Download - Filosofia tema 4
![Page 1: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/1.jpg)
LES PREGUNTES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA
![Page 2: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/2.jpg)
• Per aprendre a pensar, cal aprendre a filosofar.• I per apendre a filosofar cal conèixer les
preguntas fonamentals de la filosofia pensar sobre la seva resposta.
![Page 3: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/3.jpg)
Les preguntes de la filosofia:
• Són preguntes “radicals”.• Han transformat la manera de comprendre la realitat.• Reflexen la curiositat que sentim pel que ens envolta.• Mostren la necessitat i les ganes de conèixer-se a un mateix
![Page 4: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/4.jpg)
Algunes preguntes de l’activitat filosòfica
• Quines raons tens per dir això?• El que has dit ara es coherent amb el que has
dit abans?• Comparat amb que?• De quina altra forma es pot veure aquest
assumpte?• ...
![Page 5: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/5.jpg)
Les preguntes pel cosmos
• Els primers filòsofs grecs volien explicar l’ origen, el funcionament i el sentit del món.
![Page 6: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/6.jpg)
L’ORIGEN DE L’UNIVERS
• ANTECEDENTS HISTÒRICS -judeocristians i musulmans Pensaven que el món era un acte creador de
Déu. -grecs Pensaven que l’ ésser humà i el món havia
existit des de sempre.
![Page 7: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/7.jpg)
La perspectiva actual
• Fa 15.000 milions d’anys es va produir el Big Bang o gran explosió.
• Una explosió en la que va baixar la temperatura, va formar els primers nuclis d’ hidrogen i heli, i en la seva concentració i gir per pròpia gravetat van donar lloc a les estrelles.
![Page 8: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/8.jpg)
• El Sol es va formar fa 5.000 milions d’anys, d’un núvol de gas que contenia restes de supernoves anteriors.
• La Terra i els planetes es van formar fa 4.000 milions d’anys a partir de l’ acumulació d’elements del mateix núvol.
![Page 9: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/9.jpg)
En un futur...
• L’univers es pot seguir expandint...• L’univers es pot tornar a contraure i tornar-se
a produir una gran explosió.
![Page 10: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/10.jpg)
EL SENTIT
Accepcions del terme “sentit”:
• El sentit com a finalitat o direcció
• El sentit com a significació
• El sentit com a valor
![Page 11: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/11.jpg)
EL SENTIT COM A FINALITAT O DIRECCIÓ
• Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat, és a dir, no tindran sentit si no es per aconseguir un fi.• També es utilitzat quan es vol afirmar que el món te un fi, i té un perquè
![Page 12: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/12.jpg)
EL SENTIT COM A SIGNIFICACIÓ
• Té sentit allò que significa alguna cosa, està lligat al llenguatge, és tot allò que proporcioni una significat que una altra persona pugui entendre.
![Page 13: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/13.jpg)
EL SENTIT COM A VALOR
• Té sentit tot allò que val la pena• Planteja aquest problema: mereix la pena
viure i que fa què tingui sentit.
![Page 14: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/14.jpg)
EL SENTIT:
PROBLEMA• És una situació en la que hi
ha alguna cosa desconeguda i que cal esbrinar-la, això implica dificultat.
MISTERI• És un situació en la que hi
ha un obstacle que dificulta, sinó que pot obrir perspectives. No es pot resoldre perquè no té solució.
El sentit és un misteri (problematic, sense tècnica per resoldre)
![Page 15: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/15.jpg)
TRES TIPUS DE RESPOSTA, per la pregunta del sentit:
• No hi ha sentit: no es pot donar sentit a la vida.
• Hi ha un sentit immanent: considera que l’ existència té finalitat, la mort és un límit absolut.
• Hi ha un sentit transcendent: un sentit que depassa la mort, és la posició de les religions. La vida ja té sentit per si mateixa i hi ha una continuïtat amb una vida futura.
![Page 16: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/16.jpg)
RELIGIÓ I SENTIT
• Les religions pretenen oferir un últim sentit per la vida humana, tot passa per una última finalitat que és Déu.
• La paraula religió prové del verb religare que significa relligar, vincular, lligar...
• La religió també és una relació entre l’ésser humà i una realitat superior, divina.
![Page 17: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/17.jpg)
LA PREGUNTA PER LA MORT
• La mort és el final de la vida, i la nostre concepció dependrà de com entenem la vida.
Concepte biològic de vida: no es pot recollir en una simple definició.
• Jacques Monod ho defineix com ésser vius dotats de teleonomia caracteritzats per la capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si mateixos, per transmetre sense modificacions la informació que posseeixen.
![Page 18: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/18.jpg)
• Concepte filosòfic de la vida: viure és trobar-se en el món, estar en circumstància. Vida és l’element més bàsic.
![Page 19: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/19.jpg)
L’ésser humà és l’únic que sap que s’ha de morir.• La filosofia és una preparació per la mort.• No podem viure la nostra pròpia mort.• L’ existencialisme, només per nosaltres
l’essència és existir.• Som éssers per a la mort, es una propietat de
la nostre existència.
![Page 20: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/20.jpg)
2 POSICIONS BÀSIQUES DAVANT LA MORT:
Monisme Defensa que l’ home és un
ésser unitari, format per una única realitat.
• Panteisme: l’ home és solament esperit.
• Monisme materialista: l’ home és un ésser físic i material.
Dualisme Defensa que l’ ésser humà
està format per dos tipus de realitats:
• Una material: cos• Una espiritual: ànima
![Page 21: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/21.jpg)
LA PREGUNTA PEL MAL
Tipus de mal:• Mal metafísic: identificat amb la finitud de les
coses.• Mal físic: prové del funcionament de les lleis
naturals.• Mal moral: la seva arrel està en la llibertat per
escollir les diferents formes d’acció.
![Page 22: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/22.jpg)
EL MAL COM A INJUSTÍCIA
• La injustícia que es planteja és perquè els homes bons pateixen el mal moral o físic.
• Això justifica el patiment dels malvats però no el dels innocents.
• Per entendre-ho a vegades es recorre al misteri.
![Page 23: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/23.jpg)
DÉU COM A GARANTITZADOR DE LA JUSTÍCIA
• Immanuel Kant reclama l’ existència d’ un Déu que sàpiga reparar les injustícies comeses.
• Filòsofs com Nietzsche han parlat de “la mort de Déu”.
![Page 24: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/24.jpg)
LA PREGUNTA PER LA CIÈNCIA
• La concepció de la ciència s’ha anat ampliant a l’incorporar-se aspectes històrics, socials i psicològics.
• És objectiu i cert el coneixement científic?
![Page 25: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/25.jpg)
Falsacionisme - inductivisme
Inductivisme• La ciència que s’identifica
amb el coneixement objectiu, cert i fiable, i que les teories científiques es deriven de l’ experiència.
• El que no es pot confirmar o verificar-se, no és científic i li falta sentit.
Falsacionisme• No s’obtenen conclusions
universals a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d’enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d’enunciats universals.
El coneixement científic és objectiu, i es considera provable.La ciència es un procés d’aproximació progressiva a la veritat
![Page 26: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/26.jpg)
THOMAS S.KUHN (1922-1996)
• Proposa considerar propis de la ciència els aspectes històrics i sociològics.
• Introdueix el concepte de comunitat científica (grup de científics)
• Les teories són entitats integrades en marcs conceptuals amplis anomenats paradigmes.
• Anomena “revolució científica” el procés de substitució d’un paradigma per un altre.
![Page 27: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/27.jpg)
PAUL FEYERABEND (1924-1994)
• Considera que la ciència no té característiques especials.
• L’elecció de les diferents teories es realitza des de els valors i desitjos subjectius dels individus.
• La pretensió objectiva de la ciència és vana.
![Page 28: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/28.jpg)
CONCEPCIÓ RETÒRICA DE LA CIÈNCIA
• La ciència és retòrica.
• L’ objectiu és facilitar la comprensió de la realitat.
![Page 29: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/29.jpg)
CONDICIONAMENTS DE LA CIÈNCIA
• Epistemològics: podem aproximar-nos a la veritat, sense estar segur d’haver-la trobat.
• Tecnològics: els últims avenços han creat una expectativa exagerada del poder de la ciència.
• Econòmics i polítics: fer avançar les fronteres de la tecnologia és molt car.
![Page 30: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/30.jpg)
• Condicionaments de l’abast del discurs científic: hi ha problemes de l’ésser humà que estan fora del domini de la ciència.
• El paper de l’ètica en la ciència condicionaments ètics: l’ésser humà ha d’elegir entre les diferents possibilitats de la ciència i la tècnica. Per això hem d’afavorir la reflexió dels problemes. L’ ètica proposa pensar millor les coses.
![Page 31: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/31.jpg)
LA PREGUNTA PER LA UTOPIA
• Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a alguna cosa desitjable però impossible d’aconseguir, significa un lloc irreal, que no existeix.
La dimensió utòpica de l’ ésser humà El recurs de la utopia ha sigut constant en la
nostra història. El seu origen esta en la insatisfacció amb la realitat social.
![Page 32: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/32.jpg)
Característiques bàsiques de la utopia• Origen: neix del rebuig de les condicions socials.• Fonamentació: defensen uns valors ètics i
polítics.• Funció: crítica.• Objectiu: una societat perfecte.• Metodologia: ampliar la realitat.• Caràcter global.
![Page 33: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/33.jpg)
Crítiques al pensament utòpic• Impossibilitat de la seva realització.• Condemna al totalitarisme.• La ciència i la tècnica ens han dut a situacions
indesitjables.• És impotent davant les condicions de pobresa
extrema i misèria del planeta.
![Page 34: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/34.jpg)
Defensa de la raó utòpica• Allò que és real té possibilitats de millorar. Cal diferenciar:• Utopia: és un ideal, proposat a llarg termini
per orientar la nostra acció a un futur millor.• Utopisme: pretén convertir l’ideal en un
programa polític concret i clarament dissenyat.
![Page 35: Filosofia tema 4](https://reader030.vdocuments.pub/reader030/viewer/2022032618/55b90bfbbb61ebca0a8b4660/html5/thumbnails/35.jpg)
La idea d’una societat justa Es tracta de descobrir noves possibilitats del que és real.Dos aspectes bàsics:• Un nucli ètic universal: ha de satisfer uns mínims
(llibertat, igualtat, solidaritat...)• El contingut utòpic: propostes sobre com organitzar la
societat i la vida en comú.
Això s’ha de poder complir, per això ser utòpic és ser realista.