102DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

8 de marçLa diada reivindicativa del 8 demarç ha tornat amb moblitza-cions arreu dels Països Catalansen defensa dels drets de la donatreballadora

>> Països Catalans 3

Malalties professionalsUn nou estudi oficial ha posatsobre la taula la manca de regu-lació i control de la seguretat ala feina. En aquest cas, l’Obser-vatori de Salut Laboral denún-cia que el 64% de les malaltiesprofessionals no són reconegu-des com derivades de la feina.

>> Economia 7

PalestinaEl govern d'unitat nacional pales-tí firmat el passat dia 17 es creaen un context de conflicte entrefaccions, el deteriorament de lescondicions de vida i l'ocupacióisraeliana.

>> Internacional 8

Antifeixisme grecEl Museu Valencià de la Il·lus-tració i la Modernitat dedica unaexposició a Spyros Meletzis

>> Cultura 10

SUMARI

L'horabaixa de dissabte dia 17 de marçunes 60.000 persones varen sortirals carrers de Palma convocades perl'organització ecologista GOB i la Pla-taforma Salvem Mallorca amb la fina-

litat de mostrar el seu desacord ambla política urbanística i territorialque sofreix la illa de Mallorca. SòniaVives, del GOB, ha afirmat que "haestat la manifestació més multitu-

dinària en defensa del territori". Elsconvocants, amb el suport de més de170 entitats, incideixen en la neces-sitat d'assolir una nova forma d'en-tendre el desenvolupament a una

illa petita, que a poc a poc és vaomplint d'asfalt, urbanitzacions,camps de golf, centres comercials,etc.

>> Països Catalans 5

La desaparició de diverses varie-tats de papallones al Pirineu, lareducció de les rouredes al Mont-seny o la baixada significativa deles poblacions d'abelles de mel alPaís Valencià són alguns dels indi-cadors que constaten als Països Cata-lans les conseqüències del canvi cli-màtic.Davant d'aquests fenòmens, les

actuacions principals de les admi-nistracions al nostre país s'adre-cen a recomanar canvis d'hàbits alsusuaris o a convertir els edficispúblics en espais més eficients ener-gèticament, però no s'aborda l'a-rrel del problema, és a dir, el sis-tema econòmic i productiu actual.

>>> Països Catalans 3

Els Mossos d'Esquadra han desallotjaten tres dies centres socials okupats deSabadell i dels barris barcelonins deSant Andreu i Gràcia. En tots els casosno van mostrar l'ordre judicial en unpatró d'actuació que es repeteix en elsdarrers mesos. Les assemblees dels cen-tres van convocar manifestacions derebuig en les quals es responsabilitza-va a Joan Saura dels fets. Precisament,

a Gràcia i a Sabadell les seus d'ICVvan ser atacades amb pots de pintu-ra.

>>> Països Catalans 5

PPaalleessttiinnaa eennuunn aattzzuuccaacc

Des de Haifa, Àxel Gonzá-lez explica per L'Accent lasituació que viu el poble pales-tí arran de la fi de l'ajudainternacional imposada des-prés de la victòria de Hamàsa les eleccions legislatives d'a-ra fa un any. El bloqueig haderivat en enfrontamentsinterns entre Fatah i Hamàsque s'han allargat durantmesos i que s'acaben d'aturaramb la firma de l'Acord de laMeca. El cesament delsenfrontaments, però, noresolt l'ocupació que pateixel poble palestí.

>> Internacional 8

““EEll MMIILL nneeiixx ddeelleess lllluuiitteess aauuttòònnoommeess,,aannttiiaauuttoorriittaarriieessii aannttiiccaappiittaalliissttaa””Ricard de Vargas va ser membre delMIL i de l'OLLA. En plena polèmi-ca referent a la figura de PuigAntich, aquest historiador, escrip-tor i guionista repassa el contexthistòric de la lluita armada delsanys 1970.

>>> Contraportada 12

ENTREVISTAINTERNACIONAL

Els Mossos desallotgen tres centres socials

Desaparició d'espècies alpaís pel canvi climàtic

Periòdic popular dels Països Catalans

60.000 persones a la manifestació de Salvem Mallorca

Milers de persones es van manifestar en defensa del territori / FOTO:Antoni Sansaloni

12 CONTRAPORTADA L’ACCENT 102DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

PEP GINER ALACANT

Quin és el context sociopolític en elqual cal contextualitzar el naixementdel MIL?Durant el franquisme es produeix unprocés d'ofensiva de la classe obreracatalana. Hi ha una progressiva radi-calització del moviment obrer basaten l'autonomia, l'assemblearisme ipractiques de caire anticapitalista,enfrontant-se a l'hegemonia del PSUCi d'altres grupuscles trotskistes i maois-tes que operaven a CCOO, amb l'ob-jectiu de dirigir i controlar els obrers.Com a conseqüència de la creixentconscienciació de la classe obrera, agu-ditzada per la brutal repressió poli-cial, a partir del 1968, es creen a algu-nes fabriques comitès d'autodefensa,que proliferen en els comitès de fàbri-ca, amb de legats revocables. Gràciesa l'ofensiva del moviment obrer, tam-bé era ben present en la lluita alsbarris. Es produeixen importantsvagues com la d'Harry Walker (des-embre de 1970 al gener de 1971),la dela SEAT, el 71 amb un company mort,la de la Tèrmica, a Sant Adrià del Besòs,el 1973, on els obrers s'enfronten ambles forces policials i on també hi haun mort. S'aguditza la violència obre-ra, la lluita de classes. Així, a princi-pis dels 70 naix el MIL, per donarsuport a tot aquest moviment autò-nom i anticapitalista.

Des de l'actualitat, quines podríem

dir que foren les aportacions del MILa l'època?En primer lloc el MIL, neix i és una con-seqüència de les lluites autònomes,antiautoritaries, i de caràcter antica-pitalista del moviment obrer a Cata-lunya. Tots aquests avenços del movi-ment real de la classe obrera s'assu-meixen i es potencien pel MIL, contri-bueix a la crítica del sectarisme militanti reforça la pràctica antiautoritària iautogestionària.

Pel que fa a les aportacions del MIL,cal destacar la influència reflectida enel seu antiatoritarisme el maig del 68.Les aportacions del situacionisme ambla crítica de la vida quotidiana, la recu-peració del marxisme antiautoritari iantiestatista d'entre guerres i sobre totla influència de les lluites autònomesi vagues salvatges europees d'inicis dels70.

Per què s'autodissol el MIL?Es dissol a l'agost de 1973, quan detenenSalvador Puig Antich i els altres. El MILera un moviment de suport antiauto-ritari i autònom. Era contrari també alleninisme i a la concepció d'avantguardarevolucionària i del partit dirigent. Par-tia d'una filosofia organitzativa des dela mateixa classe obrera. Aquest antiau-toritarisme s'oposa l'existència de dife-rents formes organitzatives del movi-ment obrer amb funcions separades(partit - sindicat), sense dirigents nidirigits. La història ha demostrat quel'existència d'organitzacions perma-

nents ha estat nefasta per al movimentobrer. Per tant, el MIL, amb les expro-piacions per ajudar el moviment obreres converteix en una organització polí-ticomilitar al marge del moviment obrer,on només una elit s'especialitza en aquesttipus d'accions. Aquest fet entra en con-tradicció amb la seua ideologia; teoriai pràctica no coincideixen. Per tant es

dissol, per continuar en el movimentreal.

Quins eren els referents ideològics delMIL?El MIL recupera experiències europe-es de lluites autònomes, com les vaguessalvatges de la Llombardia i el Piemont,on els treballadors deixen al marge elssindicats. Pel que fa a la seua pràctica,el MIL té com a referent el marxisme

antiautoritari i el moviment lliberta-ri. Mai van ser motiu d'enfrontament,ja que el més important, allò que ensunia a tots era l'acció revolucionaria.

Per què no hi havia una bona relacióamb la CNT?A principis dels 60 el moviment lliber-tari era gairebé inexistent organitzati-vament. El MIL era antisindicalista i,per tant, contrari a la CNT. Se'ls criti-cava la seua burocratització ideològica,la incapacitat de fer autocrítica sobrela Guerra del 36 i la postura a l'exili.La CNT era incapaç d'adaptar-se a lescircumstàncies històriques de la classetreballadora d´aquell moment. La direc-ció de la CNT a l'exili es negà rotunda-ment a col·laborar o potenciar les accionsdel MIL. Això contrasta amb la col·labo-ració de militants anarquistes de l'exi-li francès, que fins i tot van proporcio-nar les primeres armes al MIL.

La manipulació de la història mostrales organitzacions de l'època com aantifranquista. Què en penses d'a-quest període?Pel que fa al moviment antifranquistacatalà hi havia dos bàndols claramentdiferenciats. L'hegemònic, l'Assembleade Catalunya, on s'enquadraven la majo-ria de partits que treballaven per lareforma, on PSUC - PCE era la força pre-dominant, no per un canvi revolucio-nari. I el sector minoritari, que creixiacada cop més, representat pel movi-ment obrer autònom i anticapitalista.

En formaven part els Grups Obrers Autò-noms i plataformes anticapitalistes quedonaven suport al MIL, diversos grupsautònoms i revolucionaris.

Per què es produeix una transforma-ció de la dictadura en la democràciaburgesa?Per entrar a la Unió Europea, caliamaquillar la dictadura en un procésdemocràtic. El PCE li interessava asso-lir quotes de poder en el sistema. Enaquest procés de "normalització demo-cràtica", coincideixen els interessosdels feixistes, els demòcrates i elscapitalistes. Es produeix un pacteentre uns i altres amb l'objectiu de"repartir-se el pastís". El franquismeaccepta la democràcia i els demòcra-tes no posen en qüestió les arrels dedominació socioeconòmiques del fran-quisme. D'altra banda es produeixuna intensa repressió cap als movi-ments autònoms, l'Assemblea de Cata-lunya no fa res per evitar l'execucióde Puig Antich. En tot aquest procésel PSUC acaba amb les lluites més radi-cals del moviment obrer i veïnal demitjan i finals dels 70. El 1982, el PSOEengega tota una política repressivade desmobilització i destrucció de lesconquestes socials i laborals.

Com veus la situació actual als PaïsosCatalans i a la resta del món?La democràcia és la nova forma delcapital. El veritable canvi esdevindràamb una transformació social radical,cal acabar amb el treball assalariat iaixò serà possible amb una lluita basa-da en la teoria i la pràctica anticapi-talista. Actualment es parteix de zero.Les noves generacions nascudes foradel franquisme, s'adonen que la demo-cràcia és falsa, que és una trampa. Eljovent es troba immers en una situa-ció d'explotació laboral i de controlideològic. La situació actual és dife-rent però més dura que l'anterior.Aquesta explotació i opressió tan extre-ma produirà una radicalització de leslluites i un aprofundiment de la cons-ciència de classe. Tanmateix la situa-ció s'ha clarificat òbviament. Els queara s'enfronten d'una manera conse-qüent i directa,ho fan des de posicionscada cop més autoorganitzatives auto-gestionàries i anticapitalistes. A nivellmundial, el capitalisme també s'ha fetmolt més agressiu i, per tant, tambécomença a aparèixer una certa oposi-ció. Cal ampliar la base de lluita popu-lar, que la gent participe activamenten les petites lluites. La gent ha deveure que aquest sistema no és inven-cible. I qualsevol lluita, encara que esperda, és important. D'altra banda ésmolt important que sectors de l'inde-pendentisme, abans fortament mar-cats per un marxisme i un leninismedoctrinaris, han confluït amb sectorsdel moviment llibertari, en lluitesconcretes. Es va trencat amb els pre-judicis ideològics heretats i això a l'Es-tat no li fa gens ni mica de gràcia.

“El MIL neix i és unaconseqüència de leslluites autònomes,

antiautoritaries, i decaràcter anticapitalis-

ta del movimentobrer a Catalunya”

Fou membre del MIL i de l'OLLA. És his-toriador, escriptor i guionista de cine-ma. Entre els seus llibres cal destacar,Anarquisme i Alliberament Nacional, elLlamp 1987,escrit amb altres companys;La Primera Guerra Mundial (L'enfronta-ment de les potències imperialistes),Edi-cions Graó 1989, i Antologia poèticapopular a la memòria de Salvador PuigAntich, el 1996.També ha publicat arti-cles en més de 50 mitjans escrits comEl Punt, Sapiens, Egin, Gara o AltresNacions. Té un estudi inèdit "El MIL i elMoviment Obrer Autònom" i en elsdarrers anys ha publicat articles sobreel MIL i Puig Antich,com "Salvador PuigAntich,trenta dos anys després",publi-cat a El Punt el 2006. Explica la mani-

pulació històrica que es fa amb PuigAntich i tot el moviment anticapitalis-ta d'aquells anys.

Com a guionista de televisió, ha realit-zat el documental Maquis de Catalun-ya (set capítols que passen entre el 1939i 1963) per TVE-2 Catalunya, el 1988 i1989. Ha realitzat exposicions històri-ques com Les col·lectivitzacions a Cata-lunya, 1936-39 (UCE,Prada de Conflent,1983) o El Maquis als Països Catalans1939-1963 (Santa Coloma de Grame-net, 1984). És professor, traductor i hacol·laborat com a articulista.

L’entrevista completa es pot llegir alportal Indymedia Alacant.

Entrevista a Ricard de Vargas, exmilitant del MIL

""LLaa ggeenntt hhaa ddee vveeuurree qquuee eellssiisstteemmaa nnoo ééss iinnvveenncciibbllee""

segons la qual la relació entre infraestruc-tura i supraestructura hauria deixat decomportar-se tal com Marx l'havia descrit ila representació de la realitat suplantavaara la realitat mateixa, que esdevenia tam-bé "espectacle". Aquest imbècil permetdonar per bones explicacions que simple-ment no han acomplert els mínims críticsque són necessaris per destriar la realitatde qualsevol percepció mediada que se'npugui tenir. A tall d'exemple: "Avui gover-nar significa donar signes acceptables decredibilitat. És com la publicitat i aconse-gueix el mateix efecte, el compromís ambun escenari". Potser oblidava que una cosaés que la societat sigui un espectacle, i l'al-tra és que ens l'haguem de creure.

Tampoc no va fer una anàlisi materialis-ta del conflicte de Iugoslàvia. Va dir algu-nes estupideses, expressions molt reeixidesdel filisteïsme "demòcrata" ("la impotènciamilitar occidental per a reaccionar a l'a-gressió sèrbia és igual a la impossibilitat deposar en perill la vida d'un sol dels seus sol-dats").

En canvi, va tenir el detall de deixar-nosuna brillantíssima anàlisi, L'esperit delterrorisme, sobre els atemptats de l'11-S("l'esdeveniment absolut" o "l'esdevenimentpur"). Jugant també a la provocació peròamb grans dosis de lucidesa, en aquest espot trobar perles precioses: "el terrorismeés l'acte que restitueix una singularitatirreductible al cor d'un sistema de l'inter-canvi generalitzat. Totes les singularitats(les espècies, els individus, les cultures) quehan pagat amb la seva mort la instal·laciód'una circulació mundial regida per un solpoder es vengen avui mitjançant aquestatransferència terrorista de la situació", "sónells qui ho han fet, però som nosaltres queho hem volgut".

Joan Sebastià Colomer i Tejada

L’ACCENT 102 DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007 CULTURA 11

ment la capacitat dels mit-jans moderns per crear unarealitat paral·lela que final-ment suprimeix els límitsentre la realitat i la sevarepresentació. És en aquestsentit que cal entendre lafamosa i polèmica sentència"la guerra del Golf no hatingut lloc", títol d'un delsseus llibres, publicat el 1991amb motiu de la primeraGuerra del Golf. El pensa-ment de Baudrillard va nau-fragar precisament per laseva poca confiança en laforça dels fets i per haverconfós la indeterminació

dels límits entre la realitat ila seva representació amb la percepció d'aques-ta indeterminació. Si ja havia jugat a filòsofvisionari certificant la mort de les masses(una provocació per a l'ortodòxia marxista)ara certificava directament la mort de la reali-tat. El crim perfecte (1996) és l'obra en què esdescriu l'assassinat de la realitat. No es valamentar per aquesta mort, possiblement per-què desconfiava -amb raó- que s'hagués produïtefectivament, però la considerava "el fet mésimportant de la història moderna". Darrered'aquesta retòrica insofrible hi ha la tradicióintel·lectual, que Guy Debord i La societat del'espectacle en són l'expressió més acabada,

BBaauuddrriillllaarrdd:: uunnaammoorrtt mmoolltt rreeaall

Ideòleg revolucionari, polític i poeta.Ho Chi Minh (el nom que adoptàNguyen That Thanh) és una de lesfigures més destacades del segle pas-sat. Comunista i independentista

vietnamita, simbolitza la resistència i vic-tòria del seu poble davant les continuesagressions imperialistes que ara, comdurant tota la història recent, trobemrepartides per tot el planeta.

Nascut a Kiem Liem el 1980, als 15 anysemprendria un viatge que el duria a lavella Europa. Primer a Anglaterra i desprésa l'Estat francès (curiosament dos païsosdels que després seria enemic públic) ons'establiria quasi una dècada. Després defer feines precàries de tot tipus, Ho Chihavia adquirit una forta consciència declasse, les conviccions anticolonials ja lesportava d'Indoxina. Aquest fet el portariaa ser un dels membres fundadors del PartitComunista Francès el 1920.

El seu següent viatge el portà a Moscoudes d'on seria enviat pel Komintern a HongKong, ciutat on seria empresonat pels bri-tànics i fundaria el Partit Comunista Indo-xinès després de les revoltes anticolonialsal Vietnam contra l'ocupació francesa. Uncop alliberat retornaria a la URSS i passa-ria per Thailàndia, Berlín i la Xina. Durant

tots aquests viatges Ho Chi bastiria unaàmplia xarxa de col·laboradors i simpatitzantsde la causa vietnamita fins a retornar al seupaís d'origen el 1941, on organitzaria el VietMinh (Lliga Vietnamita per la Independència)on aplegaria revolucionaris i nacionalistes.

El 2 de setembre de 1945 el Viet Minh decla-rava la independència del Vietnam de l'impericolonial francès. Seria l'inici d'una llarga gue-

rra amb la metròpoli amb l'organització dela resistència en la guerra de guerrilles(l'especialitat dels combatents vietnamitesdonades les condicions geogràfiques i cli-màtiques del seu país). Gairebé una dècadadesprés, en Ho Chi Minh era proclamatpresident de la república democràtica delVietnam després de la victòria independen-tista a la batalla de Dien Bien Puh el 1954.

Un cop aconseguit el primer objectiu,l'obra del Tiet Ho (Bác H?, com l'anomena-ven a la seva terra) continuaria amb larevolució socialista al Vietnam del Nord ila reunificació nacional.

Fet que no podrien permetre els EUA,que en plena guerra freda i croada antico-munista es va negar a celebrar les eleccionsde reunificació del Vietnam acordades a laConferència de Ginebra. Va suposar l'aixe-cament armat dels vietnamites del sud, elconegut com Vietcong que va rebre tot elsuport del nou Govern del nord, sobretoten la figura del seu ministre de defensa,Nguyen Giap. El final de la guerra amb elsEstats Units és sobradament conegut. Unavictòria militar que serà recordada com elfracàs imperialista davant la resistènciapopular.

Ho Chi Minh, que sempre va refusar deviure en grans palaus i amb els luxes quees podia permetre com a president de larepública, va morir abans d'acabar la gue-rra de reunificació nacional al 1969 aHanoi. De la seva figura ens queden lacapitalitat del Vietnam (l'antiga Saigon,ara Ho Chi Minh), la seva obra política imilitar i els seus versos. Però per sobre detot, queda el reconeixement cap a un llui-tador que va fer realitat la utopia. "L'arrelfa fort l'arbre. El palau de tota victòria esconstrueix sobre tot el poble" Tiet Ho, 1948

Jordi Garrigós, Barcelona

Del 20 de març al3 d'abril

Envieu-nos les vostres convocatòries a agenda@laccent.info

aaggeennddaa>> Una de les activitats més destacada de lasegona quinzena de març és la TTrroobbaaddaa dd''eenn--ttiittaattss ii ppllaattaaffoorrmmeess eenn ddeeffeennssaa ddeell tteerrrriittoorriiddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss que acollirà Cerdanyo-la del Vallès els dies 23, 24 i 25 de març. Col·lec-tius arribats d'arreu del país es trobaran perdebatre i renovar la Declaració de Tortosafirmada fa ara dos anys. Les trobades es con-voquen perquè "les contínues agressions quepateix el nostre territori degut a l'especula-ció, la manca de planificació per part de l'ad-ministració i la permissivitat envers l'in-compliment de les normes ambientals, hanfet que el nostre territori es trobi enmig d'u-na situació ambiental i social insostenible".Els tres dies de conferències i debats servi-ran per coordinar esforços i proposar alter-natives.

>> El país també es mou per la causa PPaalleess--ttiinnaa. Bona prova n'és el Concert pel poble aCastelló de Rugat, que se celebrarà el diven-dres 23 de març i contarà amb l'actuació deSva-ters, The Skartats i altres grups convi-dats.

>> Una de les sorpreses dels darrers 12 mesosha sigut l'èxit de les mmoobbiilliittzzaacciioonnss ppeell ddrreettaa ll''hhaabbiittaattggee. Aquest dissabte 24, les podremtornar a viure amb una convocatòria a nivellde l'Estat espanyol. A Barcelona, la mani-festació eixirà de la plaça de Catalunya a les17h, mentre que a València ho farà des de laplaça de Sant Agustí a la mateixa hora.

>> La GGiirraa 22000077 jja està en marxa de la mà dela Federació Escola Valenciana. Aquest ésuna de les iniciatives més ambicioses per ala promoció de la música en valencià a lapart meridional dels Països Catalans. El 30de març arribarà al Verger (la Marina) ambLa Troba Kung-Fú, La Gossa Sorda, Skalissaii Lilit i Dionés. L'endemà, La Troba i La Gos-sa repetiran a Puçol, però aquest cop ambOrxata Sound System, Kanem i In-Fusió. Unagran iniciativa: gràcies FEV!

>> Les presentacions del llibre ""IIddeennttiittaattss..CCoonnvviivvèènncciiaa oo ccoonnfflliiccttee??"" de Gemma Sangi-nés i Àngel Velasco (editors) continuen. Lapropera serà al Casal Jaume I de Carlet. Eldissabte 31 de a les 19:30 hores.

>> Qui també es manifesta és la secció sin-dical de CNT-AIT del centre logístic de MMeerr--ccaaddoonnaa de Vilafranca del Penedès. Serà eldissabte 31 a les 12h.

>> El mateix dissabte, el ccooll··lleeccttiiuu NNeeggrreessTTeemmppeesstteess ddee SSaannttss (Barcelona) ha organit-zat una jornada sobre la pressió urbanísticaals barris de a capital del Principat. Comen-çarà a les 18h amb la projecció de diversosvídeos abans de la presentació del vídeo "Sants,veuràs quin nyap. No al Calaix de la Ver-gonya!". A les 20h hi haurà taula rodona sobrela situació dels diferents plans urbanísticsde la ciutat i rodalies. Serà al Centre Socialde Sants.

>> El dissabte, també, hi haurà una jornadaper reivindicar la lllliibbeerrttaatt ddee NNúúrriiaa PPòòrrttuu--llaass.. Començarà a les 19h amb projecció decurts, sopar i concert antirepressiu amb Des-obedipencia, Hartopank, Traperia Olotin. ElCSO La kurtida acollirà el concert.

Jean Baudrillard, que ha mort el passat6 de març, havia nascut a Reims l'any1929 i va estudiar filologia germànica ala Sorbona de París, on el semiòlegRoland Barthes i el sociòleg Pierre Bor-

dieu van avaluar amb bona nota la seva tesidoctoral.

En un principi va traduir de l'alemanyobres de Bertolt Brecht, Peter Weiss i KarlMarx, però l'obra de Baudrillard es va centraren l'impacte de la comunicació i els mitjans enla societat contemporània, amb un pensamentque ha estat descrit com postmodern i postes-tructuralista. Baudrillard va estudiar especial-

La biografia històricaHo Chi Minh: fentrealitat la utopia

comunicativa. Es tracta doncs, del fruït d'u-na nova tendència analítica no uniforme,molt diversa en els seus plantejaments,tant diversa com ho són els seus autors.Hom pot no compartir alguns dels seusaxiomes, com és humilment el meu cas;però el que és segur és que tenen un treball

L’ACCENT 102DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 200710 CULTURA

Després de rebutjar l'agressió dela Itàlia feixista, Grècia es vaenfrontar a la invasió de l'Ale-manya nacionalsocialista i l'o-cupació búlgara de Tràcia l'any

1941. Amb la família reial i un govern queràpidament va fugir a l'exili el ComitèCentral del Partit Comunista Grec (KKE)va fer una crida a la població grega performar un front de resistència antifeixis-ta que serà la llavor de l'EAM (les siglesen grec del Front d'Alliberament Nacio-nal) el braç militar de l'Exèrcit Popularper a l'Allibera-ment Nacional deGrècia (ELAS);aquest front lideratpel KKE al mateixtemps englobavatres petits partitssocialistes el PartitSocialista de Grècia,la Unió DemocràticaPopular i el PartitAgrari de Grècia.D'altra banda enaquest temps aparei-xeran també la LligaNacional RepublicanaHel·lènica (EDES) il'Exèrcit d'Allibera-ment Nacional iSocial (EKKA), que toti que van treballar conjun-tament van tenir sempremenys força i importància que l'EAM.

En aquest context la direcció del Front

d'Alliberament Nacionalva convidar Spyros Meletzis a fotografiar lalluita dels partisans a les muntanyes d'Evry-tania. Aquesta experiència va suposar un

profund canvi en la mentalitat de Meletzis,que repetirà l'experiència de retratar elspartisans en diferents ocasions. El 1944 ambl'imminent triomf dels antifeixistes grecs ila retirada de les tropes alemanyes va expo-sar aquestes fotografies a Atenes, però malau-radament la guerra civil, que tot seguit vaexplotar, va fer que tan sols es pogueren veu-re les fotografies durant nou dies i ràpida-ment hagueren de ser amagades fins fa poctemps.

Les fotografies que queden d'a-questa època ara es poden veure alMuseu Valencià de la Il·lustració iModernitat (MuVIM). Es tracta d'unrecull de 140 imatges originals quemostren totes les cares de la guerra,des d'escenes de combat, passant perretrats de generals, els hospitals decampanya o les relacions socials quees produïen enmig dels tiroteigs.L'exposició, que fou inaugurada el17 de gener, restarà fins el 22 d'a-bril de 2007, una ocasió excepcio-nal per gaudir d'un importantpedaç de la història recent de Grè-cia i de la memòria col·lectiva delsantifeixistes d'arreu del món.

Spyros Meletzis es considera,amb Kostas Balafas i VoulaPapaioanou, el fotògraf èpic de la

resistència antifeixista grega, i ésque a banda de la importància his-

tòrica del seu treball, s'ha de sumar la qua-litat artística de la seua obra.

Ausiàs Alminyana, València.

LLaa ttoorrnnaaddaaddee KKOOPP

Aquest mes de març de 2007 serà recordat,en l'àmbit musical, com un dels episodismés anhelats per als amants de la contun-dència sonora. Arriba el tercer treball deKOP, Nostrat, un disc que farà possible tor-nar a vibrar amb els clàssics de la banda deCelrà, alhora que ens presenta cinc temesnous on són palpables l'esperit líric deJuanra i l'energia cantada de FernandoLucifersapo (Kuraia, Corazón del Sapo).

El disc obre, precisament, amb quatre deles noves peces que posen la pell de gallina.Quatre glopades d'alè revolucionari, quatredescàrregues de lluita proletària que vandirectament al cor i a les entranyes de lesconsciències. La guerrilla de la comunica-ció posa el crit al cel per reivindicar leslluites veïnals i dels espais alternatius,enclavaments on es basteixen les idees, lesvoluntats i les decisions que marquen lanostra forma de ser. "Tu voz estalla dentro"és, potser, la cançó més sentida. En ella,Juanra troba l'esma necessari per compar-tir amb nosaltres la soledat, la ràbia i l'aï-llament de la presó. Un cant que travessabarrots, filferros i murs, i que es tradueixen solidaritat i en lluita tant a dins comfora de la presó.

Però el disc també té una part on elsprotagonistes són el bo i millor del panora-ma musical alternatiu del moment. Vuittemes on companys, camarades i amics delluita posen el seu granet de sorra i trans-porten el seu ànim en aquesta nova etapaque enceta KOP. Revolta 21 crida "Boykot",Banda Bassoti impregna amb ska "Utzibakean", Berri Txarrak posa melodia a "Solsel poble salva al poble", Àfrika posa veu a"Izotza", i Obrint Pas les dolçaines a "Des-alojos son disturbios", cançó on també sónpresents Boikot i Voltor. També Tipuaixíens brinda, junt amb els mateixos KOP, lacançó "Camí ral", que se suma a les novetatsdel grup. El treball clou amb sonoritats méselectròniques, gràcies a les aportacions deDJ Merey de Pirat's a "Golpe Radikal" i deXerramequ Tiquis Miquis a "Freedom".

Aquest treball no només suposa la torna-da d'un dels grups més emblemàtics delsPaïsos Catalans. Significa, a més, una res-posta al silenci que va patir aquest grup perpart del poder. És la millor manera per fer-los veure que res podrà aturar les ganes decombativitat que porta aquest grup en totesles seues cançons. Nostrat ja és tota unarealitat. Fem-lo nostre.

Hèctor Serra, Aldaia

+ INFO: www.kop.catwww.propaganda-ppel-ffet.info

LA RESSENYA

L’abril de 2006 s'editavaIdentitats, un suggerent recull deponències exposades a la Univer-sitat Internacional de Gandia enles Jornades de Psicologia i Iden-

titats Nacionals. Aquestes jornades comp-taren amb la participació de professors iinvestigadors com ara Quim Gilbert, Salva-dor Cardús, Lluís García, Ferran Sáez,Rafael Castelló, Gemma Sanginés i FerranSuay (que coordinà l'esdeveniment i prolo-ga l'obra que ressenyem).

Aquesta perspectiva innovadora peranalitzar les identitats nacionals i, enespecial, la nostra i els problemes que se'nderiven, començà a prendre embranzidacap a finals de la dècada dels noranta. Enefecte, almenys d'ençà el 1999 s'han orga-nitzat des d'aquesta òptica psicològicadiverses jornades i conferències; reunionsque han donat com a fruït llibres comAutoestima i Països Catalans (2002), El des-pertar dels Països Catalans (2004) o aquestmateix.

Malgrat que l'enfocament bàsic d'Iden-titats és la psicologia social, hom pot con-siderar aquest treball com un escrit multi-disciplinari, sobretot per la importantaportació de reconeguts sociòlegs. Peròtambé, hi trobem afirmacions que establei-xen un paral·lelisme entre els comporta-ments animals i els humans en matèria

important al darrere, que és un llibreàgil de llegir, i que fàcilment podremreconèixer en el nostre entorn i en unmateix molts dels comportamentssocials i psicològics que ací s'exposen.

Cal afegir a més, que no és una obraque et deixe indiferent. Ben al contrari,convé llegir-la amb ànim de debat, i si éspossible compartir en una taula els pen-saments que se'n deriven. Així doncs,saludem aquesta nova corrent que segurque donarà molt a parlar en el futur,felicitem a Àngel Velasco i Gemma Sangi-nés per impulsar la seua edició. Esperemque aquests psicòlegs i sociòlegs compro-mesos continuen estirant del fil, susci-tant el debat i obrint noves vies perentendre millor el nostre castigat poble.

Pau Tobar, València

La psicologia i el conflicteidentitari a casa nostra

La rebel·lia antifeixistaTTííttooll eexxppoossiicciióó:: Spyros Meletzis. Larebel·lia antifeixista.

CCoommiissssaarrii:: Nicolás Sánchez DuràLLlloocc:: Museu Valencià de la Il·lustració i laModernitat (MuVIM)HHoorraarrii:: 10 a 20 h de dimarts a diumengeDDaatteess:: 17 de gener - 22 d'abril de 2007

Fotografia de Spyros Meletzis.

AAuuttoorr:: Diversos autorsTTííttooll ccoommpplleett:: IdentitatsEEddiittoorriiaall:: Afers (Catarroja - l'Horta Sud)AAnnyy ddee ppuubblliiccaacciióó:: 2006PPààggiinneess:: 128

INTERNACIONAL 09L’ACCENT 102 DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

JAVIER HERNANDIZ VALÈNCIA

Ja fa temps, el The New Yorker va anunciarque l'Estat Major dels Estats Units d'Amèri-ca havia creat un grup específic per una futu-ra guerra contra l'Iran.De fet, des de l'anun-ci del govern iranià de l'inici d'un programanuclear ha existit una gran tensió interna-cional. Des de l'ONU a la Unió Europea, totsels organismes internacionals, han mostrarpreocupació sobre el fet que l'Iran pugui tenirtecnologia nuclear.Malgrat això,el principalproblema actualment no és si l'Iran conti-nuarà amb el seu programa nuclear sinó elsmoviments dels nord-americans.Esperarana una resolució política o començaran unaintervenció militar?

De moment la data límit que va mar-car l'ONU per tal que l'Iran acabés elseu programa nuclear ha estat supe-rada. Des de Teheran, continuenenviant el missatge que no poden fermarxar enrere. El president del país,Mahmud Ahmadinejad, ha defensatel seu dret a desenvolupar la mateixatecnologia que els estats occidentals.Per part de l'administració Bush, BryanWhitman, portaveu del Pentàgon, vaassegurar que els Estats Units no pen-saven en una intervenció militar sobrel'Iran. La declaració contenia el des-ig del govern nord-americà de conti-nuar amb l'esforç diplomàtic de tre-ballar amb els aliats de la regió. Tot iaixò, s'ha creat el Theater Iran Near

Term (TIRANNT), que és l'encarregatde posar en marxa qualsevol eventualinvasió de l'Iran. El New Statemanpublicà que diversos grups de l'exèr-cit dels EUA tenen estratègies previs-tes per a la invasió des de 2003 i quedes d'aleshores estan preparant lesbases i entrenant-se per aquesta mis-sió.

També l'abril de 2003, l'exèrcit ame-ricà publicà el seu "concepte d'opera-cions" per una maniobra contra unpaís simulat. El país imaginari ano-menat Karona tenia com a caracte-rístiques el fet de ser revolucionari iprofundament religiós. També teniauna Guàrdia Revolucionària, armesde destrucció massiva i riquesa petro-

lífera. Tots els observadors interna-cionals van veure l’Iran en la des-cripció.

Alhora, se sap que l'Estat d'Israelha parlat amb l'exercit nord-americàper facilitar-li un corredor aeri perarribar a l'Iran. Tot plegat fa pensarque els EUA tenen prou clar quina ésla solució que volen aplicar a la zona.

AC la Fornal Sant Julià, 20.Vilafranca del Penedès // AC l’Esquellot Carde-deu // Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Asso-

ciació de Veïns de Vinaròs Migjorn Sant Nicolau s/n, Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu Popular l’Arboç Sorral 8.Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l’Eixam-ple Ptge. Conradí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23. Barcelona // Ateneu l’Aixada Major,44.Vilanova i la Geltrú // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu 1714 Sant Pere 6,1r.Banyoles // La Barraqueta Tordera, 34 Barcelona // Bat a bat Kultur Sant Elies 29.Reus // Bioku Neptú 3.Lleida // Can Capablanca Sabadell // Casal Antoni Salai Font C. Riera d’en Matamoros 103, Badalona // Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Popular de Castelló A.C 257, Castellóde la Plana // Casal Popular l’Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular la Fadulla Verge de l’Alba 4.Manresa // Casal Popular de Gràcia Ros de Ola-no 39, Barcelona // Casal Popular Can Pingàs Terrassa // Casal Popular La Traca Tona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Casal el Racó Església 10, Molinsde Rei // Casal Quico Sabaté St. Roc, 8. Sant Celoni // CEPC-UUPF Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona // CEPC-UUAB Local R-122, Pl. Cívica // CEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 // Endavant-LLa Costera L’Alcúdia de Crespins - Canals // La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló //Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // Partisano Pça. de l’Oli, 7 baixos.Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // La TracaPau Gesa 5. Cardedeu // Taberna l’Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera // Tienda Ética Belando 30, 1 dr. Alacant // 1714 Seguem Cadenes Riera 29.Vic //Via Fora de Gràcia Riera St Miquel, 25. Barcelona

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Les raons o les excuses esgrimidesper Washington se sumen a les de laresta de comunitat internacional. Totesles potències han manifestat la porque l'Iran empre militarment l'ener-gia nuclear que estan desenvolupant.Els acusen de ser el principal suportd'Hezbol·là i dels insurgents iraquiansque lluiten contra les forces d'ocupa-ció. Tot i així, pretenen donar unaimatge de normalitat diplomàtica. Perexemple, a la Conferència de Bagdadque va reunir els estats veïns d'Iraq iels membres permanents del consellde seguretat de l'ONU, els EUA vanestablir converses amb l'Iran i Síria,països que per Washington represen-ten els majors perills de la zona. Elsdiplomàtics nord-americans qualifi-caren les converses com un fet posi-tiu.

Amb tot plegat, l'escenari diplo-màtic és canviant pel que fa a les expec-tatives d'evitar una intervenció mili-tar. Per una banda, les potències euro-pees al costat de l'ONU es mostren pre-ocupades per l'actiud iraniana, peròen cap cas parlen del perill d'invasiódel país islàmic. Per l'altra, els movi-ments nord-americans més clars sónen el terreny militar. En aquest sen-tit, diversos mitjans i observadors inter-nacionals han apuntat la hipòtesi que,amb l'excusa del programa nuclear ira-nià, els Estat Units aprofiten per tirarendavant el pla geoestratègic que fatants anys que planegen. És probable,que si això succeeix, la Unió Europeaquedi sorpresa i descol·locada. Es repe-tirà, per tant, un escenari semblantal previ a la invasió de l'Iraq, i per des-gràcia de ben segur, amb un desenllaçtant catastròfic pels ciutadans ira-nians com ho ha estat pels iraquiansdurant aquests darrers quatre anys.

EUA contra l’Iran

MANEL LOPEZ I ESTEVE. LLEIDA.

Entre el passat 8 i 14 de març,George Bushrealitzà una gira per l’Amèrica del Sud ambl'objectiu de rellançar la influència nord-americana a l'hemisferi i fiançar tot el seguitd'acords de lliure comerç que manté ambgoverns com els del Brasil o l'Uruguai.

La recent gira del president nord-americà, George Bush, per l’Amèri-ca del Sud ha posat de manifest, d'u-na banda, que la recepta de la polí-tica econòmica exterior nord-ame-ricana cap al sud del continent haestat un autèntic fracàs -només caltenir present el tipus de creixementeconòmic dels últims vint anys a l'A-mèrica del Sud- i, de l'altra, que a diad'avui cada cop són menys els governsllatinoamericans disposats a subor-

dinar-se totalment a les polítiquesimperialistes nord-americanes. Amb tota probabilitat, la focalitza-ció de la política exterior nord-ame-ricana cap a l'Orient Mitjà, amb elsfracassos sonats de l'Iraq i l'Afga-nistan, ha permès que el projectebolivarià endegat i irradiat des deVeneçuela, fonamentalment, hagipogut gaudir d'un marge de manio-bra més ampli que el que hagués poguttenir en una altra conjuntura, en laqual la política exterior nord-ame-ricana hagués comptat amb menysfronts oberts i menys problemàticsper als seus objectius.

En tot cas, el que és importantd'assenyalar és el nou horitzó de cons-trucció d'una nova Amèrica del Sudque ha obert la consolidació de larevolució bolivariana a Veneçuela i

la victòria de forces populars i refor-madores en d'altres països sud-ame-ricans, a banda de la tenacitat cuba-na en la seua lluita contra l'imperi,i que , per tant, ha creat per als inte-ressos de la política nord-americanaal sud del continent, és a dir impo-sar l'ALCA, o per defecte algun suc-cedani seu, i mantenir les democrà-cies de palla controlades per les elitsdominants tradicionals, un proble-ma de fons considerable en fer visi-ble una proposta de trencament ambel neoliberalisme a l'ús i una posicióclarament antiimperialista.

Resulta ja simptomàtic que la giradel president nord-americà s'hagirestringit a només cinc països que ahores d'ara han esdevingut, de diver-ses maneres, els pilars fonamentalsdels nord-americans a l'Amèrica del

Sud. Així, George Bush ha visitat elBrasil, Colòmbia, Guatemala, Mèxici l'Uruguai per rellançar la posiciódels Estats Units i la seua influènciapolítica, en oposició, tot i que nodeclarada per part de la Casa Blan-ca, a Hugo Chávez, que només ha ser-vit per fer encara més popular al diri-gent bolivarià, i per signar tot unseguit de tractats de lliure comerçamb l'objectiu d'aïllar a través seu atot aquell seguit de països que s'hanmostrat totalment contraris a l'AL-CA i que han endegat, per la seuapart, l'Alternativa Bolivariana paralas Américas amb l'objectiu d'assoliruna estratègia d'unitat i cooperacióen peu d'igualtat entre els diversospaïsos sud-americans.

D'aquesta manera, el presidentnord-americà ha signat tot un seguit

d'acords comercials amb els governsdels països que ha visitat, el més ésdestacat el que ha signat amb el governLula per a la producció del biocom-bustible etanol, i ha realitzat tot unseguit de declaracions públiques enfavor de la justícia social i l'eradica-ció de la pobresa que si a la seua man-ca total de credibilitat i sumen afir-macions com "Amèrica llatina neces-sita el capitalisme" realitzades pelpresident nord-americà, per l'únicque han servit ha estat per donar,encara, més raons a tots els milersde manifestants que arreu del con-tinent s'han mobilitzat contra l'im-perialisme nord-americà i contra lavisita de Bush, amb actes multitu-dinaris a l'Argentina o al Brasil, ique han confirmat la pèrdua d'in-fluència nord-americana a l'hemis-feri sud i la creixent demanda queels vents, que bufen des de l'esquer-ra, s'estenguin arreu de la pàtria boli-variana.

A la recerca d'una influència perduda

da econòmica. El president Abbas,de moment, no ha aconseguit salvaraquest escull.

El govern d'unitat -firmat final-ment el passat dia 17- haurà de tor-nar a guanyar-se la confiança delsseus ciutadans, molt malmesa pelconflicte entre faccions, les condi-cions de vida i l'ocupació israeliana.La crisi econòmica iniciada amb laSegona Intifada, l'any 2000, s'haaccentuat ençà la victòria de Hamàsi la fi de les ajudes. Un botiguer d'He-bron, on el teixit comercial està des-fet, explica les raons del triomf deHamàs: "Porten trenta anys dema-nant-nos que confiem en Fatah, i enquè hem avançat? Calia provar unaalternativa". És l'explicació dels resul-tats electorals, lluny de l'auge delfonamentalisme islàmic, com algunspretenen argumentar. Res no ha can-viat des d'aleshores, tret que ja s'hacremat l'alternativa.

Mantenir sota control els grupsmés radicals també serà especialmentdifícil. Hamàs ha acabat formant partdel sistema i ha perdut legitimitat iinfluència en algunes faccions arma-des. Així, ja hi ha hagut algun atemp-tat suïcida en territori israelià i tam-bé enfrontaments esporàdics entregrups palestins. El crèdit interna-cional de l'Autoritat Nacional Pales-tina (ANP) depèn, en gran mesura,de reeixir en el control de la segu-retat.

L'Acord de la Meca ha tornat acentrar les demandes en l'ANP i haajornat les negociacions sobre lesclaus del conflicte: el retorn delsrefugiats palestins, els quatre-centsmil colons israelians i Jerusalem.Exigir el reconeixement d'Israel perrestablir l'ajuda financera és el mateixque fer-ho a canvi de no-res. Unadoble vara de mesurar que no fa mésque alimentar les frustracions i l'o-di d'un poble que no té futur.

Mentre els dos principals partitsintenten salvar la papereta, les clas-ses populars segueixen amb les sevesvides sota l'ocupació sense parar-higaire atenció. Ningú no s'abocarà auna guerra fratricida per defensarels interessos de l'oligarquia i elsburòcrates locals. Ni tampoc hi con-fiaran les seves esperances, traïdesdia a dia. Són temps difícils per a lapau: tant Israel com l'ANP tenen ungreu problema de lideratge. Senseoblidar les deficiències estructuralsde l'embrió d'estat palestí i les demo-cràtiques de l'israelià.

L'informe de la CNDH no con-venç

La Lliga Mexicana pels DretsHumans, Limeddh, ha criticat l'in-forme de la Comissió Nacional delsDrets Humans (CNDH) sobre Oaxa-ca per ser "limitat" perquè omet algu-nes violacions a les garanties fona-mentals. La Limeddh afirma que laprincipal mancança del documentés que no assenyala de manera direc-ta i puntual els responsables supe-riors dels actes violatoris contra lapoblació.

La Jornada, Mèxic

Alemán en llibertatL'expresident nicaragüenc Arnol-

do Alemán ha estat posat en lliber-tat malgrat la condemna a 20 anysper fraus a l'Estat. La decisió és elresultat de les negociacions entrel'FSLN i els liberals perquè la magis-trada sandinista sigui elegida magis-trada de la Cort Suprema de Justí-cia. Alemán ha anunciat la sevaintenció de recórrer el país per unirla dreta al voltant del Partit Libe-ral Contitucionalista i ha proclamatla seua innocència.

La Prensa, Nicaragua

La comunitat sud-aamericanaestructurarà el propi fons

Onze països d'Amèrica Llatinaacordaren avançar en la creació d'unfons d'estabilització regional, perfer front a crisis financeres. Acom-plirà la funció del FMI, però senseles seues exigències. Es preveu quela iniciativa arranque amb 5.000milions de dòlars. Aquests païsospretenen no dependre més de Was-hington en cas de trobar-se en situa-cions de crisi. La iniciativa reflec-teix les aspiracions de la regió perguanyar autonomia.

Página 12, Argentina

Els partits grans se centren ambl'emigració

Tant el PPdG, el PSdG com el BNGrealitzaran una intensa campanyaelectoral de cara a les eleccions muni-cipals gallegues del 27 de maig a Amè-rica Llatina i Europa per intentar cap-tar el vot dels emigrats, que resulta-rà decisiu als municipis de l'interiordel país, especialment a Pontevedra iOurense. Delegacions dels tres partitsvisitaran Argentina, Veneçuela, Bra-sil, Mèxic, Uruguai, Suïssa, França iel Regne Unit, països amb alt per-centatge d'emigrats gallecs.

El Progreso, Galícia

Crítiques de Batasuna algovern de Navarra

El portaveu de Batasuna ha assen-yalat que la manifestació del govern deNavarra deixà clar el temor de la dretanavarra a perdre el poder i reiterà laseua aposta per la "viabilitat del procésde resolució". Barrena també assenya-là que els convocats de la manifestaciófracassaren en els seus objectius de par-ticipació en la convocatòria. Igualmentcriticà la participació de líders del PP ipersones de fora de Navarra, destacantque "UPN mai no havia estat tan PP".

Diario de Noticias, Euskal Herria

08 INTERNACIONAL L’ACCENT 102DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

L’APUNT

EEll ccllaavveegguueerraammddeell bbeenneessttaarrEl periodista italià Bruno Amoroso(habitual col·laborador del periò-dic comunista Il Manifesto) vaescriure fa uns dies "quelcom famala olor a Copenhaguen" i es queel desallotjament d'un centre socialokupat ha evidenciat a ulls de totaEuropa la fi del fals estat del benes-tar que regnava a Dinamarca. Aquestpaís que sempre se'ns ha mostratcom una simbiosi perfecta de capi-talisme i consciència social s'ha tretla careta en els últims mesos.

Començant per les retallades enel dret a la manifestació que es vanproduir arrel de la publicació de lescaricatures de Mahoma, la trans-formació de Christiania d'una supo-sada zona alliberada a una zonapolicíaca, la privatització total deles universitats i en general l'aug-ment de repressió sobre els movi-ments socials són alguns dels fac-tors que han fet explotar aquestabomba que ha deixat veure el cla-vegueram del benestar. Definitiva-ment el desallotjament d'aquest cen-tre social amb més de 20 anys d'e-xistència -obert amb l'autoritzaciómunicipal- per tal de donar elterreny a una secta cristiana pro-pera a l'extrema dreta ha estat elfet definitiu que ha produït llar-gues nits de revolta i més de migmiler de detinguts en una ciutatque no arriba al milió d'habitants.

Però no són aquests els únics pro-blemes que amaga la falsa imatgede "democràcia nòrdica" que ensven el país d'Hamlet, des de fa anysels terratinents danesos han d'im-portar treballadors d'altres nacions.Doncs els danesos no estan dispo-sats a suportar les condicions labo-rals del camp, instal·lacions ruï-noses sense cap mena de seguretat,jornades laborals de duració inde-terminada on s'ignoren tots els con-venis existents, refugiats albano-kosovars menors d'edat que treba-llen i tota una sèrie d'irregularitatsconegudes tant pel Govern danèscom per la UE que sistemàticamentexcusen i amaguen aquestes situa-cions.

Ausiàs Alminyana, València

RECULL DE PREMSA INTERNACIONAL

ÀXEL GONZÀLEZ · HAIFA

A les eleccions legislatives del 25 de febrerde 2006, el poble palestí va castigar elstrenta anys de corrupció d’Al-Fatah i vadonar la majoria a la llista controlada perHamàs.Ja existia el precedent de les muni-cipals de l'any anterior,on aquests van dei-xar palesa la seva força,però ningú no s'es-perava el canvi. L'arribada dels islamistesal Govern, considerats una organitzacióterrorista per la UE,els EUA i Israel,va supo-sar la fi de l'ajuda exterior, de la qual l'e-conomia palestina n'és totalment depe-nent.

La presidència continuava en mansd’Al-Fatah, en la figura de MahmudAbbas, i les tensions van augmentarprogressivament, amb alguna hosti-litat esporàdica. El funcionariat i elscossos de seguretat seguien fidels alpartit hegemònic fins a aleshores.El repartiment de poder, doncs, noera clar. Així, a mitjan desembre, lesdiferències van esdevenir enfronta-ments armats, principalment a la

Franja de Gaza, que es va convertiren un territori sense llei. Hi haviael temor que l'es-calada menés auna guerra civil,tot i que alscarrers ningú nosemblava disposata sumar-s'hi. Lademostració deforces entre amb-dós partits vacobrar-se més d'uncentenar de mortsi vora tres-centsferits, que es vanincrementarencara més enxocs esporàdics

La mediaciósaudita va fer pos-sible l'Acord de la Meca, signat el pas-sat 8 de febrer, entre Al-Fatah i Hamàs.Representa l'aturada de les hostili-tats i el primer pas cap a la forma-ció d'un nou executiu d'unitat nacio-

nal. Ismail Haniye, de Hamàs, segui-rà com a primer ministre d'un govern

on els ministerisclau (Interior, Eco-nomia i AfersEstrangers) resta-ran a mans de tec-nòcrates. El repar-timent de carteresserà de nou per aHamàs, sis per a Al-Fatah i quatre pera les altres forces.Tanmateix, el nouescenari no permetgaire optimisme,perquè ni aporta resde nou ni ha acon-seguit aturar total-ment la violència.

Hamàs, tot i com-prometre's a respectar els acords ante-riors amb Israel, ha acabat evitantel seu reconeixement. És una de lesexigències del Quartet (UE, EUA, Rús-sia i ONU) per tal de restablir l'aju-

Palestina, en un altre atzucac

“Mentre els dos prin-cipals partits intentensalvar la papereta,les

classes popularssegueixen amb les

seves vides sota l'ocu-pació sense parar-hi

gaire atenció”

Ismael Haniye, primer ministre de l’executiu palestí

ECONOMIA 07L’ACCENT 102 DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Un nou estudi oficial ha posat sobre la tau-la la manca de regulació i control de la segu-retat en la feina. En aquest cas en les darre-res setmanes s'ha fet públic l'informe sobrel'Estat espanyol realitzat per l'Observatoride Salut Laboral,iniciativa creada per la Uni-versitat Pompeu Fabra de Barcelona, l'Ins-titut Sindical de Treball Ambient i Salut(ISTAS) i fins i tot la Unió de Mútues.

Malalties professionals no reconegudesL'Observatori va fer públic el passat16 de març al Consell Econòmic i Socialel seu Informe referent a la situacióde la Salut Laboral a l'Estat espanyol.I entre les dades recollides l'Obser-vatori destaca que la gran majoria deles malalties que contrauen els tre-balladors a la seva feina no són reco-negudes com a tals, es consideren"comunes".

Concretament, l'informe calculaque el 64% de les malalties professio-nals patides durant l'any 2006 van serqualificades de comunes, i es calculasobre uns 50.000 casos. Aquesta valo-ració errònia fa reduir considerable-

ment les prestacions posteriors d'in-capacitats, viduïtats o orfandats quederiven de la malaltia. La dada pren

tota la seva importància en ser lesmateixes Mútues, participants en l'Ob-servatori, les que paguen gran partde les prestacions derivades de malal-ties professionals.

A més, l'informe dóna altres dadesque reflecteixen "el grau de desco-

neixement" de lesmalalties professio-nals a l'Estat espan-yol, segons paraulesde Fernando GarcíaBenavides, director del'Observatori i pro-fessor de la Universi-tat Pompeu Fabra. Elcatedràtic calcula quede les 16.000 morts permalalties professio-nals a l'Estat espan-yol el 2004, només se'nvan reconèixer duesoficialment.

Accidents de treballLes dades de l'infor-me també són con-tundents en referèn-cia als accidents.Segons el mateix Bena-vides, els accidents mortals són entredues, tres i cinc vegades més elevatsentre els treballadors temporals queentre els contractats de forma inde-finida. Segons l'Observatori, jovesmenors de 30 anys, dones i immigrants

que realitzen feines manuals i sensequalificar són els grups de més altrisc.

Finalment el catedràtic ha desta-cat que l'Estat espanyol pateix gaire-bé el doble d'accidents de treball que

la mitjana europea, aquesta proble-màtica es concentra "a les comunitatsdel nord-est de l'Estat, concretamentel Principat, Navarra i al País Valen-cià". + INFO: www.osl.upf.edu

EEll 6644%% ddee lleess mmaallaallttiieess pprrooffeessssiioonnaallss nnoo ssóónnqquuaalliiffiiccaaddeess ccoomm aa ddeerriivvaaddeess ddee llaa ffeeiinnaa

Els accidents de treball afecten més a treballadors menorr de 30 anys,dones i immigrants / FOTO:KAOSENLARED.NET

FOTOS::CGT

“Segons l’Informe escalcula que de les16.000 morts per

malalties professio-nals a l'Estat espanyol

al 2004, només se'nvan reconèixer 2

oficialment”

El tancament dels 300 treballadorsde SAS-Abrera (Baix Llobregat) hapassat de ser d'un cap de setmanaa indefinit, com a mesura contrael tancament de l'empresa submi-

nistradora de complements auto-mobilístics de SEAT.

Els treballadors de SAS-Abreramantenen el tancament i han ini-ciat una sèrie de mobilitzacions per

denunciar que l'empresa ni tan solsha presentat l'expedient de regu-lació que les lleis imposen com acondició per tancar una empresa.Entre les protestes cal destacar el

passat 12 de març, el bloqueig delsubministrament del cablejat de laseu de SEAT de Martorell, fet pelqual l'empresa va haver d'aturarles cadenes de muntatge tres hores.

Un important dispositiu d'antia-valots dels Mossos d'Esquadra i laGuàrdia Civil van desallotjar elstreballadors, com ess pot compro-var a les imatges.

CCoonnttiinnuuaa eell ttaannccaammeenntt aa SSAASS-AAbbrreerraa

la defensa del territori, sinó tambépel de la consecució de la llibertatnacional i social dels Països Catalans.El plantejament de les seues excur-sions serveix també, per tant, per inter-canviar i enriquir les experiències delluita de diferents territoris. Aquestfet obliga Viarany a programar lesexcursions no només seguint l'interèspaisatgístic, sinó també tenint pres-ent l'aportació que pot tenir el conei-xement d'una lluita determinada.

L'excursionisme, oci alternatiuCom a darrer objectiu, encara que nomenys important, és el d'intentaroferir una alternativa a l'oci capita-lista i consumista. En aquest sentit,des de Viarany, tot i que es reconeixque els casals, ateneus i "bars del rot-llo" han ajudat molt a l'avanç i socia-lització de l'esquerra independen-tista, també es considera que l'ex-

cursionisme pot ajudar a anar mésenllà del que és habitual i en un cli-ma de major tranquil·litat. A la mun-tanya, apunten, es pot intercanviarexperiències de manera més clara,no només amb la gent del lloc visi-tat, sinó també entre els membres delgrup. Un altra de les claus és que lainteracció que es dóna es fa amb lapromoció de valors com els de la soli-daritat i la cooperació, que són pro-pis i molt fàcils de trobar en l'acti-vitat excursionista.

Fins ara, Viarany ha organitzatdiferents excursions, entre les qualsdestaquen la pujada al Puig Campana,el Circ de la Safor, la Serra de les Agu-lles o una de les més recents, la de Por-xinos i les Rodanes, on comptaren ambel guiatge de gent de la PlataformaSalvem Porxinos.

+ INFO: contactar amb viarany@hotmail.com.

la dels seus entorns naturals. Les excur-sions serveixen, per aquest col·lectiu,per establir lligams afectius amb elsespais visitats, que a la llarga, a mésd'enriquir des del punt de vista per-sonal, referma en la voluntat perso-nal per a la seua protecció. Així, pertant, i en paraules textuals del docu-ment fundacional de Viarany: "... s'es-tableix així un nou lligam afectiu ambaquell territori. D'aquesta manera, lanostra defensa del territori ja no naixnomés d'un coneixement teòric de l'e-cologisme, sinó també de la necessi-tat de preservar els espais que formenpart de les nostres vides i que per tantsón, en certa mesura, part d'allò quenosaltres som com a individus".

Un altre dels fets sobre el qual Via-rany incideix bastant en els seu plan-tejament és el d'estimular el contac-te amb les persones i col·lectius dellloc visitat i que lluiten no només per

La proposta de fer de l'excursionisme unaeina al servei de la lluita revolucionària noés nova. A començament del segle XX, lesorganitzacions revolucionàries ja van fer deles eixides al camp una de les seues eines delluita més habituals. A aquestes excursionss'aprofitava per fer mítings,al mateix tempsque s'aprofundia el contacte entre militantsde diferents poblacions.Les excursions aju-daven no només a l'intercanvi d'informaciói d'experiències sinó també a la consolida-ció de la consciència de classe. A més, el fetde realitzar-se en l'entorn natural, fora deles ciutats, també afavoria un major climade llibertat lluny de la repressió policial.

En certa mesura, aquest plantejamentés el que ha intentat recuperar el grupexcursionista Viarany, que va néixerl'octubre del 2006 a València. Viaranyté uns objectius inicials molt clars. Elprimer d'ells és ajudar el coneixementde la geografia catalana i en especial

Viarany, l'excursionisme militantAURE SILVESTRE EN LLUITA

06 PAïSOS CATALANS L’ACCENT 102DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

EEssppaaññaaAQUIL·LES RUBIO ALACANT

No hi tenim cabuda. Ho miremper on ho mirem, no hi tenimespai. A Espanya, s'entén. A 300anys de la Batalla d'Almansa, a60 de la guerra Civil i a 30 de laTransició, estem on estàvem. Nocal fer més experiments, pro-vatures o giravoltes. La receptaespanyola, assajada el 1707 ambla crema de Xàtiva, perfeccio-nada el 1939 amb la Llei del pare-dó, l'exili i la presó, i endolcidael 1978 en forma de Constituciói estatuts, només té un ingre-dient: "palo largo y mano dura".

No hi tenim cabuda les homo-sexuals. No hi tenim cabuda lesimmigrants. No hi tenim cabu-da les atees. No hi tenim cabu-da les musulmanes. No hi tenimcabuda les catalanoparlants. Nohi tenim cabuda les treballado-res. No hi tenim cabuda les joves.Cada cop que, subreptíciament,aquests col·lectius mostrem elnas per la porta de la històriaespanyola, ha estat per negar-nos l'existència. Per a una granpart d'espanyols, el 10 milionsdel PP i una gran quantitat delsdel PSOE, només hi ha una for-ma de ser espanyoles. I ens horecorden a cada moment, ambles armes i el foc, amb la parau-la i l'insult, amb la pancarta iel crit. S'explica malament,doncs, la caboteria de les esquer-res espanyoles i catalanes perreformar Espanya. Esquerra Uni-da-Iniciativa, i ara ERC, repre-nen el vell paper de la burgesiacatalana i es posicionen a Madriden primera línia a la recerca dela legitimitat política. Noméscal veure els discursos dels par-lamentaris republicans a lesCorts: estan completament assi-milats. Allà ells. De la corrup-ció, el nepotisme, l'odi i elsbudells, millor mantenir-se'nben lluny. Si hi ets a prop, t'es-guita.

Així que, com a catalanes itreballadores, tenim duesopcions. O continuar intentantreformar allò irreformable, per-dent pel camí la cultura, els dretslaborals, l'habitatge, la salut iels serveis públics, o decidir-nosper buscar el nostre camí.

Posats a triar, m'estime mésla segona opció, la de la cons-trucció d'uns Països Catalansindependents i socialistes. Nique siga per una qüestió de salutmental.

EL PUNT DE MIRA

catalana, han començat a emetre undiscurs autojustificatori: que no tenenuna vareta màgica i que no podensolucionar tots els problemes de lasocietat, perquè en aquest món glo-balitzat en què vivim moltes cosesescapen de les seves mans i que, pertant, la seva feina és "gestionar lacomplexitat". I aquesta excusa val peral canvi climàtic, per al problema del'habitatge o per a la qüestió de laimmigració.

Però aquest discurs amaga que capgovernant és neutre i que allò queper ells és gestionar la complexitat,a l'hora de la veritat és posicionar-sesempre al costat del poder econòmic:davant l'especulació urbanística, ambels bancs i les constructores; davantels tancaments d'empreses, amb lesmultinacionals; davant la precarie-tat de l'escola pública, amb l'esglésiai les privades.

I en aquest context, la participa-ció popular en la resolució dels con-flictes socials queda on ha de quedarper aquests gestors de la complexi-

tat: com una àrea més de gestió delpoder, com unes paraules boniquessense aplicacions pràctiques.

La classe política tem la partici-pació popular, per això vol limitar-la a la participació electoral. Miremsinó la direcció d'ERC, que frisa pereliminar el model assembleari de par-tit amb l'objectiu d'estalviar-se epi-sodis com el del referèndum, quanles seves bases es van atrevir a con-tradir-los. O el govern municipal tri-partit de Barcelona, que envia elsantiavalots de la Guàrdia Urbana odels Mossos d'Esquadra quan els veïnsdel barri de la Ribera s'organitzen ifan del Forat de la Vergonya un parcon els nens i els avis puguin jugar iseure en una plaça amb bancs i arbresposats per ells mateixos.

Si algú vol realment participació,caldrà retornar la política a la gent,fer que sigui crítica, que s'organitzi,i que s'autogestioni. I això implicaentrar en conflicte amb aquesta clas-se política i amb els interessos alsquals serveix.

ciutadania i aquesta classe políticaamb la qual la gent afirma no sentir-se representada, que utilitza la polí-tica en benefici propi, i que no es pre-ocupa dels problemes reals de la socie-tat. Aquest descrèdit de la política esveu reforçat pel fet que bona part delsenquestats no creuen necessari par-ticipar en associacions de caràctersocial, polític o cultural.

La resposta dels políticsÉs lògic que si la gent identifica polí-tica" amb la política realment exis-tent, no es vegi representada de capmanera: els problemes que tenim elsciutadans són molts, i ningú no veuque els polítics realment tinguin lesmateixes preocupacions. Entenent lapolítica com "anar a votar cada qua-tre anys", de què serveix fer-ho si des-prés els problemes segueixen sent elsmateixos? Perquè votar si, com creuenbona part dels enquestats, els polí-tics després fan el que volen?

Davant d'això, alguns polítics, espe-cialment des de la socialdemocràcia

El darrer cicle electoral ha portat algunsmotius per a la preocupació a la classe polí-tica principatina.En concret, l'abstenció haassolit graus d'entre el 60% a les eleccionseuropees de juny del 2004 i el 50% del refe-rèndum per a l'aprovació del nou estatutd'autonomia, passant pel 44% les darreresautonòmiques. Cal tenir present que aixòimplica, per exemple, que Montilla siguipresident autonòmic amb el suport direc-te de només el 14,8 % de l'electorat i queel tripartit governi amb el del 27,9 %. L'o-posició parlamentària, junta,només repre-senta el 25,2 %.

En aquest context, la Direcció Gene-ral de Participació Ciutadana ha fetpública una enquesta en què s'evi-dencien alguns fets importants sobrel'opinió que els i les catalanes delPrincipat tenen respecte de la polí-tica realment existent (representa-da per la classe política) i de la polí-tica com a àmbit comunitari de reso-lució dels conflictes socials.

Per exemple, es confirma la dis-tància cada vegada més gran entre la

POLÍTICA INSTITUCIONAL JOAN TERAN

LL''aabbsstteenncciióó ii llaa ggeessttiióó ddee llaa ccoommpplleexxiittaatt

PAïSOS CATALANS 05L’ACCENT 102 DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

GUILLEM COLOM PALMA

La manifestació pretén ser una "forçade dissuasió" davant els governants. Amés,durant els propers mesos es durana terme altres actes en defensa de lallengua,la denúncia del creixent feixis-me i de la impossibilitat d'accedir a unhabitatge.

La manifestació ha estat convo-cada pel GOB i per la PlataformaSalvem Mallorca, coneguda comla plataforma de les plataformes,ja que n'aplega unes 15 de veïnalssorgides per defensar-se de pro-jectes concrets. Tanmateix, lamanifestació ha volgut mostrar"el rebuig a un model de destruc-ció generalitzada que afecta total'illa. Convocats sota el lema "Prou",unes 60.000 persones han omplertels carrers de Palma. Sònia Vives,del GOB, ha afirmat que la mani-festació ha estat "la més multi-tudinària de l'illa en defensa delterritori"; a més, "més de dueshores després de començar lamanifestació molta gent encarano havia sortit de la plaça d'Es-panya, i finalment, la plaça Majorde Ciutat s'ha quedat petita a l'ho-

ra de llegir el comunicat". Cal desta-car que més de 170 entitats s'han afe-git, amb la idea de fer veure a la socie-tat que no s'ha de confondre "progrésamb destrucció, o doblers amb quali-tat de vida".

Les organitzacions convocants, querelacionen directament aquesta mar-xa amb la de l'any 2004 que va omplirels carrers de Ciutat sota el lema "Quiestima Mallorca no la destrueix", sónconscients que els darrers quatre anyss'han perdut algunes batalles, però

afirmen que també "se'n guanyen d'al-tres", ja que "els darrers mesos hemvist caure alguns símbols de la impu-nitat i la prepotència", en una clarareferència a la detenció d'Hidalgo o ladimissió de Del Olmo, batlle de SantaMargalida. La manifestació arriba enun moment complicat, car s'han ini-ciat les obres a la Real, un dels símbolsde la resistència popular a la destruc-ció del territori.

Mobilitzacions de la societat civil

La defensa del territori no seràl'únic factor que farà sortir al carrerels ciutadans de Mallorca, ja que peldia 22 hi ha convocada una concen-tració sota el lema "Per la llibertat,prou d'agressions feixistes", en res-posta a l'atac amb bomba que va sofrirla seu de la CGT. Dos dies després esfarà una manifestació per denun-ciar la política d'habitatge de lesdiferents administracions, convo-cada per la tot just creada Platafor-ma per un Habitatge Digne.Finalment, d'aquí poc també es viu-rà la diada de cloenda del SUS Mallor-ca a Palma, organitzat per l'ObraCultural Balear. Aquest any enllocd'organitzar una gran diada endefensa de la llengua i la cultura,l'Obra va decidir fer una diada acada poble, per cercar la col·labo-ració dels col·lectius locals. A horesd'ara ja l'han feta a més de vintpoblacions, i encara falten una vin-tena més fins a arribar a la diada aCiutat, que vol ser tot un clam dedenúncia de les polítiques lingüís-tiques aplicades pel govern de Jau-me Matas, especialment el polèmicDecret del trilingüisme, conegutcom a Decret Fiol.

TTrreess nnoouuss ddeessaalllloottjjaa-mmeennttssEntre els dies 13 i 15 de març elsMossos d'Esquadra van desallot-jar tres centres socials: Kan Lli-mona (Sant Andreu), Malcom X(Sabadell) i una antiga escolarecentment ocupada per part del'Assemblea de Joves de Gràcia.En els tres casos el cos policíacno va mostrar cap ordre de des-allotjament, malgrat que fourequerida de manera repetida.Les manifestacions de rebuig esvan convocar de manera imme-diata. Cal destacar la responsa-bilització que les diverses assem-blees dels centres socials van atri-buir a Joan Saura i a ICV; en aquestsentit les seus locals de Gràcia iSabadell d'aquest partit van seratacades amb pots de pintura.

AAtteemmppttaatt aa llaaCCGGTT ddee PPaallmmaaEl diumenge dia 4 de març vaexplotar una bomba de mitjanapotència col·locada davant la seude la CGT de Palma. Aquest atacarribava després que, una set-mana abans, la mateixa seu rebéspintades que amenaçaven de morta Maulets, juntament amb sím-bols feixistes. L'atemptat suposaun augment qualitatiu de lesaccions dels grups d'extrema-dreta, que es poden relacionaramb les protestes convocades pelPP a Mallorca pel cas De Juana,a on es varen poder veure ultresfeixistes mesclats amb dirigentspopulars com Catalina Cirer oMiquel Ramis.

PPeerr ffaalllleess,, nneettee-jjaa dd’’iimmmmiiggrraannttssA la revetlla de les falles, l'A-juntament de València va agu-ditzar l'assetjament als centenarsd'immigrants que viuen sota elsponts de la ciutat. Malgrat queles identificacions, pressions iamenaces als immigrants són fre-qüents, l'operació més especta-cular dels últims mesos va tenirlloc el passat tretze de març, quanun gran dispositiu de la policialocal i nacional va encerclar elcampament que els immigrantstenen instal·lat des d'anys sotael pont d'Ademús, un dels méstransitats de la ciutat. Aquestavegada, a més de les identifica-cions i escorcolls habituals, l'as-setjament va acabar amb voraquaranta persones detingudes,divuit de les quals acabaren ambuna ordre d'expulsió. Des delscol·lectius de solidaritat amb elsimmigrants, es va vincular aquestoperatiu a les intencions de l'A-juntament de fer fora els immi-grants, per tal d'amagar la seuaprecària situació. A aquest res-pecte van assegurar que no éscasual que aquesta operació esproduís poc abans de falles i dela Copa Amèrica, quan s'esperal'arribada de milers de turistes.

BREUS

SSaallvveemm MMaalllloorrccaa aapplleeggaa 6600..000000 ppeerrssoonneess ii iinniicciiaa uunn ggrraappaatt ddee mmoobbiilliittzzaacciioonnss

CCeelleebbrraatt eell jjuuddiiccii ppeell bbllooqquueeiiggddeell ttrreenn ddee ll''OOTTAANNHECTOR SERRA ALDAIA

El passat dimarts 6 de març es va celebraral Jutjat penal número 2 de València eljudici contra les quatre persones que vanbloquejar un tren militar a Bètera (el Campde Túria) l'any 2004. Finalment, la sentèn-cia ha estat de falta lleu de desobedièn-cia, amb pena de multa de 600 euros percadascun dels antimilitaristes.

Era el cinquè intent de judici que esproduïa. Les quatre anteriors cita-cions no van tirar endavant perquèno van comparèixer els dos policiesi el guarda jurat que havien de tes-tificar. Abans de començar, el fiscalva proposar un acord per evitar eljudici que consistia en acceptar laculpabilitat per falta (no delicte) dedesobediència lleu amb multes d'uns300 euros per persona. Els antimi-litaristes van rebutjar l'acord.

Declaracions contradictòriesLes declaracions dels dos policiesvan ser contradictòries, ja que und'ells va afirmar que els antimilita-ristes no havien desobeït cap ordreen cap moment. L'altre policia rei-terà que tots els encausats desobeï-ren. Una altra dada controvertidaque va ser beneficiosa per a la defen-sa va ser la dels horaris d'eixida delstrens militars. Renfe va informarque l'últim dels trens va eixir mit-ja hora abans que començara l'acció,

amb l'objectiu de negar la demos-tració que s'havia tallat el pas a untren. Els antimilitaristes neguen queaçò fora així, ja que pocs minutsabans d'encadenar-se, assegurenhaver vist el tren en procés de càrre-ga parat a l'estació.

L'Helena Olcina, una de les anti-militaristes que va participar en l'ac-ció, assegura que "anem a recórrer lasentència, ja que la considerem des-mesurada i poc encertada, i un càstiga un tipus d'acció que és socialmentbeneficiosa". L'advocat defensor vasubratllar que sí que cal considerarl'objectiu últim que es pretén, ja queés diferent si hi ha una finalitat legí-tima, com, en aquest cas, la seua opo-sició ideològica a la guerra i els seuspreparatius. També va adduir a què laprotesta volia portar al debat públicla seua idea de pensar.

Rebuig a l'OTANL'acció, realitzada el 17 d'octubre de2004, va consistir en el bloqueig de lavia de servei per on anava a circularun tren que transportava material dela base de l'OTAN de Bètera cap a unesmaniobres a Saragossa. Els antimili-taristes van encadenar-se a uns tubsmetàl·lics i van mostrar pancartes con-tra l'OTAN i les guerres. L'Helena man-té que "volíem demostrar el nostrerebuig a la caserna de l'OTAN, una ins-tal·lació il·legítima i perillosa que ha

de ser desmantellada com més aviatmillor i els seus terrenys tornats alpoble de Bètera per donar-los un ússocial i ecològic".

El col·lectiu antimilitarista segueixfent camí aquests mesos. L'Helena mani-festa que "la campanya contra la base del'OTAN que s'encetà l'any 2000 continua

oberta. Per exemple, el proper 5 de maiges durà a terme la cinquena InspeccióCivil a la Base de l'OTAN, que consisteixen què un equip d'inspectors ciutadanss'introduirà a través dels filats en el recin-te militar de la base de la Força de Res-posta de l'OTAN per a exigir el seu tan-cament i reconversió social i ecològica".

Pancarta de Maulets a la manifestació / FOTO:Antoni Sansaloni

Moment de l’acció / FOTO:Juane

L’APUNT

04 PAïSOS CATALANS L’ACCENT 102DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular i com-promes amb la realitat dels PaïsosCatalans

NOM i COGNOMS DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

ADREÇA

CODI POSTAL i POBLACIÓ

TELÈFON i MAIL

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

NOM DEL TITULAR

POBLACIÓ

TRIMESTRAL (11,50 EUROS) SEMESTRAL (21 EUROS)

SIGNATURA

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C.Tordera, 34 baixos, 08012 Barcelona // L’ACCENT, C. Ripalda, 20 baixosesquerra, 46003 València // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

MARTÍ CIRICI BARCELONA

De la mateixa manera que a nivell global ja ésun fet assumit i innegable el canvi climàtic,també el nostre país rebrà les conseqüènciesde l'escalfament global.

Si a nivell internacional els informesdel grup intergovernamental sobre elcanvi climàtic (IPCC) ja han esdevingutla referència respecte als efectes actualsd'aquest canvi i les previsions, a granstrets, dels diferents escenaris possiblesde futur, més o menys optimistes, tam-bé al nostre país científics i estudiososdel clima, la geografia i de la biologia,han alertat de la tendència que s'haobservat durant les darreres dècades ihan intentat, amb totes les prevencionsi cautela necessàries, esbossar previ-sions de com ens afectarà, i com podemminimitzar o adaptar-nos a les conse-qüències d'aquest canvi.

Les proves i els efectes de l'escalfa-mentEstudis com el fet públic al Principatde Catalunya pel Consell Assessor peral Desenvolupament Sostenible (CADS)han observat amb detall com també aquíl'escalfament és una realitat, i assen-yalen les proves de bioindicadors comper exemple la vegetació. S'ha consta-tat el retrocés dels boscos atlàntics davantel bosc mediterrani, i un desplaçamenta altituds superiors de moltes espèciesvegetals. Per exemple al Montseny, l'aug-ment de la temperatura mitjana 1,2ºCen 50 anys ha produït una reducció deles rouredes davant la pressió d'altres

espècies pròpies de climes més secs icàlids.

També s'ha observat una ràpida des-aparició de nombroses varietats de papa-llones al Pirineu, que havia estat undels indrets amb més riquesa i varietatd'Europa, o l'efecte de l'augment de latemperatura en la baixada de les pobla-cions d'abelles de la mel, especialmentvisible al País Valencià, on hi ha la granmajoria d'explotacions apicultores delpaís, que han vist reduït el rendimentdels ruscos en un 50%, i han alertat delperill que suposarà per les explotacionsfruiteres la desaparició progressiva d'a-questa espècie pel seu paper en lapol·linització.

Igualment algunes espècies ictíco-les han vist reduïdes les seves pobla-cions, entre altres motius per l'escal-fament de l'aigua, com molts peixosd'aigua dolça, afectats per la reducciód'oxigen en rius i llacs que es produeixen créixer la temperatura per sobredeterminats nivells. Un fet que alhoraafecta a les especies d'aus que se n'ali-menten. L'escalfament, a més, ha afa-vorit les invasions d'espècies foranes,o al·lòctones, com són el mosquit tigreo la mosca negra, entre altres, que alte-ren l'equilibri ecològic.

Si l'estudi d'aquests indicadors, entremolts altres, al costat de l'evidència delsregistres de temperatura i de precipi-tacions, han permès constatar aquestcanvi, els informes científics també hanestablert previsions, amb models méso menys favorables, però que totes ellesassenyalen importants conseqüències.Les temperatures augmentaran al llarg

d'aquest segle entre 3,5 i 6,3 graus, elrègim de precipitacions patirà canvis,amb precipitacions més abundants peròmenys repartides i més brusques, sobre-tot a la tardor, a més de taxes d'evapo-ració més elevades, fenòmens que redui-ran al capdavall la disponibilitat hídri-ca, agreujant les mancances d'aigua demoltes parts del nostre país. També espreveu un augment de les onades decalor intenses a l'estiu, i de les tempe-ratures màximes, així com hivernsmenys freds, que faran pujar la cota deneu fins als 2.000 metres. Igualment,preveuen un augment del nivell delMediterrani, que oscil·laria entre unspocs i 90 centímetres, segons les pitjorsprevisions.

Tots aquest canvis acabaran tenintconseqüències per al conjunt de la pobla-ció catalana, no només pel que fa al cli-ma, determinades malalties, o la dis-ponibilitat d'aigua, també en tindranper a l'economia, pel sector turístic perexemple (veure L'Accent 99), igual queen tindran sens dubte per a l'agricul-tura, ja que serà cada vegada més difí-cil mantenir molts dels cultius actuals.També es veuran seriosament afecta-des zones com els deltes de l'Ebre i elLlobregat, o zones humides com l'Al-bufera.

La reacció de les administracionsDavant d'aquesta situació, i de la socia-lització d'aquest problema i el debat queha suscitat, sembla que l'únic reaccióhagi estat recomanar a la població unseguit de pràctiques domèstiques, evi-dentment necessàries, però que difí-

cilment tindran un impacte significa-tiu.

Avui, la demanda energèticadomèstica, sent important, és moltinferior a d'altres com la del trans-port viari, una demanda creix de for-ma alarmant, mentre les polítiquesd'infraestructures abandonen cadavegada més la xarxa ferroviària, i noafavoreixen l'ús del transport públicamb l'impuls de projectes com el Quartcinturó, i un model de país al pensatvoltant del transport viari. També éscreixent, i molt superior a la domès-tica, la demanda d'energia de la indús-tria i, especialment, de la construc-ció; també és creixent la dels serveis;uns sectors tots ells estretament lli-gats a una economia cada vegada mésdependent del turisme, les infraes-tructures viàries i el negoci immobi-liari. En conjunt, segons les dades d'e-missions de gasos d'efecte hivernaclede l'Estat espanyol, que inclouen avuila major part els Països Catalans, sónun 50% superiors a l'establert pel pro-tocol de Kyoto, i només una part mino-ritària d'aquestes és atribuïble a lademanda energètica domèstica.

Els diferents responsables polítics,doncs, s'enfronten a un problema pelqual no sembla que estiguin disposatsa gaire més que vagues recomanacionsi modestes mesures, en cap cas qües-tionen el model de país i d'economiaque comparteixen tots ells i ens ha por-tat a aquest moment crític, que semblaque hagin acceptat com una fatalitatdavant la -per a ells inqüestionable- lògi-ca del sistema econòmic actual.

El canvi climàtic als PaïsosCatalansEEll GGoovveerrnn pprriinnccii-

ppaattíí ddaavvaanntt ddeellccaannvvii cclliimmààttiicc

Les línies principals d'actuació delGovern principatí en matèria decanvi climàtic que ha anunciataquest mes de març són millorarl'eficiència energètica dels seusedificis i substituir l'ús de com-bustibles fòssils del seu parc mòbilper biodièsel. El Govern justificaaquesta primera acció perquè és elsegon consumidor energètic delPrincipat i assegura que serà unamanera de donar exemple.

En compareixença davant delsmitjans el passat dilluns 5 de març,el conseller Baltasar va reconèixerque "ens hem de posar les pilesràpidament en matèria de canviclimàtic, ja que estem força llunyencara de la reducció al 20% queplanteja la Unió Europea". El con-seller espera la implicació de totala societat catalana per fer fronta un canvi climàtic que cada copmés estudis confirmen que ja s'es-tà produint per culpa de l'accióhumana.

Tot i això, de moment no hi haprevistes accions concretes de caraa reduir substancialment el con-sum energètic als sectors indus-trial, turístic o domèstic, i l'èm-fasi es posa en augmentar l'ús d'e-nergies alternatives. Malgrat aques-ta voluntat, diversos expertsasseguren que és impossible quearribem a produir a través de mèto-des alternatius una part signifi-cativa de l'energia que avui en diaes consumeix, ja que caldria mol-ta més superfície terrestre de laque disposem.

Per tal de coordinar la políticade la Generalitat per contribuir areduir el canvi climàtic global, s'hacreat l'Oficina Catalana del CanviClimàtic, que té un pressupost adju-dicat d'un milió d'euros. Aquestaxifra, però, és força reduïda sitenim en compte que el pressupostdel govern principatí per al 2006va ser de gairebé 30.000 milionsd'euros.

Conscient que, malgrat que s'ac-tuï reduint les emissions de CO2,part del canvi ja no es pot aturar,el Govern també vol posar en mar-xa diverses accions per mitigar elsefectes del canvi. En aquest sen-tit, assegura que vol estudiar ambatenció les previsions de crescudadel nivell del mar i com podrienafectar els deltes dels rius Ebre,Llobregat i Tordera.

PAïSOS CATALANS 03L’ACCENT 102 DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

L’APUNT

SS''aapprroovvaa llaa LLlleeiidd''iigguuaallttaatt

El dijous 15 de març, el Congrésespanyol va aprovar definitiva-ment -amb l'abstenció del PP- laLlei d'igualtat entre homes i dones.La llei, que va ser aprovada ambl'acceptació de totes les esmenesrealitzades, va ser justificada perZapatero com una eina per "fer jus-tícia a les dones". Preveu algunscanvis importants, que de momentnomés estan escrits. Pel que fa alpermís de paternitat, tendrà unadurada de 13 dies, encara que pro-gressivament fins el 2013 aquestespai de temps es pot veure aug-mentat fins els 4 mesos. Pel que faa la maternitat, s'amplia el permísen cas que la criatura hagi estatprematura o ingressada just des-prés del part.

En l'àmbit empresarial, la lleipreveu que les empreses amb mésde 250 persones treballadores ten-guin el deure de realitzar plans d'i-gualtat. Aquests plans, definits comun "conjunt ordenat de mesurestendents a assolir la igualtat detracte i oportunitat entre dones ihomes", ha de tenir tres puntsbàsics: els objectius, les estratègiesi les pràctiques a adoptar així comque els i les treballadores han detenir accés a la informació sobreel seu contingut.

La llei també parla de publici-tat il·lícita, de l'eliminació dels lli-bres de text amb contingut mas-clista i com a novetat, que els terri-toris amb més de 5.000 habitantstenen l'obligació de presentar can-didatures paritàries. Finalment,es crea un nou òrgan: el Consell deParticipació de la Dona, que pre-tén ser un òrgan col·legiat de con-sulta i assessorament.

Ara només queda saber si l'Es-tat tendrà els milions d'euros quees necessiten per fer realment efec-tiva la llei.

IRENE JAUME GAMBÍN PALMA

Com cada any, l'esquerra independentistaes va mobilitzar una vegada més per rei-vindicar el dia de la dona treballadora. Caldestacar Barcelona que,per mitjà de la Pla-taforma Revolucionària 8 de març, va tor-nar a organitzar una diada unitària. Al PaísValencià i a les Illes, Endavant, Maulets iCAJEI varen fer accions i activitats.

La diada reivindicativa del 8 de marçcommemora la mort de 140 treballa-dores que feien vaga a una fàbricatèxtil de Nova York, l'any 1911 i quemoriren assassinades pel patró de lafàbrica, que hi va calar foc amb lesdones dedins.

Cada any, l'esquerra independen-tista i col·lectius feministes surtenal carrer per reivindicar la igualtatde drets entre homes i dones, aixícom tota una sèrie de reivindicacionsque van des de l'àmbit laboral, pas-sant per l'educatiu i fins al sexual.Enguany, a Barcelona la diada es varealitzar de manera unitària amb elnom de Plataforma Revolucionària 8de març, la qual aplegava moltes orga-nitzacions i col·lectius: Adona't -Dones de Cardedeu, CAJEI, Dolça Llui-ta, Dones del Sac, Endavant (OSAN),Justa Revolta, la Fàbrica Roja, Mau-lets, MDT i SEPC. Si bé la majoria d'a-quests col·lectius i organitzacionsl'any passat ja varen sortir al carrersota el mateix lema i pancarta,enguany se li ha posat un nom. A ban-da de la manifestació -la qual va can-viar el final del recorregut i no vaacabar a la plaça Sant Jaume, sinó ala plaça Joaquim Xirao- , la Platafor-ma va organitzar un conjunt d'actesdes del febrer fins a finals de març idia 3 de març es va realitzar l'actepolític amb la presència d'HelenaEmbade Pita, responsable de Mulherde NOS - Unidade Popular; AitziberPérez, exrepressaliada política d'Eus-kal Herria; Joana Regueiro, de Bata-suna; i Eli Molina, representant dela Plataforma Revolucionària 8 demarç. Acte seguit, a Can Vies, es varealitzar una festa per l'autogestióamb concert d'Antiherois i les madri-lenyes BKC. Pel que fa a València,Maulets, Endavant (OSAN), CAJEI iCOS també es van manifestar de for-ma unitària i el dissabte 10 de marçvaren organitzar una xerrada sobreprecarietat amb nom de dona, seguitd'una festa amb teatre i música alCentre Social Terra (Benimaclet). Abanda de les dues grans ciutats, Enda-vant (OSAN), Maulets i CAJEI varendur a terme actes o accions a moltsindrets del país com Vilafranca del

Penedès, Capellades, Inca, Ivars d'Ur-gell, Manresa, Badalona o Xàtiva.

L'esquerra independentistadavant el feminismeSi bé el feminisme ha estat un temarecurrent a totes les organitzacions del'esquerra independentista, sembla serque després de les respectives assem-blees nacionals de les organitzacionsEndavant (OSAN), Maulets i CAJEI,aquest tema prendrà més protagonis-me. Cal destacar, també, que les tres

organitzacions (i sobretot les dones deles tres organitzacions) hagin unitesforços per realitzar una diada uni-tària en un dia com aquest. Les orga-nitzacions, malgrat ser mixtes, tenenels seus òrgans i per exemple, pel quefa a Maulets, s'ha tornat a engegar laComissió de Dones i s'ha creat, com anovetat, la Comissió de LGTB (Lesbia-nes, Gais, Transexuals i Bisexuals) pertal de fer una anàlisi en profunditatdel patriarcat. Endavant (OSAN), alseu torn, ja fa temps que té la seva

Comissió de Dones en funcionament,mentre que la CAJEI té una comissióantipatriarcal mixta. Però, a l'esque-rra independentista no només hi hales organitzacions polítiques, sinó quetambé col·lectius com Dones del Sac(Terrassa), Justa Revolta (Sabadell) ola Fàbrica Roja (Barcelona) treballenen el si dels seus col·lectius per a l'a-lliberament de tot tipus d'opressió sobrela dona en clau nacional, amb un marcterritorial que va de Salses a Guarda-mar i de Fraga a Maó.

Acció durant la manifestació de Barcelona d’enguany / FOTO: Neuz

LL''eessqquueerrrraa iinnddeeppeennddeennttiissttaa ii ccooll··lleeccttiiuuss ffeemmiinniisstteesseess mmoobbiilliittzzeenn ppeell ddiiaa ddee llaa ddoonnaa ttrreebbaallllaaddoorraa

Per veure quines són les valoracions des-prés de la diada de la dona treballadorad'enguany a Barcelona,L'Accent s'ha posaten contacte amb alguns col·lectius de donesper conèixer la seva opinió respecte a lamanifestació i els actes d'enguany.

Justa Revolta, col·lectiu de dones deSabadell, consideren positiu "orga-nitzar i convocar el 8 de març uni-tàriament" i valoren molt positiva-ment "haver fet la campanya mésenllà de la data del 8 de març ambtots els actes descentralitzats". Alho-ra esperen que en els propers anys"creixi la Plataforma Revolucionà-

ria i no sigui únicament d'àmbitmetropolità". Dones del Sac, col·lec-tiu de Terrassa, expliquen que "agrans trets, el que més valorem decara a aquest any és que les activi-tats que organitzem al voltant del 8de març no siguin només puntuals ivagin des del febrer al març, sinóque fem el salt qualitatiu d'organit-zar activitats durant tot l'any mésenllà de les dates". També pensenque seria bo que "cada any enfoquemles jornades amb una temàtica con-creta i que les desenvolupem mésprofundament i no de manera pun-tual". Finalment, la Fàbrica Roja

valora positivament "la unitat del'esquerra independentista pel 8 demarç" i creuen que el feminisme "síque està acceptat a nivell teòric enel moviment independentista, peròcal fer, encara, molta feina perquèaixò es tradueixi en una pràcticareal, assumir i interioritzar que ésuna lluita transversal, i que no espot lluitar per la independència i elsocialisme, sense lluitar alhora con-tra el patriarcat".

Valoració de la diada

02 OPINIÓ L’ACCENT 102DEL 20 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL DE 2007

Via mortaEls problemes a la xarxa de rodalies de Renfe de l'àrea metropolitana de

Barcelona han tornat a posar de manifest una discriminació nacional

que només els polítics i empresaris catalans semblen entestats en no veu-

re. Les xifres són clares: mentre que Renfe va invertir a Madrid 3,75 euros

per habitant durant el 2005, als Països Catalans (en aquest cas el País

Valencià i el Principat, úniques regions on presta serveis) només en va

invertir 0,25. És a dir 22.2543 milers d'euros revertien en la metròpoli

mentre que només 3.003 milers d'euros es dirigiren a la perifèria cata-

lana. Aquestes xifres s'han maquillat institucionalment amb la combi-

nació amb les dades d'inversions d'Adif, l'entitat gestora de les infraes-

tructures ferroviàries, de manera que aquesta desigualtat inversora que-

da diluïda, gràcies, sobretot, a la construcció de les línies del tren d'alta

velocitat Madrid - Barcelona i Madrid - València. Tanmateix, deixant de

banda aquesta xicoteta obra d'enginyeria financera, el model radial de

desenvolupament que marquen aquestes inversions, de nou ens palesa

la dependència vers la metròpoli, i les constant avaries de la xarxa bar-

celonina en són el resultat constatable.

Sens dubte, la dependència i conseqüent ineficàcia, no és un proble-

ma exclusiu als ferrocarrils, ni a les infraestructures en general: és una

qüestió que afecta el conjunt de l'economia catalana i, per tant, el con-

junt dels treballadors i les treballadores. No oblidem ací els peatges, ni

els serveis socials, ni el marc laboral estatal, ni l'IPC.

Però el cas del ferrocarril, a més a més, ens serveix per il·lustrar un

altre gran problema que patim (o patirem) els i les catalanes: el de la pro-

gressiva privatització dels serveis públics. La divisió entre Renfe i Adif,

a què hem fet referència adés, és només un primer pas per a la liquida-

ció de l'antiga Renfe. L'evolució terminològica des de l'antiga entitat

pública a les actuals entitats públiques empresarials és tota una decla-

ració de principis, i la priorització de les inversions entre diferents ser-

veis no es pot entendre sense les previsions de negoci de les futures empre-

ses privades. Algú dubta que la privatització del servei de rodalies serà

més fàcil si l'opinió pública està descontenta amb l'actual servei públic?

I així com han fet amb Renfe, faran amb AENA, l'entitat gestora dels

aeroports, i després amb Correus, l'última de les grans empreses públi-

ques. I així, poc a poc, els antics monopolis estatals passaran a ser mono-

polis privats amb el beneplàcit dels polítics i empresaris sucursalistes,

que confien que alguna d'aquestes empreses establisca la seu social a Bar-

celona.

I mentrestant, els treballadors i treballadores, han d'acumular sobre

les seues esquenes aquestes privatitzacions, que sempre comporten aco-

miadaments massius, a més dels tancaments d'empreses -sota el parai-

gües argumental de la deslocalització-, la creixent desregulació del mer-

cat laboral i les amenaçadores previsions de reformes de les prestacions

socials i, en especial, del règim de pensions, que sembla estar a l'ull de

mira de la patronal. Sens dubte no són problemes exclusius als Països

Catalans: també ho són de l'Estat espanyol i del conjunt d'Europa. Però

els catalans, com s'ha vist en el cas de les rodalies, sembla que no tenim

eines per posar-hi remei.

E D I T O R I A L

sar d’una determinada manera, la lli-bertat d’expressió no entra en els seullistat de vocabulari habitual, és unaparaula desconeguda per ells, de bensegur que mai s’han expressat amb lli-bertat.

Tot i això no se ni ho saben però lavostra força i la vostra energia està tra-vessant aquests murs de formigó , aquíles noticies arriben lentes però mica enmica es van filtrant.

Més aviat o més tard estaré aquí entrevosaltres donant guerra, que la revoltano s’aturi tant a dins com a fora conti-nuarem lluitant.

Gràcies per la vostra resposta incon-dicional.

Amb molt d’amor i molta ràbia desd’una de les gàbies de l’Estat.

Solidaritat amb l’escamot Dixan i finsque tots i totes les presxs siguem lliures.

SSAALLUUTT II FFOORRÇÇAA!! NNÚÚRRIIAAPresó de Soto del Real 22 de febrer de 2007

*Carta escrita per la Núria Pòrtulas desde la presó que han difós els seus com-panys i companyes

Així com diu George Orwell en el seullibre 1984: “hem de ser conscients de lanostra força la força d’estar al carrer ivosaltres ho esteu demostrant.

No pas per portar una pistola i unaporra a la cintura ens podreu arravatarles nostres ideologies, ara jo no són accionspel que ens criminalitzen sinó per pen-

Aquí unes paraules breus amb moltesganes per a totes vosaltres. La veritat ésque jo, la Núria, no sabia mai si definir-me com anarquista ja que des de sem-pre he dit que sóc la Núria i que actua ifaig les coses d’una determinada mane-ra perquè al llarg del meu procés vitalhe recollit i he deixat enrere tot allò quecreia oportú en el seu moment.

Amb tot això us vull dir, cridar benfort i reafirmar-me que no combregoamb cap de les seves lleis creades a laseva justa mesura, que aquí l’únic terro-rista existent és l’Estat i tots els seus súb-dits, esclaus de les classes dirigents, con-formistes, obedients i mandats que fanel possible per destrossar famílies a can-vi d’un sou fix.

Que de ben segur que cap d’ells hagaudit i ha pasta els moments extraor-dinaris de la seva trista vida, com jo hefet amb totes vosaltres. També cal dirque mai atraparan la meva felicitat permolts augments de sou que tinguin, ique tot i estar entre reixes no arrenca-ran la meva llibertat.

COL·LABORACIÓ NÚRIA PÒRTULAS*

L’ACCENT és una publicació quinze-nal d’àmbit nacional dels Països Cata-lans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer de Ripalda,20, baixos, 46003 València RReeddaacccciióóBBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34, baixos.08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::laccent@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss::646 98 16 97 DDiissttrriibbuucciióó:: 615 54 47

15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonnsseellll ddee RReeddaacccciióó CCoooorrddiinnaacciióó::Andreu Ginés, Arnau Urgell. PPaaïïssoossCCaattaallaannss:: Laia Altarriba,Joan Buades,Jaume Calafell, Martí Cirici, GuillemColom,Laia Creus,Irene Jaume,MiquelSerra,Aure Silvestre,Arnau Urgell.EEccoo-nnoommiiaa:: Andreu Ginés,Àlex Tisminetzky.IInntteerrnnaacciioonnaall:: Manel López, Ausiàs

Alminyana, Xavi Herrandiz. CCuullttuurraa::Joan Sebastià Colomer, Jordi Garri-gòs, Hector Serra, Josep Maria Soler,Pau Tobar.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddii-cciióó ggrrààffiiccaa:: Florian Osuch,Àlex Tismi-netzky. SSeecccciióó GGrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: Gerard Solé, Oriol Cap-devila. CCooll··llaabboorraaddoorrss:: Antoni San-saloni, Joan Teran.

Número 102. Tirada: 5.000 exemplars Número dedipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Bon vespre gran família(carta de Núria Pòrtulas)

L'encariment que any rere any es produeixamb el preu del transport públic, està con-vertint aquest, en un mitjà de transportde privilegi i no pas, en un servei a l'abastde la classe treballadora. Aquest mitjà detransport és el mitjà de treballadores i tre-balladors, de jubilades i jubilats, d'estu-diants, i de persones respectuoses amb elmedi ambient, ja que aquest mitjà és menyscontaminant que el cotxe o la moto.

A més a més, aquestes mesures abusi-ves l'únic que fomenten és que la gent queté cotxe, l'utilitzi per desplaçar-se per laciutat afavorint així a la contaminació ila creació d'embussos. Alhora cal desta-car les hipòcrites campanyes que fomen-ten les institucions locals, on recomanenutilitzar el transport públic per conta-minar menys i guanyar temps, quan sónaquestes institucions les que toleren aquestspreus desorbitats sense tenir en compteles autèntiques demandes dels ciutadans.

El metro de Barcelona és administrat

per un consorci que s'anomena ATM, elqual està format per la Generalitat de Cata-lunya, l'ajuntament de Barcelona i la EM(Entitat Metropolitana del Transport).Aquest conjunt d'ens públics paga dinersa empreses privades per que administrinels serveis, fet que provoca que aquestesempreses s'enriqueixin amb un servei quehauria de ser públic. Cada inici d'any elpreu del bitllet del transport, augmentad'una forma indiscriminada i arbitrària( per sobre del IRPF) sense que això supo-si una millora del servei.

L'excusa que sempre ve donada perpart de l'ATM i de l'Administració, és queles pujades regulars dels preus dels bit-llets es deuen a l'elevada quantitat de gentque entra al metro sense pagar. Doncs béen els darrers anys, s'han optat per mesu-res coercitives per pal·liar aquest proble-ma, com serien posar agents de seguretata gairebé totes les parades o instal·larmàquines de venda de bitllets, per així

estalviar-se un sou més que no han depagar a la persona física que s'encarrega-va de vendre'ls antigament. Actualment,quan aquestes mesures s'han vist implan-tades a pràcticament tota la xarxa de trans-port públic de la ciutat, i per tant el nom-bre de gent que entra sense pagar s'hareduït amb escreix, el preu del bitllet notant sols no ha baixat, sinó que ha seguitpujant. Ara la pujada del preu, quan s'ex-posen aquests motius, s'argumenta ambla instal·lació de monitors a les andanesi dintre dels vagons, que són del tot inne-cessaris, i que a més s'utilitzen com unaeina més de control, ja que cada monitorporta incorporada una càmera de grava-ció.

Actualment el preu del bitllet senzillés de 1,25 euros, més de 200 pessetes! Davantd'aquest alarmant fet, des de l'AJG convi-dem a tots els usuaris i usuàries dels trans-ports públics, a exercir la desobediènciacivil com a forma de protesta.

Assembla de Joves de Gràcia

CARTA DELS LECTORSCCoonnttrraa eellss pprreeuuss aabbuussiiuuss ddeell ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc:: ccoollaa''tt!!

S'han complert quaranta dies desde la detenció a Girona de la mili-tant anarquista Núria Pòrtulas.La jove de Sarrià de Ter continuaa la presó madrilenya de Soto delReal mentre al nostre país lesmobilitzacions no han parat. Ladarrera, una manifestació que vareunir unes 800 persones al cen-tre de la ciutat de Barcelona. Lamarxa, envoltada d'un despro-porcionat desplegament dels Mos-

sos d'Esquadra, va passar per laseu d'ICV on es va llegir un mani-fest per exigir l'alliberament dela sarrianenca. Hores abans, soli-daris amb la detinguda van envol-tar el bloc del partit ecosocialis-ta a la manifestació per comme-morar el quart aniversari de l'i-nici de la guerra de l'Iraq. Algunsdels lemes que es van corejar foren"Aturem la guerra a Girona" i "ICVdeixeu-nos en pau".

40 dies sense la Núria