Download - Microsoft power point rind 2013 copy
1. Concepte.� Què és?� Quan es produeix?� On es produeix?
2. Causes de la Revolució Industrial.a) Revolució Agrària b) La revolució Demogràficac) Revolució comercial a) La Revolució tecnològica b) Revolució dels Transports.
3. Els Sectors industrials. 1. Indústria Textil 2. Indústria Siderúrgica
4. EL Sistemes de Finançament de les noves indústries 5. L’expansió de la Revolució Industrial.
1. Industrialització europea2. Industrialització extra-europea
6. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.a) Conseqüències econòmiques
a) El Liberalisme econòmic i capitalisme b) Conseqüències socials
� Procés d’Urbanització� La Societat de Classes. El paper de la dona
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
QUÈ ÉS?Definició
PER QUÈ ÉSIMPORTANT?Influències posteriors
ON ES DÓNA?I QUAN ?
COM? DE QUINA MANERA?DESENVOLUPAMENT I
ESDEVENIMENTS PER QUÈ APAREIX ?
CAUSES
És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció,
que van impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia.
• És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinó
també en l’organització social.
• Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes.
• Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i s’estengué cap a Europa, primerament, i després a
altres parts del món.
• Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme liberal.
• és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidir
profundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa.
• Es produeix en Anglaterra, Revolució industrial (1750-1820) = Take-off= ARRANCADA, a la resta del
continent europeu (1820-1870) = Industrialització
• Etapes:
• 1a. Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i ferrocarril.
• 2a. Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat, automòbil.
• 3a. Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica, informàtica, espacial...
FAC
TOR
S D
E LA
REV
OLU
CIÓ
AN
GLE
SA
REVOLUCIÓ AGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE LA DEMANDA
AUGMENT DEL CAPITALREVOLUCIÓ COMERCIAL
REVOLUCIÓ TRANSPORTS
REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA INNOVACIONS
TRANSPORT RÀPID I BARAT
MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT
Naps, trèvols i alfals ���� ajuden a fixar elnitrogen al sòl i van fer pujar el farratge ����
augmenta la cabanya ramadera (a méspermet la ramaderia estabulada en granges =millor alimentat = més carn i llet). Mésexcrements���� millora de la fertilitat de la terra
NOVA ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT = CANVI DEMENTALITAT DE CULTIVAR
� A Anglaterra més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa noblesa (gentry), que les arrendava als camperols sense terra. L’altra meitat pertanyia a l’alta noblesa i a propietaris lliures.
� Tancament de terres comunals (openfields) � comporten la privatització mitjançant les lleis de tancament (Enclousure Acts, 1760 fins 1860).
� Pujada del preu dels cereals � estimula els grans propietaris a apropiar-se les terres d’ús col�lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis.
� Privatització � incentiva millora dels sistemes de conreu � augment de la producció destinada al mercat
� Tancament de terres � provoca concentració de la propietat � perjudica els petits propietaris i pagesos pobres (perden el dret a utilitzar les terres comunals) � No disposaven de recursos per tancar les terres � venen les propietats = se converteixen en jornalers (salari) � elevat Nº pagesos que buscaven feina = salaris baixos � pagesos emigrar ciutats.
� Decisiva aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.
� DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA� INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, MECANITZACIÓ, ETC� ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL�LES I CAMINS� CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARIS� MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES
SOCIALES ECONÒMIQUES
EMPOBRIMENTCAMPEROLS MÉS POBRES
ÈXODE RURAL
MAJOR PRODUCTIVITAT (90%)
AUGMENT DELS GUANYS
ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA
MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA
ACUMULACIÓODE CAPITAL
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
REINVERSIÓ DE CAPITAL
DESVIACIÓ DE PART DELCAPITAL A ALTRES ACTIVITATSECONÒMIQUES
CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÀRIES
DESENVOLUPAMENT AGRARI
AUGMENTA LA DEMANDAPRODUCTES INDUSTRIALS
AFAVOREIX L’ARRENCADAINDUTRIAL
• ALIMENTS • MATÈRIES PRIMERES PER A LA INDÚSTRIA • MÀ D’OBRA PER A LES INDÚSTRIES
EL CAMP SUBMINISTRA
La població anglesa es va triplicar en un segle i mig: 5 milions depersones al 1701���� 17,9 milions del 1851.
Fases del creixement demogràfic:
� Començaments del segle XVIII (1710-1740) � creixement lent peròininterromput (no fou espectacular) � a pesar de que la Pesta Negra haviadesaparegut de l’Europa Occidental com a casa més greu de mortalitat (darrera =port de Marsella el 1720).
Aquesta fase ���� creixement normal propi de l’Antic Règim ���� altanatalitat + alta mortalitat (especialment infantil = pèssimes condicionshigièniques en els parts, l’endarreriment de la medicina i epidèmies).
� A partir de 1740-1760 � ritme de creixement es va disparar i l’incrementdemogràfic fou el major que permet una estructura demogràfica tradicional.
� El salt espectacular ���� 1760 a 1800 = REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA �
altes taxes de natalitat + brusc descens de les taxes de mortalitat = fort creixementnatural de la població.
Aquest creixement va ser resultat de canvis de la natalitat i la mortalitat.
�NATALITAT: va pujar del 32,5 per mil al començament de segle al 37per mil al final
� Religió cristiana favorable a la natalista
� Escàs ús d’anticonceptius
� Va disminuir l’edat de contreure matrimoni i
� el nombre de celibataris a causa de la millora de la situacióeconòmica).
�MORTALITAT: la reducció de la taxa de mortalitat (del 32 per mil al1700 al 20 per mil al final del segle XIX) va ser resultat de:
� Una millor alimentació���� la dieta va millor gràcies a l’augment dela producció i als nous mitjans de transport, que van possibilitar laimportació d’aliments.
� 2a meitat del segle XIX: avanços mèdics i higiènics (vacuna verolade Jenner, difusió de l’ús del sabó, extensió de l’aigua potable).
� CREIXEMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA.
LA CREACIÓ DE LA DEMANDA
DEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNA
MILLORA DEL NIVELL DEVIDA A CAUSA DELDESENVOLUPAMENTCOMERCIAL , INDUSTRIAL IAGRÀRI (menor % dedespesa en productesalimentaris) = CAPACITATADQUISITIVA
DesenvolupamentMERCAT INTERIOR(eliminació de lesduanes interiors,millora delstransports,Especialitzacióproducció)
CREIXEMENT POBLACIÓ Inicis del Colonialisme
Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa
Matèries Primeres barates i mercats reservats Superàvit comercial
Acumulació de Capital
REVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALA DEMANDA
AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS
NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ
LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS)
INTRODUCCIÓ INNOVACIONS
TECNOLÒGIQUES
PRODUCTIVESMÀQUINA DE VAPOR
• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU AUTÒNOMA • DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ)
INNOVACIONS TÈXTILS
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
MINES
TRANSPORTS
FÀBRIQUES TREBALL EN CADENA
LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)
Carbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACER
Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes
Locomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)
FACTORS
� Necessitat de nous mitjans de transport = transport de persones i mercaderies lent = XVIII
� Expansió del comerç interior i exterior
� Excedent de capital procedent de l’agricultura i el comerç
XARXA DE CANALS
� Unió dels centres productors de matèries primeres amb les zones industrials
� Construcció de canals i millora de les vies fluvials
CARRETERES CAMINS
� Carreteres de peatge (turnpicke roads)
� Construcció d’una xarxa de carreteres amb centre a Londres.
FERROCARRIL
� Aplicació del vapor al transport terrestre = Locomotora (Rocket) de Stephenson (1829)
� Conseqüències:
a) Transport de grans càrregues
b) Reducció dels temps de desplaçament
c) Abaratiment de matèries primeres i productes
d) Estímul per a la indústria siderúrgica
EL FERROCARRIL
ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS CONSEQÜÈNCIES
MINERIATransport delmineral fins a la bocade la mina:vagonetesarrossegades percavalls sobre rails defusta)
APLICACIÓ A UNAMÀQUINA DEVAPOR(STEPHENSON,1829, ROCKET)
• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.• BARCELONA -MATARÓ, 1840• MADRID- ARANJUEZ, 1851
• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixementurbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.• ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”
DESENVOLUPAMENTCOMERÇ DESENVOLUPAMENT
SIDERÚRGIA
DESENVOLUPAMENTSISTEMES FINANCERS
NECESSITAT DECAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓDEMANDA CREIXENT
DE FERRO I CARBÓ
INDÚSTRIA DEL COTÓ
� Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu
� Manufactura lligada al comerç colonial
• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)
• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important
• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés
• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner
� Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera
� Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat)
� A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) aEUA, Europa i Extrem Orient- Índia� MECANITZACIÓ
a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per
fornir fil a un teixidor
b) Innovacions en el procés del FILAT.a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.
a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’hora
b) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuat
c) MULE JENNY (1779), Crompton=a) funciona amb vapor.b) fila 400 fusos a l’hora
c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat• Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció
� Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.
FILADORA / TELER MANUAL
LLANÇADORA VOLANT DE JOHN KAY (TELER)
SPINNING JENNY DE HARGREAVES = + FIL X OPERARI
WATER FRAME DE ARKWRAIGHT (HIDRÀULICA)
MULE JENNY DE CROMPTON (VAPOR)
TELER MECÀNIC DE CARTWRIGHT
2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
PRODUCCIÓ TRADICIONALDE FARGUES AMB CARBÓVEGETAL I FERRO DE GRANPURESA
AUGMENT DE LADEMANDA DE FERRO
• DEMANDA AGRÀRIA (EINES I MÀQUINARIA)• DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES I MÀQUINES)• GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS• MINES: bigues de ferro(POUS MINERS) ,rails i vagonetes(TRANSPORT DEL MINERAL)
INNOVACIONS
Ferro produït sobre elcarbó vegetal = car ipoder calorífic baix
10.000 tones (1780)
a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbóvegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment dela fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes
b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en untemps menor i amb menys combustible.
c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII = renovació utillatge agrari iintroducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS
d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)= millorala qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferro
e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMULf. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER= material
flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació definitiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)
g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials abaix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855
NECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMINI
� Cap estalviador privat disposa de quantitats tan importants o� No vol arriscar-les a tan llarg termini o� No vol realitzar una sola inversió (massa risc)
Necessitat de nous canals que:� Recullen els estalvis del conjunt de la població i� Els adrecen cap a les empreses
Però permeten que:� L’estalviador recupere el seu capital a curt termini� Les empreses han de disposar de capitals a llarg termini
BORSABANCS D’INVERSIÓ
CRÈDIT AL CONSUM CRÈDIT A LES EMPRESES
INTERÉS
INVERSIONS EN BORSAEMPRESES
INERSIONS DIRECTES
GUANYS
BANC SA
PETITS INVERSORS
DIPÒSITS A CANVI D’INTERÉS
ACCIONS BANC
GUANYS
DIVIDENDS X ACCIONISTES
INTERESSOS PELS DIPOSITANTS
BENEFICIS PEL BANC
INVERSORS
BANCS
EMPRESES D’INVERSIÓ
SOCIETAT ANÒNIMACapital dividit en accionsoferides en la Borsa
INVERSIÓ EN ACCIONS (BORSA)
BORSA
Valor de les accions es fixaen la SUBHASTA (cotització),en funció de les• Perspectives d’obtenir (
guanys)• Perspectives de la venda
de les accions en unfutur
L’inversor obtéGUANYS si ven méscar del que hacomprat
Els guanys de l’empresaes reparteixenproporcionalment entreels seus accionistes
dividends
L’inversor pot recuperar els dinersvenent les accions a un altre inversor
L’empresa manté el seu capital social
REVOLUCIÓ ÀGRÀRIAGuanysImpostos més elevatsDipòsits en els bancs
DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIALINDÚSTRIA RURALPRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)
REVOLUCIÓ COMERCIALSUPERAVIT COMERCIAL
DESENVOLUPAMENT COLONIAL
INDÚSTRIA TÈXTIL
INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL
AUTOFINANÇAMENT (Estalvi)
PRÉSTECS (Baix interès)
SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents)
SOCIETATS ANÒNIMES
BANCS
ESTAT
ACCIONS DIVIDENDS
BORSA DE VALORS
BANCS D’INVERSIÓ
BANCS DE DIPÒSITS
ESTALVI PRIVAT
SUBMINISTREN CAPITAL
a) Mnes , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupamentmecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals
b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumularcapital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hiaporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.
c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) quecompren diversos inversors (accionistes)
• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció delnombre d’accions (participacions del capital de la societat).
• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per lasocietat no reinvertits, en funció del nombre d’accions
• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització idelcapital que hi ha aportat , però no té propietat.
d) BORSA DE VALORS:• mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el
funcionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:
• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital
(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper
moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden
retirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del
capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la indústria(inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs, pagarés,etc) ,faciliten els intercanvis en paper moneda
INDUSTRIALITZACIÓ
En Europa parlem de PROCÉS
D’INDUSTRIALITZACIÓ gradual i regional
PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països
d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES
DESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA• LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA
MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS
FERROCARRILS SIDERÚRGIA BANCA ESTAT
Arrencada per a industrialitzaruna àrea, encara que no era
prioritari. L’ATRACCIÓ DELES INFRAESTRUCTURES
Complementa l’expansiódel FERROCARRIL.INDÚSTRIA PESANTCONNECTADA AMB LABANCA
MAJOR NECESSITAT DECAPITAL= CREACIÓ DEBANCS INVERSORS:ROTHSCHILD, CREDITMOBILIER
SUBSTITUEIX LA MANCAD’INICIATIVA INDIVIDUAL IELS CAPITALS PRIVATS=SUPORT ESTATAL A LAINDÚSTRIA I EL FF.CC.
NOU MODEL D’INDUSTRIALITZACIÓ
a) Primeres transformacions en el sector agrari
b) Industrialització a partir de la siderúrgia, mineria i els ferrocarrils = arriba al seuapogeu amb la 2a. Revolució industrial
c) Major paper de l’estat = per a salvar la competència amb GB i la inexistència decondicions (mercat interior, mentalitat capitalista, mercat mundial...) emprenedor,
� Organitzador = canalitza capitals vers la indústria (banca pública, recolza la bancad’inversió, aliança terratinents + bancs + empreses industrials) i crea el mercatinterior (creació infraestructures de transport + eliminació duanes interiors)
� Generador de la demanda (constructor d’infraestructures, política colonial,armament)
� Potenciador I+D (suport a la recerca, desenvolupament sistema educatiu per aproporcionar investigadors, importació de tecnologia, impulsa l’arribada de tècnicsestrangers)
� Protector (des de la crisi econòmica 1871) = suport a les exportacions(subvencions), obstacles a les importacions (aranzel, límits, criteris de qualitat)
FRANÇA
• Arrencada industrial a partir de 1830
• Xarxa Fluvial
• Industrialització lenta
• Fonamentada en la importància de la propietat agrària
a) Repartiment de terres durant la Revolució
b) Desenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxoderural)
c) Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines)
• Creixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obra
• Inversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estranger
BÈLGICA
� Comença entre 1800-1830
� Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència)
� Xarxa Fluvial
� Antecedents: la mineria de Charleroi
� Potencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradició tèxtil.
ALEMANYA
� Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834)
� Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores)
� Jaciments de ferro i carbó.
� Concentració del capital financer en la siderúrgia i química
� Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia)
� Sectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipament
ALTRES PAÏSOS EUROPEUS
1. Industrialització tardana
2. Forta inversió estrangera
3. Sense reforma agrària integral
a) ESPANYA (Euskadi, Catalunya)
b) ITÀLIA (Piemont)
c) IMPERI AUSTRO-HONGARÉS (Bohemia, Moravia, Viena, Hongria)
d) IMPERI RUS (Moscou, Sant Petersburg)
ESTATS UNITS D’AMÈRICA
a) Enorme mercat interior
� Arribada massiva d’immigrants europeus i altres
� Colonització de l’oest
� Ràpida construcció d’una xarxa extensa de ferrocarrils (Atlàntic-Pacífic)
b) Abundants matèries primeres (minerals, petroli, agricultura)
c) Divisió geogràfica del treball
� Oest agrari
� Nord-oest industrial
� Sud-est productor de matèries primeres
d) Elevada mecanització (per a compensar la manca de mà d’obra i els salaris elevats)
e) Sistemes d’organització / divisió del treball (especialització) per tal d’abaratir costos)
f) Desenvolupament de la gran empresa
JAPÓ.
1. Copia el model occidental (per a fer front a l’amenaça de colonització occidental)
2. i Industrialització accelerada i entesa com a tema de poder (convertir-se en potència del Pacífic)
3. Mà d’obra abundant i barata
4. L’estat actua com a MOTOR =
1. Creació d’empreses públiques,
2. Subvencions a la creació d’empreses privades,
3. Demanda (infraestructures i armament),
4. Importació de tecnologia, Creació de Bancs,
5. Recolza la canalització de capitals vers la indústria,
6. Creació d’un sistema educatiu de qualitat
NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT
EVOLUCIÓECONOMIA LIBERAL
NOVES CLASSES SOCIALS
• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència • Conflictes socials en les fàbriques
• DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA I CAPITALS•INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEIOFERTA I LA DEMANDA•NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL•MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS•EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL•DIVISIÓ DEL TREBALL
BURGESIA I PROLETARIAT
PROBLEMES INICIALS
DESEQUILIBRI OFERTA- DEMANDA
AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ
ATUR
FALLIDA GENERAL
EMPRESES
REDUCCIÓ DEMANDA
NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)
• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DELDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seuaobra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevolintervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulacióde la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior nitampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat del’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos deriquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” delmercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursosmaterials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.
Adam Smith (1723-1790)
EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS
1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs queimpedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertatde producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contractelaboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pottrencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper eslimita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertateconòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, senseque siga necessari el paper regulador de l’estat.
EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES
1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén delspropietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu queno foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversossocis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó aqui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separacióclara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de laseua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Pertant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, iha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendreles mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits enl’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends alsaccionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus delsproductes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament,crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de novestecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es teniruns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresano disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, esconvertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.
David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un delseconomistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer iespeculador i amassà una fortuna considerable.
La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és unateoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevolincrement en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavorsl'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin denou a aquest mínim.David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de laterra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població esdesplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan lesterres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de lacompetència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots elstreballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no nomésagrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.
Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com aThomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés RobertMalthus, va ser un economista i demògraf anglès conegutprincipalment per les seves teories pessimistes, però altamentinfluents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.
Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segonsel qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les sevesprediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica(això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursosalimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què lapoblació no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria(catàstrofe maltusiana).
LES CRISIS CÍCLIQUES
RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA
TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ
TANCAMENT D’EMPRESES
ATUR
CAIGUDA DE LA DEMANDA
BOOM
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM
EXPANSIÓ
AUGMENT OCUPACIÓ
SALARIS I PREUS
DESCENS COTITZACIONS
RECESSIÓ
ATUR
DESCENS DE LAPRODUCCIÓ I DELCONSUM
SOBREPRODUCCIÓ
PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ?
SALARIS I PREUS
AUGMENT DE LES COTITZACIONS
DEPRESSIÓ
CRISI: 1. Caiguda brutal de la produccióindustrial o agrària. 2. Caiguda accions.3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).Esdeveniment puntual, pot continuar ono amb una DEPRESSIÓ = contracció delconsum , baixada de preus i augment del’atur. Quan la contracció és de dèbilamplitud i de curta durada parlem deRECESSIÓ
CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES
MANIFESTACIÓ I ORIGEN
MALES COLLITESPENÚRIA ALIMENTARIADEPENDENCIA CLIMATICA
SUPERPRODUCCIÓ
EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLESOFERTA INSUFICIENT
ENFONSAMENT DELS PREUSDEMANDA INSUFICIENT
EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIAL
PERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENT
CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA MORTALITATMORTALITAT CATASTROFICA
FALLIDES D’EMPRESES I BANCSCONCENTRACIONS EMPRESARIALS ATUR
PROCÉS D’URBANITZACIÓÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONSAGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)
CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALSAFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES
CREIXEMENTCIUTATSINDUSTRIALS
MANCHESTER,LIVERPOOL, BIRMINGHAMSNSE PREPARACIÓ PER UNCREIXEMENT RÀPID I ENPOCS ANYS
PROBLEMES
1. NECESSITAT D’HABITATGESBARATS PER LA POBRESA DELA POBLACIÓ IMMIGRADA
2. ESCASSA REGULACIÓMUNICIPAL SOBRE LESEDIFICACIONS I LES SEUESCONDICIONS
3. BENIFICIS SENSE CONTROL =ÚNICA MOTIVACIÓ DELSCONSTRUCTORS
1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables ambtots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies ambenllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues ihabitatges residencials BURGESOS
2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” =
habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cadafilera de cases.
4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense banyindividual i sense les mínimes condicions d’higiene (senseclavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA.
5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics(hospitals, escoles i zones d’oci)
Resultats
CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELTERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA
MOVIMENTS DE LA POBLACIÓ
a) Migracions Interiors = Èxode rural
b) Migracions Europees
c) Migracions Intercontinentals
1. GREUS PROBLEMES LABORALS
a) HORARIS RÍGIDS I EXCESSIUS
b) TREBALL INFANTIL I FEMENÍ
c) SOUS BAIXOS
d) ABSÈNCIA D’ASSEGURANCES D’ENFERMETAT, VELLESA, ETC.
e) MANCA DE DRETS LABORALS
2. ALIMENTACIÓ INSUFICIENT
3. ABSÈNCIA DE LEGISLACIÓ LABORAL PROTECTORA DEL TREBALLADORS
NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
� NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS)
� IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS)
� VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME
� DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)
a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antigaaristocràcia)
• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius
b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats decomerç, funcionaris)
• No exerceixen tasques manuals
c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència
� DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES
� Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,etc) es reserva per a la dona
� La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència del'espòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura icàlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar
� Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral
� La dona treballadora
� obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica
� Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa
� Dides de les famílies burgeses i benestants