el condicionament operant
TRANSCRIPT
EL CONDICIONAMENT OPERANT
El condicionament operant
•El condicionament operant (o instrumental) es refereix a l’aprenentatge que té lloc per mitjà d’un REFORÇ.
•En l’aprenentatge operant una conducta s’aprén en funció del reforç que porta associada.
•Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d’una conducta
RESPOSTA REFORÇ
El condicionament operant: les primeres investigacions
Thorndike (1874-1949)
Llei de l’efecte: qualsevol conducta que es una situació produeix un resultat satisfactori, es farà més probable en el futur = la conducta recompensada o reforçada probablement
es repetirà A mesura que els gats feien nous assajos, el temps que tardaven entre que entraven i sortien de la gàbia era més breu
El condicionament operant: les primeres investigacions
Skinner (1904-1990)
El psicòleg que més lluny va portar els principis del conductisme. Va publicar una novel·la (Walden II) on descriu una societat futura programa amb tècniques d’enginyeria de la conducta
Podem ensenyar a un colom a tocar amb el bec un cercle luminós –és clar, sempre o quan aquesta conducta hagi estat correctament reforçada
El condicionament operant: els reforços
PRIMARIS SECUNDARIS
Reforcen de manera innata, és a dir, no necessiten cap aprenentatge de l’individu perquè facin el seu efecte. Funcionen gairebé sempre i amb tothom. P.e. l’aliment, beguda, activitat sexual, son, etc.
Les seves propietats reforçants es deuen a l’associació amb reforçadors primaris. Són apresos. No funcionen sempre ni amb tothom. P.e. els diners, les notes, una medalla, etc.
POSITIUS NEGATIUS
Estímul agradable (apetitiu) que enforteix la conducta.
Consisteix en l’eliminació d’un estímul desagradable (aversiu)
El condicionament operant: models
APRENENTATGE PER REFORÇAMENT POSITIU
APRENENTATGE PER REFORÇAMENT NEGATIU
Condicionament d’escapament
Aprenentatge d’evitació
OMISSIÓ
CÀSTIG
El condicionament operant: reforçament positiu
RESPOSTA INCONDICIONADA [RI]
“Tocar la palanca”
REFORÇ POSITIU
“Aliment”
RI + R.Posit.
RESPOSTA CONDICIONADA
“Tocar la palanca”
El condicionament operant: reforçament negatiu
RESPOSTA INCONDICIONADA [RI]
“Recòrrer un laberint”
REFORÇ POSITIU
“Desaparició del shock elèctric”
RI + R.Posit.
RESPOSTA CONDICIONADA
“Recòrrer un laberint”
El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament d’escapament: en aquesta situació l’estímul aversiu es presenta contínuament, però es pot interrompre si es dóna la resposta adequada.
El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament d’evitació: en aquesta situació l’estímul aversiu es programa per a ser presentat en el futur, i la resposta l’impedeix.
Caixa llançadera
Es posa una rata en un compartiment i es presenta un ED que indica quan ha de respondre. Si l’animal salta a l’altre costat de la caixa no s’aplica la descàrrega elèctrica. Si l’animal o salta, s’administra la descàrrega i l’animal l’ha d’interrompre llavors.
El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament per omissió: la resposa del subjecte impedeix la presentació d’un reforçador apetitiu. L’efecte d’aquest condicionament és el contrari del reforçament positiu: la supresió de la resposta.
El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament per càstig: la resposa del subjecte va seguida d’un estímul aversiu. L’efecte d’aquest condicionament és el contrari del reforçament positiu: la supressió de la resposta.
•Com més intens sigui el càstig, més és la supressió de la conducta
•El càstig ha d’aplicar-se després d’ocòrrer la conducta que es vol suprimir
•Constància: castigar una conducta unes vegades sí i d’altres no, produeix el contrari al que es desitja.
El condicionament operant: programes de reforçament
Els programes de reforçament són patrons o regles que indiquen el moment i la forma en què l’aparició d’una resposta anirà seguida d’un reforçador.
RAÓ FIXA RAÓ VARIABLE
INTÉRVAL FIX INTÈRVAL VARIABLE
Raó: es té en compte el número de respostes
Intèrval: es té en compte un determinat període de temps
El condicionament operant: programes de reforçament
Aplicacions psicoterapeùtiques del condicionament
Condicionament clàssic de les emocions i la conducta violenta
Un dels mètodes que s’han fet servir habitualment per modificar la conducta és la teràpia d’aversió: exposar al pacient a un estímul al mateix temps que es presenta una sensació desagradable.
Aplicacions psicoterapeùtiques del condicionament
Adiccions: alcoholisme i adicció a altres drogues. Es tracta de substituir la relació emoció positiva + alcohol per sensació desagradable + alcohol
Mucha tristeza nunca le humilló pero temía el hondo pozo oscuro que él envolvió en sus aguas cenagosas. Mucho haloperidol; pinchazos de antabús probó electroterapia veinte veces y salió disparado hacia una vida que ahora ya no recuerda: quince años hasta que llegó el litio: quince años perjudicando a todos los que amaba pues gastó su dinero y el ajeno en alcohol en viajes y en delirios. Pero el litio llegó y está en su sangre y ahora es su compañero de por vida hasta la oscuridad o la luz total.
José Agustín Goytisolo. De Las horas quemadas (Lumen, 1996).
Aplicacions psicoterapeùtiques del condicionament
«Dos veces por semana, durante dos meses, se me sometió en el Hospital Municipal de Malmó a la terapia de aversión, a razón de una hora por sesión. En una pantalla se me mostraban películas pornográficas. Cuando aparecían escenas de amor entre mujeres recibía una descarga eléctrica; al contrario, cuando se referían a amor heterosexual, hombre-mujer, no sucedía nada. Mi psicólogo estimaba que de esta forma, pasado un cierto tiempo, recobraría mi antigua identidad sexual y reaccionaría con un espasmo de aversión a la sola idea de las relaciones homosexuales. El tratamiento se abandonó finalmente, dada su falta absoluta de resultados prácticos. Hoy vivo feliz con otra mujer.»
Si vols llegir més, tens aquest article de El País
Teràpia reparativa o de reorientació sexual: s’aplica a homosexuals i bisexuals per canviar la seva orientació.
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
L’extinció es produeix quan el subjecte realitza una R.C. i aquesta no ve seguida per la presència d’un E.I. (condicionament clássic) o un reforç (condicionament operant).Pavlov va comprovar que si feia sonar la campaneta diverses vegades sense presentar el menjar a continuació (és a dir, sense reforçar l’associació original), la quantitat de saliva segregada pel gos disminuïa. Skinner també va comprovar que si el reforç positiu disminueix (p.e. el colom toca la palanca diferents cops, però no rep la recompensa del menjar), les respostes condicionades van desapareixent progressivament.
Extinció
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
Quan la resposta condicionada s’ha estingit pot succeir que, si es deixa passar un temps, es torni a presentar la RC. Això és el que s’anomena recuperació espontània.Pavlov va comprovar que si deixava passar unes quantes hores abans de fer sonar un altre cop la campaneta, la RC. davant el so reapareixia. Pavlov va explicar aquest fenomen mitjançant el concepte d’inhibició: quan la RC desapareix això no significa que en el subjecte hagi desaparegut l’enllaç condicional, sinó que aquest s’ha inhibit; si l’organisme es deixa en repós, la inhibició desapareix i torna a apréixer la R.C.
Recuperació espontània i inhibició
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
S’anomena generalització la tendència del subjecte a respondre a estímuls semblants a l’EC. Si ensinistrem a un gos per salivar en sentir el so d’una campaneta, i en un determinat moment substituim aquest so pel d’un xiulet o un timbre, el gos també salivarà. La generalització ajudaria a explicar molts prejudicis socials: el fet d’haver tingut una experiència desagradable amb una persona d’unes característiques determinades pot fer que les persones que tenen trets comuns amb aquella ens produeixin reaccions negatives.
Generalització
Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
La discriminació consisteix en el fenomen oposat a la generalització: la capacitat de respondre davant d’un estímul determinat però no davant d’altres que s’hi assemblen per les seves característiques.La generalització és un inconvenient en l’aprenentatge de conductes. Un ensinistrament pot estar mal dirigit a causa de no haver previngut la generalització (p.e. un gos de defensa por estar malament ensinistrat perquè, durant l’ensinistrament, hem permés que ataqui tant a individus armats com desarmats, adults i nens, etc.).
Discriminació