Download - El Cabusset a Kenya
El Cabusset a Kenya
Conte col·laboratiu 2015: Nostra Senyora del Mar -
Jaume Balmes – Bernat Metge
1
1
n conte us explicaré, tan bé com sabré; si
l'escolteu, el sentireu, qui no el sentirà, no el
sabrà. Era una vegada, tres germans que
vivien al Prat de Llobregat. La més petita de tots tres
es deia Maria i tenia cinc anys. Era menuda i molt
bufona, però tenia molt de caràcter. La seva àvia
sempre li deia que no entenia com hi cabia tant de
geni en un cos tan petit. Era molt esportista i li
encantaven les matemàtiques i els llibres de misteri.
El germà mitjà, es deia Pau i tenia deu anys. Era el més
trapella de tots tres i li agradava fer riure tothom. De
fet, l'anomenaven "el pallasset".
Pel que fa al germà més gran, l'Àlex, tot just havia fet
els divuit anys. Era un bon estudiant i es cruspia tots
els llibres d'història. Era alt, fort i li agradava manar.
Sempre es feia responsable dels seus germans petits.
2
Els pares dels nens, l'Abel i la Núria, feia quatre dies
que estaven de viatge a Amèrica. Havien anat a
celebrar el seu aniversari de casats. Mentrestant, els
nens estaven amb els avis i el seu estimat gos Milú. El
Milú no se separava d'ells per res, se'ls estimava
moltíssim.
Però aquell cap de setmana, els nens estaven
d'acampada amb l'esplai pel Delta del Llobregat.
Visitarien el riu, els estanys i la pineda i coneixerien els
éssers vius que hi vivien. Òbviament, el Milú els
acompanyava.
A la nit, mentre els tres nens dormien a les tendes
d'acampada, el Milú es va escapar i se'n va anar a
escorcollar la zona. Ningú no se'n va adonar fins que
en Pau es va despertar a causa dels lladrucs del gos
mentre tornava i va dir:
- Desperteu germans! El Milú ha trobat alguna cosa,
mireu què porta a la boca!
3
- Què és això? - va preguntar la Maria encuriosida.
Van obrir el paper que portava a la boca i van veure
que era un mapa d'Àfrica. Al darrere del mapa hi havia
una carta escrita que deia: Hola! El nostre amic
Cabusset s'ha perdut. Sabem que està a l'Àfrica i que la
seva vida corre perill. Està en mans d'una tribu
indígena. Si us plau, necessitem que el salveu i que
torni al Delta del Llobregat ben aviat. Gràcies de tot
cor. Signat: éssers vius del Prat.
4
- Hem de fer alguna cosa - va dir ràpidament la Maria.
- Necessiten la nostra ajuda - va continuar en Pau.
- A veure, a veure... no us precipiteu. Deixeu-me
pensar. - Va dir l'Àlex. Al cap d'uns minuts va afegir -
Seria de covards no col·laborar-hi. Anirem a l'Àfrica a
la recerca del Cabusset.
- Sííííí! - van cridar la Maria i en Pau alhora.
Van deixar els seus companys de l'esplai i es van dirigir
cap al Port de Barcelona en taxi.
- Allà tinc un amic que ens ajudarà! - va afegir l'Àlex.
5
Allà van trobar-hi el Capità Pixa pins. Estava dormint
dins del seu vaixell que, tot i estar una mica atrotinat,
els podria dur a l'Àfrica.
- Capità Pixa pins! Te'n recordes de mi? - va preguntar
l'Àlex.
- I tant! El meu gran amic investigador! Què et porta
per aquí a aquestes hores?
- Els meus germans i jo tenim una missió molt
important per acomplir i et necessitem a tu i al teu
vaixell.
- Compta amb mi pel que necessitis amic. Encantat de
conèixer als teus germans. - va afirmar el Capità Pixa
pins.
Aleshores, l'Àlex, en Pau, la Maria i el Milú van pujar al
vaixell rumb a Kenya, el país on es trobava el Cabusset.
6
7
2
Una vegada van ser dalt del vaixell, es van adonar que
cinc persones més en Milú seria massa pes per a una
andròmina tan vella i van decidir que l’Alex hi anés
nedant.
-Però això és impossible! –va dir la Maria.
-És un camí massa llarg i es podria ofegar! –va afegir
en Pau.
8
Llavors, el capità Pixa pins va fer un xiulet molt fort i
de seguida va aparèixer un gran dofí.
-Hola Ífod –va saludar-lo en Pixa pins.
-Hola, amic capità. -Necessites la meva ajuda?
-Si -va dir en Pixa pins. –Hauries de viatjar fins a Kenia i
portar als teus lloms el nostre amic Alex. Nosaltres ho
farem amb el vaixell.
-Encantat, capità, ens veiem a l’arribada -va dir l’Ífod
-Nois, agafo aquestes ulleres de bussejar per si em cal
submergir-me –va dir l’Alex.
Van acomiadar-se i es van desitjar un bon viatge.
9
Així, doncs, van emprendre el camí fins a Kenia que va
ser molt llarg i cansat.
Durant la travessia van haver de menjar vàries vegades
però el vaixell d’en Pixa pins, tot i ser molt vell, anava
molt ben proveït. D’ una caixa de fusta, tota
empolsegada, varen treure una xarxa que van tirar a
l’aigua per poder pescar. Varen agafar uns quants
peixos que van cuinar amb un vell fogonet.
A estones la Maria es queixava que estava cansada:
-Vull tornar a casa, tinc ganes que tornin els pares! –
deia mig plorosa.
Tranquil·la Maria!- li deia en Pau; Ja veuràs com
trobarem en cabusset i aviat ens reunirem amb els
pares.
Abans de salpar del port, en Pau havia agafat un còmic
d’en Popeye, el seu personatge favorit i amb això i els
acudits d’en pallasset el viatge se’ls va fer més distret.
10
El primer a adonar-se’n que havien arribat va ser en
Milú que els va despertar d’un lladruc...
-BUP; BUP; BUP!!!
-Nois, terra a la vista! –va cridar en Pixa pins.
Van baixar del vaixell i es van endinsar a la selva. Van
muntar una tenda de campanya amb unes robes i unes
veles velles que van trobar al vaixell per poder passar
la nit i descansar.
L’endemà, van començar a buscar en Cabusset. Com
sabien que era un gran amant dels peixos petits van
guardar-n’hi uns quants per si el trobaven ben aviat.
11
Eh, mireu! –va dir en Pau. En Milú de seguida es va
apropar.
Aquestes petjades són d’en Cabusset, segur que ha
estat per aquí.
No patiu!, recordeu que és molt hàbil per amagar-se
entre la vegetació, segur que ja deu haver aconseguit
alliberar-se d’aquesta tribu d’indígenes i es deu estar
cabussant en alguna bassa... Anem amb compte no
fos cas que estigués amagat i el trepitgéssim!
La Maria que anava recordant la historieta del còmic
que havia llegit, de sobte va esclatar a riure i al cap
d’uns segons es van veure envoltats d’una tribu
Samburu.
Els van capturar a tots quatre i a en Milú i els van lligar
amb cordes al voltant d’un gran arbre. Quan ja es
creien no poder tornar al Prat mai més, de sobte, van
veure com de darrere d’uns matolls algú en treia el
cap.
12
Era l’Àlex!!!
SCHHHHH!, tranquils germanets, ja sóc aquí – els va
fer amb un senyal.....
13
3
L’Àlex va esperar darrere els matolls pacientment.
Esperava que es fes fosc i que els integrants de la tribu
s’haguessin adormit. Llavors va dir:
- Espereu, us alliberaré, però abans he de trobar
algun objecte afilat per tallar les cordes.
L’Àlex va marxar cap a la platja a on va trobar moltes
petxines i en va veure una de molt grossa, trencada pel
mig de forma que les arestes semblaven ganivets.
Va tornar cap al campament dels Sumburu i amb molt
de compte i la mitja petxina, va alliberar als seus
germans, a en Pixa pins i en Milú.
Quan els cinc s’allunyaven, la Maria va ensopegar amb
una branca i el soroll va alertar al guaita de la tribu que
en un tres i no res va cridar a la resta i van començar a
perseguir als nostres protagonistes.
14
En Pixa pins va tirar en direcció cap al vaixell i es va
endur a la Maria a coll perquè de la torçada no podia
caminar.
L’Àlex, en Pau i en Milú van fer via cap a la zona dels
aiguamolls. Havien sentit a dir que a en Cabusset li
agradaven els estanys. I si estava amagat en un d’ells?
Només arribar a on estaven els estanys, es va ficar a
l’aigua i amb la sort que per sota d’un dels petits llacs,
van trobar una cova.
Els Sumburu els anaven seguint, però en veure que es
cabussaven es van aturar, tothom sap que els
Sumburu tenen veritable por a l’aigua! Va esperar
però com els nois i el gos no sortien, van desistir i se’n
van tornar al campament.
El Pau, l’Àlex i en Milú van entrar a la cova. Allà a dins
podien respirar, perquè l’aigua els arribava a la cintura
i hi havia prou oxigen per respirar. En un forat de la
pedra van trobar una bombeta, la van ficar dins un
15
petit cau i va encaixar sense problemes. La bombeta va
fer llum i es va obrir una porta secreta.
- Ahhhhhh!!!!!- van exclamar els nens.
Estava tot ple de caixes de peix , van entrar tots tres.
En Milú va començar a ensumar, ensumava alguna
cosa, els va guiar fins a una porta tancada.
L’Àlex va dir:
- Que haurà trobat en Milú? Haurem d’obrir la
porta!
Van intentar obrir però no va haver-hi manera.
Llavors en Pau va dir:
16
- Mireu què tinc!!!! Amb aquest pany obrirem el
pany.
No va ser gaire fàcil, però en Pau era molt destre,
havia vist al Youtube un vídeo de com obrir una porta
quan et quedes tancat.
En obrir van fer:
- Ohhhhh! En Cabusset!!
I en Cabusset va respondre:,
- Quac, quac, quac, quac!!! -Que en idioma d’ànec vol:
Gràcies per salvar-me!!!
L’Àlex el va agafar sota el braç i van sortir cames
ajudeu-me de la cova primer i després de l’estany.
Un cop fora van anar corrent cap al vaixell, però
havien de passar pel davant del campament Sumburu.
Es van ajupir darrere dels arbustos i van anar a poc a
poc i a la gatzoneta fins que van passar el perill.
Al final van aconseguir arribar al vaixell.
17
En Pau amb un filet de veu, perquè no el sentissin els
de la tribu, va dir:
- Pixa pins, ja som aquí, Obriu!!!!
Un cop a dins tots, es van posar a saltar d’al·legria.
Però en Pau, molt assenyat va dir:
- Ara com ho fem per tornar? En som un més!
A la Maria se li va ocórrer que en cabusset, com sabia
nedar, podia anar darrere del dofí i l’Àlex igual que
abans.
18
Així ho van fer. I després de tres dies van arribar al
port de Barcelona i d’allí en taxi fins al campament.
Tothom estava desesperat buscant-los fins i tot els
pares dels nois, que havien hagut de tornar del seu
viatge abans de temps.
Ells van explicar la història, però ningú s’ho va
empassar. De tota manera, estaven tan contents de
veure’ls vius que els van perdonar i van anar tots a
celebrar la retrobada a l’Splau.
Van jugar a la bolera i després van berenar una
hamburguesa amb patates i una coca-cola i per
postres un gelat de xocolata i nata.
I..... Conte explicat, aquest conte de mentides i veritats
s’ha acabat.
FI
19