dissabte 8 d’octubre de 2011 · número 3

www . s i t g e s f i l m f e s t i v a l . c om

Dissabte 8 d’octubre de 2011 · Número 3

Pàg. 06GUILTY OF ROMANCE

Pàg. 07MIENTRAS DUERMES

Pàg. 04JANE EYRE

Pàg. 04THE UNJUST

Dissabte 8

RETIRO12:30 h.

2DIARI DEL FESTIVAL

Dissabte 8 octubre 2011

INFO TICKETENTRADES (IVA inclòs)8€: Secció Oficial Fantàstic a competició, Secció Oficial Fantàstic Panorama, SitgesFamily, Secció Oficial Noves Visions, Secció Anima’t, Secció Seven Chances, sessions especials 6€: Secció retrospectiva i homenatges (Sitges Clàssics). Menors de 14 anys per a la secció SitgesFamily 7€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC Curts i sessió SOFP Curts 10€: Maratons, programa doble i sessions en 3D 12€: Maratons del 16 d’octubre, gala d’inauguració i gala de cloenda 4€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)Abonament Matinée: 99€Vàlid per a accedir a les sessions de l’Auditori, durant tot el festival, en la franja de les 8:30h - 10h - 12h - 15h (no inclou les sessions en 3D ni les maratons del 16 d’octubre). El pots comprar fins al 6 d’octubre, només a través de ServiCaixa. Butaca VIP: 290€La manera més còmoda de no perdre’t cap pel·lícula des de la teva butaca preferent. Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs gaudir de totes les sessions de l’Auditori durant tots els dies del festival, incloent-hi la inauguració, la cloenda i la marató de l’últim dia*. La pots comprar fins al 6 d’octubre, només a través de ServiCaixa. Localitat Numerada (LN)Les sessions de tarda, vespre i nit de l’Auditori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per 2€ més, no hauràs de córrer per a aconseguir una bona localització.

ABONAMENTS FANTÀSTICS**Descompte 20: compra 20 entrades per a 20 sessions diferents i t’aplicarem un descompte del 20%. Abonament de 10 entrades: compra 10 entrades per a 10 sessions diferents i t’aplicarem un descompte del 10%. Aquests Abonaments Fantàstics es podran adquirir a través del Call Center de ServiCaixa (902 33 22 11) i a les taquilles.

VENDA D’ENTRADES PER A GRUPSa través de www.servicaixa.com

CARNETS AMB DESCOMPTE**20% de descompte en la compra d’entrades per als joves LKXA i MultiEstrella limitat al 5% de l’aforament de cada sessió. 20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Club ServiCaixa, Carnet de Biblioteques CBB, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Asia, Club FNAC Oci i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta Amiga Desigual, majors de 65 anys, Club TR3SC, Club UOC i RACC Master.

Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de mostrar el DNI i el seu carnet de descompte a l’accés a les sales i a les taquilles. Es podran adquirir una entrada per carnet amb descompte, excepte els socis del TRESC que podran adquirir-ne dues. * Els titulars de la Butaca Vip podran accedir a les maratons del 16 d’octubre amb seient lliure (no seran numerades). ** Excepcions dels Abonaments Fantàstics i dels carnets amb descompte: no aplicables a les gales d’inauguració i cloenda, les maratons del 16 d’octubre, Abonament Matinée, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA D’ENTRADESLes entrades les podràs comprar a través de tots els canals de venda anticipada de ServiCaixa:· Internet (www.servicaixa.com) · Caixers de ServiCaixa · Call Center (902 33 22 11)

Del 6 al 16 d’octubre també es podran adquirir les entrades per a tots els dies i espais a les taquilles situades a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ramon Dalmau, s/n) i a les taquilles situades a l’Edifici Miramar (c/ Fonollar, s/n) de Sitges.

Comissions: Entrades: Internet, caixers i mòbils: 0,9€. Call Center: 1,5€. Abonaments: Matinée: 10€. Butaca VIP: 20€. Fantàstic de 20 entrades: 10€. Fantàstic de 10 entrades: 5€. Per entrada o abonament en tots els casos. IVA inclòs.

RECOLLIDA D’ENTRADES:

Imprimeix les teves entrades per a tots els dies a qualsevol dels caixers de la xarxa ServiCaixa i també als terminals situats al costat de les taquilles de l’Hotel Meliá i Edifici Miramar durant el festival.

Caixers de ServiCaixa més propers a Sitges: Carrer Major, 18 / Camí de la Fita, 1 / Av. Sofia, 8 / Carrer Parellades, 16 / Centre Comercial Oasi, 20-23 / Carrer Sant Honorat, 32

Recorda recollir l’entrada per al teu Abonament Matinée i Butaca VIP a ServiCaixa i bescanvia’l a la finestreta de recollida d’abonaments situada al costat de les taquilles de l’Hotel Meliá.

TAQUILLES DEL FESTIVAL

Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a: Taquilla Hotel Meliá (Sala Tramuntana). Del 6 al 16 d’octubre C/ Ramon Dalmau, s/n Horari: Des de les 9.00 h i fins a l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana. Taquilla Edifici Miramar. Del 6 al 16 d’octubre C/ Fonollar, s/n Horari: Des de les 9.00 h i fins a l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado.

Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9.00 h en qualsevol dels espais només es podran adquirir anticipadament.

Observacions: Forma de pagament acceptada en efectiu i amb targeta. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. És prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. Únicament es contemplarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.

Es recomana que consulteu la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades.

Per a més informació consulteu la web www.sitgesfilmfestival.com

Punts d’informació del festival: · Hotel Melià (Sala Tramuntana) · Edifici Miramar · Oficina de Turisme (estació)

INFO TRANSPORTSEl Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. I els possibles canvis en les projeccions del festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports:TREN*

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www.rodaliesdecatalunya.cat o bé al 900 41 00 41.TREN FANTÀSTIC!Del 6 al 16 d’octubre (ambdós inclosos) Tren directe Sitges – Barcelona (Sants) Sortida des de Sitges: 1:30h de la matinada.

Preu del bitllet: 3.15€ (aquest trajecte)Vàlids els abonaments de RENFE i ATM. El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1:30h sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es veurà modificada.

BUS DIÜRN I NOCTURNMonbúsConsulteu tots els horaris, parades i preus: 938 937 511 / www.monbus.catBUS URBÀ DE SITGESVallpineda, Terramar i Llevantina. Consulteu tots els horaris, parades i preus: Transports Comtal: 902 302 025

EL DIARI DEL FESTIVAL

COORDINACIóVioleta Kovacsics

REDACCIóGerard Casau, Toni Junyent, Natalia Marín, Àlex Vicente

MAqUETACIó Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar, Francisco Valenciano (Estudio Fénix)

FOTòGRAFSMiguel Ángel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIó Guillem Dols

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

3DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 8 octubre 2011

Xavier Pérez recull la Maria Honorífica a la formació Michael Biehn, premiat amb la Màquina del Temps

Bigas Luna, que presentà Anguish, recull la Maria HonoríficaJuan Carlos Fresnadillo, director d’Intruders

Mar Targarona recull la Maria Honorífica a la Gala de Inauguració Bettina Oberli, directora de The Murder Farm

4DIARI DEL FESTIVAL


Ens trobem dins d’un cotxe bloquejat enmig del desert en què s’ha convertit la Terra. La ràdio escup 99 Red Balloons, el hit dels vuitanta que recorda una època passada no tan llunyana, però sí radicalment diferent. “El món, tal com el coneixem, ha deixat d’existir”, afirma la primera fra-se de Hell. En els últims quatre anys, la temperatura terrestre ha augmentat en deu graus. L’aigua i els aliments comencen a escas-sejar, mentre la població mundial s’esforça a sobreviure a costa del que calgui. L’home, una vegada més, s’ha convertit en un llop per a l’home. La llum solar, que en un altre temps va ser símbol de vida, s’ha convertit en responsable del pitjor dels perills: assecar el plane-ta i deixar-lo sense aigua.

En aquest món de sequera i ari-desa generalitzades, tres supervi-vents malden per trobar el més preuat dels béns. Marie es dirigeix, amb el seu xicot Philip i la seva germana Leonie, cap a les munta-nyes on els han promès que po-dran trobar-hi una de les últimes fonts d’aigua. Pel camí, coneixeran el mecànic Tom, que es convertirà en l’element de la discòrdia a l’in-terior del grup durant una fugida que implicarà no mirar mai enrere.Hell és un thriller alemany dirigit pel jove debutant Tim Fehlbaum, format en el curtmetratge i el videoclip abans de ser descobert pel director Roland Emmerich, que apadrina aquesta opera prima com a productor executiu. Fehlbaum comparteix amb el seu descobri-dor, responsable de títols com ara

Independence Day o 2012, l’afició a plantejar les pitjors hipòtesis de futur per a l’espècie humana. Però lluny de les pel·lícules de ca-tàstrofes signades pel seu padrí, Hell se situa en un futur posta-pocalíptic que recorda més aviat el de Mad Max o l’univers literari de Cormac McCarthy, l’autor de La carretera. Al capdavant del repar-timent, Fehlbaum ha situat l’actor alemany Lars Eichinger, vist a la celebrada Entre nosotros i actor fetitxe del director teatral Thomas Ostermeier. La pel·lícula arriba a Sitges poc després de la seva es-trena a Alemanya, on ha tingut un èxit infreqüent dins d’una ci-nematografia més aviat reticent a les produccions de ciència-ficció. Pel·lícules com Hell mereixerien in-vertir la tendència.

S. O. F. PANORAMAAUDITORI 10:30, 20:15

JANE EYRE Arriben temps de rellegir els

clàssics decimonònics de la litera-tura anglesa amb un prisma con-temporani, sustentat per directors de nova fornada que fins ara sem-blaven aliens als gustos victorians. La britànica Andrea Arnold (Fish Tank) acaba de convèncer la crítica, al seu pas per l’última Mostra de Venècia, amb una impetuosa ver-sió de “Cims borrascosos”, que ha filmat amb el mateix estil vigorós que fa servir en els seus drames socials sobre suburbis empobrits. Les germanes Brontë desembar-quen també a Sitges a través de la versió que el director californià Cary Fukunaga ha fet de Jane Eyre. Responsable de la magnífica Sin nombre, relat sobre els chicanos indocumentats als Estats Units, ha apostat per una interpretació afer-rada al perfil gòtic del clàssic de Charlotte Brontë. Igual que el llibre, la pel·lícula sembla poblada per es-perits invisibles que mai no s’aca-ben de manifestar. El castell de Thornfield adopta l’aspecte d’una mansió encantada, recorreguda per passadissos il·luminats amb cane-lobres i regentada per una altra presència gairebé fantasmal, l’enig-màtic Rochester, interpretat per un actor a l’altura del personatge, l’omnipresent Michael Fassbender. A través d’una llarga sèrie de flas-hbacks, Fukunaga alterna el present i el passat de la protagonista per bus-

car les arrels del malestar existencial d’aquesta institutriu que abans va ser òrfena maltractada, convertida en he-roïna prefeminista i carn de canó per a serials de la BBC. Una Jane Eyre interpretada per l’ascendent Mia Wa-sikowska (l’Alícia de Tim Burton, a qui ben aviat veurem a Restless de Gus van Sant), que experimenta somnis profètics i crides telepàtiques en una relectura que potencia els aspectes més misteriosos i sobrenaturals del text original. Jane Eyre, una pel·lícula fantàstica? El resultat no en queda tan lluny com ens pensàvem.

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIARETIRO 18:15

THE UNJUST En el darrer pla de The Unjust

(tranquils, no us espatllem cap sorpresa) la càmera s’eleva cap al cel: és un dia aparentment plà-cid i sobre un edifici oficial de Seül oneja, esplendorosa, la bandera sud-coreana. Idíl·lic, no? La signi-ficació és exactament la contrària.

S. O. F. COMPETICIó14:00 AUDITORI

HELL


Alguna cosa fa olor de podrit a Seül. Alguna cosa fa olor de po-drit en totes les burocràcies del món. La darrera pel·lícula de Ryoo Seung-wan, un amic del Festival de Sitges que fins ara ens havia ofert films d’acció vibrant com Arahan, City of Violence o Dac-himawa Lee, és una ganivetada sardònica a l’estómac de Corea del Sud. A The Unjust, la ciutat està com-mocionada pel cas d’un salvat-ge assassí de noies adolescents, però el que veurem, més que una investigació policial, és tot allò que es fa per a tapar aquesta mena d’escàndols, per a conser-var l’estatus i perquè certes per-sones que guanyen molts diners en continuïn guanyant mentre el caos regna al carrer. L’acció gira al voltant de dos personatges ombrívols: l’un és Cheol-gi, l’ofi-cial de policia a qui encomanaran trobar com més aviat millor un cap de turc; l’altre és el fiscal Joo-yang, que vol defensar els inte-ressos de certes amistats perillo-ses, i això el farà posar-se en el camí de Cheol-gi. Sense que mai acabem de tenir clar fins a quin punt tots dos són uns impresentables o és que no en sa-ben més, Ryoo Seung-wan (Màqui-na del Temps en aquest Sitges’11) ens porta, a la velocitat dels trens que descarrilen, per un entramat de corrupció i incompetència, on no manquen unes gotes generoses d’humor negre, sobretot pel que fa al personatge del fiscal, que sovint té reaccions histèriques dignes d’un pertorbat. The Unjust és un thriller cínic i brutal, que no té pietat per ningú, ni tan sols per l’espectador que cometi la frivolitat de distreure’s un moment de la trama…

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIAPRADO 13:15

BOLLYwOOD, THE GREATEST LOVE STORY EVER TOLD

Quizás los nombres de Ami-tabh Bachchan, Amir Khan, Hrithik Roshan o Dev Anand no te digan mucho. Es posible que el recuer-do del anuncio que protagonizó una famosa marca de refrescos hace unos años (el famoso “pita pita”) sea más indicado para que nos pongamos en antecedentes. Estamos a punto de viajar a la India. A su capital: Bombay, cuna del cine de Bollywood. Puede que muchos piensen que Bollywood es una moda, una forma de entender el cine sin apenas historia. Bollywo-od, The Greatest Love Story Never Told se encarga de desmentirlo. El cineasta Rakeysh Omprakash Me-hra y el documentalista Jeff Zimba-list nos ofrecen un recorrido por los últimos sesenta años del cine po-pular indio en los que la música, la danza, el colorido y, evidentemente, el romance se han convertido en el epicentro de las preferencias del público y han llevado a su industria a ser una de las más importantes del mundo. Una industria, la de Bo-llywood, cuya edad de oro inicia en la década de los 50, y que ha ido evolucionando, mutando sobre sí misma hasta llegar a la madurez en el nuevo siglo, con la aparición de nuevos argumentos, nuevas ten-dencias, que siguen siendo vistas por millones de espectadores. Por-que es una realidad: los indios son los ciudadanos del mundo que más acuden al cine, con cifras record que han alcanzado los mil millones de personas en tres meses. Para un indio acudir a una sala de cine es pura diversión. Ilusión y alegría que pretende transmitirnos este vi-deoclip gigante que es la película que nos ocupa y que aúna la emo-ción con la tragedia, la sonrisa con el llanto. Las luces están a punto de apagarse. La música empieza a

sonar. El mundo de Bollywood te aguarda. Seguro que a la salida ya no recuerdas el famoso “pita, pita”.

CineAsiawww.cineasia.net

NOVES VISIONS-FICCIóPRADO 22:45

KOTOKO + NIGHT FISHING

Si sou visitants assidus de Sitges, és molt probable que només esmentar els noms de Shinya Tsukamoto i Park Chan-wook correu a adquirir la vostra entrada. Ells són els qui signen algunes de les pàgines més bri-llants de la història del festival

i l’oportunitat de veure els seus nous treballs se celebra sempre com un esdeveniment.Night Fishing és un migmetrat-ge que Park Chan-wook ha co-dirigit amb el seu germà petit, Park Chan-kyong. Inevitable-ment, el primer que ens cridarà l’atenció és el fet que el film ha estat gravat íntegrament amb un iPhone 4, però ben avi-at oblidarem l’anècdota tecno-lògica, captivats completament per una història bella i terrible, que té com a protagonista un pescador que, en una nit solità-ria, pesca un fantasma amb la forma d’una dona jove vestida completament de blanc. Després

Època de joia i d’embafadora dolçor, el Nadal és com Mourin-ho: o l’odies amb convicció o et posiciones amb ell d’una manera incondicional. Per si algú pensa-va el contrari, en els últims anys va quedant clar que als països nòrdics està arrelant, cada vega-da més, el primer estat d’ànim: el Nadal ja no és aquell perío-de d’amor, generositat i regals a dojo; sinó el del terror, els crits i la sang. L’any passat, la finlan-desa Rare Exports: A Christmas Tale es va endur el premi gros de Sitges. En aquesta 44a edició del festival ens arriba Saint, en la qual el dolent de la pel·lícula no és altre que un mite per a nens i nenes com és ara Sant Nicolau i amb els canals d’Amsterdam convertits en racons foscos per on pot córrer la sang.Saint tria com a motiu principal la polèmica figura de Sant Ni-colau, icona religiosa i precursor d’entranyables personatges de la tradició popular com ara San-ta Claus o el Pare Noel. Aquesta idea de l’ídol convertit en un mite de segona fila alimenta la maldat del personatge, un ésser rancu-niós que, en comptes de repartir alegries, ha decidit convertir-se

en assassí en sèrie cada vega-da que, el 5 de desembre, hi ha lluna plena. Com tot bon conte de Nadal, Saint arrenca com un conte: amb la narració d’un nen que, anys enrere, va veure com el malèfic Sant Nicolau eliminava la seva família i sembrava el terror per tota la població.Saint es mou en el terreny del cinema de terror adolescent a l’estil de Sé lo que hicistéis el úl-timo verano o fins i tot la saga de Scream: morts de tots els co-lors i en cadena i un protagonista que ha de lluitar contra l’enemic i també per a conservar la noia. La fórmula potser no és nova, però la procedència si que resul-ta curiosa: això és terror adoles-

cent made in Europe. El director, Dick Maas (conegut en els anys vuitanta per títols com ara Una família tronada o Amsterdam-ned, misteri als canals), domina a la perfecció els mecanismes del terror i aprofita un escenari pri-vilegiat: els negres canals d’una Amsterdam banyada per la boi-ra i la neu. Mai una història de terror nadalenc no havia tornat d’una manera tan pura als seus orígens: als d’un Sant Nicolau de mort, en una localitat que va veu-re néixer el mite i que ara es con-verteix en escenari d’un film de terror adolescent que s’atreveix a mirar als ulls dels intocables exemples del gènere que ens ha brindat el cinema nord-americà.

S. O. F. COMPETICIóAUDITORI 16:00

SAINT

6DIARI DEL FESTIVAL


de la sorpresa inicial, estableix una conversa amb la criatura i descobreix que aquesta sem-bla que sap moltes coses del seu passat... Lluny de ser una obra menor o un caprici, Night Fishing és una peça completa-ment coherent amb la resta de la filmografia de Chan-wook, i el confirma com un mestre de les formes cinematogràfiques, sempre explorant nous territoris estètics.Per la seva banda, Kotoko su-posa el retorn de Shinya Tsu-kamoto a la frontera entre el gènere i l’experimentació pre-sent, per exemple, a A Snake of June o Vital. Es tracta d’una pel·lícula intimista en l’accepció més literal de la paraula: una capbussada en la fràgil ment de

la seva protagonista, una dona amb personalitat bipolar que té una visió del món que va del blanc al negre, sense grisos. Es fa ferides de manera impulsiva, i només troba la pau quan can-ta les seves cançons. El naixe-ment de la seva filla li provoca una confusió mental encara més gran: el bombardeig constant de noticies sobre guerres i catàs-trofes incrementa el seu temor dels perills del món exterior a què estarà exposat el seu nadó. Tot i que, potser, aquests no-més existeixen al seu cap... Ela-borada en estreta col·laboració amb la seva actriu protagonista, l’estrella del pop Cocco, el re-trat que Kotoko fa d’un instint maternal irracional, tan emoci-onant com perillós, podria en-

troncar amb el de pel·lícules tan impactants com ara Vinyan (Sitges’07), tot i que és evident que l’ imaginari d’aquest estre-midor descens als inferns de la ment pertany per complet al geni de Tsukamoto.

NOVES VISIONS – DISCOVERYPRADO, 20:15

LEASHED Qué sería del cine sin el

personaje de la femme fatale. Para dar buena cuenta de ello, el Festival ha decidido dedicar-le un espacio en su programa con la proyección en Audito-ri de una cuidada selección de mediometrajes. Protagonista de inolvidables conspiraciones, te-jedora de malogrados destinos y responsable de las tramas más perversas de la historia, la mujer fatal se ha desestilizado con el tiempo: del glamour de las arrebatadoras vampiresas del Hollywood clásico a la sen-cillez de maquiavélicas niñeras que mecían la cuna y dominaban el mundo. La adolescencia, mo-mento ideal para plantar la se-milla del mal, ha generado otro arquetipo eterno: el de la lolita fatal, otra depredadora que ex-plota maliciosamente la belleza y el poder de la juventud para llevar a cabo diabólicos planes. Como la hermosa Cloe –encar-nada por Gia Mantegna, hija de Joe Mantegna– que tras el di-vorcio de sus padres vive ator-mentada por el dolor y la sed de venganza. Al mudarse a Malibú, pronto conocerá a los maleables Nick y Jason –dos muchachos que son pura hormona– y a la dulce y apocada Hillary, ha-ciendo de ellos sus marionetas. Manipulados por Cloe, los cua-tro experimentarán el lado más salvaje cruzando la frontera que separa el bien del mal. Leashed es la primera película de Marco Weber, experimentado productor californiano que tras años encargado de la produc-ción de películas de género como Splice: experimento mortal (Vin-cenzo Natali, mejores efectos especiales en Sitges’09) o Nivel 13 (Joseph Rusnak, 2000), ha decidido saltar a la dirección con este thriller soft para adoles-centes. El film calienta motores y nos prepara para otra mujer de armas tomar que podremos ver esta misma noche en el Pra-

do, la japonesa Kotoko (2011) de Shinya Sukamoto, un director habitual que nunca defrauda al público del Festival.

SITGES FAMILYRETIRO 12:30

LEAFIE No todo es Disney y Pixar

dentro del cine de animación, aunque no siempre tengamos la oportunidad de comprobarlo en las salas comerciales. Corea del Sur, posicionada como uno de los principales epicentros del cine mundial, desarrolla desde hace años un cine de animación emergente, del que hoy llega al festival uno de los últimos ex-ponentes, protagonizado por un personaje animal muy conocido en el país asiático.Leafie es una gallina que es-capa de la granja en la que vi-vía atrapada, en dirección a las montañas que una mañana logró distinguir en el horizonte. Para llegar a ese destino soñado, ten-drá que superar una infinidad de obstáculos impuestos por una naturaleza más salvaje de lo es-perado. Durante su odisea parti-cular, se encontrará con aliados como el pato Wanderer, pero también con enemigos como la comadreja One Eye. Las circuns-tancias llevarán a Leafie a cuidar de Grennie, cuando sus padres sean víctimas de la maldad de One Eye.La película se inspira en un pro-tagonista muy popular entre los niños coreanos, puesto que figu-ra en los libros de texto utiliza-dos en la escuela primaria para

Intentar explicar quién es Sion Sono a principios de octubre de 2011 resulta un poco absurdo. Ha-cerlo en el Diario del Festival de Sitges, aun más. Este poeta y ci-neasta japonés se ha erigido, espe-cialmente en la presente temporada cinematográfica, en uno de los di-rectores de referencia. Su paso por la Quinzaine des Réalisateurs de Cannes y por el festival de Venecia dejó a la crítica con los ojos como platos. Pocos habían visto nada igual (ni siquiera parecido) a Guil-ty of Romance o Himizu. Pero qué les vamos a contar: Sion Sono no es un descubrimiento reciente, sino que viene asomando la cabeza por Sitges desde hace unos años, con filmes como Suicide Club o Strange Circus, sorprendiendo a propios y extraños gracias a su personal e in-transferible sentido de la narrativa. Guilty of Romance arranca con dos polos opuestos: por un lado, una po-licía llega a la escena de un brutal crimen en el barrio de los prostíbulos, donde una mujer ha sido hallada con la cabeza rebanada; por el otro, un ama de casa vive una rutina de or-

den y sosiego junto a su esposo, un escritor de éxito. Sion Sono no tarda en apretar el acelerador: el ama de casa se desmelena y en breve pasa de lustrar los zapatos de su marido a vender salchichas en un supermer-cado y a trabajar, primero, como ac-triz porno y, luego, como prostituta. Pocas veces hemos visto un retrato tan extremo y a flor de piel de un tardío despertar sexual. Guilty of Romance nos muestra la mutación de una persona: de anodina figura a fémina de insaciable apetito. De fon-do, un análisis pormenorizado de los barrios del placer de Tokio. Sono no duda en tomar la espiral

en la que se adentra la protagonista como si fuera un tobogán, sin fre-nos, una caída libre. El director de la monumental Love Exposure da rienda suelta a su paleta cromáti-ca –compuesta de rosas, verdes, amarillos, de luces de neón y de sombras– y también a su imparable libertad narrativa: cuando creemos que el delirio no puede ir a más, nos asesta una nueva sorpresa.No hay, a día de hoy, ningún di-rector más libre que Sion Sono. Hace tiempo que levó las ánco-ras, dispuesto a viajar hacia un lugar recóndito que otros cines aún no han explorado.

S. O. F. COMPETICIóRETIRO 20:30

GUILTY OF ROMANCE


acompañar el aprendizaje de los más pequeños. Ahora da el salto a la gran pantalla a través de una historia de superación per-sonal y paso a la madurez, que recuerda a muchos otros clásicos del cine infantil. Leafie se estre-nó el pasado verano en su país de origen con un éxito espec-tacular y se acaba de convertir en la película de animación más taquillera de las últimas cuatro décadas.Actores vistos en el cine sur-coreano como Choi Min-sik (el protagonista de Old Boy), So-ri Moon (vista en Ha Ha Ha, de Hong Sang-Soo) y Yu Seung-ho (la inolvidable anciana de Sang-Woo y su abuela) pres-tan sus voces a esta historia animal, dirigida por el veterano Oh Seong-yun, que a su vez ha contado con la colaboración de ilustradores que antes trabaja-ron en producciones… de Disney y Pixar.

SEVEN CHANCESPRADO 18:30

TRASH HUMPERS

“Això no és pas una pel-lícula”. Aquesta no era exacta-ment la frase d’André Breton, ni ho ha dit Harmony Korine, que ha explicat que Trash Humpers con-sisteix en un grapat de records, distorsionats i sense gaire con-nexió, de la seva infància. Però si haguéssim de definir aquesta gravació —perquè és això, una gravació en VHS, amb les pun-

tuals ratlles, interferències, la pantalla blava, etcètera— podrí-em atrevir-nos a dir que és una mena de fascinant vídeo de You-tube d’una hora i quart. D’aquells objectes fílmics no identificats amb els que algun cop et trobes i et quedes embadalit, pertorbat, pensant “què és això?” i “per-què ho estic veient?”. És evident que la personalitat cinematogrà-fica de Korine atraurà els seus fans i els seguidors del cinema ianqui més extrem, però gaire-bé creiem que aquesta és una pel·lícula que esdevindria encara més misteriosa i fascinant si no la signés ningú, si la trobéssim un matí de diumenge a la porta del nostre apartament, llefisco-sa com si l’haguessin trobat en una claveguera, convidant-nos a passejar pels carrers d’un poble decrèpit als habitants del qual sembla que els hagin perforat el cervell amb un trepant.Alhora, Trash Humpers no deixa de ser una obra més que cohe-rent amb la resta de la filmo-grafia de Korine, un cineasta que sempre s’ha interessat per mos-trar, en el seu estil esquizofrè-nic, personatges marginals dins l’ecosistema nord-americà. Bona prova en són pel·lícules com Gummo (1997) o Julien Donkey-Boy (1999). I aquests paios que duen màscares de vells sinistres, tenen sexe amb els contenidors i amb els arbres i fan coses ra-res i malaltes davant la càme-ra, ben bé poden pertànyer a un substrat alternatiu, una dimensió de malson dins de l’Amèrica ru-ral. Un malson més quotidià que oníric, però farem bé de posar en dubte l’estranya quotidianitat d’uns éssers que semblen els únics habitants del seu univers, i que no parlen gaire si no és per explicar puntuals anècdotes sòr-dides o fer al·legats surrealistes a favor dels beneficis de no te-nir cap. És difícil establir lligams entre el darrer film de Korine i qualsevol altra pel·lícula recent; la seva atmosfera tan sols pot remetre a obres marginals que han retratat bruts escenaris de col·lapse mental, com Combat Shock de Buddy Giovinazzo o el curt Roadkill: the last days of John Martin de Jim Van Bebber.

Després d’enlluernar a Sitges 07 amb Mister Lonely, Harmony Ko-rine ens ofereix un film radical, que es mou en la frontera entre la broma macabra i el comentari social codificat. Una cosa és se-gura: per bé o per mal, no deixa-rà ningú indiferent.

SITGES CLÀSSICSRETIRO 10:15

STARCRASH Antes de que William Lus-

tig los reuniera en esa memora-ble joya de la sordidez llamada Maniac (1980), Caroline Munro y el malogrado Joe Spinell com-partieron algunas secuencias en Starcrash, choque de galaxias, una deliciosa fantasía espacial pulp que podremos recuperar, remasterizada, hoy en el Reti-ro. Aunque surgiera a la sombra del primer Star Wars (1977), la tercera película de Luigi Cozzi se hizo con un hueco en la galaxia de los clásicos psicotrónicos gra-

cias, entre otras cosas, al cariño por la ciencia-ficción popular que destila, dejando aquí y allá gui-ños a películas y novelas.No es esa la única de las vir-tudes de este delirio estelar de luz y color, que funciona también como una excéntrica cinta de aventuras, tocada por un cálido sentido del humor (¿soy el úni-co que adora esa relación, tan candorosa, de película de cole-gas, que hay entre el personaje de Caroline Munro y el robot?) y coronada por algunas secuencias que dará gusto ver en pantalla grande, como la del ataque del robot gigante en la playa. Pue-de que Stella Star, la heroína de Starcrash, sea un émulo en cla-ve femenina de Han Solo, pero pondría la mano en el fuego a

Lo confieso: tengo manía a los porteros. No quiero que nadie se ofenda, estoy seguro de que en el gremio habrá excelentes profesio-nales. Tampoco es que me hayan hecho ningún mal en concreto; simplemente, no puedo disociar la palabra de mis infaustos recuer-dos de infancia, cuando íbamos a visitar a la abuela en aquel piso y sin ascensor. Siempre nos recibía aquel hombre calvo y de mirada torva, que vestía una bata azul llena de manchas oscuras. Ellos parecían no darse cuenta, pero yo sí, yo leía en sus ojos un claro mensaje: “el día menos pensado no os dejaré entrar, porque yo soy quien decide las cosas aquí, y no volveréis a ver nunca a la abuelita”.Viendo Mientras duermes he vuel-to a sentir ese miedo, presencian-do las maldades de ese monstruo llamado César, creado por Alberto Marini y Jaume Balagueró, y al que da vida el gran Luis Tosar, que vuelve a bordar un personaje complejo y tormentoso. Casi todo el mundo está encantado con él,

porque no sospechan el inmenso odio contra todo y contra todos que alberga en su interior. Él es quien entra en tu casa y te pone una manzana podrida en la ne-vera; quien te putea sin motivo aparente. Se regocija en estas miserias mientras los demás acu-den a él y le dan las gracias por sacarles del apuro. Cuando llega Clara (Marta Etura), la nueva veci-na, César encuentra a su opuesto perfecto: ella es dulce, irradia feli-cidad. Eso hará que el portero se ensañe particularmente con ella, llegando a insospechados extre-mos de perversidad…

Apenas hay grandes gestos en Mientras duermes, todo se desa-rrolla en un ambiente de mez-quindad cotidiana pero, pese a ello, hay algo profundamente turbador en ella. Porque llega un momento en que dejas de sufrir por los vecinos y es César quien se lleva tu simpatía. Porque no quieres que lo descubran. Porque quieres que gane. Así pues, Ba-lagueró y Marini no solo han lo-grado darle forma a mi terror de infancia, sino que me han hecho empatizar con él. Ahora estoy en el otro lado del espejo y ya no hay vuelta atrás...

S. O. F. PANORAMAAUDITORI 08:30, 22:45

MIENTRAS DUERMES

8DIARI DEL FESTIVAL


Inglaterra, Argentina e Israel. Suena a grupo de clasificación de un mundial, pero son las nacionalidades de las tres san-grientas comedias de terror que veremos esta noche. Masacre multicultural en el Retiro. Tres películas que hacen del mal gus-to y el humor esquinado su ra-zón de ser. El primer plato nos lo sirve Alex Chandon, toda una leyenda del underground inglés, director de la antología de ho-rror Cradle of Fear. En Inbred, su tercer largometraje, vuelve a po-ner toda la carne (humana) en el asador, ubicando a un grupo de chavales conflictivos y a dos trabajadores sociales en un pue-blucho en los bosques de Yorhs-hire, cuyos habitantes digamos que no son muy hospitalarios. Excesiva y granguiñolesca como las series más marcianas de la BBC, y tan sangrienta como las primeras obras de Peter Jack-son, Inbred promete humedece-ros en todas las acepciones de la palabra.Sudor frío es la penúltima pe-lícula de Adrián García Boglia-no, que ha firmado –algunas junto a su hermano- nada menos que cinco filmes desde que en 2004 le descubrimos aquí, en Midnight X-Treme, con Habitaciones para turistas, un barroco ejercicio de estilo en blanco y negro. La que vere-mos esta noche tiene una pre-misa seductora: dos vejetes, extorturadores de la dictadura argentina, atraen a su casa a jovenzuelos, a través un chat, para embadurnarlos con nitro-glicerina y obligarlos a admitir que la juventud de hoy apes-ta y debe morir. Adorables, en cierto modo. Y la opera prima de Aharon Kes-

hales y Navot Papushado, Ra-bies, llega a Sitges después de entusiasmar en festivales espe-cializados de Europa y Estados Unidos. Un perverso y sorpresi-vo juego de historias cruzadas en un bosque, que podría o no tener que ver con la locura en la

que van cayendo todos y cada uno de los personajes, sacando a relucir sus pulsiones más os-curas. Aunque después, en reali-dad, resulta que no es el bosque sino que la sociedad israelí está enferma, y Rabies da fe de ello. Una película a descubrir.

que Harrison Ford se habría visto mucho más ridículo si se hubiera pasado casi toda la película en paños menores como la Munro. Tampoco podemos olvidarnos de David Hasselhoff, que aquí en-carna al hijo perdido del empera-dor en el que fue su primer papel de peso en el cine, ni de Christo-pher Plummer, el emperador, la guest star de la función. Dos años después, en 1980, Luigi Cozzi completaría su díptico es-pacial con Contaminación: Alien invade la tierra, una revisión en clave absurda de la película de Ridley Scott cuya protagonista, él sabrá por qué, volvía a llamarse Stella, esta vez Stella Holmes. Desayunen bien, si es que tienen tiempo, abróchense los cinturo-nes, dejen a un lado los prejui-cios y prepárense para pasar al hiperespacio... ¡El destino de la galaxia está en juego!

MIDNIGHT X-TREMEAUDITORI 01:00

3-D SEX AND ZEN: EXTREME ECSTASY

Al llarg dels noranta, els vi-deoclubs es trobaven amb un pro-blema cada cop que arribava una nova de les tres entregues de Sex and Zen, la saga de pel·lícules eròti-ques que va fer que coneguéssim l’anomenada categoria III de films

provinents de Hong Kong. No eren exactament porno, tampoc drama, ni cinema fantàstic ni d’època, sinó una mica de tot, la qual cosa feia que, de vegades, et trobessis la caràtula en-taforada a la secció de terror. Si no era allà, era al prestatge de les co-ses rares. Onze anys després de la darrera entrega, la saga ressorgeix amb la força d’una ejaculació torren-cial: no s’han estat de res. En tres dimensions i amb quantitats ingents de nuesa, 3-D Sex and Zen: Extreme Ecstasy és una superproducció luxo-sa que convertirà l’Auditori, aquesta nit, en un festival d’hedonisme sen-se complexos.El realitzador Christopher Sun, que debuta amb aquest film, i els pro-ductors han volgut que la pel·lícula fos, per damunt de tot, divertida, de manera que n’han simplificat l’argument i han concebut 3-D Sex and Zen: Extreme Ecstasy com una mena de melodrama o serial deli-rant, amb un to molt de comèdia i l’obligada abundància d’escenes de sexe, que, conforme avanci el metratge, un cop el protagonista penetri a la Torre de les Rareses, faran pujar el grau de bogeria i sadisme. I s’ha de dir que el fet que el film assumeixi, sense cap mena de vergonya, la seva con-dició de producte d’entreteniment per a adults, no resta mèrits a la fotografia ni als dissenys de pro-ducció. Vius, brillants i desbocats, els colors de la pel·lícula fan au-tèntic goig, i els palaus on trans-corre l’acció han estat recreats amb un gran luxe de detalls. Ara bé, com no pot ser d’una altra manera, aquests palaus i aques-tes sumptuoses estances s’aniran tenyint, progressivament, de sang i d’altres fluids...

MIDNIGHT X-TREMERETIRO 01:15

KILLER MARATóInbred + Sudor frío + rabIeS


La tira de GUILLEM DOLS

Tot i que Mientras duermes és una pel·lícula força diferent de la res-ta de la teva filmografia, sí que hi trobem un interès a continuar explorant la via del terror domèstic encetada en els dos [·rec].Una de les coses que més em van atreure del guió és que es tractava d’un thriller que estava construït a partir d’elements quotidians. No eren grans tragèdies a priori, sinó coses que ens poden passar a casa o a la nostra escala. També em va atreure el fet que no fos exactament una pel·lícula de ter-ror. No està pensada per a passar por veient-la, sinó per a altres co-ses, potser fins i tot pitjors: força el públic a identificar-se amb el dolent de la pel·lícula. Es produeix una violació de l’espectador perquè l’obliga a prendre-hi part i a de-fensar el malvat.

De fet, és curiós que les seqüènci-es en què l’espectador pateix més no són aquelles on César fa mal-dats, sinó precisament aquelles on està a punt de ser descobert.Sí. Tot aquest bloc d’escenes ac-cidentals pot no tenir un gran pes argumental, no fa avançar la història, però a nivell de sensaci-ons era clau per a l’espectador, ja que hi descobreix una identifica-ció que no s’espera amb aquest personatge. Crec que és el punt d’inflexió de la pel·lícula, perquè l’espectador descobreix coses so-bre ell mateix.

Si seguim per aquest camí, ens trobem que Mientras duermes té un final feliç...Sí, sense cap mena de dubte. A mi m’agrada relacionar-ho amb els contes infantils, que tenen una di-cotomia molt marcada, basada en un personatge molt innocent i un personatge molt malvat. En molts casos, és aquest últim qui guanya, i no ens sembla estrany, fins i tot ho trobem divertit. El mateix passa quan veiem una pel·lícula on surt Hannibal Lecter: si el derrotessin, l’espectador sortiria del cinema amb la sensació que la història no ha acabat bé. Aquest carisma del mal és el que a nosaltres ens inte-ressava explorar.

Abans deies que la pel·lícula és feta a partir d’elements quotidians. En el terror actual, hi trobes a fal-tar aquesta escala humana?Jo sempre he cregut que, perquè funcioni, el terror ha de tractar de persones reals. Una de les pel·lícules que més m’ha angoixat en els dar-rers anys és Wolf Creek, perquè de-dica bona part del metratge a acos-tar-se als personatges i a fer que els estimis. Per això quan les coses es torcen ho passes tan malament.

El fet que César tingui accés als pi-sos de tota l’escala fa sorgir la qües-tió de la pèrdua de control sobre la pròpia intimitat, un tema sobre el qual es parla molt darrerament.És una de les idees fonamentals de la pel·lícula. Aquí no hi ha assassi-nats ni tortures. El que veiem són coses molt més petites, però de-vastadores. César fa servir el ras-pallet de les dents de la Clara, dorm al seu costat... Té un control total sobre la seva intimitat, i ella no ho sap. És terrible.

Hi ha un altre detall que diferencia Mientras duermes de la resta de la teva filmografia: és la primera ve-gada que no signes el guió, escrit en solitari per Alberto Marini.Bé, jo diria més aviat que és la primera vegada que no signo el guió, però sí que hi he intervingut. L’Alberto i jo vam treballar junts molt de temps, i al final ell va decidir que també volia fer una novel·la d’aquesta història, per a recuperar tot allò que no havia entrat en el guió. Podríem dir que en la versió cinematogràfica vam reforçar molt més el suspens, ja que la història tenia un caire més

contemplatiu. Hi vam donar un toc més proper al gènere, per dir-ho d’alguna manera.

Enguany rebràs la Màquina del Temps a Sitges. què significa aquest reconeixement per a tu?No trobo paraules per explicar la il-lusió que em fa. La meva relació amb el festival va començar quan era petit i venia aquí en tren a veure pel·lícules. Recordo que em comprava abonaments per al Prado, que eren més barats. El Retiro el veia com un lloc inaccessible... La meva trajectòria sempre ha anat unida a Sitges, emo-cionalment i professionalment.

Recordes quina va ser la primera pel·lícula que vas veure al festival o alguna de les que més et van impactar?La primera no, però sí que em re-cordo molt d’un any que vaig veure La novia de Re-Animator (aquesta sí que la vaig veure al Retiro!) i Fran-kenhooker de Frank Hennenlotter, i que vaig gaudir molt. També recordo que una de les primeres pel·lícules que vaig veure aquí i que em va im-pactar va ser Xtro. No sé què en pensaria, si la tornés a veure ara...

“Mientras duermes força el públic a

identificar-se amb el dolent de

la pel·lícula. És una

violació de l’espectador”

ENTREVISTA: JAUME BALAGUERÓ MICHAEL BIEHN Y LA DISTRIBUCIÓN DE THE VICTIM

“Michael dirige con la polla”, ex-clama entre carcajadas Jennifer Blanc, esposa de Michael Biehn y productora y sufrida protagonista de The Victim. “La película está hecha para divertirse –nos cuenta Biehn–. En esencia la película es violencia, polis corruptos, sexo y tetas. Pero hay algo de lo que estoy muy orgulloso –prosigue–, y es el sistema de distribución que hemos encontrado para la película. En Estados Unidos solo hay multicines, ya vivas en un pueblo pequeño o en Los Ange-les, en todas partes ponen las mismas películas. Cuando haces una película que se estrena direc-tamente en DVD, mucha gente pone cara de “oh, qué cutre” ¡Me dan ganas de partirles la boca! No tienen ni idea de lo difícil que es estrenar una película en cine si no tienes el apoyo de un gran estudio”. Pero Biehn parece ha-ber encontrado una alternativa: “En Estados Unidos, todas las universidades tienen un auditorio en el que se pueden proyectar películas. Suelen funcionar como salas de reestreno, pero nos pu-simos en contacto con las per-sonas que lo llevan y nos dijeron que hacía mucho tiempo que de-seaban poder exhibir filmes que no fueran reposiciones, pero que todavía no habían encontrado un título que pudiera encajar en ese circuito, y resultó que The Victim cumplía con ese requisito. Empe-zamos con ello este mismo mes y estoy muy contento –conclu-ye– porque creo que esto mos-trará a muchos directores que hay formas de poder exhibir sus obras en cine”.

10DIARI DEL FESTIVAL


Senyores i senyors, comença la lluita en el fang del curtmetrat-ge espanyol més independent. A partir de les 20:30, set re-alitzadors ens descobriran les obres amb les quals pensen guanyar-se el favor del jurat d’aquesta edició. Serà la prime-ra projecció de curts a concurs; la segona tindrà lloc demà. El Premi Brigadoon Paul Naschy guardona cada any l’obra que s’acosta amb més coratge i mestria a les qualitats ideals que un curt brigadoonesc hau-ria de tenir: és a dir, originalitat, demència, una mica de vanda-lisme, una quantitat variable de sang i, molt important, passió pel gènere, les sèries B i Z i les pel·lícules d’entreteniment en general.La jornada d’avui a Brigadoon tindrà accent hispànic: el peri-odista i crític Víctor Matellano presentarà “Spanish Exploitati-on”, un llibre que es capbussa en els temps en què el cinema popular espanyol s’emmiralla-va en les modes i els èxits de cartellera nord-americans per adaptar-los en clau local, pot-ser amb menys recursos, però amb un alt grau de psicotronia. El llibre inclou entrevistes als directors José Ramón Larraz, Jess Franco i José Luis Merino, repassa fenòmens com ara el

cinema quinqui, no s’oblida ni dels films rodats a Talamanca del Jarama ni dels actors habi-tuals d’aquella època, i s’atura a rememorar pel·lícules com Supersonic Man, la resposta ibèrica a Superman. Precisa-ment, Brigadoon homenatja també avui el seu director, Juan Piquer Simón, amb la projec-ció d’aquesta perla de l’horror castís i l’absurditat anomenada Mil gritos tiene la noche. Tor-nant a l’ara i avui: es projecta The Terror Group, un documen-tal revelador que recull la veu dels realitzadors Nacho Cerdà, J. A. Bayona, Juan Carlos Fres-nadillo, Guillem Morales, Jaume Balagueró i Álex de la Iglesia, entre d’altres. I podrem veure Carne cruda, opera prima del fins ara guionista televisiu Tir-so Calero, una delirant comèdia gore de caníbals que recupera cares emblemàtiques com Su-sana Estrada, una de les mu-ses de l’anomenat cinema S, o Máximo Valverde.D’altra banda, els periodistes Jordi Batet i Rafael Dalmau presentaran el seu llibre “Las 50 mentes más perturbadas del cine” i, ja de matinada, projecció de Necronos-Tower of Doom, espasa i bruixeria gore procedent d’Alemanya. Us sembla poc?

úLTIMA SALIDA,

BRIGADOON

“Crec que l’instint

animal té molt a veure amb la part fosca de la naturalesa humana”

ENTREVISTA: XAVIER GENSquè et va interessar del projecte de The divide quan et va arribar el guió a les mans?Quan vaig rebre el guió la pel·lícula es deia “Shelter”. Em va agradar molt la idea d’un grup de perso-nes atrapades a un edifici, però vaig preguntar als productors si em deixarien introduir-hi nous ele-ments. Ells s’hi van avenir i l’Eron Sheean va rescriure per complet el guió, canviant-li el títol i afegint-hi moltes idees, com per exemple la seqüència inicial de la pel·lícula, i centrant la història en la degrada-ció dels personatges.

A la teva primera pel·lícula, frontière(s), mostraves una famí-lia de caníbals nazis, que sembla-ven estar més a prop dels ani-mals que de les persones. Aques-ta idea es repeteix, tot i que en un context diferent, a The divide. T’interessa retratar situacions que mostrin un retorn a un estat pri-mitiu o a la bestialitat? Sovint em pregunto quins són els orígens del mal en la naturalesa humana, i crec que la bestialitat i l’instint animal tenen molt a veure amb aquesta qüestió, per això que-da reflectit en les meves pel·lícules.

Com vas treballar amb els actors el deteriorament físic i psicològic dels personatges?Vam treballar molt a partir d’impro-visacions i llibertat. Era una mica com un joc de rol: a la pel·lícula donem molt poca informació sobre el pasta dels personatges, així que l’espectador ha d’arribar a com-prendre’ls només amb les coses que fan i diuen en pantalla. Per això també vam decidir rodar la pel·lícula cronològicament, seguint l’ordre del guió.

(En aquest moment intervenen Iván González i Michael Biehn, intèrprets del film també presents a la conversa).

IG: Va arribar un moment en què estàvem tan ficats dins la pel·lícula que quan arribàvem a l’hotel des-

prés del rodatge, els actors ens re-uníem i pensàvem idees noves que podíem incloure el dia següent. Per exemple, l’escena en què en Micha-el Eklund m’agredeix al costat de la nevera va sorgir d’aquesta impro-visació. La relació entre els perso-natges va prendre forma realment dins del plató. A més, en Xavier no para fins que aconsegueix la imatge que té al seu cap, i això per a un actor és molt exigent, has d’estar alerta tota l’estona.

MB: En els meus 35 anys com a actor, mai no havia rodat un film en ordre cronològic, i mai no m’havia trobat un director que tingués tanta confiança en els actors, que els donés prou lli-bertat per canviar els esdeveni-ments de la pel·lícula. Mai havia cregut en el tòpic que els actors s’emporten la feina a casa des-prés de rodar, però a The Divide va ser diferent. L’Iván i la resta d’actors joves mai arribaven a sortir del tot del personatge, no paraven de parlar sobre qui era digne de confiança o no... Eren com bèsties barallant-se per te-nir el millor material dramàtic. Era com si s’odiessin de veritat, com si es volguessin fer mal. Estaven bojos! I en Xavier s’ho mirava tot i somreia com dient “això està bé, això està bé...”

Per crear tota aquesta tensió su-poso que va ser fonamental el disseny de l’escenari on transcor-re gairebé tota la pel·lícula.Vaig visitar multitud de soterranis per inspirar-me, però la majoria eren molt avorrits, no funciona-ven visualment. Vaig parlar amb el meu director d’art i vam arribar a la conclusió que el soterrani ha-via de ser com una mena de nau especial. Com la Nostromo d’Ali-en. Per això el soterrani està ple de passadissos i habitacions. No volíem que l’espectador tingués la sensació que l’escenari limitava les possibilitats de la historia. L’im-portant era seguir de manera na-tural l’evolució dels personatges.


Si los vaticinios del calendario maya son correctos y, como predicen, se acabará el mundo el 21 de diciembre del 2012, estamos viviendo la penúltima edición del Festival antes del Apocalipsis. Se desconoce el modo en que advendrá el fin de los tiempos: pandemia glo-bal, tormenta solar, implosión universal, guerra nuclear, inva-sión extraterrestre, radiaciones cósmicas o accidente strangelet causado por materia extraña. Acaso el juicio final carecerá de ruido y simplemente llega-rá reptando: la crisis económi-ca global toma cada día más el espantoso rostro del fin del mundo.El cine siempre ha mostrado una extraña fascinación por el Apocalipsis, en cualquiera de sus variedades destructivas. Quizá por su innegable senti-do del espectáculo y la super-producción; quizá por nuestro deseo de renacer como hom-bres salvajes, alérgicos al or-den de la civilización; quizá, simplemente, por el miedo a la inexorable descomposición de la Humanidad. El cine del fin del mundo no es, por supuesto, una moda recién llegada. La historia está reple-ta de representaciones fílmicas de la calamidad, de muertos y vivos confundidos (Soy leyenda, de Francis Lawrence); de mie-do al desastre nuclear (Punto límite, de Sidney Lumet); de devastación masiva (2012, de Roland Emmerich); de caos y destrucción del orden social (Cuando el destino nos alcance, de Richard Fleischer); de furia divina (Señales, de Alex Proyas) y de hombres enfrentados a la soledad de un paisaje que un día fue urbano (La carretera, de John Hillcoat). También la teleserie clásica La dimensión

desconocida, a la que el fes-tival rinde homenaje con un libro, tuvo sus episodios apo-calípticos, como Time Enough At Last, con Burgess Meredith como único superviviente de la bomba H. Sucede que hoy vi-vimos tiempos oscuros, esca-samente estimulantes, posible-mente desesperanzados, y el cine, como espejo de nuestros miedos, parece volcado, más que nunca, en la desazón del Apocalipsis.La parrilla de Sitges así lo atestigua, con una nutrida re-presentación de cine del fin del mundo. Nutrida y, por supuesto, multiforme en su modo de en-carar el juicio final: la pandemia global (Contagio, de Steven So-derbergh), la colisión planetaria (Melancholia, de Lars von Trier), la falta de agua (Hell, de Tim Fehlbaum), el desastre ecoló-gico (4.44 Last Day on Earth, de Abel Ferrara), el ataque te-rrorista (The Divide, de Xavier Gens), la amenaza nuclear (el documental Countdown to Zero, de Lucy Walker) o la pura, re-seca soledad (The Turin Horse, de Béla Tarr). No sabemos si el 21 de diciembre del 2012, fecha de caducidad, nos caerá el cielo sobre las cabezas; si se consumará la invasión extra-terrestre tramada desde hace décadas en un despacho oscuro del Área 51; o si simplemen-te el sol dejará de brillar. En cualquier caso, la apología de la destrucción implícita en el culto al fin de los tiempos siempre va acompañada por la apología de la supervivencia, por la fanta-sía de una regeneración, de un nuevo mundo. Nada se acaba, solo se transforma.

Julián García

LA COLUMNA DEL CRÍTIC

El fin del mundo está próximo“Somos más tarados que los per-

sonajes que interpretamos”. Así de inquietante ha sonado Gorka Otxoa, casi al final de la rueda de prensa de Lobos de Arga, respondiendo a un periodista que le había pregun-tado a los actores qué tal eso de interpretar siempre a personajes excéntricos. La tercera película del madrileño Juan Martínez Moreno es una comedia de horror, ambientada en Arga, un pequeño pueblo (ficti-cio) de Galicia, región de la que el director se ha declarado ferviente admirador: “Galicia es especial para mí, visualmente aporta mucho dra-matismo, y tiene una parte mágica”. “Gracias a la película he descubierto lugares que desconocía”, ha añadi-do la productora Emma Lustres, “y creo que ves la película y te dan ganas de visitar Galicia”. El director, acompañado por el trío protagonis-ta masculino (Otxoa, Carlos Areces, Secun de la Rosa) y el tándem de productores (Emma Lustres y To-más Cimadevilla), presentó ayer la película en el Auditori.Lobos de Arga es una comedia de terror. “Me gustan las películas que combinan distintos géneros”, expli-caba Martínez, declarándose admi-rador del cine de los 70 y 80, con el que creció, y reconociendo unas cuantas influencias, desde la clásica El hombre lobo con Claude Rains a películas típicamente ochenteras como Un hombre lobo americano en Londres, Aullidos o Lobos humanos. El director ha querido hacer hinca-pié, orgulloso, en el hecho de que las transformaciones y los efectos visuales del filme se hayan hecho a mano, cortesía de DTT, el estudio español que ganó un Oscar por el maquillaje de El laberinto del fauno, sin apuntarse al carro de los efec-tos digitales: “El uso del digital está bien, pero el abuso del digital puede llegar a molestarme como especta-dor”, ha zanjado. El director de Dos tipos duros, irónico, no ha querido dar pistas sobre cuál va a ser su siguiente paso, aunque ha dado a entender que, tarde o temprano, volverá a Sitges: “Ahora mismo no

estoy seguro de si me van a dejar volver a rodar otra peli ni de, si me dejan, cuál va a ser, pero lo que sí tengo claro es que quiero volver al género fantástico”. Y, claro está, si Martínez Moreno vuelve a hacer una película de género, esta tiene muchos números para estar en el festival.Aunque apenas ha durado media hora, por momentos, la rueda de prensa se acercaba a una conver-sación informal, con chascarrillos y punchlines: “Trabajar con un perro es un horror. En el buen sentido”, exclamaba Secun de la Rosa, refi-riéndose a que solo hacía falta que Vito, el perro de la película, hiciera un movimiento inesperado durante una toma para que esta tuviera que repetirse. Los actores han bromeado con la severidad de Martínez Moreno durante el rodaje, que no les per-mitía desplegar su talento cómico. “El guión era la Biblia, no podíamos tocar ni una coma”, decía Carlos Are-ces, y Secun de la Rosa seguía bro-meando con que “incluso teníamos problemas si queríamos sustituir casa por hogar”. El director, aludido, se ha defendido: “Bueno, durante la semana de ensayos previa hubo co-sas que propusisteis y las compré”. Y así sucesivamente. Carlos Areces describía el ambiente de rodaje: “Es-tabas todo el día rodeado de actores vestidos de lobo. Había lobos de to-das partes, gallegos, argentinos… Te los encontrabas limpiándose las ga-fas, fumando, jugando a las cartas, y luego en el hotel te saludaban y no sabías quién era quién”.

La película de Juan Martínez More-no ya ha sido comprada en un país a priori sorprendente como Indone-sia. “Aún hemos hecho pocas ven-tas”, explicaba Tomás Cimadevilla, “pero hay lugares, por ejemplo en algunos países árabes, que con solo leer el proyecto ya quieren la pelícu-la”. Emma Lustres se ha mostrado muy confiada respecto a las posi-bilidades comerciales de Lobos de Arga, que empezará su campaña de ventas en el American Film Market. “El cine de género español viaja de maravilla. Sabemos que las pelícu-las de terror que se hacen aquí se siguen con lupa desde fuera”, aña-día Lustres.Uno de los aspectos que más car-cajadas ha arrancado en el pase de prensa del filme es la aparición en escena del sargento de la Guardia Civil interpretado por Luis Zahera, el personaje más culto de la pelí-cula, que se revela como un enten-dido en Poe y Lovecraft y protago-niza algunos gags hilarantes. “En las películas españolas, tendemos a provincializar a los personajes de la Guardia Civil, y me hacía gra-cia invertir ese tópico, que fuera el más culto de la película”, ha expli-cado Martínez Moreno. En su úl-tima intervención, el cineasta ma-drileño, acaramelándose con Ángel Sala, director de Sitges, ha zanjado que “Sitges es el mejor festival de cine fantástico del mundo, y es un lujo y un privilegio haber podido estar aquí”. Es un hecho: volvere-mos a tener noticias de Juan Mar-tínez Moreno.

RUEDA DE PRENSA: LOBOS DE ARGA



Robots d’aparença humana:

ciència ficció o realitat?

El Festival de Sitges i CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social “la Caixa”, han organitzat dues confe-rencies, una dins el Festival i l’altra al CosmoCaixa el proper dimarts 11, per tal que el Dr. Hiroshi Ishiguro, cate-dràtic de la Universitat d’Osaka i líder de l’ATR Hiroshi Ishiguro Laboratory, pugui divulgar els seus coneixements a Catalunya. Ambdós actes estaran moderats per Jordi Ojeda, professor de la Universitat Politècnica de Cata-lunya (UPC) institució que també ha contribuït en aquesta iniciativa.Dues de les creacions d’lshiguro Laboratory, els androides Geminoid H1-2 i Geminoid F s’han convertit en la imatge de la present edició del Festival de Sitges, dedicat al desè aniversari de la pel·lícula Ar-tificial Intelligence: A. I. de Steven Spielberg. Geminoid H1-2 és una còpia fidel del propi Dr. Ishiguro.Segons la visió del Dr. Ishiguro, l’era

de la informació que actualment es-tem vivint s’anirà fusionant poc a poc amb l’era de la robòtica, en un procés de canvi de les societats humanes. Abans que arribem a compartir el nostre dia a dia amb robots, tal com hem vist en infinitat de pel·lícules, la intel·ligència artificial serà fonamental en molts aspectes de la nostra vida. En aquesta transició, les aportacions de l’art i la filosofia seran clau per entendre la manera que tenim d’en-tendre, utilitzar i crear tecnologia: les investigacions més punteres estan passant més enllà de les fronteres que delimiten els camps de coneixe-ment coneguts fins ara.La conferencia, que es celebrarà demà a les 11:00 a la Sala Tra-muntana (entrada gratuïta) serà una trobada amb els aficionats assistents al festival de cinema. El professor Ishiguro presentarà el projectes de recerca en que està treballant en l’àmbit de la robòtica amb aparença humana. Analitza-rem la seva experiència i la seva visió de l’estat de la robòtica i la intel·ligència artificial i la seva evo-lució en el futur i l’impacte sobre la vida quotidiana de les persones. Coneixerem la seva opinió sobre com el cinema i l’art reflexa el tema plantejat, les seves recomanacions particulars i la seva previsió de la tecnologia que s’albira en els pro-pers anys en el cinema fantàstic.

A aquestes alçades, tothom que ha vist Eva ja sap que els efectes vi-suals constitueixen un aspecte fo-namental de la pel·lícula i no només un simple accessori per potenciar-ne l’espectacularitat. Per si en que-dava algun dubte, els responsables dels efectes de la pel·lícula inau-gural van impartir ahir una master class en què van donar tots els detalls respecte el llarg procés de disseny i edició digital de les imat-ges generades per ordinador. Des del primer esbós fins a l’estrena de la pel·lícula a Sitges, van passar gairebé quatre anys.Lluís Castells i Javier García, res-ponsables dels cotitzats estu-dis Fassman i supervisors dels efectes visuals d’Eva, van donar explicacions davant d’esbossos i prototips sobre les escenes més complicades, juntament amb Cesc Biénzobas i Joan Amer, que van concentrar-se en el disseny i l’ani-mació del gat robòtic que acompa-nya Alex, el científic protagonista interpretat per Daniel Brühl.Les primeres proves per als efec-tes d’Eva van començar a finals del 2007. “El director Kike Maíllo ens va explicar que els efectes no po-

dien ser un simple artifici. Estaven pensats com un pilar que sustenta-va tota la pel·lícula”, explicava ahir Castells. “Vam decidir distanciar-nos dels tòpics: els robots no vo-larien i el futur no seria apocalíptic. Hem dissenyat un futur més prò-xim a l’actual, inspirat en l’estètica dels anys setanta i els primers vui-tanta”, va afegir García. Els responsables dels efectes visu-als van comptar amb un pressu-post molt superior a la mitjana del cinema espanyol. “El pressupost sempre influeix, perquè es tradueix en temps i diners. Cal dir que so-lem intentar fer el mateix que a Los Angeles amb deu o vint cops

menys de pressupost”, apuntava Biénzobas. “Amb tot, compten molt més les ganes que els diners. Tots ens vam enamorar del projecte i ens vam comprometre perquè sor-tís bé”, va dir García. Tots quatre van coincidir a asse-nyalar els efectes visuals com una feina pròpia d’obsessius i insatis-fets crònics. El martiri d’aquests especialistes? “Tornar a veure pel-lícules en les quals vas treballar fa anys. Et dius que ara ho podries fer millor”, confessava García. “Però cal acceptar que els efectes responen a l’època en què han estat creats. I, com a tals, envelleixen. És llei de vida”, va concloure Biénzobas.

MASTER CLASS: EVA FX


NOVA AUTORIA

DESDE EL INFIERNOANIMACIóDirecció: Núria Argemí, Mariona Consuegra, Saül Darú, Raül Gar-cia, Maria Moreira, Clara Vallvé i Bernat VilasecaDurada: 3 minutsContacte: 9 Zeros

A una nova ànima que arriba a l’infern condemnada a patir tota l’eternitat, li ofereixen inespera-dament l’oportunitat de fugir.

IN A KILLER’S MINDVIDEOCLIPDirecció: Núria Cárdenas, Joan Company, Guillem Pintó, Pol Queralt, Aina RigoDurada: 5 minutsContacte: EMAV

Un assassí es planteja la possi-bilitat de matar els components d’un grup de música, que estan tocant en una altra habitació. De-batent-se amb ell mateix, gaire-bé pararà boig.

DEAD BODYFICCIóDirecció: Aitor de Haro i Jordi AnisiDurada: 14 minutsContacte: Escola de Cinema de Barcelona (ECIB)

Anys noranta, tres joves passen l’estona al bosc. El Xavi, cansat d’aguantar les bromes del Puxi, se’n va a estirar les cames i s’endinsa en el bosc, on trobarà una cosa inesperada.

HAMLETMA-CHINEFICCIóDirecció: Agustín CalderónDurada: 11 minutsContacte: Centre d’Estudis Cine-matogràfics de Catalunya (CECC)

Una posada en escena per al ci-nema de Die Hamletmaschine, de Heiner Müller, revisió radical de l’original shakespearià.

1991-2011FICCIóDirecció: Lorena Pagès Contacte: Universitat Rovira i Virgili

Petita història que mostra com ha canviat la nostra manera de viure en vint anys, sobretot amb la incursió de les noves tecnolo-gies, i com això no ha afectat la nostra manera d’estimar.

EJERCICIOFICCIóDirecció: Raúl PérezDurada: 7 minutsContacte: Bande a part

Converteix els dies en petites coses amb les quals puguis ju-gar amb les mans, com si fos-sin bales. Davant els nostres ulls desfilarà la història d’una persona normal, com tu i com jo.

ME LLAMO PENGDOCUMENTALDirecció: Jahel Guerra Roa i Vic-toria Molina de CarranzaDurada: 28 minutsContacte: Universitat Autònoma de Barcelona

Peng Ruan és un xinès obsessi-onat per gravar-se a ell mateix. En total, ha acumulat més de seixanta hores de vídeo amateur, material que ha servit de base per a aquest documental.

CAMILLEFICCIóDirecció: Carme Puche i Jaime GarcíaDurada: 15 minutsContacte: Universitat Oberta de Catalunya

A principis del segle XX, l’escul-tora Camille Claudel va viure un dels moments crucials en la seva vida: la seva família va internar-la en un centre psiquiàtric. Podria haver canviat aquesta situació?

FLEJOS Y REFLEJOSFICCIóDirecció: Roberto LópezDurada: 16 minutsContacte: Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalu-nya (ESCAC)

Aquesta no és la història del que va ser ni del que ha estat. Potser és la història del que podria haver estat i no va ser. La veritat sobre l’altra cara del mirall o el relat de com l’Albert va perdre el seu reflex.

NO MOLESTARFICCIóDirecció: Participants en el Taller de Cinema Sitges 2011Durada: 10 minutsContacte: Taller de Cinema

Un cadàver dins d’un cotxe. El presumpte assassí és l’únic cli-ent d’un hotel de carretera, on la recepcionista se sent atreta pel perillós visitant. Una atracció que comporta un perill imminent.

CHROMAANIMACIóDirecció: Xavier Manuel, Fran-cesc Terrades i Marc TerrisDurada: 11 minutsContacte: Universitat Pompeu Fabra

Sèrie d’animació d’estètica ste-ampunk inspirada en les novel·les gràfiques de Grant Morrison i en les històries de Borges, Asimov, Italo Calvino i Lovecraft.

LA GOTAFICCIóDirecció: Daniel PieraDurada: 9 minutsContacte: Universitat Ramon Llull - Blanquerna

Un home lligat i encaputxat es desperta en un espai que no iden-tifica. De seguida descobrirà que un torturador intentarà treure-li una valuosa informació emprant tots els mètodes necessaris.

URóBOROSFICCIóDirecció: Enric Solé i Carla Tor-redemerContacte: Universitat Rovira i Virgili

Ouroboros: icona provinent de la Grècia clàssica que representa una serp que es mossega la cua, au-todevorant-se. Expressa la unitat, el cicle etern de destrucció i nova creació. També representa l’infinit.

La sessió de Nova Autoria tindrà lloc avui al Cinema Prado a les 15:15 hores.



PROGRAMACIÓ08:30 AUDITORIS. O. F. PANORAMA MIENTRAS DUERMES Jaume Balagueró. Espanya, 2011. 102’

09:30 PRADONOVES VISIONS-FICCIóHANEzU Naomi Kawase. Japó, 2011. 91’

10:15 RETIROSITGES CLÀSSICSSTARCRASHLuigi Cozzi. Italia, EUA, 1978. 93’

10:30 AUDITORIS. O. F. PANORAMA JANE EYRE Lauren German, Milo Ventimiglia, Michael Biehn. Regne Unit, 2011. 120’

11:15 PRADONOVES VISIONS-NO FICCIóARIRANGKim Ki-duk. Corea del sud, 2010. 100’

12:30 RETIROSITGES FAMILYLEAFIEOh Sung-yoon. Corea del sud, 2011. 90’

12:45 AUDITORILA SAGA CREPúSCULO: AMANECER (PARTE I)

13:15 PRADOS. O. F. PANORAMA-CASA ÀSIA BOLLYwOOD: THE GREATEST LOVE STORY EVER TOLDRakeysh Omprakash Mehra i Jeff Zimbalist. Índia, 2011. 81’

14:00 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóHELLTim Fehlbaum. Alemanya, 2011. 86’

14:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE OTHER SIDE OF SLEEPRebecca Daly. Irlanda, Hongría, Països Baixos, 2011. 88’

15:15 PRADONOVA AUTORIA

16:00 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóSAINTDick Maas. Països Baixos, 2010. 88’

16:00 RETIROANIMA’TCURTS D’ANIMACIÓ A COMPETICIÓ I 101’

18:15 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóATTACK THE BLOCK Joe Cornish. Regne Unit, 2011. 88’

18:15 RETIROS. O. F. PANORAMA-CASA ÀSIATHE UNJUST Ryoo Seung-wan. Corea del Sud, 2010. 119’

18:30 PRADOSEVEN CHANCESTRASH HUMPERSHarmony Korine. EUA, Regne Unit, 2009. Amb Travis Nicholson, Brian Kotzue, Rachel Korine. 78’

20:15 AUDITORIS. O. F. PANORAMA JANE EYRELauren German, Milo Ventimiglia, Michael Biehn. Regne Unit, 2011. 120’

20:15 PRADONOVES VISIONS-DISCOVERYLEASHEDMarco Weber. Estats Units, 2011. 101’

20:30 RETIROS. O. F. COMPETICIóGUILTY OF ROMANCESion Sono. Japó, 2011. 112’

22:45 AUDITORIS. O. F. PANORAMA MIENTRAS DUERMES Jaume Balagueró. Espanya, 2011. 102’

22:45 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE DIVIDEXavier Gens. Alemanya, EUA, Canadà 2011. 122’

22:45 PRADONOVES VISIONS-FICCIóNIGHT FISHINGPark Chan-wook, Park Chan-kyong. Corea del Sud, 2011. 33’KOTOKOShinya Tsukamoto. Japó, 2011. 91’

01:00 AUDITORIMIDNIGHT X-TREMEBRUTAL RELAX 3D (CURT)FEMME FATALES: TROPHY wIFE, SOMETHING LIKE MURDER, SPEED DATE (CURTS)

3D SEX AND zEN: EXTREME ECSTASYChristopher Sun. Hong Kong, 2011. 113’

01:00 PRADOMIDNIGHT X-TREMETHE VICTIMMichael Biehn. EUA, 2010. 85’ HOBO wITH A SHOTGUNJason Eisener. Canadá, 2011. 86’

01:15 RETIROMIDNIGHT X-TREMEKILLER MARATÓ EL TORTURADOR (CURT) LA úLTIMA VÍCTIMA (CURT)INBREDAlex Chandon. Regne Unit, Alemanya, 2011. 97’ RABIESAharon Keshales i Navot Papushado. Israel, 2010. 90’ SUDOR FRÍOAdrián García Bogliano. Argentina, 2011. 80’

SALA TRAMUNTANA

11:30 LA MUJER DEL ETERNAUTA: UNA ADAPTACIó NO FICCIONAL

13:30 CINEMA I CATÀSTROFE GLOBAL/ PRESENTACIó LLIBRE CARLOS ARENAS

20:30 CANAL+ PROGRAMA CINE BASURA

BRIGADOON 15:00 HOMENATGE A JUAN PIqUER SIMóN MIL GRITOS TIENE LA NOCHE

17:00 PRESENTACIó DEL LLIBRE “SPANISH EXPLOTATION”

18:00 ESTRENA DOCUMENTAL THE TERROR GROUP

19:15 PRESENTACIó “PSICóPATAS EN SERIE”

20:30 PREMI BRIGADOON-PAUL NASCHY

22:00 ESTRENA BRIGADOON CARNE CRUDA

00:00 ESTRENA BRIGADOON NECRONOS-TOwER OF DOOM

ESPAI FNAC

17:00 TROBADA DE DIRECTORES EUROPEES. AMB BETTINA OBERLI I REBECA DALY

18:00 PRESENTACIó DEL LLIBRE “SUPERHéROES: DEL CóMIC AL CINE”

19:00 TROBADA AMB DICK MAAS I TOM DE MOL (SAINT)

20:00 PRESENTACIó DEL LLIBRE “MIENTRAS DUERMES”

AVUI - DISSABTE 8

úLTIMA PROJECCIÓ Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades


PROGRAMACIÓDEMÀ - DIUMENGE 9

úLTIMA PROJECCIÓProgramació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades

08:30 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóANOTHER EARTH Mike Cahill. EUA, 2011. 92’

09:30 RETIROSITGES CLÀSSICSFRANKENSTEIN (1931)James Whale. EUA, 1931. 70’

09:45 PRADONOVES VISIONS-FICCIóGOOD MORNING BEAUTIFUL(CURT)VAMPIREShunji Iwai. EUA, Canadà, 2010. 119’

10:15 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóLES CONTES DE LA NUITMichel Ocelot. França, 2011. 80’

11:00 RETIROS. O. F. PANORAMA-CASA ASIASMUGGLERKatsuhito Ishii. Japó, 2011. 115’

12:30 AUDITORIS. O. F. PANORAMA VERBO Eduardo Chapero-Jackson. Espanya, 2011. 88’

12:30 PRADONOVES VISIONS-FICCIóMILOCRORzE: A LOVE STORYYoshimasa Ishibashi. Japó, 2011. 90’

13:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE MORTICIANGareth Maxwell Roberts. Regne Unit, EUA, 2011. 88’

14:15 PRADONOVES VISIONS-FICCIóLE PETIT POUCET Marina de Van. França, 2011. 82’

15:00 AUDITORI3D A CATALUNYA - AVANç XP3D 45’

15:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóATTACK THE BLOCKJoe Cornish. Regne Unit, 2011. 88’

16:00 AUDITORISESSIó ESPECIALTRAILER MEDIATRESGANTz Shinsuke Sato. Japó, 2011. 99’

16:15 PRADONOVES VISIONS-ESPECIALSTRUMPET (CURT)AMANECIDOSYonay Boix i Pol Aregall. Espanya, 2011. 68’

17:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóLES CONTES DE LA NUITMichel Ocelot. França, 2011. 80’

18:30 PRADOSEVEN CHANCESSACRIFICEChen Kaige. Xina, 2010. 132’

18:45 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóTHE SORCERER AND THE wHITE SNAKE Tony Ching Siu-tung. Xina, 2011. 99’

19:30 RETIROS. O. F. COMPETICIóSCABBARD SAMURAIHitoshi Matsumoto. Japó, 2011. 103’

20:45 AUDITORIS. O. F. PANORAMA CARABAS (CURT)VERBO88’ Eduardo Chapero-Jackson. Espanya, 2011. 88’

21:00 PRADONOVES VISIONS-NO FICCIóARIRANGKim Ki-duk. Corea del sud, 2010. 100’

21:30 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE OTHER SIDE OF SLEEPRebecca Daly. Irlanda, Hongría, Països Baixos, 2011. 88’

22:45 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóDECAPODA SHOCK (CURT)ANOTHER EARTHMike Cahill. EUA, 2011. 92’

23:00 PRADONOVES VISIONS-FICCIóHANEzUNaomi Kawase. Japó, 2011. 91’

23:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóHELLTim Fehlbaum. Alemanya, 2011. 86’

01:00 AUDITORIS. O. F. PANORAMA JUNK LOVE (CURT)R.O.A.C.H. (CURT) VENUS FLYTRAP (CURT)LOVE William Eubank. EUA, 2011. 84’

01:00 RETIROMIDNIGHT X-TREMEBRUTAL RELAX 3D (CURT)3D SEX AND zEN:EXTREME ECSTASYChristopher Sun. Hong Kong, 2011. 113’

01:00 PRADONOVES VISIONS-DARK FICCIó LES CONDIMENTS IRREGULIERS (CURT)LITTLE DEATHSSean Hogan, Andrew Parkinson, Simon Rumley. Regne Unit, 2010. 91’THE THEATRE BIzARREDouglas Buck, Buddy Giovinazzo, David Gregory, Karim Hussain, Jeremy Kasten, Tom Savini, Richard Stanley. Canadà, EUA, França, 2011. 114’

SALA TRAMUNTANA11:00 MASTER CLASS D’HIROSHI ISHIGURO. ROBOTS D’APARENçA HUMANA: CIèNCIA FICCIó O REALITAT?

12:15 COMING SOON: THE LAST DAYS (GERMANS PASTOR)

13:30 PRESENTACIó LLIBRE TwILIGHT ZONE

17:30 MASTER CLASS - VERBO FX

BRIGADOON13:00 PREMI NOSFERATU IL VICINO DE CASA

14:00 SPANISH EXPLOTATION. EL COMISARIO G... (EL CASO DEL CABARET)

16:00 PRESENTACIó PROYECTO KIFUND

17:00 ESTRENA DOCUMENTAL ROMA FANTASTICA

18:30 PRESENTACIó TAC 2011

19:30 SESSIó ESPECIAL CURTMETRATGES ESCAC

21:00 PREMI BRIGADOON-PAUL NASCHY

SEGONA PROJECCIó

23:00 ESTRENA BRIGADOON MALDITOS SEAN!!!

ESPAI FNAC16:00 TERROR EN LA CAMPIñA

TROBADA AMB ALEX CHANDON (DIRECTOR D’INBRED)

18:00 FANTáSTICO PARA REIR TROBADA AMB JOE CORNISH (ATTACK THE BLOCK)

19:00 TROBADA DE CURTMETRATGISTES

dissabte 8 d’octubre de 2011 · número 3

Documents