TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA
TEMA 3.
El procés d’identificació i valoració de les necessitats educatives especials dels alumnes i la seva relació amb el
currículum. Decisions d’escolarització.
Índex
1. Introducció............................................................................................................................................1
2. Marc Legislatius....................................................................................................................................1
3. El processos d’identificació i valoració de les necessitats espacials dels alumnes.............................2
3.1 la conceptualització de les necessitats educatives especials...............................................2
3.2 Professionals responsables de l’avaluació dels alumnes amb necessitats
educatives especials............................................................................................................2
3.3 Moments en que es produeixen les avaluacions psicopedagògiques. ................................5
3.4. Dades per a realitzar l’avaluació psicopedagògica i apartats..............................................5
4. El procés de identificació i valoració de les NEE en relació amb el currículum...................................6
5. Decisions d’escolarització.....................................................................................................................9
5.1 Informe de reconeixement NESE..........................................................................................9
5.2 Escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials...................................10
5.2.1 Modalitat escola ordinària
5.2.2. Modalitat compartida.
5.2.3. Escolarització en centres d’educació especial.
5.3.L’avalució del procés educatiu i criteris de promoció dels alumnes amb NEE...................12
6. Conclusions........................................................................................................................................13
7. Bibliografia............................................................................................................................................14
8. Esquema.............................................................................................................................................16
9. Glossari................................................................................................................................................21
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
1. INTRODUCCIÓ.El procés d’identificació i valoració dels alumnes amb necessitats educatives
especials i la seva relació amb al currículum, ve marcat per unes normatives
legislatives que regulen les actuacions dels diferents membres de la comunitat
educativa.
En base a les avaluacions que es porten a terme es prendran unes decisions
d’escolarització.
En aquest procés d’identificació i valoració tots els professionals, la família i
l’alumne prenen un compromís per anar avançant en l’escola inclusiva.
2. MARC LEGISLATIUS.El repte del nostre sistema educatiu es donar resposta a TOTS els alumnes. La
LOE (2/2006) els centres específics d’educació especial passen a denominar-
se centres d’educació especial.
Article 74, punt 1 de la LEC (12/2009): L’escolarització d’aquest alumnat en
unitats o centres d’educació especial, que es pot estendre fins als vint-i-un
anys, només s’ha de portar a terme quan les seves necessitats no puguin ser
ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres
ordinaris.
LEC. Capítol II Article 111.4: Els centres que ofereixen ensenyaments adreçats
a alumnes amb necessitats educatives especials que no puguin ser ateses en
el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres ordinaris es
denominen centres d’educació especial.
Decret 150/2017: Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes
que necessiten una alta intensitat de suport educatiu i mesures curriculars,
1
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA metodològiques, organitzatives o psicopedagògiques altament individualitzades
poden ser escolaritzats en centres d’Educació Especial.
3. EL PROCESSOS D’IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ DE LESNECESSITATS ESPACIALS DELS ALUMNES.
3.1 LA CONCEPTUALITZACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.
El terme NEE apareix per primera vegada amb l’informe Warnock (1978),
introduint una nova concepció en l’educació especial. Considera que:
“toda persona deficiente, al margen de la gravedad de su dificultad,
niña debe ser considerado ineducable. La educación es un bien al que
todos tienen derecho y por tanto los fines de la educación son los
mismos para todos, independientemente de las ventajas o desventajas
de cada uno.”
A Catalunya es defineix el terme Necessitat Educativa Especial el decalatge
que es produeix entre les capacitats de l’alumne i les exigències el context.
Afecta el desenvolupament i l’aprenentatge.(Departament d’Educació).
3.2 PROFESSIONALS RESPONSABLES DE L’AVALUACIÓ DELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
Per garantir el desenvolupament de les capacitats del sistema educatiu
inclusiu, es designen i defineixen unes mesures i suports educatius.
2
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
Per garantir aquest desenvolupament cal la col·laboració de diversos
professionals, que des de les seves mirades diverses contribuiran a la
identificació i avaluació dels alumnes amb necessitats educatives especials.
Aquest professionals són:
Tutor/a del grup aula i equip docent: En el procés d’avaluació
psicopedagògica el tutor/a pren una paper principal d’observador/a en la
primera fase de detecció. És qui recull informació relacionades amb
l’aprenentatge, les mesures que s’estan duent a terme, el nivell de competència
de l’alumne. El tutor es coordinada amb els altres docents especialistes per
recaptar informació en les diferents àrees d’aprenentatge. El tutor vetlla pel
funcionament de l’alumne dins l’aula i és el transmissor amb la família.
Mestra d’educació especial: a l’aula intervé directament amb l’alumne amb
necessitats educatives, avaluant, conjuntament amb el tutor/a, el procés
d’aprenentatge. Col·labora amb el tutor/a en la concreció de les adaptacions
curriculars i plans individualitzats. Desenvolupa activitats i programes específics
pels alumnes. Col·labora amb l’EAP, amb la identificació de les necessitats
educatives i la concreció del pla intervenció. Col·labora en el seguiment i
avaluació d’aquests alumnes.
Forma part de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), comissió on es
proposen, organitzen i gestionen les mesures i suports per atendre als alumnes
amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).
Mestra d’audició i llenguatge (MALL): es prioritza l’atenció específica
d’alumnes amb retard i trastorns en la comunicació, la parla i el llenguatge. En
els centres ordinaris amb agrupament d’alumnat sord, els mestres especialistes
3
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA en audició i llenguatge centraran la seva intervenció en el suport a l’alumnat
sord en els aprenentatges vinculats a les diferents àrees curriculars i en
l’atenció logopèdica especifica. Col·labora amb el tutor/a en la concreció de les
adaptacions curriculars i plans individualitzats. Desenvolupa activitats i
programes específics pels alumnes. Col·labora amb l’EAP, amb la identificació
de les necessitats educatives i la concreció del pla intervenció. Col·labora en el
seguiment i avaluació d’aquests alumnes.
L’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP): Donen
suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de
l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives
especial, així com a les seves famílies. ( Departament d’Educació)El
psicopedagog/a identifica i avalua les necessitats educatives especials de
l’alumnat i fa la proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis
educatius específics. Assessora al professorat i les famílies en la resposta
educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, en col·laboració
amb els docents, l’alumna i les famílies. Assessora als equips docents,
alumnes i famílies sobre aspectes d’orientació personal, educativa i
professional. Dona suport als centres educatius en la millora de l’atenció a la
diversitat i la inclusió. (Departament d’educació).
Família: Les famílies participen del procés educatiu del seu fill, mitjançant
entrevistes amb els tutors, especialistes, reunions col·lectives, informes escrits
... Col·labora en la recollida de d’informació de l’alumne.
L’equip directiu: ha de ser un facilitador de al posada en marxa de les
actuacions educatives. Ha de donar suport als docents de nova incorporació.
4
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
Treballar en equip amb els docents i el personal de la comunitat escolar i
educativa.
Aquests són alguns dels professionals que intervenen en la detecció i avaluació
dels alumnes amb necessitats educatives, tot i que també cal contemplar en
algunes ocasions, la col·laboració d’altres professionals externs, relacionats
amb els alumnes amb necessitats educatives.
3.3 MOMENTS EN QUE ES PRODUEIXEN LES AVALUACIONS PSICOPEDAGÒGIQUES
L’avaluació psicopedagògica és poden donar en diversos moments de
l’escolarització dels alumnes. La demanda ha de partir del centre educatiu o del
procés d’escolarització de l’alumne amb necessitats educatives especials o en
la coordinació amb els altres serveis de la zona. (Departament d’educació)
1. Previ a la revisió de l’informe NESE.
2. Al finalitzar les etapes educatives obligatòries.
3. Sempre que es consideri que s’han produït modificacions en l’alumne
amb necessitats educatives especials, en relació als aprenentatges
(modificació del P.I),a l’atenció educativa que es proposa ( tipus
d’escolaritzacions segons necessitats), a les mesures i suports que cal
introduir o treure.
3.4 DADES PER A REALITZAR L’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA I APARTATS.
Per identificar les necessitats educatives, a més de treballar col·laborativament
amb els professionals esmentats en el punt 2.2, cal tenir en compte:
5
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA 1. L’alumne: dades mèdiques rellevants, història en l’àmbit educatiu,
historial familiar.
2. Context escolar: conèixer el projecte escolar, les metodologies que es
porten a terme, les intervencions a nivell de mesures i suports que s’han
dut a terme fins el moment, la socialització dins el grup aula, socialització
en el centre educatiu.
3. Context familiar: antecedents familiars, dinàmiques, expectatives,
relació amb el centre educatiu...
Apartats que es contemplaran en l’avaluació:
Dades de l’alumne
Observació del mestre/a i equip docent.
Dades escolars.
Informació rellevant de l’alumne.
Informació de la família.
Informe de l’EAP.
Mesures i suports educatius que es plantegen.
Propostes d’atenció educativa.
Orientacions per a la família.
4. EL PROCÉ DE IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ DE LES NEEEN RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM.
En l’àmbit espanyol, es recull el terme NEE en la Ley Orgánica 1/1990, de 3
d’octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE) i s’amplia
amb les posteriors lleis d’educació, com Ley Orgánica de la Participación,
6
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
Evaluación y el Gobierno de los centros docentes, 9/1995, de 20 de noviembre
(LOPEG),
L’avaluació psicopedagògica està regulada en l’àmbit espanyol per l’ordre de
14 de febrer de 1996 pel qual es regula el procediment per a la realització de
l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització i s’estableixen els
criteris per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives
especials.
Ley Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. (LOE), la Ley Orgánica
10/2002 de 23 de diciembre de calidad de la Educación (LOCE), Ley Orgànica
8/2013, de 9 de desembre, para la mejora de la calidad educativa. (LOMCE),
A Catalunya és la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d‘educació de Catalunya dona
continuïtat a les actuacions basades en els principis d’inclusió, normalització,
escola per a tots, sectorització de serveis i atenció personalitzada. “La cohesió
social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per a tothom” (LEC)
El Decret 150/2017, de 17 d’octubre d’atenció educativa a l’alumnat en el marc
d’un sistema educatiu inclusiu, parla de la necessitat de les discapacitats i els
trastorns de desenvolupament han de ser abordats des del mateix currículum i
garantint que l’alumne accedeixi i participi en totes aquelles activitats que
resulten imprescindibles per al seu desenvolupament i aprenentatge en
societat.
EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits
formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.
En l’apartat d’atenció a la diversitat en l’art. 5.1 es fa esment que:
7
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA “per respondre a les necessitats de tot l’alumnat en el marc de la inclusió
educativa, s’han d’establir i preveure en la programació general d’aula
els aspectes següents:
b) Planificar activitats diverses amb diferent grau de complexitat perquè
tots els alumnes puguin desenvolupar les capacitats de l’etapa i revisar,
si escau, les estratègies metodològiques, l’organització del grup i les
mesures de suport utilitzades i els criteris d’avaluació.
c) Establir criteris d’avaluació que evidenciïn el progrés esperat de
l’alumnat.
Quan el progrés de l’alumne/a no sigui l’esperat, s’han d’establir
mesures de suport per facilitar-li l’adquisició d’aprenentatges bàsics i
imprescindibles per poder seguir el procés educatiu”
En l’art. 5.2 parla de
“Si les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i
les mesures de reforç̧ previstes són insuficients per atendre
adequadament l’alumnat més vulnerable, que té unes necessitats
educatives especifiques, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el
conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els
diferents moments i contextos escolars. La comissió d’atenció a la
diversitat, en els centres on estigui prevista, ha de promoure aquest pla,
el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a
l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant
d’acord amb el seu progrés”.
8
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
I l’art 5.6
“Sempre que es consideri necessari es pot demanar la col·laboració dels
serveis educatius corresponents”.
L’ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en
l'educació primària, es parla en l’article 2.6 que:
“ en el cas que es detectin dificultats en el procés d'aprenentatge dels
alumnes, cal adoptar les mesures organitzatives i metodològiques que
corresponguin. Si les dificultats de l'alumne persisteixen, cal la
planificació de mesures més intensives amb la intervenció dels especialistes
del centre i l'EAP, si escau”.
5. DECISIONS D’ESCOLARITZACIÓ.
5.1. INFORME DE RECONEIXEMENT NESE.
A Catalunya els alumnes amb NESE han de tenir un informe de reconeixement
de necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Els alumnes
susceptibles de tenir aquest informe de reconeixement són:
Dins el grup dels alumnes NESE, hi ha:
• Alumnes amb trastorn d’aprenentatge o comunicació. ( TDAH, dislèxia).
• Alumnes amb altes capacitats.
• Alumnes d’origen estranger amb NESE derivades de :
Incorporació tardana al sistema educatiu,
Falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges,
9
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA Escolaritat prèvia deficitària.
• Situacions socioecòmiques i socioculturals desfavorides.
• Risc d’abandonament escolar prematur.
Dins aquest grup hi ha un subgrup considerat de Necessitats Educatives
Especials ( NEE)
Discapacitat intel·lectual lleugera, moderada, severa o profunda
Pluridiscapacitat
Discapacitat sensorial : auditiva o/i visual.
Discapacitat física.
Trastorn de l'espectre autista
Trastorn mental.
Trastorn de la conducta.
Malalties: degeneratives i minoritàries.
Caldrà indicar en l’aplicació quin tipus de necessitats presenten.
5.2. ESCOLARITZACIÓ DELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.
A Catalunya, previ a proposar models d’escolarització que no sigui l’ordinària,
cal esgotar les mesures i suports marcats per la normativa, mirar que no sigui
restrictiva, recordar que les propostes han poden ser revisables i reversibles,
fer una orientació a llarg termini. Segons la determinació de les NEE i les
mesures i suports que els alumnes necessitin es poden donar diverses
modalitats d’escolarització. Segons la Resolució de 26 d’abril de 2018, de la
direcció General d’Educació infantil i primària…. És l’EAP a de regular els
processos d’elaboració i tramitació dels informes següents:
10
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
5.2.1. Modalitat escola ordinària:
Segons el Decret 150/2017 en el capítol III relacionat amb l’escolarització dels
alumnes en l’art.17 parla de:
“Tots els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris i d'acord amb el procés
d'admissió vigent.
L'escolarització de l'alumnat comença i finalitza en les edats establertes amb
caràcter general per la normativa vigent.
Centres ordinaris amb suport intensiu escolarització inclusiva (SIEI): són
uns recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a
la inclusió. Es dota de més professionals perquè realitzin un suport intensiu per
atendre als alumnes amb necessitats educatives especials.
Centres ordinaris amb suport intensiu a l’audició i llenguatge (SIAL): són
suports professionals que contribueixen a l’escolarització dels alumnes amb
discapacitat auditiva severa i pregona que requereixen un equipament singular
i una especialització professional en centres ordinaris. Aquests centres tenen
un projecte específic de suport a l’audició i el llenguatge.
5.2.2. Modalitat compartida: Alumnes que estan en escola orinaria uns dies i
els altres en un centre d’educació especial.
5.2.3. Escolarització en centres d’educació especial.
En l’art. 18 esmenta que
“Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una
elevada intensitat de suport educatiu i mesures curriculars, metodològiques,
organitzatives o psicopedagògiques altament individualitzades poden ser
escolaritzats en centres d'educació especial.
11
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA L'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials requereix
el reconeixement d'aquestes necessitats en l'informe de l'EAP de
reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu i ha de tenir en
compte les orientacions descrites en l’informe.”
5.3. L’AVALUACIÓ DEL PROCÉS EDUCATIU I CRITERIS DE PROMOCIÓ DELS ALUMNES AMB NEE.
A Espanya la LOE, en l’art. 74 estableix:
“Al finalitzar el curs s’avaluaran els resultats aconseguits pels
alumnes en funció dels objectius proposats a partir de la valoració
inicial. L’avaluació permetrà proporcionar l’orientació adequada i
modificar el pla d’actuació així com la modalitat d’escolarització, de
manera que pugui afavorir-se, sempre que sigui possible, l’accés de
l’alumne a un règim de major integració.”
A Catalunya
L’ordre ens164/2016, de 14 juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals dels procés en l’avaluació primària, estableix en
l’article l’art. 9.3
“La comissió d'avaluació pot decidir que un alumne romangui en el
mateix curs si els aprenentatges adquirits o el grau de maduresa no li
permeten seguir amb profit els aprenentatges del curs superior. La
comissió ha de tenir en compte, fonamentalment, l'opinió del tutor.
Aquesta decisió només es pot adoptar una vegada al llarg de l'etapa.
S'ha de valorar el procés d'assoliment de les competències bàsiques i
les repercussions positives i negatives previsibles que pugui tenir
12
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
aquesta decisió per a l'alumne, així com l'opinió dels pares o tutors
legals.
En l’art.9.4
“Els alumnes amb necessitats educatives específiques poden ampliar un
curs més del que preveu l'apartat 9.3 d'aquest article la permanència en
l'etapa d'educació primària, sempre que això n'afavoreixi l' evolució
personal i social i el progrés en els aprenentatges. En aquest cas, i si no
el té, se li ha de fer un pla individualitzat. Cal comunicar la decisió al
director dels serveis territorials corresponents.”
I en l’art. 9.5
“Per als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals es pot flexibilitzar la
permanència en un curs en tota l'etapa quan el seu ritme personal
d'aprenentatge i el grau de maduresa adequat així ho aconselli. En
aquest cas s'ha d'elaborar un pla individualitzat basat en la valoració
psicopedagògica de l'alumne. Cal comunicar la decisió al director dels
serveis territorials corresponents.”
6. CONCLUSIÓ
Els alumnes amb Necessitats Educatives Especials, disposen d’un conjunt de
mesures i suports de diversa intensitat per poder donar una resposta positiva a
la seva escolarització i aconseguir així els objectius i competències plantejades.
13
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA El treball coordinat entre els diversos professionals que treballen amb els
alumnes amb NEE, es fonamental per unificar les mesures i suports
necessaris.
En la detecció juga un paper important els tutors/es, mestres educació especial,
professionals que intervenen amb l’alumne. L’EAP es el responsable d’
organitzar el procediment per a l’escolarització, aportar orientacions per a la
proposta educativa, aportar orientacions per a la planificació dels suports i
vetllar les transicions i orientar sobre l’itinerari formatiu dels alumnes amb
necessitats específiques de suport educatiu. (Resolució de 26 d’abril de 2018).
Tots junts per “oferir a tots els alumnes l’oportunitat de seguir sent membres de
les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula”
(Stainback 2001)
7. BIBLIOGRAFIA
Lleis:
• Espanyol. Ministeri d’educació. (1996) Orden de 14 de febrero de 1996
por la que se regula el procedimiento para la Realización de la
evaluación psicopedagógica y el dictamen de escolarización y se
establecen los criterios para la escolarización de los alumnos con
necesidades educativas especiales.
• Catalunya. Departament d’educació (2009). Ordre EDU/484/2009, de 2
de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del
procés d'avaluació del segon cicle de l'educació infantil.
https://dibaaps.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?cido&dogc/2009/11/20091
113/09303079.pdf
14
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
• Catalunya Departament d’Educació. Decret 102/2010, de 3 d'agost,
d'autonomia dels centres educatius.
https://dibaaps.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?cido&dogc/2010/08/20100
805/10209099.pdf
• Catalunya. Departament d’educació ( 2016) ORDRE ENS/164/2016, de
14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i
requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7148/1508505.pdf
• Catalunya. Departament d’educació. (2017) DECRET 150/2017, de 17d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistemaeducatiu inclusiu.
https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=799722&language=ca_ES
• Resolució de 26 d’abril de 2018, de la Direcció General d’Educació
Infantil i Primària, que estableix el procediment que cal seguir i els
protocols que han d’utilitzar els equips d’assessorament i orientació
psicopedagògics (EAP) per elaborar l’informe de l’EAP de
reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, l’informe
de l’EAP de l’alumne amb necessitats educatives derivades de
situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment
desafavorides, i l’informe de l’EAP d’escolarització de l’alumne en la
formació professional i en els programes professionalitzadors.
http://educacio.gencat.cat/documents/ServeisEducatius/EAP_Resolucio.pdf
• Catalunya. Departament d’educació (2019) Documents per a
l'organització i la gestió dels centres. Òrgans unipersonals de direcció i
de coordinació.
http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/ORG_Organs_
unipersonals.pdf
15
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA
8. ESQUEMA.
1. Introducció.
2. Marc Legislatiu
3. El processos d’identificació i valoració de les necessitats
espacials dels alumnes.
3.1 la conceptualització de les necessitats educatives especials.
El terme NEE apareix per primera vegada amb l’informe Warnock
(1978),
A Catalunya es defineix el terme Necessitat Educativa Especial.
3.2 Professionals responsables de l’avaluació dels alumnes amb
necessitats educatives especials.
Es designen i defineixen unes mesures i suports educatius.
Col·laboració de diversos professionals, que des de les seves
mirades diverses identifiquen i avaluen als alumnes amb
necessitats educatives especials.
Aquest professionals són:
Tutor/a del grup aula i equip docent.
Mestra d’educació especial.
Mestra d’audició i llenguatge (MALL).
L’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).
Família
L’equip directiu.
16
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
3.3 Moments en que es produeixen les avaluacions
psicopedagògiques.
L’avaluació psicopedagògica és poden donar en diversos moments de
l’escolarització dels alumnes.
1. Previ a la revisió de l’informe NESE.
2. Al finalitzar les etapes educatives obligatòries.
3. Sempre que es consideri
3.4. dades per a realitzar l’avaluació psicopedagògica i apartats.
1. L’alumne: dades mèdiques rellevants, història en l’àmbit
educatiu, historial familiar.
2. Context escolar: conèixer el projecte escolar, les metodologies
que es porten a terme, les intervencions a nivell de mesures i
suports que s’han dut a terme fins el moment, la socialització
dins el grup aula, socialització en el centre educatiu.
3. Context familiar: antecedents familiars, dinàmiques,
expectatives, relació amb el centre educatiu...
Apartats que es contemplaran en l’avaluació:
Dades de l’alumne
Observació del mestre/a i equip docent.
Dades escolars.
Informació rellevant de l’alumne.
Informació de la família.
Informe de l’EAP.
Mesures i suports educatius que es plantegen.
17
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA Propostes d’atenció educativa.
Orientacions per a la família.
4. El procés de identificació i valoració de les NEE en relació
amb el currículum.
En l’àmbit espanyol, es recull el terme NEE en la Ley Orgánica 1/1990, de 3
d’octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE).
- Ley Orgánica de la Participación, Evaluación y el Gobierno de los centros
docentes, 9/1995, de 20 de noviembre (LOPEG),
- L’ordre de 14 de febrer de 1996 pel qual es regula el procediment per a la
realització de l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització i
s’estableixen els criteris per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats
educatives especials.
- Ley Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. (LOE), la Ley Orgánica
10/2002 de 23 de diciembre de calidad de la Educación (LOCE), Ley Orgànica
8/2013, de 9 de desembre, para la mejora de la calidad educativa. (LOMCE),
A Catalunya és la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d‘educació de Catalunya dona
continuïtat a les actuacions basades en els principis d’inclusió, normalització,
escola per a tots, sectorització de serveis i atenció personalitzada.
- El Decret 150/2017, de 17 d’octubre d’atenció educativa a l’alumnat en el
marc d’un sistema educatiu inclusiu, parla de la necessitat de les discapacitats i
els trastorns de desenvolupament.
- EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits
formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.
18
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
- L’ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en
l'educació primària.
5. Decisions d’escolarització.
5.1 Informe de reconeixement NESE.
A Catalunya els alumnes amb NESE han de tenir un informe de
reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu
(NESE).
Els alumnes susceptibles de tenir aquest informe de
reconeixement són:
- Alumnes amb trastorn d’aprenentatge o comunicació. (
TDAH, dislèxia).
- Alumnes amb altes capacitats.
- Alumnes d’origen estranger amb NESE derivades de :
- Incorporació tardana al sistema educatiu,
- Falta de domini de la llengua vehicular dels
aprenentatges,
- Escolaritat prèvia deficitària.
-Situacions socioecòmiques i socioculturals
desfavorides.
- Risc d’abandonament escolar prematur.
Necessitats Educatives Especials ( NEE)
Discapacitat intel·lectual lleugera,
moderada, severa o profunda
19
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OGI
A TE
RAPÈ
UTI
CA X
ALO
C O
POSI
CIO
NS
TEM
ARI M
ESTR
ES P
EDAG
OG
IA T
ERAP
ÈUTI
CA Pluridiscapacitat
Discapacitat sensorial : auditiva o/i
visual.
Discapacitat física.
Trastorn de l'espectre autista
Trastorn mental.
Trastorn de la conducta.
Malalties: degeneratives i minoritàries.
5.2 Escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials.
A Catalunya
- Resolució de 26 d’abril de 2018, de la direcció General d’Educació infantil i
primària…. És l’EAP a de regular els processos d’elaboració i tramitació dels
informes següents:
5.2.1. Modalitat escola ordinària:
Segons el Decret 150/2017 en el capítol III relacionat amb
l’escolarització dels alumnes en l’art.17 parla de:
“Tots els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris i d'acord amb el
procés d'admissió vigent.
- Centres ordinaris amb suport intensiu escolarització
inclusiva (SIEI).
- Centres ordinaris amb suport intensiu a l’audició i
llenguatge (SIAL).
5.2.2. Modalitat compartida.
5.2.3. Escolarització en centres d’educació especial.
20
TEM
ARI M
ESTR
ES t
E5!D
hDL! ¢9w!
t:¦¢L/!
XAL
OC
OPO
SICI
ON
S TE
MAR
I MES
TRES
t95
!DhDL! ¢9w
!t:¦
¢L/!
5.3.L’avalució del procés educatiu i criteris de promoció dels alumnes
amb NEE.
A Espanya la LOE, en l’art. 74
A Catalunya
L’ordre ens164/2016, de 14 juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals dels procés en l’avaluació primària, estableix en
l’article l’art. 9.3 en l’art.9.4 i l’art. 9.5
6. Conclusions.
9. GLOSSARI.
Processos d’identificació, procés de valoració de les necessitats especials dels
alumnes, necessitats educatives especials, EAP, tutor, l’avaluació
psicopedagògica, currículum, escolarització ordinària, escolarització ordinària
amb SIEI, escolarització ordinària amb SIAL, escolarització combinada,
escolarització en centre d’educació especial, informe NESE,
21