Pere Mas CTMA 2n Batx.

Curs 2010/2011 Institució La Miranda

  El vent : aire en moviment horitzontal

  Paràmetres:

- direcciód’on bufa. Panells - velocitatintensitat. Anemòmetre

  Dinàmica:

Aire calent (-dens)s’elevadisminueix P. L’aire calent circula pels nivells superiors

es refreda (+ dens) baixapressió elevada.

*Pressió atmosfèrica= pes de la massa d’aire que hi ha sobre un punt per unitat de superfície.

  Les zones de baixa pressió, depressions o Borrasques :

-  Convergència de vents a la superfície i un ascens d’aire calent que es refreda.

-  El vapor d’aigua es condensa en núvols que poden originar precipitacions

  Les zones d’alta pressió o anticiclons:

-  Hi ha una divergència dels vents superficials i un descens de l’aire que es va escalfant.

-  Els núvols desapareixen. Només poden formar-se algunes boires durant la nit o capes de núvols baixos

*La força de Coriolis desvia els vents fent-los girar en les depressions en el sentit contrari al de les agulles del rellotge i en el mateix sentit en els anticiclons.

  Quan més alta és la temperatura l’aire pot contenir més vapor d’aigua.

  Humitat absoluta. És la massa d’aigua en forma de vapor per volum d’aire. (g/m3)

  Humitat relativa. % de vapor d’aigua que conté l’aire respecte el màxim que podria contenir a la temperatura que es troba. Mesura més utilitzada, es pren amb higròmetres o psicròmetres.

+ temperatura+vapor d’aigua   Formació de núvols: Les gotes formades per condensació

s’adhereixen a partícules sòlides en suspensió en l’atmosfera que actuen com a nuclis de condensació.

  Ascensió orogràfica   Convecció   Contacte de masses d’aire a temperatura diferent (fronts)   Convergència en àrees depressionàries   Refredament per contacte

  Pluja (gotes d’aigua)

  Neu (temperatures inferiors o properes a 0ºC)

  Pluja engelant (les gotes al descens es congelen)

  Granís o calamarsa (fragments arrodonits de gel, d’un diàmetre inferior a 1 cm, que es formen dins d’un núvol de tempesta). Pedra si són més grossos.

  Calabruix (mena de pedra o calamarsa més tova)

  Rosada (la condensació té lloc sobre objectes)

  Gebrada (la condensació té lloc sobre objectes però a temperatures iguals o inferiors a 0ºC)

El fregament entre les partícules que hi ha dins dels núvol origina càrregues elèctriques que acaben vencent la resistència elèctrica de l’aire i apareixen fortes descàrregues que van d’una part a una altra del núvol (llampecs) o del núvol a terra (llamp)

◦  Relacionats amb les precipitacions:   Les sequeres.   Els aiguats.   Les inundacions i les avingudes.

◦  Derivats de l’electricitat atmosfèrica.

◦  Causats pel vent.

  A Catalunya es deuen al domini de l’anticicló de les Açores que quan es troba damunt de la península barra el pas dels fronts i les depressions procedents de l’Atlàntic i impedeixen la formació de baixes pressions al Mediterrani. Si l’anticicló és manté durant un període llarg de temps provoca una sequera indefinida.

  Efectes: Pèrdua de collites, restriccions subministrament d’aigua, augment de la contaminació als rius, augment concentració contaminants atmosfèrics, descens producció energia hidroelèctrica, major facilitat d’incendis forestals,...

  Són impossibles d’evitar. Però cal no sobreexplotar les reserves d’aigua i cal racionalitzar l'ús de l’aigua (fomentar l’estalvi)

  Situacions que els poden generar: ◦  Temporals de llevant i pertorbacions

atlàntiques reactivades: A finals de l’estiu i especialment a la tardor

◦  Tronades. Durant els dies calorosos, si hi ha condicions d’inestabilitat en les capes altes troposfèriques (aire fred) preferentment en zones muntanyoses (caràcter local).

  Conseqüències (tots dos tipus de precipitacions) poden ser greus:

  Pèrdua de vides humanes   Fortes pèrdues econòmiques

(destrucció de collites, inundació d’habitatges, danys en vies de comunicació,...)

  Inundacions. Acumulacions d’aigua en zones de terreny pla.   Avingudes. Crescudes sobtades del cabal d’un curs d’aigua.   Factors que poden agreujar aquests dos problemes: ◦  Factors que depenen de la conca

  Grau d'infiltració del terreny. Com més impermeable és el terreny i menys cobertura vegetal té, menys infiltració hi ha i més greu poden ser les inundacions i avingudes. (temps de resposta dels cursos fluvials menor i augment del cabal)

  Morfologia de la conca. (Estructura de la xarxa, el pendent i l’àrea de la conca condicionen l’arribada d’aigua)

◦  Factors que depenen de l’ésser humà   Exposició   Canvis en l’ús del sòl.   Obres hidràuliques.   Infraestructures barrera

  No es poden evitar. Però és poden minimitzar. Com? ◦  Disposar de mètodes de predicció. ◦  Elaborar plans d’actuació ◦  Fer una planificació del territori

  En els núvols de tempesta (cumulonimbus es generen potents descàrregues elèctriques entre les dues zones de diferent càrrega del núvol o entre núvols diferents (llampecs) o bé entre el núvol i terra (llamps).

  Llamps provoquen cada any pèrdues de vides humanes, incendis forestals i danys per valor de milions d’euros en instal·lacions elèctriques i edificacions. Bona part dels danys poden evitar-se protegint els edificis amb parallamps.

  Per minimitzar el risc que afecti un llamp cal evitar els llocs o situacions perillosos: les zones planes sense arbres, les platges, els arbres aïllats, les coves, les vores dels cursos d’aigua, circular en moto o bicicleta, les cases amb finestres obertes.

  3 fenòmens atmosfèrics que poden ocasionar vents intensos: ◦  Les depressions del front polar. Que es formen per la confrontació de l’aire fred

polar amb l’aire càlid subtropical. Poden generar vents intensos que superin 100 km/h i causar danys importants.

◦  Les tempestes tropicals i els huracans. Depressions de mida més aviat petita (200 a 600 Km de diàmetre) però amb pressions molt baixes en el seu centre (- 950 hPa).

El fort gradient de pressió origina forts vents de fins a 117 km/h, per damunt parlem d’huracà (cicló o tifó).

◦  Els tornados. Remolins gegants que es formen dins de les tempestes. Els vents són molt intensos poden arribar a superar 500 km/h. Un fenomen semblant són les mànegues marines o caps de fibló que es formen sobre el mar.

  El risc d’huracans a Catalunya és nul.

  Els tornados són rars, en canvi són més freqüents les mànegues marines associades a tempestes de tardor sobre el Mediterrani.

  Rissagues es produeixen a les costes mediterrànies, sobretot a les Balears. Son augments i descensos sobtats del nivell del mar provocats per pulsacions de la pressió atmosfèrica

  Mesures a minimitzar els efectes de les situacions de risc provocades pel vent:

◦  Mètodes adequats de predicció.

◦  Plans d’actuació davant les situacions de risc.

◦  Planificació del territori acurada i construcció d'edificacions d’acord amb els riscos de cada zona.

Normal El Niño

  En condicions normals:

◦  Els alisis són forts i desplacen l’aigua superficial de sudamèrica fins a Austràlia.

◦  Es produeix un aflorament d’aigües profundes fredes i riques amb nutrients. Aquests nutrients seran utilitzats pel fitoplàncton. Es produirà un gran creixement de fitoplàncton capaç de mantenir una comunitat de consumidors molt nombrosa (pesca) .

◦  Hi ha poques pluges a la costa sudamericana degut el vent fred i sec que prové del continent. A Austràlia les aigües són càlides i abundants pluges.

  El NIÑO (amb intervals irregulars de 2 a 7 anys) les condicions canvien:

◦  els vents alisis s’afebleixen i fins i tot canvien de direcció.

◦  Les aigües càlides envaeixen les costes de Perú, no es produeixen els afloraments, aparició de pluges torrencials. En les costes australianes s’instal·len altes pressions, provoca una sequera.

  Els fenòmens meteorològics que generen riscos per l’home, no es poden controlar. Per això, per evitar aquests riscos o minimitzar-los, només es poden prendre mesures de predicció i prevenció.

  Desenvolupar mètodes acurats de predicció de fenòmens meteorològics adversos.

  Dissenyar plans d’actuació per a les situacions de risc meteorològic que es puguin presentar.

  Cartografiar les possibles àrees de risc en cas de presentar-se algun fenomen meteorològic potencialment perillós, ordenar els usos del territori i la tipologia de construccions per intentar minimitzar els riscos.

  Isòbares. Línies que uneixen punts amb= pressió (hectopascals=hPa) van de 4 en 4. Valor normal pressió=1.013hPa.

  Més juntes les isòbares vent més fort.

  Part interior dels centres de pressió té vents molt fluixos o encalmats(sobretot anticiclons)

  Depressions. Zones de temps inestables. Pluges, xàfecs i tempestes. Es mouen a 40-60 Km/h de 0est a est.

  Anticiclons. Zones de temps estables solament pot haver-hi boires. Menys mòbils. També es mouen d’0-E.

  Fronts associats a les baixes pressions també representen línies d’inestabilitat.

  Fronts càlids. Una massa d’aire calent s’eleva sobre una d’aire fred.

Núvols estratificats. Plugims i pluges suaus continuades i extenses geogràficament. La temperatura puja.

  Fronts freds. Una massa d’aire fred que fa elevar l’aire calent que el precedeix.

Núvols de desenvolupament vertical. Xàfecs, tempestes. La temperatura baixa. Inestabilitat més localitzada.

  Fronts closos. Unió d’un de fred i un decàlid, porten associats tots dos tipus de núvols i de precipitacions