MÚSICA : “Nàpols i el Vesuvi”

Nàpols (en italià Napoli, en napolità Napule) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la capital de la regió de la Campània. Nàpols supera el milió d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a meitat de camí entre el volcà Vesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei. Nàpols té una gran riquesa històrica, artística, cultural i gastronòmica. El napolità és una llengua romànica (derivada del Llatí) ben diferenciada de l'italià.

A causa de la proximitat al mar, com la majoria de les ciutats banyades pel Mar Mediterrani, el clima de Nàpols en general és suau, amb poca diferència entre l'hivern i l'estiu. Gaudeix d'un clima mediterrani amb estius calorosos i secs, i les precipitacions es concentren al començament de l’hivern. Nàpols és la segona ciutat més assolellada d'Itàlia després de Salerno. Les característiques principals del relleu són el Golf de Nàpols i la carena muntanyosa del voltant de la ciutat, en la qual hi ha el Vesuvi.

El Vesuvi és una muntanya volcànica de Campània (Itàlia) a uns 12 km al sud-est de Nàpols. És famosa per l'erupció de l'any 79 dC. que va sepultar les vil·les romanes de Pompeia i Herculà. El Vesuvi propi té 1.277 m i el cim del Somma (l'antic cràter destruït per una erupció) 1.132 m. Té un cràter actiu i és l'únic volcà que es manté en activitat de l'Europa continental. Les seves rodalies són molt fèrtils i hi abunden les vinyes. La muntanya és un parc nacional des de 1996, i l'accés al cim del cràter està controlat i és de pagament. El 1880 es va concloure el primer funicular que pujava al Vesuvi, fet que va ser inspiració de la famosa cançó napolitana “Funiculì funiculà”. Va ser destruït per l'erupció de 1906. Es va reconstruir el 1909, però l'erupció de 1944 el va tornar a destruir i ja no ha estat reconstruït.

El crim organitzat napolità de caire mafiós és conegut com la Camorra. Tots els anys el 19 de setembre, aniversari de la mort de San Genaro, patró de la ciutat, es repeteix des de fa 400 anys la

liquació de la sang del sant, considerat com un miracle per l'Església. Nàpols és també la ciutat que va donar origen a la pizza. Els napolitans afirmen que la "pizza autèntica" només es pot trobar a la seva ciutat. La salsa napolitana (a base de tomàquet i verdures) és, amb seus gelats, una altra cosa per la qual és coneguda la ciutat arreu del món. Alguns napolitans famosos han estat entre d’altres: Gian Lorenzo Bernini (escultor, arquitecte i pintor), Enrico Caruso (tenor), Totò (actor), o els futbolistes Fabio i Paolo Cannavaro.

“LA CANZONE NAPULETANA”

La “Canzone Napuletana” o Cançó Napolitana, és un tipus de cançó popular originalment composada per a una veu masculina , cantada en idioma Napolità i que expressava situacions quotidianes, així com sentiments personals com el lament d’un amant a l’estil d’una serenata. A aquest gènere tradicional pertanyen cançons tant conegudes com “Funiculì Funiculà”, “Santa Lucia”, “O sole mio”, o “Torna a Surriento”.

“Funiculì Funiculà”

"Funiculì, Funiculà" és una cançó escrita pel periodista italià Peppino Turco i adaptada a la música pel compositor italià Luigi Denza en 1880. Va ser composada per a commemorar la obertura del primer funicular del Mont Vesuvi, i des del primer moment va tenir un enorme èxit. Avui dia és una de les cançons napolitanes més conegudes. La seva lletra en napolità diu:

Aieressera, oì nè, me ne sagliette, tu saie addò? Addò 'stu core 'ngrato cchiù dispietto farme nun pò! Addò lo fuoco coce, ma si fuie te lassa sta! E nun te corre appriesso, nun te struie, 'ncielo a guardà!...

Jammo, jammo 'ncoppa, jammo jà, (x2) funiculì, funiculà, funiculì, funiculà!'Ncoppa, jammo jà,funiculì, funiculà!

Nè... jammo da la terra a la montagna! No passo nc'è! Se vede Francia, Proceta e la Spagna...

Io veco a te! Tirato co la fune, ditto 'nfatto, 'ncielo s’va.. Se va comm' 'à lu viento a l'intrasatto, guè, saglie sà!

Jammo, jammo 'ncoppa, jammo jà, (x2) funiculì, funiculà, funiculì, funiculà!'Ncoppa, jammo jà,funiculì, funiculà!

Se n' 'è sagliuta, oì nè, se n' 'è sagliuta la capa già! È gghiuta, pò è turnata, pò è venuta... sta sempe ccà! La capa vota, vota, attuorno, attuorno, attuorno a te! Sto core canta sempe nu taluorno Sposammo, oì nè!

Jammo, jammo 'ncoppa, jammo jà, (x2) funiculì, funiculà, funiculì, funiculà!'Ncoppa, jammo jà,funiculì, funiculà!

Ahir a la tarda, oh noia meva, vaig anar,tu ja saps on?On aquest ingrat cor teu ja no pot, no, pesar-me més!A on el foc ja crema, però si fuges,et deixa anar!Si no et segueix, no et crema, al menys ara podràsveure el cel!‘nem-hi, ‘nem-hi, ‘nem-hi cap allà! ‘nem-hi, ‘nem-hi, ‘nem-hi cap allà!

funiculì, funiculà, funiculì, funiculà!‘Nem-hi cap allà,funiculì, funiculà! (x2)Anem des d’aquí baix fins allà dalt de tot,sens’ caminar! Puc veure França, Espanya, i fins a Pròcida,i a tu també!Empès per una soga, en un tres i no res,‘nem cap el cel!Anem de pressa com el vent, anem!, anem!junts allà dalt! ‘nem-hi, ‘nem-hi, ‘nem-hi cap allà! ‘nem-hi, ‘nem-hi, ‘nem-hi cap allà! funiculì, funiculà, funiculì, funiculà!‘Nem-hi cap allà,funiculì, funiculà! (x2)Ja som, oh noia, som aquí a dalt de tot,ja hem arribat!Ha anat, carrega gent, torna a pujar a dalt,ja ha tornat!El cim és buit, ben buit, i tot junts caminem,junts al voltant!T’estimo, oh noia, t’ho prometo, vinga, va,casem-nos ja!‘nem-hi, ‘nem-hi, ‘nem-hi cap allà! ‘nem-hi, ‘nem-hi, ‘nem-hi cap allà! funiculì, funiculà, funiculì, funiculà!‘Nem-hi cap allà,funiculì, funiculà! (x2)

“Santa Lucia”

“Santa Lucia” és una altre cançó tradicional napolitana. Va ser composta per Teodoro Cottrau (1827-1879), el qual la va publicar a Nàpols el 1849, traduint-la del napolità a l’italià. La lletra de la cançó ens parla de la bella vista de la badia de Nàpols que es pot veure des del barri mariner de Santa Lucia, en forma del convit que ens fa un mariner a la seva barca per a fer un tomb amb ell per a gaudir de la fresca del capvespre. Aquesta cançó la va fer molt famosa el gran cantant d’òpera napolità Enrico Caruso (1873-1921), el tenor més important de la història, així com més recentment Elvis Presley, el qual la va enregistrar al 1965 pel seu disc “Elvis for Everyone”.

Sul mare luccica l’astro d’argento.Placida è l’onda, prospero è il vento.Venite all’agile barchetta mia,Santa Lucia! Santa Lucia!

Con questo zeffiro, così soave,Oh, com’è bello star sulla nave!Su passegieri, venite via!Santa Lucia! Santa Lucia!

In fra le tende, bandir la cenaIn una sera così serena,Chi non dimanda, chi non desia.Santa Lucia! Santa Lucia!

Mare sì placida, vento sì caro,Scordar fa i triboli al marinaro,E va gridando con allegria,Santa Lucia! Santa Lucia!

O dolce Napoli, o suol beato,Ove sorridere volle il creato,Tu sei l'impero dell’armonia,Santa Lucia! Santa Lucia!

Or che tardate? Bella è la sera.Spira un’auretta fresca e leggiera.Venite all’agile barchetta mia,Santa Lucia! Santa Lucia!

Una possible versió en català de la cançó podria ser:

L’aigua tant plàcida i el vent propicitreuen al mariner tots els desficis.I canta a plena veu, amb alegria: “Santa Lucia, Santa Lucia!”

El zèfir, tant suau, infla la vela!Que n’és de bell, el mar! La nit, què és bella!Veniu, doncs, passatgers; correu feu via...“Santa Lucia, Santa Lucia!”

Oh Nàpols del meu cor, país dolcíssim,on tota cosa viu amb un somriure!Ets el més gran palau de l’harmonia...“Santa Lucia, Santa Lucia!”

Per què en dubteu “encar”? La nit és bella!La brisa ve del mar fresca i lleugera.Veniu a barquejar quan mor el dia...“Santa Lucia, Santa Lucia!”

http://www.delicious.com/turbulamusic