DIJOUS · 6 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14842 - AVUI / Any XL. Núm. 13712 - EL PUNT

1,20€

183843-1184730T

1372

99-1

1989

23L

NACIONAL P8

Rebutja per unanimitat quese l’aparti, a ell i als altresmagistrats, del judici de l’1-O El magistrat Manuel Marchena ■ EFE

Suport delSuprem aMarchena

EUROPA-MÓN P18,19

La justíciatorna anegar laviolació deLa ManadaEl TSJN es reafirmaen l’“abús sexual”

ANIVERSARI · Els quaranta anysde la Constitució espanyola noposen d’acord els experts sobre si vahaver-hi tant consens en redactar-la

FUTUR · Reclamen reformes, també en l’àmbit de l’ordenació territorial, però hi veuen poc marge per areivindicacions com les del dret a decidir

La crisi dels 40P6,7

Marxa lenta de camions a l’AP-7 en direcció a Tarragona ■ ACN

NACIONAL P15

La marxa lenta de camions dificulta el trànsit pel pont de la Puríssima

Operació sortida difícil

L’ESPORTIU

El Barça no dona opció ala Cultural Leonesa (4-1)

Futbol Copa del Rei

Acord Colau-govern per ferun 30% de pisos públics

Nacional P16

Rivera no tanca la porta apactar amb Vox a Andalusia

Europa-Món P19

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 2018

vui, la Constitució“que nos dimos

entre todos” fa 40anys. L’any 1978 teniendret a vot els majorsde 21 anys, per tant

caldria precisar que és la carta magnaque es van donar entre tots els que avuitenen més de 60 anys. I aquesta vene-rable població, entre la qual hi ha elsmeus pares, representa un 25% de lapoblació espanyola segons dades del’INE. Una xifra respectable però insufi-cient. I passar d’una representativitatmajoritària de la societat a ser-ne unaquarta part no s’hi arriba de la nit al dia.La Constitució espanyola s’ha deixat en-vellir, deteriorar i, en conseqüència, hadeixat de ser útil tal com va ser paridafins al punt que molts ciutadans (majo-ria a Catalunya, per exemple) la veuencom una eina invàlida per garantir elsseus drets i llibertats i, en alguns casos,com un agent hostil. A diferència demolts agosarats de la meva generació,jo no m’atreveixo a fer una esmena a latotalitat als protagonistes de la transicióde manera retroactiva. A pilota passada

és molt fàcil opinar i fins i tot jutjar unsfets que només es poden contextualit-zar al cap d’un temps. Efectivament,quatre dècades després sembla com siallò s’hauria pogut fer millor però nopenso gastar ni una ratlla a criticar unsactors polítics i socials que es van trobaramb el que es van trobar i ho van gestio-nar com bonament van poder. A mi elque em preocupa és el present i algunacosa falla, ara sí, si la Constitució és lamateixa que la d’aquelles circumstàn-cies. No és una manera de parlar. Avuimateix tenim dos símptomes molt sig-nificatius que aquell marc constitucionalde meravellosa convivència fraterna en-tre espanyols no acaba de girar rodó.Avui, que la Constitució fa 40 anys, Es-panya té presos polítics en vaga de fam itambé presència parlamentària de la ul-tradreta. Avui mateix, el president de laGeneralitat, que la Constitució presentacom el màxim representant de l’Estat aCatalunya, és –precisament– fora del’Estat per fer una conferència titulada:De la gàbia constitucional espanyola a lallibertat. Ha preferit fer aquesta denún-cia a assistir a l’acte de commemoració.Tot un reflex de com estan les coses.

A

Keep calmJofre Llombart

De marc agàbia

Avui, que la Constitució fa 40anys, Espanya té presospolítics en vaga de fam i gentd’ultradreta al Parlament

scriure cada dia sobre temes di-versos és molt agraït, però té lesseves pegues. Els periodistes in-

formatius quan tenen un gran tema elfan durar dies: en fan “el seguiment”,com es diu en l’argot. De vegades, sipensen que el lector ha pogut perdre elfil, insisteixen a repetir el que ja handit en una informació anterior. Als pe-riodistes “opinatius” o de cròniquesaquesta facultat no ens és permesa.Cada dia hem de caçar un pensamentinèdit o una pàgina viscuda nova peroferir als lectors. Si no, se’ns queixa-rien. Aquests mateixos lectors desprésvan a un concert d’algú que canta iqueden decebuts si no interpreta can-çons que ja li han sentit en mil oca-sions i que se saben de memòria. Elsarticulistes cada dia hem d’escriureuna cançó nova, cada dia hem de fer“la presentació d’un nou disc”. Jo devegades faig una mica de trampa i dic,amb altres paraules, coses que ja hemanifestat, unes variacions sobre elmateix tema. Tothom té les seves limi-tacions, i jo particularment.

Hi ha articles que mereixerien un“seguiment”, com les notícies. Fa uns

E

dies els deia que no trobava enllocmongetes del ganxet. Afegia que unpagès que me n’havia subministratm’havia dit que l’excés d’humitat leshavia perjudicat, com l’any passat lasequera, i que, en conseqüència, haviadeixat de cultivar-ne en favor delsavets de Nadal. Doncs bé, ja n’he tro-bat i consumit i els en volia fer partí-cips per si patien per mi. Els amicsCarmina i Toni, que viuen a Canya-mars, me n’han facilitat un quilo i elvenedor de la plaça, un altre. Boníssi-mes. O el cafè. Els havia explicat la di-ficultat d’ingerir-ne de bo als bars. Emva trucar el senyor Pere Cornellà, de

Cafès Cornellà de Fornells de la Selva.Vam quedar que l’aniré a veure. M’ex-plicarà per quin motiu a igualtat de ca-feteres, aigua i marca de cafè els barsn’ofereixen de tan dispars, amb ten-dència a la mediocritat. Ja els en dona-ré notícia.

Diumenge m’exclamava de la vagade fam que havien començat JordiSànchez i Jordi Turull a la presó. Aras’han afegit al dejuni dos altres presospolítics, Quim Forn i Josep Rull. La no-vetat dona per mantenir periodística-ment viva la decisió extrema i dramà-tica que denuncia la injustícia que pa-teixen. A mi em permet insistir-hiavui. Però i demà? Cada dia els vaguis-tes de la fam haurien de ser presents.La presó no és un lloc d’exposició pú-blica. No se’ls pot anar a visitar. Nose’ls pot confortar ni seguir l’evolució.El risc d’oblidar-los o entrar en la ruti-na és alt, si no hi ha algú que cada diaens en faci memòria. Qui, a banda delsadvocats i portaveus? Insisteixo en lapregunta: i demà? El violinista del por-tal de casa? Més mongetes? Un altrecafè? La sola menció alimentària inco-moda, però què hem de fer?

“Forn i Rulls’uneixen a laprotesta de Turull iSànchez

Vuits i nous

Seguir la vaga de famManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 2018

La Constitució espanyola ce-lebra el seu 40 aniversari en

un dels moments més convulsospolíticament i socialment des de laseva promulgació l’any 1978. Hanestat quaranta anys d’estabilitatque han permès avançar en laconstrucció d’un Estat social, de-mocràtic i de dret i la Constitucióha estat el marc de convivència queho ha fet possible. El marc que es vapoder aconseguir en aquella Espa-nya amb un peu a les tenebres de lapostguerra i la dictadura militar il’altre en una nova etapa plena d’es-perances i aspiracions mai abando-nades. Un marc que 40 anys des-prés és clarament insuficient.

Milions de ciutadans, a Catalu-nya i també a Espanya, no s’hi sen-ten representats. La majoria no ha-vien nascut o són fills d’una altraèpoca, d’altres no la podien votar imolts dels que ho van fer hi vanveure l’única escletxa per on esca-par d’una presó virtual i en direccióa un món millor, tot i assumir els de-fectes i les limitacions que suposa-va haver hagut de negociar els con-ceptes i les paraules i fins i tot algu-nes comes del text constituentamb els hereus i guardians, civils imilitars, del règim franquista.

Una majoria de catalans no ac-cepta que la unitat d’Espanya sigui“indissoluble”, que Catalunya no tin-gui dret a exercir la seva sobiraniaper protegir la seva supervivènciacom a nació històrica o per decidirdemocràticament el seu futur polí-tic. També són milions els catalans iels espanyols que rebutgen la mo-narquia borbònica i defensen la legi-timitat i idoneïtat de la Repúblicacom a forma de govern. Aquestes ialtres imposicions són el mur quecal superar, perquè han estat blan-quejades al llarg de quatre dècadesd’immobilisme, portat a l’extremamb lectures restrictives del textconstitucional, que l’han acabatconvertint, de nou, en una gàbia.

Poc o res acelebrar

EDITORIAL

Les cares de la notícia

A les declaracions de dimarts del ministre de De-fensa belga (flamenc) en suport a la vaga de faminiciada pels presos polítics catalans, s’hi han afe-git les de l’exministre d’Educació de França BenoîtHamon (socialista), que ha demanat “l’allibera-ment immediat dels presos polítics catalans”.

PRESIDENT DEL TSJ DE NAVARRA

Suport europeu als presos

El TSJ de Navarra, amb dos vots particulars inclòsel del president, ha aplicat la mateixa complaençaamb els violadors de la Manada que l’Audiència iha confirmat les condemnes per abús, no peragressió sexual ni violació, per no haver apreciatla intimidació i la violència necessàries.

-+=

-+=

Baltasars negresRuben Wagensberg

Tous amb els violadorsJoaquín Galve

-+=

Sander Loones

La campanya #BaltasarDeVeritat, que demanaque a les cavalcades de Catalunya hi participinpersones negres, en comptes de pintar de negrereis i patges, intenta conscienciar contra unapràctica d’origen colonial i racista, que resulta hu-miliant per a la població afrodescendent.

COORDINADOR DE ‘CASA NOSTRA ÉS CASA VOSTRA’

MINISTRE DE DEFENSA BELGA

a Constitució arriba als quarantacansada. I, malgrat les lloances ielogis que hem pogut escoltar

aquests dies i que es repetiran avuiquan es compleixen just quatre dèca-des de la seva aprovació en referèn-dum, el cert és que el text s’ha anat es-grogueint, un efecte que no es deutant al pas dels anys, que també, sinósobretot a la intransigència constitu-cional practicada per alguns. El PP,per experiència, n’és el màxim respon-sable. Però ara també Ciutadans i unPSOE que s’ha deixat arrossegar perla dreta en la forma correcta –si ésque n’hi ha una– de llegir la carta mag-na. I així és com en quatre decennis hapassat de punt de trobada a límit i gar-jola. Apropiada i convertida en el pre-text perfecte per negar qualsevol aspi-ració, per legítima i democràtica quesigui, com que Catalunya pugui cele-brar un referèndum per decidir el seufutur.

L “Si la Constitucióha acumulat pols ésgràcies als malautoanomenatsconstitucionalistes

Si la Constitució ha acumulat polsés gràcies als mal autoanomenatsconstitucionalistes, una denominacióa la qual ens hem habituat, però que ésqüestionable si tenim en compte quede la carta magna els interessa bàsica-ment l’article segon. La defensa de laindissoluble unitat de la nació espa-nyola concentra els esforços de popu-

lars, ciutadans i també dels socialis-tes, que, en canvi, hem constatat comobvien drets fonamentals com el departicipació política, el de reunió i ma-nifestació, el de gaudir d’un habitatge“digne i adequat” o l’article en quès’afirma que cap confessió tindrà ca-ràcter estatal. Tot plegat tan constitu-cional com secundari per als màximsabanderats de la carta magna, que, enrealitat, només l’onegen per a la defen-sa de la unitat d’Espanya.

La Constitució arriba al seu aniver-sari amb la possibilitat de reformar-ladamunt de la taula. Felipe González,se’n mostrava partidari. Per a què?Per a tot menys reconèixer-hi el dretd’autodeterminació, sentenciava el ve-terà socialista. Cap esperança en eltext actual ni en una modificació futu-ra, doncs. Atrapats en la gàbia consti-tucional, a qui estranya que cada copmés ciutadans en vulguin un text pro-pi per a Catalunya?

Intransigència constitucionalAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Aniversariamarg

esgraciat aniversari, avui, el dels quaranta anys dela carta magna espanyola, amb presos polítics en

vaga de fam, exiliats a Europa, monarca reprovat i jutgesdesacreditats, i, per acabar-ho d’adobar, la irrupció a lesinstitucions democràtiques dels que volen tornar,precisament, a l’Espanya preconstitucional.

No seré jo qui negui el valor d’aquell pacte persuperar el franquisme i assegurar un futur deconvivència, un pacte que va generar esperança en unpaís traumatitzat per una guerra civil i quaranta anys de

dictadura feixista.La Constitució ha fet la seva feina,però tots sabem que té les seveslimitacions i que no ha pogutsatisfer aspiracions legítimes, comara la del ple autogovern delscatalans.Quaranta anys després, elproblema no és la Constitució del

1978, sinó invocar-la com a pretext per bloquejar lesdemandes de canvi. Contra el que sostenien els “pares”que la van redactar, ara hem vist que la Constitució noés prou “flexible” perquè “hi càpiga tot”. El pacte es vatrencar fa més de deu anys quan es va impugnar unestatut d’autonomia aprovat pels ciutadans. I quan, ennom seu, s’ha suprimit el diàleg i s’ha avalat la repressió.El problema no és la Constitució del 1978. El problemaés la falta de voluntat política per posar-la al diad’aquells que se’n proclamen els més ferventsguardians.

D

El problemano és laConstitució,sinó invocar-lacom a pretextcontra el canvi

http://epa.cat/c/skyf3i

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El Tribunal Suprem modifical’estratègia i opta per retirarl’ordre europea contra elpresident, Carles Puigdemont, iels consellers.

10anys

20anys

L’empresa i els sindicats pactenun expedient de regulaciód’ocupació de tres mesos queafectarà un màxim de 3.500treballador.

Les instal·lacions de l’aeroportdel Prat quedaran saturades el2000, segons preveu l’empresaAeroports Espanyols iNavegació Aèria (AENA)

Retirada tàctica Treva a Nissan L’aeroport, col·lapsatTal diacomavui fa...

s una de les actri-us catalanes més

reconegudes. D’aque-lles persones que etcauen bé, que sónsimpàtiques. I que fan

bé la seva feina, la d’actriu. Fins que lespersones que admires per la seva feinaparlen de qüestions que no tenen res aveure amb la seva feina. I llavors arribala decepció. No és que Rosa Maria Sar-dà no pugui pensar el que li doni la ga-na. Ni que no pugui dir el que vulgui. Hité tot el dret. Això no vol dir que no etpugui causar rebuig. En una entrevistaa El País en diu de molt grosses. “Elsdirigents independentistes van come-tre delictes. No són víctimes de res,perquè van triar el seu destí.” Això, abanda de dir que els exiliats tenen“molta barra” i que si no ets indepen-dentista ets “mala catalana”. Un quali-ficatiu que es posa ella mateixa. Alme-nys és favorable que els empresonatssiguin alliberats. Amb condicions. Sideixar-los anar és un xantatge, no. I se-gons ella, ara l’independentisme “estàfent xantatge”.

Sincerament, la senyora Sardà no

ha entès gaire res del que passa a casaseva. Tot i viure en un carrer de Barce-lona per on han desfilat més d’un milióde persones clamant independència,l’actriu parla com si les decisions ques’han pres fossin una dèria dels polí-tics i no d’una ciutadania que ho ha re-clamat. Ni un sol record per a les famí-lies. Però ella no presta atenció en això.Ho fa en els joves, que diu que no te-nen ni idea de què fan quan criden “fo-ra feixistes”. Sardà confessa que ella, iels de la seva generació, han hagut depatir dues dictadures: la de Franco i lade Pujol. I ho fa banalitzant el que elladenuncia, perquè l’expresident catalàno va fer afusellar ningú. Pots no estard’acord amb el que va fer, però no lipots dir dictador perquè et desacredi-tes sol. De fet, a les fotografies del1994 se la veu ben contenta quan Pujolli va fer entrega de la Creu de Sant Jor-di. Però com que Pujol era tan dolent,ella la va tornar l’any passat. Només vatardar 23 anys. Almenys acaba dientuna veritat com una casa de pagès:“Tinc més sentit de l’humor que del’honor.”

É

Full de rutaDavid Brugué

Rosa MariaSardà

Sardà qualifica de dictadurael govern de Pujol, un governque li va donar la Creu deSant Jordi i que ella només vatardar 23 anys a tornar

ots treballem: també els jubilats,els batxillers i universitaris, elsaturats o els de salut fràgil. Ca-

dascú a la seva manera. Qui és humà iestà viu, treballa!, interactua intel·li-gentment amb el món i amb els altres.La manera humana d’existir és “ac-tuar” (Arendt).

TOTS HEM EXPERIMENTAT que no és fàciltreballar bé en grup, malgrat que moltespersones d’un “equip” siguin singular-ment brillants. Ho saben bé els alumnes aqui el docent enquadra –ara que seguei-xen de moda conceptes com “treball co-operatiu”, “avaluació entre iguals” o “in-tel·ligència compartida”– en un agrupa-ment. Pots adonar-te que algú s’hi repen-ja i no fa res, o que grinyolen les diferèn-cies d’edat o de talent, o que sorgeix l’or-gullós que sempre interromp i esdevé tò-xic. És un clàssic citar la reunió prepara-tòria de la malaguanyada invasió de Ba-hía de Cochinos (Cuba, abril 1961) amben Kennedy: persones intel·ligents, sen-se problemes de relació, que s’expressenlliurement, però que –tenallats pel grup:l’amistat, voler-se encoratjar, etc.– pren-

T gueren una decisió fatal. No sempre el“pensament grupal” –consens, democrà-cia, càlcul– és més “intel·ligent”: potser lacol·legialitat protegeix de la tirania peròtambé se’n deriven patologies de grup.

I SI CERQUEM el fonament del treball? Ex-perimento que enginyers i metges coope-ren bé, però que, en canvi, artistes i do-cents ens incomodem en un mateix es-pai. Potser hi ha protocols ideals per a ca-da feina. En general, per què treballem?:a) ho fem per guanyar diners? El sociòlegSimmel diria que sí, que els humans ne-cessitem el valor que se’ns dona treba-llant, siguin diners o qualsevol bé instru-mental i flexible; en canvi, Hegel mantéque, justament, el fet de treballar és elque ens constitueix com a humans, per adominar la natura i conèixer-nos millor.Aleshores, b) ens escarrassem o no pertransformar el món? Més contrastos:Marx admet que nosaltres modifiquem lanatura però que cal assolir una relaciósense explotació – ja sabem: mori la pro-pietat privada, el capital, etc.–, immune ales alienacions. Per contra, el romà Sène-ca manté que la feina, l’“amor al treball”,

no afegeix res nou a l’univers (De Provi-dentia), sinó que tan sols ens fa interior-ment millors, virtuosos. Tot sembla com-plicar-se. I, finalment, c) val tant un certtreball ben fet com qualsevol altre? Els il-lustrats del s. XVIII van revalorar les fei-nes materials (Diderot), però Arendt hainsistit en l’especificitat de l’“acció” (dis-tingint-la de la “producció”, per a la su-pervivència i el benestar, com de l’“obra”de l’artesà). Descobreix una relació èticaamb altres (òbvia en una infermera o enuna mestra). El “treballar instrumental-ment”, per a aconseguir quelcom, és mi-sèria si ho comparem amb l’“acció”, quesí que ens realitza: acollir, ajudar, con-vèncer, amenaçar, ensenyar, fer la guer-ra, guiar..., tot això injecta valor a qualse-vol ocupació humana, fent-la exclusiva iúnica.

ELS CÍBORGS anunciats seran mésràpids, duradors, forts i productius,però sempre inferiors en dignitat. El di-ner i l’eficàcia no ho són tot. El treball decadascú, ben enfocat, ens du al “setè cel”,ja sigui el de l’Apocalipsi de Pau o el deDante.

Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia

El sentit del treballTribuna

Gran Recapted’Alimentsb Milers de persones a Cata-lunya viuen en situació de pre-carietat alimentària. La pobre-sa és una realitat molt greu dela qual tots n’hauríem de serconscients cada dia. Aquellsque afortunadament no enstrobem en aquesta situació,també hem de lluitar per erra-dicar-la. La pobresa està mésa prop del que pensem. Donoles gràcies a les entitats quefan possible el Gran Recapted’Aliments. Als voluntaris i vo-luntàries que desinteressada-ment col·laboren amb la ini-ciativa. Hem demostrat, unany més, ser generosos i soli-daris. Ara, siguem-ho cadadia. Lluitem perquè ningú estrobi en una situació de preca-rietat alimentària. Perquè, eldia de demà, la tasca delsBancs dels Aliments no siguinecessària.MARTA NAVARRO MIQUELBarcelona

Participacióelectoral

b Els resultats de les elec-cions andaluses han deixatsorpresa gran part de la ciu-tadania. L’entrada del partitd’ultradreta Vox al Parlamentandalús amb 12 escons haestat una de les notícies mésalarmants. El que més empreocupa, però, és queaquests resultats han estatescollits només per un58,23% de la població ambdret a vot. Un tant per centmolt baix tenint en compte laimportància del que signifi-quen unes eleccions, en quèels resultats obtinguts in-fluenciaran directament el fu-tur de la ciutadania. Tenint encompte que els escollits se-ran els qui decidiran per tot elpoble, no ens hauríem deplantejar seriosament exercirel nostre dret a vot?AIDA PADULLÉS BERNATTàrrega (Urgell)

En resposta aAnna Casas

b En resposta a la carta d’An-na Casas Palet publicada el 8de novembre a El Punt Avui,l’informem que, des de l’Ajun-tament de Barcelona, es fa ungran esforç per coordinar lesobres, intentant minimitzar-ne les afectacions i fent possi-ble la convivència entre obresi ciutadans.

És cert que actualment hiha un gran volum d’obres encurs, voreres incloses, peròtambé hi ha nombroses ac-tuacions provinents d’iniciati-ves privades i companyies deserveis que no sempre es po-den coordinar de la mateixaforma que les que promoul’Ajuntament de Barcelona.

En qualsevol cas, volem re-marcar que les obres de millo-ra de l’espai públic als carrers iplaces de la ciutat permetenincrementar les voreres i, comen el cas del seu carrer, millo-

ren la comoditat dels vianantsi generen nous espais d’esta-da a les persones en el marcd’un urbanisme a escala hu-mana pensat per al gaudi delsciutadans. Les voreres són es-pais per a la mobilitat a peu,espais d’estada, de trobada ide relació ciutadana. La sevaampliació possibilita la incor-poració d’enjardinaments imobiliari urbà, així com la in-tegració d’arbrat en la tramaurbana.

La projecció d’una ciutat aescala humana avança, en de-finitiva, amb els objectiusd’una ciutat més inclusiva,amb més qualitat ambiental, ipensada per a les persones.

Agraïm l’interès ciutadà enla millora dels serveis i equipa-ments de la ciutat en beneficide tots i preguem que disculpiles molèsties que les obreshagin pogut causar-li.ESTER LÓPEZ, cap de comunica-ció de l’Ajuntament de Barcelo-na.Barcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Lluís Llach, CANTANT I EXDIPUTAT

“Si esperem a la sentència per fer una acció contundentserà massa tard”

La frase del dia

“Han passat 80anys, però amb eltriangle PP-Cs-VoxJosé Antonio i laFalange tenen lacontinuïtat garantida

ue la Transició va tenir aspectes ne-gatius és una constatació bastantgeneralitzada. Que, malgrat els

avenços democràtics a què va donar lloc nova acabar de fer net amb la crosta feixistadel passat és una evidència incontestable.Potser en els mesos i anys que seguiren a lamort del dictador i que posaren fi al capte-niment criminal que va caracteritzar el seumandat, ens havíem fet la il·lusió que les co-ses havien canviat d’una manera irreversi-ble. Avui sabem que no ha estat així. La re-pressió dels governs d’Espanya dels deu odotze darrers anys així ho posen de mani-fest. La qüestió és coneguda i no ens cansa-rem de denunciar-ho. Al damunt d’aquestarealitat se n’hi ha sobreposat, però, una al-tra àdhuc més preocupant: la rebrotadafeixista de la vella ideologia de Falange Es-panyola, que tan útil havia estat al dictadora l’hora de cimentar els primers temps de laseva actuació.

LA FLORIDA HA TINGUT dos o tres brots prouesponerosos, el del PP, el novell de Vox i elde Ciutadans. És aquest darrer aquell ques’adequa més fidelment, des del punt devista ideològic, als principals principis de laFalange de José Antonio Primo de Rivera. Iés Albert Rivera l’artífex del més significa-tiu d’aquest ufanós neofalangisme, tascaque ha compartit amb Inés Arrimadas iCarlos Carrizosa. N’hi ha prou amb fer unaexegesi rigorosa del pensament de JoséAntonio per trobar-hi els precedents i la cò-pia del pensament d’un partit, com Ciuta-dans, que a base de demagògia i engany hatrobat un cert arrelament, com l’havia tin-gut el falangisme o el lerrouxisme, tots, peldamunt de qualsevol altra consideració,profundament anticatalans.

PREOCUPAT JOSÉ ANTONIO per una “Cata-luña, camino de la insurrección” i per laimmediata “culminación separatista”(1934), i en resposta a un dilema presentatper ABC (O hermanos o extranjeros), el di-rigent falangista contesta: “¡Absurdo!¡Monstruoso! ¿Qué doctrina es esa? Es

Q sencillamente la misma de los separatis-tas: la del derecho a la autodeterminaciónde los pueblos.” I afegeix: “Cataluña es untrozo de España y el derecho a disponer deldestino de Cataluña corresponde a los es-pañoles todos.” Quina diferència hi ha ambel que diu Rivera (i Casado)?

AVANTÇANT-SE MÉS de 80 anys al pensa-ment de Cs, el líder de Falange va afirmar:“Si allí [Catalunya] hay algo que reprimir,no es una subversión revolucionaria con-tra el Estado, sino cosas todavía más gra-ves. Allí hay que reprimir una acción con-tra España ni más ni menos que acontece-ría en una guerra con un enemigo extran-jero”. I, tot seguit: “(...) surgida en Catalu-ña la declaración separatista (...) y en esoequivale la burla permanente de Compa-nys y sus ministros [de Puigdemont i Tor-ra i el govern i Parlament] hacia el gobiernoespañol y hacia las leyes españolas [laConstitució], el deber ineludible no puedeser otro que el de aplastar radicalmente larebeldía”: 155, empresonaments i exilis,als quals donen suport Cs i el PP.

ELS NEOFALANGISTES –als quals caldria su-mar els neofeixistes– han trobat en el pen-sament del seu líder dels anys trenta el fo-nament de la seva concepció d’Espanya:“La unidad de España no puede ser man-tenida, sostenida e impuesta sino poraquellos españoles sean de izquierda, dederecha o de centro [quina lucidesa la de

José Antonio], que tienen de España laconciencia de que es una Patria (...).”

REPRESSIÓ, REPRESSIÓ, REPRESSIÓ... alsanys trenta, promoguda per la Falange i, alsegle XXI, impulsada i consentida per Cs iel PP: “La utilización de la violencia paramachacar la rebeldía no es ya una de lasposibles soluciones: es la única solución deque dispone el Gobierno. Y ante eso no ca-be vacilar.” Tot fa creure que el trio neofa-langista esmentat ho tenen gravat i ho evo-quen cada dia: “ Someter a Cataluña a unaautoridad española no es tiranizar Cata-luña.” Ho han copiat de José Antonio, elsCs i el PP? “Pero el pueblo de Cataluña, ungran sector de él por lo menos, está total-mente incontaminado [els independentis-tes, ahir i avui, som una mena d’apestats] yse sabe tan español como el que más.” Hopensen els dirigents de Cs i del PP? N’esticsegur: “La unidad de España es lo único ylo último que nos queda como asidero pa-ra reconstruir a España como nación.”(1934). És evident que Cs i PP són fidels se-guidors del líder falangista: “Aunque todoslos españoles estuvieran conformes enconvertir a Cataluña en un país extranje-ro, sería el hacerlo un crimen, merecedorde la cólera celeste.” Visca la democràcia!

POCS DIES ABANS DEL 18 DE JULIOL de1936, José Antonio va veure clar que “(...)lo más grave (...) es la marcha vertiginosade los partidos separatistas catalanes ha-cia el recobro de su absoluto predominio”.Per això varen provocar una guerra civil,per això varen implantar el 155, per aixòno autoritzen l’autodeterminació, per aixòtenen el govern legítim de Catalunya a l’exi-li i a la presó, per això difonen i fan seva ladoctrina del seu predecessor: “España esuna unidad de destino en lo universal. To-da conspiración contra esa unidad es re-pulsiva. Todo separatismo es un crimenque no perdonaremos.” Han passat 80anys. Per ells és com si hagués estat ahir.José Antonio i la Falange tenen la continu-ïtat garantida. “Arriba España!”

Jaume Sobrequés i Callicó. Historiador

“‹Arriba España›”Tribuna

inguem-ho clar.Es fa un mal favor

a la societat en gene-ral, i a les futures ge-neracions en particu-lar, quan es participa

d’aquesta estranya dinàmica de blan-quejar allò que és injustificable. És unerror descomunal contribuir a norma-litzar determinades actituds que vanguanyant terreny en lloc de treballarplegats per denunciar-les i erradicar-les. Si l’única cosa que al presentadorde la gala de la Pilota d’Or se li acutpreguntar-li a la millor futbolista delmón és si sap fer twerking, aquest per-sonatge és un masclista, amb tots elsets i uts. No val afirmar que va fer un

comentari desafortunat. Si calles da-vant qualsevol mostra de masclisme,n’ets còmplice. Si la gent vota un partitd’extrema dreta amb un programa queguarda infinites similituds amb l’èpocapreconstitucional, se l’ha de poder tit-llar de feixista, per molt que la ignoràn-cia l’hagi conduït per aquell camí. Si al-gú culpa l’independentisme fins i totde la mort de Kennedy o del canvi cli-màtic, s’ha de dir en veu alta que és unmanipulador. I fins i tot una mala per-sona. Si algú no ha entès de debò, foradel teatre dels hemicicles, per què de-terminades forces polítiques no podenvotar a favor del pressupost de l’Estat,potser és que és un neci. I si algú es re-torça per dins en sentir-se encasellatdins d’un determinat grup, doncs pot-ser és que encara és a temps de po-sar-se davant d’un mirall i rectificar.Que mai és tard per acceptar l’error,demanar disculpes si escau, i fer mar-xa enrere.

T

De set en setSara Muñoz

Millor dir-lipel seu nom

Si algú vota un partit amb unprograma preconstitucionalse l’ha de titllar de feixista

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 20186 |

Rebutja perunanimitat quel’apartin a ell i alsaltres magistrats deljudici de l’1-O

L’Estat desencallael projecte,després de tenirl’obra aturadadurant una dècada

El TribunalSuprem donasuport aMarchena

L’enllaç entrel’AP-7 i l’A-2per fi veula llumNacional

Quaranta anys i més qües-tionada que mai. La Cons-titució Espanyola, aprova-da en referèndum tal diacom avui del 1978 ambuna participació del 67%del cens i 88,5% de vots afavor, té ara menys con-sens que mai. Si el granrepte de l’ordenament ter-ritorial no ha deixat de sermai una de les principalscrítiques perquè no ha re-solt sinó que ha agreujatles demandes de les nacio-nalitats històriques, en elsdarrers temps també s’haposat en dubte fites que te-nien més consens. Sobre-tot la monarquia, peròtambé hi ha veus que ve-uen una regressió en el re-coneixement de llibertatsi drets fonamentals o enl’establiment d’institu-cions democràtiques.

Malgrat que avui –i ja fasetmanes– gairebé nomésse’n lloïn les bonances oque un dels pares del text,Miquel Roca, afirmi que“cap problema té origenen la Constitució”, ha dei-xat tantes llums com om-bres, i la necessitat de mo-dificar-la. En un contexton fins i tot el president es-panyol, Pedro Sánchez,no veu malament eliminarl’article 56.3 en què es diuque “la persona del rei ésinviolable i no està subjec-ta a responsabilitat” –encontradicció amb el re-curs al Tribunal Constitu-cional contra la reprovacióde Felip VI–; o impulsauna reforma dels afora-

ments perquè diputats,senadors i membres delgovern deixin de ser jut-jats pel Tribunal Suprem.

Altra cosa són les re-ivindicacions nacionals,d’independència o pel dreta decidir, que difícilmentsignificaran modificar niuna coma de la part de l’ar-ticle 2, que parla de “la in-dissoluble unitat de la na-ció espanyola, pàtria co-muna i indivisible de totsels espanyols”.

Són aspectes que hansorgit en les conversesmantingudes amb quatreexperts en dret constitu-cional per parlar de la car-ta magna. Pel catedràticJoan Vintró, la Constitu-ció és fruit d’un consenscondicionat pel contexthistòric en què la dictadu-ra de Francisco Franco nova caure per revolta popu-lar sinó per defunció “ambels aparells de l’Estat pràc-ticament intactes i amb el

successor que ell havia de-signat”. El catedràtic acre-ditat de dret constitucio-nal Joan Lluís Pérez Fran-cesch hi afegeix que laConstitució va permetre eltrencament amb l’ante-rior sistema i incorporar-se a una democràcia parla-mentària, el reconeixe-ment de drets i llibertatsfonamentals o la incorpo-ració del nacionalismeanomenat perifèric. Peròd’aquesta etapa inicial quecoincideixen a considerarpositiva es va passar a una“sacralització del text”,sense crítica ni cap refor-ma, diu Pérez Francesch,que ha portat “a una grancrisi constitucional” pro-vocada per la incapacitatd’oferir una resposta a laintegració del catalanismepolític amb un Estat “mésasimètric i plural cultural-ment, lingüístic i plurina-cional”. Vintró lamentaque a partir de l’etapa ini-

cial “algunes coses s’hanfossilitzat” i “s’ha donatuna interpretació moltrestrictiva” del text.

I les dones?La professora de dret cons-titucional a la UB MarAguilera entén que era unmoment complicat en quèes parlava molt d’una novaguerra civil o una dictadu-ra tova i “hi havia por”. Pe-rò també censura que nose seguís els estàndards dela justícia transicional perpassar de la dictadura a lademocràcia, amb una de-puració de l’administra-ció, de la justícia, en for-mació en drets humans,etcètera, i recorda que“durant molts anys va ha-ver-hi escultures de Fran-co en places i ara té unafundació que desgrava”.Remarca el fet que és difí-cil parlar de consens quanla Constitució la van fer“set homes blancs d’una

certa edat i que no hi ha-gués cap mare, deixant debanda els 50% de la pobla-ció”. I ja redactada, Aguile-ra considera que tot i ser“un text millorable” oferiaprou instruments perquèEspanya “es constituíscom una democràcia sòli-da, però no hi ha hagutprou cultura democràtica,

de drets fonamentals, nide transparència” que s’haacompanyat amb episodisde corrupció, falta de plu-ralitat i retallada de la lli-bertat d’expressió”.

Tampoc és benèvol elprofessor de dret constitu-cional Marcel Mateu, enassegurar que “els dèficits

democràtics del procés dela transició que començael 1975 queden incrustatsi són un llast” per a la Cons-titució amb unes eleccionsel juny de 1977 en què “elpartit del règim venut coma centre” (UCD) controlatots els poders de l’admi-nistració i té molt pressu-post. Afegeix que el rei vaescollir 41 senadors senseincloure’n d’esquerres quevan influir en la redaccióde la Constitució i, per ai-xò, rebla que va ser “unpacte entre franquistes”sobre els límits de la transi-ció: “La unitat d’Espanya ila corona. Els dos mandatsde Franco.” Pel professor,aquest va ser el tan prego-nat consens quan es va im-pedir que molts partits “al’esquerra del partit comu-nista o republicans” s’hipoguessin presentar. Ma-teu diu que el “militarsfranquistes van obligar acanviar la redacció de l’ar-

ANIVERSARI · El 40 anys de la carta magna no posen d’acord experts sobre si vahaver-hi tant consens en redactar-la CANVIS · Volen reformes, també enl’ordenació territorial, però veuen poc marge per a reivindicacions pel dret a decidir

Jordi AlemanyBARCELONA

Llums i ombresconstitucionals

Des de la redacció de la Cons-titució a càrrec de GabrielCisneros (UC), Manuel Fraga(AP), Miguel Herrero (UCD),Gregorio Peces-Barba(PSOE), José Pedro Pérez-Llorca (UCD), Miquel Roca(Minoria Catalana) i Jordi So-ler Tura (PSUC), el text no-més s’ha modificat dues ve-gades, a diferència d’altresd’arreu del món com l’ameri-cana (27), l’alemanya (60), lafrancesa (24), la mexicana(400) o l’austríaca (80). I entots dos casos, el 7 de juliol de

1992 i el 23 d’agost 2011, esva fer per adaptar-la a direc-trius europees. El primer copal Tractat de Maastricht, in-cloent a l’article 13.2 l’expres-sió “i passiu” per referir-se aldret de sufragi del estrangersa les eleccions municipals, i elsegon, per fixar un sostre aldèficit i al deute a totes lesadministracions.

No hi ha cap clàusula d’in-tangibilitat ni límit jurídic perreformar-la, i es pot fer perdues vies, però alguns hi ve-uen una trampa, com explica

el professor Marcel Mateu, jaque la que afecta els temesmés sensibles com la corona,els drets fonamentals, la uni-tat d’Espanya, l’organitzacióterritorial o per l’elaboraciód’una nova carta magna, s’hade fer pel procediment agreu-jat, que ho fa gairebé impos-sible, ja que és necessari quedues terceres parts del Senathi estiguin d’acord, es dissol-guin les corts, es facin elec-cions, ho tornin a votar lesnoves cambres i, al final, esratifiqui en un referèndum.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Només dues reformes imposades des d’Europa

Adrià Carrasco, membre dels CDR exiliat aBèlgica, va irrompre en un acte de SCC sobre laConstitució amb el ministre Borrell a Brussel·les.Al costat, els actes a Barcelona de la CUP contrala “repressió del 78” i de Cs a favor de la cartamagna ■ ACN/ N. JULIÀ/ B. VILARÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Constitució fa40 anys amb lademanda perreformar-la

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Anys i anys i quesigui per molts anys

L’APUNT se en contra de la seva pròpia gent hagi pogut viure du-rant quatre dècades amb una certa estabilitat, encaraque hagi estat a costa de massa renúncies. Ara noméstoca esperar que d’aquí a 10 o 20 anys es pugui tornar afelicitar els espanyols si és que per aleshores hauran es-tat capaços de suportar això tan feixuc i que obliga atant de viure en democràcia. S’accepten apostes.Jordi Panyella

Anys i anys, per molts anys, a la una, a les dues... i així finsa quaranta, que en són molts, d’anys, i que passen massaràpid. Avui és dia de celebració o, si més no, de felicitaraquells que festegin el quarantè aniversari de la constitu-ció que va donar forma democràtica a aquesta Espanyamassa acostumada als cops de sabre i a les canonades.Cal aplaudir el fet que un país que té tanta tirada a alçar-

ticle 2”, i recorre a l’heme-roteca amb una entrevistapublicada a Miquel Roca al’Avui fa vint anys en quèadmet que en les negocia-cions amb Adolfo Suárezper a la inclusió del terme

nacionalitats a la Consti-tució, “a l’habitació del cos-tat hi havia un conjunt demilitars amb qui anavaconsultant”.

De la manca de voluntatper canviar res, Pérez

Francesch en culpabilitzael sistema de partits. Peraixò creu que “tenen se-grestada la Constitució” iels considera “un poder pa-ral·lel a l’Estat”. Creu ques’hauria de limitar el seu

pes perquè representenles elits econòmiques i elpoder, el seu finançamentno és del tot transparent, ialerta que “la partitocràciapot arribar a substituir lademocràcia”. I és aquí on

Mateu recorda que el siste-ma electoral és hereu delque ja preveia la ley para larefoma política aprovadaper les Corts franquistesde 1976. Coincideix ambVintró que “no és propor-cional, pensat perquè eltercer partit en quedi fora iel Senat sigui una cambrade seguretat”. Per aixòconclou que la Constitució“tenia un perfil baix, peròamb la interpretació quese n’ha fet l’han acabat derebaixar”.

Organització territorialEls consultats coincidei-xen a dir que la qüestió ter-ritorial està esgotada. El tí-tol vuitè “era un full de ru-ta” i en aquell moment nohi havia totes les comuni-tats autònomes, diu Agui-lera, mentre que Vintróconsidera que hi ha una“canonització” de la Cons-titució que no permet el re-

ferèndum o el dret a deci-dir. Pérez Francesch téclar que la meitat de les re-gulacions del text de tipustransitori estan superadesi eren per posar en marxaun Estat que ara té 40anys. És molt escèptic so-bre la possibilitat que es re-formi per donar cabuda ales reivindicacions catala-nes, ja que “no es vol adme-tre la plurinacionalitat”perquè “han descobertque es pot reprimir amb el155 i és una via més fàcil”.Per Mateu, l’objectiu ini-cial de donar una certa sa-tisfacció a l’autogovern,que “era el gran tema enquè se la jugava, ha fracas-sat” i és contundent enafirmar que els que creuenen un referèndum “no hanentès res”, ja que la Consti-tució està feta perquè“ningú que està dins l’Es-tat en pugui sortir per viademocràtica”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La Constitució hatingut enormes virtutsen aquell context,però ara està en unasituació de crisi”Joan VintróCATEDRÀTIC DE DRETCONSTITUCIONAL DE LA UB

“En el gran temaen què se la jugava,el de l’organitzacióterritorial, hafracassat”Marcel MateuPROFESSOR DE DRETCONSTITUCIONAL A LA UAB

“No se com es potcelebrar contents unaConstitució de fa 40anys que està com elprimer dia”Joan Lluís Pérez FranceschDOCTOR EN DRET I CATEDRÀTICACREDITAT DE DRET CONSTITUCIONAL

“Hi havia un marceconòmic, cultural isocial perquè Espanyafos una democràciamés consolidada”Mar AguileraPROFESSORA DE DRETCONSTITUCIONAL A LA UB

1607

03-1

1994

42Q

FIRA-FAIA. PROGRAMA D’ACTESA partir de les 16:00 Obertura de la fira d’artesans a la plaça de l’Església.A les 17:00 Descoberta de la plaça dels col·laboradors amb l’escultura de la Fia-Faiai repartiment dels mocadors commemoratius.A les 17:30 Presentació del conte de la Fia-Faia a càrrec de l’editorial Mediterrània,l’historiador Xavier Pedrals i el ninotaire Kap.A les 18:00 Entrega de premis del Concurs de Fotografia de la Fia-Faia.Tot seguit: Taller demostratiu de construcció d’una Fia-Faia (a càrrec dels nens/es del’escola L’Albiol i del poble, amb l’ajuda de pares, avis, tiets...).A les 18:30 Presentació del Ball de les 3 parts recuperat per La Berguedana deFolklore Total.Tot seguit: Encesa de la Fia-Faia, Repic de campanes, cantada de la cançó de la Fia-Faia i Ball al voltant del foc, acompanyats amb la música de La Berguedana deFolklore Total i dels alumnes de l’escola Folk del Pirineu.Per acabar: Tast de formatge amb codonyat i vi de missa (a càrrec del grup de gentgran del centre cívic, l’escola L’Albiol i l’Ajuntament).

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 20188 | Nacional |

130091-1200404Q

Ajuntament del Bruc

ANUNCIDe conformitat amb el que disposa l’article 17.2 del Text refós de la Llei reguladora de les hisen-des locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, s’anuncia que l’Ajuntamentdel Bruc, en sessió ordinària del Ple municipal, celebrada en data 21 de novembre de 2018, haaprovat amb el quòrum legalment exigible, entre d’altres, els acords següents:Primer. Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 38, reguladora delpreu públic pels espectacles MusicalBruc, en el sentit següent:Es modifica l’Article 4t. Quantitat, que queda redactat de la manera següent:Article 4t. Quantitat1. La quantitat del preu públic regulat en aquesta Ordenança serà la fixada en la Tarifa contingu-da en l’apartat següent, per cada un dels diferents serveis o activitats.2. La Tarifa d’aquest preu públic serà la següent:

Entrada normal 12,00 €Entrada anticipada 10,00 €Abonament 4 concerts 35,00 €Menors de 14 anys gratuït

Segon. Els acords definitius en matèria de modificació d’Ordenances fiscals per a l’exercici de2019, així com el text refós aprovat, seran objecte de publicació en el Butlletí Oficial de la Provín-cia.Tercer. Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals,així com el text complet de les Ordenances fiscals modificades, durant el termini de trenta dieshàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Ofi-cial de la Província.Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resul-tin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del Text refós de la Llei reguladora de les hisen-des locals aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l’expedient ipresentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició públicasense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.L’alcalde, Enric Canela VallèsEl Bruc, 23 de novembre de 2018

La sala del 61 del TribunalSuprem va anunciar ahirque rebutja per unanimi-tat apartar el magistratManuel Marchena i els siscompanys del tribunal quejutjaran quinze promotorsde la independència de Ca-talunya, vuit dels qualsl’havien recusat en consi-derar-lo afí al PP, desprésde difondre’s els missatgesdel portaveu popular al Se-nat, Ignacio Cosidó, sobre

el pacte per renovar elConsell General del PoderJudicial (CGPJ), ara tren-cat, en què afirmava el seucontrol “des del darrere”.

Després d’hora i mitjade reunió, els magistratsvan desestimar les sol·lici-tuds de recusació que vuitacusats havien presentatcontra el president de lasala penal, així com la peti-ció del president d’Òmni-um Cultural, Jordi Cui-xart, que va estendre lasol·licitud a tot el tribunal,segons van informar fonts

del Suprem. Van afegirque en els propers dies esdifondrà la resolució ambels arguments del rebuig.Els altres sis magistrats re-cusats són: Antonio delMoral, Luciano Varela,Juan Ramón Berdugo i An-drés Martínez Arrieta,Ana María García Ferrer iAndrés Palomo (a la foto).

D’altra banda, la comis-sió permanent del CGPJva aprovar ahir un informefavorable a la concessió, atítol pòstum, de la Creu deSant Raimon de Penyafort

al magistrat Juan AntonioRamírez Sunyer, titulardel jutjat d’instrucció 13de Barcelona, que investi-ga els organitzadors de l’1-O. L’acord és a propostadel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC), que fa seva la ini-ciativa impulsada per lajunta de jutges i jutgessespenals de Barcelona per-què es concedeixi aquestadistinció al magistrat,mort fa un mes. La decisiófinal és del Ministeri deJustícia.

És la segona vegada quela sala especial rebutja elsincidents de recusació quehan plantejat els acusatscatalans al llarg del proce-diment. Aquest cop, els en-causats per rebel·lió vandenunciar els vincles deMarchena –que va renun-ciar a presidir el Suprem iel CGPJ després de la difu-sió d’aquell missatge– ambel PP, i van estimar que encas de mantenir-se la com-posició del tribunal no espodria garantir la seva im-parcialitat. Cuixart va al-

legar que “els dubtes d’im-parcialitat” sobre Mar-chena “s’estenen” tambéals seus companys, i vainvocar la condemna re-cent del Tribunal Europeude Drets Humans (TEDH)a Espanya pel cas del diri-gent abertzale ArnaldoOtegi, en el qual no es vareconèixer la parcialitatd’una magistrada que elva jutjar i, per extensió,dels altres dos jutges deltribunal.

Aquesta sala, el nom dela qual prové de l’article 61de la llei orgànica del poderjudicial, està formada pelpresident del Suprem i delCGPJ, Carlos Lesmes, elspresidents de les cinc salesde l’alt tribunal i pel magis-trat més antic i el més mo-dern de cadascuna d’elles.La sentència serà redacta-da pel magistrat de la salamilitar del Suprem, Jaco-bo Barja de Quiroga. Enaquest cas, però, noméscatorze d’ells han formatpart de la deliberació, atèsque a dos els afecta la recu-sació: Marchena, presi-dent de la sala segona, quepresidirà i redactarà lasentència de la causa cata-lana, i Martínez Arrieta, elmés antic de la sala sego-na, i que havia d’ocupar ellloc de Marchena amb elseu ascens.

Amb aquesta decisió, eltribunal format pels setjutges del Suprem repren-dran els preparatius del ju-dici, que segurament co-mençarà a finals de gener.Abans hauran de celebraruna vista oral per resoldreels denominats articles deprevi pronunciament, quees preveu per la setmanaabans de Nadal, i en la qualels acusats tornaran aqüestionar la competènciadel Suprem per jutjar-los,ja que consideren que hoha de fer el TSJC. ■

El Suprem manté Marchenaenfront dels independentistesa La sala 61 rebutja per unanimitat apartar el magistrat, candidat del PP, i els altres sis jutges en el judicide la causa catalana a El CGPJ demana la creu de Sant Raimon a títol pòstum per al jutge de l’1-O

M.P.BARCELONA

Els set magistrats del Tribunal Suprem, encapçalats per Manuel Marchena, que jutjaran els independentistes catalans ■ EFE

Òmnium Cultural va de-nunciar ahir que els escor-colls de la Guàrdia Civil a laseva seu el març passat—ordenats pel jutge d’ins-trucció número 13 de Bar-celona, que investiga elsorganitzadors de l’1-O—

cercaven de “criminalitzarl’entitat”.

Òmnium va expressar-ho en un comunicat, enquè detalla que el jutge haautoritzat ara que recupe-rin tot el material comis-sat. Es van endur la comp-tabilitat del 2016 al 2018,tres telèfons mòbils, deugigues de documentació i

320 d’imatges. El retorndel material arriba des-prés que en un nou infor-me la Guàrdia Civil descar-ta que Òmnium hagi estatfinançada per la Generali-tat per organitzar el refe-rèndum, tot i que la situacom a entitat mobilitzado-ra de la societat per assolirla independència del país.L’advocada del presidentd’Òmnium, Marina Roig,va indicar que el fet quel’atestat defineixi que es vacridar a mobilitzar-se enactitud “serena” i “alegre”desacredita l’acusació derebel·lió de Jordi Cuixart,en presó provisional. ■

El jutge de l’1-Oretorna el materialcomissat a Òmnium

M.P.BARCELONA

Un mosso a la portad’Òmnium pels escorcolls dela Guàrdia Civil ■ J. LOSADA

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 2018

8253

16-1

1878

57Q

1300

91-1

2004

05Q

Ajuntament del Bruc

ANUNCIDe conformitat amb el que disposa l’article63.2 del Reglament d’obres activitats i ser-veis dels ens locals, aprovat pel Decret179/1995, de 13 de juny, s’anuncia que l’A-juntament del Bruc, en sessió ordinària delPle municipal, celebrada en data 21 de no-vembre de 2018, ha aprovat amb el quòrumlegalment exigible, entre d’altres, els acordssegüents:

Primer. Aprovar inicialment l’Ordenança mu-nicipal sobre la protecció i tinença d’animalsde companyia, segons el text que s’adjuntaals presents acords.

Segon. Sotmetre a informació pública elspresents acords i el text de l’Ordenança peltermini mínim de trenta dies, a fi que s’hi pu-guin presentar al·legacions i reclamacions,mitjançant la inserció dels anuncis correspo-nents al Butlletí Oficial de la Barcelona, alDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya,al diari “El Punt Avui” i al tauler d’edictes del’Ajuntament. El termini d’informació públicacomençarà a comptar des del dia de la pu-blicació de l’Anunci al BOPB.

Tercer. Atorgar audiència a les persones in-teressades, a l’efecte de presentació d’al·le-gacions i reclamacions, mitjançant la notifi-cació dels presents acords i la tramesa d’u-na còpia del text íntegre de l’Ordenança. Eltermini de l’audiència serà de 30 dies comp-tat des del dia següent al de la data de re-cepció de la notificació.

Quart. Disposar que, si no s’hi formula capal·legació ni reclamació durant el terminid’informació pública i d’audiència a les per-sones interessades, l’Ordenança que aras’aprova inicialment quedarà aprovada defi-nitivament sense necessitat de cap tràmit ul-terior, i es procedirà directament a la publi-cació.

Durant el període d’exposició pública de lesOrdenances, els qui tinguin un interès direc-te o resultin afectats podran examinar l’expe-dient a la secretaria de l’Ajuntament i pre-sentar-hi les reclamacions que estimin opor-tunes. El text íntegre del projecte de la nor-ma pot ser consultat a la pàgina web de l’A-juntament: www.bruc.cat. Transcorregut elperíode d’exposició pública sense haver-sepresentat reclamacions, els acords adoptatsrestaran definitivament aprovats.

L’alcalde,

Enric Canela Vallès

El Bruc, 23 de novembre de 2018

1188

42-1

2003

89L

Ajuntament dePineda de Mar

EDICTE

El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinà-

ria del dia 29 de novembre de 2018, va

adoptar, entre d’altres, la següent pro-

posta d’acord, la part dispositiva de la

qual és del següent tenor literal:

«Primer. Aprovar inicialment la modifica-

ció puntual del Pla general d’ordenació

urbanística en relació amb les parcel·les

cadastrals 4489124 i 4489101, situades

al c/ Nonell, números 1 i 3 de Pineda de

Mar, redactat per l’arquitecte municipal,

de conformitat amb l’informe emès per

l’Àrea Territorial que consta a l’expedient

administratiu.

Segon. Sotmetre la modificació del Pla

general inicialment aprovada a informa-

ció pública durant el termini d’un mes,

comptat des de la darrera data de publi-

cació al BOPB i en un dels diaris de ma-

jor circulació de la província, així com al

tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’A-

juntament.

Tercer. Donar audiència de l’esmentada

modificació als ajuntaments l’àmbit terri-

torial dels quals confini amb el municipi.

Quart. Notificar la present resolució al

Servei Territorial de Carreteres de Barce-

lona.»

L’exministre de Culturafrancès, l’exsocialista Be-noît Hamon, ha reclamat“l’alliberament immediatdels presos polítics cata-lans”. En una taula rodonacoorganitzada dimarts alvespre a París per ÒmniumCultural, l’exministre, queva derrotar Manuel Valls ales primàries del seu partitper a presidenciable en leseleccions del 2017, es vadeclarar “profundamentxocat per les imatges deviolència” contra els vo-tants de l’1-O i va lamentarque “Europa no ha estat al’altura” de les reivindica-cions catalanes. “És urgenttrobar-hi una solució políti-ca”, va dir. El diputat bretóa l’Assemblea francesa,Paul Molac, també va re-ivindicar que el dret a l’au-todeterminació dels pobles“està reconegut en el dretinternacional”, i el presi-dent d’honor de la Lligapels Drets Humans, MichelTaubina, va lloar “l’absèn-cia de violència en les mani-

festacions independentis-tes catalanes” i va afirmarque l’ens enviarà observa-dors al judici.

Tot just ahir, el ministred’Exteriors espanyol, Jo-sep Borrell, va confirmarque la piulada de dissabtedel ministre de Defensabelga, Sander Loones, enquè donava suport als pre-sos en vaga de fam, “natu-ralment serà objecte d’unacomunicació diplomàtica”

per expressar el seu des-grat “per aquesta classe demanifestacions”. El mi-nisteri “estudia” ara aques-ta resposta, que, en tot cas,“no passarà d’una comuni-cació diplomàtica normal icorrent”. Borrell va dir des-prés d’una reunió del’OTAN que no havia tingut“temps ni tan sols de co-mentar-ho” amb el seu“col·lega i amic” i homòlegbelga, Didier Reynders. ■

Hamon reclamaalliberar els presosa L’exministre de Cultura francès critica que“Europa no haestat a l’altura” a Queixa diplomàtica de Borrell a Bèlgica

Ò.P.J.BARCELONA

L’exministre francès Benoît Hamon ■ T. SUÁREZ / ARXIU

L’ANC es mobilitzarà el di-vendres 21 de desembrecoincidint amb l’aniversaride les eleccions del 155 i lacelebració a Barcelonad’un consell de ministres.“Aquest 21-D reserva la da-ta, la dignitat torna al car-rer!”, indica en un missat-ge difós ahir per les xarxes,que acompanya amb uncartell amb la foto del go-vern espanyol i la llegenda“Prepara’t. L’Estat opres-

sor visita la colònia un anydesprés de la victòria inde-pendentista en unes elec-cions imposades.” Nos’avança res més, a bandad’afirmar que “no serà uncercle, ni un llaç de llum”.L’entitat en podria donarmés detalls avui mateix. Laprotesta s’hauria aprovatdimarts al consell perma-nent i es podria haver de ra-tificar diumenge en un se-cretariat extraordinari, se-gons algunes fonts.

Col·lectius com les As-semblees en Defensa de lesInstitucions Catalanes(ADIC, formades per fun-cionaris afectats pel 155)ja es van fer seva ahir aTwitter la convocatòria,que “serà per paralitzar el

país”. “S’acosta la mara-bunta”, concloïen, desprésde convidar altres entitatscom els CDR, Òmnium i elssindicats. Fonts d’Òmni-um, en tot cas, ahir se’ndesmarcaven i afirmavenque no tenen cap decisiópresa i que encara “miren”com respondre-hi.

Altres col·lectius tambépreparen protestes, coml’organització juvenil LaForja, que, emmirallada enel moviment francès delsarmilles grogues, ha anun-ciat una mobilització perboicotejar el consell de mi-nistres i ha iniciat contac-tes amb altres entitats “perevitar que la reunió puguitranscórrer amb normali-tat”. ■

Mobilitzacions en contradel govern espanyol el 21-D

Òscar PalauBARCELONA

a Diversos col·lectiuspreparen actes deprotesta, entre elsquals destaca l’ANC

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE DESEMBRE DEL 201810 | Nacional |

DAVID BRUGUÉ

MALEÏDA HEMEROTECAAVUI FA UN ANY 6 de desembre del 2017

Brussel·les es començaa omplir de catalansMilers de catalans prenen la capital comunitàriaper exigir als socis de la Unió Europea que reaccio-nin davant l’empresonament dels consellers i delslíders independentistes i per la marxa, a Brussel-les, dels exiliats. La iniciativa de convocar una ma-nifestació a la capital administrativa de l’UE par-teix de l’ANC i Òmnium, que estimen que més de20.000 persones participaran l’endemà en la con-vocatòria. Els catalans arriben a Bèlgica de totes lesmaneres: autobusos llogats, cotxes particulars,trens i avions formen una marxa groga amb la in-tenció de col·lapsar el barri europeu. Un miler decatalans són rebuts per una xarxa solidària flamen-ca, organitzada per l’International Comission ofEuropean Citizens, una mostra del suport que tantes reclama. Mentrestant, Carles Puigdemont es re-ferma en l’estratègia judicial després de la retiradade l’euroordre i anuncia que el govern a l’exili esqueda a Brussel·les. En un acte previ a la manifesta-ció, reuneix 400 persones. ■ FOTO: ACN

AGUSTÍALCOBERROVICEPRESIDENTDE L’ANC

“La manifestació vanéixer de maneraespontània i ha anatcreixent com unataca d’oli”

La Constitució, eix de lacampanya electoralCoincidint amb el Dia de la Constitució, la majoriade formacions polítiques centren els seus discursosen la carta magna espanyola. El candidat dels Co-muns, Xavier Domènech, acusa el PP, el PSOE i Csd’haver-la trinxat.

MARCELMAURIPORTAVEUD’ÒMNIUMCULTURAL

“El que està en riscno és laindependència,sinó la democràcia”

RAMONESPADALERCANDIDAT DELPSC

“Veig Miquel Icetapresidentd’un governen minoria”

MARKDEMESMAEKEREURODIPUTAT PELNV-A DE FLANDES

“La justíciabelga ésindependent,no pas coml’espanyola”

Serà veritat que la llargaombra projectada per lacrisi econòmica s’ha esvaïtdel tot i que les adminis-tracions tornen a apostarper l’obra pública. Una deles infraestructures quemillor simbolitzaven el fo-rat negre en què va caurel’economia d’aquest país apartir del 2008 té, desd’ahir, llum verd per re-prendre les obres. Es trac-ta de l’enllaç entre l’auto-pista AP-7 i l’autovia A-2,al terme de Castellbisbal;per tant d’una connexióràpida i necessària entreles comarques del VallèsOccidental i el Baix Llobre-gat.

La revisió del projecteva ser discutida ahir pelConsell d’Estat, que en vaaprovar les noves condi-cions pressupostàries,que suposaran incremen-tar el cost de l’obra dels 50milions d’euros inicialsfins als 76. L’aprovació nosuposa, però, l’inici imme-diat de les obres, ja que enla nota feta pública ahirper la Delegació del Go-vern espanyol a Catalunyano s’especifica cap calen-dari. L’últim cop que es vaposar data a la represadels treballs va ser el maigdel 2017 i l’aleshores di-rector general de Carrete-res de l’Estat, Jorge Urre-

cho, va assegurar que lesobres començarien aquellestiu, circumstància queés obvi que no es va pro-duir.

L’obra que s’ha de cons-truir és un vial de 2,4 qui-lòmetres amb un viaductede 850 metres que es pre-veu que serà utilitzat per40.000 vehicles cada dia.Els treballs van començarel 2006 i es van aturar el2010. Des d’aleshoress’han redactat tres projec-tes, l’últim el que ahir varebre llum verd.

Túnel del coll de LillaTambé ahir, el Conselld’Estat va aprovar el nouprojecte del túnel del coll

de Lilla, que ha d’unir Vallsi Montblanc a través del’A-27. Es tracta d’una al-tra obra viària clau per co-municar dues comarques ique s’havia aturat per pro-blemes d’execució tècnicai que havien obligat a referel projecte. Es tracta de feruna galeria d’un quilòme-tre i mig de llarg, amb unperíode d’execució de 29mesos.

L’Ajuntament de Mont-blanc considera que ambl’acord d’ahir les obres japodrien començar perquèhi ha una partida aprova-da de 27 milions d’eurosque estava pendent de serexecutada del resultat delConsell d’Estat. ■

J. Panyella / Ó. PalauBARCELONA

L’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2,desencallat després de deuanys amb l’obra aturadaa El Consell d’Estat aprova l’informe que dona llum verd al nou pressupost perenllestir el nou eix viari a La infraestructura connecta el Vallès i el Baix Llobregat

L’ampliació de la C-16 entreBerga i Bagà, que ahir va sor-tir a exposició pública, incor-pora un mètode nou que con-sisteix en un carril reversibleque una màquina que circulaa 20 km/h mou en funció deles necessitats del trànsit.Entre Berga i Cercs s’amplia-rà la via a quatre carrils, i deCercs a Bagà només s’am-pliarà amb un tercer carril iserà aquest que es podràmoure desplaçant la barreraque fa de separador.

El viaducte inacabat que ha de permetre la connexió entre l’AP-7 i l’ A-2 ■ ORIOL DURAN / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La C-16 serà unacarreteraintel·ligent

Ahir es va fer oficial, la de-legada d’El Punt Avui aMadrid, la periodistaMontse Oliva, rebrà a títolpòstum el premi CronistaParlamentari 2018 quecada any lliura l’Associa-ció de Periodistes Parla-mentaris (APP) del Con-

grés, i de la qual Oliva ha-via estat fundadora. Unpremi que, a més a més,portarà el seu nom. Enri-que Rodríguez de la Rubia,periodista parlamentaride l’agència Efe compar-teix el guardó de CronistaParlamentari 2018, quees lliurarà en la festa anualde l’APP el proper 18 dedesembre a l’hotel Palace.

Els guardons van ser con-cedits a proposta dels so-cis de l’associació.

El mes de novembre, elCongrés dels Diputats java fer un sentit homenat-ge a la periodista traspas-sada als 52 anys la matina-da del 20 al 21 d’octubre.La pèrdua d’Oliva va dei-xar una gran commoció aMadrid, i en particular al

Congrés, on la segarrencaera una de les periodistescatalanes més veteranes iun peatge imprescindibleper als reporters nouvin-guts que buscaven un refe-rent i una guia generosaen el dia a dia del Madridoficial. “Deixes un buit ir-reemplaçable a la sala depremsa del Congrés. Hasestat una gran periodista iuna gran companya. Lanostra estima a la teva fa-mília i als teus amics. Finssempre, estimada MontseOliva”, va ser el primermissatge de condol delcompte oficial del Congrésa Twitter. ■

Oliva, millor Cronistade l’any a títol pòstumRedaccióBARCELONA