el còlera a catalunya abans de l'obra del doctor ferran00000063.pdf · mant, de la...
TRANSCRIPT
Treh. Soc. Cat. Biol., Vol. 40 (1989) 77-90
EL COLERA A CATALUNYA ABANS DE L'OBRADEL DOCTOR FERRAN
Confercncia de la Sessio Inaugural del Curs 1985-86 a carrec del Dr. J. CORBELLA i CORBELLA,pronunciada a I'Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitatde Barcelona, el dia 17 d'octubre del 1985.
El colera ha estat una de les malaltiesmes greus i mortiferes per la humanitat.No ha arribat a gaudir del mal nom de lapesta, pero fou agent de greus estralls queafectaren a extenses arees de poblacio. Enel nostre medi es presentava en forma d'in-vasions epidemiques, sovint amb una mor-talitat molt elevada. Els brots mes greus elstrobem en el segle xix, quan ja havia dis-minuit la incidencia de la pesta, i tambe dela verola, front a la que ja es disposavad'una vacuna.
Els brots a la peninsula, en el segle xix,foren basicament quatre, i, curiosament,tots cap a meitat de decenni. Son els decap els anys 1834, 1854, 1865 i 1885, per adir-ho d'una manera real 1 facil de recor-dar. De fet no es poden definir per l'afecta-cio durant un sol any, perque sovint esrepetien, amb mes o menys constancia, elsestius de diversos anys.
Cal remarcar un fet, en el qual, tot I quees hen conegut, no s'ha insistit, per a consi-derar el gran impacte que va tenir el colerasobre la societal. El nom de "colera"com amalaltia epidemica ha fet por a molta gent
i se'l to com a un dels grans estralls de lahumanitat. Pero en el nostre medi, l'Euro-pa Occidental, de fet fou un estrall breu,encara que terrible. El nostre continent haestat afectat pel perill real del colera, ambincidencia de la malaltia, durant un perio-de molt breu. Menys de seixanta anys delsegle xtx han estat suficients per a donar-lifama de terror epidemic. I a la peninsulamolt poc mes de cinquanta anys, de 1833 a1885 (1).
El gran canvi en la incidencia i risc delcolera el trobern a rel de 1'epidemia de1885 i, possiblement -ara no em pertocadir-ho- hi tingueren una importancia deci-siva els treballs del Dr. FERRAN. Despresla seva incidencia davalla, tot i que hihague altres brots, i que l'any 1973, i al-guns posteriors, causa aqui mateix greuspreocupacions a les autoritats sanitaries ialarma entre els possibles pacients queerem tots. I si be el colera ha continuat pelmon, la seva perillositat ha quedat moltatenuada (2).
Des d'un punt de vista historic hem deconsiderar, principalment, els seguents as-
78 J. CORBELL.1 I CORBELL.I
pectes: la incidencia real de la malaltia; larepercussio que va tenir sobre la societat;les tasques dels metges, des de les mesuresde prevencio at tractament.0 sigui com afectava als malalts, els
metges i els responsables de la poblacio, els
politics. Intentarem veure, en pinzellada
breu, com es van desenvolupar alguns d'a-
quests aspectes de les quatre epidemies
que van afectar a Catalunya al Ilarg del se-
gue xlx, que, repetim, es Punic periode en
que 1'estrall afecta greument la salud de la
nostra poblacio, si mes no amb aquest
diagnostic.
L'ORIGEN DEL COLERA
El colera no afecta ni preocupa a Cata-
lunya, i a tota 1'Europa Occidental, practi-
cament fins el segle xix. Acabat el segue
tambe baixa la preocupacio. Fou doncs,
insistim, un greu maldecap de poc mes de
mig segle.
Fins el brot de 1833 no havia arribat
aqui. Els grans estralls epidemics havien
estat uns altres: la pesta i la febre groga
entre els esporadics; la verola entre els mes
habituals, i altres menys especifics, o
menys diagnosticats, que passaven amb el
nom de diverses febres. Les classificacions
de les febres, pels diversos autors, en
aquest temps, era molt enrevessada (3).
La malaltia es endemica, persistent, i
possiblement originaria de 1'Asia, molt
arrelada a la conca del riu Ganges a la
India. Per aixo se l'hi ha dit, entre molts
altres noms "colera morbus asiatic" i tam-
be "pesta del Ganges". Sembla que les pri-
meres referencies concretes que ens han
arribat es troben en escrits d'Alexandre de
Tralles, metge del segue vle (525-c. 605),
tot i que el nom s'emprava mes antiga-
ment, pero amb un altre significat. Pero
aquest era el coneixement d'una malaltia
Ilunyana, i si arriba alguna vegada no es
diagnosticava com a tau. S'ha esmentat
tambe que algunes descripcions en textos
hipocratics o de Cels, poden atribuir-se
d'aquesta malaltia (4).
No fou fins els primers temps de 1'epocadels grans descobriments geografics, a fi-nals del segle xvc, quan en tornem a tenirnoticies. Possiblement foren els portugue-sos, arribant a Goa, cap el 1498, els quiobservaren cis efectes de 1'endemia a laIndia. Sembla que 11 donaren el nom de"mordexim". La malaltia continua acanto-nada a les terres de l'Asia, de fet fins elsegue xix (5).
El colera a Europa
Arriba a comencaments del segle xlx,
poc despres del periode de les guerres na-
poleoniques, sembla que cap el 1817. En
part pel moviment de les tropes angleses
colonials s'escampa des de la India a altres
paisos del sud i est asiatic: Ceilan, Birma-
nia, Sumatra, i despres les Filipines i la
Xina. Passa, per terra o mar, a paisos mu-
sulmans i es diagnostica a Basora, a l'ac-
tual Irak. Per via terrestre arriba a la mar
Caspia. L'any 1823, i per via fluvial, en-
vaeix el sud de Russia (6). Sembla que es
controla o davalla "el geni" de 1'epidemia.
Pero l'any 1828 torna a sortir amb forca a
la Russia immensa. Moscu es afectada. La
guerra entre russos i polonesos la porta a
Polonia, i d'alli a Austria, Prussia, Holan-
da i Anglaterra. I pel mar arriba el 1832 a
les Antilles, porta d'entrada americana.
Londres i Paris tambe son afectats. La no-
ticia de 1'estrall arriba a la peninsula iberi-
ca i s'envien alguns observadors a estudiar
el risc d'epidemia i les mesures que caldria
prendre.
L'entrada del colera a Espanya. 1833
El colera va entrar a Espanya , tant a laprimera com a la segona de les quatre epi-
EL COLER.i .i CA 7 '.-iL('A"}'9 .9H< iA:S DE L'OHR.9 DEL DOCTOR EERR: V 79
demies del segle xix, per la mateixa via:un port de ('Atlantic, el de Vigo. Semblaque fou un vaixell angles, el "London Mar-chand" el qui introdui la malaltia a Porto.Portava emigrats polonesos que anaven alluitar a Portugal, on hi havia una guerracivil. Probablement alli es contamina al-gun vaixell relacionat amb la veIna Gali-cia. I aixi arriba a Vigo.
El 19 de gener de 1833 foren atacats, ivan morir, Francesc CONDE "calafateja-dor" i la seva dona, Manuela BRUN. Esdifongue per Galicia, Extremadura, des-pres Andalusia, i sembla que 1'exercit delgeneral RODIL va dur la malaltia a la Cas-tella central, en els moviments de tropesde la primera guerra carlina. L'epidemiadura uns dos anys i sembla que va causaruns 100.000 morts i casi 450.000 malalts.COMENGE comenta tambe: "cifra sin valorpor enana" (7).
El 1853 un altre vaixell, la "Isabel laCatolica" torna a introduir el colera a Es-panya, i tambe per Vigo. I hem dit queencara hi hague dues epidemics mes. Latercera, de 1865, va entrar per Valencia.
La por quan la primera epidemia
Un dels trets mes caracteristics, quan hiha qualsevol epidemia, es el panic que esgenera. Sovint les autoritats creuen ques'ha de restringir la informacio, per a atu-rar la por, i la poblacio creu que es engan-yada per les autoritats i s'escampen elsrumors. Els panics han estat una de lesconstants en la dinamica de la majoria degrans epidemics, i sovint son molt dificilsde controlar. A vegades el panic es moltmes gran que el rise real, com hem vist perexemple en el brot aqui de 1973, que ]'a-larma fou molt superior a la patologia quees va detectar. Per aquest let comentaremalguns aspectes de ('epidemia de 1833-35 aGirona, perque ens i1•lustra sobre aquestpunt. La doctora Carme OTAL ha fet un
estudi sobre aquesta epidemia. De primersemblava que no hi hagues materia, per-que les dades de mortalitat eren redu*fdes.Tant a l'arxiu de la Catedral com en el dela parroquia de Sant Feliu, no s'observavapracticament cap increment de la mortali-tat. En tot cas Ies xifres no eren en absolutsignificatives. Nomes afegint-hi la mortali-tat a ('hospital de santa Caterina es demos-trava un increment, tampoc massa alar-mant, de la mortalitat. En canvi les reper-cussions socials foren molt acusades. Aquiens sembla que hi ha mes repercussio de('epidemia en el paper, siguin els bans del'Ajuntament, les pregaries a les esglesies,les disposicions d'intencio preventiva a laGaseta -de Madrid i de la provincia- quea les xifres de mortalitat, tot i que aquestestambe hi son. El fet es, fins a cert punt,simptomatic, i per aixo val la pena d'estu-diar-lo (8).Examinant ]a mortalitat en els ingressats
a ('hospital de Girona en el decenni 1828-1837, les xifres mes altes mensuals son lesdel mes de setembre de 1834, amb 35morts; la de desembre de 1833, amb 28; iels mesos d'agost i setembre de 1833, amb23 casos cada mes. Cal dir que sabem lesxifres de morts, pero no tenim en cap casel diagnostic. Ni d'aixo ni d'altra cosa,perque aleshores no es donava el diagnos-tic, a l'hora de I'enterrament. Tenim no-tes la certesa de que Ies agulles mes altesde la grafica de mortalitat a ('hospital deGirona corresponen a periodes que sabemeren d'epidemia, tant per la historia globalde ('epidemia a la peninsula, com per Iesmesures preventives que es prenien a laciutat. Podem doncs suposar un diagnosticper via d'informacio collateral, que es Tu-nica viable. D'altra banda sumant la mor-talitat de ('hospital i les dues parroquiesesmentades (Catedral i Sant Feliu), tambela xifra mes alta correspon, amb 42 defun-cions, al mes de setembre de 1834. Se-gueix, amb 39, el desembre de 1833: i amb35, el setembre de 1833, desembre de 1836
80 J. CORBI LLA 1 CORBELLA
i gener i abril de 1837. Per tans tambe es
troben xifres altes en altres moments,
aliens alguns d'ells al periode del colera.
Pot ser, com tantes vegades hem vist en
etapes posteriors -per exemple a 1'61tim
terc del segle xix, quan ja es disposava de
diagnostics, com es succe*fen o adhuc s'aca-
balgaven, mes d'una epidemia. Pero el ma-
xim del setembre de 1834 es innegable.
Hem vist, doncs, com la repercussio so-
bre la mortalitat fou escassa. Aixo vol dir
que la morbilitat tampoc fou excessiva,
perque el percentatge de defuncions era
elevat. Ara veiem la repercussio social.
Repercussio social de ('epidemia
de 1833-35 a Girona
En el treball de la doctora OTAL, estu-
diant la documentacio oficial de 1'epoca,
principalment els bans de 1'Ajuntament o
el Govern Civil, es destrien clarament tres
periodes. I es curios perque no coincidei-
xen pas exactament amb el que ens ha
arribat. El primer periode es de maig i
juny de 1832. Encara no hi ha la malaltia,
pero si que s'evidencia una preocupacio
enfront al peril/ d'una epidemia, que ja
feia de les seves per Europa.
El segon periode, que aporta mes docu-
mentacio es el de 1'epoca de ('epidemia, la
segona meitat de 1'any 1834, de juliol a
desembre. I el tercer periode correspon a
nous brots de la malaitia -fet relativament
frequent- en els mesos de setembre de
1835 i 1837. Aquestes dades son impor-
tants valorades en el seu context.
La primera preocupacio.
Primavera de 1832
El primer document d'interes trobat es
un edicte del Govern militar i politic de
Girona, de 13 de maig de 1832, que diu
(traduim al catala):
"Coin que les circumstancies actuals exi-
geixen la Ines gran cura per a la conserva-
cio de la salut pi Mica, i Ines ainh inotiu del
colera morbus que ha aparegut a Franca,
torno a encarregar el cumpliinent mes
exacte, en totes les seves parts, del ineu ban
de policia i bon govern de 31 de inaig, i
1'adicional de 19 d'octubre de l'anv passat,
en el ben entes de que seran doblades les
penes que es posaran a/s in durant
les esmentades circumstancies".
I a primers de juny es convoca una ses-
sio extraordinaria de I'Ajuntament per a
estudiar el problema. Tradu*fm parcial-
ment:
'Amb la finalitat de tractar sobre les pre-
caucions per a /liberar a aquesta ciutat de
la terrible plaga del COlera-morbus, se cele-
hrara el dia 8 de /'actual (junv), sessio a
1'Ajuntarnent en presencia del governador
de la ciutat... " Hi havia doncs una preocu-
pacio, tot i que com hem vist el colera no
entry a la peninsula, a territori de 1'Estat
espanyol, fins el gener de 1833 i per una
porta ben llunyana, per /'Atlantic. Pero el
risc des de Franca era mes proper.
L'epidemia. Segona meitat de 1834
Un ban molt extens, de 21 de juliol de
1834, quan ja hi havia /'epidemia declara-
da, serveix per a intentar dirigir a una
poblacio que ja esta infectada. Es parla de
funesta plaga ", de la "rigorosa ohservan-
cia de les reglainentacions sanitaries, que si
he no han evitat la invasio... han dehilitat
la seva intensitat i limitat la seva extensio,
ta/lat el seu progres i escurcat la seva
durada... "
I segueix, potser dient la veritat, o gaire-
be tota la veritat, vista 1'evoluci6 final de
('epidemia, pero dificil de creure en el mo-
ment: "La Junta no ha volgut, amb un
silenci criminal, amagar e/s perills que ens
envolten, i ha prcfcrit que se la titlli d'exa-
gerada, per tal de poder reunir els inedis per
EL C'6LER.4 .1 (.-I7:,ILL' N')'.I .4BANS DF.' L'OBR9 DEL DOCTOR FERR. IN 81
a poder deturar aquesta plaga , si arriha el
cas que Deu no ho permeti que ens afecti... "I acaba demanant de fer una suscripc16 perrecaptar diners per Iluitar contra el colera.
De fet en poques setmanes trobem unaconsiderable "literatura oIlcial" que ensdemostra el progres de 1'epidemia , o si mes
no de la por. No ens allarguem en aquestcamp , perque sol tractar-se de les mateixesnormes que es prenien arreu.
Potser val la pena de recordar , sense quesigui cap novetat , que s'instauren unes pre-
garies "per a implorar de la misericordia
divina que es digni alliberar- nos de 1'assotterrible del colera morbus asiatic que ensarnenaca i ja afligeix a alguns pobles... iadhuc a la propia cort del nostre regne
d'Espanra... " En el mes de desembre lesmesures de quarentena , per als viatgers jaes fan mes benignes . El 13 de novembre de1834 s'havien instaurat quarentenes decinc dies per a les persones que vinguessinde mes enlla del riu Tordera -parlem desde Girona- i de tres dies pels qui vingues-sin de Figueres. El 6 de desembre es rebai-xen. I a partir de I' l de gener de 1835 esdissolen els Llatzarets . En els ports de marles mesures son mes riguroses.
Els brots - de Roses ( 1835) i de Cadaques(1837)
S'ha dit que I'any 1835 es va acabar1'epidemia. Adhuc S.kMANO, en els seusrecomptes de victimes, talla molt aviat deI'any 1835. La doctora OTAL ha aportatdos documents que ens demostren, sobretot el segon, la duracio real de I'epidemia,per sobre de les dates que s'acostuma anarrepetint.
El Govern Civil de Girona publica unban, el dia 1 de setembre de 1835, en elque diu textualment: "Els estralls que estacausant a la vita de Roses el terrible assotdel colera morbus, han obligat al GovernCivil i a la Junta de Sanitat d'aquesta pro-
vincia, a prendre les mesures roes adients
per a impedir la propagacio d'aquesta ma-
laltia i ajudar, en les sexes necessitats mes
peremptories, als qui per desgracia ja la
pateixen ". I ara ve la mostra de 1'eficacia
del govern per a resoldre per ell mateix els
problemes: "Estas disposiciones ocasionan
gastos de inucha consideracion, v no has-
tando para cubrirlos los arhitrios destina-
dos al efecto por R. 0. de I1 de julio de
1834, me veo en la necesidad de implorar
la cornpasion de los habitantes de esta pro-
vincia, Bien persuadido de que damn nue-
vas pruehas de su caridad t' patriotismo... "
El nom dell qui facin donatius sera publi-
cat en el Butlleti de la provincia.
El brot de Cadaques de 1837 apareix
quan en els papers que parlen de I'epide-
mia aquesta ja s'havia acabat. I sembla
que no fou pas tan localitzada. El 14 de
setembre de 1837 la Junta Provincial
de sanitat de Girona reconeix 1'existencia
de 1'epidemia a Franca 1 ordena que no
s'admeti a les persones que venen de Ca-
daques i de Roses. Tres dies despres un aaltra nota ens informa d'una col•lecta per apregaries a les esglesies de Girona, contrael colera.
Sabem que de I' l a I ' l l de setembre de1837 va haver-hi a Cadaques 52 cassos decolera, dels quals en van morir 24, o siguiuna mortalitat del 46 %. Els morts vanseguir en els dies seguents i a final de mesl'Ajuntament de Girona havia de donar2000 rals a la vila de Cadaques, per asubvenir a les despeses del Llatzaret. Laterminologia cal reproduir-la: "Autori:a-cion Para entregar 2000 reales a los infeli-ces de Cadaques, atacados por el colera".De fet es una fugida de pagar un "impost
extraordinari". El Govern civil volia reco-llir 60.000 rals "distribuidos entre la pro-vincia" i I'Ajuntament se'n vol sortir ambuna donacio de 2.000. El Governador elsen demanava 22.381 rals. A partir del 4d'octubre no van declarar-se mes casos i afinals de mes s'acaba 1'epidemia.
82 L. (ORBELL.1 L ('ORBELLI
Una allau de literatura preventiva
El professor GRANJEL, de Salamanca, haestudiat la produccio literaria, en forma dellibres -o potser millor de llibrets- sobre elcolera a Espanya en el segle xix. Ha fetuna recopilacio molt acurada i completa.Ha trobat un total de 210 llibres, d'ells 13traduccions, de les que diu: "la majoria
publicades entre 1831 i 1834, quan els met-ges espanyols encara no tenien prou expe-riencia propia sobre la nova malaltia" (9).
Divideix 1'estudi en tres periodes perqueagrupa les epidemies de 1855 i 1865. En elprimer periode, de 1831 a 1835, es publi-
quen 48 obres, en el segon 46, i en el tercer
116. Per anys els de mes produccio son el
de 1885 (50 obres), el de 1884 (29 obres),el de 1834 (21 obres), el 1886 (10 obres), idespres 1832, 1833, 1854 i 1855, amb nouobres cadascun d'ells. Comentarem breu-ment algunes del primer periode, que fouprou fertil. El primer text conegut es el deMateo SEOANE, exiliat liberal a Londres,on coneix 1'epidemia. A aquest no li calanar a estudiar-la a fora, perque ja hi,era.Va publicar el 1831 un Ilibre: "Documen-tos relativos a la enfermedad Ilamada cole-ra espasmodico de la India que reina ahora
en el Norte de Europa". Va treure encara
dues obres mes en aquest periode. SEOANEfou un personatge important a la medicinaespanyola preocupat pets aspectes socials.Recentment LoPEZ PItvERO ha publicat unestudi extens de la seva obra (10). A Barce-
lona es va publicar l'any 1831, amb carac-ter anonim, co es sense nom d'autor, el"Manual de los rnetodos curativos del cole-ra morbo". MONLAU, higienista prou cone-
gut despres, i ben estudiat per CALBET CA-MARASA (11), per Antoni JUTGLAR (12) iper Mercedes GRANJEL (13), entre altres,va publicar I'any 1832 a Barcelona, untext: "e-El colera morbo invadira la Espa-na?"
Altres autors catalans que s'ocupen deltema son Antoni ALMIRALL, Joan DRU-
MEN, aquest professor a Madrid; FrancescX. RIVERA i ARABITG, de Sitges; Feliu JA-NER, Miquel AMETLLER i Joan B. FoIx iGUAL.
Que la preocupacio a Espanya era evi-dent ho demostra el nombre d'escrits. Elmes d'agost de 1831 la Reial Academia deMedicina i Cirurgia de Barcelona va publi-car una "Memoria sobre el colera morbooriental", que es una traduccio de l'italiade la "Instruccion para el use de las autori-dades sanitarias... " feta pel Dr. OMODEI iimpresa a Mila.
Volem insistir sobre tot en 1'escrit deJoan B. Folx, que era catedratic de Tera-peutica al Reial Col•legi i despres ho fou ala Facultat. L'any 1834 va publicar, encatala, la traduccio que feu d'un dels lli-bres de SEOANE, amb el titol: "InstruccionsGenerals sobre'l modo de preservar-se delcolera inorbo epidemich ab indicacionsacerca de son metodo curatiu" (hem res-pectat la grafia). Es un Ilibret en octau, de45 + 5 pagines que esta dedicat curiosa-ment, a l'impressor.
Vull esmentar un fragment del proleg:"Un altre motiu, i no de menor importan-cia, m'ha excitat a fer aqueixa traduccio,perque tots els papers i folletos que he vistsobre el colera en catala son molt derectuo-sos i algun dells in'atrevesch a dir que esperjudicial... ".
L'EPIDEMIA DE 1854
La segona gran epidemia de colera fou la
de 1854. De fet de 1853 a 1855. Tambe,com totes, I'inici fou a partir d'un vaixell,la Isabel la Catolica que arriba a Vigo el 19
de novembre de 1853, amb tres malalts decolera. Es va escampar per la peninsula,probablement amb 1'ajut dels movimentsmilitars. A Catalunya va arribar sembla
que tambe aquesta vegada per via france-
sa, a partir d'algun vaixell que venia de
LL (OLER.1 ..1 C.IIALCh'F.1 ABA.A5 DE L'OBRA DEL DOCTOR FERRA.S 83
Marsella. A Barcelona va comencar el ju-liol de 1854. COMENGE diu que a Espanyava durar fins el mes de mare de 1856, i queels ultims morts foren a la provincia dePalencia, o sigui ben a 1'interior (14). Elconjunt de 1'epidemia sembla que va teniruna intensitat i gravetat gairebe doble de laprimera de 1834. Respecte a aquesta epi-demia voldria comentar-ne tres fets: la in-tensitat de 1'estrall; el panic que va origi-nar, i una contribuci6 cientifica que es pocconeguda, el treball del Dr. Joaquim Bal-cells.A Catalunya 1'epidemia de colera afecta
zones ben extenses. Un dels flocs on hi hadades mes concretes i fou ben estudiada1'epidcmia fou a Vilanova i la Geltru, vilamarinera del Garraf, aleshores no gairegran. COROLEU ho esmenta clarament a laseva "Historia de Villanueva v Geltru"(15). Diu "Este ano rue tristre t' de lugubreineinoria..... El colera va arribar amb lagent que fugia de Barcelona, que ja estavainfectada. L'estrall va durar dos mesos, del8 d'agost al 25 de setembre -si poseur coma limits els dies en que hi hague defun-cions-. En total van morir 899 persones,d'elles 602 a Vilanova, que era el barrimaritim; 223 a la Geltru, barri mes inte-rior, i 74 a l'Hospital. La mortalitat entreels ingressats a l'Hospital fou del 28 %.Els dies de mes mortalitat foren els ultimsd'agost, amb un maxim de 45 el dia 30.La poblaci6 de la vila era aleshoresd'uns 12.000 habitants. Va morir, doncs,en poc mes d'un mes i mig el 7,5 % de lapoblaci6.
Una polemica a Vilanova quan I'epidemiade 1854
Ja hem esmentat la por que va haver-hia la poblacio quan el colera de 1854, recor-dant 1'estrall de 1833. A les viles marinereses controlaven els vaixells i a totes es bar-
raven les pones de la poblaci6. Adhuc esdesignava vigilancia especial per al controlde les pones. I ademes molts dels qui po-dien van fugir. A Vilanova molts membresde l'Ajuntament, que havia de vetllar perla poblaci6, van afegir-se a la llista delsescapols. Cap el final de 1'epidemia, el 30de setembre, dos dies despres del Te Deumd'acc16 de gracies, per la fi de 1'estrall, vamorir el metge Isidre PARELLADA.
Pero alguns no solament van tenir unaacci6 "poc exemplar" sing que quan se'lsva dir, s'hi van enfadar. Teodor CREUS iCOROMINAS, que aleshores no tenia encaratrenta anys, i havia de ser un dels granspersonatges de Vilanova, va escriure una"Resena historica sobre el colera" (16). Vapublicar-la, per capitols, en el Diari deVilanova. I ally va venir la polemica.Molts es queixaren i va parar-se. Altresvolien que continues i va tornar a sortir.L'autor deia la veritat de les coses; els afec-tats van reaccionar negativament, i a la fiva haver de dir les fonts de la seva infor-maci6 (17). Tot aix6 va crear moltes ene-mistats. Freixa diu d'aquesta resenya: "sialguna coca mala tenia era unicamente suimpaciencia en aparecer".
El doctor Josep ToMAs i CABOT ha ex-humat dades de l'arxiu municipal de Man-resa que demostren la intensitat del brotde l'any 1854 (18).A Barcelona va comencar el juliol de
1854. Cap a final de mes la gent que pot jacomenca a fugir. L'existencia de 1'epide-mia no fou reconeguda oficialment per lesautoritats fins el 18 d'agost, quan ja hihavia mes de 2.000 defuncions. Ho feu laComissi6 permanent de sanitat que haviaestat creada sis dies abans. S'estima que laxifra de morts pel colera fou d'uns 6.500.Es va declarar el final de I'epidemia el dia7 d'octubre. Sembla que la tasca de Pas-cual MADOZ, governador de la ciutat, per aresoldre l'atur, enderrocament de les mu-ralles de la ciutat, fou valorada positiva-ment.
84 .i (ORBELL 1 I ( ORBELL I
El treball del Dr. Joaquim Balcells
Es ben conegut que I'agent microbiccausant del colera fou descobert per Ro-
bert KOCH i els seus col•laboradors (FIS-
HER, GAFFKY i TRESKOW) 1'any 1833 (19).
Aquest es el fet real acceptat. Fou en un
moment de gran expansi6 dels descobri-
ments microbiologics. Pero algun tempsabans ja hi havia aportacions en aquest
camp. I s'acceptava que podia haver-hi al-
guns animalons, infinitament petits, quepodien ser la causa de les malalties que
s'encomanaven, perque la noci6 de contagi
si que era bastant clara, encara que es dis-
cutis aferrissadament en molts casos con-
crets. Hi ha doncs alguns precedents, al-guns precursors, en els descobriments mi-
crobians, i el cas del colera es un d'ells.El precursor mes important i conegut en
aquest cas es el professor de Florencia Fi-lippo PACCINI. L'any 1854 va publicar a laGazetta Medica Italiana, de Firenze, untreball "Osservazioni inicroscopiche e de-du::ioni patologiche sul co/er a morboasiatico". El fet es conegut i cdhuc estcrecollit en la breu historia del colera delTractat de Patologia Medica d'A. PEDRO iPONS (20). Per la descripcio sembla que vaarribar a veure el vibrio.Una segona observaci6, molt poc cone-
guda ja, es la dels portuguesos COSTA SI-MOES i MACEDO PINTO. Observaren al mi-croscopi materials procedents del vomit i
de la femta de malalts de colera, de 1'Hos-
pital de la Concepci6 de Coimbra. Tambedescriuen observacions que poden identifi-car-se amb els vibrions. Les observacionsles van fer l'any 1855 i es publicaren I'anyseguent.
Pero el que volem remarcar es una altraobservaci6 d'aquest tipus, feta I'any 1854
per el doctor Joaquim BALCELLS i PAS-
CUAL. L'observacio va publicar-la en larevista "El porvenir medico" (num. 115,
p. 262, de 19 d'octubre de 1854). El fet ha
estat exhumat per Francesc AGUILAR i
BULTO, que va fer una comunicacio al
I Congres Espanyol d'Historia de la Medi-cina. I'any 1963 (21). Jo no he vist I'origi-nal esmentat i segueixo el treball d'AGui-LAR. L'observaciO de BALCELLS es curiosa,
perque no es clinica sing experimental. I
s'ho posa dificil per a trobar un agent cau-sal. Diu, i seguim la transcripcio d'Aguilar:
aObservacion prirnera: "ultimo de agostoy cuando el colera estaba en su apogeo en
esta ciudad de Barcelona, inc determine aefectuar el primer experimento por la cir-
cunstancia de residir un colerico en un apo-
sento cerca de la clase, teniendo a ini dispo-sicion un completo inicroscopio solar deRicci. A este fin concebi la idea de colocarsobre una rinconera contigua al lecho delenfermo un vaso de cristal abierto que con-tenia tres on-as de agua pura; al cabo detres dias de recibir las exhalaciones morbi-
,rdas se presentaba el agua tan transparen-
te como al principio: solo al tondo se descu-bria un deposito blanquecino... con un pin-celito tome una gota de agua... microsco-
pio, presento en el... centenares de vibriones
dotados de una inovilidad asombrosa; sumovimiento anguloso coino el ravo, su lt'gu-ra analogo a la del "omnis asellus"... I aca-
ba: "esta experiencia, aunque aislada, pro-
dujo en mi conviccion dos resultados tras-
cendentes: que la transmision del tifus cole-rico se reali:a por el aire, y que en estatransmision, el principal agente es la pro-creacion animalcu/ar microscopica"f,.
De fet, en una segona observaci6, trobadiversos germens microscopics encara quealguns sembla que poden correspondre a ladescripcio real dels vibrions. Es dificil dequalificar ara l'aportaci6 de BALCELLS,pero en tot cas sembla que el seu encert
tampoc era total, si mes no pel que fa a lavaloracio de la via de contagi, tot i queestudia evidentment l'aigua.Veiem ara qui era el Dr. BALCELLS. Joa-
quim BALCELLS i PASCUAL es un cientificrelativament poc conegut. Era membre de1'Academia de Ciencies i Arts. Havia estat
FL (6LER.1 .4 CA 7-1 1L(A}. a AR.1 VS 1)L 1 OBR.I 1)/,L DOCTOR IERR.• 1A 85
catedratic de Fisica experimental a la uni-versitat de Cervera, de 1830 a 1837. Des-pres ho fou de les escoles de la Junta deComers de Barcelona. Havia nascut a SantMarti de ProvenSals, poble aleshores delpla de Barcelona. I'any 1808, i va morir aBarcelona el 1878. Se Ii coneixen tambeestudis sobre meteorits caiguts a Nules i aVilabella, a l'Alt Camp. Sembla que tambehavia estat dega de la Facultat de Filosofiade Cervera.
LES EPIDEMIES "INEXISTENTS"
L'epidemia seguent, de les que hem es-mentat es la de 1865. Abans, l'any 1859, hiha un estrall, que no he trobat que afectidirectament al Principal, pero si, i de ma-nera bastant intensa, a zones dels PaisosCatalans. Juli BERENGUER va fer, fa algunsanys. una tesi dedicada a "El Alcov delXIX v la medicina", que aporta dades demolt interes i recull la incidencia de lesdiverses epidemies, siguin de febre groga,tifoidea o colera. La de 1854 hi es docu-mentada i sembla que va causar 1.412morts (com a xifra mes baixa) o 1.815(com a xifra mes alta), amb uns 8.000 ma-lalts. Aleshores la ciutat tenia uns 20.000habitants (22).
L'epidemia de 1859 va comencar unamica mes lard, a finals de setembre, i vadurar un mes i mig fins a primers de no-vembre. Van morir, pero, en conjunt 603persones. Aixo vol dir que el colera vaendur-se, del 1854 al 1859, una mica mesdel 10 % de la poblacio d'Alcoy. En canviaquest text de Juli BERENGUER no recullcap epidemia l'any 1865.
El colera de 1865 a Barcelona
El qualifiquem com a epidemia "inexis-tent" per raons ben diferents de les de1859. En aquest cas no incidi a Barcelona.
La del 1865 la volien dissimular. Diu BE-NITO que es poc coneguda (23). Les prime-res dades es troben el 9 d'agost, quan esmana que siguin sotmesos a control tots elsvaixells procedents de Marsella, ciutat queesta molt invadida. L'endema, dia 10, laJunta Provincial de Sanitat mana que totsels navilis procedents de Marsella, i deValencia, siguin desviats a Mao, on hi haLlatzaret, per a passar la quarentena. I eldia 12 sembla que hi ha les primeres de-funcions que es poden atribuir al colera.Diu BENITO: "El dia 12 d'agost comencenles primeres snorts sobtades, que les autori-tats sanitkries atribueixen a ocolicos pro-pios de la estacion estival debidos a trans-gresiones alimenticias, bebidas frias, hela-dos y alimentos en malas condiciones parael consumo)) " (24). I segueix: "A partir deldia 13 de agosto, y bajo el epigrafe: enfer-medad estacional, se van produciendo dia-riamente mks y mks defunciones". Aixi eldia 14 hi ha 10 morts. I es curios quementre la informacio oficial negava 1'exis-tencia de colera, en el Diari de Barcelonaes trobaven anuncis, de pagina sencera,per a la guaricio o prevencio del colera.
Aixi, per exemple, el doctor FrancescOLIVERES, metge-cirurgia de Fonollosa, ala comarca del Bages, idea uns "polvos"que eren preservatius i curalius, i que esdevien vendre en abundancia. La farmaciadel Dr. MARQUES, del carrer de l'Hospital,venia una "llirnonada sulfurica" que esta-va indicada en totes les formes de colera,sovint associada amb opi, que parava lesdiarrees. Tambe fou important la inciden-cia que van tenir aquestes epidemies enI'activitat dels farmaccutics. CORNET haestudiat amb detail aquest aspecte a Man-resa (25).
Mentrestant les autoritats no solamentnegaven 1'existencia de 1'epidemia sinoque amenacaven amb castigar als qui pro-paguessin noticies falses i espantessin a lapoblacio. Pero aquesta poblacio si podiase'n anava fora de Barcelona. BENITO se-
86 J. CORBELLA I CORBELLA
nala que del 24 al 31 d'agost van morir100 persones per causa de la "enfermedadestacional". Tot son maneres de dir undiagnostic. A comenGaments de setembreencara s'insistia en negar 1'epidemia. Sem-bla que els morts durant el mes van ser uns1.100, i encara 250 mes l'octubre. En totalhi hague gairebe 1.600 morts per una "en-fermedad estacional". Ara be la cura quevan tenir en dissimular la malaltia va desa-pareixer quan els regidors es van poderatorgar una medalla de plata ben grossa,que tenia en la seva inscripcio textual-ment, els mots "Colera morbo asidtico de1865 ".A Vilanova i la Geltru ('epidemia si be
no fou tan greu com l'anterior, si que vaser Ilarga (26). El 18 d'agost I'Ajuntamentdemanava diners en forma de suscripcio ifins el 8 de desembre no es va fer la missaagraint que s'hagues acabat ('epidemia.Aquesta epidemia de 1865 havia comencata Espanya per Valencia.
LES MEDALLES DE LES EPIDEMIES
Sovint podem trobar informacio sobreun fet que ens interessi en els llocs mesinversemblants, o si mes no, insospitats, oque queden al marge dels corrents usualsd'estudi. Un d'aquests camps col-lateralses el de les medalles commemoratives. ElsDrs. BALAGUERO van fer una bona col•lec-cio de "medalles mediques", de campsmolt diversos (27) i el Dr. Enric BENITO iMARTINEZ va fer, amb nosaltres l'any1984, una tesi sobre el tema "Pestilentia innummis. Aportacio de les medalles al co-neixement historic de les epidemies". Uncapitol, prou interessant, el dedica a lesepidemies catalanes, entre elles les de cole-ra. Fare un extracte del que ens aporta elDr. BENITO, que son dades que si be erenconegudes no havien estat aplegades demanera sistematitzada, ordenada i amb in-tencib d'un estudi del tema.
Les primeres medalles que troba a Cata-lunya sobre epidemics, tenen un valor mesd'intencio protectora, que no pas comme-morativa o de recordatori. Formen partdel grup de les medalles benidictines de lapesta. Hi ha dades sobre una medalla, en-cunyada a finals del segle que es almuseu de Montserrat . Tot i que esta grava-da a Roma, porta ben visible el perfil deMontserrat , la imatge de la Moreneta i lainscripcio "N.S.D. MONTSERRATO-RO-MA ". BENITO aporta 1'estudi de sis meda-lles, relativament semblants dell segles
i (28). Aquestes medalles no te-nen pas relacio amb el colera , pero lesesmentem perque son les primeres enaquest capitol , i el coneixement de la sevaexistencia, i significacio mediques , han es-tat poc difosos . Son medalles relativamentgeneriques , dificils d'adscriure a una epi-demia concreta.
Les primeres per un estrall concret, sonles de la febre groga de Barcelona de 1821.Se'n coneixen com a minim tres, una feta aBarcelona i dues a Franca, perque hi vanintervenir metges francesos, alguns delsquals van morir . Tambe n'hi ha una de lamateixa epidemia a Mallorca.
Les medalles en les epidemies de coleraen el segle passat a Catalunya comencenamb 1'epidemia de 1853. De la del 1833 ianys seguents no en tenim rastre medallis-tic. Si hi hague alguna medalla, sobre totde tipus religios -protectora o d'agrai-ment- el seu record ha quedat esvait. Delcolera de 1854 en tenim noticia de duesmedalles , una feta des de Madrid i unaaltra a Gracia.
La primera es de bronze, d'uns 6 centi-metres ( 61 mm) i la van dedicar els cata-lans de Madrid al Sr. PASCUAL MADOzque era governador de Barcelona en el pe-riode de 1'epidemia. MADOZ sembla quefou una personalitat il•lustrada que es vapreocupar dels flocs on estava. La sevaactitud com a responsable de la provinciasembla que fou positiva . Possiblement fou
EL COLER4 .4 C4T1LUNYA ABANS DE L'OBR4 DEL DOCTOR FERRAN 87
una de les poques persones que ocupanttasques directives va fer la seva feina demanera correcta. I aquest fet -que deviaser, i es ara, extraordinari-, devia ser lacausa de 1'agraIment. La medalla porta aldavant I'escut de Barcelona, amb les qua-tre barres a cada camp, i la inscripcio "AD. Pascual Madoz los catalanes residentesen Madrid. " Pero el que es relativamentcuriosa es la inscripcio del revers. Diu"Colera morbo. Agitacion polltica. Crisisindustrial. Afigieron a Barcelona duranteel mando de Madoz. Desde 10 agosto a 20octubre 1854. Su abnegacion v civismoamenguaron la intensidad de estas calami-dades ". I no n'hi ha mes perque la medallano era mes gran (29).Una segona medalla d'aquesta epidemia
del colera de 1854 es la que es feu a Gra-cia. Es de plata, de 28 mm -menys de lameitat del diametre de ]'anterior-. La con-cedi I'Ajuntament de Gracia als metgesque treballaren en I'epidemia. Al davant hiha I'escut de la vila i la inscripci6 "Avunta-miento constitucional de la villa de Gra-cie ". Al revers hi ha un arbre amb duesserps i la llegenda: "Al servicio medico.Epidemia de 1854".De ('epidemia de 1865 BENITO n'aporta
una medalla de Barcelona i una altra deCiutat de Mallorca.
La medalla de Barcelona d'aquest anyens retrata la "calana" dels dirigents. D'u-na Banda es nega la existencia de ]'epide-mia, per a no espantar la gent. D'altrabanda la gent es va morint. Pero despres hihague recompensa: una gran medalla deplata pels... regidors de 1'Ajuntament. I na-turalment pagada amb fops publics. Te7,5 cm. A 1'anvers diu: "Colera morboasibtico de 1865". "El Excmo. Avunta-miento constitucional en nombre de Barce-lona agradecida ". I la darrera hi ha la lle-genda: "A la abnegacion de los Sres. Con-cejales. Colera de 1865".
La de Ciutat de Mallorca es mes discre-ta. Diu BENITO: "Fou encunvada l'anv
1865 per enckrrec de la Corporacio munici-pal que casi no va existir durant l'epidemia,perque l'alcalde i els regidors van abando-nar els seus Ilocs per la por del colera ".S'institui per a premiar als qui van tractarabnegadament els malalts. La llegenda diu,a l'anvers: "Recuerdo del colera. 1865" i alrevers, el llati "Ofrena de gratitud del mu-nicipi de Palma als qui van tractar ambcaritat els malalts". Les de ]'epidemiade 1885 ja s 'empalmen amb I'abundanticonografia posterior en honor de JaumeFERRAN.
L'EPIDEMIA DE 1884-1885
L'epidemia de 1885 fou la mes greu detotes les de la centuria. Pero to com acaracter mes important, la de que es l'ulti-ma gran epidemia de colera a la peninsula.Probablement es degut a que coincideixamb l'inici del desenvolupament de la mi-crobiologia, que va marcar un progresmolt important en la historia de la medici-na. De fet KOCH havia no solament desco-bert, sino convencut a tots que havia des-cobert ]'agent causal ]'any 1883. I es vancomencar a introduir les vacunes. Comen-ca doncs la tasca preventiva. Un altre tretbasic -i que posa el limit a aquest treball-es que en aquesta epidemia sorgeix a laIlum publica, i a la discusio polemica, I'o-bra important de Jaume FERRAN, que tin-dra resso per tot el mon. Jo paro el meucomentari en arribar a I'obra de FERRAN. Iper aixo nomes esmentare una petita pole-mica que va haver-hi en torn a la prioritaten l'observac16, a ]'interior de la peninsula,del vibri6 descobert per KOCH.A la Revista de Ciencies Medicas de Bar-
celona hi ha un article signat per JosepARMANGUE i Lluis i Ventura CARRERAS iSOLA, que reclamen la prioritat en aquestaobservacio (30). Accepten que el primerautor espanyol que va observar el bacil delcolera fou el Dr. FERRAN, essent comissio-
88 J. CORBELL-t 1 CORBF.LL.L
nat a estudiar 1'epidemia a Marsella. Diu
ARMANGUE: "El 1.° de octuhre presenta-
mos nuestras preparaciones a la Real Aca-
demia de Medicina Y Cirugia de Barcelo-
na". Se'n va donar noticia el 10 d'octubre,
en un article d'E. ROIG i BOFILL a la ma-
teixa Revista. Despres ja segueix l'obra ex-
traordinaria de Jaume FERRAN, que clou
aquest capitol que podriem dir d'antece-
dents, abans d'arribar a estudis que tingue-
ren resso a tot el mon (31).
NOTES BIBLIOGRAFIQUES
1. COMENGE i FERRER. Luis: "La medicina en elsiglo xix". Barcelona (J. Espasa, ed.) s.a. (c.1914). v. pags . 198-203 i 521-537.
2. Les epidemies de colera ban estat objecte de bas-tants treballs , generals o locals a Espanya, entreells recordem - ne alguns:- ANGOLOTTI CARDENAS , E.: "Datos para la histo-
ria del colera en Espana ". Gac. Med. Esp.
1971:45, ( 538), pp . 391-402.
- OTERO PEDR .AYO, R .: " El colera en Galicia en el
siglo xix ( Apuntes para su desarrollo en tierras
de Pontevedra )"..4sclepio, ( 1969), 21 : 289-297.
- VITORIA ORTIZ , M.: "Epidemias de colera en
Vizcaya en el siglo xix ". Bilbao ( Ed. Gran En-
cicl. Vasca) 1978.- ZUBIRI VIDAL , F. i ZUBIRI DE SALINAS, R.: Epi-
demias de peste y colera morbo asiatico en
Aragon" . Zaragoza (CSIC Inst . Fernando el Ca-
tolico) 1980.
- v.t. el Ilibre de GRANJEL , esmentat nota 9, pp.23-25, on hi ha una bibliografia extensa.
3. v. p. exemple : AMELLER i Ros, Ignacio : " Elemen-
tos de los afectos internos" . Barcelona ( Imp. Lib.
P. Riera ) 1844, 2 vols . Sobre les febres ( capitol de
Calenturas") v. pags . 13-119, per a les inespecifi-
ques , i pags . 120-203 , per a les especificament
contagioses.
4. Una visio generica i breu de la historia del colera
es troba a PEDRO i PONS , Agustin : '' Tratado de
Patologia Medica ". Barcelona ( Salvat eds.) 6
vols. v . vol. VI, 1960, p. 384 v . t. TOMAS CABOT,
Jose : " El colera azote de la humanidad ". Historia
y Vida, 1970, 3 , (33), 130-143.
5. Les referencies a les histories de les grans epide-
mies son molt nombroses . V. RUFFLE , J. i SOUR-
NIA, J.C: "Les epidemies dans I'histoire de I'hom -
me". Paris (Flammarion) 1984, pags. 133-143.
6. COMENGE, L., loc. Cit. pags . 198-199.
7. COMENGE, L., loc. cit. p. 199 i segs. v. t. p. 522.
8. OTAL ENTR.ALGAS, Carme: Epideinia de c61era en
Girona..4no 1834. Brute de 1835 v 1837". Barce-
lona, tesi en curs. Comunicacio personal.
9. GRANJEL, Luis S: "El colera i' la Espana ochocen-
tista". Salamanca (ed. Univ. Salamanca ) 1980. v.
p. 11 i segs.10. L6PEZ PINERO, J.M.: "Mateo Seoane v la intro-
ducci6n en Espana del sistema sanitario liberal
(1791-1870)". Madrid (ed. Minist. Sanidad y
Consumo). 1984.
11. CALBE:T CAMARASA, J.M.: "El pensament de Pere
Felip .19onlau". Act. I Congr. Int. Hist. Med.
catal. Barcelona, 1970, IV, 281-304.
12. MONLAU, P.F., i SALARICH, J.: "Condlciones de
rida i' trabajo ohrero en Espana a mediados del
siglo vix". Estudi preliminar i notes per Antoni
JUTGLAR. Barcelona (Anthropos) 1984.
13. GRANJEL, Mercedes: ''Pedro Felipe Monlau t' la
higiene espanola del siglo xix" Salamanca (Cat.
Hist. Med.) 1983.14. COMENGE, L.: loc. cit., pags. 522-523.
15. COROLEU 1 INGLADA , JOSE : "Historia de Villanue-
i'a t' Geltru", Villanueva y Geltru ( El cap i la
nansa ) 1979, 2.a ed. p. 278.
16. FREIXA i OLIVAR, Jose M.a: ".4nales de Villanueva
v Geltru (1850-1880). Villanueva y G. (Tall.
Graf. Soler) 1959, pags. 38-41.
17. Sobre Creus, V. CORBELLA, J.: "Un aspecto poco
conocido en la rida de Teodoro Creus v Coromi-
nas". Villan. y Geltru 1966, n.° 1037, pag. 9.
18. ToMAS CABOT, J.: loc. Cit., pags. 134 i segs.
19. THEODORIDES, Jean: "La microbiologia medica",
in: LAIN ENTRALGO, P: "Historia Universal de la
Medicina". Barcelona (Salvat, eds.) 1972, 7 vols.
v. VI, pag. 186 i segs.
20. Vid. nota 4.21. AGUILAR BULTO, Francisco: "El descubrimiento
del vibrion colerico por Joaquim Balcells Pascual
(1854)". Act. I Congr. Esp. Hist. Med. Madrid.
1963,289-292.22. BERENGUER BARCELO, Julio: "El .41cot' del siglo
xix t' la medicina"..Alcoy ( Imp. Belguer ) 1975. v.
pags. 78-99 (el colera de 1854) i 99-105 (el colera
de 1859).
23. BENITO MARTINEZ, Enrique: "Pestilencia in num-
mis..4portaci6n de las medalas al conocimiento
histbrico de las epidemias". Barcelona , tesis,
(Univ. Barcelona) 1984.
24. BENITO, E.: loc. cit. p. 294.
25. CORNET i ARBOix, Ramon N: " Farinacies i lar-
maceutics del segle cix a Manresa" Universitat
de Barcelona (tesi) 1985. v. pp. 619-748.
26. COROLEU, J.: loc. cit. p. 293.
EL COLER4.4 C4 TALCUNYA .4BANS DE L'OBR4 DEL DOCTOR FERR4N 89
27. BALAGUERO, J, BALAGUERO. Ll.: "Les medalles
mediques a Catalunya". Act. I Congr. Int. Hist.
Med. Cat. Barcelona, 1970, I. 174-179.
28. BENITO, E.: be. cit. pags. 83-90.
29. BENITO, E.: loc. cit. pags. 284-309.
30. v. Rev. Cienc. Med. Barc. X, n.° 24, (25-Xll-
I884). Es titula: "El bacilo del colera en Espana.Apuntes historicos".
31. L'obra de Ferran ha estat estudiada molt extensa-ment. v. p. e. MATILLA, V.: "Jaime Ferran y suobra", Madrid (Instituto de Espana), 1977, 360pags.