Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 1
1. Els dispositius portàtils
Podem definir els dispositius mòbils o portables com aquells aparells els quals són
fàcilment transportables a causa de la seva mida i el seu pes. Es tracta d'un tipus de
dispositius que existeixen des de fa relativament pocs anys, atès que les
tecnologies, a mesura que han anat avançant, han multiplicat les possibilitats dels
aparells alhora que aconseguien reduir les seves proporcions i establir preus
competitius fins al punt que podem dur eines de gran capacitat guardades dins
de qualsevol butxaca.
Aquests dispositius es caracteritzant per:
La seva portabilitat. Les seves petites proporcions i el seu minvat pes atorga a les
persones usuàries la possibilitat de dur‐los a sobre amb comoditat, podent‐los emprar
en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
L'entreteniment. Gran part dels dispositius portables actuals integren reproductors
multimèdia i permetent la visualització de, per exemple, música i vídeo.
La connexió. Molts dels dispositius actuals permeten connectar‐nos a Internet i
navegar‐hi.
Tipologia de dispositius portàtils
Telèfon mòbil: Actualment la majoria de telèfons mòbils són
intel∙ligents (smartphones) i destaquen per tenir la pantalla tàctil, un
sistema operatiu, un navegador, una càmera integrada que permet fer
fotos i vídeos, permeten la missatgeria instantània i estan preparats per
que s’hi instal∙li programari que ampli les seves funcions.
PDA: Poden navegar per internet, permeten enviar i rebre correu
electrònic, crear documents, gestionar una agenda personal. Es pot
sincronitzar les dades que s’hi emmagatzemin amb l’ordinador.
Actualment els telèfons mòbils intel∙ligents ja realitzen moltes de les
tasques pròpies de les PDA.
Tablet: És un dispositiu que té unes prestacions molt similars a les d’un ordinador però
que es presenta en una sola peça, sense teclat físic, amb un disseny pla, fi i compacte
que conté tots els components essencials pel seu funcionament
autònom. Disposa de pantalla tàctil, CPU, ports i connectors,
unitats d’emmagatzematge. La Tablet per excel∙lència és l’iPad, tot i
que actualment ja trobem més tablets al mercat.
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
Competència C-2
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 2
Netbook: S’anomenen també ultraportàtils i es caracteritzen pel seu
baix cost, la seva mida reduïda i la seva baixa potència. Per reduir el
seu pes no incorporen lectors de CD/DVD i no estan preparats per
l’edició de vídeos ni per usar jocs que disposin de gràfics pesants.
Estan pensats per navegar per Internet i utilitzar el programari
ofimàtic bàsic. Eren els portàtils que es van utilitzar en el projecte del Departament
d’Educació de la Generalitat mitjançant el qual s’entregava un portàtil a cada alumne.
Consola portàtil: Dispositiu pensat per jugar a videojocs, però que en
molts casos incorporen una connexió Wi‐Fi que permet que diversos
jugadors puguin interactuar. Permeten reproduir fitxers d’àudio i vídeo.
Càmera Digital: Permet capturar imatges i vídeos. La informació queda
emmagatzemada en la memòria interna pròpia de la càmera o en una targeta de
memòria extraïble (el més habitual). Per passar les fotografies de la
càmera a l’ordinador es pot fer mitjançant el cable USB o inserint la
targeta de memòria en el lector de targetes que actualment incorporen
la majoria d’ordinadors. En el cas de les càmeres de vídeo, aquestes
també poden incorporar un disc dur que permet gravar durant molt de temps i fer‐ho
en alta definició. Incorporen una pantalla LCD lateral per poder visualitzar la gravació.
L’ordinador ha de disposar d’un programari editor de vídeo per realitzar la captura de la
gravació.
Reproductor multimèdia: Pot emmagatzemar, organitzar i reproduir arxius d’àudio
(MP3) i normalment també de vídeo i fotos (MP4).
GPS: El Sistema de posicionament global, conegut vulgarment com a GPS és un sistema
de navegació per satèl∙lit que permet saber amb molta precisió la pròpia situació
geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé
qualsevol lloc de la Terra. És un Sistema Global de Navegació per
Satèl∙lit (GNSS) el qual permet determinar en tot el món la posició
d'una persona, un vehicle o una nau, amb una desviació de quatre
metres.
Configuració dels dispositius portàtils per treballar amb l’ordinador
Actualment, la majoria de dispositius portables comptem amb una connexió USB que
permet interactuar amb l'ordinador a través d'aquesta connexió. Generalment, no cal
fer cap tipus de configuració atès que la majoria de dispositius comptem amb una
tecnologia “Plug and play” ( que es podria traduir com “endollar i emprar”), que ens
permet poder utilitzar un dispositiu sense necessitat de configurar el nostre ordinador.
Per fer‐ho, cal que el nostre sistema operatiu suporti el dispositiu que volem
connectar. Alguns dispositius específics sí que requereixen la instal∙lació i configuració
d'un programari específic del fabricant. Si ens trobéssim en aquest cas, simplement
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 3
hauríem d'introduir el programari proporcionat junt amb el dispositiu, executar‐lo en
el nostre ordinador i seguir les instruccions que s'hi indiquin.
Dispositius portàtils per emmagatzemar i recuperar informació
La gran majoria de dispositius portables tenen una targeta de memòria que ens permet
emmagatzemar i recuperar informació. Malgrat aquest fet, existeixen una sèrie de
dispositius portables específicament dissenyats per a aquesta finalitat.
Les memòries USB o targetes de memòria. Actualment solen tenir una capacitat
d'entre 4 i 32 Gb.
Els discs durs externs. Es poden connectar al nostre ordinador mitjançant un
cable USB i tenen l'avantatge de disposar de gran capacitat per emmagatzemar
dades (actualment ja hi ha al mercat discs durs externs de 1.5 Tb a un preu
assequible). Una varietat dins d'aquest producte són els discs durs reproductors
multimèdia, els quals porten incorporat un programari que els permet reproduir
arxius desats en ells. Per exemple, si desem una pel∙lícula en un disc dur extern
reproductor multimèdia podem visualitzar‐la simplement connectant l'aparell a
una televisió.
Emprar el telèfon mòbil i l’ordinador
Entre el binomi mòbil‐ordinador sovint transferim informació d’un dispositiu a l’altre,
sent possible també la sincronització.
Podem connectar el telèfon mòbil a l’ordinador a través d’un cable USB, per Bluetooth
o introduint la targeta de memòria del mòbil en un adaptador específic, que ens
permetrà introduir‐la en el lector de targetes del nostre ordinador.
Generalment l’ordinador reconeixerà el mòbil com un dispositiu d’emmagatzematge
d’informació (llapis de memòria), i així copiar informació d’un dispositiu a l’altre és tan
fàcil com fer un “copiar i enganxar”. En alguns casos perquè l’ordinador reconegui el
mòbil i ens permeti interactuar amb ell, ens serà necessari instal∙lar el programari
específic del fabricant del mòbil.
Últimes tecnologies sobre tecnologia mòbil
Dins de la tecnologia mòbil, el camp amb més auge és el de la telefonia, la qual està
immersa en el desenvolupament de la seva quarta generació de terminals, concepte més
conegut amb les sigles 4G. Aquest concepte implica poder treure el màxim profit al nostre
aparell, tot aprofitant les possibilitats d'Internet alhora que combina altres usos i
tecnologies (com poden ser les “wi‐fi”).
Una altra línia de desenvolupament és la NFC (Near Field Communication), què és una
tecnologia sense fils que permet la interconnexió de dos dispositius simplement apropant‐
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 4
los, sense intervenció de l’usuari. Aquesta tecnologia permet pagar petites compres a
través del telèfon mòbil.
2. Tecnologia de la connectivitat
Podem definir una xarxa com un conjunt de dispositius electrònics (ordinadors,
impressores, servidors, …) connectats entre si (amb cables o sense cables) i que tenen
la possibilitat de poder comunicar‐se entre ells, per exemple mitjançant l'intercanvi de
dades.
En funció de l'ús i la distribució geogràfica, alguns dels principals tipus de xarxes són els
següents:
Una xarxa PAN (“Personal Area Network”). És una xarxa d'ús personal que cobreix
petits espais. Aquestes xarxes permeten intercanviar dades entre ordinadors i
perifèrics i altres dispositius quan es troben dins la mateixa zona, per exemple
utilitzant tecnologies “Bluetooth” o mitjançant infrarrojos.
Una xarxa LAN (“Local Area Network” o xarxa d'àrea local). És una xarxa ubicada dins
d'un mateix espai. Per exemple, s'utilitzarà una LAN per connectar els diferents
ordinadors d'una llar o els d'una empresa ubicada en un mateix edifici.
Una xarxa MAN (“Metropolitan Area Network”). És una xarxa que pot estar
distribuïda per diverses zones d'una mateixa ciutat.
Una xarxa WAN (“World Area Network”) fa referència a una xarxa interconnectada a
nivell mundial, la qual cosa implica una infraestructura molt més important que en els
tres casos anteriors.
Breu història d’Internet
La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament
de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer
node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET.
Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera
xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la
National Science Foundation (NSF) dels EUA.
Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el
projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners‐Lee inicià la creació de
l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a
la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.
Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.
Xarxes cablejades
Es tracta del mètode més tradicional. Al principi era l'única opció a l'hora de crear una
xarxa amb o sense accés a Internet. Implica una major inversió pel fet d´haver de
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 5
cablejar les sales, ja que cal crear un accés punt a punt al llarg de tot el tram entre el
lloc de treball fins a l'armari de comunicacions que contindria equips com l'enrutador i
el commutador.
Originàriament l'avantatge d'usar connexions amb cable proporcionava una major
rapidesa a l'hora de transmetre dades entre els elements d'una xarxa, alhora que
eliminava les interferències que podrien ocasionar altres elements “wi‐fi”.
Els cables més utilitzats són els cables de coure per distàncies curtes (interconnectar
ordinadors, perifèrics…) dintre d'un mateix espai físic, com pot ser un edifici. Per a
majors distàncies s'utilitzen els cables de fibra òptica.
Xarxes sense fils
Es tracta d'un mètode que permet que els diferents elements d'una xarxa estiguin
interconnectats entre sí i/o a la xarxa d'Internet, permetent l'intercanvi de dades,
sense necessitat d'un mitjà físic com és el cable.
Aquesta tecnologia es troba en contínua actualització aconseguint majors velocitats de
transmissió dia a dia. Com tot element sense cable, el seu principal avantatge radica en
la possibilitat de mobilitat dels diferents dispositius electrònics, els quals es poden
moure lliurement sense necessitat d'estar connectats físicament a un punt concret.
Per tal de poder‐nos connectar sense cables, és necessari la participació dels elements
anomenats punts d'accés (el router és un punt d’accés), que són antenes repetidores
de senyal. Aquests elements emeten senyals que són recollits pels diferents dispositius
inal∙làmbrics, com per exemple la tarja que porten integrada els ordinadors portàtils.
Tecnologies sense fils
Wi‐Fi (Wireless Fidelity): Tecnologia que es fa servir en una xarxa local sense fils
(WLAN)
WIMAX: És una de les tecnologies sense fils més avançades. La seva finalitat és
permetre la connexió a Internet sense utilitzar les línies de cablejat telefònic. El seu
abast pot arribar a 50 km.
Bluetooth: És una tecnologia indicada per a connexions de curt abast i que ens permet
interconnectar telèfons mòbils, ordinadors portàtils, càmeres digitals...
Infrarrojos: És una tecnologia en què cal que els dispositius estiguin propers i en visió
directa. S’utilitzen en ordinadors portàtils, telèfons mòbils.
GSM: És una tecnologia utilitzada en telefonia mòbil de segona generació (2G)
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 6
3G: És la tecnologia que correspon a la tercera generació de telefonia mòbil, també
anomenada UMTS (Universal Mobile Telecommunications System).
3. CONCEPTES AVANÇATS DE SISTEMES OPERATIUS
Compartir recursos en xarxa
Si tenim una xarxa local, és a dir, més d’un ordinador interconnectats, podrem
compartir recursos tant de maquinari (una impressora) com arxius i carpetes.
Compartir una carpeta
Per compartir una carpeta haurem de fer un clic sobre d’ella amb el botó de la dreta, i
en el menú contextual triar l’opció Propietats. A la pestanya Ús compartit fem clic a
Comparteix.
1
2
3. A la llista desplegable haureu d’escollir amb
qui voleu compartit: algun ordinador en concret
(us apareixerà el nom de l’ordinador), amb tots o
amb el Grup domèstic (en el cas d’estar creat).
3
Un cop hagueu escollit amb qui voleu compartir
cliqueu al botó Agregar.
4. Afegirà l’usuari o usuaris i llavors mitjançant
un desplegable ens demanarà que li diguem
quines possibilitats tindran aquests usuaris: si
només podran llegir o també podran editar.
Aquest desplegable també es permetrà eliminar
a l’usuari amb el que compartim, si volem
deixar de fer‐ho.
4
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 7
Compressió i descompressió de fitxers
Quan comprimint un fitxer el que fem és que ocupi menys espai. A Internet trobarem
que molts dels fitxers disponibles per ser descarregats estan comprimits, minorant així
el temps de descàrrega.
Que la compressió tingui més o menys èxit (aconsegueixi reduir molt la mida original
del fitxer o no) dependrà del format del fitxer: un fitxer TIFF és molt compressible
mentre que els fitxers JPEG redueixen molt poc la seva mida al ser comprimits.
Un fitxer comprimit no es pot utilitzar en aquest format de compressió, ja que només
és vàlida per a ser emmagatzemat o enviat per correu. Així doncs, abans de poder fer
servir l’arxiu haurem de descomprimir‐lo. Els formats de compressió més utilitzats són
el .zip (el seu compressor és el programa WinZip) i el .rar (el seu compressor
s’anomena WinRar).
Una de les funcionalitats més importants de la compressió és que ens permet
comprimir tota una carpeta (amb els seus arxius a l’interior). Això és molt quan volem
enviar per correu un conjunt d’arxius o tota una carpeta.
Manteniment bàsic de l’ordinador
Per tal de mantenir el bon funcionament del nostre ordinador hauríem de tenir en
compte algunes qüestions:
Instal∙lar només aquell programari que necessitem i que provingui d’un origen
segur. Quan ja no fem ús d’aquell programa hauríem d’eliminar‐lo
correctament (Tauler de control > Programes).
Cal instal∙lar els perifèrics amb els drivers adequats per al sistema operatiu que
tenim. Sempre podreu trobar‐los al web del fabricant del perifèric.
Cal instal∙lar un antivirus i mantenir‐lo actualitzat. Només instal∙larem un
antivirus, ja que si n’instal∙lem més d’un podem tenir problemes
d’incompatibilitat.
Cal netejar regularment el teclat i el ratolí.
L’ordinador ha d’estar sempre ben ventilat (ha d’haver espai entre la part
posterior de la caixa i la paret), ja que un escalfament pot provocar una fallada
del sistema. De la mateixa manera hauríem de comprovar que no s’acumula
pols a la sortida del ventilador ja que això podria fer‐los fallar, danyant
l’ordinador.
Controlar els fitxers de "log"
Els fitxers de “log” són registres de successos que es produeixen en el nostre
ordinador, de manera que si s'ha produït algun problema sempre es guarda un registre
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 8
del que ha passat al visor de successos. Aquests registres poden ser de nivell
informatiu, errors del sistema o alertes de seguretat donats en un període de temps
determinat. Per obrir el visor de successos anirem a Tauler de control > Sistema i
Seguretat > Eines d’Administració > Visor de successos.
Revisar el rendiment del processador
Per revisar el rendiment de l'equip ens podem centrar en el consum de CPU i memòria
utilitzada pels programes executats en aquell
moment. Tant un alt nivell de la CPU com de la
memòria utilitzada produiran lentitud en el
funcionament de l'equip i de les tasques
associades. Cada programa executat consumeix
una part fixa de memòria, mentre que la CPU
varia en funció dels processos simultanis que
s'estiguin executant.
Per revisar el rendiment del processador hem
de clicar simultàniament les tecles “Ctrl + Shift
+ Esc” (malgrat que també podem accedir‐hi
indirectament a través del més conegut “Ctrl +
Alt + Supr”, seleccionant la pestanya
“Administrador de tasques”).
Un ús alt del processador (ús de la CPU) i de la memòria (Ús de memòria física) faran
que el rendiment de l’equip sigui més baix. Hi ha aplicacions que treballen en segon
pla, és a dir, que fan ús dels recursos del sistema des que obrim l’ordinador, com els
antivirus. De vegades alguns virus i programes espia també treballen en segon pla,
afectant greument al rendiment de l’ordinador.
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 9
Actualitzar el sistema
El sistema operatiu és la peça bàsica de l’ordinador, permetent el funcionament de la
resta de programes i dels perifèrics. És per això que és molt important mantenir‐lo
sempre actualitzat, permetent que incorpori noves característiques que el millorin i el
facin més estable.
Dins del Sistema Operatiu “Windows” hi ha una eina que permet mantenir el sistema
actualitzat de manera automàtica, tot connectant‐se als servidors de “Microsoft” i
cercar i instal∙lar les darreres actualitzacions existents per al sistema operatiu i el seus
components. També podem, per tenir un major control sobre aquelles actualitzacions
que s'instal∙len al nostre sistema, escollir l'opció d'actualització manual.
Tauler de control > Sistema i Seguretat > Windows Update
La primera pantalla ens ofereix l’estat de les actualitzacions. Si volem canviar la manera com s’instal∙len les actualitzacions entrarem a l’opció Canviar configuració del menú de l’esquerra. Llavors podrem escollir entre una d’aquestes 4 opcions:
4. LA SEGURETAT AL MÓN DIGITAL
La seguretat és un concepte bàsic dins del món de la tecnologia. En parlar de seguretat no
només hem de tenir en compte emprar programari per protegir la nostra màquina
Tecnologia Digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu
VilaVirtual.Net – Setembre 2012 10
(antivirus, antiespies, tallafocs), sinó que aquest comença pel fet d'utilitzar el sentit comú
a l'hora d'interaccionar amb les diferents eines tecnològiques i Internet: la prevenció és un
fet bàsic.
Les còpies de seguretat
La informació que guarda el nostre sistema informàtic és valuosa; si la perdéssim, part
d’ella no seria reemplaçable i l’altra part podria ser molt costosa de recuperar en temps i
diners. Partint d’aquesta premissa, i del fet que malauradament la nostra informació
sempre estar en perill (a causa d’un virus, un incendi, una inundació o l’avaria del disc dur),
les còpies de seguretat és un fet bàsic que ens possibilitarà poder recuperar la informació
davant de qualsevol d’aquests problemes. Ara bé, tinguem sempre en compte que les
còpies de seguretat han d’estar desades en un lloc diferent a aquell on es troben les dades
originals.
Existeixen tres tipus de còpies de seguretat en funció de les dades a desar:
Còpia de seguretat total. Triant aquesta opció és copiaran tots els arxius
seleccionats. És el tipus de còpia més recomanada si manegem un volum
relativament reduït de dades.
Còpia de seguretat incremental. Triant aquesta opció es realitza només una
còpia d'aquells elements que han canviat des de l´última còpia de seguretat.
Davant de la necessitat de restaurar les dades, hem de disposar de la còpia de
seguretat total així com de les còpies de seguretat incrementals fetes
seguidament.
Còpia de seguretat diferencial. Triant aquesta opció es realitza només una
còpia d'aquells elements que han canviat des de l´última còpia total de
seguretat. Una còpia diferencial anul∙la l'anterior del mateix tipus, de manera
que davant la necessitat de restaurar les dades, hem de disposar de la còpia de
seguretat total així com de la darrera còpia de seguretat diferencial.
Una de les maneres més senzilles de realitzar còpies de seguretat és utilitzar les eines
incloses en els propis sistemes operatius. A Windows7 podeu trobar l’opció a Tauler de
control > Sistema i Seguretat > Fer una còpia de seguretat.
Com a alternativa a aquesta opció, també trobem programes de còpia de seguretat
que podem descarregar gratuïtament des d'Internet, com el Cobian Backup i el Fiabee.