CaminadaPàg. 5

EntrevistaAriadna Sans

BTTPàgs. 10 i 11

Rutes PirineusPàg. 19

Gran ParadisoPàgs. 22 a 24

Molins-MontserratPàg. 25

i a més:Senderisme, Forat del

Pany, Medi Ambient,

Secretaria...

s u m a r i

Núm. 77Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)Revista Trimestral d'Informació Social

juny - juliol - agost de 2013

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 77ÈPOCA IIjuny, juliol i agost de 2013

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Marià CaimoJordi Martínez

Josep UrozXavier Armengol

Ferran EstelaFerran Massana

Jaume FustéDavid Pagès

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Riera de Marfà(Moianès)

El Molí de la Llavina(Centelles)

Santuari de Tona(Osona)

EEDDIITTOORRIIAALL

Per si algú no se n'ha adonat, en el número anterior ja vàremfer un canvi de paper del contingut interior del Butlletí, a fii efecte de millorar la definició fotogràfica de les il·lustra-cions. Ara ens trobem amb la sorpresa que això encareixmolt la distribució pel sobrepès que representa el nou gra-matge, fins i tot doblant el pressupost.

Per aquest motiu, en aquest número hem fet una nova pro-vatura en un nou tipus de paper estucat més lleuger. Sicreieu que això pot afectar en l'atractiu de la revista, ensagradaria saber-ne les vostres opinions. Esperem que aquestcanvi faci més agradable la lectura d'aquest portaveu de lanostra entitat. Perquè ho heu notat, oi?

Aprofitem per convidar-vos a participar en l'apartat "notí-cies" quan tingueu alguna informació que cregueu interes-sant per als lectors del nostre Butlletí.

Un altre front obert és el que representa la idoneïtat o no detrametre el Butlletí via Internet, a tots aquells socis que ensfacilitin el seu correu electrònic, i d'aquesta manera poderexercir un estalvi important de recursos per a la nostra enti-tat o si creieu, al contrari, que això no us realitza com a socireceptor de la revista, i creieu que cal "tocar-la", també ensagradarà que ens ho feu saber.

Estem tancant el cicle d'activitats d'un any força intens,amb molts actes i sortides relacionades amb el món de lamuntanya, la natura i les relacions cíviques i socials. (20activitats obertes en un trimestre dóna idea de quin ritme ifreqüència ens movem, sense comptar les particulars o forade programa que no surten al Butlletí).

Cal esmentar la part pedagògica de La Marxeta sistemaDufour, que enguany, la propera tardor, celebrarà els seus50 anys. Ha estat una bona pensada "complicitar" l'Institut Lluís deRequesens per difondre de forma teòrica i pràctica entre elsinteressats, la tècnica de la marxa d'orientació i regularitatdegana de la nostra entitat, dins el panorama excursionistade les marxes tècniques regulades, prou necessitat de sàvianova, per aconseguir la continuïtat d'aquest petit món del'excursionisme competitiu. Aquest acte va tenir lloc el dia23 d'abril, dimarts, diada de Sant Jordi, amb un gran èxit dejoves interessats en el projecte formatiu i divulgatiu.

Des d'aquestes pàgines felicitem els organitzadors per lainiciativa, que hem recollit en un article que ens ha facilitatl'equip organitzador de La Marxeta. Aquesta activitat sem-bla que tindrà continuïtat en aquest, i algun altre centre edu-catiu de la vila.

3

AGENDA

4

JUNY 2013

Diumenge 9 de juny. Secció de Senderisme. Dar-rera sortida del Cicle Cap de Creus III/III. Elrecorregut serà lineal seguint el Camí de Ronda GR92 des de Portbou fins a Port de la Selva, aixídonarem per finalitzat el cicle de tres sortides pel ParcNatural i la zona del Cap de Creus que s'inicià la tem-porada passada.Desplaçament en autocar. Inscripcions al CEM, de 7 a9 del vespre. Vocal: Jordi Martínez Basté.

Diumenge 16 de juny. Secció de Medi Ambient. Elbosc de ribera mediterrani: la riera de Riudameia(Argentona, Maresme). Situada dins el Parc de laSerralada Litoral, aquesta riera ens permet veure comes desenvolupa el bosc de ribera en cabals d'aigua d'a-portacions modestes i que alhora està molt ben repre-sentada per una variada comunitat d'ocells. Tambéenmig del bosc algunes masies mantenen les explota-cions agrícoles a ple funcionament. Itinerari matinal isuau de 8 km. Sortida a les 9 del matí de la plaça delsPaïsos Catalans. Vocal: Marià Caimo.

Dissabte 29 de juny, a les 7 de la tarda, al local delCEM. Equador i Galápagos, Patrimoni Natural dela Humanitat. Projecció de diapositives i xerradacol·loqui amb els nostres consocis i viatgers natural-istes Alícia Pubill i Jaume Parés. Les espècies animalsúniques al món que es va trobar Darwin a les illesGalápagos van ser la base sobre la qual va construir laseva teoria sobre l'evolució de les espècies. L'E-quador, situat a 1000 km de distància de les illes,procura de conservar i protegir aquest espai natural. Organitza: Secció de Medi Ambient.

Diumenge 30 de juny. Descoberta Cultural.L'Ametlla de Mar. Municipi declarat Territori CatalàLliure des del 28 de setembre de 2012, pertanyent a lacomarca del Baix Ebre. És a la zona costanera entre elCap de Terme, al nord, i el barranc de l'Àliga, al sud.Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oestamb el de Tivissa (Ribera d'Ebre), i al nord-est amb elde Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).Nosaltres esmorzarem a l'àrea de servei de l'Hospi-talet de l'Infant. I, en arribar, visitarem el Castell de

Sant Jordi i les restes romanes adjacents, el casc anticde l'Ametlla, i les fortificacions de la Guerra "Incivil".Tot seguit, farem una passejada de 1000 metres fins ala platja de Santes Creus, zona natural on ens n'ex-plicaran la flora i fauna. En acabar, dinarem al càmp-ing Ametlla. Desplaçament en autocar. Inscripcions alCEM, de 7 a 9 del vespre. Vocals: Joan Miró i EnricSolà.

JULIOL 2013

Dissabte 6 de juliol. Secció de Medi Ambient. Sor-tida nocturna al Coll de Vallençana (Badalona).Caminada suau de 6 km a la llum de la lluna plena.Itinerari d'àmplies panoràmiques sobre el Barcelonèsi de gran part de la línia de costa del Maresme. Sorti-da a les 9 del vespre de la plaça dels Països Catalans. Vocal: Marià Caimo.

Diumenge 14 de juliol. Secció de Senderisme.Recorregut circular: Gallicant - El Gorg - Arbolí -Gallicant (Baix Camp). Les muntanyes de Pradespermeten fer un grapat d'excursions inoblidables. Enaquesta passarem pel Grau de Vincabrer, la Cova delCup i el Riu Siurana. No us la perdeu! Desplaçament en autocar. Inscripcions al CEM, de 7 a9 del vespre. Vocal: Jordi Martínez Basté.

Diumenge 28 de juliol. Descoberta Cultural. L'Ar-boç del Penedès. Vila i municipi de la comarca delBaix Penedès, situat a la part oriental de la comarca,envoltat pel terme de Castellet i la Gornal, excepte perl'oest, on limita amb Banyeres del Penedès i, en unpetit sector, amb Sant Jaume dels Domenys. Sortiremde Molins de Rei (estació Rodalies) a 2/4 de 10.Esmorzarem abans de sortir o al tren si ho preferiu (hiha 44 minuts de recorregut). En arribar, visitarem lacooperativa de vi i cava, després la famosa Giralda, elMuseu de les Puntes de Coixí, el Museu del Tauró, iel centre històric del poble. En acabar, farem cap alrestaurant Can Peraire per dinar i acomiadar la tempo-rada. Tornarem amb el tren de les 17:34 h o les 18:34h, depenent de les variants horàries. Inscripcions alCEM, de 7 a 9 del vespre. Vocals: Joan Miró i EnricSolà.

nguany el CEM ha tornat aorganitzar la 28a Caminadade Molins de Rei i per pri-

mer cop hem posat un límit a lesinscripcions (650). No podíemcontinuar treballant més amb laincertesa de tancar les inscripcionsa les 8 del matí del diumenge, per-què això comportava haver de

demanar amb urgència d'ultimíssi-ma hora els queviures necessarisper a l'esmorzar i relegar a un altredia l'entrega del regal als últimsinscrits.També per tercer any hem tornat aorganitzar el recorregut curt de 8km i els resultats ens han donat laraó de com n'és de necessari aquestcomplement de la Caminada, jaque ens hem vist molt reconfortatsper la participació de famílies ambnens petits i de persones de la ter-cera edat, que realment amb aquestrecorregut curt ja en tenen prou pergaudir-lo i no acabar excessiva-ment cansats.Hi va haver una participació de472 inscrits en el recorregut llarg i178 en el recorregut curt, més unnombre indeterminat de partici-pants que al no poder-se inscriurevaren sortir pel seu compte sensedret a esmorzar, assegurança i tam-poc del regal (hem de dir que els

propers anys això l'Organitzacióno ho permetrà, per la responsabi-litat que comporten els possiblesaccidents de persones no assegura-des dins del nostre recorregut). Enun dia molt bonic després de lespluges perillosament amenaçado-res dels dies anteriors i un paisatgeverd meravellós, va transcórrer la

Caminada en una gran normalitatque, a part de dues petites caigu-des, no vàrem tenir més incidents.A tots els participants els van agra-dar molt els dos recorreguts i varenfelicitar l'Organització pels caminsescollits i també pels avitualla-ments.Els recorreguts, llarg i curt, sorti-ren de la plaça de la Vila i desprésvaren passar per la Riera Nova, laplaça de les Bruixes, el Terral,pista de Can Planas, i el camíparal·lel al Salt d'aigua de Can Pla-nas, fins arribar a la carretera deSant Bartomeu - la Rierada on elsdos recorreguts esmorzaren amb lasuculenta botifarra, coca ambxocolata, refrescos i cafè.En aquest punt se separaren els dosrecorreguts: el llarg, buscant elcamí que portava cap a les Penyesde Can Castellví, la pista d'en PacoModolell, Can Galopa de Dalt, elTrabucador, pista de Can Tintorer,

fins a trobar la pista procedent deSant Bartomeu i on s'unia amb elrecorregut curt, que després d'es-morzar va seguir per l'interior deSan Bartomeu, la Font Fresca, finsa trobar el recorregut llarg i a par-tir d'ací tots dos seguiren pel camíparal·lel al bosc de Cedres i lesvinyes d'oliveres del Tinet, fins atrobar el camí de la Font del Roca,la Riera Nova, el carrer Verdaguerfins l'arribada a la plaça de la Vila.Hem de valorar molt alt el civismei comportament demostrat pelsparticipants i més davant de lesnormes posades enguany pel Parcde Collserola.La Comissió Organitzadora volagrair amb molta fermesa lacol·laboració abnegada dels nos-tres socis col·laboradors en elsdiferents controls del recorregut,l'esmorzar, la sortida i arribada,igual que els dos equips escombradels dos recorreguts.Volem agraïr moltíssim la dedica-ció i professionalitat demostradapels membres de la Creu Roja, quevan estar sempre al lloc oportú idavant de dos petits accidents percaigudes, en què l'atenció va sermagnífica.També agraïm la magníficacol·laboració de la Guàrdia Urba-na, tant en les dues sortides com enels punts conflictius de la resta delrecorregut.Igualment hem de dir el mateixdels membres de Protecció Civil,que també van estar tot el matíamb nosaltres a més de la neteja devidres d'una part del lloc escollitper l'esmorzar que varen efectuaruns dies abans.Rebeu una cordial salutació amb elnostre sincer agraïment.

5

CAMINADA

E

Massiva participació.

La Comissió organitzadora

l resum d'activitats de lespàgines finals hi trobareuun munt d'escalades que

va fer l'Ariadna Sans, més conegu-da com a Ari. Ella fa només migany que és sòcia de l'entitat i ja s'haguanyat el cor de tots els que l'hemconeguda. L'Ariadna Sans Catalàva néixer l'any 1987a Arbeca, a lacomarca de lesGarrigues, i liagraïm moltíssimque hagi accedit acontestar les nostrespreguntes.

Per què et vas fersòcia del CEM?

Abans de començara buscar pis aMolins ja m'haviainformat de si hihavia centre excur-sionista. Tenia clarque tenia ganes deconèixer gent ambqui compartir lameva afició.

Com et vas iniciarals esports demuntanya?

Des de petita queels meus pares emportaven a la muntanya, tambéanava al cau i fèiem moltes activi-tats a l'aire lliure. Sempre m'haagradat la muntanya, des de benpetita.

Quines modalitats practiques?

Més freqüentment, escalada, bici-cleta, córrer, esquí, caminades.

De quina excursió a peu, en bici,escalant, cim, etc., en guardes unmillor record? Per què?

Molts bons records per destacar-neun. Però per exemple aquest estiu vaigfer una ruta en bici, en solitari.

Gairebé 700 km en 5 dies, des delmeu poble fins a Roses. Vaigintentar muntar la ruta passant perpobles on coneixia algú per poder-me quedar a dormir. Dues de lesnits les vaig passar fent bivac alscàmpings. Va ser un experiènciagenial que espero poder tornar arepetir. L'endemà d'arribar a Roses em va

venir a buscar un amic per fer camícap a Torino on començaria unaaltra ruta pels Alps, també en bici-cleta, fins a Trento, tot travessantels Alps italians i suïssos. Tambéva ser una experiència molt reco-manable.

I ara el contrari:de quina cursa oexcursió en guar-des un pitjorrecord?

Doncs per molt quepensi no em ve alcap cap excursió,sortida o escaladaque en guardi unmal record. En mol-tes he passatmoments difícils,condicions atmosfè-riques dures, por,cansament o impo-tència, però elbalanç final sempreacaba sent moltpositiu (suposo queja m'agrada patiruna mica... he, he)

Quin és el teu pro-grama personald'entrenament?

Tampoc és que tin-gui un programa d'entrenamentperò entre setmana intento anaruna dia a escalar i un o dos a córrerper Collserola. I tots els caps desetmana que puc els passo a lamuntanya fent alguna activitat oaltra.De dieta no en faig cap. Menjo totel que vull i tinc la sort que el quem'agrada és sa i equilibrat.

6

ENTREVISTA

A

La nostra jove protagonista.

7

ENTREVISTA

Què en penses del boulder i delnou rocòdrom del CEM a les ins-tal·lacions del pavelló poliespor-tiu de Molins de Rei?

Són unes bones instal·lacions onpoder mantenir-te en forma durantla setmana o èpoques en què no

pots sortir a escalar. Entrenar alrocòdrom i/o boulder no és per mi

una activitat amb la qual gaudeixigaire, ja que em fa falta la motiva-ció que tens a la roca, i a més, per

què no dir-ho, sóc bastant dolenta,he, he.

T'agradaria practicar algunaaltra disciplina esportiva?

I tant, m'agradaria practicarbarranquisme, caiac, surf, subma-

rinisme... entre altres, però demoment em dedicaré sobretot a

l'escalada i l'alpinisme, que encaraen tinc molt per aprendre.

Quina és la teva professió,Ariadna?

Vaig estudiar Enginyeria Químicaa la UPC. Actualment treballo enun centre de recerca del departa-ment d'Enginyeria Química, a l'Es-cola Tècnica Superior d'Enginye-

ria Industrial de Barcelona(ETSEIB), bàsicament avaluant

anàlisis de risc d'indústries del sec-tor químic.

Redrum. 28 de desembre de 2012.

Salvant algunes dificultats.

Des de la teva feina a la universi-tat, què diries als joves per ani-mar-los a estudiar malgrat l'ac-tual conjuntura econòmica?

Precisament ara, a causa de lamalaurada situació actual en la queens veiem immersos, trobo que ésun bon moment per estudiar i for-mar-se tant com es pugui. Estic

convençuda que aquesta situaciómillorarà amb els anys.

Quines altres aficions tens a partde l'esport?

M'agrada llegir, les manualitats, la

música, el teatre... en realitat m'a-graden moltes coses però la mun-tanya i l'esport sempre acaben pas-sant per davant i hi dedico gairebétot el meu temps lliure.

Tu ets de la comarca de lesGarrigues. Què és el que no enspodem perdre si hi anem de visi-

ta? Quines excursions ens reco-manes de fer?

La meva comarca segurament deu

ser una de les menys turístiques deCatalunya i no perquè no hi hagicoses per fer. Gran part del territori és conreud'oliveres així que el que ningú no

es pot perdre és tastar el seu oli(considerat un dels millors delmón).

8

ENTREVISTA

Amb el “mestre Carles” a Riglos. 11-12 de maig.

Espectaculars vistes a Riglos.

Com a visites destacaria el poblatiber Els Vilars del 500 a.C. situat aprop d'Arbeca amb una històriamolt interessant. I com a excursions, el millor ésfer-les amb bicicleta. N'hi ha algunes de marcades que

segueixen el canal d'Urgell, rutesper les cabanes de volta, forns de

calç, antics molins...

A part de la proximitat amb

Barcelona, quins altres avantat-ges trobes a viure a Molins deRei respecte d'altres poblacionsde l'àrea metropolitana?

La tranquil·litat i el bon ambientque es respira, però sobretot fa

molt que Collserola quedi tant aprop.

Hi ha alguna cosa que vulguisafegir que no t'hàgim pregun-tat?

Doncs sí, m'agradaria agrair a laSecció d'Escalada i d'Alta Muntan-ya que des del primer momentm'hagin fet sentir una més delgrup, ensenyant-me, ajudant-me ianimant-me en tot. Venir a viure aMolins i sobretot formar part del

CEM ha estat per a mi com recu-perar uns somnis que potser ja

havia abandonat.

Moltes gràcies!

9

ENTREVISTA

L’activitat permet moments inoblidables.

Una faceta més de la seva trajectòria esportiva.

10

finals d'abril, un correuelectrònic del Joan Ven-drell ens feia la proposta

de fer una travessada en bicicletade Molins de Rei a Coma-ruga per

camins de muntanya. No era el pri-mer cop que el Joan feia aquestatravessada i ho tenia tot calculat:"Ens trobarem a les 7 del matí alParc de la Mariona, esmorzarem aOlivella, i arribarem a Coma-rugaaproximadament a les dues de latarda. Les famílies es trobaran a les10 del matí a la Plaça de la Creu ivindran en tren o en cotxe. A lestres de la tarda, dinar de germanordels dos grups a la platja." De les 29 persones que vam rebre

el missatge, tretze responem a laconvocatòria i el diumenge 26 demaig de 2013 ens trobem per rea-litzar l'excursió. Som un grup deciclistes força heterogeni, uns ensconeixem, d'altres no. Després defer les pertinents presentacions, itenir les típiques sorpreses del

tipus "ostres, tu també vens?",comencem a pedalar. Aquest itine-rari travessa tres parcs naturals: eldel massís del Garraf, el Parc d'O-lèrdola i el Parc del Foix. Perpoder entrar al primer triem l'accésque es troba a la població deBegues. Toca, per tant, enfilar endirecció a Sant Vicenç dels Horts,

atravessar Torrelles de Llobregat, ipujar la pista forestal del raval deTorrelletes. Un cop a Begues,seguim els indicadors del Parc finsque, als peus del Puig Castellar,l'altímetre marca 450 metres d'al-çada i davant nostre s'obre l'im-mens altiplà del Garraf. Aquestespai natural es caracteritza per laroca calcària coberta d'un matollardens format per garrics, llentiscles,margallons, i d'altres plantes medi-terrànies. Com que cauen quatregotes fem amb cura el llarg des-cens que hi ha fins a la PlanaNovella, i després continuem perla pista que puja fins a l'observato-ri astronòmic de Can Grau. Aquíalbirem el nostre proper objectiu:el castell d'Olèrdola. Abans, però,toca baixar fins a la població d'Oli-vella, envoltada d'un mar de vinyes

d'un verd molt intens, i aturar-nosper fer un merescut esmorzar des-prés d'haver estat dues hores imitja a cavall de la bicicleta.Havent esmorzat, el recorregutcontinua per bonics camins ruralsde conreus de blat i delicades rose-lles vermelles fins que ensope-guem amb la desolada pedrera del

"Grupo Cementos Portland Valde-rrivas" i els implacables viaductesde la C-15, una via ràpida d'aque-lles que es diu que vertebra el terri-tori… Sort que l'ascensió a l'en-cimbellat jaciment iber d'Olèrdolala fem per un corriol capbussats enuna espessa pineda, on no veiemaltra cosa que el company deldavant i la bicicleta que hem decarregar a coll més d'una vegadaper superar els ressalts rocosos.Quan arribem a la muralla, obrasuccessiva d'ibers, romans i gentsde l'època medieval, ens fem lafoto oficial. A dalt, d'esquerra adreta, Juan Quesada, Marcos Abe-llo, Mario Sanz, Josep Mª Junoy,Joan Vendrell, Eusebi Valldaura,Josep Castellví, Josep Cinca iJosep Domingo. A baix, d'esquerraa dreta, Josep Abello, Angel Beu-

BTT

A

En primer terme Francesc Domingo i aldarrera Joan Vendrell

En una pista forestal del Parc del Foixvegada deixa el gel més exposat.

11

BTT

mala, Victor Puntas i FrancescDomingo. Després d'omplir elsbidons d'aigua en una font de l'a-parcament ens dirigim a la talaiade la ruta, el Puig de l'Àliga, de465 metres. Hi arribem a través dela urbanització Daltmar, amb unscarrers que tenen una inclinaciósobrenatural. Em pregunto com éspossible que algú hagi donat per-mís per construir aquí dalt, i tambéquina gràcia té viure en una casaon si et descuides baixes rodo-lant… La vista que hi ha des delPuig de l'Àliga, però, paga la pena:la plana del Penedès i el massís deMontserrat a una banda, i a l'altrael mar ben blau, amb tocs de colorturquesa quan s'acosta a la línia dela costa. Després de fer forcesfotos continuem la pedalada

entrant al tercer espai natural de lajornada, el Parc del Foix, formatper les serralades que envolten elpantà del mateix nom i que pertan-yen als municipis de Castellet i laGornal i Santa Margarida i elsMonjos. Després de recórrer uns 7km, ara sí envoltats de natura en360 graus a la rodona, fem una bai-xada molt trialera que ens porta

pròpiament a la presa d'aquest petitpantà. Projectat l'any 1901, i inau-gurat el 1928, el seu objectiu eraproporcionar conreus de regadiu

que servissin d'alternativa a lavinya, delmada per la plaga de la

fil·loxera. Les nuvolades del matíhan estat una anècdota i ara al mig-dia el sol pica de valent, per aixòagraïm que toqui resseguir el perí-metre de l'embassament sota d'unaarbreda que fa una ombra moltagradable. Però no s'hi val a badar,el corriol passa tan a prop de l'ai-gua que si et despistes te n'hi vasdirectament! Quan arribem a l'in-

dret anomenat Bassa de Garrapallstrobem l'indicador del Fondo delBlai, una llarga torrentera amb unapista prou practicable de 6 km que

ens deixarà a una altra "joia" del'urbanisme català: la urbanització"Els Rosers", a tots els cartellsescrit "los rosales". Una mostra delque passa quan constructors i pro-motors entabanen la gent amb lasegona residència a ultrança i elsajuntaments confonen la gestió delpaisatge amb els beneficis imme-diats a curt termini. El descens delFondo del Blai ha fet que el grupquedi dividit en dos, però ara no ésdifícil orientar-se. Cal anar cap almar i no hi ha confusió possible,només cal seguir la direcció oposa-da a la muntanya. Un parell derevolts de carretera més avall tro-bem la resta del grup, que ens estàesperant, i ja tots junts ens deixemcaure fins a Cunit. Amb el mar alcostat, i la remor de les seves ona-des, reseguim relaxadament lacosta fins a Coma-ruga, barri marí-tim del municipi del Vendrell. Enresum, 85 km realitzats en 6 hores,i el més important, noves conei-xences i amistats per a properesexcursions!

Àngel Beumala

Presa del panta de Foix.

Foto del grup a la murada dOlerdola.

12

QUADERN DE CAMP

Avui anirem a fer un tomb per un dels ambients forestals méscaptivadors. L'atmosfera humida i la varietat cromàtica, espe-cialment destacable a la tardor, converteixen torrents, rieres i riusde muntanya en indrets màgics. Hem anat a conèixer-los una micamillor. Voleu saber què hem après?

EEll bboosscc ddee rriibbeerraaUs haureu adonat que, per regla general, la vegetació que tro-bem a banda i banda d'un curs d'aigua és diferent a la vegeta-ció del paisatge circumdant, oi? Aquesta singularitat es deu ala modificació d'alguns dels paràmetres ambientals que deter-minen la vida vegetal en el llit d'inundació i les franges deterreny més pròximes.Els paràmetres a què em refereixo són aquests: més proximitat ala superfície d'un nivell freàtic, més humitat ambiental i tempe-

ratures màximes més baixes. De manera que prop d'un curs d'ai-gua es recreen en major o menor grau les condicions delsambients eurosiberians i atlàntics, cosa que permeten la presèn-cia de formes de vida pròpies d'altres latituds.Aquestes franges de vegetació diferenciada constitueixen elsboscos de ribera, també anomenats en galeria. Tots comparteixenuns trets comuns:

I. El sostre del bosc se situa entre 20 i 30 metres, quecorresponen a l'altura màxima dels arbres de creixement més ele-vat. Aquests arbres són poc longeus, i no superen els 100 anysde mitjana. El sotabosc és molt variable, tant en espècies comen densitat de vegetació.

II. En l'organització de les diferents espècies amb relacióal llit, tant transversalment com al llarg de tot el curs, incidei-

xen factors com la distribució dels sediments, l'erosió o la rique-sa en nutrients.La distribució teòrica de les espècies arbòries de ribera, des dela mateixa riba al punt més allunyat, vindria a ser la següent:gatell, vern, salze, pollancre, àlber, om i freixe de fulla petita.Aquestes espècies es veuen substituïdes a mesura que ascendimen altitud per bedoll, tell, trèmol i freixe de fulla gran.Pel que fa a espècies arbustives, la gavarra, el roser caní o l'arçblanc són les més esteses al llarg dels cursos fluvials, per bé

que a l'alta muntanya dominen les del gènere Acer i Erica.Aquesta zonació pot ser molt variable ja que la forma delterreny incideix notablement, de manera que si la vall és estretai profunda la humitat procedent de la vegetació de ribera reper-cutirà notablement en la vegetació no afectada directament pel

El canyís fixa el sòl de les ribes i filtra l'aigua millorant la qualitat de l'ecosistema.Estany d'Ivars i Vila-Sana. Foto: Josep A. Uroz

A fi d'eliminar peus d'espècies invasores, es practica en certs projectes de restauraciófluvial, l'anellament o seccionament del càmbium, com el d'aquesta falsa acàcia enel riu Gurri (Osona), cosa que impedeix la circulació de saba. Foto: Josep A. Uroz

Profunda transformació d'un curs fluvial per l'acció humana. Podeu observar l'aprofi-tament del sòl fèrtil fins a la mateixa llera i la canalització artificial d'aquesta ales envistes de Barruera (Vall de Boí). Foto: Josep A. Uroz

QUADERN DE CAMP

nivell freàtic. En aquest cas, les diferents espècies que ocupen elsvessants s'intercalen entre si sense distingir les que necessitenmés aigua per viure de les que no en necessiten tanta.

III. La trajectòria del curs fluvial i la distribució de lesterres emergides i submergides varien al llarg del temps. Aquestfenomen és provocat per les pujades i baixades del nivell de lesaigües, l'erosió i els dipòsits de material.És per això que la vegetació s'ha d'anar adaptant constantmenta les noves condicions. Les espècies pioneres aniran colonitzantles noves terres emergides fins que s'instal·lin les espècies arbò-ries. Aquesta dinàmica també actua a la inversa, de manera quesi la terra que estava emergida acaba per quedar submergida,les espècies arbòries amb menys necessitats d'aigua desaparei-xeran progressivament deixant lloc a les comunitats aquàtiques.És per aquesta transformació constant que, en general, les espè-cies que viuen més a prop de la llera del riu viuen menys anys,però creixen a més velocitat que les que viuen a més distància

IV. Pateixen els resultats de la intervenció de l'home, cau-sant del descens del cabal i del nivell freàtic com a conseqüèn-cia de l'explotació d'aqüífers i la construcció d'embassaments. Elresultat són canvis importants en la vegetació de ribera: substi-tució de comunitats vegetals, reducció del transport de mate-rials, augment de la velocitat de les aigües i interrupció de lesvariacions naturals de cabal, fent reduir la franja de terreny ocu-pada pel bosc en galeria.D'altra banda, la introducció d'espècies foranes com el plàtan id'altres extremament invasores com la falsa acàcia i l'ailant estandesplaçant les poblacions d'espècies autòctones.

HHaabbiittaannttss ddeell bboosscc ddee rriibbeerraaEn ser un hàbitat ric en aigua i en diversitat d'espècies vegetals,el bosc de ribera és un refugi ideal per un gran nombre d'espè-

cies animals, en especial per les aus, ja que els ofereix aliment ioportunitats de nidificació i cria. Algunes de les aus que podemtrobar són: blauet, bernat pescaire, rossinyol bord, merla d'aigua,abellerol, cuereta torrentera, oriol i picot garser.També podem trobar rèptils com la tortuga de rierol, la tortugad'estany i mamífers com el turó o la llúdriga, a banda, és clar,d'un gran nombre d'animals que no són propis del bosc de ribe-ra però que en depenen per alimentar-se.

Fins aquí aquest lliurament del meu quadern de camp. Esperohaver-vos ajudat a interpretar aquest complex hàbitat perquè enpugueu gaudir una miqueta més. Ens retrobem en el pròxim But-lletí.

13

Josep A. Uroz www.naturepolitan.com

Variacions de la trajectòria de l'Ebre en el tram Pastriz-La Alfranca (Saragossa) en els darrers 100 anys. Font: Regato, 1988

Evolució morfològica i desenvolupament vegetal a l'àrea del galacho de La Alfranca(Saragossa). Font: Regato, 1988

urset sobre el SistemaDufour.Després d'uns contactes

entre la direcció de l'Institut Lluísde Requesens i en Jesús Morera,

cap de l'equip de la Marxeta, s'hadut a terme un curset sobre el sis-tema Dufour aplicat a les marxestècniques. D'entre els tallers queper la festivitat de Sant Jordi oferia

el citat institut, aquest va ser el quemés participants va aconseguir, jaque va aplegar quasi la cinquante-na d'alumnes de primer i segond'ESO.El taller, que constava d'una partteòrica i una altra de pràctica, es va

iniciar amb una sessió de diaposi-tives comentades que recollia lessingularitats d'aquesta disciplinade muntanya, amb comentarissobre els detalls per desenvolupar

amb eficiència la divertida tècnicaDufour. Per seguir les explicacionsse'ls havia proveït prèviament dedocumentació impresa, brúixola iel gràfic de l'itinerari.

Per al desenvolupament de la partpràctica a la muntanya es va comp-tar amb la col·laboració de mem-bres de l'equip de la Marxeta, socisdel CEM que havien estat tambépreparadors de la marxeta i tambéde l'equip del Comitè de Marxes

de la FEEC. Els alumnes, que vanformar grups de tres equips de dosparticipants, eren acompanyats perun professor de l'IES i un especia-lista, bé del CEM o del Comitè de

Marxes. Amb el plànol i brúixola ala mà descabdellaven l'itineraridescobrint els camins proposats,els tipus de paranys que se'ls potparar o les errades que es podencometre. Tot això en un ambientdivertit i amb una finalitat ludico-formativa que de ben segur desper-tarà en alguns dels joves l'interèsper participar a la propera edicióde la Marxeta, que se celebrarà elpròxim 6 d'octubre. El taller vafinalitzar amb el lliurament alsparticipants d'una bossa que conte-nia un obsequi i informació sobreles activitats del CEM i la FEEC.Va ser una experiència prou reeixi-da com per repetir-la en altres cen-tres de la vila que hi puguin estarinteressats.En el moment de tancar aquestbutlletí, podem avançar que esrepetirà el curset a petició del

NOTÍCIES

C

14

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 45Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es (Només a Intersport)

Distribuïdor productes GPS

Col·legi Sant Miquel. A hores d'araja s'estan retocant els detalls que,després de la primera experiència,es poden millorar. Si es vol collirprimer s'ha de sembrar.

Televisió del Ripollès - Caminantper Catalunya.

A mitjans de febrer un companysenderista del CEM, el Josep

Mateo, es va posar en contacteamb la secció de Senderisme, perfer-nos partícips d'una propostaque li va fer la televisió del Ripo-llès mitjançant els productors del

programa Caminant per Catalun-ya. La proposta consistia en el rodatged'un programa per donar a conèi-xer els camins, els monuments, lesmasies i l'entorn de Molins de Rei.L'acollida va ser molt bona i ensvàrem posar a treballar en el pro-

jecte.Després d'uns mesos de preparació

i estudi de diferents recorreguts,itineraris, distàncies i trajectes,vam acordar el recorregut definitiuque es va filmar el passat dia 20d'abril.

Amb aquestes línies volem ferarribar el nostre agraïment a totesles persones que l'han fet possible,i de manera especial al vilatà Fran-cesc Domingo per les seves apor-tacions en la part naturalista.Ens comenten que el programaestà previst que comenci a poder

veure's durant el mes de maig ojuny.Us deixem l'enllaç del programaper si voleu veure'l.http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunyaA més a més, hi podreu descobriraltres recorreguts amb un formattelevisiu.

15

NOTÍCIES

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

Vocalia de Cultura

16

PEL FORAT DEL PANY

El Pere "clica" el famós......En un entorn sumptuós.

Després d'un bon caminar......Ve molt de gust traguejar.

Ves que no vingui ningú...!...Que l'esquerda l'has fet tu!

Diu que és una drecera...!...Vull fer de mainadera!!!

El Gran Mestre agosarat......Diu que vol ser batejat.

És la "guineu del desert"...?...l'Amadeu a camp obert.

om a responsable de lessortides excursionistesadreçades a adults molt

adults, he de palesar les circums-tàncies que envolten aquestcol·lectiu en què el lleure és lamotivació principal mentrepuguem ser prou autònoms comper controlar la nostra motricitat iel nostre coneixement, i donant persuposat que somcapaços de man-tenir una relacióinterpersonal ambtota mena d'argu-ments, com perfins i tot trobarsolucions a lacrisi actual i esca-tir la fórmulamagistral per dur-ho a terme ambresultats positiussense tenir ni idead ' e c o n o m i a .(Tampoc és queels conductors deltema se'n surtin massa bé, no tro-beu?)Aquesta és la gran estratègia delnostre futur: intentar arribar el méslluny possible amb el mínim esforçde què siguem capaços. Això sí,amb el màxim d'arguments comper gaudir intensament de la totali-tat del temps que ens queda d'exis-tència.Les possibilitats de fer grans proe-ses alpinístiques queden una mica

lluny si som conscients del nostrematerial genètic, que ja comença areclamar algunes atencionsextraordinàries de manteniment,siguin del caire traumatològic,coronari, digestiu, psicològic, ofins i tot identitari. Haurem arribata la conclusió que tot i haver supe-rat les inspeccions de l'ITV sanita-ri corporal, ja no és el que era

aquest cuerpo serrano i ens hau-rem de resignar, amb aquella ale-gria, a fer coses més adients a lespossibilitats actuals. Aquí entremnosaltres, els animadors de la cosaveterana, perquè creiem que enca-ra ens queden moltes sortides perfer, allò que en el seu moment novàrem poder fer: embadalir-nosdavant una obra arquitectònicaamb mil anys d'història, un pacíficrecorregut naturalístic, un itinerari

distès i sense presses que ens per-met arranjar el món amb una horai tres quarts fent saber als nostrescompanys de tertúlia, per exemple,que l'enciam Trocadero és el millorque es pot consumir amb garantiesgastronòmiques i que els tomà-quets Cor de bou o Marmande sónels indicats per fer conserva detemporada. Fins i tot que les pata-

tes del Bufet sónles millors,davant de lesRepuntiac o lesCanabec.El missatge ésmolt clar, i ens hodiuen els jovesque tenen méscamp per córrer:- gaudiu força d'a-questa època de lavostra vida, per-què nosaltres nosabem com ens hopodrem muntarper arribar-hi amb

unes certes garanties-. Hem rebut el missatge i el posemen pràctica. El missatge de tornadaés: lluiteu aferrissadament pel vos-tre futur com en el nostre momentvàrem haver de fer. Tot home alllarg de la seva vida s'ha de cons-truir el seu darrer capítol. Ens en sortirem i us en sortireu. Elfutur serà millor per a tots plegats,i ben aviat.

17

MOLINET

C

Enric Solà

La tercera joventut.

Productes làctics artesanals

Podeu trobar:Llet fresca de vaca i cabra - Iogurts de vaca i cabra - Recuitde Fonteta - Mato de vaca i cabra - Llet d'euga - Iogurts debufala - etc...Vine a tastar-nos! Mmmmmmm

18

l Parc de les olors (Biguesi Riells, Vallès Oriental) iRuta de Riells a Sant

Miquel del Fai. Diumenge 19 demaig de 2013.

Els cingles que acompanyen la valldel Tenes a Riells del Fai formenpart dels anomenats cingles deBertí, inclosos en la serralada Pre-litoral. En un racó d'aquest paratgesingular i emblemàtic de la geo-grafia catalana s'amaga l'EspaiNatural de Sant Miquel del Fai,presidit per l'antic monestir bene-dictí situat arran d'un cingle, onl'aigua té un paper principal ambels rius Tenes i Rossinyol, que dei-xen al seu pas grans cascades igorgs d'aigua. Ja són lluny els diesen què arribar fins aquí era unaodissea; ara, una carretera asfalta-da que ve des de Sant Feliu deCodines ens hi porta. El rocam de la cinglera està formatde conglomerats rojos i per unconjunt d'estrats marins que conte-nen numúlits en gran quantitat ialtres fòssils marins: musclos,coralls i fins i tot crustacis encapes inferiors. D'altra banda, l'ai-gua de les pluges es filtra per totsels racons del rocam i crea petitsllacs, coves i curioses formacionsrocoses que han condicionat laseva espectacular orografia. Amés, aquest indret té un microcli-ma especial molt agradable ibenigne, gràcies al qual és conegu-

da la seva gran tradició de plantesremeieres, amb les quals s'elaborael típic Licor del Fai. Els vessants de la cinglera vanpatir, el juliol del 1994, un incendide grans magnituds que va provo-car canvis en el paisatge i, per tant,també en el bosc mediterrani: onabans hi havia boscos de pins ialzines, ara dominen les brolles deromaní, bruc, gatosa, estepes...

Ruta a peu de Riells del Fai aSant Miquel del Fai.

Aquest itinerari, d'uns 7 km, surtde davant de l'església de SantVicenç de Riells i segueix els indi-cadors "sender de St. Miquel delFai" (vall del Tenes). Creuem lacarretera i seguim la pista que ensporta a travessar el riu Rossinyol,envoltat de plàtans. El camí trans-corre entremig de conreus d'olive-res i ametllers, i al fons se'ns mos-tren les formes capricioses delscingles. Passats uns 25', prenem uncorriol a la dreta. A poc a poc, el

camí va guanyant alçada i es vaapropant a les parets dels Cingles.Més endavant trobem un altre tren-call i seguim de dret en direcció almonestir de St. Miquel del Fai.Continuem de pujada fins que tro-bem un magnífic exemplar deroure centenari, que ens convida aseure una estona i gaudir de l'es-plèndid paisatge que ens abraça.Poc després arribem al santuari deSt. Miquel del Fai, que té l'origen afinal del s. X. Actualment, el con-junt el formen un hostal i unmonestir benedictí, situat damuntd'una cornisa amb vertiginosossalts d'aigua del riu Tenes. Hi des-taquen l'església de St. Miquel,construïda íntegrament sota unabalma i la casa del priorat, d'estilgòtic. Retornem ara de baixada pelmateix camí fins que novamentarribem a la senyalització quehavíem trobat abans; nosaltresseguim de dret fins al camí princi-pal. Uns metres més avall girem al'esquerra i refem un petit tramdirecció Riells. Aviat deixemaquest camí i trenquem a la dretadirecció "la Madella", entre campsde conreu i en paral·lel al riuTenes, que ens ofereix en aquestaèpoca una exuberant vegetació deribera. Més endavant passem per lafont de la Pineda i la masia delmateix nom. El camí surt del fon-dal del riu i aviat arribarem de noua Riells.

MEDI AMBIENT

E

El grup prop del riu Tenes.

Forn de Pa“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

Marià Caimo

19

Saut deth Pish

Dificultat: BaixaHorari: 0:45h (total) Desnivell: +90m / -90mDistància: 1.2 km

Curta caminada a la vall de Varra-dòs per contemplar l'impressionantsalt d'aigua del Saut deth Pish. Elpunt d'inici de la ruta es troba alPlan des Artiguetes des d'on, enpocs minuts, s'arriba als salts d'ai-gua. Una passejada pels voltantsde la bonica cascada i del refugiens permet descobrir l'increïblepaisatge de la zona, on destaquenel magnífic bosc de Siesso i el petitllac de muntanya de Varradòs. ElSaut deth Pish està format per duescascades, la principal i la mésespectacular d'uns 15-20 m d'altu-ra, i l'inferior d'uns aproximada-ment 5 m. Les aigües de les casca-des provenen subterràniament engran part de l'estany Long de Liatsituat uns quilòmetres més al nord.

Bassa d'Oles i bosc de Varicauba

Dificultat: BaixaHorari: 0:20h (total)Desnivell: +10m / -10mDistància: 0,7 km

Passeig fàcil i curt, de caire fami-liar, que dóna la volta a l'estany dela Bassa d'Oles situat en un indretnatural d'especial bellesa. Elmajestuós bosc de Varicaubaamaga entre mig de tota la sevamassa forestal aquest petit tresord'aigua. La Bassa d'Oles és unespai molt conegut i força freqüen-tat pels aranesos i també pels turis-tes. El fet que es pugui arribar finsal mateix estany en cotxe per unacarretera de muntanya en bon estatfacilita molt que la gent el visiti.Molta gent acostuma a anar alparatge de la Bassa d'Oles i passarel dia amb els amics i la família. Ésun lloc idoni per a gaudir amb elsmés menuts de la família.

Uelhs deth Joèu

Dificultat: BaixaHorari: 1:10h (total)Desnivell: +90m / -90mDistància: 3 km

Excursió circular que ens desco-breix un dels paisatges mésimpressionants i sorprenents de laVall d'Aran. El circuit que us pro-posem ens porta a peu fins a lesesplèndides fonts del riu Joèu(Uelhs deth Joèu). Tot seguit,remuntant per un camí ben definitfins al Plan dera Artiga, passem pelcostat del refugi de l'Artiga de Lin.Allà, ens desviem una mica peranar a veure la bonica cascada dePomèro. La baixada la fem per lapista forestal asfaltada fins que tro-bem altre cop l'aparcament delsUelhs deth Joèu. El paratge del'Artiga de Lin és considerat permolts el racó natural més bonic dela Vall d'Aran. La vall de l'Artigade Lin, formada per frondososboscos i plena d'aigua que sorgeixd'innumerables racons, és d'unagran bellesa.

Xavi Armengol | www.rutespirineus.cat

Saut deth Pish. Bassa d’Oles. Uelhs deth Joeu.

RUTES PIRINEUS

Vols conèixer la VALL D'ARAN a fons?

Et proposem 3 passejades perquè puguis descobrir diferents racons d'una de les zones més emblemàtiquesdel Pirineu. A la Vall d'Aran s'ha acabat la temporada d'esquí, però comença la temporada de primavera iestiu que també presenta infinites possibilitats.

res sortides s'han fetdurant aquest trimestre:

El 10 de març, de Rasos de Pegue-ra a Sorribes.El 14 d’abril, d'Alòs de Balaguer aCamarasa.El 12 de maig, Circular per Gósol.

Rasos de Peguera a Sorribes.

Segona Etapa del Caracremada,

que ens havia de portar de Rasos dePeguera a Sorribes, uns 16,3 kilò-metres.Aquesta sortida va aplegar 27 sen-deristes que volíem descobrir, o simés no imaginar-nos, què va serper al Ramon Vila Capdevila,conegut amb el sobrenom de Cara-cremada entre altres, exercir demaquis per Catalunya.L'etapa s'inicià a l'estació d'esquídels Rasos de Peguera, on vàremtrobar neu, cosa estranya, ja que enla preparació no la vàrem veure.Tampoc trobàrem esquiadors.

Les restes de neu varen fer pensarel pitjor per la sortida. Recordeules nevades d'aquests últimsmesos? Doncs quan vàrem feraquesta sortida, acabava de nevar.Com que iniciàrem la sortida a daltde les pistes a 1.909 metres, l'iniciva ser un descens pel Portell delsTerres, la Font de la Bruixa, el MasFerrús, moment en què vàrem ferun petit ascens cap a l'estret onvàrem esmorzar.

Després de recuperar energies,vàrem continuar fins arribar al Por-tet, a través d'una intensa pujadaque ens va deixar unes fotos espec-taculars de neu que es fonia i queia.Semblava pluja i amb la neu delterra feia un impacte visual potent. En aquest punt vàrem tenir la difi-cultat màxima de la sortida, unpunt on la neu i el gel van fer extre-mar les precaucions i uns gram-pons miraculosos varen fer superarla situació. La seguretat és la nostra prioritat isi no s`hagués pogut continuar,

hauríem reculat fins a l'inici de l'e-tapa.La resta de la sortida va ser unasuau baixada per prats, llocs perrecordar i fotos per veure, magníficen majúscules. Cada cop que hipasso, descobreixo noves imatges.En arribar a Sorribes la sortida esva completar. La neu va fer de lasortida una cosa totalment inespe-rada i diferent del previst: a lamuntanya ens hem d'adaptar.

D'Alòs de Balaguer a Camarasa.

Al CEM tenim una gran sort detenir companys i companyes quecol·laboren amb les activitats deles seccions i aquesta sortida ésfruit d'una col·laboració del CarlesBueno i del seu equip, que ens varegalar una sortida magnífica total-ment preparada per un indret des-conegut per la majoria.Aquesta preparació s'està conver-tint en una sortida anual que desit-gem que es mantingui tot el tempspossible; moltes gràcies, Carles.L'afluència de 46 senderistes vapreveure un èxit total d'assistènciaper part dels senderistes.La sortida va començar a Alòs deBalaguer i bona part del recorregutva transcórrer pel riu Segre, entreespadats i racons fantàstics com elcongost de Mur, on el riu quedaencaixonat. El congost de Mur, res-seguint el riu ens portà a l'aiguaba-rreig del Segre amb la Noguera

20

SENDERISME

T

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei Tel. 93 668 04 41

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICSBOFILL BASSONS

El grup trepitjant neu a Rasos de Peguera.

Pallaresa, on els rius s'ajunten. Laminicentral hidroelèctrica d'Alòsde Balaguer, que dóna accés a lacentral hidroelèctrica de Camarasa,és el punt on es produeix l'aiguaba-rreig dels dos rius.Per passar del Segre a la NogueraPallaresa, vàrem haver de trepitjarunes passarel·les metàl·liques persobre el riu, cosa que va ser forçainteressant i emocionant, però aixòsí, aptes per a tots els públics. Va

quedar apuntat a la nostra agendapersonal.Aquí s'inicià una pujada cap a laSerra Carbonera, després de desferel camí per les passarel·les, uncamí de ziga-zagues que ens vapermetre tenir una magnífica vistasobre la presa i la central de Cama-rasa. En arribar al punt més alt, al Tossalde Sant Jordi de 729 metres, lesvistes del Montsec, la Serra deMamet, l'aiguabarreig del Segre ila Noguera Pallaresa, la Serra delMont-roig i més enllà el Prepirineu

i al fons el Pirineu completaren lapanoràmica. Tot gràcies a un mag-nífic dia, clar i calorós.Vàrem dinar a l'ermita de SantJordi i iniciàrem el descens aCamarasa. Objectiu complert.

Circular per Gósol.

La tercera etapa del Caracremadaes va desenvolupar pels voltants deGósol. Uns 18 senderistes ensvàrem reunir per fer aquesta rela-xada etapa de 16,77 km pels vol-tants de Gósol. Està vist que ambles comunions i festes familiars noes pot competir, però la totalitatdels aventurers s'ho va passar d'a-llò més bé.Volíem completar la tercera etapadel que denominarem Caracrema-da i l’objectiu es va aconseguir.Feina feta, i un altre èxit.El temps ens va respectar i el diava ser magnífic, les vistes al Pedra-forca i a la Gallina Pelada ens vanfer poder gaudir de les restes de laneu que hi havia als cims, la clarori la lluminària del dia ens deixàunes fotos molt agraïdes ambcolors molt vius.El circuit va ser molt suau, pre-veient que podia fer molta calor,com va succeir. No ens vàremvoler complicar excessivament i vaser una etapa per a tots els públics. Vàrem poder descobrir que pelsvoltants de Gósol també hi ha sor-tides que no suposen fer grans

pujades, ja que l'altura màxima nova arribar als 1.600 metres mentreque la mínima al 1.300 metres, i elsdesnivells van ser suaus.Molt interessant una àrea de lleurea poca distància de Gósol, elTorrent Senta, ideal per a petitspassejos i fer el pícnic i barbacoa,amb un recorregut per la vorerad'un riu, que va quedar apuntada ala agenda.El recorregut va transcórrer bona

part del camí per una pista que vafer suau el trajecte i ens va portarper l'àrea d'esbarjo de Torrent deSenta, el naixement del riu Valls(afluent del Cardener), la Borda delTinet, l'estanyol..., el castell deMaripol (les seves ruïnes), les ruï-nes del poble de Maripol, l'esglésiareconstruïda per acabar al poble deSorribes. D'aquí tornàrem a Gósolpassant pel GR-92 i pel miradorque ens va permetre donar la darre-ra mirada a l'entorn. Una d'aquellessortides que fa relaxar l'anima.

21

SENDERISME

Jordi Martínez

El grup al Cap de la Creu.

Ermita de Sant Jordi.

22

GRAN PARADISO

uan arriba la setmana santaa la gent li agafa estrès perdecidir cap on anirà a des-

connectar de la vida urbanita.Suposo que hi ha algunes personesque no ho necessiten i que gaudei-xen submergint-se en els ambientsmés underground de Barcelona ofent zàping asseguts al sofà de

casa. Però als qui ens agradaescampar la boira no podem refu-sar una ocasió de disposar de qua-tre dies de vacances seguides, tot ique sabem del cert que la majoriadels nostres veïns pensaran elmateix i que això convertirà lescarreteres i alguns destins enautèntics eixams.Aquesta vegada, però, la idea jas'havia gestat temps enrere, quanl'Aitor va deixar anar que estavapensant d'anar a fer el Gran Paradi-so i aprofitar la seva nova furgoper dormir-hi dintre. La idea eraaprofitar que aquest any m'he llen-çat de cap a intentar adquirir la tèc-nica i la destresa suficients comper baixar amb seguretat practicantl'esquí de muntanya i he decidit ferun parell de cursos. De fet, però, ahores d'ara no tinc gaire clar quemai aconsegueixi dominar aques-

tes arts, a menys que ho agafi i emdediqui a pujar cada cap de setma-na de bon temps a tocar neu.I dic quan faci bo perquè aquesthivern ha estat per emmarcar.Entre ventades, nevades i risc d'a-llaus descomunals això ha estat undesastre. Hem sortit? Sí que hemsortit, però de vegades hem hagut

de suar tinta per trobar un lloc ons'aguantessin les condicions. Unany que tenim neu per gaudir i eltemps decideix harmonitzar el seu

tempo amb el de la setmana labo-ral per donar-nos pel sac tots elscaps de setmana.O sigui que em vaig apuntar alcarro. Com sempre passa, un s'hi

apunta, l'altre diu que potser, l'altreque sí i després que no... i al finalsembla que la cosa trontolla quanla meteo decideix intervenir iposar-hi una mica de sal i pebre.Fer una pila de quilòmetres perestar tancat en un refugi no val lapena, i més si els núvols no et dei-xen veure res.Però al final vam tenir fe i vamapostar-ho tot i vam marxar dijousa la tarda amb un coet al cul i ambel sentiment que ens deixàvemalguna cosa i que anàvem moltcarregats. Sort de la furgo de l'Ai-tor, que sembla un magatzem, idels portaesquís!Enfilem carretera i manta, peròfem una parada a mig camí per nofer-ho tan llarg fins a Pont, que éson havíem de deixar el cotxe iposar-nos els esquís. Recomanableno fer-ho d'una tirada si tenstemps. Són més de 8 h anant moltbé. Però nosaltres vam trigar moltmés perquè vam agafar algunacarretera secundària i, sobretot,perquè vam perdre almenys 1h

intentant creuar al famós túnel deMontblanc. Per cert, tant queadmirem els nostres veïns euro-peus i el túnel és força tronat.Nosaltres ja tenim el de Vielha i el

Q

Els impressionants seracs de l'inici de la glacera de Laveciau. El canvi climàtic cadavegada deixa el gel més exposat.

Des de dalt de tot de la Gacera del Gran Paradiso, després que s'aclarís el dia.

GRAN PARADISO

23

del Cadí. Recordo, per als qui esti-guin peixos de geografia alpina,que el Montblanc fa frontera entreFrança (al nord) i Itàlia al sud. Auna banda hi trobem el famóspoble de Chamonix, i a l'altra elpoble de Courmayeur.En arribar a lloc trobem un paisat-ge totalment nevat, tal com vèiemdes de la web-cam de l'aparca-ment, i un fred considerable. Enscalcem els esquís i les motxillesper enfilar el camí cap al refugiVittorio Emanuele II (suposo queen honor d'un rei Italià i no pas dela famosa pel·li francesa).El refugi és molt gran. Té habita-cions a dalt, més a dalt, a sota i alrefugi antic (que deu ser una neve-ra). El guarda és un home grandetforça enrotllat que xampurreja elcastellà. L'espectacle que hem vistal pujar ha estat espectacular. Uncaminet puja entre el bosc totnevat, mentre a banda i banda veusuns cims impressionants.L'endemà dissabte tenim l'esperan-ça de poder pujar al cim, tot i queel temps no es preveu gaire fi i laneu sembla que no és la millor: hiha molt de gruix de neu recent iens han comentat que hi podenhaver plaques als vessant sud. Perònosaltres hi posarem bona cara iprovarem de fer cim.Ens llevem molt d'hora, però nosembla que hàgim encertat l'ocasióperquè som quatre gats els valentsque hem decidit provar sort avui.

Però de vegades no saps si ets tuque t'equivoques, o la resta que lacaguen.Està nevant i la visibilitat és dolen-ta. Seguim la traça d'un grup deiaios amb pintes d'anunci d'assegu-rança (vull dir que els tios porta-ven planxes de snow i feien pintes

d'anar molt preparats, res d'anar feruna barbacoa coi! així m'agrada!Quan sigui iaio, si hi arribo i noens ho hem carregat tot, vull sercom vosaltres!). Però aviat aban-donen perquè el temps pinta mala-ment. O sigui que ara obrim traça isom els primers que passen avuiper aquí. Per darrere ningú s'aven-

tura de moment. Glups! Nano, queaixò són els Alps, eh! Que això noés com pujar al Puigmal! Oju!Voleu dir que això que hem sentitno és el "BOUM!!!" típic d'unaplaca? Jo crec que sí. I jo també.Bufff! Avall que estem en unatrampa i si cau algú per aquí pilla-rem més que l'Urdangarín! O siguique girem cua. Demà serà un altredia i la meteo pinta millor. Al refugi un guia espanyol (unarara avis en aquests indrets) ensinsinua que el soroll eren les deto-nacions de les pistes d'esquí del'altra banda, però l'ajudanta delguarda es fot a riure quan li hoexplico. Sigui com sigui, preferei-xo passar per un covard viu queper un valent mort.L'endemà tornem a llevar-nosd'hora després de sobreviure unanit amb els nostres pets. Avui síque hi ha una corrua de gent queenfila el camí cap amunt. I aixòque el temps pinta pitjor que ahir.S'ha girat un vent considerable,però ens sentim abrigats amb lagent que puja. I puja, i puja!!!Recoi com puja de ràpid el Bernat!Jo, va arribar un moment que entreel vent que feia, el fred, la malavisibilitat, el fort pendent d'algunapala i la neu que estava duríssima,vaig pensar seriosament a girarcua. De fet estava totalment con-vençut que era la millor decisió.Només imaginar que hauria debaixar en aquestes condicions amb

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

El pas delicat, on cal l'ús de corda o uncocu molt valent, perquè a l'esquerra hiha una timba maca.

24

GRAN PARADISO

el meu estil pedestre, i pensava qued'allà en sortiria, en el millor delscasos, en helicòpter amb unsquants ossos trencats. Allò seria

impossible de baixar. I el més con-tundent era que molta de la gentque ens acompanyava reculava.Ells! Que estan acostumats a lescondicions dures d'aquestes con-trades.Però el Bernat, l'Aitor i l'Ignasiestaven massa endavant i no voliensentir ni parlar d'abandonar. Osigui que no em va tocar més remeique seguir. Això és una imprudèn-cia, em repetia per dintre. Però enarribar al peu de la cresta que con-dueix al cim, el cel es va obrir enun no res i el sol va aparèixeresplendorós, grandiós! El paisatgees va obrir davant nostre amb totsels cims nevats que ens envolta-ven. El cel es va omplir d'una cla-redat de conte de fades i la llum esva tenyir d'un to ataronjat màgic.Ens vam quedar bocabadats. Haviavalgut tant i tant la pena de conti-nuar malgrat les adversitats.Vàrem seguir la poca traça que hihavia pel darrer tram de glacerafins al punt de la cresta on calposar una corda i mirar-s'ho dues

vegades. Aquí també vaig estar apunt de dir: ja n'he tingut prou per-què hi ha una timba que flipes.Més de 1.000 metres de caiguda

sense pietat. Sort que uns guies ensvan deixar fer servir la seva cordaper arribar fins a la Madonna queassenyala el punt més emblemàtic,

que no pas el més alt (al qual nosol arribar ningú). Una foto i avallque això aviat serà com les Ram-bles.Ara tocava gaudir del paisatge, dela neu i del descens. Reconec que,malgrat les meves limitacions, lacanya que havia fotut els mesos

anteriors em va servir per baixarmillor sobre aquell tou de neu polstan espectacular. També reconecque el camí de bosquet que el pri-mer dia m'havia encantat, de bai-xada em va treure de polleguera.La intenció original era anar fins alrefugi Chabod que és a l'altrabanda, baixant per la Glacera deLaveciau, però ens van dir que hihavien esquerdes a la glacera i quela cosa podia ser una mica peluda.Mirant enrere, em sembla unaexperiència inoblidable. Era lasegona vegada que trepitjava elsmítics Alps i la primera que ho feiaen condicions hivernals. Una des-virgada molt agradable. Crec queper a mi ha estat un altre petit pasper seguir progressant.No em vull deixar d'esmentar quede tornada vam fer parada a Cha-monix, que em va semblar molt

xulo. Ideal per rodar-hi unapel·lícula de James Bond, però unamica pijo pel meu gust.Fins a la propera aventura. No sevayan todavía, aún hay más!

David Pagès

Tot l'equip al cim amb la Madonna.

Quan es va obrir el dia l'espectacle dels cims i les neus del voltant ens va deixarcaptivats durant una estona.

esum de la (XVI) Traves-sada Molins de Rei -Montserrat.

Es van inscriure 698 participants.A l'itinerari llarg, 497 persones.A l'itinerari curt, 201 persones.Van sortir 644 participants.Van arribar 594 participants.

El passat 7 d'abril es va celebrar laXVI edició de la Caminada deResistència Molins de Rei-Mont-serrat, puntuable per la Copa Cata-lana de Caminades de Resistència ique organitza el Centre Excursio-nista Molins de Rei. És de caràcterbiennal i els anys parells organit-zem la Molins-Vilafranca.El dia ens va acompanyar, i ja desde primeres hores els 644 partici-pants, més el centenar de personald'organització i avituallaments,vam tenir la seguretat que el solacabaria escalfant aquell inici dedia fred. La travessada va comen-çar a les 7 h al Poliesportiu de l'Es-cola La Sínia de Molins de Rei, ien un temps màxim de 13 horeshavíem de transcórrer els 49,2 kmque ens separaven de la plaça delPorxos de la muntanya de Montse-rrat. El recorregut passa pels ter-mes del Papiol, Castellbisbal,

Ullastrell, Viladecavalls, Olesa iMonistrol.Per als menys preparats, hi havial'opció de fer una travessada méscurta i no puntuable per a la CopaCatalana, que tenia la sortida aUllastrell i coincidia en els últims29 km de la Travessada.

La travessada va transcórrer sensegaires incidències, amb un nombre

d'abandonaments de 50 partici-pants.Enguany comptàvem un altre copamb la col·laboració de l'esplaiClariana de Molins de Rei, esplaique es dedica al lleure de les per-sones amb discapacitat i que ensvan ajudar en algun avituallament,i un grup d'ells varen fer un tram

del recorregut. Els volem agrair detot cor la seva participació.Com a novetat d'aquest any, laComissió va decidir donar tots elssobrants de la Travessada a Càritasde Molins de Rei, una iniciativa dela qual estem molt contents...I també, en un dels controls vampoder comptar amb la col·labora-ció de la Creu Roja de Molins deRei, fet que ens va garantir vetllarper la seguretat dels nostres parti-cipants.També volem agrair a les casescomercials que, any rere any, con-fien en la nostra travessada isegueixen col·laborant amb elsseus productes, fent que els nostresavituallaments es caracteritzin pelgran assortiment de productes i ensfelicitin especialment per aquestfet.Per acabar volem agrair a tot elpersonal voluntari que fes possibleel desenllaç de la prova, i que

sense ells seria impossible dur-la aterme, així com també les masies iles cases particulars, municipispels quals es desenvolupava lamarxa de Resistència i al ServeiCatalà de Trànsit.Fins l'any que ve a la Molins-Vila-franca.

25

La Comissió organitzadora

R

MOLINS - MONTSERRAT

Esplèndida perspectiva de la fita.

A on tothom desitja fer-se la foto.

26

MARÇ 2013

ACTIVITAT: Curs d'esquí de muntanya.DATA: Caps de setmana 2 i 3 i 9 i 10.ASSISTENTS: Jordi Garcia, Jordi Bru-cart, Jose Antonio Rodríguez, DavidPagès.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", Cultur-al al Molí de la Llavina, Aiguafreda.DATA: Dimarts, 5.ASSISTENTS: 10 socis. VOCAL: Enric Solà.

ACTIVITAT: Escalada: Perles (Coll deNargó).DATA: Cap de setmana 9 i 10.ASSISTENTS: Ariadna Sans, ÀfricaCano, Marta Lleonart, Ivan Lleonart,Sergi Herrada, Ignasi Canalias, MarcCaus, Juan Rojo, Pau Moreno, AitorLópez i Carles Moyés.

ACTIVITAT: Escalada: Via PUTESMOSQUES 6B 110 m, Perles (AltUrgell).DATA: Dissabte, 9.ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Escalada: Via AMIS-TADES PELIRROJAS 6A+ 100 m, Per-les (Alt Urgell).DATA: Dissabte, 9.ASSISTENTS: Juan Rojo, Marc Caus iPau Moreno.

ACTIVITAT: Escalada: Via Mescalina6B, A0 430 m, paret de Bagasses (Ter-radets).DATA: Diumenge, 10. ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Senderisme: Rasos dePeguera.DATA: Diumenge, 10.ASSISTENTS: 27 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup": Serrade Can Güell - Puigvicenç (Vallirana).DATA: dia 12. ASSISTENTS: 12 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Escalada: Via MAGICALMYSTERI 6A/A0 205 m, Roca de St.Martí, La Plantació (Montserrat).DATA: Dissabte, 16. ASSISTENTS: Juan Carlos Fernández iamic.

ACTIVITAT: Medi Ambient:Muntanyes de l'Ordal (Begues-Torrellesde Llobregat).DATA: Diumenge, 17.ASSISTENTS: 9 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup": LaGarriga - Llerona.DATA: Dimarts, 19. ASSISTENTS: 10 socis. VOCAL: Enric Fiestas.

ACTIVITAT: Escalada: ViaBADALONA 5+100 m, paret delDevessó (Malanyeu).DATA: Dissabte, 23.ASSISTENTS: Marta Lleonart, MarcCaus i Aitor López.

ACTIVITAT: Escalada: Via INTEGRALFARIGOLA INDÒMITA 6A 140 m iNEUSNIDO 6A+ 130 m a la paret delDevessó (Malanyeu).DATA: Dissabte, 23.ASSISTENTS: Ariadna Sans i PauMoreno.

ACTIVITAT: Escalada: Via STOC DECOC+MONGES MASCLES 5+130 m,paret del Devessó (Malanyeu).DATA: Dissabte, 23.ASSISTENTS: Juan Carlos Fernández iIgnasi Canalias.

ACTIVITAT: Escalada: Via EPIRI-MOUNTAINS 6A 100 m, paret delDevessó (Malanyeu).DATA: Dissabte, 23. ASSISTENTS: Juan Carlos Fernández,Ivan Lleonart i Ignasi Canalias.

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:Palau-Sator (Empordà).DATA: Diumenge, 24.ASSISTENTS: 41 persones.

ACTIVITAT: Escalada: Via POSTRESDE MÚSIC 6A 570 m, Tossal deBalinyó (Canelles).DATA: Dilluns, 25.ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", GrauFont d'en Cerdà - Plans de la GargaDATA: Dimarts, 26.ASSISTENTS: 11 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Escalada: Via TECHOGRAFIOTIS A3e 45 m, balma de CanSolà (Montserrat).DATA: Dimecres, 27. ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Alta Muntanya: Cim delGran Paradiso, 4.061 m (Alps, Itàlia).DATA: Setmana santa (28-31 de maig i1 d'abril).ASSISTENTS: Aitor López, IgnasiCanalies, Bernat Sabater i David Pagès.

ABRIL 2013

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", Rierade Marfà, (Moià).DATA: Dimarts, 2. ASSISTENTS: 12 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Escalada: ViaREVUELTA DE LOS NYERROS 6A,Ae 170 m, El Peladet (Terradets).DATA: Dissabte, 6.ASSISTENTS: Juan Carlos Fernández iJuan Rojo.

ACTIVITAT: Escalada: Rally Arc'teryx12 hores Escalada Terradets 2013.Vies AMANITA MOSCATA 6A 230 m iMESCALINA 6B, A0 430 m DATA: Dissabte, 6.ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés. (3a posició categoria mixta i 12èen la general).

ACTIVITAT: XVI edició biennal de laTravessada Molins de Rei - MontserratDATA: Diumenge, 7.ASSISTENTS: 698 persones.

RESUM D’ACTIVITATS

27

ACTIVITAT: Canal AMAGADA alCadí.DATA: Diumenge, 7.ASSISTENTS: Juan Carlos Fernández iamic.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", ElSoler de Bertí, Sant Miquel del Fai.DATA: Dimarts, 9.ASSISTENTS: 10 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Alta Muntanya: CorredorVermicelle i cim de Cambre d'Ase(2.750 m).DATA: Dissabte, 13. ASSISTENTS: Sílvia Romero, XavierArmengol i David Pagès.

ACTIVITAT: Senderisme: TravessadaAlòs de Balaguer - Camarasa.DATA: Diumenge, 14.ASSISTENTS: 46 persones.

ACTIVITAT: Escalada: Via ÀREA DESERVEI 6A+ 100 m, Mirador de l'Ermi-ta i Via TRINXATS 5 70 m, La Trumfaa St. Benet (Montserrat).DATA: Diumenge, 14. ASSISTENTS: Ariadna Sans i IgnasiCanalias.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", Tona,l'Ajuda, Roc Gros.DATA: Dimarts, 16. ASSISTENTS: 8 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Alta Muntanya: pic deMontardo (2.833 m).DATA: Cap de setmana 20 i 21.ASSISTENTS: Francesc Parra i IsabelGarcia.

ACTIVITAT: Escalada: Via MANERASDE VIVIR 6A 150 m, Serra de Busa(Solsonès).DATA: Dissabte, 20. ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Escalada: Via CHACHIPIRULI 6A 210 m, a l'Elefantet(Montserrat).DATA: Dissabte, 20.

ASSISTENTS: Ignasi Canalias, MarcCaus i Aitor López.

ACTIVITAT: Canal CENTRAL al GranEncantat (Aigüestortes).DATA: Diumenge, 21.ASSISTENTS: Juan Carlos Fernández iamic.

ACTIVITAT: Medi Ambient: Les Fran-queses del Vallès.DATA: Diumenge, 21.ASSISTENTS: 23 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Begues - Puig de Solius.DATA: Dimarts, 23. ASSISTENTS: 11 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Projecció de cinema demuntanya: Messner (lloc: La Gòtica).DATA: Divendres, 26.ASSISTENTS: 100 persones.

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:Corçà i Monells (Empordà).DATA: Diumenge, 28.ASSISTENTS: 48 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", Castelld'Eramprunyà - Hospital d'Olesa deBonesvalls. El recinte del castell és tan-cat al públic. DATA: Dimarts, 30. ASSISTENTS: 13 socis. VOCAL: Josep Mariné.

MAIG 2013

ACTIVITAT: Escalada: Via ISAACGRABIEL 5+ 160 m, Paret de l'Os (St.Llorenç de Montgai).DATA: Dimecres, 1.ASSISTENTS: Ignasi Canalias i JuanCarlos Fernández.

ACTIVITAT: 28a Caminada de Molinsde Rei.DATA: Diumenge, 5.ASSISTENTS: 760 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", Puigde la Mola, Olesa de Bonesvalls.DATA: Dimarts, 7.

ASSISTENTS: 12 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Escalada: Via Galletas 6B,290 m al Mallo Fire (Riglos, Osca).DATA: Dissabte, 11.ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Escalada: Via Villarig 6A,150 m a l' Aguja Roja (Riglos, Osca).DATA: Diumenge, 12.ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Escalada: Ferrada Cubilil-lo os Fils (Riglos, Osca).DATA: Diumenge, 12.ASSISTENTS: Ariadna Sans i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Senderisme: Gósol. DATA: Diumenge, 12.ASSISTENTS: 18 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", Coll-formic - Obaga de la Fagetosa - Mata-galls.DATA: Dimarts, 14.ASSISTENTS: 10 socis. VOCAL: Enric Fiestas.

ACTIVITAT: Medi Ambient: Parc de lesOlors (Bigues i Riells).DATA: Diumenge, 19.ASSISTENTS: 22 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", SantJoan de Vilatorrada - Cim de Collbaix.DATA: Dimarts, 21.ASSISTENTS: 12 socis. VOCAL: Josep Mariné.

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:Agullana-La Vajol.DATA: Diumenge, 26.ASSISTENTS: 43 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", Fontde Les Rovires - Fontpineda.DATA: Dimarts, 28.ASSISTENTS: 16 Socis. VOCAL: Pere Joan Bassons.

RESUM D’ACTIVITATS

28

DESCOBERTA

ota el títol de "Conegueml'Empordà" iniciàvem el tri-mestre, de la mà del guia

local Nik Duserm, i fèiem les nos-

tres Descobertes intentant conèixerles curiositats de la comarca, desd'un punt de vista antropològic,

geogràfic i naturalístic. Per la res-posta participativa creiem que ensen n'hem sortit amb una certa dig-nitat. (Modèstia a part)Començàvem a Palau Sator, des-prés a Corçà i Monells, i finalmenta Agullana i la Vajol, per gaudir del'arquitectura medieval dels poblespetits, amb el seu passat íntim i

reclòs, amb aquell regust final his-tòric dels fets més tristos de la nos-tra diàspora recent, amb la displi-cent col·laboració del país veí. Un

motiu més per ser testimonis delque ha estat la nostra realitat, desde la postguerra i en la suposada

pau de la malintencionada no-intervenció. Ha estat una mena derepàs a un guió que alguns jaconeixíem d'anteriors excursionspersonals i que han servit per lligaruna trilogia prou enriquidora queens ha fet trepitjar sobre el terrenyuna part molt important dels nos-tres paisatges i la seva gent.

Us oferim un breu resum fotogràficd'aquestes tres sortides.La nostra és una activitattranquil·la, pròpia de la maduresa,però no renunciem a fer algunespassejades intenses per visitar elsllocs més interessants dels recorre-guts triats. Per aquest motiu sempre intenteminformar de la dificultat de cadarecorregut a l'hora de fer les ins-cripcions.Per aquest proper estiu, el 30 dejuny, hem programat una visita al'Ametlla de Mar i el seu entornmés proper, i el mes de juliol, con-cretament el dia 28, farem cap al'Arbós del Penedès amb tren, ambun recorregut local que probable-ment us sorprendrà: vegeu l'Agen-da a la pàgina 4. En tots dos casos el dinar hi ésinclòs.Un cop més hem d'agrair la partici-

pació dels nostres convilatans,socis del CEM, o no, que amb laseva col·laboració han entrat enaquesta activitat, on ningú es faestrany, i el sentit de l'humor hi éspresent.

S

Enric Solà

El grup a Palau Sator.

Foto de grup a la Plaça Jaume I de Corçà.Monument Lluís Companys a La Vajol.

LA JUNTA INFORMA

n primer lloc, comencemaquesta "JUNTA INFOR-MA" contestant un escrit

d'el LLAÇ dins la secció "Cartes alLlaç", signada pel Sr. Joan RaurellCañameras.No volem contestar-lo directamenta ell ni fer cap retret a el Llaç,només aclarir conceptes erronisque algunes persones tenen sobrealgunes activitats del CEM.La Molins-Montserrat -marxa ocaminada de resistència, no és capcaminada popular- és, tal com indi-ca el seu nom, una marxa o cami-nada de resistència, puntuable pera la Copa Catalana de Caminadesde Resistència i els participants sónlliures de triar com ho creguin mésconvenient als seus interessos enels dos recorreguts que ofereixl’Organització.Moltes mercès per la matrículad'honor a l'organització, personesanònimes, socis i voluntaris quedediquen el seu temps de lleure afer gaudir els altres.La Caminada Popular té lloc el pri-mer diumenge de maig i sempredins del Parc de Collserola, maifora del seu marc, i no puntua per acap competició. El recorregut no esfa a mida de ningú, sinó que s'intenta no fer-lo repetitiu ni avorrit,que es descobreixin indrets nous ise'n recuperin de vells.És senzillament la caminada popu-lar "per a tothom".El president, la Junta i tots elscol·laboradors del CEM resten a la

disposició ciutadana per a qualse-vol aclariment sobre les activitatsque es desenvolupen en aquestcentre.En segon lloc, volem fer esment del'últim Balcó de la Vila, a la pàgina7, on parla de les novesinstal·lacions esportives del Canal.Ja en l'anterior Butlletí en vam fer

esment, però era projecte.Després de les últimes reunionsamb l'Ajuntament, juntament ambla resta d'entitats implicades, la"cosa" ha pres cos i realitat. ElCEM, si tot va bé, en sortirà bene-ficiat en la Secció d'Escalada, jaque disposarem d'espai propi per alrocòdrom. Que quedi clar que no implicacanvi de seu per a la resta delCEM. El CEM serà allà on és i faràel que sempre ha fet. Això és unpas endavant en el creixement coma entitat.

En tercer lloc, els companys deSenderisme i col·laboradors de lasecció van col·laborar en el progra-ma de TVR -Televisió del Ripo-llès-, col·laboradora d'ETV -Llo-bregat-, en el programa Caminantper Catalunya, tot fent un recorre-gut molt il·lustratiu del que ésCollserola. Les pedreres, elscamins, les ermites, les masies, lahistòria, els seus indrets... i encaraens deixem alguna cosa més.En quart lloc, volem agrair al Sr.Francesc Insensé la donació dequatre maquetes "precioses" fetesper ell mateix de la primera a l'últi-ma peça -Sant Pere Romaní, SantaCreu, etc.- perquè formin part delfons patrimonial del CEM. Si feuun petit esforç de memòria, vanestar exposades a la seu social nofa gaire temps. Sr. Insensé, moltesmercès.En cinquè, i últim lloc, el CEM haestat convidat a participar demanera permanent en esdeveni-ments de nova creació o continua-ció. En reunió de Junta es va decli-nar de participar-hi permanent-ment, ja que la nostra activitat prò-pia consumeix el nostre temps iesforç, però sí que vam acceptar decol·laborar de manera material,humana i amb assessorament quanfos possible.Ens queden temes al tinter. Hosento.

E

29

Ferran Estela

L’avituallament, sempre necessari.

30

MOVIMENT DE SOCIS

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 640

SECRETARIA

Hem de lamentar la mort als 96 anys, de la mare del nostre consoci Enric Solà i Mira. Des del conjunt social li expressemel nostre condol.

De l'1 al 31 d'agost, l'entitat romandrà tancada per vacances.

Per aquest motiu, convé que feu les vostres reserves de lloguer de material amb el temps suficient.

Aprofitem per desitjar-vos un bon estiu i us animem a escriure cròniques de les vostres ascensions, vacancesi viatges per publicar-los al Butlletí.

Recordeu que si aquest estiu feu el vostre primer 3.000, 4.000, etc., heu de portar-ne a secretaria unafotografia acreditativa amb el vostre nom, cognoms, el nom del cim, la seva alçada, i la data de l'ascensió.

Rebreu una medalla commemorativa per celebrar-ho!