenedora,i es basa en establir complici-tats i sinèrgies entre tots elsparticipants, amb el suport i

guiatge de l'Ajuntament i d'unequip de professionals, encap-çalats per ella mateixa.

En aquest sentit, l'Ajunta-ment de l'Ametlla oferiràeines, recursos humans iespais als emprenedors per-què puguin desenvolupar lesseves iniciatives.

Per tal de tirar endavant elprojecte es va establir un ter-mini de vint-i-quatre horesperquè la gent interessadas'hi inscrigués. Passat aquesttemps, s'ha fet una seleccióentre els inscrits restant-nevint, els quals participaran enaquest projecte. Es crearangrups de treball reduïts, quees reuniran dos cops per set-mana, i que comptaran ambassessorament, guiatge isuport al llarg dels quatremesos que durarà el curs.

Cafè Club de feina

A resultes dels bons resultats obtinguts a la pas-sada edició del Cafè Club de Feina, i donada lademanda que hi ha hagut perquè es repeteixiaquesta iniciativa que organitza la regidoria de Pro-moció Econòmica, properament s’edegarà una novaedició del Cafè Club de Feina.

Pots seguir el Cafè Club de Feina a través delFacebook (Cafeclubdefeina) o bé al Twitter (@cafe-clubdefeina).



1.- Aprovar l’esborrany de l’acta de la sessió anterior. Aprovat per unanimitat.

2.- Aprovació Festes Locals any 2013.Aprovat per unanimitat.

3.- Aprovació del Compte General 2013.Aprovat per unanimitat.

4.- Acusar rebuda la resolució recurs contenciós administratiu557/2007.Aprovat per unanimitat.

5.- Ratificació de l’acord de dissolució del Consorci de Turisme delVallès Oriental.Aprovat per unanimitat.

6.- Donar a compte de diverses contractacions de personal.

7.- Moció del grup del PP sobre el finançament de la guarderia municipal.Vots a favor: CiU (7) + PSC (3) + PP (1) + PA (1)

8.- Moció dels grups municipals de CiU, SI i PA sobre la Declaració d’Independència. (Es vota retirar-la per presentar-la com a moció d’urgència)Aprovat per unanimitat.

9 .- Coneixement de comunicacions oficials i decrets d’alcaldia.

10.- Mocions d’urgènciaa) Moció dels grups municipals de CiU, SI i PA sobre declaració d’in-dependència.Vots a favor: CiU (7) + SI (1) + PA (1)Vots en contra: PSC (3) + PP (1)

b) Moció dels grups municipals de CiU, SI i PA per l’exclusió moraldel domini de la Monarquia Espanyola a l’Ametlla del Vallès.Vots a favor: CiU (7) + SI (1) + PA (1)Vots en contra: PSC (3) + PP (1)

Votacions Ple ordinari del 26 de setembre de 2012

L’Ametlla, territori catalàlliure i sobirà, exlcòs dela Monarquia espanyolaUn cop aprovades dues mocions conjuntes de CiU, SI i PA, l’Ametlla es considera moralment territori català lliure sobirà, exclòs del domini de la Monarquia Espanyola

La sessió plenària de l’Ajunta-ment de l’Ametlla del 26 desetembre va estar marcada, cla-rament, per l’aprovació dedues mocions d’urgència pre-sentades pels grups de CiU, SI iPA, que versaven sobre la inde-pendència de Catalunya.

De fet, tots els punts de l’o-dre del dia es varen aprovar perunanimitat tret de les duesmocions esmentades, aprova-des amb els vots a favor delsgrups que les presentaven i encontra del PSC i del PP, i d’unaaltra moció presentada pel gruppopular que demanava ques’instés a la Generalitat deCatalunya a abonar els interes-sos esdevinguts del crèdit quel’Ajuntament va haver dedemanar per avançar el paga-ment de l’escola bressol a l’es-pera de rebre els diners pen-dents de la Generalitat. Enaquest cas, tots els grups hivaren votar a favor tret de SI,que va argumentar que no hi hafonament jurídic que secundireclamar abonaments d’interes-sos a la Generalitat.

L’Ametlla del Vallès, territoricatalà lliure i sobirà, exclòsde la Monarquia espanyola

Aquest és el nou estatus dequè gaudeix el poble després de

que s’aprovessin les esmentadesmocions de CiU, SI i PA.

A través d’una declaraciód’independència que trobareu alweb municipal i que va llegir elportaveu de SI, Francesc Sulé,s’insta “al Parlament de Catalu-nya, en general, i a tots els seusgrups parlamentaris, en particu-lar, per tal que la Cambra Cata-lana assumeixi a tots els efectesla completa sobirania nacionaldel territori de Catalunya i iniciïel procés per declarar i constituirl’Estat català lliure i sobirà,democràtic i social”.

En el torn de les exposicionsdels partits, Joan Guarch, delPA, va explicar que l’11 desetembre es va iniciar el camícap a la independència de Cata-lunya tot constatant l’augmentsignificatiu de l’independentismeentre la societat catalana,essent la difícil situació econòmi-ca una explicació per aquestaugment. També es va lamentarque l’Estat espanyol no faci capproposta en clau positiva i vaadvertir de l’estratègia de la porque s’utilitzarà des de diferentssectors per dissuadir el nou pro-cés d’independència, que vadefinir com un “repte increïble” icom un “exercici democràtic”, enuna exposició que van secundarels grups de CiU i SI.

Al seu torn, el PP, que va

votar-hi en contra, va argu-mentar que a la declaració llegi-da no s’explica com es pagaranels serveis i subsidis que unfutur estat català haurà dedonar als seus ciutadans i quèpassarà amb les empreses ambseus fora de Catalunya, així comamb les subvencions a la rama-deria i pesca.

Se li va respondre que Cata-lunya per si sola genera prousrecursos per poder assumir elque estava qüestionant.

El PSC també va votar-hi encontra adduint que la convoca-tòria d’eleccions el 25 denovembre havia accelerat elsesdeveniments i que considera-ven que no tocava aquestamoció, per bé que va remetre ala seva aposta per una EspanyaFederal.

La segona moció d’urgència,que també es pot consultar alweb municipal i per la qual l’A-metlla es va declarar exclosamoralment del domini de lamonarquia espanyola, es vaaprovar amb els mateixos votsque l’anterior.

L’alcalde Andreu Gonzálezva concloure afirmant que “Atreballar, als catalans no ensguanyarà ningú”, alhora queafegia que “El camí el farem encotxe, bicicleta o, si cal, a peu.No ens aturarà ningú”.

Reparació del ferm de diferentscarrers de la Miranda

Al llarg del passat mes de setembre i durant l’octubres’estan duent a terme obres de reparació a diferentscarrers del barri de la Miranda.

Degut al greuge que generen les arrels dels pins al fermdels carrers, aquestes s’han d’arrencar íntegrament, unafeina laboriosa que dificulta el ritme de reparació.

Està previst que el mes d’octubre finalitzin aquestesactuacions intentant donar cobertura al màxim de carrers.

L’import de la licitació és de 195.000€

Carrer Mont negre

Carrer Canigó


Els barris opinen...

Can Camp...

Los cambios políticos y las nuevas propuestas están viniendo de forma muyrápida y nos comienzan a afectar a cada uno de nosotros… Mientras tanto, lostemas del día a día de los barris se van solucionando o no hay que estar insis-tiendo constantemente ante los responsables de cada regiduría. Por ejemplo,hemos realizado un balance de las 30 reclamaciones que hemos pasado alAyuntamiento desde enero ´12 hasta hoy (temas de urbanización, circula-ción, elementos urbanos rotos, no mantenimiento adecuado, etc.) y llegamosa la conclusión de que se han solucionado totalmente 5 (alguna complicada,como la circulación de camiones por Can Plantada…), solucionadas parcial-mente 12 y hay 13 pendientes. Hoy día 26 septiembre, hemos tenido reunióncon las regidurías de Barris, Medi Ambient y Sanitat para acordar accionespara el control de la proliferación de las camadas de gatos (zona Mimosa yCamelia, etc.) y de las acciones que hay que programar para el control de laplaga de mosquitos que hemos sufrido este verano y que ha demostrado quelo contratado hasta ahora no es suficiente. Y muchos otros temas más que sonlos cercanos a los vecinos y que también les preocupan.

Hemos visto que hay avances en algunos temas y en otros estamos llegan-do a puntos en común. Todo esto es trabajo y trabajo que nos obliga a insistirante Territori y Barris para avanzar en la ejecución de las acciones acordadas.

El proyecto de las aceras de la carretera parece que avanza (hay ya uncompromiso de la Diputació y el proyecto está en exposición pública) y se ini-cia ya un arreglo parcial en el cruce del Passeig con la carretera Sant Feliu en laque se colocará un semáforo y se eliminarán los obstáculos de la entrada alPasseig desde la carretera Sant Feliu.

Mientras tanto, el domingo 30 septiembre celebramos la Assamblea y laFesta de Veïns. Queremos que haya mucha participación y hemos organizadoun programa para pasarlo bien. Os esperamos a todos!

En estos días de septiembre hemos visto movimiento de obras en la carretera delPuiggraciós y según planos en La Miranda, esperemos que pronto lleguen al Serrat.De todo lo acordado en la última reunión de momento no se nos ha comunicadonada. No dicen nada, no cumplen fechas y sí ponen alguna dificultad más a la horade arreglar lo ya acordado, como por ejemplo el badén del carrer Gralla. Paciencia.

Veïns del Serrat

El nostre barri va celebrar la Festa Major els dies 31, 1 i 2 de setembre. Es van fermoltes activitats: cantada d’havaneres, jocs d’aigua, arrossada popular, sopar i ball,una demostració d’aeromodelisme, una classe de ball, botifarrada, un bingo i duesrifes. Per poder dur a terme tot això, que en els temps que corren és molt difícil, vàremcomptar amb la col·laboració desinteressada de molts comerços de l’Ametlla i voltants.Volem donar-los les gràcies, i esperem no deixar-nos a ningú. Gràcies a tots!!

El Serrat

Pinar i Portús

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈSYOSE MODA CALÇATS IRENEOLIVIA FLORSPERRUQUERIA SIMBOL 4RESTAURANT LA MASIA GARDEN EL XIPRERPAPERERIA PEIPARSPERRUQUERIA TINA’SPISCINES ANEXPORTHOBBY MODELISME SANT JORDIAUTOSERVEI GANDUXEINSTAL·LACIONS CANUDASFARMACIA PUIGDOLLERSCARNISSERIA LA PERLALA PLANA DE VICSANT JORDI BARLA PIZZERIA DE L’AMETLLAGAME SHOPFARMACIA SAN JORDILA PLAÇA BELLA RESTAURANTLA BOTIGA DEL BARRIL’ESTANC DE L’AMETLLAVIDEO CLUB L’AMETLLAFORN ARGEMI (BIGUES)EL PI DOLÇ (BIGUES)FORN FLOR DE NEU (BIGUES)PEIXATERIA AQUARI (BIGUES)

RESTAURANT LA SALA DE CAN SABATER (BIGUES)BAR L'ARCIS (BIGUES)FERRETERIA CAN MIQUEL (BIGUES)PUNT LEGAL (BIGUES)FARMACIA TORRES (BIGUES)PERRUQUERIA NOU ESTIL (BIGUES)CAN SAPERA (BIGUES)ESTILISME ESTHER (BIGUES)CINEBANK (BIGUES)BAETA PERRUQUERS (BIGUES)RESTAURANT CAN TRAVE (BIGUES)SUPERSERVEI PRESSEGUER (BIGUES)CRISTALERIA (BIGUES)RESTAURANT LA NAU (BIGUES)SUPERMERCAT CAN BOSCH (BIGUES)EMBOTITS GUINO (RIELLS)FONT DE LA PINEDA (RIELLS)VIVERS ERNEST (LLIÇA D'AMUNT)IDEAL CARNS (CANOVELLES)RESTAURANT CAN OLIVERAS (RIELLS)RESTAURANT L'AMFORA (STA EULALIA DE RONÇANA)RESTAURANT LA MAMMA (STA. EULALIA DE RONÇANA)PASTISERIA DAVID (SANTA EULALIA DE RONÇANA)MARCS RONÇANA ( SANTA EULALIA DE RONÇANA)FARMACIA LORETO CARDELLA (BARCELONA)MARIA DEL PORTUSLA ROSTISERIAMONTOLIU-NAQUI

Resposta a l’associació de veïns de la Miranda

A la darrera edició del Barris opinen del mes de setembre, l’associació de veïns dela Miranda es queixava de lentitud de l’administració municipal, cosa que és bencerta però que s’està intentant corregir.

Fent referència a la queixa per la lentitud en concedir permís per canalitzar el gasper l’empresa Som Gas, hem de dir que les feines d’asfaltat del carrer no estan vin-culades, en cap cas, a aquesta instal·lació, i que l’empresa esmentada està subjecte,com qualsevol veí o administració, a la sol·licitud de les llicències pertinents i l’apor-tació de la documentació requerida. L’Ajuntament ha reclamat a Som Gas diversesvegades l’aportació de plànols, projecte i informació addicional i encara no ha donatresposta.

El Consistori està obert a facilitar les llicències d’obres sempre i quan estiguinsubjectes a la normativa vigent.

Preguem que l’associació analitzi amb detall l’estratègia que tenen les compa-nyies de servei d’enfrontar veïns i administració municipal amb l’únic interès de treu-re’n profit.

Regidoria d’Urbanisme

La renovació de les lluminàries de 1.800 fanals suposarà l’estalvi d’un 30%

Al llarg d'aquest mes de setembre s'han estat substituint les llumi-nàries de gran part dels fanals del poble (entorn uns 1.800) llevat delsmés moderns o on s'han renovat en els darrers anys. Aquesta actuacióté un cost de 180.000 €, però la despesa que suposarà per a les arquesmunicipals serà mínima, ja que l'Ajuntament compta amb el finança-ment de l'Icaen (64.000€) i del PUOSC (100.000€).

Es calcula que la renovació de les lluminàries per unes de noves,energèticament més eficients, suposarà l'estalvi d'un 30% de la des-pesa actual.


Els partits opinen

Aquest tros de vers del poeta Miquel Martíi Pol s’escau més que mai als temps queestem vivint.

En el darrer escrit parlàvem de la reunióMas-Rajoy per al Pacte Fiscal, i de la impor-tància de la manifestació per al dia 11 desetembre.

Com a resultat de l’èxit per una banda dela Diada i del fracàs per l’altra de la reunió,ara estem en un moment de gran transcen-dència històrica, que ens portarà de bensegur cap a l’Estat propi.

No serà un camí fàcil, ja ens ho diu el nos-tre President Mas, però no per això impos-sible. És molt important que cadascú denosaltres ens impliquem, tots tenim la nos-tra part de responsabilitat, els polítics han defer la seva feina però nosaltres també elshem de recolzar, doncs un Govern sense unpoble darrera no va enlloc. Ja hem pogutveure l’important que ha estat la massivaparticipació a la Diada.

La “taca d’oli” ha d’anar continuant, adhe-sions, penjada d’estelades i senyeres als bal-cons, parlar amb els nostres veïns, amics,companys de feina. Hem d’anar convencent,perquè des d’Espanya l’atac mediàtic potser molt ferotge, com ja s’està veient. Ame-naces, insults, política de la por, però no enshem de deixar intimidar. Com molt bé va diren Francesc Homs, “aquest procés ques’obre no és per a impacients, sinó per aresistents”.

L’altra participació ha de ser a les urnes.El proper 25 de novembre tindrem elec-cions, hem d’anar a votar i hem de fer-horesponsablement, del resultat d’aquesteseleccions es farà més viable o no el pas cap ala independència.

No volem un “trencament”, simplementfer el nostre camí, som veïns i ens hauremd’entendre, molts catalans tenen les sevesarrels a Espanya i això no ho podem obviar,perquè Catalunya és una terra d’acollida, unpaís obert, format per moltes cultures inacionalitats. Per aquest fet més que maihem d’estar units, tenim un objectiucomú, i no és moment de diluir-nos.

La majoria de partits sembla que ho tenenclar, menys PP i PSC-PSOE, tots dos sucur-sals dels seus respectius partits espanyols.Ara és moment de veure qui pensa en el paíso en el partit, ara és hora de veritats.

El PSC aposta per renovar el pacte federal cons-tituent que va donar lloc a l’autonomia catalanafruit de les elecccions del 77 i asegura que aratambé caldran eleccions per definir què volen elscatalans.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, apostaper “una relació específica i bilateral del govern deCatalunya amb el Govern d’Espanya, i de la Gene-ralitat de Catalunya amb l’Administració General del’Estat. Aquesta relació té un nom en molts païsosestables econòmicament, cohesionats socialment ipròspers internacionalment: es diu model de rela-cions federal. Unió lliure en la diversitat. Per minomés hi ha una via i es diu federalisme”. “Ambquins objectius? El reconeixement nacional deCatalunya a partir d’un tracte bilateral preferent; laconsolidació d’un nivell d’autogovern ampli i la par-ticipació directa en la formació de la voluntat del’Estat; i l’establiment d’un nou pacte fiscal”.

“Aquest és un futur viable, renovar el pactefederal constituent. El poble de Catalunya demanapoder decidir. I per fer-ho cal poder renovar elpacte que va donar lloc a l’autonomia de Catalunya,el pacte constituent de l’autonomia catalana previal pacte constitucional. Aquell pacte, el de 1977, vaser un pacte veritablement federal, basat en la unióen llibertat. Un pacte fruit d’unes eleccions, les dejuny de 1977, en què van guanyar les forces políti-ques favorables a un restabliment de l’autonomiaen la figura del President de la Generalitat a l’exili.També ara caldran primer unes eleccions per definirquè volen els ciutadans de Catalunya”.

“L’Estatut va ser un intent fallit de renovar-lo. Lapolítica no és una ciència exacta i sovint avançaamb el mètode de la prova i l’error. El que esticsegur és que en tot cas l’Estatut és l’únic punt departida fiable avui mateix per tornar a teixir l’en-tramat de les relacions Catalunya i Espanya, peraixò no vull amagar la seva existència, com fa elGovern, sinó que el trec a la llum per reivindicar lanecessitat d’establir un nou pacte entre Catalunya iEspanya que ens permeti sortir de l’atzucac en elque alguns ens volen situar”,

Pere Navarro ha alertat també que “patim unacrisi sense precedents i els actuals governs esmostren incapaços de trobar alternatives a unapolítica que ens ve fixada des de fora de forma pocdemocràtica i que es demostra empobridora iinjusta, perquè colpeix als que no tenen ni veu nipoder i deixa immunes als que tenen capacitat percontribuir més i millor a l’esforç que tots plegatsnecessitem fer per sortir d’aquesta situació”. “Hemde confiar més en les capacitats i potencialitats dedesenvolupament i creixement del nostre teixitempresarial tradicional a l’hora de sortir de la crisi iapostar per la seva actualització a través de lainnovació, per sortir reforçat. El sector comercial ésun d’aquests sectors”.

“L’economia catalana necessita estabilitat ihoritzons clars per poder tornar a créixer. Lesempreses catalanes no volen incerteses polítiques,ja en tenen prou amb les incerteses econòmiques.Les empreses catalanes necessiten suport delgovern de Catalunya i suport del govern d’Espan-ya. I això només ho aconseguirem a través delpacte, i no de la ruptura”.

[email protected]

El PSC aposta pel federalisme

“Tot està per fer,tot és possible”

Pressumptes irregularitats en les requalificacions urba-nístiques de Can Plandolit

Respecte a la publicació del document Informe20/2012 Sindicatura de Comptes de Catalunya. Ajunta-ment de l'Ametlla del Vallès. Requalificacions urbanísti-ques de la finca els Avellaners de Can Plandolit i les pos-sibles compensacions econòmiques que van comportar,(https://www.ametlla.cat/documents/informe_sindica-tura_de_comptes.pdf) SI-L’Ametlla, prèvia consulta alsserveis jurídics, vol manifestar el següent:

Aquest és un document que simplement posa demanifest mancances del procediment administratiu. Potser que n'hi hagi més o pot ser que la relació sigui com-pleta. Però no les valora en tota la profunditat amb laqual cosa les conclusions són poc conclusives malgrat elsesforços i recursos emprats en la fiscalització de lesactuacions. El règim en el qual vivim és així: els organis-mes de control controlen fins a un punt a partir del quales treuen les responsabilitats de sobre: ningú vol jutjar,es diu, i llavors tothom jutja inapropiadament.

Al nostre entendre d'acord amb la legislació espanyo-la vigent, hi han dues possibilitats: és el procediment nulde ple dret? Concepte jurídic que vol dir que totes lesresolucions i procediments són nuls; ¿O bé les deficièn-cies posades de manifest són subsanables? Cosa quevoldria dir que admeten esmena i que, per tant, un copcorregides faran vàlides les actuacions. No es diu enllocperò el rovell de l'ou de la qüestió és, però, el següent: larequalificació urbanística informada, per al cas que hagigenerat beneficis a la propietat, respon a una necessitato a un tracte de favor?

La qüestió no plantejada, l'existència de tracte defavor o no, hauria de ser prioritària malgrat que l'Infor-me no en digui res, perquè inclusivament per les lleisadministratives i d'urbanisme no és possible mai l'es-mentat tracte, i per tant, encara que no hi haguessinmancances procedimentals el procediment fóra nul siresultés evident i provat que la requalificació no és altracosa que una reserva de dispensació, que és el conceptejurídic del tracte de favor, el qual està lligat a la inexis-tència d'interès públic.

L’informe hauria de ser objecte de valoració per unpenalista. ¿Els representants municipals de l'Ametlla, queòbviament no formen part de la trama del Palau i no sem-bla que rebessin cap compensació personal per les sevesactuacions, van ser forçats pels dirigents dels seus partitso pels càrrecs de la Generalitat a seguir el procediment?Fixem-nos que l'al·legació del Director General d'Urbanis-me justament posa l'èmfasi en que les actuacions corres-ponien a l'interès públic i el propi Informe de la Sindicatu-ra dóna compte, però no analitza, les justificacions sobre"cohesió social", etc. dels projectes. Solament el final dela pàgina 58 i el principi de la pàgina 59 de l'Informe dónapeu a qüestionar el pretès interès públic d'una de lesactuacions, però l'Informe no hi entra a fons i simplementemet una opinió a part que en el camp de l'urbanisme demoment situacions com la descrita són força habituals,és a dir, els programes d'actuació són un marc però no unprograma estricte d'inversions.

Hi ha un tema molt rellevant, i és el fet de disfressarun Conveni Urbanístic com a Conveni de Mecenatge quel'Informe de forma clara considera encertadamentinexistent. Els Convenis Urbanístics tenen un procedi-ment reglat i amb la disfressa s'ha de veure si també esva forçar el no seguiment d'aquest tràmit. Sense un exa-men detallat del procediment, dels anuncis d'informaciópública, i de les al·legacions, no es pot concloure massares, però al nostre entendre és una confusió interessadaque pretenia justament confondre l'opinió pública i, pertant, podria ser molt bé que tot el procediment sigui nul.

Per tot això exposat, creiem que l'Ajuntament had'actuar per esbrinar si hi ha una possibilitat de desclas-sificar el sòl sense cost.

Solidaritat Catalana per la IndependènciaSecció Local de l’Ametlla del Vallès

ametlla@solidaritatcatalana.catwww.territoris.solidaritatcatalana.cat/ametlladelvalles


Els partits opinen

Todos los que somos de l’Ametlla, hayamosnacido aquí o no, tenemos el convencimiento deque se trata de un pueblo muy agradable y tran-quilo para vivir. Toda la gente que he conocido haencontrado paz y ha escapado de la vida frenéticade Barcelona u otras.

¿Es que ahora ha dejado de ser un pueblo tran-quilo? Afortunadamente los vecinos seguimossiendo los mismos, pero los partidos políticos aquí,igual que en el resto de Cataluña, nos empeñamosen que no sea así.

Recientemente hemos tenido una marcha deantorchas que sinceramente en otros países trae-ría recuerdos que se consideran irrepetibles y conlos que nuestros políticos ahora se dedican a jugar.

Los partidos políticos consideramos que la fuerzala dan las sillas y nos olvidamos que detrás de losvotos están las personas que quizás no quieranaquello que los políticos nos empeñamos en solicitar.

Sinceramente L'Ametlla está tomando una deri-va independentista que no refleja el sentir mayori-tario de la población. Es por ello que solicito unamayor moderación en los planteamientos de CiUque hasta ahora tenían una posición nacionalista yque habiéndose quitado la careta se están mos-trando como radicales independentistas.

Lejos de los planteamientos políticos agradece-ría una mayor serenidad en los discursos y lasacciones de aquellos que gobiernan y una vuelta alequilibrio que debemos mantener todos los ciuda-danos del pueblo.

Si no volvemos a la cordura, L’Ametlla junto conCataluña tomarán una deriva Independentista queno sabemos dónde acabará.

Tots els que som de l'Ametlla, haguem nascutaquí o no, tenim el convenciment que es tractad'un poble molt agradable i tranquil per viure-hi.Tota la gent que he conegut ha trobat pau i haescapat de la vida frenètica de Barcelona o altres.

És que ara ja no és un poble tranquil? Afortuna-dament els veïns seguim sent els mateixos, peròels partits polítics aquí, igual que a la resta deCatalunya, ens entestem a que no sigui així.

Recentment hem tingut una marxa de torxesque, sincerament, en altres països portaria recordsque es consideren irrepetibles i amb els que elsnostres polítics ara es dediquen a jugar.

Els partits polítics considerem que la força ladonen les cadires i ens oblidem que darrera delsvots estan les persones que potser no volen allòque els polítics ens entestem a sol·licitar.

Sincerament, l'Ametlla està prenent una derivaindependentista que no recull el sentir majoritari dela població. És per això que sol·licito una majormoderació en els plantejaments de CiU, que fins aratenien una posició nacionalista i que s'ha tret la care-ta i s'estan mostrant com radicals independentistes.

Lluny dels plantejaments polítics, agrairia unamajor serenitat en els discursos i les accions d'a-quells que governen i una tornada a l'equilibri quehem de mantenir tots els ciutadans del poble.

Si no tornem al seny, l'Ametlla juntament ambCatalunya prendran una deriva Independentistaque no sabem on acabarà.

Saludos/salutacionsJuan Esteban

Regidor PP L’Ametlla del Vallès

¿Un pueblo independentista?

¿Un poble independentista?

El grup municipal del Pacte per l’Ametlla volemcompartir des d’aquest espai els sentiments degoig i d’esperança que ens ha desfermat la granmanifestació pels carrers de Barcelona el darrer dia11 S. Estem convençuts que estem davant unanova etapa en la història del nostre país que no témarxa enrera, i que el camí cap a l’autodetermina-ció i cap a la construcció d’un Estat propi cadavegada té més aliats.

Els partits que formem el Pacte per l’Ametllaconfluïm també en la lluita pel dret a decidir davantl’Estat i davant els mercats. Els pactes socials ipolítics fets durant la transició s’han trencat, lasentència va posar fi a l’estratègia de la reformafederal de l’Estat. Els grans poders econòmicsestan buidant de contingut la sobirania popular, ladels ciutadans a favor dels seus dictats.

L'Estat propi esdevé avui punt de trobada pertrencar el bloqueig de la situació actual, la societatcatalana necessita avui disposar de poder polític ieconòmic fort per fer front als reptes econòmics iecològics. Necessitem estat per decidir i realitzarpolítiques adaptades a la realitat de Catalunya inecessitem controlar els propis recursos.

També avui ens trobem còmodes en el Pacte perl’Ametlla treballant junts pel dret a decidir comestratègia i com objectiu per aturar les onades d’a-gressions als drets socials conquerits al llarg demolts anys.

El nostre futur es juga a Catalunya i a Europa enla recuperació de la democràcia real, de la justíciasocial. No podem reduir l’atac a la sobirania comuna qüestió exclusivament de relacions amb l’Es-tat, també hem d’expressar la nostra sobiraniacom a poble no plegant-nos davant els interessosde l’economia especuladora.

Sabem que s’ha girat molta feina per fer, sabemque és més fàcil criticar que construir, però tambésabem que quan volem som molt forts. Catalunyaaquesta setmana és més rica i plena d’il·lusió quela setmana passada, i el Pacte per l’Ametlla també.

L’Onze de Setembrede2012: una Diada que ha fet història

La Policia Local informa...

Comença un nou curs pels infants del nos-tre municipi, moltes coses noves per apren-dre i altres per fer-ne memòria, ja que des-prés de l’estiu han quedat una mica en l’oblit.

Però també és un nou curs per a totsaquells que cada dia complim amb la rutinade portar-los i recollir-los. Per això, un copobservat com ha estat l'adaptació al nou curs,aprofitarem per recordar unes quantes nor-mes que durant el darrer any van merèixeruna bona nota al final, però que sembla quealguns han oblidat durant aquests primersdies.

L’objectiu principal és aconseguir i garan-tir en tot moment la seguretat dels infants, lacordialitat entre els conductors i la convivèn-cia entre aquests i els vianants. A continuaciórecordem quines són les pautes que es vanestablir depenent les escoles i altres, que sónnormativa de la Llei de seguretat Viària apli-cable a tots:- La zona de protecció escolar de l’EscolaBertí queda restringida al trànsit de vehiclesen els següents horaris : de 8,45 h. a 9,15 h. ide 16,15h. a 16,45 h.- Està prohibit fumar a les voreres dels cen-tres escolars. Llei 42/2010, de 30 de desem-bre.- Fer ús dels sistemes de retenció infantils idels cinturons de seguretat. - Fer ús dels sistemes de mans lliures si s’hade parlar pel mòbil.- Respectar la velocitat establerta.- Els gossos han d’anar lligats quan estan a lavia pública.- No aparcar les motos en les voreres de lazona escolar.

Us informem que a la pàgina web de laPolicia Local podeu trobar tota la informacióreferent a les normatives dels punts ques’han recordat en aquest article.

Així mateix, us comuniquem que a la webs’anirà informant puntualment de totes lesincidències, obres i talls de carrers que esprodueixin a la via pública i puguin afectar ala circulació en el municipi.

Aprofitem per agrair la col·laboració delsciutadans que han comunicat a la Policia Localfets o situacions fora del que és habitual i quehan permès, en certes ocasions, evitar situa-cions de risc o inseguretat per la resta dels ciu-tadans.

+ info: www.ametlla.cat/policia


M. Àngels CabelloM. Àngels Cabello i Jodar va ser regidora pel PSC de Benestar Social, Educació, Recursos

Humans i Cooperació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès des del 2003 fins el 2010, i alcal-dessa des d’abril de 2010 fins el maig de 2011.

A les passades eleccions municipals es va presentar com a candidata del grup socialista, elqual va obtenir tres regidors. D’aleshores ençà encapçala el grup majoritari a l’oposició, de laqual n’és portaveu.

Joan Cucurella

A la darrera entrevistaque li vàrem fer el mes dejuny de 2011 com alcaldes-sa sortint es mostrava moltdisgustada per les pres-sions rebudes els darrersmesos de la legislatura.

Com ho veu ara amb ladistància que dóna eltemps? Ha passat pàgina?

Quan parlava de pressionsem referia al canvi d’estratè-gia del grup de Convergència iUnió, a les formes de fer. Nom’agrada el "tot val" a l’horade fer campanyes electorals, imalauradament són estils queels veiem contínuament perpart de tots els grups, i no emrefereixo només als locals.

Amb la distància segueixopensant el mateix. L’actualgrup municipal socialista livàrem demanar al Sr. AndreuGonzalez i a la resta del seuequip que acompanyés ambnoms i cognoms la mala ges-tió dels govern anteriors, del2003 al 2011.

Responent a la seva pre-gunta, li he de dir que sí, hepassat pàgina.

El fet d'haver estatalcaldessa anteriormentcreu que determina la sevamanera de fer oposició?

Sense cap mena de dubte.Quan una persona té conei-xement del funcionament dela gestió municipal, sap quehi ha molts elements queintervenen i que normalmentno va tot rodat. No tot depènúnicament de la voluntat delpolític de torn. S’ha de donartemps. Però això no treu queno estiguem atents a la gestióque realitza l'equip de govern.

Quin balanç fa de latasca del seu grup i de larelació que té amb elsaltres grups de l'oposició?

Al llarg d'aquest primer anyi tres mesos de legislatura, laprincipal tasca que hem realit-zat ha estat anar aclarint ter-mes de la gestió de les legisla-tures 2003-2007 i 2007-2011que a vegades han aparegut ique s'han exposat de formamalintencionada, donant ex-plicacions i demanant quediguessin les coses amb pre-cisió. Hem fet propostes prò-

pies i hem donat recolzamenten d'altres.

Amb els altres grups del’oposició en general hi ha unbon clima. Tot i això, és clarque hi ha temes i momentsen què cadascú intenta obte-nir protagonisme.

Com valora la feina fetaper l'actual equip de go-vern després de més d'unany de legislatura?

En alguna ocasió ja hovàrem exposar. Actualmentestem patint una forta crisique el darrer any i mig encaras’ha aguditzat més. S'ha pro-duït un augment del deuteestatal i de la Generalitat, undescens dels ingressos munici-pals, tant pel que fa a la recap-tació d'impostos com l'IBI,escombraries, llicències, etc.com per les aportacions del’Estat i per la dificultat de laGeneralitat per pagar el deutecontret amb els municipis.

En un context tant compli-cat econòmicament parlantcom l’actual, l'equip de go-vern, al juny del 2011 i en elspressupostos del 2012, van

augmentar en uns 85.000 €anuals les despeses en sousde càrrecs polítics, regidors,respecte el pressupost del2010 fins el juny de 2011, enel que es van rebaixar elssous i també les dedicacions.

També vull dir que obres ala via pública que s'estan rea-litzant, com l’ampliació delpont de la Terrera o la ins-tal·lació de semàfors a lacarretera de Sant Feliu a lacruïlla amb el Passeig l’Amet-lla i amb carrer del Prat, sónobres aprovades en el perío-de comprès entre 2010 i elmaig del 2011, així comtambé la futura urbanitzacióde la vorera sud del tramurbà de la carretera de SantFeliu. D’altres actuacions enàmbits com esports, serveissocials, educació, joventut,gent gran, dones, etc. espero

que continuïn el treball fetanteriorment i millorar-lo.

Animar-los a avançar en lapromoció de sectors econò-mics del poble, en la promo-ció de l’ocupació, en imple-mentar energies renovablesque poden representar unestalvi i una contribució almedi ambient. Sé que no sóntemps fàcils i que serà com-plicat fer inversions, ja queestem immersos dintre del’actual conjuntura.

Vostè va ser regidora deBenestar Social de l'Amet-lla durant molts anys i vacontribuir a l’organitzacióde la regidoria. Com creuque afecta o afectarà lacrisi als serveis socials delpoble?

He de dir que el pressupostde Benestar Social, dins del’actual marc de retallades,l’han mantingut. Però crecque hagués calgut incremen-tar-lo per donar resposta a unaugment de les necessitatsbàsiques (alimentació, sub-ministres i endegar projectesd’ocupació), ja que els pro-grames d’ajuda econòmicasocial de la Generalitat estanpatint un retard d’un any enl’aprovació i pagament, i queles persones que es quedensense subsidi, els autònomsque no tenen dret a l’atur, etc.pateixen molt.

Les taxes de l’escola bres-sol i de l’escola municipal demúsica les han augmentat, iel que ha retallat la Generali-tat ho estan pagant els ciuta-dans. I s’han perdut suportsdes d'Educació a necessitatsespecials dins les aules queno cobreix la Generalitat.

Quins creu que són elsprincipals problemes quepateix l'Ametlla i coms'haurien d'abordar?

Sobretot, en aquests mo-ments de dificultats, no tenentant a veure amb infraestruc-tures com amb les persones.Existeix silenci en el nostremunicipi, gent que pateix perla pèrdua de la feina. Silenciperquè la distribució del nos-tre territori no afavoreix lesrelacions interpersonals, iaquests condicionants podenconvertir en cròniques situa-cions de feblesa. Això s’hau-

ria d’abordar. No és fàcil, nitinc la resposta, però sí ques’hauria d’intensificar el tre-ball amb les escoles i dema-nar la complicitat del profes-sorat. Un nen diu molt de lasituació familiar que viu, iaquesta col·laboració pot per-metre treballar amb les famí-lies que ho estan passantmalament. D’altra banda, iem consta que hi estan po-sant fil a la agulla, és el noconformar-se amb les esta-dístiques d’atur i posar caraals números. Promoure con-tactes amb les indústries igremis professionals, tant del

poble com de la comarca, enspermetrà treballar plegatsper la regeneració de l’ocupa-ció, la formació permanent iel contacte amb els petitsempresaris i autònoms .

Veu la llum al final deltúnel a curt termini?

M’agradaria dir que sí queveig la llum, però a aquestesalçades quasi tots sabem quepatirem més retallades i quepels municipis, encara querebin el pagament del deutecompromès, les aportacionsde l'Estat cada any sónmenors. La fiscalitat i la puja-da de l'IVA també afecta al'administració pública.

Però el perill real és larecentralització de les estruc-tures de l'Estat. L’administra-ció local, el municipi, no téaltre sentit que donar respos-

ta a les necessitats dels seusciutadans i millorar el seuterritori. És l'administraciómés propera al ciutadà per aquè aquest exerceixi el seudret i la seva obligació.

Són altres les despesesque s’haurien de retallar; elnúmero de representants, elsnombrosos càrrecs de con-fiança, els cotxes oficials, lesdietes i tots els complementsque tenen afegits els souspúblics. Ara ja tenim mésinformació de la crisi i aques-ta situació no es deu nomésal “despilfarro de los bienespúblicos”. Dubto molt que enun futur recuperem el benes-tar de què hem gaudit durantles darreres dècades. Però elque no podem perdre es l’ac-cés a l’educació i a la sanitat.

Vostè ha deixat de serla primera secretària delPSC de l'Ametlla a favorde Baldomero Reyes. Coms'ha d'interpretar això?

El PSC va celebrar el seudarrer Congrés el novembrepassat, i això implica estatuà-riament renovació de càrrecsen les estructures del partit.

Contempla la possibilitatde tornar a ser alcaldable?

Miri, li podria contestarque encara estem lluny del’escenari de les propereseleccions. Però després d'ha-ver estat vuit anys a l’equipde govern anterior, i amb elcompromís de complir quatreanys com a portaveu de l’o-posició, no em tornaré a pre-sentar. Porto una mica mésd'un any podent tenir temps,temps per estar amb la mevafamília i per gaudir dels meusamb la tranquil·litat que hetreballat el millor que he po-gut i he sabut per l'Ametlla.

“He de reconèixer que elpressupost de Benestar

Social, en un context coml’actual, l’han mantingut.Però crec que s’hauriahagut d’incrementar”

“Després d’haver formatpart durant vuit anys de

l’equip de govern, i haventfet de portaveu de l’oposi-ció durant quatre, no em

tornaré a presentar”

M.Àngels Cabello és portaveu del PSC a l’Ajuntament / Arxiu


Concert solidari de Gospel en benefici d’AFANOC

El passat diumenge 30 de setembre l’església de SantGenís va ser l’escenari d’un concert solidari de Gospel enbenefici d’AFANOC a càrrec del Cor Carlit, en el qual hivaren assistir l’alcalde Andreu González i els regidors RoserAmetller, Carles Borràs i Xavier Martínez , i més de dues-centes persones que varen omplir l’església de gom a gom.

AFANOC és una Associació de Nens amb Càncer queestà integrada pels seus pares, mares, amics i familiars, ique té com a objectiu buscar solucions al conjunt de trans-torns relacionats amb el càncer infantil.

Per AFANOC és essencial evitar que el càncer sigui motiude segregació i de marginació, i molt important que elspares, mares i la societat en general tingui un paper actiuen el guariment dels nostres fills.

Trobaràs informació de totes les inciatives endegadesper aquesta associació a www.afanoc.org, a través de laqual et pots associar o fer aportacions.

entitats, successos, curiositats, activitats, oci, el dia a dia Societat

Agrupació de la Gent Gran del’Ametlla del Vallès

Els jocs de cartes es practiquen atot arreu i a tots els països, acasa, en reunions socials, alsbars, als casinos i per descomp-tat als casals. No són simplesjocs d’atzar, doncs la intel·ligèn-cia i l’estratègia del jugador hicompten molt. Els jocs de cartesja es practicaven fa moltíssimanys, els primers probablementa Xina el segle XII des d'on esvan estendre per tot l’Orient. Elscreuats del segle XII i XIII elsportarien a Europa. Els exem-plars més antics provenen d’Ità-lia, des d'on passarien a Espanyapel Sud de França i després aAlemanya i països nòrdics.

Els formats han canviat moltal llarg del temps, com també elsdissenys. La baralla anglesa, lamés estesa per l’Imperi Britànic,té quatre pals de 12 cartes, mésquatre comodins, el mateix quela francesa, de la que prové, ique ja el segle XV va incorporarels coneguts cors, diamants, trè-vols i piques, utilitzant en lesfigures les imatges de reis comDavid, Juli César i Carlemany,amb el nom escrit en un lateral.Durant la Revolució Francesa,però, es van suprimir les imatgesreials i es van usar imatgespopulars de personatges clàssicso també simbologies abstractes,encara que amb la restauraciómonàrquica les figures de reistornarien a sortir. La barallaanglesa, però, té figures mésabstractes i no representen cappersonatge.

Fins el segle XVII les cartestenien el dors en blanc. Despréses va començar a imprimir-loamb dibuixos per evitar que lacara es pogués traslluir al jugadoroponent. Les figures simètriquesreversibles apareixen cap el 1850en les baralles franceses per evi-tar que es poguessin endevinarles figures que tenia un jugadorpel moviment instintiu de posarla figura dreta. Tan a la barallafrancesa com a l’espanyola, elnº1 és l'as, nom que ve del llatíque vol dir precisament u, i delgrec (heis). És la carta mésvaluosa en la majoria de jocs isimbòlicament s’aplica As perqualificar un expert o campió.

La baralla espanyola té igual-ment quatre pals de 12 cartesamb simbologies diferents i lesfigures són, com tots sabem,sota, cavall i rei. Les cartes por-ten un senyal que identifica elpal sense necessitat de desple-gar les cartes, fixem-nos-hi: unalínia contínua en els ors, unainterrupció a les copes, dues ales espases i tres als bastos.Aquest senyal es diu la pinta,

que va donar lloc a l’expressió “elvaig conèixer per la pinta". Elspals havien tingut un cert signifi-cat simbòlic: la burgesia ricaeren els ors, el clero les copes,les espases l’exèrcit, i els bastosel poble pla.

Solament a Europa podemcomptar actualment fins a 65jocs de cartes diferents, des delsolitari fins a jocs de grup. Nor-malment hem sentit a parlard’uns pocs, com el bridge, canas-ta, pinacle, bacarà, set i mig,vint-i-una, pòquer, mus, brisca,tute, julepe, escombra, botifarra,mona... i no val a badar. Peròn’hi ha un munt més.

Al Casal de la Gent Gran del’Ametlla hi ha normalment mésde tres taules al voltant de lacanasta, la botifarra o el “no vala badar”. Passar l’estona, exerci-tar la ment i conversar amb per-sones amigues són atractius peruna bona colla de socis i sòcies.En aquesta direcció, la Juntaestà darrera de promocionartambé el bridge, un joc que téuna alta reputació entre els afec-cionats.

L’ONGD Humana va celebrar el seu25è aniversari el passat 20 de setem-bre en el marc de l’Humana Day, enuna celebració que va comptar ambla presència de representants de dife-rents ajuntaments i d’entitats públi-ques i privades.

En el cas de l’Ametlla, varen fer-hiacte de presència els regidors EnricCastellví, Teresa Bada i Roser Amet-ller els quals, com la resta de concur-rència, varen fer una visita guiadaper les instal·lacions de la seu d’Hu-mana a l’Ametlla, on se’ls va explicarde forma detallada la manera de tre-ballar de l’ONGD i els projectes quelidera a diferents indrets del món.

Com a punt culminant de la celebracióes va fer entrega dels III Premis Humanade Reciclatge Tèxtil, que varen recaure enels ajuntaments de Barcelona, Reus, l’Hos-pitalet de Llobregat, Castelldefels, Cerda-

nyola del Vallès i Sant Cugat, entre altres, ique distingeixen aquells col·laboradorspúblics i privats de Humana Fundación Pue-blo para Pueblo que han registrat millorsxifres pel que fa a la recollida de roba i cal-çat usat.

Coses del Casal de la GentGran - Els jocs de cartes

Jugar a cartes és una pràctica habitual al casal de la Gent Gran

12 Diari de l’Ametlla, octubre de 2012

Humana celebra el seu 25è aniversari a l’Ametlla

Humana Day / Humana

Més de dues-centes persones es van reunir a l’església per seguir el concert

Jordi SedóSociolingüista i docent

A vegades, sentint a parlarcerts catalans, sembla que nosiguem conscients que lanostra és una llengua que valla pena de conservar. Enalguna ocasió, quan he expo-sat les meves prevencionssobre els perills que amena-cen la pervivència de la cultu-ra catalana, i més concreta-ment de la nostra llengua, sem’ha contestat que, en defi-nitiva, si la societat catalanamai deixés de fer servir elcatalà i passés a expressar-se en castellà, com que vivimen una societat democràtica,hauria estat una opciócol·lectiva que caldria assu-mir com a resultat de la lliurevoluntat del poble català i,per tant, hauríem d’acceptarla nova situació.

L’afirmació, naturalment,conté una notable dosi d’ig-norància de la història d’a-quest país i molta manca desensibilitat per la repressióque ha hagut de suportard’ençà de la pèrdua dels dretscol·lectius el 1714; però, so-bretot, expressa un menys-preu intolerable per aquellsqui, en aquella hipotètica si-tuació, voldrien continuar,malgrat tot, expressant-se encatalà.

També se m’ha dit, a vega-des, que el castellà, de fet, ésja una llengua de Catalunya,perquè ja hi ha individus dellengua inicial castellana nas-cuts aquí; però, si això fos així,caldria acceptar també quealtres llengües de fora de l’es-tat són també pròpies de

Catalunya i també d’Espanyaja que, cada cop més, la immi-gració de fora de l’estat aportaparlants de llengües diversesque, naturalment, transmetenla seva com a inicial als fillsnascuts a Catalunya.

Altres raons que s’adduei-xen per a minimitzar laimportància de mantenir lanostra llengua, per exempleen el camp de l’educació, ésel dret individual dels caste-llanoparlants. Un dret, percert, que els espanyols noreconeixen més que per aells. Per què, si no, un ciutadàcatalà que viu a Madrid no pot

tenir els mateixos drets lin-güístics individuals que pre-tén tenir un ciutadà madri-leny que viu a Catalunya? Enterres de llengua castellana,curiosament, el dret indivi-dual s’esvaeix com per artd’encanteri i preval pertotl’omnipresència del castellàcom a llengua territorial deple dret que no discuteix nin-gú i, en canvi, a Catalunya, laterritorialitat sembla no tenirimportància.

Tot aquest discurs que mi-nimitza el català, natural-ment, condueix a aquell con-cepte de la universalitat, taninvocat pels defensors delcastellà a Catalunya. Un dis-curs que vindria a dir que les

llengües només serveixen pera comunicar-se, que no calfer-ne bandera perquè totssom ciutadans del món i queel que hem de fer és intentarentendre’ns en una únicallengua de convergència queparli molta gent. I, ves peron, resulta que els partidarisd’aquest pensament nomésl’apliquen quan relacionen elcatalà i el castellà, però se’nguarden ben prou, de fer-ho,quan han de relacionar elcastellà i l’anglès. Òbviament,no es tracta d’un discurshonest i sincer, sinó interes-sat i que té com a únic objec-tiu fer prevaler el castellà perdamunt del català, fins i tot aCatalunya. És a dir, fora delseu domini natural.

Doncs bé, tots els qui cre-uen que si el català es perdésno seria tan greu farien bé deno oblidar que les llengües,evidentment, serveixen per acomunicar-se, però tambéserveixen per a identificar-seamb una determinada comu-nitat, i sobretot, amb unadeterminada manera de per-cebre la realitat. Endinsem-nos una mica en l’ànima decada llengua i observaremfenòmens que potser enspassen desapercebuts quanparlem. Fixem-nos, per ex-emple, que mentre que encatalà ensinistrem (és a dir,eduquem la mà que no fun-ciona bé respectant la sevacondició de sinistra), en cas-tellà adiestran (sotmetenl’objecte a la mà que funcionabé); que la nostra Mare deDéu és la seva Virgen (obser-veu en què es fixa cada unade les dues cultures); que

04octubre’12

Les paraules que formen part de cada llengua reflecteixen la manera de ser dels parlants

La llengua, pal de paller dels catalans

Suplement cultural del Diari de l’[email protected]

Llenguatge

Amb el patrocini de

Garbuixde lletres

Commemorem el centenari del naixe-ment de Pere Calders

Anna Ycobalzeta

L’actriu ens explica laseva professió

Música iinfants

La músicacom a instrument decreixement dels nens

Sumari

allà on nosaltres enraonem(és a dir, fem passar per laraó) o parlem (PARABOLARE= enllaçar paraules), ellshablan, verb que procedeixdel llatí FABULARE; i quequan volem demanar educa-dament una cosa a algú,diem “si us plau” i, per tant,condicionem la nostra peticióa la voluntat de l’altre, men-tre que en castellà diuen porfavor, cosa que implica unacerta diferència jeràrquicaexistent entre qui demana iqui concedeix i una súplica detracte preferent per al primer.Fixeu-vos, doncs, quines di-ferències de matís, en nomésquatre expressions, en llen-gües que són tan pròximes.Diferències que, forçosa-ment, són reflexos del pensa-ment col·lectiu. En definitiva,doncs, diferències culturals.

En aquest sentit, recoma-no la lectura atenta i reposa-da de Les vuit llengües dela península Ibèrica, deGuillem Belmar, que no fagaire ha publicat l’editorialMalhivern. A més d’una breu ipràctica descripció de cadallengua peninsular, el llibreconté una part en què l’autorcompara les maneres de diruna mateixa cosa en totesvuit molt il·lustrativa del fetque cada llengua reflecteixcada particular manera depercebre la realitat dels seusparlants, cosa que demostraque, quan una desapareix, esperden també les especifici-tats culturals d’aquella col-lectivitat i la comunitat afec-tada queda diluïda en la de lallengua que ha adoptat.

I, de fet, d’això es tracta:

de llevar de la consciènciacol·lectiva dels catalans quesom, efectivament, una nacióamb una història, una cultura iuns costums diferenciats delsespanyols i que aquests tretsse sintetitzen en l’existènciad’una llengua mil·lenària, en-cara viva i útil i que ens pro-porciona visibilitat perquè ac-tua com a símbol i fa de pal depaller de les nostres reivindi-cacions. Saben que el dia quela perdem, les nostres reivin-dicacions s’hauran de basarestrictament en el materialis-me de la queixa per l’espolisistemàtic que patim, fàcil-ment neutralitzable, des de lademagògia populista i ambl’estigma de la manca de soli-daritat, que tindrà gran acolli-da a l’estat gràcies a la majo-ria de votants no catalans. Jasaben el que fan, ja... I nosal-tres, enfilats a la figuera!

Article publicat a El 9 Nou el dia 5 de setembre de 2011

Llengua catalana / Internet

Núria GrasesCoach i formadoraCol·laboradora de Mar Nua

La majoria de nosaltres, en un moment o altre,hem sentit a parlar del Coaching ja sigui en l’en-torn personal o professional. O potser coneixem aalgú que ha viscut en primera persona un procés.Però… què és exactament el Coaching? En quèconsisteix i per a què serveix?

El Coaching és un procés d’acompanyament enl’assoliment d’un repte personal o professional ique té com a finalitat última aconseguir un majorbenestar personal. El Coach (professional) acom-panaya al Coachee (persona que viu el procés deCoaching) en la distància a recórrer entre la situa-ció actual i l’objectiu que vol assolir sota unainquietud de millora i benestar.

Aquest recorregut cap a l’objectiu implicatambé un viatge cap a un mateix, un camí d’auto-descoberta que permet veure on ets, prendre

consciència de les habilitats i recursos personalsque tens i adonar-te dels autoboicots que dificul-ten l’assoliment del teu repte. Tot aquest camíd’autodescoberta és el que et permetrà concretar,en un Pla d’Acció, les passes a fer per arribar alteu objectiu.

El viatge del procés de Coaching es començaen el moment present i es dirigeix cap al futur, ésa dir, no indaga en el passat sinó que parteix de lapersona que ets avui, fruit de totes les tevesvivències, envers la persona que vols ser demà.

El protagonista del procés de Coaching ets tu:el compromís amb tu mateix i la motivació enverselteu repte són companys imprescindibles enaquest viatge.

Així doncs, què es necessita per iniciar un pro-cés de Coaching?- Una inquietud de millora ja sigui en l’àrea perso-nal o en l’àrea professional.- Motivació i compromís per a assolir-ho.- Coratge envers el camí d’autodescoberta.

Amíndola, octubre de 2012II

Coaching?… Però… què és el Coaching?

Desenvolupament personal

Fa més de dos mil anys els escriptors llatins ja reflexionaven sobre aquest valor

Llaminadures de l’ànima

Joan SariolProfessor de Filologia Clàssica

No deixa de ser higiènicament refrescant furgarentre la pols de l’antiga saviesa uns pensa-ments que, tot i la distància, poden ser alta-ment enriquidors, precisament pel seu caired’intemporalitat. Notables pensadors de l’anti-guitat ens obren les finestretes de l’ànima hu-mana i, amb un llenguatge molt entenedor i ric,alhora, ens inviten a unes reflexions d’allò mésgratificants.

En aquesta ocasió hem triat el concepte“amistat”, com a full de ruta ineludible per a lesnostres vides. De fet, el dit terme ha ocupat l’in-terès d’una bona munió d’escriptors grecs i lla-tins. En el cas, però, que ens ocupa, centrareml’atenció en quatre grans representants de la li-teratura llatina: Ciceró, Horaci, Ovidi i Quintilià.

L’orador Ciceró (106 aC-43 aC), retirat de lapolítica i desencisat per greus problemes fami-liars, escriu el 45 aC. l’obra Sobre l’Amistat,on desplega una valuosa tasca filosòfica desti-nada no a la República o als romans, sinó, comell digué, a tota la humanitat. D’ella n’extraiemdos pensaments:

“És amic aquell que és un altre jo” i “ Les ve-ritables amistats són eternes”.

Horaci (65 aC-8 aC) ens regala aquestessenzilles, però màgiques paraules:

“Mentre estigui en el meu bon seny, res pera mi no serà comparable a un dolç amic” .

En la mateixa línia, el poeta Ovidi (43 aC-17dC) convida al diàleg com a llum per a una in-esperada amistat i companyonia:

“No defugis la conversa, ni tinguis mai tan-cada la porta”.

D’altra banda, no s’està de criticar amb con-tundència les “amistats interessades”:

“El comú dels homes valora les amistats se-gons llur utilitat”.

Precisament, aquesta “dubtosa utilitat” del’amistat fou portada a escena, ridiculitzant-la,el comediògraf Plaute (254 aC-184 aC), forçaabans en el temps:

“ La riquesa troba amics”.

I finalment, Quintilià (30 dC- 95 dC), es-criptor i mestre de Retòrica (art, per cert, in-comprensiblement bandejat avui dia),sintetitza en brevíssimes paraules el seu senti-ment d’amistat:

“ On hi ha amics, hi ha riqueses”.Marc Tul·li Ciceró/Internet

Aquest procés d’autoconeixement ens permet variar la trajectòria vital segons els nostres objectius personals.

Imatge: Internet

L’amistat

Amíndola, octubre de 2012 III

Ametllatans al món

Sandra Thijssen BernalÉs la responsable d’aconseguir clients per a hotels de molta categoria a l’àrea del Carib

Clara Prat i Roig

La Sandra Thijssen Bernal és fillade pare holandès i de mare cata-lana. Va néixer a Nijmegen,Holanda, fa 29 anys, però deben petita sempre passava elsestius entre Palamós i l’Ametlladel Vallès, on vivien els seusavis. Durant l’estiu del 97 lafamília es va traslladar a viure alnostre poble. Després de passarper l’IES Eugeni Xammar, vaestudiar Comunicació Audiovi-sual a Barcelona.

Com va ser que varesmarxar a treballar a l’estran-ger?

Havia treballat de càmera detelevisió en una coneguda pro-ductora catalana, però els con-tractes eren per temporadescurtes i jo no veia estabilitat enla feina. Durant unes vacancesa la República Dominicana, fa jauns 6 anys, i vaig entrar casual-ment en contacte amb algunstreballadors de l’hotel on m’a-llotjava. Quan van saber queestava una mica cremada perles condicions laborals i queparlava 6 idiomes em van oferirfeina com a executiva de ven-des en un complexe de 5 hotelsd’una famosa cadena mallor-quina a Punta Cana. Jo alesho-res tenia la meva vida feta a l’A-metlla del Vallès i va ser unadecisió difícil. Finalment ho vaigacceptar pensant que seria tansols per uns mesos. Ho veiamés aviat com una experiènciad’estiu i mai m’hagués pensatque m'hi quedaria tants anys,en aquest cantó del món!

A quants països has tre-ballat?

Actualment visc a Playa delCarmen, Mèxic. He treballat iviscut a Holanda, Catalunya,República Dominicana, Miami,Bahames, Cuba i Mèxic, endiverses cadenes hoteleres.Per sort, cada vegada he rebutuna proposta laboral millorque l'anterior i això ha estat eldetonant per canviar de cade-na i de país. El fet d’haver vis-cut en tants països diferentsm’ha donat l’oportunitat deconèixer diferents cultures. Noés el mateix anar de vacancesa algun lloc que treballar allà,integrar-te amb la gent ihaver-te d’adaptar als seuscostums i cultura i esperoseguir descobrint món.

Explica’ns en què consis-teix la teva feina?

Treballo per la cadena catala-na “Ocean Hotels by H10” com aDirectora Comercial pels Hotelsde Mèxic i Cuba. Porto treshotels Tot Inclòs de 5 estrelles(Playa del Carmen, Puerto More-los i Varadero) i un hotel de ciu-

tat de 4 estrelles a La Havana,Cuba. Tot plegat, un total demés de 1.600 habitacions. Ofe-rim un producte luxós a preusassequibles, perquè el clientgaudeixi de la seva estada som-niada al Carib. La tipologia declient és molt variada, segons latemporada i el país d’acollida: aMèxic tenim públic dels EstatsUnits, Canadà, Llatinoamèrica iEuropa. En canvi a Cuba, a l’hi-vern hi ha principalment gent delCanadà i a l’estiu, europeus,sobretot anglesos. Ara, les esta-des de clients espanyols han bai-xat molt, i en canvi s’han incre-mentat les de russos ibrasilenys. I què faig jo? Resu-mint, sóc la responsable d’acon-seguir la millor ocupació amb latarifa més alta possible. Per tald’aconseguir això has d'estar encontacte constant amb les agèn-cies de viatges de tot el món,vigilar les tendències del mercat

i veure el que fa lacompetència, sobre-tot a nivell de preus.També estic a càrrecdels departamentsde casaments, grupsi reserves. Per sort,compto amb un bonequip als dos païsosi, fins ara, els núme-ros han estat moltpositius.Què és el que

més t’agrada delque fas?

Que cada dia ésdiferent i et permettreballar amb gentde tot arreu. Hasd’estar contínua-ment buscant novesmaneres de fer des-tacar els teus hotelsperquè la competèn-cia és molt dura. Per

sort, els nostres productes estanmolt ben posicionats ara mateixal mercat. També els viatgesconstants fan que cada setmanasigui diferent de l’anterior. Se-gueixo volant mensualment aCuba, sovint he de tancar acordsamb touroperadors d'altres paï-sos, com Canadà i EUA, i pertant viatjo molt. I m'oblidava delclima… ja no recordo el que éspassar fred.

I el què menys?El fet d’haver de començar de

nou cada vegada pot arribar aser molt dur. Tornar a començarde nou just quan t’estaves adap-tant al país anterior, deixar l’ho-tel que ha estat casa teva, lesamistats i els companys... Enalguns moments, al contrari delque es pot pensar, pot arribar aser una vida bastant solitària.També he hagut de deixar moltde banda la meva afició princi-pal, que és muntar a cavall, permanca de temps. I ho trobo molta faltar. A l'Ametlla havia arribata fer classes fins i tot a la policia,recordo.

Ens pots explicar algunaanècdota curiosa o divertidade la teva feina?

He perdut el compte delshuracans que he viscut enaquests països! Per altra banda,les històries més estranyes sónnormalment les dels clients queens demanen compensacionsper les coses més ridícules queet puguis imaginar. Recordo uncas a Bahames, que volien que

els tornés els diners de tota l’es-tada perquè al catàleg de l’hotelhavíem escrit que l’illa era el“Paraiso del Sol”, i en canvi haviaestat plovent quasi tota la set-mana. Una altra vegada ensvam veure obligats a ficar unsdofins dins la piscina de l’hotelper una amenaça d’huracà: elsclients estaven al·lucinant. Grà-cies a aquesta feina també hetingut l’oportunitat de conèixerpersones com en Bill Clinton,Michael Jordan o l’actor SamuelJackson, entre altres. Definitiva-ment, en un hotel sempre pas-sen moltes coses i no tens gairetemps d’avorrir-te.

Algun consell per si algúvol seguir les teves passes?

Idiomes, idiomes, idiomes...Que estudiïn i que es preparinbé. El fet de no haver estudiatturisme en el seu moment ha fetque hagués d’esforçar-me el tri-ple a l’haver d’aprendre-ho totde cop. Després el primordial enaquest món és saber idiomes. Ésessencial per poder-te comuni-car amb la gent. És quasi obliga-ció ser bilingüe en anglès. Nosal-tres rebem molts becaris dediferents països pels convenis

que tenim amb algunes univer-sitats. Fer pràctiques als hotelsés importantíssim per establirels primers contactes amb lescadenes. A la gent que estiguiinteressada a anar-se’n a viure al’estranger jo els diria que s’hopensin molt bé, que és una deci-sió que els canviarà la vida percomplet. Des del meu punt devista, l’experiència val la pena

però no és un camí de roses. Iun cop decidit: creu en tu! Valo-ra't i fes-te valorar. Val a dir queinternacionalment els catalanstenim molt bon nom, i Barcelonaés actualment una ciutat queestà molt de moda. Utilitzar lamarca Barcelona i Catalunyaobre més portes a l'estranger...Quan vaig marxar, a casa no elsva fer cap gràcia. Ara veuen queha estat una decisió encertada.Donat el context econòmic actualdel país i les pèssimes condicionslaborals pel jovent, aconsello alspares que deixin marxar els seusfills, si ells tenen clar que volenanar a treballar a l'estranger. Queels recolzin. I si han de tornar, deben segur que tornaran amb unalt grau de maduresa i responsa-bilitat adquirida.

Què és el que més enyo-res del teu país?

Principalment la família. Persort existeixen les noves tecno-logies i podem mantenir contac-te sovint, però no és el mateix. Iés clar, trobo a faltar també elsamics i el menjar! No hi ha resmillor que un pa amb tomàquet iun bon formatge, fuet o pernil!Això sí, sobre la taula del meudespatx sempre tinc una senye-ra catalana que em recorda elmeu país.

Tornaràs a l’Ametlla?Espero que més endavant sí.

Sóc conscient que el càrrec i lescondicions que tinc avui en diaen aquesta cadena, difícilmentels podria tenir, a la meva edat, aEuropa i menys vivint a l’Ametlladel Vallès. Si ho trobo a faltar?Sí, moltíssim, però amb la situa-ció econòmica del país, no crecque sigui el moment, encara, detornar.

De moment m'hauré de con-formar en passar les vacancesallà tal com feia de petita.

“La meva feina cadadia és diferent i et per-met treballar amb gent

de tot arreu”

“Per treballar a l’estran-ger el primordial és do-

minar el màximpossible d’idiomes ”

La Sandra, segona per l’esquerra, amb l’equip del seu hotel / S. Thijssen

Sandra Thijssen Bernal / S. Thijssen

Amíndola, octubre de 2012IV

Pere Calders /Internet

L’arbre domèstic

Garbuix de lletres

Pere Calders va néixer a Barcelona l’any 1912,i ara en celebrem el centenari. Aquest esdeve-niment és prou important per tal que torni asortir a la llum la singular, extensa i prestigiosaobra literària de l’escriptor, de la qual els contesen són una part importantíssima.

Calders es va iniciar amb un breu recull decontes publicat l’any 1936: El primer arlequí.Continuà publicant llibres de narracions finsque, després de la Guerra Civil, s’exilià a Mèxicon hi va viure més de vint anys i on continuàescrivint, relacionat sempre amb els cerclesintel·lectuals i socials dels catalans exiliats. L’e-lement mexicà, doncs, constituí una aportaciósubstancial a la temàtica de la seva narrativa.

L’any 1962 retornà a Catalunya i continuà es-crivint i col·laborant en diferents revistes i pu-blicacions.

Pere Calders té una capacitat de fabulacióindiscutible i un mestratge exquisit en l’art denarrar. El tret més característic dels seus relatsés una constant superposició de realitat i fanta-sia. Els seus personatges, molt quotidians, esveuen, sovint, empesos a viaranys inesperatsen el terreny de l’absurd o de l’insòlit. La sevafina ironia i el seu humor saben captar l’actitudjusta dels seus personatges.L’arbre domèstic és una mostra d’aquesta

capacitat d’introduïr l’imprevist en una situaciód’aparent normalitat.

Centenari del naixement d’en Pere Calders

Pere Calders

En aquesta vida he tingutmolts secrets. Però un delsmés grossos, potser el queestava més en pugna amb laveritat oficial, és el que aratrobo oportú explicar.

Un matí, en llevar-me,vaig veure que en el

menjador de casa mevahavia nascut un arbre. Peròno us penseu: es tractavad’un arbre de debò, ambarrels que es clavaven a lesrajoles i unes branques quees premien contra el sostre.

Vaig veure de seguidaque allò no podia ésser labroma de ningú. I, no tenint

persona estimada a quiconfiar certes coses, vaig

anar a trobar la policia.Em va rebre el capi-

tà, amb uns grans bigo-tis, com sempre, i duent

un vestit l’ele-gància del qualno podria ex-

plicar, perquè eltapaven els ga-lons. Vaig dir:- Us vinc a fer

saber que en elmenjador de casa meva

ha nascut un arbre dedebò, al marge de la mevavoluntat”.

L’home, vós direu, es vasorprendre. Em va mirar unabona estona i després digué:

-No pot ser.- Sí, és clar, aquestes

coses no se sap mai comvan. Però l’arbre és allí pre-nent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules mevesvan irritar el capità. Va donarun cop damunt la taula amb

la mà plana, va alçar-se im’agafà per la solapa (allòque fa tanta ràbia).

-No pot ser, dic - repetí- .Si fos possible això, seria pos-sible qualsevol cosa. En-teneu? S’hauria de repassartot el que han dit els nostressavis i perdríem més tempsdel que sembla a primer copd’ull. Estaríem ben arreglats sien els menjadors de ciutadansqualsevol passessin co-ses tanextraordinàries! Els revolucio-naris alçarien el cap, tornariena discutir-nos la divinitat delrei, i qui sap si alguna potèn-cia, encuriosida, ens declarariala guerra. Ho compreneu?

- Sí, però, a despit de tothe tocat l’arbre amb lesmeves mans.

- Apa, apa, oblideu-ho.Compartiu amb mi, només,aquest secret, i l’Estat pagaràbé el vostre silenci.

Ja anava a arreglar un xecquan es mobilitzà la mevaconsciència. Vaig preguntar:

- Que és d’interès nacio-nal, això?

- I tant!- Doncs no vull ni un cèn-

tim. Jo, per la pàtria, tot,sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaigrebre una carta del reidonant-me les gràcies. I qui,amb això, no se sentiria benpagat?

/Internet

Amíndola, octubre de 2012 V

A curta distància

Anna YcobalzetaAnna YcobalzetaActriu

Que per què m’he dedicat a la inter-pretació?. Doncs és que no ho vaigpoder evitar.Saps la sensació que tens quan t'a-grada molt fer una cosa? Aquella queet recorre tot el cos, que t'estrenyl'estómac i t'obre el cor? Doncs aixòés el que sentia jo quan anava a pre-parar una obra al Grup de TeatreNyoca, i quan anava d'espectadora alteatre, la felicitat durava dies. Recor-do la sensació de "viatjar" amb elspersonatges i sortir del teatre ambun munt de coses per pensar. Per ami, anar al teatre era com anar a undispensari d'ATS de l'ànima, i elmateix em passava quan anava alcinema. Per tant, quan va ser l'horade triar a què em volia dedicar laresta de la meva vida, ho vaig tenirclar: jo volia fer sentir allò que m'ha-vien fet sentir a mi.

Em vaig llicenciar a l'Institut delTeatre i de la Dansa de Barcelona.Van ser uns anys emocionants onvaig iniciar la immersió en el món del'art, però com sol passar, la carreracomença quan acabes els estudis i etposes a treballar. Llavors descobrei-xes que estudiar interpretació ésmolt divertit, però dedicar-se a lainterpretació és molt dur. I és quetriar l'ofici de ser actriu és triar unaforma de vida. Una vida d'inestabili-tat econòmica, amb horaris canviantsi normalment ben diferents als de laresta dels teus amics i familiars isense garanties de trobar feina(malauradament això ja ho compar-tim amb massa oficis, sinó tots!),però alhora és una feina tan gratifi-cant!!

Muntar una obra de teatre és comfer un viatge amb vaixell. Perquè

aquest avanci, és necessari un treballen equip on cadascú té assignadauna missió. Els tècnics, maquilladors,escenògrafs, figurinistes, actors, etc.podran alçar les veles guiats pel capi-tà (que nosaltres anomenem Direc-tor). Si la comunicació entre tots fun-ciona, el vaixell arribarà a bon port.La primera part d'aquest viatge sónels ASSAJOS. Intensos, íntims, senseflotadors ni bots salvavides, plensd'emocions que rodolen per la borda,plens de mirades, de sospirs, de dub-tes, de reptes, amb tempestes i nitsd'estels, extenuant... La segona part del viatge són lesREPRESENTACIONS. Silenci. Entra elpúblic. S'apaguen els mòbils (nosempre!!!). S'aixeca el teló. A partird'ara i durant dies ensenyarem elnostre petit tresor. Aquesta part és laque dóna sentit a tota la feina ante-rior. Ara comença una nova feina decomunicació, aquesta vegada amb elpúblic. I cada dia salparem, com si noexistís el dia anterior, perquè elpúblic és diferent... i nosaltres,també.

Una de les coses que més m'haagradat experimentar amb el teatreés anar de gira per l'estranger repre-sentant alguna obra feta aquí. Viatjarés culturalment saludable i sempreenriqueix l'ànima. Amb la companyia(grup de persones) amb la qual viat-ges es creen uns vincles molt forts idurant el temps que dura la gira ellssón la teva familia. I, és clar, quanrepresentes una obra en català a l'es-tranger el valor de la paraula esmodifica; el públic entén el que diusa través de com ho dius, i no del sig-nificat de les paraules. El ritme de l'i-dioma és important, i els silencis, il'humor (que canvia segons onsiguis), i la manera d'escoltar delpúblic és sempre diferent. Fins i tot laforma d'aplaudir!!

Fa poc em van demanar la dife-rència entre ser actriu de teatre, decinema i de televisió. La gran diferèn-cia és l'esforç suplementari que hade fer un actor de teatre al repetircada dia l'obra. Com he dit abans,cada dia de funció has de tornar aviure les emocions del personatgecom si no les haguéssis viscut mai.Aquesta és la màgia del teatre. Encanvi, en cinema o televisió l'esforçacaba quan la seqüència ha sortit bé ija no cal tornar-la a repetir. Si enscentrem en la forma d'actuar, llavorsper a mi es tracta d'una qüestió demida. Recordo que de petita a vega-des jugava amb ninos minúsculs id'altres amb nines grans. Doncs aixòés el mateix: tu interpretes un perso-natge i, depenent del mitjà a travésdel qual l'ensenyes, hauràs de sermés contingut o menys. De petitam'ho passava bé jugant amb tot, iara interpretant també. De fet, elsactors sempre estem jugant (ambfrancès, per a dir "actuar" diuen"jouer"), però no tothom qui juga ésactor. Penso en els nens. Els nensinterpreten jugant, pero no sónactors. Són nens. Ser actor requereixuna consciència i un compromís queno correspon a un nen.

Una cosa que influeix molt en lacarrera d'un actor és la qualitat delstextos amb què es troba. Quan un textés bo (i quan una traducció és bona)gran part de la feina ja està feta. Not'has d'inventar res. Tot el que necessi-tes saber és al paper. Llavors simple-ment has d'estar en bona forma física imental per a fer-lo arribar a qui t'escol-ti. El mateix passa si tens un bon direc-tor/a. Ell és el primer espectador i elresponsable de que tot funcioni. I sis'uneixen un bon text amb un bon

director el resultat sol ser brillant.Fins ara he interpretat moltes

vegades textos clàssics (Shakespea-re, Eurípides, Oscar Wilde, BernardShaw...). Si han aguantat el pas deltemps i ens segueixen interessant adia d’avui no és perquè sí. Tots ellstenen en comú que ens parlen del'ésser humà. Són reflexions sobre elcomportament humà. Em resultafascinant que amb tants anys d'histò-ria de la humanitat haguem canviattan poc.

Quan penso en els personatgesque he interpretat fins ara és com sifes un cop d'ull a l'agenda dels amicsmorts. És una agenda ben curiosa.Pots trobar-hi des de reines a mon-ges, passant per nenes amb una sen-sibilitat ben especial. Lady Anne,Santa Joana dels escorxadors, DoñaInés, Cassandra, Cordèlia, Adelaisa,Olívia, Pòrcia... durant un temps emvan acompanyar. Anàvem de la mà.Totes m´han ensenyat coses de mi,coses del món. Les estimo totes.Cadascuna d'elles m'ha ajudat aentendre millor a la que interpretavadesprés. De totes elles em vaig aco-miadar el dia de l'última funció. I així,entre dols i alegries, segueixo aquestmeravellós camí del món de la inter-pretació.

Per acabar, MOLTA MERDA PER ATOTS!!!! (i no em refereixo a lesretallades o a la pujada de l'IVA.Aquesta expressió ve de l'època enquè la gent anava al teatre ambcarruatges. Com més excrements decavall hi havia a l'entrada del teatre,més gent hi havia anat. Per tant,quan diem "molta merda" desitgemmolt d'èxit i que sempre hi hagipúblic per gaudir-ho).

Imatge de la pel·lícula La Mosquitera /A. Ycobalzeta

Anna Ycobalzeta/A. Ycobalzeta

Amíndola, octubre de 2012VI

La font de la minaJoan Guarch

La Font de la Mina ha estat, de sempre, una de les fonts més apreciades pelsametllatans. Molt a prop del centre del poble, ja en temps dels primers estiue-jants va tenir molta acceptació i l’Eugeni Xammar, en el seu escrit “L’Ametlla delVallès: Naixença i creixença d’un poble d’estiueig” ja la cita com a lloc d’esbarjode la colònia estiuenca. En Josep Badia la remarca “sobretot per la majestuosapineda que l’acollia, que era ideal per passar-hi les hores de més calor”.

La canalla hi anava a jugar i n’ha quedat constància en la barana original de

l’escala que s’ha conservat amb els solcs que van deixar les espardenyes d’es-part de tant lliscar des de dalt de la barana fins a baix.

Sabem que s’hi feien representacions de sarsueles a l’estiu, tal com ens diuel mateix Badia en un peu de foto datat del 1917, de manera semblant a comavui s’hi canten havaneres a la Festa Major.

A la foto antiga, dels volts del 1920, veiem com encara no està tapat el recper on arriba l’aigua de la mina d’en Carbonell. A la foto nova es veu la majes-tuositat que han agafat el roure i els dos plàtans supervivents a la transformacióque ha experimentat l’indret.

Joan Guarch i Calvet

En el darrer número de l’Amíndola en Josep MªCarreras explicava la importància dels camins ideia: “Carreteres i traginers van tenir un paperimportant en la recomposició de l’economia cata-lana d’aquell temps... Aquesta constel·lació deciutats entrelligades per una xarxa de relacionseconòmiques i comercials explica, encara avui,l’estructura territorial de la Catalunya actual”.

Ara descobrim com, anys més tard, un altrefactor, en aquest cas el militar, també ressalta laimportància dels camins de carro (les carreteres).

L’Ametlla del Vallès neix com a municipi inde-pendent el 1835, sota el regnat d’Isabel II (1833-1868) i enmig de la Primera Guerra Carlina (1833-1840) pels drets de successió, malgrat que,precisament per la guerra, no fou fins el 1843quan s’elegeix el primer alcalde del municipi.

La Guerra Carlina del 1833-1840 havia demos-trat la importància de les comunicacions.

Un dels serveis municipals dels nous municipisindependents era la cura sobre els camins i carre-teres.

El 1854 es fa un informe pel Governador Civilque és un inventari dels camins municipals i el seuestat. En aquell moment es citen textualment elssegüents camins:

a) Dins el terme de l’Ametlla hi ha 5 caminsveïnals. A migdia, el de Canovelles i el deSanta Eulàlia. A ponent, el Camí de Bigues.Al nord, el de Montmany i a llevant, el de LaGarriga.

(...)

d) El Camí de Montmany té el seu inici a la partalta de la Sagrera i acaba al pla de Can Sous,que és el límit del terme. Té una amplada de12 pams i és considerat CAMÍ DE CARRO.

Aquest era l’antic camí ral i ramader de Grano-llers a Vic per Centelles i que passava pels Cin-gles. Enllaçava amb Montmany per Puiggraciós iseguia el traçat de l’actual camí. Des de Can Sous,terme de Figaró, entra altre cop al terme de l’A-metlla, cap al Serrat de l’Ocata, Can Joanet, límitfinal del terme de l’Ametlla, cap a l’església dePuiggraciós i d’allà, cap a Montmany.

El camí del Serrat o de Montmany passava perdavant de l’església, seguia per sota les voltes del’Apotecari, a la plaça Vella, continuava pel carrerNou (actual carrer Major), fins a Can Palau carnis-ser i, ja fora del poble, passava prop de Can Mir(masia davant l’actual cafeteria pastisseria SantJordi), s’allargava cap a Ca l’Antoja (masia davantles Galeries comercials) i seguint tot el recorregutde l’actual Pompeu Fabra i Camí de la Deixalleriaarribava fins a Can Draper, d’allí continuava cap aCan Marges i moria al peu del Congost ja enterme de Llerona. Passat el riu, la gent de l’Amet-lla podien arribar a Granollers seguint la carreterade Barcelona a Vic.

Actualment té una funcionalitat veïnal i és unvial asfaltat, la “carretera de Puiggraciós” quecomunica el poble amb les urbanitzacions de LaFustera, La Miranda i El Serrat.

Més avall podeu veure el mapa del Cadastre deRústica de la Diputació de BCN del 1950 en el qualhi ha marcat, en part, i nosaltres hem resseguiten color blau, tot el seu recorregut.

A primer cop d’ull

Foto de l’arxiu històric municipal de l’Ametlla Foto: Paco Boté

Mapa del Cadastre de Rústica de la Diputació de Barcelona de l’any 1950 /Arxiu Municipal

Inventari dels camins de L’Ametlla del 1854 (I)L’Ametlla del Vallès va néixer com a municipi independent el 1835, durant la Primera Guerra Carlina, i el Governador Civil va manar fer un inventari dels camins municipals i el seu estat

Territori

Amíndola, octubre de 2012 VII

Marta Estruch BrichsProfessora de música

La música afavoreix la vidainterior i invoca les principalsfacultats humanes: la volun-tat, la sensibilitat, la in-tel·ligència i la capacitat crea-dora.

Quan a mitjans del segleXX Edgar Willems feia aques-ta afirmació, tots els seuscol·legues dedicats a la peda-gogia musical hi estaven fer-mament d’acord. Kodaly,Orff, Dalcroze, Suzuqui. Erauna època difícil, havien pas-sat dues guerres mundials itenien molt per fer i per cons-truir. A tots els unia una con-vicció: la música és l’esperan-ça de futur.

Des de països diferents icadascun amb la seva culturai folklore ben diferenciat, vanapostar per l’ensenyament dela música, una música quefos accessible a tots els nens,ja que així serien capaços decrear, en el futur, una societatmillor. Per mitjà de la músicamilloraria l’espècie humana.En la societat que ells imagi-naven, les persones serienincapaces de fer coses comles que acabaven de viure.

Segons el citats pedagogs,la música podia influir en lasensibilitat (aquí tots hiestem d’acord) però tambéen la voluntat i la intel·ligèn-cia. No hi ha dubte que creienque les persones intel·ligents

no permetrien que hi haguésun altre genocidi.

Nosaltres som hereus d’a-questa pedagogia musicalperò, ¿també ho som d’a-questa fe en el poder de la

música? Òbviament, i persort, no hem viscut el mateixque ells però, fins a on potarribar el poder de la música?I, encara més, podem teniraquesta mateixa fe en lesgeneracions futures?

Tinc la gran sort de treba-llar amb nens i amb música,potser per això em faigaquests plantejaments filosò-fics. I potser per això fa tren-ta anys que estic ficada enaquesta tasca. Com Willems iels altres, crec que encara hiha molt per fer, per descobrir.Els nens m’ho recorden cadadia amb les seves ganes desaber, d’experimentar, desentir.

Però, concretant en l’en-senyament de la música que

fem actualment, com veiemel fet musical? ¿Creiem quela música és una part inte-grant de l’ésser humà quehem de potenciar, o tan solsun conjunt de coneixementsque s'han d'aprendre?

Aquestes preguntes enspoden servir, com he comen-tat anteriorment, per refle-xionar sobre l’ensenyamentmusical i, sobretot, l’ense-nyament als nens petits. Comentenem que ha de ser l’edu-

cació musical? O, fins i tot,què és per a nosaltres lamúsica?

Els pedagogs musicals quevan sembrar la llavor, moltfructífera, per cert, delsensenyaments musicals ac-tuals creien fermament queel coneixement de la músicapodia actuar sobre les perso-nes fent-les millors i méshumanes. D’aquí la importàn-cia que donaven en fer arri-bar l’aprenentatge musical atots els infants, els homes deldemà, del futur.

Però no n’hi ha prou entenir uns coneixements teò-rics i pràctics sobre música.Cal anar més enllà. Podem

entendre la música com unllenguatge personal, un mitjàque serveix per expressar-nos, comunicar sentiments,emocions, vivències. La mú-sica ho permet molt més

directament que qualsevolaltre llenguatge. La psicòlogaargentina Ruth Fridman, es-pecialista en la investigaciódel llenguatge musical en elsinfants, creu que amb lamúsica, la seva complexitatestructural i utilitzant els sonscom a vehicle transmissor,podem arribar a totes aque-lles sensacions i emocionsque voldríem que formessinpart del nadó i, més endavantnen o nena, que amb el seuplor, les seves rialles i sonscrea una nova realitat sonoraque podem recolzar, imitar,escoltar... convertint-lo en unintercanvi afectiu.

No hi ha dubte que per sermúsic has de saber tocar uninstrument amb tot el treballd’aprenentatge tècnic queaixò comporta però, com tot,s’hi pot arribar per moltscamins.

Com a professora de músi-ca i musicoterapeuta, crecque el camí de l'ensenyamentde la música ha de ser el del’escolta de les emocions, delrespecte envers el món interndels alumnes i el potenciarque puguin expressar-se através de la seva creaciómusical.

I, per sobre de tot, que engaudeixin i siguin el màximde feliços.

La música és una eina important per a desenvolupar el creixement personal dels infants

Infants experimentant amb xil·lòfons/M. Estruch

¿Creiem que lamúsica és una

part integrant del’ésser humà quehem de potenciaro tan sols un con-junt de coneixe-ments que s’hand’aprendre?

Els pedagogsmusicals de mit-jans de segle XXcreien fermamentque el coneixe-

ment de la músicapodia actuar sobreles persones fent-les millors i més

humanes

Educació

Pedagogia musical

Aula de música infantil /M. Estruch

Joan Guarch i Calvet

Situada al peu del Puiggraciós per sotadel poble del Serrat de l’Ocata.

És una casa pairal amb planta baixai pis. Els dos nivells tenen entrada apla del terreny a causa del fort desni-vell del lloc.

A la façana sud s’hi poden veure elscontraforts d’estabilització d’una granbellesa, així com un conjunt de fines-tres d’estil gòtic. La porta principal, ala cara nord, és adovellada amb car-reus de gran dimensions.

Les propietats de la finca agafavenbona part de la banda oest de la mun-tanya de Puiggraciós fins a les propie-tats de Can Xammar. A les proximitatsde la masia hi havia importants pedre-res i a les zones abruptes hi haviabosc. A la plana de Puigllonell i a lazona de l’actual carrer Gralla hi haviasobretot vinyes que s’explotaren fins al’arribada de la fil·loxera a finals de lsegle XIX.

Amíndola, octubre de 2012VIII

Història:

El 1156 ja surt documentada la Masia en l’acte de consagració de l’església de Sant Pere deBigues.El 1202 a la Dotalia del Benefici de Santa Maria i Santa Creu de Bigues, el Mas Llonell i elproper Mas Puig paguen, entre tots dos, 22 sous. Aquest mateix any ja es parla de les ter-res de Puigllonell.Sabem que a l’inici del segle XIII la masia s’unifica en un sol cos.El 1538, en un llibre de contractes, surt anomenat en Bartomeu Puigllonell.El 1577 en Miquel Puigllonell és el Dehaner de la desena del Sometent de l’Ametlla i Jaumei Pere Puigllonell formen part de la Desena de l’Ametlla.El 1599 es realitza una important reforma de la masia.El 1646 Pere Joan Pau Puigllonell mor a trets de pedrenyal davant la rectoria de Bigues.El 1709 morí a Granollers, a mans d’un grup de botiflers, partidaris de Felip V, en Joan Pere“Isidro” Puigllonell destacat membre del sometent local (de caràcter anti borbònic).El 1727 Joan Puigllonell arrendà el Trentè per 10 lliures.El 1742, 1750, 1757 i 1760 en Joan Puigllonell apareix coma Regidor de la Baronia.El 1790, 1799 i 1803 en Salvador Puigllonell és Regidor de la Baronia.El 1825 Salvador Puigllonell és Sídic de la Baronia.El 1851 Maria Roca Puigllonell es casa amb Genís Antoja i Daví (de Ca l’Antoja), moment enque la dinastia Puigllonell desapareix i el Mas continua sota la propietat Antoja.Aquest mateix any, 1851, es realitza una ampliació de la banda de llevant amb un cos queté una galeria que li dóna un aire senyorívol al conjunt.Ja hem dit, al parlar del Mas Antoja, que el 1861 en Genís Antoja és Batlle del municipi i queel 1864 neix el seu fill, Joan Antoja que, més tard, es dedicarà a l’explotació dels recursosde Puigllonell, formant-se, tal com apareix documentat, en la destil·lació del vi.En Jacint Antoja Arau, fill d’en Joan Antoja i nét d’en Genís Antoja, empresari a Torelló, vatransmetre en herència la finca de Ca l’Antoja al seu fill, Joan Antoja, i l’altre fill, en PereAntoja, va heretar la finca de Puigllonell.

Durant el segle XVI i especialment el XVII, les principals famílies de l’Ametlla augmentaren llur patrimoni i reformaren les cases pairals per convertir-les en mansions senyorials. Per la història familiar, per la figura arquitectònica del mas o perquè ha perdurat fins avui en dia amb un cert pes social, actualment parlem d’una deles masies més importants de l’Ametlla: Ca l’Antoja (i Viver del Pla).

Mas Puigllonell / Maria Vilanova

Mas Puigllonell / Família Antoja

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direc-ció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Núria Farràs, JoanGuarch, Carmina Moncau, Clara Prat i Jaume Partegàs. Col·laboradors en aquest número:Jordi Sedó, Núria Grases, Joan Sariol, Clara Prat i Roig, Carmina Moncau, Anna Ycobalzeta,Joan Guarch, Paco Boté, Marta Estruch, família Antoja i Maria Vilanova. Maquetació: Núria Farràs i Àrea de Comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic [email protected]

Mas PuigllonellTerritori

Aquest és l’últim article de la sèrie de les Ma-sies de l’Ametlla que en Joan Guarch ens haofert al llarg de 12 números de l’Amíndola. Siesteu interessats en algun article que no ha-gueu pogut llegir, adreceu-vos a nosaltresmitjançant el correu electrònic:[email protected]. També podeu llegir elsarticles a les revistes Amíndola que trobareua la Biblioteca Municipal Josep Badia.

Aquest article s’ha elaborat en base als tre-balls publicats dels nostres cronistes locals, enJosep Badia, Mn Anton Bassolas, Mn Joan Be-llavista i Jordi Puig.


Mn. Valentí Ganduxé, +El passat 21 d’Agost moria Mn. Valentí. Feia uns quants anys

que una malaltia degenerativa li havia afectat sensiblement lacapacitat cognitiva, però que no li impedia gaudir d’un merescutretir a la Residència Francesca Roig de la nostra població. Quanl’anàvem a visitar no es cansava de dir-nos: “mai hagués pensatque hauria estat tan ben cuidat ara que he arribat a les mevesvelleses”, mostrant el seu agraïment de manera ben explícita. Ensha deixat als 82 anys, dedicats una bona part d’ells a exercir coma prevere: més de cinquanta. El seu darrer ministeri va ser preci-sament aquí, a l’Ametlla, al seu estimadíssim poble.

Mn. Valentí era un home emprenedor i un treballador incansa-ble. Un home plenament dedicat a la seva feina des de primerahora del matí fins tard al vespre quan tancava les reunions amb elsdiferents grups parroquials a les dependències de la rectoria, onsempre hi havia gent per a una o altra qüestió. El seu llegat esdescriu en tres nivells diferents: l’obra física, allò que es veu i espot tocar, l’obra pastoral que defineix la seva missió i allò que ésmés íntim, més d’un mateix, que ni es veu ni se sap si no s’explica.

Quan va arribar a viure a la rectoria hi havia goteres; les va arre-glar. Les dependències de catequesi “eren indignes per acollir lacanalla”, segons ell mateix reconeixia; les va fer remodelar. L’esglésianecessitava urgents reformes i arranjaments; també es va posarmans a l’obra. El campanar i el rellotge no funcionaven bé; van fun-cionar. No hi havia dependències per Caritas; avui n’hi ha. Va conver-tir el, aleshores, vell i atrotinat teatre parroquial en un rober per arecollir la roba sobrant pels més pobres; el rober està plenamentactiu. Durant anys va viure a la rectoria sense calefacció i tampoc n’hihavia a l’església; avui sí que n’hi ha. L’ermita de Sant Nicolau estavaenfonsada; avui no ho està. No cal seguir. Tot això ho podem veure,ho podem tocar i ho tenim a l’abast cada dia al servei del poble.

L’obra pastoral és tambéremarcable. Va impulsar ungrup de catequistes per ani-mar les comunions i les con-firmacions, així com els pele-grinatges anuals aMontserrat. Volia que les mis-ses fossin més participatives,que la música hi fos present ino va parar fins que es vaposar en marxa un cor parro-quial, senzill però molt dedi-cat, que avui encara canta enles celebracions. Acostava lamissa a les residències dels vells. Recollia els llibres que als altresens sobraven, fins a obrir una biblioteca amb milers d’exemplars.Va ajudar en les iniciatives del Xiulet quan un grup de voluntarisintegrava molts nens i nenes nouvinguts al nostre poble, a la nos-tra cultura i a la nostra llengua, encara que alguns dels nens pro-fessaven religions diferents a les nostres. Segurament que el lle-gat que ens va deixar amb Càritas Parroquial és el que més imillor el defineix, perquè, a ell, li agradava estar al costat delsmés pobres. Anava per les botigues i els supermercats, ambaquell petit i atrotinat cotxe blanc, a recollir caixes de menjar pera repartir els dijous a la tarda, ajudat per un entusiasta grup devoluntàries i per l’assistenta social de l’Ajuntament. Centenars depersones s’han vist ateses per aquest desig de servei a qui verita-blement més el necessita.

Finalment, ens queda l’home de poble. L’home que sabiaescoltar, compartir una angoixa i donar un consell només quan seli demanava. L’home que anava per les cases, discret i en silenci,a dur-hi consol, una bossa de menjar o un sobret amb diners.L’home que t’obria la porta de casa seva amb un somriure i aquellimmens “Déu vos guardi, què et porta per aquí?”. L’home que dei-xava l’església per als concerts de la Coral lo Lliri, de la CoralInfantil dels Cingles, pels Amics de la Música. L’home que ajudavaa qui trucava a la seva porta sense mirar condicions, races, proce-dències o creences, només pel sot fet de ser un home com ell.

Valentí, gràcies per la teva feina i pel teu llegat. Els que tingué-rem la sort de conviure amb tu hem après, de tu, que l’Evangeliarrela en els homes i les dones, en els nens i les nenes, a travésde les paraules. Però, sobretot, hem après que les arrels mésgruixudes i profundes són les que provenen de l’exemple com elque tu ens has donat al llarg del teu servei. Valentí, gràcies per lateva honestedat. Vas ser íntegre posant en pràctica les teves cre-ences, car sabem que et vas fer teu el mestratge de Jesús quanens va dir: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci elvostre servidor, i qui vulgui ser el primer que es faci l’esclau detots (Marc 10,43).

Xavier Guillamet

Càritas Parroquialés de tots

Avui Càritas Parroquial donem les gràcies al’Amíndola. Després que la publicació local que vafundar Mn. Joan Bellavista ha estat acollida pelDiari de l’Ametlla i n’ha garantit la continuïtateconòmica i editorial, calia saldar la difícil econo-mia. A la darrera reunió de l’equip de Càritas vavenir en Joan Guarch a dur, per a Càritas, l’im-port final de l’exercici de l’Amíndola: cent-vuiteuros!

El que compta no és tant l’import, com queCàritas compti per l’Amíndola; L’important no és elque cada ametllatà aporta a Càritas com que cadaametllatà senti Càritas com a cosa pròpia perquètreballa per la nostra gent, perquè treballa pelpoble, perquè treballa per cada ametllatà que honecessita.

Gràcies, doncs, Amíndola, perquè braç ambbraç estem lluitant plegats pel nostre poble, per laseva cultura, pel seu benestar, pel seu progrés, perla seva dignitat....ací ningú no hi és sobrer i tots hisom benvinguts!

Càritas Parroquial

”Los hombres ...” (2).El desenlace

Lluny de crear polèmica vull tancar el tema dela caça a l’Ametlla, doncs això seria com si un delBarça volgués convèncer a un del Madrid i a l'inre-vés. Cadascú té la seva opinió i totes són respec-tables amb educació.

Sols vull expressar el meu rebuig a la caça alterme municipal per motius ecològics. Tenim unbé encara recuperable de fauna autòctona queval la pena conservar, som uns privilegiats i laprova és la seva recuperació en els darrers 4anys. Menció a part és que no hi ha suficientterritori al terme per practicar-la, fa pànic anar al

bosc a buscar bolets, passejar, fer footing, etc. ala tardor, sense tenir un canguelis important. Sies vol practicar-la hi ha prous llocs, Monegros,etc. que, per cert, d'on el meu amic Manolo, enJoan i altres caçadors m’han portat conills, sen-glar, etc. dels quals he fet uns bons guisats.

Altre tema, sí preocupant, són els senglars i laseva regulació. Però en quan a la matança delsaltres “bitxos”, no té res a veure, no podem ferun tret a tot el que es bellugui.

Tots sabem molt bé, i em consta que el regi-dor i sobretot els tècnics de medi ambient també,que hi ha altres maneres de regular aquestes“plagues” respectant la cadena natural.

No vull ser la bandera de ningú, tothom té l'opor-tunitat d’expressar la seva opinió a títol personal,però si es vol tornar a permetre la caça a l’Ametllas’hauria de tenir en compte l'opinió dels ciutadans detots els àmbits, i no sols dels caçadors. La meva pos-tura em sembla que ha quedat prou clara.

El tema que realment SÍ m’ha preocupat, imolt, és com al mateix dia que va sortir el meuarticle es publicava, també, la replica dels caça-dors. Impressionant! Com avança la informàtica!Reconec que jo estic una mica desfasat en eltema i, potser, per analfabetisme tecnològic, nocontrolo els avenços. També podrien ser ordresdel governador de Denver (Colorado) o també alser vacances, algú va fer espionatge i va vendrea l’enemic "informació confidencial”. Tambépodria ser que a la reunió de govern tinguin veu ivot els caçadors, la qual cosa aniria bé pertothom, doncs podrien assistir una representacióde piscineros, els que juguen a la bala, l'Associa-có Sardanista, la Comissió de Gitanes, etc.

Sol·licito una resposta satisfactòria i coherent,ara sí en aquest mateix número, del per què detot plegat. Facin un exercici d'higiene democràticapel bé de tots, i sobretot pel seu. No perdin la cre-dibilitat que per part meva encara es mereixen.

Saben que em tenen a la seva disposició perqualsevol tema que els pugui ser útil, tal com hefet amb altres consistoris abans de vostès.

Cordialment,Mariano Ganduxé Rull

Cartes al director

Li agraeixo per endavant la seva preocupació per la fauna i flora del nostre municipi, i li pregoque segueixi igual de crític i compromès amb la nostra població. Com vostè molt bé diu en elseu escrit, lluny de crear polèmica, el que hem fet en aquest exercici de comunicació és posarsobre la taula diferents punts de vista sobre un problema que li neguiteja a vostè i a més veïnsde l’Ametlla. En el nostre afany d’informar a la gent en el sentit més professional, estricte, cohe-rent i transparent, ens va semblar que el més indicat era que l’Associació que portava a termedita cacera era la més indicada per respondre els seus dubtes i neguits. Com molt bé sap,també, el Diari de l’Ametlla surt mensualment, així doncs tenim cert temps per a buscar i corro-borar la informació per transmetre als lectors els articles publicats amb total veracitat i rigor. Iquan hem errat en algun tipus d’informació, hem rectificat.

Pel que fa a la resposta, en el mateix número on es publica la seva carta, com en aquest, ésun procés totalment comú a molts mitjans de comunicació. Sense anar més lluny i per posar unexemple que tothom pot veure ràpidament i tenir a mà, La Vanguardia. Quasi cada dia surten“cartes al director” contestades en el mateix Diari. Des de la regidoria de Comuniació de l’Ajun-tament de l’Ametlla, i jo com a responsable d’aquesta, crec que és un bon mètode per accelerarels coneixements que es tenen de les dues parts, tant de la dels ciutadans del municipi com delpropi Consistori.

Sense més, torno a agrair-li el seu interès i esperit crític, sempre constructiu, envers l’Amet-lla i l’Ajuntament. Tots sortim enriquits.

Resto a la seva disposició per a qualsevol aclariment més que cregui pertinent.

Pep Moret, Regidor de Comunicació, Joventut, Serveis Corporatius i Festes

Diari de l’Ametlla, setembre de 2012 13

Resposta al Sr. Mariano Ganduxé



“Goteta, el fill delCel i la Mar salada”neix a l’Ametlla

Cent anys de la Maria Alerm i Prat

El passat dimecres 12 de setem-bre la veïna de l’Ametlla MariaAlerm i Prat va arribar a la gensmenyspreable edat de cent anys.

És per aquest motiu que l’alcal-de l’Ametlla, Andreu González, i laregidora d’Esport, Ensenyament iBenestar Social, Roser Ametller,varen fer-li una visita a casa sevaper entregar-li un ram de flors ifelicitar-la en nom del poble de l’A-metlla del Vallès.

Roser Ametller, Maria Alerm i Andreu González

Íngrid Rovira

L’ametllatana d’adopció, Íngrid Rovira, ens presenta Surfin-deed Procrea, una plataforma per a propagar la defensa delmar i la biosfera a través de la creativitat. Us convidem a fer un“like” a www.facebook.com/Surfindeed.

L’Íngrid apassionada del mar i amb panoràmica experiènciaen el món de la comunicació audiovisual, ha escrit el conteecològic “El fill del Cel i la Mar salada”.

Ens dibuixa al seu protagonista, en “Goteta”, amb ulls depeix, boca de corall i melic de núvol. El personatge viatja perdos escenaris principals; l’aquàtic i el terrestre, on descobreixl’estat de la natura i les diferents realitats d’aquesta.

En “Goteta" és la punta de l’iceberg de "Surfindeed Procrea"(www.surfindeed.com), un mar d’accions de comunicació perimpulsar l’ecocreativitat en pro de la conservació. És una visióoptimista de l’oportunitat de canvi de mentalitat col·lectiva pera la defensa de la natura.

El projecte i el “trailler” d’aquest conte audiovisual es publi-caran a l’octubre a Verkami, una plataforma de crowdfunding.El crowdfunding és un lloc de lliure creació i mecenatge digitalper a emprenedors i artistes que busquen finançament pelsseus projectes.

És la fórmula que ha escollit l’Íngrid per poder realitzar laprimera d’una sèrie de càpsules en format vídeo conte i des-pertar l’ interès de tots els públics per a la conscienciació i con-servació del medi ambient.

Tothom pot aportar la seva “Goteta” per a viure en un pla-neta ecològicament sa amb un sol “click”. El projecte i mésinformació a www.verkami/projects/2300.

La iniciativa creativa de l’Íngrid Rovira, al crowdfunding


Nou curs, noves hores delconte!

Tornen les hores del conte!Enguany, la primera serà eldivendres 5 d’octubre (Obrim,volem!, a càrrec de Mon Mas),i la segona el 19 d’octubre (Unlleó a la biblioteca, a càrrecde Sandra Rossi).

El cistell de contes, reco-manat per a nens de 0 a 3anys, es farà el dissabte 6 d’oc-tubre a les 11h (A dormir,Marina, a càrrec de Sandra Rossi).

Aquest curs a la biblitoeca tambévolem sentir allò que podeu explicar

pares, tiets, avis... Si t’agrada expli-car històries als més petits vine a labiblioteca a fer l’hora del conte.

www.ametlla.cat/biblio

Tornen les hores del conte Es buscaespecialista

Atenció! Cerquem nens onenes d’entre 8 i 12 anys quesiguin experts en algun temaque els agradi molt.

Pot ser futbol, pot ser Egipte,els planetes, els cotxes... Qual-sevol temàtica és bona... Sem-pre i quan la domineu perfecta-ment!

Sou especialistes en quelcomi voleu compartir la vostra pas-sió? Endavant!

Us esperem a la biblioteca.

Recordeu:Les classes d’informàtica (sessions de lliure assistència) comencen aquest mes:

cada dimecres a les 19h, una temàtica diferent!

Anglès * English * Inglés

Mestre natiu de Canadà amb 14 anys d’experiènciaofereix cursos a mida i classes particulars per a

tots els nivells.

Chantal [email protected] bé 93 879 80 58


Arxiu

Article nº9:Les posals de Labarta

Lluís Labarta fou un pioner dels cartells artís-tics; seus són els primers cartells artístics quees van fer a Barcelona. També fou un dels cata-lans més distingits de l’art decoratiu. Va formar-se a París on va coincidir amb altres il·lustradorsi pintors catalans que l’influenciaren en la sevaorientació professional. El seu fill FrancescLabarta (1883-1963) ha estat també un delspintors i dibuixants més destacats de comença-ments del segle XX.

Fragment de l’article publicat el desembre de2010 en el número 32 de la Revista Cartòfila delCercle Cartòfil de Catalunya.

Avui tractarem de les postals de Labarta.Aquest artista que publicà molts cartells, ens ésconegut per algunes postals, totes anteriors al’any 1906, sense partició en el revers, excepteuna. Són de gran raresa [...]

Lluís Labarta i Grané (Barcelona 1852-1924). Fou pintor, dibuixant, il·lustrador i figuri-

nista. [...] Va fer molts cartells i conreà l’artdecoratiu. Decorà el teatre Principal i l’Espanyolde Barcelona. Professor d’indumentària a l’Insti-tut del Teatre, publicà un llibre de la història delvestit, la qual cosa queda reflectida en les sevespostals.

[...] Les postals de les que coneixem la datade circulació són de l’any 1903.

Fora d’aquestes en coneixem tres signadesper Ll. Labarta dedicades a temes publicitaris.[...] És d’en Lluís Labarta una de les postals dela sèrie de l’Anís del Mono.

Leandre Villaronga.

Aquelles persones que considerin que podenaportar informació i/o postals d’algun esdeveni-ment succeït a l’Ametlla o a Catalunya que esposin en contacte amb l’ajuntament de l’Ametlladel Vallès.

Pròxim article: Protagonistes de la postalcatalana 1899-1910.

Persona de contacte: Crisant Tengo, coordi-nador del projecte.

www.postalsdecatalunya.catwww.cerclecartofilcatalunya.com

MUSEU VIRTUAL DE LA TARGETA POSTAL DE CATALUNYAAMETLLA DEL VALLÈS

Cronologia dels Països Catalans i de l’Ametlla del Vallès

Mossèn Antoni Bassolas és l’autor del llibre Sant Genís de l’Ametlla delVallès. Una parròquia mil·lenària. Gran coneixedor de la nostra història local, vaelaborar també aquesta cronologia conservada a l’arxiu municipal. Són unsdocuments de 25x18 cm. que presenten, de forma sumària, els principalsesdeveniments de la història dels Països Catalans, des de l’aparició del primercomte de Barcelona l’any 801 fins al desastre colonial espanyol de l’any 1898.Però el més interessant de la cronologia és que, paral·lelament, es descriuen elsfets que s’anaven produint al nostre poble i d’aquesta manera podem descobrirrelacions curioses com el fet que mentre es celebraven els primers Jocs Floralsde Barcelona (any 1393), a l’Ametlla es prohibien públicament els jocs de daus.

Des de l’arxiu...

Postals de Ll. Labarta

música, lectura, biblioteca, teatre, cursos, exposicions, premis, conferències, concerts, museus, debats Cultura


L’alcoholisme a través de les postalsEl proppassat dissabte 29 de

setembre es va inaugurar a la SalaPolivalent l’exposició “L’alcoholisme através de les postals”, organitzada perl’Ajuntament de l’Ametlla i el CercleCartòfil de Catalunya, amb lacol·laboració de l’AFA.

A la inauguració, que es podrà visi-tar fins el dia 14 d’octubre, hi va inter-venir l’arxiver municipal CrisantTengo, el vicepresident del CercleCartòfil de Catalunya, Ernest Boix,l’alcalde de l’Ametlla i regidor de Cul-tura, Andreu González, i el propietaride la col·lecció, Marià Castells.

Ernest Boix va agrair l’acollida i eltracte rebut per part de l’Ajuntament,alhora que va destacar la voluntatque aquesta exposició sigui itinerant,donat el seu caràcter didàctic.

Al seu torn, el propietari de lacol·lecció, psicòleg clínic de professió,va explicar en què consisteix l’exposi-

ció, de la qual va dir que s’havia deprendre molt seriosament ja que l’al-coholisme és una gran xacra. Castellsva explicar el contingut de les postals,ordenades seguint un ordre lògic,amb unes primeres que mostren elprimer contacte amb l’alcohol per partdels més petits, unes sobre els bebe-dors socials, d’altres sobre els efectesde l’addicció, amb la degeneració físi-ca i moral que comporta, i unes finalsja més artístiques de Picasso.

L’alcalde va tancar la inauguracióagraint una vegada més l’aportaciódel Cercle Cartòfil a l’Ametlla i desta-cant el caràcter divulgatiu de l’expo-sició que es presentava, tot insistinten la importància que pot tenir pelpúblic escolar de l’Ametlla. En aquestsentit, va anunciar que diferents cen-tres del municipi i del Vallès Orientalhan demanat visitar-la amb els seusalumnes. Tengo, Castells, González i Boix, a la inauguració de l’exposició

música, lectura, biblioteca, teatre, cursos, exposicions, premis, conferències, concerts, museus, debats Cultura

Presentació de la nova temporadade les Tertúlies Literàries

Robert Saladrigas amb “L’estiu de la pluja” enriqueix lapresentació de la nova temporada de Tertúlies Literàries

El dijous, 20 de setembre, l’alcalde i regidor de Cultura, Sr.Andreu González, va inaugurar la temporada 2012-2013 de lesTertúlies Literàries davant d’un nombrós públic. L’acte va comptaramb la participació de l’escriptor i periodista Robert Saladrigas, ila presentació de la seva última novel·la L’estiu de la pluja.

El Sr. Andreu González, en el seu discurs d’obertura, va valorarespecialment l’activitat de les Tertúlies Literàries i de la seva con-ductora, Lola Tresserras, per a la vida cultural de l’Ametlla. De nouva comprometre’s en la protecció d’aquest projecte i com a mos-tra va oferir un local a la Biblioteca més en sintonia amb les novesnecessitats de l’entitat.

Seguidament, la directora de la Biblioteca, Míriam Iglesias, vadonar la benvinguda als tertulians i va precisar que, per a dina-mitzar la lectura, tot l’equip de bibliotecaris i tota la seva infraes-tructura estava ja en marxa. Va afegir que a la Xarxa de Bibliote-ques de la Diputació també havia arribat la crisi i que ara s’hauriade pagar 1,20€ per cada llibre en préstec.

La conductora de les tertúlies, Lola Tresserras, va agrair espe-cialment el recolzament de la regidoria de Cultura i de la Bibliotecaa les Tertúlies Literàries. A continuació va presentar els objectiusd’aquest projecte que, gràcies a la possibilitat de compartir expe-riències de lectura, ens ajuda decididament i efectiva a construir-nos com a persones i com a poble. Tot relacionant aquests objec-tius amb L’estiu de la pluja, la conductora va desgranar el seguitde beneficis i solucions vitals que la protagonista de la novel·la,Mariona Saravia, o persones com ella, haurien gaudit d’haver parti-cipat en tertúlies com les nostres sobretot pel que es refereix almillorament de la seva qualitat comunicativa i de les seves rela-cions socials. Per tant, aconsellava l’activitat per a desenvoluparunes actituds personals i ciutadanes dignes i enriquidores.

Lola Tresserras, servint-se de l’acurat dossier entregat a cadaassistent, va presentar el programa de la nova temporada dins delqual tenen especial importància les activitats compartides amb lesregidories de cultura i amb les biblioteques d’altres municipis: sor-tides al teatre, rutes literàries i trobades amb escriptors. Tot seguit,va donar la veu, a Maite Acuña que, com a representat de la novaJunta, mostrà la voluntat de servei de l’equip per atendre aspectesde viabilitat, aportar noves idees i vetllar per aquest projecte.

La part final de l’acte es va centrar en L’estiu de la pluja deRobert Saladriguas. La presentació de l’autor es va fer seguintl’esmentat dossier sobre l’escriptor i la seva obra preparat per l’o-casió. Saladrigas va sorprendre els tertulians per la riquesa delseu pensament i la profunditat dels seus comentaris. Aquests,van anar molt més enllà del que és purament literari a l’apuntartemes existencials. L’escriptor va comentar que havia trigat qua-tre anys en fer aquesta novel·la i com, amb ella, s’havia proposatun molt estimulant repte per ell: ficar-se dins la psicologia d’unadona i aconseguir que el personatge fos creïble. Davant de laquantitat d’interrogants i secrets sense aclarir que planteja L’estiude la pluja, va precisar que la seva novel·la no estava feta per adonar respostes, sinó per mostrar allò que no en té. El llibre s’o-bre amb una cita inicial -“Com podem viure amb el que nosabem?” – que és el punt de partida dels temes que desenvolupa-rà la novel·la: la pèrdua de la identitat i la recerca de la seva pos-sible recuperació, el sentir-se extraterritorial (no ser d’enlloc)com a signe contemporani, l’enfrontament amb la mort, la neces-sitat de viure i no ser espectadors davant la vida...

Els aplaudiments d’uns lectors intel·ligents, comunicatius icaptivats van tancar l’acte.

González, Saladrigas, Iglesias i Tresserras, a la presentació

CCicle de CConferències“Idees i paraules” Curs 12/13

Elena BarrancoMetgessa geriatra de la Unitat de Valoració Integral del Servei de Geriatria de l’Hospital de Granollers

ens parlarà sobre

“És possible fer prevenció en la malaltia d’Alzheimer?”

Dijous 18 d’octubre de 2012A les 8 del vespre A la Sala Polivalent de la l’Ametlla del Vallès

Promou: Àrea de Cultura / Coordina: Jordi Sedó

Comença laTardoral 2012L’últim cap de setmana de setembre es va inaugurar la Tardoral 2012, ambuna obra dels avis del Casal de la Gent Gran i amb “Límits”, de Marta Solé


El dissabte 29 de setembre es va donar eltret de sortida a la dotzena edició de la Mostrad’Arts Escèniques de l’Ametlla del Vallès - Tar-doral 2012-, que com cada any organitzen elGrup de Teatre Nyoca i l’àrea de Cultura de l’A-juntament de l’Ametlla del Vallès.

Així les coses, la Sala Municipal de Teatre -que serà el centre neuràlgic de la Mostra- vaacollir l’acte inaugural, en el que hi va intervenirel Sr. Jordi Canudas en representació del Grupde Teatre Nyoca i l’alcalde i regidor de Culturade l’Ajuntament, Sr. Andreu González, a qui vaacompanyar la resta de regidors del Consistori.

El primer a parlar fou Canudas, el qual vadonar la benvinguda al públic assistent i que vaagrair els esforços de totes les parts implicadesen la Mostra d’Arts Escèniques de l’Ametlla.

Al seu torn, l’alcalde també va reconèixer elpaper del Grup de Teatre Nyoca i de molta gentperquè la Tardoral s’hagi consolidat com “unreferent cultural de l’Ametlla”.

Dirigint-se al públic, va dir-los que gaudissinde la Mostra, i va acabar la seva intervencióafirmant que “Fent pinya es fa poble, i fentpoble es fa país”, i que “Un país sense culturaés un país sense criteri”.

Acabats els parlaments, el Grup de Teatredel Casal de la Gent Gran va tornar a interpre-tar l’obra “Hi havia una vegada”. Un cop aca-bada, es va tancar la inauguració amb un pis-colabis al Casal de la Gent Gran, cortesia del’Agrupació Cultural de Dones de l’Ametlla.

“Límits” El dia següent la Sala de Teatre va acollir

l’obra “Límits”, de Marta Solé Bonay, interpre-tada pel Grup de Teatre Nyoca.

Podeu consultar la programació de la Tar-doral al web www.ametlla.cat

Jordi Canudas i Andreu González Grup de Teatre del Casal de la Gent Gran

Grup de Teatre Nyoca interpretant “Límits”


activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives Esports

Balart / Subirana, nou espònsor de l’AEA

Associació Esportiva Ametlla (A.E.A.) i BALART/SUBIRA-NA han firmat un acord que converteix a l'empresa en undels principals patrocinadors del Club. Aquest conveni téuna durada d'un any, prorrogable a un segon. La presenta-ció de la nova equipacio del A.E.A., es va fer el passat mesd'agost durant el partit de festa major, i estarà a la ventaproperament a la web del club.

Setmana de la MobilitatSostenible i SeguraUna bicicltada i una caminada saludable varen ser els actes que de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que es varen fer a l’Ametlla

El diumenge 23 de setem-bre una quarantena de perso-nes, entre les que hi havial'alcalde de l'Ametlla, AndreuGonzález, i els regidors EnricCastellví i Teresa Bada, varenparticipar a la bicicletada dela Setmana de la MobilitatSostenible i Segura, que vatranscórrer per la zona sud del'Ametlla del Vallès, i queorganitzava l'Ajuntament, elClub BB Triatló l'Ametlla i Pro-tecció Civil, amb la col·labo-ració de Granja el Prat, IllaActiva, Carrefour i Xicubikes iel suport de la Policia Local.

Un cop finalitzada la peda-lada, els participants varengaudir d'un piscolabis a laplaça de l'Ajuntament i esvaren entregar diferents pre-mis al ciclista més ben equi-pat, a la bicicleta més original,a la família més nombrosa i alciclista més ben vestit.

Alhora, i cortesia de Xicu-bikes, tothom que ho va volerva participar a dos tallerssobre com equipar la bicicletai com realitzar el seu mante-niment.

Caminada “Ruïnes SantaCreu i Sant Bartomeu”.

El diumenge següent da-rrer dia de setembre, i orga-nitzat per l’Àrea d’Esports iamb el guiatge del Grup 3 imés, es va celebrar la darreracaminada del Cicle de Cami-nades per l’Ametlla. En aque-ta ocasió, una trentena depersones varen sortir de l’ins-titut Eugeni Xammar per enfi-lar cap a les ruïnes de l’ermitade Santa Creu, on el tècnic dePatrimoni de l’Ajuntament deBigues i Riells, Abel Camps,va explicar els seus orígens,la seva situació entre l’Amet-

lla i Bigues i una colla d’anèc-dotes referents a la pertinen-ça de l’ermita per part d’amb-dues població.

Seguidament, els camina-ries varen seguir pel camí dela Violona cap a l’ermita deSant Bartomeu, que es vaobrir per a l’ocasió.

Els caminares van podergaudir de la vista, tant de l’in-terior com de l’exterior d’unaermita molt ben conservadagràcies a l’Associació d’Amicsde Sant Bartomeu, i escoltarles explicacions d’Abel Camp,en una jornada en la que lametereologia va acompanyar.

Totes aquelles personesque haugeu completat al-

menys tres de les quatrecaminades del Cicle de Cami-nades de l’Ametlla d’enguany(“El rec i el torrent de CanBeia”, “Els Cingles de Bertí iPuiggraciós”, “Ruta EugeniXammar” i “Ruïnes de SantaCreu i ermita de Sant Barto-meu”), feu arribar al Serveid’Esports de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès el vostrecarnet.

Ben aviat s’anuaciarà alweb de l’Ajuntament(www.ametlla.cat) el dia,l’hora i el lloc on se celebraràel lliurament de premis delconcurs de samarretes i el desamarretes commemorativesdel cicle d’enguany.

Nova samarreta de l’AEAParticipants a la bibicletada

Els caminaires a Sant Bartomeu


Esports

20

JARDINERIA DOMENECHConstrucción de jardines, renovaciones y

proyectos integrales, piscinas, sist. de riego, podas, césped, iluminación, madera, etc.

Sr. Jaime Doménech605 866 276


activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives Esports

El CB Ametlla inicia la temporada amb moltes ganes

CB Ametlla

La temporada 2012-2013 del CB l’Ametlla ja ha comen-çat, i amb moltes ganes. Abans de l’inici de la pròpia tem-porada, i dins els actes de la Festa Major, es va dur a termeel segon torneig 3x3 de bàsquet.

En el torneig hi van participar tan nois com noies, i detotes les edats. Es va començar a les 18 h. amb la partici-pació dels més petits. Un total de 7 equips de nens i nenesmenors de 12 anys van passar-s'ho d'allò més bé compe-tint. De 20 h. a 22 h. va haver-hi la segona franja d’edat,de 12 a 16 anys. I finalment, a partir de les 22 h. es va ini-ciar la categoria sènior, la categoria més nombrosa amb untotal de 16 equips, que van estar més de tres hores oferintun espectacle de bàsquet en estat pur i amb molt bonnivell.

Des del C.B. l’Ametlla volem agrair a tots els participantsque van venir a passar una bona estona amb nosaltres enaquest torneig i a tots els col·laboradors i organitzadors laseva feina i dedicació perquè tot sortís molt bé. Tambédemanem disculpes als equips que van haver de marxarsense poder jugar ja que no hi havia suficients places; A lapropera edició farem tot el possible perquè ningú es quedisense gaudir del gran esport que és el bàsquet i del nostretorneig de Festa Major.

I a inicis de setembre ja van començar els entrena-ments de tots els nostres equips. Des dels més petits (4-5anys) fins als més grans, veterans i veteranes, que un anymés estan disposats a fer una mica d’esport i gaudir delbàsquet. Tothom qui ho vulgui encara és a temps d’apun-tar-se!

Pel que fa la competició oficial de la Federació Catalana,el nostre equip sènior A que juga a Tercera Catalana, va serel primer en iniciar els partits. Ho va fer el passat diumengedia 16 de setembre contra el Montmeló CB, guanyant 64 a49 en un partit molt intens que va fer que tot el públic gau-dís del partit.

Us esperem tan si voleu venir a entrenar amb nosaltres,com si voleu gaudir dels partits de tots els nostres equips,des dels partits més divertits dels nostres equips inferiorsels dissabtes al matí , fins als partits de més nivell amb elsequips grans, els diumenges a la tarda. Us esperem!

Eduvólei rep una becade la Fundació Espavila

I Cursa de Muntanya de l’Ametlla Repte Illa Activa

Organitzat pel BB Triatló l’Ametlla, Illa Activa CanCamp i l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (representatper l’alcalde Andreu González i per la regidora d’Es-ports, Roser Ametller), el passat diumenge 30 desetembre es va celebrar la I Cursa de Muntanya de l’A-metlla del Vallès - Repte Illa activa, cursa a la qual hivan participar uns dos-cents atletes de diferent edat,sexe i nivell.

Acabada la prova, la gran majoria de corredors icorredores es varen mostrar molt satisfets pel recorre-gut escollit per aquesta primera edició, el qual va trans-córrer per la zona sud de l’Ametlla i que tenia una llar-gada de 10 quilòmetres, un 8% dels quals transcorrienper pista asfaltada i la resta per camins i corriols.

La botiga Naps i Cols de l’Ametlla va donar un obse-qui als tres primers classificats, tant en categoria mas-culina com femenina i, tots els participants, varen rebreuna bossa amb diferents obsequis.

CE Eduvólei Ametlla va rebre la beca pel seu projecte “Eduvólei fomentantl'esforç”. L'entitat ametllatana, va rebre una de les quatre beques de la fun-dació, a la qual optaven una seixantena de projectes d'àmbit català.

C.E. Eduvólei

El projecte “Eduvólei fomen-tant l'esforç” va ser elaborat ipresentat durant el mes d'a-bril a la Fundació Espavila,amb seu a Granollers, peroptar a una de les 4 bequesde 3.000€ per promoure lacultura de l'esforç entre in-fants i joves de 0-16 anys. El5 de juliol, al Palau Robert deBarcelona, Eduvólei va serproclamat com a un dels qua-tre mereixedors, juntamentamb projectes de Cardedeu,Barcelona i Tarragona.

Eduvólei inicia aquestatemporada, 2012-13, amb eldesenvolupament del projec-te premiat, que inclou 3 líniesde treball: una per als entre-nadors, una per als pares iuna per als jugadors de cate-goria infantil (1r-2n d'ESO) icadet (3r-4t d'ESO).

La línia de treball orientadaa tots els pares i mares d'Edu-vólei vol consolidar una xarxade comunicació entre famílies-entitat-entrenadors per fomen-tar la coeducació a través delvoleibol. També es vol aclarir ipotenciar la praxis de les fun-cions educadores de mares ipares dins l'àmbit esportiu.

Quant als entrenadors, lesactivitats que proposa el pro-jecte van orientades a oferir-los formació gratuïta, eines idebats que els permetin mi-llorar el seu paper de “figura-model” i de “motivador”.

El gruix més important delprojecte, però, va orientat alsjugadors. Mensualment, tre-ballaran valors associats a lacultura de l'esforç, amb l'ob-jectiu d'entendre'n millor elconcepte i les avantatges quecomporta.

Les activitats programa-des són 21 i la majoria s'ani-ran desenvolupant durant lessessions d'entrenament.

El projecte inclou la crea-

ció d'una “Àrea d'educació”que gestiona i segueix el des-envolupament de totes lesactivitats i, alhora, proveeixde recursos audiovisuals iescrits als dos agents educa-dors més rellevants en l'àm-bit esportiu: entrenadors ifamília.

CE Eduvólei Ametlla no ésun club de voleibol, sinó unclub que treballa l'educaciód'infants i joves a través delvoleibol. Us interessa el nos-tre projecte?

COORDINACIÓ: 647.91.33.86WEB: www.eduvolei.cat CORREU [email protected]

Maria Garí, coordinadora de l’Eduvólei, rebull el premi demans de Pere Sust, president de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport

La sortida es va fer davant del gimnàs Illa Activa Can Camp

ICApEl pica2012 les activitats de joventut

peloctubre

dll dm dc dj dv ds dg

i A sota la Biblioteca. De 16.30 h. a 20 h.Els divendres podeu trobar la Lídia [email protected] PICA al ves�bul de l’IES Tel. 93 845 72 01

10

17

24

31

AssessorialaboralA les 17 h.Al PICA

Assessoriadel Pla C17Cada dimecresal PICA

Taller deguitarraVine ainscriure’tAl PICA

Torneig defutbol salaInscriu-teal PICA!

Sortida deHalloween aPort AventuraInscriu-te al PICA

Sortida alSaló delMangaInscriu-te al PICA

Inici deltaller d’anglèsper a jovesAl PICA

Inici deltaller de cuina fàcilamb microonesAl PICA

08

0402

22

21

01 03

03

GEPA

El setembre ja s’ha acabat,i a l’esplai GEPA li ha donattemps de tot, fins i tot, d’anard’acampada a Puiggraciós!!

Aquest mes ens hemretrobat tots els nens i nenes,pares i mares i monitors imonitores. Vam fer jocs i unagran gimcana per tornar-nosa trobar i per conèixer tots elsnens nous que s’han apuntataquest curs!

També vam aprendre afer-nos la motxilla per anard’excursió i d’acampada, ivam estar tota una tardamuntant i desmuntant tendesde campanya per anar aga-fant pràctica!

Finalment, vam anar cami-nant des del GEPA fins al San-tuari de Puiggraciós (es diuràpid, però Déu ni do!) i allà vampassar tot el cap de setmana,jugant a la natura, fent excur-

sions i el diumenge, un gran pic-nic amb totes les famílies!

Ara però, encara quedal’octubre, novembre, desem-bre, etc... I UN MUNT D’ACTI-VITATS PER FER!!!!

Encara ets a temps d’a-puntar-te, només cal que vin-

guis un dissabte de 16 h. a 18h. al GEPA (a darrera labiblioteca) a provar, o enviarun mail a:

[email protected] si vols veure les fotos de

les nostres activitats...FACEBOOK: esplai GEPA

nº

15Octubre’12

EL GEPA ha començat el curs amb molta energia, i ja al mes de setembre els monitors i nens i nenes han passat un cap de setmana d’acampada al Puiggraciós.

Carregats d’energia! Nou curs del PICA

El Punt d'informació juvenil PICA comença el nou cursamb molta empenta. D'entrada, modifica els seus horarisper adaptar-se al nou horari dels joves de l'institut, amb laqual cosa, podreu trobar la pora oberta a partir de les15.30 .

A més, comencen els cursos de guitarra, conversesd'anglès, taller de cuina fàcil, i s'estan preparant cursos demonitors, de manipulador d'aliments, de canguratge... Itambé un torneig casolà de futbol sala!

Sense oblidar que anem al Saló del Manga i a HalloweenPort Aventura.

Recordeu que, a més, s'ofereix el servei d'orientaciósociolaboral i que al Facebook del PICA podeu trobar ofer-tes de feina.

Nou club de rolHermanas de la llama

Un grup de joves de l'Ametllatira endavant el seu projecte iorganitza un club de rol.

Si ets jove i t'agradaaquest món, tant siguis novellcom expert, no dubtis enposar-te en contacte ambnosaltres. Ens trobes com agrup del Facebook: Hermasde la llama.

En aquest espai s'hi podràaprendre a jugar a Magic, jocs de taula, rol... Així com par-ticipar en els tornejos que ells mateixos organitzaran.

Torneig d’skate de la lliga catalana

El passat dissabte 22 la pista d'skate de l'Ametlla vaacollir un torneig puntuable per la Lliga Catalana d'skate. Elclub Skate Donkeys va organitzar l'esdeveniment junta-ment amb Skatecatalà, que agrupa diferents clubs del país.

El torneig va comptar amb forces participants, molt bonambient i molta tècnica a l'hora de fer piruetes.

Skatedonkeys està pensant ja en el proper Gran Cahunai en fer-lo especial, ja que aquest esdeveniment d'esportde descens compleix la seva cinquena edició.

Acampada al Puiggraciós

Màgic

Skate Park de l’Ametlla / Arxiu

telèfons d’interès, horaris de transport, deixalleria, metereologia Serveis


TELÈFONS D’INTERÈS

Ajuntament 93 843 25 01Biblioteca Municipal 93 843 19 66PICA 93 845 72 01Bombers 93 849 60 80Camp de Futbol 93 845 70 94CAP Ametlla 93 845 72 46CAP La Garriga 93 860 58 97Club Can Camp 93 843 11 50Club Esportiu Vallès 93 843 28 27Mossos d’Esquadra 93 860 85 00Consell Comarcal del V.O. 93 879 14 44Correus de l’Ametlla 93 843 26 04Creu Roja Granollers 93 861 12 40Escola Bertí 93 843 27 78Escola Bressol l’Ametller 93 845 79 59Escola Els Cingles 93 845 70 39Deixalleria 93 744 50 68Escola Municipal de Música 93 843 28 82Espai Municipal de Can Camp 93 843 11 50Estabanell 93 860 91 09Farmàcia Puigdollers 93 843 25 46Farmàcia Valls 93 843 19 07Farmàcia Viña Mata 93 870 40 18Fecsa-Endesa (avaries) 902 50 88 50Funerària Granollers 93 861 82 30Hisenda Granollers 93 870 76 00Hospital de Granollers 93 842 50 00Institut Eugeni Xammar 93 843 01 25Jutjat de Pau 93 843 28 08Llar d’Infants el Carrilet 93 843 02 50Llar d’Infants l’Ametlla 93 843 00 20Mossos Trànsit 088Parròquia 93 843 00 23Pavelló d’Esports 93 843 28 65Piscines de Ca l’Arenys 93 843 21 10Policia Local 93 843 29 92Policia Nacional Granollers 93 870 75 99Protecció Civil 93 843 24 26Can Moret 93 843 02 53Repsol Butano 93 870 07 97Residència Millet Park 93 843 00 71Residència Fsca. Roig 93 843 29 84Residència l’Ametlla 93 843 22 56Residencial Can Camp 93 845 79 74Santuari de Puiggraciós 93 744 50 30Sorea Ametlla 93 843 22 56Taxi Júlio González 670 89 48 10Taxis Beltran 670 79 72 79Taxi Salvadora Martínez 619 07 76 01Urgències Mèdiques 24 hores 061Veterinari 607 62 26 77

Borsa detreball

Si vols més informació d’aquestes ofertes defeina, visita la secció

“Busques feina?” de la webde l’Ajuntament

www.ametlla.cat i el Facebook del PICA

23

- Treball per 6 estudiants ½ jor-nada: promotorsEmpresa internacional amb delega-ció a Barcelona cerca personal perGranollers.Funcions:- Captar socis per a ONG com CreuRoja i AECC.- Parar gent pel carrer per explicarels projectes de les ONG i captarsocis per a les ONG que representen.- Treball en petits grups a peu de ca-rrer en zones cèntriques.Requisits:- Imprescindible: incorporació im-mediata i identificació amb els valorsque representen les ONG.- Joves extrovertits, habilitats comu-nicatives.- Capacitat de treball en equip.- Afany de superació i autonomiaS’ofereix:- Salari base: 516€/mes.- Alta a la seguretat social.- Contracte indefinit.- Possibilitat d’incentius per captació- Flexibilitat: canvis de torns justifi-cats: exàmens...- Pla de carrera i promoció- Participació en campanyes pun-

tuals d’estiu en localitats turístiques(Balearsm Sant Sebastià, Lanza-rote...).- Treball en altres províncies en casde canvi de domicili.Interessats/des:Enviar el CV a la direcció [email protected] indicar la referència a l’assumptedel correu:Referència 0913

Tècnic de farmàcia i dermofar-màciaFarmàcia Isabel Viñamata cerca unapersona Granollers.Requisits:- Tècnic/a de farmàcia.- Experiència acreditable i contras-tada en l’ocupació.- Es valorarà formació i experiènciaen gestió d’equips, empatia, afanyde superació.S’ofereix:- Horari rotatiuInteressats/des:Inscripció a través del web Classifi-cats.net:http://www.classificats.net/tre-ball/oferta_41295

Ajudants de cuina avançats (2nde cuina)Empresa amb seu a Barcelona cercaajudants de cuina avançats (ambconeixements de segon de cuina)per a vacants futuresFuncions:- Elaboració de menús per a escolarsi residències.- Tasques personal de cuina avança-des.- Gestió i control de les tasques.- Tasques de neteja i organització.- Presa de temperatures.- Recompte de material, etc.Requisits:- Edat mínima 25 anys- Formació: preferentment relacio-nada amb la hosteleria.- Experiència imprescindible encuina per a collectivitats (escoles,residències, hospitals).- Els CV que no compleixin el requi-sit anterior seran descartats.- Bon domini del programa Excel- Persona àgil molt pulcra, organit-zada, amb facilitat d’adaptació i ambtollerància a la feina sota pressió.- Preferentment no fumador/a

S’ofereix:- Retribució a determinar segons lajornada contractada.- Contracte temporal.- Jornada parcial o complerta.- Horari intensiu matí.- Incorporació per properes vacantsInteressats/des:Enviar CV a la direcció [email protected] indicar referència a l’assumptedel mail.Referència: 0905

HORARI AUTOBUSOS L’AMETLLA - LA GARRIGA - L’AMETLLA / L’AMETLLA - GRANOLLERS - L’AMETLLA


Pat Millet

Aquest negoci està molt ben situatperquè es troba a una zona amb moltmoviment . On? Doncs quasi el costatde l'Ajuntament i de la BibliotecaMunicipal. Tot just al seu costat hitrobem el bar “El Racó” molt freqüen-tat per la gent de tota la vida de laVila. Ja a fora del local hi veus diarisde tota mena, per tant pots escollir elque més et convingui. Dins de la boti-ga hi trobes revistes per a tots el gus-tos, llapis, bolígrafs, plumiers, agen-des, quaderns, blocs, arxivadors dediverses mides, llibres... En fi tot, elque està relacionat amb la papereria.La primera impressió que tens a l'en-trar a l'establiment és agradable per-què és ple de color i amb molta llum,malgrat estar una mica soterrat.

Són les nou del matí d'un dia labo-rable, dilluns, quan els visitem perconversar una estona. Vet aquí que laNúria ens explica: “En Joan és engin-yer industrial i jo treballava al PuntDiari. No, no era reportera, la mevafeina era vendre publicitat. Semprehavia volgut tenir una papereria i alquedar lliure aquest local ho vàremaprofitar”. Certament va ser un granencert, perquè a la zona, un cop tan-cada la Vicky Books, hi mancava unestabliment d'aquestes característi-ques. La Núria continua dient:“També és fàcil trobar aparcament; sino és just al davant, sí que n'hi hapels carrers del costat".

Preguntada sobre la preparaciónecessària per regentar un negoci comel seu, respon que "No, no cal cap tipusde estudi per obrir aquest comerç; Aixòsí, cal tenir molt de cap per saber com-prar just el què es necessita i anar-hocorregint segons veus com va. Aquí, apart del que és papereria, tenim serveide fotocopiadora, fax públic, escàner,tinta per la impressora... també femtot tipus de vinils, servim loteria -enconcret l'ONCE i la 6 49-. Motxilles peranar a l’escola, material escolar, jogui-nes per nens...”.

Com diu ella, tot és un conjunt glo-bal de coses necessàries i ens confir-ma que el vendre premsa fa entrarmolta clientela. També tenen llamina-dures i moltes coses de regal infan-til.“Procurem que tot el gènere queoferim sigui de qualitat. Per posar unexemple: si oferim carpetes classifi-cadores, doncs tenir-ne de varis tipusperquè pugis triar i escollir el que des-itges. Si es venen llibres? Penso quecada dia més. Tenim un servei denovetats i si ens demanen un llibre enconcret que no tinguem aquí, el fem

portar. Ara, com a molt, en quaranta-vuit hores el tens aquí, el servei ésmolt ràpid”.

És un espai de 70 m2 ben aprofitat,ja que han aconseguit, amb gràcia,exposar perfectament tot el quevenen.

La parella sola és la que porta elnegoci, que té un horari comercialnormal. “No tanquem mai. Bé, sí elstres dies a l’any que no hi ha premsa,que són divendres Sant, Sant Esteve iel primer d’any. A l'agost fem festa ales tardes perquè pràcticament no

entra ningú”.Totes les feines són gratificants si

les fas de gust. Naturalment, estar decara al públic exigeix certa mà esque-rra i potser un xic de “savoir fair”. Noet pots permetre estar malhumorat.“A mi la botiga m’agrada perquè acasa sempre hem sigut botiguers i elnostre públic és entretingut. Ve moltjovent, sobretot nens, i són tan diver-tits!. Ahir mateix va venir un nano i vademanar X coses. En el momentpagar-me, em mira tot dient moltseriosament: "és que el papa em

compra això perquè és molt ric”. I Jo livaig dir rient: molt bé, però això millorque no ho diguis!”.

Segons ens comenta, al marge del’Ametlla tenen clientela de la Garriga iBigues que van ha comparari coses,sobretot les citades motxilles de lesque n’està molt satisfeta, perquè en témoltes i per a tots els gustos. Tambés'hi poden trobar capses per posar-hiregals, targetes de felicitació, papersde carta molt macos amb el seu sobrecorresponent... “Aquest any hemcomençat amb el llibre de text, temaque encara no havíem tocat mai. Noho vàrem anunciar perquè no se'nsdesbordés, però com que ens ha anatprou bé el proper any sí que ho farem.Ah! També tenim la targeta client queté les seves avantatges. Sí, Sant Jordiés una diada molt important pels lli-breters i les festes de Nadal també. Al'estiu ve molta gent de fora i elsmatins tenim feina. Crec que cadaestació té la seva cosa”.

En Joan, que fins ara estava des-patxant i atenent a la gent que entra-va, s’apropa on som nosaltres i sem-bla content amb el negoci “Creiemque hem caigut amb gràcia” opinen.Tan ell com la Nuria es troben satis-fets amb la seva clientela i pensencom molts altres comerços del pobleque “Quant més comerç i competèn-cia hi hagi serà tot millor”.

“Peipars” és una botiga completa.Quelcom més que una simple papere-ria.

La Rebotiga

Peipars

“Aquest any hem començat amb el llibre de text, tema queencara no havíem tocat mai. No ho vàrem anunciar perquèno se'ns desbordés, però com que ens ha anat prou bé el pro-per any sí que ho farem. Ah! També tenim la targeta clientque té les seves avantatges”

Al carrer Torregassa número39 hi trobem aquest local quedes de fa més de tres anys re-genten la Núria Puig i en JoanGrau. Ella és filla del bonicpoble de l’Escala, i en Joan ésnascut a l’Ametlla, on els pareshi tenien la casa familiar des defa molts anys. La parella es vaconèixer a l’Escala i es va en-amorar. Varen contraure matri-moni i la Núria va marxar del'Alt Empordà per venir al Va-llès Oriental, naturalment, al’Ametlla del Vallès. Des d'aixòja han transcorregut dotzeanys. Avui parlarem amb laparella mentre ens ensenyenl'emplaçament

En Joan i la Núria regenten el Peipars / Rafael Sánchez

Tel.: 93 845 79 89 / Fax: 93 845 75 12

24

diari de l'ametlla octubre de 2012

Documents