ecologia adaptacions
DESCRIPTION
Adaptacions dels organismes al mediTRANSCRIPT
Unitat 6. ECOLOGIAELS FACTORS ABIÒTICS.
El resultat de milions d’anys d’evolució és una biosfera constituïda per éssers vius adaptats al medi on viuen
Les estratègies que els éssers vius han desenvolupat per viure en un determinat entorn les anomenem ADAPTACIÓ.
Les adaptacions poden ser anatòmiques ( forma) , fisiològiques (funcionament) , o etològiques ( comportament)
1. Els factors ambientals i l’adaptació.
MEDI TERRESTRE:La temperatura. Altes, baixes, oscil·lació tèrmica La humitat,: manca, excés La llum: intensitat i fotoperíode( hores de llum)Les característiques del sòl: nutrients, permeabilitat, profunditat del sòl etc.
MEDI AQUÀTICLa llum : intensitat i qualitatLa pressió hidrostàticaEls gasos dissolts a l’aigua: oxigenLa salinitat Els nutrients
2. La llumLa llum és necessària per a la fotosíntesi, és doncs un factor importantíssim per tots els ecosistemes.
La llum no arriba amb la mateixa INTENSITAT a tota la superfície terrestre.
Les hores de llum varien al llarg de l’any: FOTOPERÍODE
Al medi aquàtic la intensitat varia amb la fondària i també la qualitat de la llum
Quantitat de radiació solar que arriba a la superfície terrestre
MEDI AQUÀTIC
Al medi aquàtic la llum és un factor limitant per els organismes fotosintètics. La llum s’extingeix a mesura que augmenta la fondària, i a més la qualitat de la llum varia.
Les algues marines només poden viure en la regió fòtica dels mars i oceans, que és la què està il·luminada per la llum solar i que arriba com a màxim als 200 m de profunditat. Segons la profunditat a la que viuen, les algues presenten diferents pigments que els hi permeten absorbir millor la llum.
MEDI TERRESTRE
En funció de la latitud la intensitat de la llum varia i també el fotoperíode
En els ecosistemes terrestres la llum arriba a la mateixa intensitat en una mateixa zona però la vegetació es troba sovint disposada en estrats de diferent alçada que rebran una quantitat de llum diferent
ADAPTACIONS A LA INTENSITAT
Fulles d’una alzina. Fulles d’un faig.
Disposició de les fulles. En vertical per evitar l’exposició i en horitzontal per captar més radiació.
Plantes esciòfiles: plantes adaptades a viure a l'ombra
Plantes heliòfiles:plantes adaptades a una forta radiació solar
La diferent pigmentació que presentem els humans és una adaptació a la intensitat de llum, en concret a les RAD. UV. La melanina ens protegeix de les radiacions solars però ha de permetre que en penetri una petita quantitat pe tal que s’activi la síntesi de vitamina D.
ADAPTACIONS AL FOTOPERÍODE
El fotoperíode contribueix a la regulació d’aspectes molt importants dels ésser vius.
La germinació
La migració La hivernació
La floració
3. La temperaturaLa vida activa només es possible en la franja compresa entre pocs graus sota zero i els cinquanta graus. Sota zero l’aigua es gela i per sobre de 50 graus les proteïnes es fan malbé.
Els organismes s’han adaptat a:
L’amplitud tèrmica: diferències de temperatura (dia/nit i estiu/hivern)
A la calor :Sovint les adaptacions a les altes temperatures són també adaptacions a la manca d’aigua.
Al fred : sovint les adaptacions al fred hivernal també són adaptacions a un període de llum més curt.
Poiquiloterms: no regulen la seva temperatura corporal sinó que aquesta depèn del medi. Són actius de dia i quan la temperatura és alta, i estan inactius a la nit i a l’hivern.
Homeoterms regulen la seva temperatura corporal. Mantenir el cos calent representa una despesa energètica gran.
Letargia Els animals poiquiloterms queden inactius quan baixen les temperatures ja que el seu metabolisme s’atura.
Hibernació
La hibernació és un estat de letargia regulada al llarg de dies o setmanes, que permet a certs animals, conservar la seva energia durant l'hivern. Durant la hibernació el metabolisme d'aquests animals s'alenteix notablement, la seva temperatura corporal disminueix i la seva freqüència respiratòria esdevé inferior a la normal, gastant gradualment les reserves energètiques emmagatzemades durant els mesos més càlids
Les capes de greix aïllen del fred i ajuden a mantenir l’escalfor del cos
El diferent pelatge d’estiu i hivern
La migració
La caducifolia hivernal és una adaptació a les baixes temperatures de l’hivern.
La relació superfície volum en animals homeoterms és una adaptació a la temperatura. ( Regla de Bergmann)
Guineu àrtica Guilla vermella Fenech
Ós polar (350 Kg) Ós bru ( 250 kg) sloth bear ( 100 Kg)
Les formes allargades tenen una relació superfície volum més gran i per tant permeten dissipar més calor.
Allen’s rule in Lepus
From the northern arctic hare (L. arcticus) through the more southerly desert jackrabbit (L. alleni), members of the genus Lepus show progressively longer extremities (legs & ears) and leaner bodies
4. Aigua i humitat
Al medi terrestre l’aigua i la humitat són un factor limitant: si no hi ha aigua no hi pot haver vida.
Tots els éssers vius terrestres han desenvolupat adaptacions per no deshidratar-se
migració
caducifòlia
higròfits
xeròfits
Reducció de les fulles
Plantes suculentes
ELS LÍMITS DE TOLERÀNCIA
Les espècies que tenen intervals de tolerància gran per un determinat factor ambiental s’anomenen eurioiques
Les espècies que tenen un marge molt estret de tolerància per un determinar factor ambiental s’anomenen euròiques.
