dossier de mÚsica - wordpress.com · tot i que la majoria de sons que ens arriben ho fan a través...
TRANSCRIPT
DOSSIER DE MÚSICA
1r d’ESO
Curs 2019-2020
Nom i cognoms:
Classe:
2
ÍNDEX
UNITATS
TÍTOL
PÀGINA
1 Música, art i expressió 3
2 Què és el so 12
Activitat
TIC 1
INCREDIBOX
“Creant ritmes amb sons, sorolls i
efectes vocals”
24
3 Les qualitats del so 26
Activitat
TIC 2
KAHOOT
“A la recerca de preguntes”
33
4 Elements de la música 34
Activitat
TIC 3
MUSESCORE
“Melodies estel·lars”
51
5 La veu 52
Activitat
TIC 4
FEM DE MÚSICS
“La Música i el Planeta B”
66
6 Els instruments musicals 69
ANNEX
PARTITURES DE FLAUTA
84
3
UNITAT 1/ MÚSICA, ART I EXPRESSIÓ
ENVOLTATS DE MÚSICA
La música s’utilitza amb moltes finalitats i molt variades; per això, podem sentir música en
molts llocs i en moltes situacions. La presència de la música a la nostra societat és més
constant del que ens pot semblar.
Mai no s’havia escoltat tanta música com avui dia, això passa perquè els
aparells de reproducció musical han facilitat l’expansió i la difusió de tota
mena de música.
De tota manera, aquesta gran facilitat per obtenir
música ha motivat que no s’hi pari tanta atenció com
quan no existien els sistemes moderns de
reproducció.
Tot sovint, la música s’utilitza només com a fons o
acompanyament mentre es fa una altra activitat.
1.- Pensa en quines situacions escoltes música per iniciativa pròpia i fes
una llista. Després, fes-ne una altra amb les ocasions i els llocs en què
escoltes música sense haver-t’ho proposat.
Per iniciativa pròpia
Sense haver-t’ho proposat
4
2.- Ara hauràs de pensar en moments en els quals creus que hauria de
sonar música i habitualment no ho fa, intenta descriure dues situacions
diferents i explica la raó per la qual creus que s’hauria d’incorporar la
música:
Situació 1:
Situació 2:
3.- Determina quins professionals de la següent llista són artistes i quin
art practiquen: arquitecte, esportista, ballarí, biòloga, actriu de cinema,
secretari, violinista, poeta, metgessa, escultora, pintor. Escriu quin art
practiquen, seguint l’exemple:
ARTISTA ART
arquitecte
arquitectura
La música també pot despertar sentiments, quins sentiments
o emocions et desperten aquests fragments musicals?
A.- _______________________________
B.- _______________________________
C.- _______________________________
D.- _______________________________
A1
5
QUÈ ÉS L’ART
L’art és l’habilitat per crear una obra amb una finalitat estètica i
comunicativa, a través de recursos plàstics, lingüístics, sonors o mixtes.
Artista és qui transforma o dóna forma a
determinats materials (pedra, fusta, fang, sons,
gestos, paraules, etc) per produir el que serà
l’obra d’art.
El material que usen els compositors per a fer
les seves composicions, és el so i el silenci.
La música és l’art dels sons i els silencis
ordenats de forma sensible i lògica.
Per a poder considerar que els sons formen música cal
que hagin estat manipulats pel compositor/a amb una
intenció creadora.
Per exemple, els sons de la natura com el cant dels
ocells, el so del vent o el de la pluja tot i que ens poden agradar, no els
considerem música a no ser que el compositor/a els hagi manipulat
(enregistrant-los, modificant-los, etc).
Classificació de les arts
Les 7arts clàssiques són:
PINTURA: art de la forma i el color
ESCULTURA: art del volum
ARQUITECTURA: art de l’espai
MÚSICA: art dels sons i els silencis
DANSA: art del moviment del cos
LITERATURA: art de la paraula
CINEMA (o setè art): art de les imatges en moviment.
6
Aquestes arts es poden classificar en dos grans grups:
ARTS PLÀSTIQUES o ESTÀTIQUES: Les que ocupen un lloc i un espai
determinat, i que no evolucionen en el temps. En formen part:
o la pintura
o l’escultura
o l’arquitectura
ARTS DINÀMIQUES: Les que existeixen mentre transcorren en el temps i
varien a cada moment. En formen part:
o la música
o la dansa
o la literatura
o el cinema
4.- Cataloga cada obra d’art com a: A) literatura, dansa, música, cinema,
pintura, escultura o arquitectura B) art plàstica o art dinàmica
Basílica de Sant Marc (Venècia).
A) ________________________
B) ________________________
Nit estelada, Vincent Van Gogh (1889)
A) ________________________
B) ________________________
Desconsol, Josep Llimona (1903)
A) ________________________
B) ________________________
El llac dels cignes, Txaikovski – Petipa (1877)
A) ________________________
B) ________________________
7
Don Quijote de la Mancha,
Cervantes (1608)
A) ________________________
B) ________________________
Harry Potter i la pedra filosofal,
Chris Colombus (2001)
A) ________________________
B) ________________________
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) fundada el 1944
A) ________________________
B) ________________________
MÚSICA COM A EXPRESSIÓ
Al llarg de la història la humanitat ha utilitzat la música per tal d’expressar-se i establir
una comunicació. I què vol dir comunicar? Doncs, transmetre un missatge a una altra persona
sobre coneixements, idees, sensacions, sentiments...
Escolta aquests exemples de comunicació mitjançant el so.
Què creus que volen comunicar?
A) _____________________ B) _____________________
C) _____________________ D) _____________________
A2
8
Algunes arts necessiten intèrpret
En les arts estàtiques, el creador (1) s’expressa en l’obra d’art (2), i l’espectador (3) la
contempla directament, sense intermediari. És el cas de la pintura, l’escultura i l’arquitectura
Exemple:
1 2 3
CREADOR
pintor/a
OBRA
quadre ESPECTADOR
En les arts dinàmiques, el creador (1) s’expressa en l’obra d’art(2) però
necessita un intermediari o intèrpret (3) que la faci real, per a que arribi a
l’oient (4). És el cas de la música, la dansa, la literatura i el cinema.
Exemple:
1 2 3 4
CREADOR
compositor/a
OBRA
partitura
INTÈRPRET
músic OIENT
Com que les arts dinàmiques necessiten un intèrpret, cada vegada que
aquesta obra s’interpreta pot resultar una mica diferent ja que l’ intèrpret fa
la seva versió, és a dir l’expressa segons la seva manera d’entendre-la.
Escolta l’”Ària de la Suite nº3 en re major” de J. S. Bach en tres
versions diferents. La primera és molt fidel a la partitura. I les
altres dues (de BobbyMcFerrin i de Sweet Box), són versions
molt lliures.
Quina t’ha agradat més? Per què?
____________________________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________________________
A3
9
ACTIVITATS DE REPÀS
5.- Defineix:
ART:
MÚSICA:
6.- Completa:
1 PINTURA Art de la forma i el .......................................
2 ....................................... Art del volum
3 ....................................... Art de l’espai
4 MÚSICA Art dels .......................................
5 ....................................... Art del ....................................... del....................
6 ....................................... Art de la paraula
7 CINEMA Art de les ...............................................................
7.- Explica la diferència entre les arts estàtiques i les dinàmiques:
8.- A quin tipus d’art pertanyen les següents il·lustracions? Es tracta
d’una art estàtica o dinàmica?
“El pensador”
de A. Rodin
1) _____________________
2) _______________________
“Superman”
Director: R. Donner
1) _______________________
2) _______________________
10
9.- De les 7 arts clàssiques que hem estudiat, en quina et consideres
més hàbil? Fes un dibuix en que tu apareguis practicant aquest art, i pinta’l:
10.- Fes una llista de les arts que necessiten intèrpret i una altra de les
que no en necessiten.
NECESSITEN INTÈRPRET
NO NECESSITEN INTÈRPRET
11.- Creus que hi ha altres activitats que també s’haurien de considerar
art (a part de les 7 arts clàssiques)? Esmenta’n alguna i justifica el per què.
Escolta un parell de fragments musicals de cultures
diferents, i explica quin creus que és el seu missatge.
1. _____________________________________________________
2. _____________________________________________________
A4
11
12.- Fes un esquema del que has après en aquest tema (el pots fer en
vertical o en horitzontal).
12
UNITAT 2 / QUÈ ÉS EL SO
1.- Fes una llista de sons i una altra de sorolls:
SONS
-
-
-
-
-
SOROLLS
-
-
-
-
-
Escolta un fragment de Sweet, de Louis Andriessen.
Marca amb una creu els elements que hi distingeixis:
sons
sorolls
silencis
Escolta les següents seqüències i classifica-les com a so o soroll:
1.-
2.-
3.-
4.-
5.-
6.-
A5
A6
13
EL SO
El so és una ona invisible que normalment ens arriba a través de l’aire quan un
objecte entra en vibració. El silenci és dóna quan hi ha absència de vibracions.
En el procés de transmissió del so hi participen tres elements:
FONT SONORA: Aquell cos que quan xoca amb un altre vibra i provoca
unes ones invisibles.
MITJÀ DE PROPAGACIÓ: mitjà per on viatgen aquestes ones invisibles,
que pot ser sòlid, líquid o gasós (aire).
RECEPTOR: L’oïda capta les ones i les envia al cervell que és qui rep les
ones i les interpreta com una sensació sonora.
2.- Assenyala a cada dibuix els tres elements que participen en la
transmissió del so: FONT SONORA, MEDI DE PROPAGACIÓ I RECEPTOR.
Dibuix 1
Dibuix 2
14
Escolta aquests dos ambients sonors i descobreix-ne les
fonts sonores:
Tot i que la majoria de sons que ens arriben ho fan a través de l’aire, el so es
pot propagar per qualsevol medi gasós, líquid o sòlid.
Segons la densitat del medi, el so es propaga a diferents velocitats. Com més
dens és el medi, més ràpid es propaga el so. Quan no hi ha medi (és a dir, quan
hi ha buit) no es produeix so.
En aquesta taula et presentem alguns exemples de velocitat de propagació de
les ones sonores segons el medi: (m/s = metres/segon)
Medi de propagació Velocitat del so
ACER (sòlid) 5000 m/s
FUSTA (sòlid) 3700 m/s
AIGUA (líquid) 1435 m/s
AIRE (gasós) 331 m/s
AMBIENT AMB SONS
NATURALS
Fonts sonores:
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
On situaries aquest ambient
sonor? __________________
AMBIENT AMB SONS
ARTIFICIALS
Fonts sonores:
_________________________
_________________________
_________________________
_________________________
_________________________
_________________________
On situaries aquest ambient
sonor? __________________
A7
15
3.- Observa tres situacions diferents en que es produeix so i respon:
DIFERÈNCIA ENTRE SO I SOROLL De vegades quan sentim certs sons, els anomenem amb la paraula soroll. Però cal saber que
existeixen dues definicions de soroll, segons el context en què ens trobem:
EN LA VIDA QUOTIDIANA. Anomenem soroll qualsevol
so que a nosaltres ens resulta molest.
Perquè és massa fort, perquè ens sembla desagradable,
perquè no ens deixa descansar, etc. Aquesta definició és
subjectiva, és a dir, depèn de l’opinió particular de
cadascú.
EN EL CAMP DE LA CIÈNCIA. Per als científics, soroll és qualsevol so que
tingui una ona sonora irregular. Aquesta definició és objectiva, ja que no
depèn d’opinions personals, sinó de la forma
de les ones sonores.
Font sonora:
Medi de propagació:
Receptor:
_________________
Font sonora:
Medi de propagació:
Receptor:
_________________
Font sonora:
Medi de propagació:
Receptor:
_________________
Font sonora:
Medi de propagació:
Receptor:
_________________
16
L’Oscil·loscopi és l’aparell que
detecta les ones sonores i ens permet
visualitzar-les i estudiar-les.
Fixa’t en la diferència entre els ones
sonores d’un so i les d’un soroll:
Les ones sonores del SONS
són regulars i periòdiques
Les ones sonores del SOROLLS
són irregulars i aperiòdiques
4.- Dibuixa a sota de cada imatge el tipus d’ona sonora que es produirà, i
encercla la que correspon a un soroll:
17
Escolta els següents efectes sonors. De quina font sonora
provenen? Creus que es tracta de sons o de sorolls?
FONT SONORA SO O SOROLL
1. __________________________ ____________________
2. __________________________ ____________________
3. __________________________ ____________________
4. __________________________ ____________________
5. __________________________ ____________________
6. __________________________ ____________________
Observa els vídeos i respon:
V1a“El so i el buit”. Fes un resum del que et mostra aquest vídeo:
V1b“Stomp”. Explica amb quins elements aconsegueix fer música aquest
grup:
V1c“Typpewriter”. En aquesta obra que et presentem escoltaràs un
instrument molt original, quin és?
A8
V1
18
Sabies que quan el soroll està organitzat pot resultar musical?
Si no t’ho creus, fixa’t en els següents exemples!
Escolta la peça “Tocata per a baix, bateria i...” de A. Carlota i
A. Franco i assenyala l’ordre en què sonen els diferents
objectes:
Claus Vidre colpejat
Timbre Espiral de llibreta
Batedora elèctrica Sorolls amb la boca
Martell Sorolls amb el cos
Ara et presentem dues peces ben diferents però que tenen en comú el fet
que barregen el so i el soroll, i que ambdues pretenen descriure
l’atrafegament a les ciutats modernes.
Marca amb una creu les característiques que té cada obra:
“Un Americà a París” de George Gershwin
Representa l’ambient sonor d’una ciutat
Alguns instruments imiten sorolls
Predominen la percussió, el ritme i els sorolls
Interpretada per una orquestra simfònica
“Ionització” d’Edgar Varese
Representa l’ambient sonor d’una ciutat
Alguns instruments imiten sorolls
Predominen la percussió, el ritme i els sorolls
Interpretada per una orquestra simfònica
A10
A9
A11
19
L’APARELL AUDITIU
L’aparell auditiu es divideix en 3 parts:
Orella externa: 1) pavelló auditiu o orella / 2) conducte auditiu extern.
Orella mitjana: 3) timpà / 4) cadena d’ossets (martell, enclusa i estrep)
Orella interna: 5) còclea (o cargol) / 6) nervi auditiu.
El ............................................................................ o orella recull les ones sonores.
Aquestes passen a través del ...............................................................................
fins al timpà.
Quan les ones sonores topen contra el …………………………………………………, (una
membrana elàstica molt prima i sensible que separa l’orella externa de
l’orella mitjana), aquest vibra i transmet la vibració a la cadena d’ossets
formada pel ………………………………………..………..., ……………………….……………….………… i
…………………….……………………………….…. els quals l’amplifiquen.
El moviment vibratori dels ossets es transmet a la .......................................... o
cargol, el qual transforma les vibracions en impulsos nerviosos que arriben
al cervell a través del ................................................................. El cervell ho
interpreta com una sensació sonora, i reacciona.
Després de veure el vídeo “Cómo funciona su oído”,
completa el següent text :
V2
20
LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Tots sabem el que significa contaminar: malmetre alguna cosa del nostre
entorn, alterant-ne l’estat natural. (Per exemple la contaminació atmosfèrica,
causada per les emissions incontrolades de fum, que embruta l’aire).
Un tipus de contaminació que sovint passa desapercebuda però que pot fer
malbé la nostra salut és la contaminació acústica.
La contaminació acústica és el so o el soroll
excessiu i molest, provocat per les activitats
humanes (trànsit, indústries, locals d’oci, etc),
que pot afectar la salut de les persones i la
seva qualitat de vida.
Les principals causes de contaminació acústica
són:
El trànsit (rodat, ferroviari i aeri)
Les activitats industrials (fàbriques, activitats comercials, etc )
Les activitats recreatives (discoteques, locals d’oci, etc)
El veïnatge
Les principals conseqüències de la contaminació acústica poden ser:
Disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva
Nerviosisme i irritabilitat
Interferències en el son (que produeixen cansament,
disminució del rendiment, disminució de la concentració en
el treball, alteracions del metabolisme, del sistema nerviós
central, del sistema neurovegetatiu, etc.)
L’aparell que s’utilitza per mesurar el grau de contaminació
acústica expressat en dB (decibels) és el sonòmetre.
5.- Alguna vegada has notat que un so excessiu i/o molt persistent ha
estat perjudicial per a tu (o per a algú altre del teu entorn)?
Explica-ho: ________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
21
ACTIVITATS DE REPÀS
6.- Defineix so:
7.- Explica els tres elements que participen en la transmissió del so:
8.- Velocitat de transmissió de les ones sonores segons els mitjà pel
qual viatgen. Enumera: velocitat més ràpida (1), velocitat mitjana (2),
velocitat més lenta (3)
MITJÀ GASÓS (aire)
MITJÀ LÍQUID (aigua)
MITJÀ SÒLID (acer, alumini, fusta, etc)
9.- So o soroll?
A la vida quotidiana, quan considerem que un so és un soroll?
Quina és la diferència entre so i soroll, segons els científics?
Representa gràficament:
Ona sonora del SO d’una flauta
Ona sonora d’un SOROLL
22
10.- Què és un oscil·loscopi? Dibuixa’n un.
11- Explica què és la contaminació acústica. Causes i conseqüències.
12. Creus que existeix el silenci? Justifica la teva opinió.
23
13.- Fes un esquema del que has après en aquest tema (el pots fer en vertical
o en horitzontal).
24
INCREDIBOX “Creant ritmes amb sons, sorolls i efectes
vocals”
Si encara no coneixeu aquesta aplicació ara és el moment d’experimentar, és
molt senzilla.
Incredibox s’utilitza on line, sense registre previ, per tant és pràctica i fàcil
d’utilitzar. Després de gravar el ritme es pot compartir en la xarxa donat que
l’eina genera una URL per a cada ritme creat.
EL primer que hauràs de fer és anar a la pàgina web següent:
https://www.incredibox.com/ i provar la versió web.
El primer que haureu de fer és experimentar amb totes les possibilitats
rítmiques i sonores que ens proposen els personatges tal i com us mostro a la
següent captura de pantalla:
Després de conèixer bé totes les possibilitats sonores haureu de dissenyar la
vostra creació buscant i triant aquelles possibilitats sonores que més us
agradin, penseu que la vostra creació ha de tenir una durada entre 30 segons i
2 minuts màxim.
ACTIVITAT TIC 1
25
Mireu la següent captura de pantalla per saber com gravar la composició que
fareu.
Una vegada gravada la composició la guardareu sense oblidar els vostres noms i
la compartireu amb mi.
Si encara teniu algun dubte en relació al funcionament podeu entrar al següent
tutorial on us n’explica el funcionament:
https://www.youtube.com/watch?v=44eGo2SMyK4
26
UNITAT 3 / LES QUALITATS DEL SO
Creus que els planetes quan giren emeten sons?
Antics pensadors, grans filòsofs i matemàtics,
com ara Pitàgores (segle VI aC) o Aristòtil (segle
IV aC), pensaven que els planetes i els cossos
celestes produïen un so que omplia l’univers i
concedien a la música una característica màgica i
gairebé divina.
Actualment, els científics n’ aclareixen aquest
fet: l’espai en què es mouen els planetes i els
estels és el buit; per tant, no hi ha aire per on
puguin propagar-se les ones sonores. En l’univers
hi ha un immens silenci. és el silenci que envolta els astronautes quan surten a
l’espai.
A la Terra, el nostre planeta, sí que hi ha aire; per tant, els sons es poden
propagar i arribar a la nostra oïda. Tots aquests sons, tenen unes qualitats
especials que ara coneixeràs.
Per poder parlar del so i descriure’l adequadament hem de conèixer quines
característiques té. Des del punt de vista musical, aquestes característiques
són quatre i s’anomenen qualitats del so: ALTURA, DURADA, INTENSITAT I
TIMBRE
L’altura és la qualitat del so que
expressa si els sons són aguts
o greus.
Si escoltem sons diferents i els imaginem distribuïts
per l’espai, tenim la impressió que cada un d’ells es troba
situat a una altura determinada. Com més amunt estan,
diem que són més aguts; si els situem cap avall, en canvi,
els anomenem sons greus
ALTURA
27
L’altura depèn del nombre de vibracions per segon (v/s) que té una ona sonora.
La velocitat de les vibracions per segons també s’anomena freqüència.
COM REPRESENTEM L’ALTURA EN UNA PARTITURA?
L’altura s’expressa escrivint les notes més amunt o més avall en el pentagrama.
Com més amunt es troba una nota, més aguda és, i com més avall, més greu
La durada és la qualitat del so
que expressa si els sons són
llargs o curts.
Escriu el número d’ordre en què has escoltat aquests
fragments.
A12
Freqüènciamésalta:soag
ut.
DURADA
Freqüènciamésbaixa:s
ogreu.
28
Segons el temps que dura, es pot dir que un so és més llarg o mes curt.
COM REPRESENTEM LA DURADA EN UNA PARTITURA?
La durada s’expressa amb les figures musicals. Cada una té una durada
establerta, que s’expressa en pulsacions o temps. També hi ha altres signes
que modifiquen la durada, com la lligadura, el puntet i el calderó
La intensitat és la qualitat del so que expressa si els sons són forts o fluixos.
COM REPRESENTEM LA INTENSITAT EN UNA PARTITURA?
La intensitat s’expressa amb els signes de dinàmica, que indiquen a l’intèrpret
amb quina força ha de tocar.
Escriu el número d’ordre en què has escoltat aquests cinc
sons
A13
INTENSITAT
29
Escolta aquests cinc sons, fixa’t en la seva intensitat i
escriu el número d’ordre en què els has escoltat.
El timbre és la qualitat del so que expressa el seu color i de quina font
sonora prové
Cada so té un color determinat, que depèn de la font sonora que l’ha produït.
Aquest color sonor ens permet reconèixer de quina font sonora prové.
COM REPRESENTEM EL TIMBRE EN UNA PARTITURA?
El timbre s’expressa indicant, davant del pentagrama, el nom de l’ instrument o
veu que ha d’ interpretar la partitura.
TIMBRE
A14
30
1-Escriu quina qualitat del so expressen els signes assenyalats:
Escolta aquests sis fragments musicals i aparella’ls segons
el seu timbre.
A15
6
5
4
3
1
2
31
ACTIVITATS DE REPÀS
2.-Explica quines són les qualitats del so.
________________________________________________________
________________________________________________________
________________________________________________________
________________________________________________________
________________________________________________________
3.-A quines qualitats del so fan referència les oposicions següents?
a) Agut/greu ______________
b) Fort/fluix ______________
c) Llarg/curt ______________
d) Flauta/piano _____________
4.-Què s’utilitza en una partitura per definir la intensitat?
________________________________________________________
________________________________________________________
5.-Analitza les ones d’aquests gràfics sonors. Indica quina de les
ones fa referència a un soroll, a un so agut, a un so greu, a un so fort
i a un so fluix.
32
6.- Fes un esquema del que has après en aquest tema.
33
KAHOOT “a la recerca de preguntes”
En aquesta activitat us convertireu en professors i professores i sereu
vosaltres mateixos/es qui creareu el joc. Serà molt senzill.
El primer que fareu serà redactar en un full les 10 preguntes que creieu
importants de la Unitat 3, i cada una d’elles tindrà a la seva vegada tres
possibles respostes, una de les quals serà la veritable i les dues altres falses.
Una vegada que les tingueu ja podrem passa a l’elaboració del kahoot.
El primer pas serà anar a GetKahoot.com, però abans de tot serà lògicament
registrar-se a Kahoot!. Per a fer-ho pots anar a la pàgina principal i polsar a
«Sign up for free!»
Una vegada tinguis el teu compte actiu pots autentificar-te a la plataforma
per a crear un Kahoot a través de l’ opció “Crear un Kahoot: el quiz”
“Quiz” és el terme utilizat pel Kahoot més tradicional: es tracta del joc de
preguntes i respostes.
“Quiz” ens portarà directament a la pàgina per a crear-lo. En aquest primer
pas haurem d’anar complimentant tots els camps que ens demani: títol,
descripció, idioma,..... etc. Quan ho tinguem, anem al botó verd de la part
superior dreta per a continuar.
La següent finestra ens demanarà que anem afegint les preguntes amb les
seves característiques
Límit de temps, per defecte 20 segons (recomano màxim 10 segons)
Possibles respostes, en aquest cas en farem 3 i haureu de fer clic en el
‘tick’ per marcar quina és la correcta (només 1)
Media: afegir una imatge o un vídeo. Això pot ser molt interessant per a
contextualitzar la pregunta, i també pot utilitzar-se per a plantejar
preguntes relacionades amb la imatge o vídeo que s’hi hagi inserit.
Una vegada finalitzades les preguntes es guardarà a la secció “My Kahoots”
de la pàgina principal i l’hauràs de compartir amb mi.
ACTIVITAT TIC 2
34
UNITAT 4 / ELEMENTS DE LA MÚSICA
Els elements de la música s’estructuren en tres grans blocs: LAPULSACIÓ I
EL RITME, LA MELODIA I L’HARMONIA
4.1 PULSACIÓ I RITME
PULSACIÓ
La pulsació sol ser regular, però a vegades el compositor fa canvis bruscos per
donar més expressió a la música. Passa d’una pulsació ràpida a una de lenta i al
revés.
35
1.- Escolta les tres audicions següents i cerca la pulsació colpejant
suaument amb el dit sobre la taula.Eren igual de ràpides? Encercla quina és
l’expressió que indica millor la velocitat de cada peça: ràpida, mitjana o
lenta.
- RiverBoatSong. Travel long. J.J. Cale.
RÀPIDA/MITJANA/LENTA
- Adagio. T. Albinoni.
RÀPIDA/MITJANA/LENTA
- Galop. Suite Els Comediants. D. Kabalevski.
RÀPIDA/MITJANA/LENTA
La velocitat amb què s’interpreta una obra musical s’anomena tempo o
moviment.
A16
A17
A18
36
El metrònom és un aparell que
ens indica el nombre de
pulsacions per minut. El va
inventar Mäzel l’any 1816 i
consisteix en un pèndol que pot
oscil·lar a una velocitat entre 40
i 208 pulsacions per minut. Una
indicació =60 estableix la
correspondència de 60 pulsacions
o batecs per minut, és a dir, una
negra per segon
RITME
El ritme és l’ordenació en el temps de les diferents durades dels sons, partint
de la base que ens ofereix la pulsació.
Per saber mesurar les durades d’una manera exacta es van inventar les figures
rítmiques o valors, que determinen un ordre d’equivalències entre elles:
COMPÀS.
El compàs és l’encarregat de determinar els accents rítmics de la música i a
més a més d’ordenar les figures en una partitura.
Podem trobar accents rítmics:
-Binaris: l’accent és cada dos temps o pulsacions
-Ternaris: l’accent és cada tres temps o pulsacions
-Quaternaris: l’accent és cada quatre temps o pulsacions
37
Per ordenar les figures en una partitura tenim l’indicador de compàs: són dos
números, en forma de fracció, que es posen al començament de la peça musical,
després de la clau. Aquest indicador està format per un numerador i un
denominador, i cadascun serveixen per coses diferents.
- El numerador indica el nombre de pulsacions que té cada compàs, és a
dir, quantes pulsacions hi pot haver entre dues línies divisòries.
Exemple:
Numeradors
> > >
1 2 1 2 3 1 2 3 4
El denominador representa la figura rítmica que omple cada pulsació.
2-Busquem el compàs. Escolta les següents peces musicals i escriu en
cada casella si el compàs de les audicions és binari, ternari o quaternari. No
sempre és fàcil trobar el compàs d’una peça, però l’accentuació de les
audicions que escoltaràs és força ordenada i regular.
“ “The Rebel Spell”. In theHellofPatchinco. Mano Negra
“Marxa turca”. Sonata per a pianonúm.11. W.A. Mozart.
A19
A20
0
38
“Youain’ttheFirst”,. UseyourIllusion. Guns ‘N’ Roses.
“RaindropsKeppfalling on myhead” de Burt Bacharach, de la
pel·lícula “Dos homes i un destí”.
“Harry Limetheme” d’Anton Karas, de la pel·lícula “El tercer home”
“Tema de Lara” de Michelle Karre, de la pel·lícula “Doctor Zhivago”
“Moonriver” de Henry Mancini, de la pel·lícula “Esmorzar a
Tiffany’s”.
A21
0
A22
0
A25
0
A24
0
A23
0
39
ACTIVITATS
3.- Compta les pulsacions de cada compàs i escriu en el rectangle el
compàs corresponent
4.-Resol les següents equivalències tenint en compte la següent sèrie:
1 Rodona – 2 Blanques – 4 Negres – 8 Corxeres – 16 Semicorxeres
2 Blanques =______ Negres
1 Rodona = ______Corxeres
8 Semicorxeres = ______Negres
4 Negres = ______Blanques
5.-Posa les línies divisòries als següents fragments musicals
40
6.-Esbrina el compàs en què estan escrits aquests fragments.
7.-Marca l’opció correcta.
41
4.2 MELODIA
MELODIA
EL DISSENY DE LA LÍNIA MELÒDICA
El disseny de la línia melòdica és la forma que té
Què és la melodia?
Una melodia és la
successió de sons de
diferents altures que
expressen una idea
musical
La successió de sons
forma la línia
melòdica del tema
musical
Els sons que formen la
línia melòdica
provenen d’una escala
Cada cultura té les seves escales
Quina importància té la
melodia?
La melodia és l’element de la
música més característic, és el
que recordem més. A vegades
no ens la podem treure del cap,
l’escoltem per dins.
Les persones tenim audició
interior, podem escoltar una
melodia “per dins”.
Una melodia es pot classificar
segons:
El disseny És la forma de la
línia melòdica. Els caps de les
notes formen una línia invisible
El registre És l’altura on es
mou la línia melòdica. Pot ser
una melodia més greu o més
aguda
L’àmbit És la distància entre el
so més greu i el més agut
L’estructura És la manera com
s’organitza en temes, motius i
frases
Trencada: Línia
melòdica que fa
molts salts entre
les notes
Ondulada: Línia
melòdica que es
mou per notes
pròximes
Direccional:
Línia melòdica
que va de l’agut al
greu o al revés
Repetida: Línia
melòdica que fa
servir moltes notes
repetides
42
8.- Has jugat mai a unir amb una línia de llapis uns punts numerats?.
Quan acabes, t’adones que els punts que abans semblaven dispersos pel
paper han format un dibuix. Llavors es fa evident la relació que hi ha entre
ells.
Fes aparèixer la línia que dibuixen les melodies següents, unint les
notes amb un sol traç i escriu a quina creus que correspon
T (trencada) O(ondulada) D (direccional) R (repetida)
43
LES NOTES
Com ja saps, per representar l’altura dels sons musicals fen servir un sistema
gràfic de cinc línies i quatre espais que anomenem pentagrama
Les línies i els espais es numeren de baix a dalt. Les notes s’escriuen tant en
els espais com en les línies, és a dir, en aquest darrer cas les línies les
travessen.
Per denominar les notes que s’escriuen en el pentagrama fem servir la clau de
sol en la segona línia. Aquesta clau indica que la nota travessada per la segona
línia és sempre un sol.
Per identificar l’altura dels sons fem servir una sèrie de set síl·labes que es
pot ampliar tant per dalt com per baix, per poder donar nom a tots els sons
possibles.
DO RE MI FA SOL LA SI
SI LA SOL FA MI RE DO
Per escriure correctament els pals de les notes has de tenir en compte el
següent:
44
Hi ha algunes notes que surten del pentagrama, són les anomenadeslínies
addicionals
9.- Escriu el nom de les notes següents.
10.- Corregeix els errors que trobis i canvia el nom de la nota
corresponent
La Re’ Si Sol sol Do Mi Fa Fa’ La Sol Fa
4.3 HARMONIA
L’harmonia és un element bàsic de la música,
conjuntament amb el ritme i la melodia.
És la combinació de notes que sonen de manera
simultània (a la vegada)
Així com la melodia es considera el
component horitzontal de la música, l’harmonia és el
seu component vertical. Quan dos o més sons sonen
junts poden crear dos tipus de sensacions
sonores: fusió(CONSONANT) i tensió(DISSONANT).
La sensació de fusió la crea la combinació dels sons que provoquen un estat de
repòs . Per contra, la sensació de tensió la crea la combinació dels sons que
provoquen un estat d’alerta que cal resoldre.
45
L’harmonia és l’art que ens ensenya a combinar sons diferents per tal que sonin
a la vegada i de manera adient.
Escolta les següents mostres de fusió (CONSONANT) i de
tensió (DISSONANT). Digues de quina sensació es tracta en
cada cas.
1.- 2.- 3.-
4.- 5.- 6.-
A26
0
46
ACTIVITATS DE REPÀS
11.- Explica què és la pulsació?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
12.-Defineix el ritme
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
13.-Per a què serveix l’indicador de compàs?. Especifica les funcions
del numerador i del denominador
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
14.- Quins són els compassos més habituals?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
15.- Què és una melodia?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
16.- Explica els quatre dissenys bàsics de línies melòdiques
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
47
17.-Defineix el concepte d’harmonia
__________________________________________________________
__________________________________________________________
18.- Explica quines sensació ens dóna un so consonant i quina un so
dissonant
__________________________________________________________
__________________________________________________________
19.-Escriu el nom de les següents notes
20.- Escriu al pentagrama les seqüències musical següents en clau de
sol en segona línia tenint en compte que cada lletra és la inicial de la
nota:
21.- Dibuixa les següents notes al pentagrama
48
22.- Escriu el nom i el valor de les següents notes, fixa’t en
l’exemple:
23.- Escriu el nom de les notes
24.- Posa les línies divisòries als següents fragments musicals
49
25.- Compta les pulsacions i escriu en el rectangle el compàs
corresponent
26.- Completa els següents compassos amb figures diferents
50
27.- Fes un esquema del que has après en aquest tema
51
MUSESCORE “Melodies estel·lars”
En aquesta activitat utilitzareu les constel·lacions per compondre una melodia,
i les estrelles es convertiran en les notes musicals. Per a realitzar aquesta
activitat seguireu les següents passes:
1. Calqueu el pentagrama sobre el paper vegetal.
2. Escolliu una constel·lació d’ entre les diferents opcions donades.
3. Calqueu la constel·lació sobre el primer compàs del pentagrama, amb
l’orientació que vulgueu. Utilitzeu llapis.
4. Torneu a fer el mateix per cada un dels tres compassos restants,
canviant l’orientació de la constel·lació i/o invertint-la.
5. Assigneu un so a cada estel, fent ajustos si cal.
6. Determineu la durada de cada so en funció de la distància entre els
estels.
7. Utilitzeu el programa Musescore per crear un àudio de la vostra melodia
estel·lar.
Per aprendre a passar la melodia creada a l’editor de partitures Musescore
haureu de visualitzar primer el següent tutorial:
https://blokisons.wordpress.com/?s=musescore
Una vegada finalitzada la melodia l’haureu de guardar i compartir amb mi.
ACTIVITAT TIC 3
52
La veu és l’ instrument més antic i perfecte que l’home posseeix. Amb la veu,
es pot parlar i comunicar-se amb altres persones. Els òrgans que intervenen en
l’emissió de la veu són els següents:
L’aire entra per les fosses nasals, passa per la laringe, la tràquea i
finalment arriba als pulmons.
Un cop omplerts els pulmons, amb l’ajuda del diafragma, l’aire surt amb
força fent el mateix camí però en sentit invers. Quan arriba a la laringe,
la seva força fa vibrar les cordes vocals.
Els ressonadors són diferents cavitats que tenim a diferents parts dels
nostre cos (nas, boca, cap) i amplifiquen el so originat a la laringe.
Cervell
1.-Explica amb les teves paraules perquè quan deixem anar l’aire en la
respiració no emetem cap so i en canvi quan parlem o cantem si. Com pot
ser que si l’aire fa el mateix recorregut, en un cas hi ha so i en l’altre no?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
_________________________________________________________
8
8
UNITAT 5 / LA VEU HUMANA
53
Però la veu no s’utilitza només per parlar, també es pot fer servir per cantar.
El cant és una forma d’expressió musical i en totes les cultures l’han utilitzat
amb finalitats diverses: invocar déus, expressar sentiments, etc.
Escolta aquests quatre fragments musicals , en què s’utilitzen
recursos vocals diferents, i explica tot allò que fa la veu.
1.-
2.-
3.-
4.-
Per cantar bé és important vocalitzar, articulant molt bé totes les síl·labes que
pronunciem per tal que el missatge sigui entenedor. També és fonamental
respirar correctament per tal d’aconseguir una capacitat pulmonar bona i
controlar la quantitat d’aire que entra o surt.
La respiració inclou tres fases:
A27
0
54
Per parlar i cantar amb veu clara, entonada i no forçada, com fan els cantants,
els actors i les actrius, cal tenir necessàriament una bona tècnica vocal.
En l’emissió de la veu hi intervenen tres processos: la respiració, la producció
del so i l’amplificació.
1. En la respiració, en primer lloc s’agafa l’aire (inspiració) i després
s’expulsa (expiració). Entre aquestes dues fases es pot controlar la
sortida de l’aire. La tècnica vocal es basa en controlar la inspiració, la
retenció i l’expiració.
2. Quan l’aire surt pels pulmons fa vibrar les cordes vocals a la laringe, i
d’aquesta manera es produeix el so.
3. Aquesta petita vibració de les cordes vocals s’amplifica mitjançant el
propi cos, que actua com una caixa de ressonància. D’aquesta manera, la
veu treu partit de les cavitats de la caixa toràcica, la tràquea, la
laringe, el nas, la boca, el front i el crani. Utilitzant uns ressonadors
més que d’altres, s’aconseguiran registres de la veu diferents. Els
cantants poden fer servir el registre de cap o falset per a les notes
agudes i el registre de pit per les notes greus. També poden emprar
tots els ressonadors i fer que la veu soni impostada, o utilitzar la gola i
fer que la veu soni gutural.
Hi ha cantants que amb la força de la seva veu arriben a trencar el vidre d’una copa
55
Cantar i parlar són les dues possibilitats de la veu humana que més es fan
servir.
Quan es parla, es dóna a la veu un ritme i una entonació que depenen de
la intenció del missatge que es vol transmetre.
Quan es canta, en canvi, la veu ha de seguir el ritme i la melodia fixats
pel compositor/a de la peça musical
Quan es parla de música es dóna per fet que la veu sempre canta, però a
principis del s.XX es va començar a incorporar la veu parlada dins la música. Un
dels primers a experimentar amb aquesta tècnica va ser el compositor
austríac Arnold Schönberg (1874-1951). Aquesta tècnica s’anomena
Sprechgesang (cant parlat)
“L.Berio, Seqüència”
REGISTRES DE LA VEU HUMANA. El terme fa referència a com sona la veu
és a dir, a quin color té, i no s’ha de confondre amb la tessitura
-Veu natural: És la veu resultant de cantar sense la utilització de cap recurs
específic, sorgeixde manera espontània, acostumen a cantar d’aquesta manera
sobretot els cantants de pop
Taylor Swift - ShakeIt Off
-Veu gutural: La veu ressona dins la gola, a la part del darrere del paladar. En
l’audició, pots escoltar la cantant pop Shakira i el cantant Barry White. Els dos
tenen un timbre vocal molt peculiar, que es caracteritza per la veu engolada,
quasi empassada.
Shakira - Whenever, Wherever
V3
V4
V5
56
-Veu impostada: La veu utilitza els ressonadors
del crani (boca i nas) per fluir amb naturalitat,
sense estar forçada, i assolir el volum màxim
possible. Només amb la seva veu, sense ajuda
dels micròfons, es fan escoltar als teatres i auditoris.
Elina Netšajeva - La Forza
-Veu de falset: La veu ressona al cap, cristal·lina,
quasi artificial.
Michael Jackson- Black or white
-Veu de pit: La veu ressona al pit, esquinçada i
forçada al límit. Tots els cantaores de flamenc
fan ús de la veu de gola.
Camarón de la Isla – Soy Gitano
Escolta els diferents registres de la veu humana i ordena’ls segons vagin
apareixent.
1.-
2.-
3.-
4.-
5.-
2.-Explica amb les teves paraules quin estil de veu t’ha agradat més i
quin menys. Per què?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
A28
A29
A30
A32
A31
V6
V7
V8
57
LA CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS
La tessitura és l’extensió de la veu que té cada persona, és a dir, l’altura dels
sons musicals que poden emetre les seves cordes vocals.
Segons la tessitura, la veu humana pot classificar-se en:
Veus blanques: Són les veus infantils. Com
que la laringe encara no s’ha desenvolupat
del tot, aquestes veus tenen un timbre
molt agut i semblant a les veus femenines.
Però només es tracta d’una fase
passatgera, ja que al llarg de l’adolescència
la veu experimenta tot un conjunt de
canvis importants.
Veus femenines
-Soprano (aguda)
-Mezzosoprano (intermèdia)
-Contralt (greu)
Veus masculines
-Contratenor (sobreaguda)
-Tenor (aguda)
-Baríton (intermèdia)
-Baix (greu)
58
LES VEUS FEMENINES
Les veus femenines solen ser més agudes que les veus masculines. I això es
produeix, com ja hem estudiat, perquè les cordes vocals són generalment més
curtes. Les veus femenines es classifiquen, de més agudes a més greus, en:
soprano, mezzosoprano i contralt
SOPRANO: És la veu més aguda de dona, tant si es parla com si es canta. Hi
ha nombrosos exemples, les actrius Nicole Kidman, Penélope Cruz, les cantant
de música moderna Madonna i Rosario i les cantants líriques Ainhoa Arteta i
Montserrat Caballé
Ainhoa Arteta Britney Spears Whitney Houston
Ària de la Reina de la nit de la Flauta Màgica de Mozart
MEZZOSOPRANO: És la veu de dona de registre intermedi, tant si es parla
com si es canta. Hi ha nombrosos exemples, l’actriu Belén Rueda, la cantant
Marta Sánchez, i les cantants líriques Cecilia Bartoli i Teresa Berganza
Adele Marta SánchezCeciliaBartoli Teresa Berganza
MarijanaMijanović -Empio, Dirò, Tu Sei - George Frideric Handel
V9
10
59
CONTRALT: És la veu més greu de dona, tant si es parla com si es canta. Hi
ha nombrosos exemples, l’actriu Amparo Baró, la cantant moderna Alaska i la
cantant lírica Fedora Barbieri
AmyWinehouse
Amparo Baró Alaska
Alaska.Ni tu ni nadie
LES VEUS MASCULINES
Les veus masculines es caracteritzen perquè són més greus que les veus
femenines. Com ben segur que recordes, això es produeix perquè les cordes
vocals dels homes són una mica més llargues. Les veus masculines es
classifiquen, de més agudes a més greus, així: tenor, baríton i baix
TENOR: És la veu més aguda d’home, tant si es parla com si es canta. Uns
quants exemples són els actors Antonio Banderas, Orlando Bloom, els cantants
de música moderna Juanes i Michael Jackson i els cantants lírics Luciano
Pavarotti, Plàcido Domingo i Josep Carreras
Michael Jackson Juanes Luciano Pavarotti
Nessun dorma, Turandot
V11
V12
60
BARÍTON: És la veu de registre intermedi d’home, tant si es parla com si es
canta. Uns quants exemples són; l’ actor Javier Bardem, el cantant de música
moderna Miguel Bosé i Joan Pons com a cantant líric
Ricky Martin Miguel Bosé Joan Pons
Largo al factotum, El barbero de Sevilla
BAIX: És la veu més greu d’home, tant si es parla com si es canta. Uns quants
exemples: l’actor Russel Crowe, el cantant modern Tom Waits i el cantant líric
Samuel Ramey
Russel Crowe Tom Waits Samuel Ramey
Oh Issis und Osiris, La flauta màgica
Escolta i classifica les veus següents entre soprano,
mezzosoprano i contralt
1 2 3 4 5 6
Escolta i classifica les veus següents entre tenor, baríton i baix
1 2 3 4 5 6
V13
V14
A33
A34
61
LES AGRUPACIONS VOCALS
Hi ha moltes possibilitats de combinar les veus.
Una de les més freqüents és el grup format
per dos solistes de diferent tessitura; d’aquesta
agrupació en diem duo. Podem anar augmentant
el nombre de cantaires formant grups de tres,
quartets, quintets, etc.
DUET: Format per dos cantants d’igual o diferent tessitura
Andrea Bocelli i Marta Sánchez - Vivo por ella
TRIO: Format per tres cantants d’igual o diferent tessitura
Los 3 Tenores- O SoleMio
QUARTET:Format per quatre cantants d’igual o diferent tessitura
Il Divo – Hallelujah
QUINTET: Format per cinc cantants d’igual o diferent tessitura
Pentatonix – White Winter Hymnal
Les corals (o cors) són les agrupacions més nombroses. N’hi ha de diferents
tipus segons la seva composició:
COR INFANTIL: Format per nens i /o nenes (ves blanques)
Les Choristes - ''VoisSur Ton Chemin''
V19
V15
V16
V17
V18
62
CORS DE VEUS IGUALS: Format només per homes o dones
SoundSix - Bang, Bang
Nearer, MyGod, to Thee — BYU Vocal Pointfeat. BYU Men's Chorus
COR DE CAMBRA: Es tracta d’una agrupació vocal mixta de fins
aproximadament vint cantants
Give Me One Reason - In Crescendo
COR DE VEUS MIXTES: Agrupació de mínim 20 components, homes i
dones conjuntament, agrupats en quatre seccions, sopranos, contralts, tenors i
baixos, col·locats d’esquerra a dreta d’agut a greu. Per garantir que tothom vagi alhora i que les veus estiguin equilibrades cal un director.
Una coral pot cantar amb alguna agrupació instrumental que l’acompanyi o bé sola. Quan
una veu canta sense acompanyament instrumental diem que el cant és a capella.
He trusted in God. Messies Haendel
V21
V22
V23
V20
63
3.- Escolta els següents 6 exemples i tria l’opció correcta.
Cor de veus blanques, solista, duo, quartet, trio, cor mixt.
Audició Opció
1
2
3
4
5
6
A35
A36
A37
A38
A39
A40
64
ACTIVITATS DE REPÀS
4.- Què són les cordes vocals?. Quin paper juguen en la producció de la
veu?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
5.- Realitza una petita redacció explicant amb les teves paraules el
procés de l’emissió de la veu
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
6.- Tria un dels registres que s’utilitza per cantar i explica’l. Anomena
algun/a cantant que l’utilitzi
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
7.- Anomena de més agut a més greu la classificació de les veus
humanes segons la seva tessitura
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
65
8.- Fes un esquema del que has après en aquest tema
66
Fem de músics “La Música i el Planeta B”
La música sempre ha estat una eina molt important per transmetre missatges i
sensibilitzar al públic. Hi ha músics que composen les seves cançons amb la
intenció de fer visibles situacions de desigualtats i d’injustícies.
Una de les causes que apareix en moltes cançons és la defensa del Planeta,
molts músics han escrit temes per fer conscienciar la gent de la necessitat de
cuidar-lo. Grups com Manà, Els Pets, Sau o Joan Manuel Serrat han composat
cançons pensant en aquet fet.
A continuació us presentem un tema del ja desaparegut grup SAU que ens
parla de la cura del planeta, per escoltar-lo podeu accedir al youtube
introduint el títol de la cançó.
AIXÒ ES POT SALVAR
Sau
Poder viure a prop d´ aquest camí poder beure l´ aigua d´ aquest riu sentir la pluja com cau i ens mulla i tenir-te al meu costat agafant-te de la mà per si no ho podem fer demà.
Veure els arbres créixer cap el cel i saber que res no els pararà. Voldria escriure que això canvia i aquest món es pot salvar però em temo que tot això se’n va.
Obro els ulls, miro al meu voltant i veig com tot això s´ acaba. Si algú em volgués explicar per què ningú no ho vol intentar. Però això es pot salvar.
Si algú em pogués explicar Obro els ulls, miro al meu voltant per què els rius estan contaminats i veig com tot això s´ acaba. per què la mar és un abocador Si algú em volgués explicar per què quantes espècies ja s´ han carregat ningú no ho vol intentar. i el fill de puta que cremi aquests boscos Però això es pot salvar. que li tallin les mans potser així no els cremaran.
ACTIVITAT TIC 4
67
1. Llegiu la lletra de la cançó en grups i feu-ne una petita reflexió
després expliqueu per escrit (entre 5 i 8 línies) quin creieu que és
el missatge de la cançó
2. Ara haureu de fer una recerca per poder realitzar un petit escrit
explicant la història del grup SAU, els seus components i l’estil de
música amb el qual els podem relacionar
68
Per continuar amb el treball de relació dela música
amb la defensa del planeta us proposem dues
opcions, n’haureu de triar una i presentar-la per
grups a la resta de la classe:
OPCIÓ A:
Busqueu la lletra d’una cançó d’algun grup que ens parli de la sostenibilitat
del Planeta o d’algun aspecte relacionat amb ell.
Haureu de fer una presentació a la resta de la classe incloent la següent
informació:
Informació del grup o cantant que l’ha creat
Explicar l’estil de música de la cançó
Explicar el missatge de la cançó
I l’haurem de poder escoltar a classe tot seguint la lletra.
OPCIÓ B:
Trieu una cançó que agradi a tots els membres del grup. Una vegada la
tingueu buscareu la seva base instrumental....i ara és el moment de
“tunejar-la”!!!!!!!!
Canvieu la lletra original i adapteu-ne una de nova que haureu creat junts i
que tractarà d’algun aspecte relacionat amb la cura i la sostenibilitat del
Planeta.
Una vegada fet, l’haureu d’escriure i presentar-la al grup tenint en compte
que:
L’heu d’interpretar amb la música original (haureu de buscar al seva base
instrumental, és a dir, la versió karaoke) la podeu interpretar tots
junts a classe o fins i tot us podeu gravar prèviament i mostrar-la a
classe.
Haureu d’acompanyar la presentació amb una explicació del grup que la
interpreta originalment, una petita història del grup, estil de música....
No oblideu explicar quin ha estat el missatge que heu volgut transmetre
amb la lletra que heu creat.
69
UNITAT 6 / ELS INSTRUMENTS MUSICALS
Oi que una música sona de manera diferent si l’interpreta un violí o una
guitarra? Això és perquè cada instrument té un color característic que el
distingeix dels altres. Aquesta qualitat del so és el que anomenem timbre.
El timbre d’un instrument, la seva sonoritat, depèn de molts factors: la
seva forma, el material amb què ha estat fabricat, com produeix el so, etc.
Els diferents instruments que han anat sorgit al llarg de la història s’han
agrupat en famílies. Per fer aquestes famílies s’ha tingut en compte quina
part de l’ instrument és la que vibra. Recorda que el so (i la música) són només
vibracions.
La classificació dels instruments és la següent:
INSTRUMENTS DE CORDA
(CORDÒFONS)
FREGADA
PERCUDIDA
PINÇADA
INSTRUMENTS DE VENT
(AERÒFONS)
METALL
BROQUET
FUSTA
CANYA
DOBLE
SIMPLE
BISELL
INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ
MEMBRANÒFONS
IDIÒFONS
INSTRUMENTS ELECTRÒFONS
ELECTRÒNICS
ELÈCTRICS
70
ELS INSTRUMENTS CORDÒFONS
El so dels cordòfons s’obté per mitjà de la vibració d’unes cordes tensades.
A l’orquestra, formen la secció més nombrosa. Inclou instruments de corda
fregada, puntejada o percudida.
Presentació cordòfons
CORDÒFONS FREGATS: El so d’aquest grup d’instruments s’obté
mitjançant la vibració de la corda en fregar-la i a vegades pinçar-la.
Tenen una caixa de ressonància visible. Les cordes es freguen amb un
arquet que té una vara de fusta
Els instruments més representatius d’aquest grup són:
Presentació violí
Presentació violoncel i
contrabaix
Paganiana de Paganini
1.- Després de veure el vídeo de la presentació del violí, respon les
següents qüestions:
Quin és el material que vibra?
De quins materials estan formats els arquets del violí?
Què necessita l’arquet del violí per tal de produir un bon so?
V24
V25
V26
V27
71
Quin objecte facilita la subjecció de l instrument?
Quina funció tenen les clavilles de l’ instrument?
Com s’anomenen els botons metàl·lics que serveixen per acabar d’afinar l’
instrument?
Quin element transmet les vibracions a la caixa de ressonància?
Anomena dues de les tècniques utilitzades per a fer sonar el violí
CORDÒFONS PINÇATS:
El so d’aquest grup d’instruments s’obté mitjançant la vibració de la corda en
pinçar-la. Tenen una caixa de ressonància visible. Les cordes s’acostumen a
pinçar amb els dits o amb pua
Els instruments més representatius d’aquest grup són:
Asturias. Albéniz
V28
72
CORDÒFONS PERCUDITS: El so d’aquest grup d’instruments s’obté
mitjançant la vibració de la corda en percudir-la. Alguns instruments
d’aquest grup són:
Presentació Piano
2.- Després de veure la presentació del piano, respon les següents
qüestions:
Quins dos tipus de piano existeixen?
Quin és el material que hi vibra?
Quina funció té el teclat del piano?
Què passa quan s’acciona el pedal dret del piano?
Explica de quines maneres diferents podem tocar el piano
V29
73
1.-Escolta els fragments musicals següents i assenyala a quin
grup dels cordòfons creus que pertany cada un. Pots identificar
de quin instrument es tracta?
Corda Fregada Corda pinçada Corda Percudida
Fragment 1
Fragment 2
Fragment 3
ELS INSTRUMENTS AERÒFONS
En els instruments de vent, el so es produeix per la vibració d’una columna
d’aire a l’interior d’un tub. Com més curt és el tub, i per tant, la columna
d’aire, més agut és el so. La classificació dels instruments de vent en fusta i
metall resulta un xic confusa, perquè avui en dia els instruments de vent-
fusta no sempre es fabriquen amb aquest material. Però la classificació es
manté per la sonoritat característica de cada grup. Diferenciarem entre tres
famílies: instruments de bisell, de broquet i de canya
BISELL:El bisell és un sistema de producció de so en un grup
d'aeròfons, consistent en una aresta esmolada que es troba a
l'embocadura de l' instrument, a l' inici del tub sonor. La seva funció és
tallar el flux d'aire que hi insufla l' instrumentista. D'aquesta manera,
aquest entra en vibració. Una part de l'aire queda desviat cap a
l'exterior del tub i una altra, menor, entra al tub i produeix el so
resultant.
Formen part d’aquest grup tot el grup de les flautes
A41
74
Presentació
Flauta Travessera
Flauta dolça Flauta de pa Flauta travessera
3.- Després de veure la presentació de la flauta travessera respon
les següents qüestions:
De quin material estaven fetes les antigues flautes?
Quin és el material que vibra?
De quantes parts està composta la flauta travessera? Com s’anomenen
aquestes parts?
Quants forats té la flauta travessera?
CANYA SIMPLE O CANYA DOBLE: Una llengüeta de canya és una o
dues tires fines, en un principi de canya, que es fa vibrar per produir
música.
Les canyes o llengüetes simples són usades, des de fa més de 4.000
anys, per a instruments variats de vent. L'utilitzen el clarinet i
el saxòfon entre els instruments de l'orquestra
Clarinet Saxòfon Oboè Fagot
Presentació clarinet Presentació Fagot El vol del moscard
V30
V31 V32 V33
75
4.- Després de veure la presentació del clarinet i del fagot respon
les següents qüestions:
Quin dels dos instruments és un instrument de canya doble?
De quantes parts està format el clarinet?
Què és el que fa vibrar l’aire que passa pel fagot?
Quin dels dos instruments acostuma a tocar passatges musicals de to
burlesc?
Un cas especial: l’orgue.
L’orgue és un instrument aeròfon. La part de l’ instrument que sona són els
tubs. Cada un d’ells produeix una sola nota. Hi ha tubs de moltes formes i
mides diferents, però tots produeixen el so gràcies a un bisell o a una inxa
lliure. L’orgue es toca per mitjà de diversos teclats manuals i un teclat per als
peus (pedaler).
Tocata i Fuga en rem de Johann Sebastian Bach
V34
76
EMBOCADURA O BROQUET: Els instruments estan fabricats amb
aliatges de metall. Per poder obtenir amb comoditat notes d’altures
diferents, disposen de pistons. L’embocadura té forma d’embut i l’
intèrpret fa vibrar la columna d’aire directament amb els llavis,
l’embocadura no entra a la boca. Algun dels instrument més
representatius són:
TROMPETA TROMBÓ
Presentació Trompeta
Presentació Trombó Vares
TROMPA TUBA
Mira uns fragments del concert “Metàl·lics” i contesta les
següents preguntes.
6.-Digues l’ordre en què surten els 5 instruments a l’escenari.
V35
V36
V37
77
5.-Després d’escoltar per separat la flauta, l’oboè, el
clarinet i el fagot, mira un fragment de la pel·lícula
d’animació “Pere i el llop” (que va guanyar l’Oscar el
2008) i que la seva banda sonora és d’un altre gran
compositor del segle XX, el rus Sergei Prokofiev.
Omple la graella sobre quins instruments descriuen cada
personatge i a quines famílies instrumentals
corresponen
Personatge Instrument Família i grup instrumental
Pere
Ocell
Ànec
Avi
Gat
Llop
Caçadors
V38
78
ELS INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ
Podem classificar els instruments de percussió en: idiòfons i membranòfons.
IDIÒFONS: Els idiòfons són aquells instruments en què el material que
vibra és el propi cos de l’ instrument. El procediment pel qual els fem
sonar pot ser: percudint, puntejant o fregant.
Xilòfon d’orquestra Kalimba
Vibràfon i piano Mayumanà
Harmònica de vidre
MEMBRANÒFONS: Els membranòfons són aquells instruments en què el
material que vibra és una membrana tensa. En funció de com es produeix
el so diferenciem entre membranòfons percudits, fregats o bufats.
Presentació membranòfon Hiphopdummers
Cuica Boghran
Escola de tambors
V42
V41
V40
V47
V39
V43
V46
V48 V45
V44
79
ELS INSTRUMENTS ELECTRÒFONS
Aquesta família instrumental és, evidentment, la més recent de totes. El
domini de l’electricitat és una innovació aconseguida durant el segle XX que ha
obert un gran ventall de possibilitats en àmbits molt diversos. Només cal
pensar que sense electricitat no existirien telèfons, llum elèctrica, cotxes,
televisió, ordinadors,...
També en el camps de la música, l’electricitat ha permès crear un seguit
d’instruments amb possibilitats sonores realment noves, són els anomenat
electròfons, que dividirem en dos grups: els elèctrics i els electrònics
INSTRUMENTS ELÈCTRICS:
Aquests instruments són instruments d’altres famílies als quals s’ha
afegit un sistema d’amplificació
Violí elèctric i beatbox
Guitarra elèctrica
Viva la vida
INSTRUMENTS ELECTRÒNICS:
En aquests instruments, el so es produeix per mitjans totalment
electrònics (circuits, memòria insformàtica....)
Pet Shop Boys
-GoWest-
V51
V49
V50
V52
80
ACTIVITATS DE REPÀS
7.- Quina és la raó per la qual un instrument sona diferent d’un altre?
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
8.-Quina família d’instruments creus que va ser l’última que va
descobrir l’home. Per què?
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
9.-Com es produeix el so en els instruments anomenats cordòfons?
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
10.-Com s’anomenen aquells instruments en els quals el so es produeix
per la vibració d’una columna d’aire?
_______________________________________________________
11.- Especifica els grups d’instruments cordòfons que existeixen i posa
algun exemple de cada grup
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
81
12.-A quin grup pertanyen els instruments que sonen gràcies a una
canya?
_________________________________________________________
13.- Què és un bisell?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
14.- Quina diferència hi ha entre un instrument elèctric i un
electrònic?
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
15.-Quin és el funcionament de l’orgue i a quin grup d’instruments
pertany?
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
82
16.-Escriu el nom dels següents instruments i la família a la qual
pertanyen
___________________ ________________
____________________ ________________
____________________ ________________
____________________ _________________
83
17.- Fes un esquema del que has après en aquest tema
84
FLAUTA 1r ESO
DoñaCotifina (la-si)
Souvenir de valse(la- si)
1
2
3
85
Un ratón me persigue (sol-la-si)
Ballade(sol-la-si)
Jazz Doinua(sol-la-si)
1 2
3 4
86
Recordant París (sol-la-si-do’)
Totes les notes (do-re-mi-fa-sol-la-si-do’)
87
La clara fontana (sol-la-si-re`)
Indian song(re-mi-sol-la-si-re’)
4
3
5
2
1
6
A1
B1
C1
A2
B2
C2
88
Twist
Vois sur ton chemin - Los chicos del coro
A
B
89
Els Picapedra
Simphomix(sib)
90
Al Rico Vacilón
Joc de Trons (fa#)
91
I’m a believer (Shrek)
Yellow submarine(mi’)
92
Zaricots Boys
Mis calles llevan hacia ti
93
Pocahontas (fa’)