Butlletí de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CC.OO. de Catalunya Nº 59/ març 2015

www.ccoo.cat/pensionistes

44 El Consejo Confederal aprueba el “Código ético” de CCOO. Pàg. 9

44

44

Concentració a la Conselleria de Salut el dia 17 de febrer. Pàg. 20

CCOO en defensa de la Salut

Federació de pensionistes i jubilats de CC.OO. de Catalunya

Via Laietana, 16, 3º - Tel.: 93 481 27 69

www.ccoo.cat/pensionistes

Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

Responsable de la comissió de redacció: Miquel Lluch Rodriguez.

Consell de redacció: Jaume Huguet, Manel Pérez, Juan Navarro, Antonio López,

Carlos A. Salto, Benigno Martínez.

Col·laboradors: Membres de la CE i del Consell de la Federació.

Correció: Antoni Ferret Soler.

Fotos: Arxiu de la Federació.

Maquetació e impressió: Texto y Color 65, s.l.

Dipòsit legal: B-27833-96

El Boletín La Nostra Veu es una publicación de

expresión libre y de carácter plural; vehículo del

más amplio ejercicio de la democracia y de la

participación de los y las pensionistas de CC.OO.

Respeta las opiniones de sus colaboradores, pero

no comparte necesariamente todos los puntos

de vista manifestados por éstos en los artículos

firmados que se publiquen.

Visita la nostra web: www.ccoo.cat/pensionistes.

Trobaràs tots els documents complerts.

Actualitza les teves dades i posa’t en contacte amb

nosaltres a través de: fjubil1@ccoo.cat

Resoldrem els teus dubtes

E l Programa Sindical que CCOO fa en col·laboració amb la Televisió de Catalunya va

dedicar el número 218, emès el 8 de febrer de 2015, a la vaga que al 1988 va protagonitzar el professorat i que va marcar un “abans i un després” en la Història de l’ensenyament públic a Catalunya i a Espanya.

Consolidà l’educació com un dret essencial i va pal·liar el dèficit his-tòric de les condicions laborals del personal docent.

Va ser una vaga “social” per l’ampli suport que va rebre de pares, mares, alumnes i universitaris, que exigien a la jove democràcia una educació de qualitat.

Aquesta vaga va ser la prime-ra després de les primeres elec-cions sindicals de l’any 1987 a l’ensenyament, amb una participa-ció històrica dels docents. La unitat del sector va ser un factor fonamental per a l’èxit de la vaga, que va presentar una plataforma unitària de reivindicacions al Ministeri d’Educació, en una marxa a Madrid de

tot el professorat estatal. El llavors ministre, Josep Maria Maravall, va presentar un preacord, rebutjat en referèndum pel 80% del professorat, que va continuar en vaga. Aquest fet va fer caure el ministre, que va ser substituït per Javier Solana.

Al novembre de 1988 s’arribà a un acord amb l’Estat, però a Catalunya el conflicte continuà obert fins a l’abril de 1989.

El 7 d’abril d’aquest any es signà l’acord entre els sindicats de l’ensenyament i la Generalitat, que significà un abans i un després en el món educatiu al nostre país.

Va ser una lluita exemplar de reivindicació col·lectiva i solidària i en la qual es van aconseguir millo-res històriques, no solament quant a les condicions del professorat sinó també en el desenvolupament de

l’educació com un dret essencial.El Programa Sindical es pot veure a l’enllaç:http://t.co/TKVwSpM6xR , també a la pàgina web

de CCOO de Catalunya i a TV3 a la carta. j

La vaga del professorat de 1988: una lluita històrica

Sindicat

2 març 2015

Editorial

març 2015

“España tiene dos opciones: tender la mano a Grecia, y darle oxígeno para no perder el dinero, o empujarla como hace estos días De Guindos hacia la bancarrota y perderlo todo”, afirma el autor Ernest Urtasun - Eurodiputado de ICV

E stos días hemos asistido a un bochornoso espectáculo de declaraciones sobre el dinero que España ha prestado a Grecia y la supuesta

firmeza que Rajoy y los suyos aplicarán para recupe-rar hasta el último céntimo de los “26.000 millones de euros”. Ello alcanzó su cénit con las declaracio-nes de Margallo afirmando que sin ese préstamo las prestaciones de empleo en España habrían subido un 50% o las pensiones un 38%.

Este artículo pretende dos cosas. La primera, explicar la verdad sobre las modalidades del crédi-to dado a Grecia y la cifra real, escondidas tras las mentiras del Gobierno. Y la segunda, explicar por qué la estrategia de Rajoy y de De Guindos estos días en el Eurogrupo es la carretera más recta para que España pierda todo el dinero.

En el año 2010 se concluyó el primer paquete de rescate a Grecia, por un valor de 110.000 millones de euros de los que 80 correspondían a créditos bilaterales concedidos por los Estados Miembros y 30 al FMI.

Eran créditos otorgados a través de un acuerdo firmado entre Grecia, el FMI, y los estados miem-bros acreedores, entre ellos España. De los 80.000 millones, a 1 de enero de 2015 se han desembolsado 52.900. En el esquema, España aporta el equivalen-te a su suscripción en el capital del Banco Central Europeo, es decir el 8,3%. Por lo tanto, de los 52.900 millones de euros, España ha desembolsado hasta ahora 6.650.

El tipo de interés aplicado a Grecia para estos créditos fue de entre el 5% y el 7%, un tipo muchí-simo más alto que lo que pagaban entonces los Gobiernos por financiarse en los mercados. Este tipo fue posteriormente reducido en una de las rees-tructuraciones de la deuda griega, pero los Estados Miembros ganaban y siguen ganando dinero con la operación. Vale la pena recordar la valoración de

la misma que hizo Zapatero en abril de 2010 en el Congreso, usando como base de cálculo la última subasta de bonos a 3 años realizada entonces:

“Grecia pagaría por el préstamo alrededor de un 5 por ciento anual; la parte que correspondería en principio a España serian 183 millones de euros anuales, que nos pagaría Grecia, frente a los 73 millones que nos generaría de gasto a nosotros. El impacto global sobre las cuentas públicas sería positivo por valor de 110 millones de euros cada uno de los tres años que se espera se mantenga vivo el préstamo”.

No parece que podamos hablar de un esquema muy solidario. Además es importante señalar que la gran parte de este dinero no fue a parar a los griegos. La mitad del dinero prestado fue destinado a pagar vencimientos de deuda griega con las principales instituciones financieras europeas (principalmente bancos franceses y alemanes). Es decir, el dinero que salió de nuestros bolsillos no terminó en manos de los griegos, terminó en los balances de la gran banca europea. Eso sí, ahora nos los deben los griegos.

El programa de rescate del 2010 no fue un pro-grama de rescate para los griegos. Fue un programa de rescate encubierto al sistema financiero europeo.

No lo olvidemos. Estos 6.650 millones de euros, por lo tanto, es todo lo que ha pagado España hasta ahora a Grecia, con los tipos de interés usureros señalados.

Las mentiras del PP sobre el dinero prestado a Grecia

3

Jaume Huguet i Massó

Editorial

4 març 2015

¿Por qué el Gobierno habla entonces de 26.000 millones? El 14 de marzo de 2012 se decidió un segundo res-cate para Grecia, se añadieron 130.000 millones al programa. Esta vez sin embargo el esquema no fueron créditos bilaterales, sino que se utilizó un mecanismo, el EFSF (European Financial Stability Facility) creado en 2010. En este caso, el EFSF toma prestado.

El ministro de Economía explica que los 26.000 millones computan directamente como deuda públi-ca española y representan el 2,5% del PIB español. Afirma que el Estado griego debe devolver este prés-tamo “porque es el dinero de todos los españoles”.

Y pregunto dinero en los mercados financieros con garantías de los Estados Miembros, y presta a su vez el dinero, hasta hoy a Grecia, Portugal e Irlanda. En el caso Griego, a 1 de enero de 2015 se han desembolsado 141.800 millones de euros de este segundo paquete. Las garantías españolas que le corresponden al mecanismo son un 12,8%.

Eso significa que España ha aportado garantías a este segundo rescate a Grecia por valor de 18.150 millones de euros. Pero ojo, son garantías, ¡España no ha pagado de esta cantidad ni un sólo céntimo! Además, es importante señalar que las garantías se aportan a inversores privados que una vez más harán negocio a costa de los griegos, asumiendo el riesgo el resto de haciendas nacionales.

Resumiendo, España ha aportado al rescate griego 6.650 millones de un crédito bilateral a un tipo de interés del 5% (lo único desembolsado hasta ahora), con el que ganará dinero. Y ha aportado garantías a través del EFSF por valor de 18.150

millones, del que no se ha tenido que hacer de momento ni un solo pago. ¿Le debe Grecia 26.000 millones de euros a España?

Falso. Ahora bien (y este es el segundo punto del artí-

culo), el rescate griego sí puede acabar costándole más de 20.000 millones de euros a España.

Sucederá si el Eurogrupo continúa, como está haciendo estos días liderado por Alemania y apo-yado por España, empujando a Grecia hacia la ban-carrota y la salida del euro. Si ello sucede, Grecia impagaría sus obligaciones financieras al decla-rarse en bancarrota, España perdería gran parte de los 6.650 millones prestados y se ejecutarían las garantías dadas al EFSF y entonces sí debería España desembolsar los 18.150 millones.

Grecia ya ha dicho que quiere devolver la deuda, que quiere tiempo. Ante ello España tiene dos opciones: tenderle la mano, y darle oxígeno para no perder el dinero, o empujarla como hace estos días De Guindos hacia la bancarrota y perderlo todo.

Conclusión: el PP miente con las cifras, y ade-más hace con Grecia lo contrario de lo que predica. Defiende estos días sus intereses políticos, no el dinero prestado. Su principal objetivo es evitar que otro Estado miembro endeudado realice con éxito una política económica distinta a la suicida y socialmente depredadora seguida en España. Nada más. Y al perseguir este objetivo, poniendo a Grecia contra las cuerdas, están también poniendo en riesgo el dinero prestado y las garantías españolas en el EFSF, y de paso haciendo saltar por los aires cualquier concepción de lo que debería ser la soli-daridad europea. j

Voleu conèixer els descomptes del 10 al 30% i exclusives ofertes que ens ofereixen centenars de botigues als afiliats i afiliades de CCOO?

Consulta aquests llocs webs per gaudir-ne!

https://sites.google.com/a/ccoo.cat/promocions/http://www.ccoo.cat/aspnet/descomptes.aspx

març 2015 5

En aquesta ocasió ens referim a allò que ens pot atènyer de la Ley 26/2014, de 27 de noviembre, que modifica la Ley 35/2006, de

28 de noviembre, de l’IRPF, i també modifica el text refós de la Ley del Impuesto sobre la Renta de No Residentes, aprovat per R.D. Legistlativo 5/2004, de 5 de marzo i altres normes tributàries.

El resum informatiu que presentem se centra en la minoració de la càrrega tributària suportada pels contribuents en relació al tractament fiscal de la família, incrementant la progressivitat del mínim, tant personal com el referit als ascen-dents, descendents convivents i discapacitats.

També farem una referència a la disposició addicional única de la citada Ley 26/2014, de 27 de noviembre, en relació a la regularització de pensions procedents de l’exterior, subjectes a tributació.

Entrant en matèria, la Ley 26/2014, que modi-fica la Ley 35/2006 en el seu primer article, entre altres aspectes, estableix: I A) Modificació de larticle 58, en relació a

descendents que acreditin les condicions següents:1. Que es tracti de descendents menors de

25 anys.2. O bé que es tracti de descendents discapa-

citats, amb independència de l’edat sem-pre que acreditin la convivència amb el contribuent i no tinguin rendes superiors a 8.000 euros anuals.Quan es produeixi alguna d’aquestes cir-cumstàncies, la deducció serà:• 2.400 euros anuals pel primer descen-

dent.• 2.800 euros anuals pel primer descen-

dent menor de 3 anys. Si hi ha adopció o acolliment, aquest augment es pro-duirà durant el període impositiu en què s’inscrigui en el Registre Civil, i en els dos períodes impositius següents amb independència de l’edat del menor.

• 2.700 euros anuals pel segon descen-dent.

• 4.000 euros anuals pel tercer descen-dent.

• 4.500 euros anuals pel quart descendent i els següents.

3. S’assimilaran als descendents aquelles persones vinculades al contribuent per raó de tutela i d’acolliment segons la nor-mativa civil.

B) Modificació de l’article 59 en relació a ascen-dents, que acreditin les condicions següents: a) Que l’ascendent sigui major de 65 anys.b) Que, independentment de l’edat, estigui

incapacitat i convisqui amb el contribuent i no tingui rendes anuals superiors als 8.000 euros.

C) Modificació de l’article 60 en relació a perso-nes discapacitades. Aquest supòsit comprèn la suma del mínim per discapacitat del con-tribuent més el mínim per discapacitat per descendents i ascendents.1. Contribuent discapacitat.

a) Si el contribuent és una persona disca-pacitada, el mínim serà de 3.000 euros.

b) Si la discapacitat és igual o superior al 65 per cent, el mínim deduïble serà de 9.000 euros.

c) Si la persona discapacitada necessita de terceres persones o bé té la mobilitat reduïda, o bé la discapacitat és igual o superior al 65 per cent, el mínim s’incrementarà en 3.000 euros en con-cepte de despeses d’assistència.

2. Ascendents o descendents discapacitats.a) Quan es tracti d’ascendents o de des-

cendents discapacitats, el mínim serà de 3.000 euros anuals per a cadascun. I si la discapacitat acreditada és igual o superior al 65 per cent, el mínim serà de 9.000 euros.

b) El mínim anterior s’incrementarà en 3.000 euros en concepte de despeses per ascendent o descendent que necessitin l’ajut de terceres persones o sofreixin mobilitat reduïda, o bé una discapacitat

Entorn de l’import sobre la renda de les persones físiques

Assesorament informa

Juli Rius

Assesorament informa

6 març 2015

igual o superior al 65 per cent.Cal aclarir que la discapacitat es reco-neix legalment quan es pateix en un grau mínim de 33 per cent. Que també s’acredita quan es té reconeguda una Incapacitat Permanent Total, Absoluta o Gran Invalidesa, tant del Sistema de Seguretat Social com del Règim de Classes Passives en la denominació jubi-lació per incapacitat.

D) Modificació de l’article 61 per establir una normativa comuna.

Les modificacions precedents es regeixen per la normativa comuna següent: 1a. Quan dos o més contribuents tinguin dret a l’aplicació del mínim per les circumstàncies de ser ascendents o descendents, o discapacitats, l’import es prorratejarà. Però, si el grau de parentiu és diferent, el mínim correspondrà a qui acrediti el grau de parentiu més proper i no lucri rendes anuals superiors als 8.000 euros. Si es donés aquest supòsit, el dret pas-saria al següent. 2a. No serà procedent el dret del mínim per descendents o ascendents o discapacitat quan aquests que generen aquest dret presentin una declaració per aquest import amb rendes superiors a 1.800 euros. 3a. La valoració de la circumstància econò-mica personal i familiar es realitzarà atenent la situació existent en la data de meritació de l’impost. 4a. En cas de defunció d’un descendent o d’un ascendent que genera el dret al mínim per aquest fet, la quantitat serà de 2.400 euros anuals o 1.150 euros anuals per aquest descen-dent o ascendent respectivament. 5a. Serà requisit necessari per a l’aplicació del mínim acreditar la convivència amb el contri-buent almenys durant la meitat del període impositiu o, en cas de defunció de l’ascendent abans de la finalització del període, la mei-tat del període transcorregut entre l’inici del període impositiu i la data de defunció.

II. Una altra innovació que aporta la citada llei i que pot ser d’interès per a familiars de pen-sionistes i jubilats és la redacció d’un article nou, l’article 81 bis, referit a la minoració de la quota diferencial de l’impost a favor d’aquells contribuents que desenvolupin una

activitat per compte d’altri o bé per compte propi i que, per aquesta activitat, hagin estat donats d’alta en el Règim corresponent de la Seguretat Social. (La quota diferencial és el resultat de minorar la quota líquida total de l’impost constituïda per les quotes líquides estatal i autonòmica.) Per obtenir la minoració de la quota diferen-cial es podran aplicar les deduccions següents:– Fins a 1.200 euros anuals,

• per cada descendent amb discapacitat• per cada ascendent amb discapacitat• per ascendent o bé per ser germà orfe de

pare i mare que formi part de família nom-brosa. Si la família nombrosa és de categoria especial, aquesta deducció s’incrementarà en un 100 per cent sense tenir en compte el límit que imposa el càlcul proporcional en funció del nombre de mesos en què acompleixin simultà-niament els requisits.

– Aquestes deduccions es podran demanar en forma anticipada a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT). Quan així es faci no es minorarà la quota diferencial de l’impost.Resten per determinar: a) els supòsits en què es podran sol·licitar anticipadament les deduc-cions, i b) els supòsits de cessió del dret a la deducció en favor d’un altre contribuent. Transmissió que no podrà ser lucrativa a efec-tes fiscals.

– El dret a sol·licitar les deduccions en forma anticipada a l’AEAT s’entendrà acreditat:1. Pels treballadors contractats a jornada com-

pleta, donats d’alta al Règim General o a l’Especial de la Mineria del Carbó o treba-lladors/res de la llar, almenys durant quinze dies de cada mes.

2. Pels treballadors a temps parcial amb jorna-da del 50 per cent almenys, en còmput anual i donats d’alta durant tot el mes en els règims citats.

3. Pels treballadors per compte d’altri del Règim Especial Agrari. Si cotitzen per bases diàries hauran d’acreditar almenys 10 dies reals.

4. Pels treballadors adscrits a la resta de règims especials de la Seguretat Social que acreditin la situació d’alta almenys durant quinze dies al mes.- Per al reconeixement del dret sol·licitat cal que

març 2015 7

a) es presenti una sol·licitud per contribuent amb dret a deducció,b) la sol·licitud podrà ser col·lectiva si es trac-ta de diversos contribuents amb dret a deduc-ció per un mateix descendent, ascendent o família nombrosa,c) l’agència que rebi la sol·licitud, un cop exa-minada, aboni en forma anticipada i a compte l’impost de deducció al sol·licitant o, si es tracta d’una sol·licitud col·lectiva, es pagui al primer sol·licitant,d) si l’agència troba la sol·licitud improcedent, es denegarà la sol·licitud en forma motivada,e) l’agència aboni mensualment el pagament anticipat per un import de 100 euros per cada ascendent, descendent o família nombrosa (si és de categoria especial seran 200 euros),f) els contribuents beneficiaris de la deducció anticipada comuniquin a l’agència qualsevulla variació que afecti l’abonament, g) si el dret a deducció és en favor d’un o més contribuents es podrà cedir a un d’ells; i si es tracta d’una sol·licitud col·lectiva la deducció es produirà a favor del primer sol·licitant,h) si es produeix discrepància entre l’import de les deduccions i l’abonament anticipat cal-drà regular-ho en la declaració pertinent per aquest impost; i si el contribuent no està obli-gat a declarar, haurà d’ingressar la diferèn-cia a Hisenda sense interessos de demora si aquesta no s’ha produït per causa a ell impu-table,i) les CCAA, els instituts de la gent gran, i els serveis socials estan obligats a facilitar a l’agència estatal, per la via electrònica, les dades de família nombrosa i discapacitat durant els 10 primers dies de cada mes.

III. Concloem aquesta informació referint-nos a la disposició addicional única de la tant citada Ley 26/2014, que fa referència a la possibilitat de regularitzar voluntàriament, sense san-cions ni recàrrecs, la percepció de pensions procedents de l’exterior.1. Les pensions que es cobren procedents

de l’exterior estan subjectes a tributació de l’IRPF. Si no s’haguessin declarat en període voluntari fins que entra en vigència aquesta disposició (01-01-2015) PODRAN REGULARITZAR LA SEVA SITUACIÓ TRIBUTÀRIA sense recàrrecs ni interes-

sos, ni sancions, presentant una autoliqui-dació complementària.El termini de presentació de la regularit-zació fineix el 30/06/2015, i és improrro-gable.L’autoliquidació complementària ha de ser per a cadascun dels períodes impositius no prescrits, i ingressar-ne el producte.A aquesta autoliquidació cal incorporar-hi, en el seu cas, els rendiments corresponents a la totalitat de les pensions procedents de l’exterior subjectes a tributació d’acord amb la normativa vigent, i que no hagin estat declarades en el període voluntari corresponent.L’esmentada autoliquidació també cal que vagi acompanyada del formulari que es troba disponible en la seu electrònica de l’AEAT.El pagament es podrà realitzar en forma fraccionada, d’acord amb allò que estableix la Ley 58/2003, de 7 de diciembre, General Tributaria, i la normativa desenvolupadora.

2. Seran condonats:- Els recàrrecs, interessos i sancions derivats

d’aquella situació, liquidats amb anterio-ritat a l’entrada en vigor d’aquesta norma, així com altres sancions imposades.

- Els recàrrecs que es trobin en període exe-cutiu, els interessos de demora meritats liquidats per aquest concepte, independe-ment de la fermesa.

- Si, no obstant això, ja haguessin adquirit fermesa, llavors caldrà demanar la condo-nació a l’Administració Tributària des de la vigència de la llei que estem esmentant i fins el 30-6-2015, termini establert com a improrrogable.

3. Si, juntament amb les pensions, existissin d’altres rendiments, la condonació serà proporcional a l’import de les pensions regularitzades.

4. Els imports ingressats seran retornats en un termini de sis mesos a comptar des de la sol·licitud, sense incloure interessos de demora, excepte si transcorren els sis mesos sense produir-se el reintegrament. En aquest cas caldrà abonar els interessos de demora.

I això es tot. Esperem que aquesta informació sigui d’interès. j

Assesorament informa

Campanyes Federació

8 març 2015

L a nostra Federació de PP i JJ porta a terme una campanya de sensibilització respecte a la proble-màtica existent, amb la consideració de malaltia

professional, de les situacions vinculades al treball realitzat en instal·lacions i tallers on es feia servir amiant pel aïllament tèrmic.

Aquest reconeixement permetria reclamar a l’INSS una invalidesa, que revisaria les actuals pensions que es cobren a hores d’ara.

S’estan recollint dades de persones i empreses vin-culades a aquestes activitats industrials.

Les federacions més lligades a aquests tipus d’activitats s’estan organitzant, conjuntament amb

nosaltres, per poder realitzar una diagnosi i establir els mecanismes necessaris per poder donar resposta a les persones afectades, tant treballadors i treballa-dores com els seus familiars que van conviure amb la roba de treball que portaven a casa els i les operaris/es.

Aquesta campanya es duu a terme en l’àmbit nacio-nal i el seu darrer objectiu es controlar l’evolució clí-nica de totes les persones que varen tenir relació amb aquest element cancerigen.

Podeu informar-vos a les seus intercomarcals de CCOO.

O trucant al telèfon gratuït 900 10 23 05. j

Lluita contra la pobresa energètica

Amiant

C COO està realitzant una campanya de recollida de signa-tures.Es realitza a dos nivells: unes per entregar al minis-tre Sr. José M Soria, titular del Ministerio de Industria i

Energía, perquè s’impulsin mesures que permetin garantir com a dret l’accés a l’energia.

La segona és per poder presentar una ILP (iniciativa legisla-tiva popular), una proposició de llei al Parlament de Catalunya. Ambdues atenen la greu situació que viuen mes d’1 milió de ciutadans, que no poden fer front al pagament dels rebuts dels recursos energètics bàsics.

S’ha d’entendre que l’energia és un bé comú essencial, indis-pensable per a desenvolupar qualsevol activitat.

És a la llar, on es posa de manifest d’una manera més assen-yalada.

Aquests fulls estan a la vostra disposició a les seus de CCOO intercomarcals. j

Sindicat

març 2015 9

R eunido con carácter extraordinario y amplia-do el Consejo Confederal el 4 de marzo de 2015, para cerrar el debate sobre el documen-

to “MEDIDAS PARA REFORZAR LAS MEJORES PRÁCTICAS DE GOBIERNO Y CONTROL EN CCOO. CÓDIGO DE CONDUCTA”, acuerda apro-barlo y, en consecuencia, impulsar las siguientes medidas, así como los mecanismos de gobierno, seguimiento y control de las mismas.1. Para garantizar la renovación de los órganos de direcciónj Extender la limitación de mandatos que ahora se aplica a los secretarios y secretarias generales a todos los miembros de las Comisiones Ejecutivas de la Confederación y estructuras federales y territoria-les que la componen.j Promover de forma efectiva la renovación de un tercio de los componentes de estas mismas instan-cias en cada proceso electivo, sin perjuicio de preser-var la pluralidad de opiniones, así como la presencia de mujeres y jóvenes en los órganos.

2. Para garantizar la transparencia de nuestras actuacionesj Las personas que sean elegidas para formar parte de los máximos órganos de dirección de cada orga-nización confederada y la propia confederación, deberán presentar una declaración de renta y bienes al inicio de su mandato, durante el mismo si se pro-duce alguna variación relevante y al final, con objeto de que pueda ser contrastada.j Todas las organizaciones del sindicato darán publi-cidad a sus cuentas y datos económicos más rele-vantes, superando las obligaciones derivadas de la reciente Ley de Transparencia.

3. Para garantizar una adecuada actividad institu-cionalj Se reforzarán las obligaciones de información y rendición de cuentas a representantes instituciona-les y se incrementa la responsabilidad sindical a los órganos de dirección que tienen que seguir, contro-lar y valorar su actuación.j Se promoverá un acuerdo entre Gobierno y agentes sociales para constituir en el seno de las empresas

“comisiones de vigilancia”, aprovechando la expe-riencia internacional, donde la representación de trabajadores y trabajadoras desarrollen la labor de vigilancia, participación y control en las decisiones más relevantes en la empresa.j Entre tanto, CCOO seguirá participando, en las siguientes condiciones, en el limitado número de consejos de administración en los que está presente:

- Las percepciones económicas derivadas de la citada participación serán recibidas como recur-sos de la organización, garantizando a las perso-nas que ejerzan esa función, la neutralidad fiscal y cobertura completa de costes derivados de ella.

- Para ser designadas, las personas, en todo caso, deberán presentar una declaración de rentas y bienes, y comprometerse a hacerlo con posterio-ridad en los mismos términos que los miembros de órganos de dirección.

- Estarán sometidas a limitación de mandatos.- Se procurará un adecuado equilibrio entre expe-

riencia sindical y profesional para garantizar la mayor eficacia en su labor

- Se les dotará de formación y asesoramiento para el desempeño de su función.

- Informarán y rendirán cuentas de su labor al órgano de dirección responsable de seguir y eva-luar la misma en CCOO.

j Se publicará el mapa de representación institu-cional del conjunto de organizaciones que integran

Resolución aprobada porel Consejo Confederal de CCOO

Sindicat

10 març 2015

CCOO, identificando los distintos ámbitos de partici-pación institucional y las personas que forman parte de cada uno de ellos.

4. Para garantizar una adecuada política de retri-buciones y compensación de gastos en el marco de la actividad sindicalj Se revisarán los sistemas de compensación de gastos y retribuciones que, en su caso, tengan esta-blecidos cada una de las organizaciones que integran CCOO, con objeto de definir un sistema común de aplicación al conjunto de la Confederación, sujeto a las condiciones que se establezcan para su implan-tación o mantenimiento en cada caso, y con condi-ciones coherentes de acceso, definición, control y transparencia.

5. Para reforzar el control de nuestra actuación, garantizar un correcto gobierno, seguimiento y evaluación de estas medidas:j Se creará la figura de Defensor/a de la afiliación, dependiente de la Comisión Ejecutiva Confederal que, con autonomía de funcionamiento desarro-llará sus funciones en el ámbito del conjunto de la

Confederación Sindical de CCOO.j Se creará un instrumento confederal con capacidad de decisión para dirimir cualquier conflicto compe-tencial, interpretativo o de actuación entre organiza-ciones de CCOO.j Se revisará el funcionamiento de las Comisiones de Control financiero y de las Comisiones de Garantías, para mejorar la eficacia de nuestros sistemas de con-trol interno y de garantías de las personas afiliadas y organizaciones.j Progresivamente, todas las organizaciones se incorporarán a los centros confederales de gestión financiera y recursos humanos.j Se culminará el actual proceso de auditoría de ges-tión, financiera y contable. Se mantendrá el actual sistema de auditorías externas, conforme al marco normativo en vigor, y se institucionalizarán las audi-torías internas.j Se modificarán los reglamentos internos, incorpo-rando, entre otras cuestiones, las consecuencias del incumplimiento de lo establecido en el nuevo Código de Conducta.j Se promoverán los cambios estatutarios que proce-dan en el marco del próximo Congreso Confederal. j

Informació noves condicions d’accés a la TARGETA ROSA 2015

L ’Ajuntament de Barcelona ha canviat els crite-ris econòmics per aconseguir la Targeta Rosa, de tal manera que ara es beneficiaran més

persones.Fins ara, per aconseguir la Targeta Rosa Gratuïta,

s’havien de tenir uns ingressos que no superessin els 7.455 €/any, i ara s’ha ampliat fins els 8.132 €/any; i per a la Targeta Rosa Reduïda, no es podien superar els 14.910 €/any, i ara s’ha ampliat fins als 16.264 €/any.

Qui pot sol·licitar la Targeta Rosa?Qualsevol persona amb 60 anys o més, i les que tenen una discapacitat igual o superior al 33% acre-ditada mitjançant el certificat de disminució de la Generalitat de Catalunya, amb DNI o NIE, i que estigui empadronada a Barcelona i que compleixi els requisits econòmics següents, per a l’any 2015 (tabla).

Es considera unitat familiar el matrimoni i fills menors de 18 anys que conviuen amb els pares.

Es consideren també membres de la unitat familiar

els fills major de 18 anys sempre i quan estiguin incapa-citats legalment, així com menors de 18 anys o majors incapacitats legalment dels que el matrimoni tingui.

Es tenen en compte els ingressos en brut totals de la unitat familiar (pensió, salari, interessos, etc...) i dependrà d’aquests ingressos que s’optarà per la Targeta Rosa de modalitat gratuïta o reduïda. j

Membres de la unitat Familiar

Tipus de targetaIngressos bruts anuals (fins a)

1 GRATUÏTA 8.132 €2 GRATUÏTA 16.264 €3 GRATUÏTA 24.396€4 GRATUÏTA 35.528 €1 REDUÏDA 16.264 €2 REDUÏDA 32.528 €3 REDUÏDA 48.792 €4 REDUÏDA 65.056 €

Sindicat

març 2015 11

Estimados compañeros y compañeras:El fortalecimiento de Comisiones Obreras es, hoy

más que nunca, una tarea imprescindible que debe ser asumida y llevada adelante con la colaboración de toda la organización.

Este fortalecimiento implica, como punto de par-tida, el de fidelizar la afiliación aún en momentos en que los trabajadores y trabajadoras no están en activo, y muy significativamente, cuando alcanzan la jubilación.

Creemos que el mantenimiento de la afiliación a Comisiones Obreras una vez se ha finalizado la vida laboral activa requiere de un esfuerzo adicional para explicar a los compañeros y compañeras que alcan-zan esta situación la importancia que tiene para el Sindicato, pero también la utilidad que el manteni-miento de la afiliación tiene también para quienes se jubilan.

Por ello consideramos en línea de lo aprobado en Congreso Confederal y del Congreso de la CONC, que nuestra Federación tiene que hacer un esfuerzo adicional para que llegue a todos los trabajadores mayores de 65 años toda la información relativa

a Pensiones, Salud y Dependencia, para así poder defender en mejores condiciones las políticas de recortes que el gobierno del PP está implantando.

En este sentido como plan de trabajo priori-tario queremos impulsar reuniones con todas las Federaciones, con el objetivo de que los Afiliados/as de 65 años o más y los Jubilados y Pensionistas por incapacidades totales o absolutas para que conozcan de primera mano cual es el futuro de sus pensiones, salud y dependencia y que sigan manteniendo su vín-culo con sus federaciones de origen, a la espera que se ponga en funcionamiento la doble adscripción.

Este es un Objetivo que nos proponemos para que la afiliación con mayor conocimiento, se puedan organizar en defensa de sus intereses haciéndolas más eficaces organizativamente y por tanto, más capaces de afrontar las agresiones que estamos padeciendo con las medidas que el gobierno del PP está impulsando. j

Jaime Huguet MassóSecretario General de la Federació

de PP i JJ. de Catalunya de CCOO

Reforzamiento de la federación de pensionistas, según los acuerdos del 10º congreso

MANTENIM CONTACTE www.ccoo.cat/pensionistes

Companyes i companys,La Federació de PPJJ, fa difusió de les seves activi-tats i envia informació d’utilitat al conjunt de la seva afiliació, mitjançant correu electrònic (e-mail). Per mantenir aquest vincle necessitem disposar del teu e-mail actualitzat i el número del teu mòbil (si disposes).

Podeu fer-nos arribar les vostres dades a l’adreça:fjubil1@ccoo.cat

També trucant per telèfon al: 934 812 769

De dilluns a divendres, de 10 a 14 h, per facilitar les vostres dades de contacte.

MANTENGAMOS CONTACTO www.ccoo.cat/pensionistes

Compañeras y compañeros,La Federación de PPJJ, realiza difusión de sus activi-dades y envia información de interés, al conjunto de su afiliación, por medio del correo electrónico (e-mail).Para mantener este vinculo necesitamos disponer de tu e-mail actualizado, así como de tu número de telé-fono movil (si dispones)

Podeis enviarnos vuestros datos a la dirección:fjubil1@ccoo.cat

También podeis llamar por teléfono al:934 812 769

De lunes a viernes de 10 a 14h, para facilitar vuestros datos de contacto.

Carta de Serveis

12 març 2015

Comunicació, participació i accionsMantenim informat el conjunt de l’afiliació. Aquesta informació és transversal. Tant la que genera CCOO com la nostra pròpia.

Aquest contacte el realitzem mitjançant les nostres vies de comunicació. Els e-mails, la revista “La Nostra Veu” (trimestral) i comunicacions específiques via correu ordinari. Totes aquestes informacions es van actualitzant a la web.

És evident que, per poder dotar-nos de tota aquesta informació, la nostra Federació és representada i par-ticipa en els òrgans de direcció i decisió del sindicat, tant confederalment, com territorialment, dins de les estructures del sindicat, en la CS de CCOO, la CS de la CONC, i la resta de sindicats intercomarcals.

Val a dir que també col·laborem amb les secretaries de Cultura, Dones, Cohesió social, Polítiques socials i Comunicació. Mantenim informació directa amb el Consejo rector del IMSERSO, on tenim representació, i amb totes les informacions que ens tramet la CS de CCOO respecte a l’evolució de les pensions.

No hem d’oblidar el nostre paper participatiu i de representació en els consells consultius, els consells de gent gran de Catalunya, en els consells comarcals i en els consells del món local. Així mateix participem activament en totes aquelles plataformes en defensa dels drets socials, com ara Plataforma Unitària de la Gent Gran i les plataformes en defensa de la sanitat pública.

És aquesta representació la que ens permet man-tenir informada l’afiliació, de les accions i activitats pròpies de la nostra Federació.

Una de les accions més habitual és la de participar en les concentracions i convocatòries de manifesta-cions en defensa del poder adquisitiu de les pensions i del acompliment de la Llei de dependència.

Assessorament i reclamacionsLa nostra Federació realitza assessorament individual i/o col·lectiu davant de qualsevol demanda relacionada amb els àmbits de les pensions contributives, de les no contributives, de les d’invalidesa, en qualsevol dels seus graus, com ara gran invalidesa, absoluta, total i parcial, pensions de viduïtat i d’orfandat.

També de forma gratuïta realitza assessorament bàsic en matèria civil i penal. Mitjançant l’acord amb Pyramid Grup, a nivell estatal, i amb el Gabinet Tècnic Jurídic de la CS CONC.

Així mateix realitzem assessorament relacionat amb tot tipus d’ajuts i drets en l’àmbit dels serveis socials, és a dir, tot allò referent a la Llei de dependència.

Un dels principals temes de consulta i posterior reclamació ha estat el de la pèrdua de poder adquisi-tiu de les pensions, amb l’incompliment per part del Govern dels acords dels pactes assolits. On es garantia l’increment de les pensions. En aquest àmbit, les recla-macions s’han realitzat de forma conjunta i de forma individual, utilitzant el Gabinet Jurídic de la CS de la CONC i de la CS de CCOO.

ActivitatsPer arrodonir aquest àmbit, participem en activitats orga-nitzades per ajuntaments i/o la Generalitat, com les fires de gent gran que es fan a diverses localitats del territori, com la Fira de la Gent Gran que és realitza anualment.

Mantenim viu el contacte entre treballadores i treballadors d’una mateixa empresa. Aquestes agrupa-cions d’empresa es reuneixen periòdicament.

Al marge de les nostres activitats organitzatives, participatives, d’assessorament i de reclamacions, també es realitzen activitats culturals, unes de pròpies i d’altres conjuntament amb territoris i secretaries de la CS de la CONC i la CS de CCOO.

Realitzem xerrades, conferències i fòrums de debat, relacionades amb les qüestions que més ens preocu-pen. Els hàbits d’alimentació, l’atenció a la salut, la memòria històrica nacional i sindical i d’altres temes d’actualitat.

Un dels àmbits consolidats és el concurs de Premis de Poesia de Tardor, amb premis econòmics i on, en un emotiu acte, es realitza l’entrega de guardons.

No deixem de banda la nostra formació, i és per això que a hores d’ara, amb un format reduït, ens adherim als cursos de formació que organitzen les fundacions de la CONC.

Sortides culturalsPer últim, però no deixa de ser important, realitzem sortides culturals i excursions arreu del territori, orga-nitzades per l’associació “La Utopia” i per la Secretaria de Cultura de la Federació i dels territoris. També dins d’aquest àmbit assessorem sobre les condicions dels viatges de l’IMSERSO.

Ofertes i descomptesRecordeu que podem gaudir de tots els descomptes i ofertes de diversos àmbits que ens ofereix la Secretaria de Serveis de la CS de la CONC.

En matèria d’assegurances, tots els afiliats/es dis-posen d’una pòlissa d’accident, contractada per la Confederació Sindical, en virtut de la qual, en cas de mort per accident, els drethavents percebrien 9.000 €. j

Federació

març 2015 13

E n los estudios sobre afiliación que se han realizado, nos hemos detenido específicamente en la caída en afiliación que se produce cuando acaba la vida

laboral de los afiliados y afiliadas. Especial mención hay que hacer de la mujer pensionista, ya que es en este sector donde más están incidiendo los recortes en dependencia y recibiendo menos prestaciones en su pensión en com-paración con los hombres.

Los sistemas públicos de bienestar son instrumentos que permiten articular actuaciones del Estado en el ámbito local, el autonómico o el estatal para mejorar el bienestar y la calidad de vida de las personas, recono-ciendo derechos subjetivos, universales, fortaleciendo políticas redistributivas.

Un estudio reciente revelaba, en el caso de CCOO de Catalunya, que el 53 % de los afiliados opinaba favora-blemente sobre la oportunidad de que los jubilados con-tinúen afiliados, aunque eran sobre todo los afiliados de mayor edad los principales interesados.

La afiliación sindical de los pensionistas mantiene en parte un componente ideológico o de identidad con el sindicato. Como objetivo primordial, evitar la pérdida de afiliados cuando se jubilan.

En la actualidad, con los datos disponibles en la UER, cuya base es algo incompleta, hay 24.379 afiliados mayo-res de 65 años 14.610 en Pensionistas. Si nos referimos a mayores de 62 se convierten en 57.596, estando solo afi-liados en Pensionistas 18.567 y si nos referimos a mayo-res de 60 años tenemos 91.137 afiliados, de los cuales en Pensionistas están afiliados 20.349.

Será necesario reforzar los órganos de dirección en los territorios y en la propia Federación, difundiendo la necesidad de organizarnos como pensionistas, que el sindicato haga suya la integración de los pensionistas que en estos momentos figuran en las federaciones de ramo e impulse la participación de la Federación de Jubilados, en todas aquellas materias que le son propias.

Objetivos y propuestasEntre las acciones a prever, estaba la defensa de los inte-reses específicos, sanidad, vivienda, servicios relacionados con la distribución de la energía y con las condiciones generales de salubridad de las poblaciones, los servicios sociales, la atención a las personas en situación de depen-dencia, la protección frente a la pobreza y la exclusión social, los servicios de transportes adecuados y adaptados.

Como prioridad, hay que destacar reforzar la interven-ción social, favorecer la participación de la Federación, bien de manera directa o a través de la Confederación, cuando corresponda, allá donde se aborden los intereses y derechos de los pensionistas, y crear una potente carta de servicios.

La Federación, junto a su función reivindicativa sobre las pensiones, la calidad de vida de los pensionistas, la sanidad, la dependencia, el asesoramiento sindical y la prestación de servicios, realizará también actividades culturales, recreativas y de solidaridad.

Como propuesta tenemos la doble afiliación de los pensionistas en la rama de origen y en la federación propia.

Todos los afiliados/as cuando se jubilen y los actuales, pasarán de oficio a esta Federación, mantenido a su vez la doble afiliación en su Federación de origen, y a su vez todos los afiliados que en la actualidad están afiliados en la FPJ pasarán a estar afiliados también en la federación de rama donde terminó su vida laboral, que también se aplicará a los nuevos afiliados.

La Federación mantendrá una estructura organizativa propia y de participación de sus afiliados, análoga a las demás federaciones estatales, de acuerdo con sus estatu-tos y acuerdos congresuales.

Los afiliados adscritos a la Federación de Pensionistas mantendrán también derechos políticos de representa-ción, estudiando el desarrollo de estructuras funcionales por la vía de agrupaciones de empresa o sector en las federaciones.

Se definirá la distribución de las cuotas teniendo en cuenta un resultado equilibrado. Hay que prever la com-pensación temporal y transitoria de la Confederación para equilibrar el presupuesto de la Federación de Pensionistas y Jubilados, en el caso de resultar nece-sario, hasta que el incremento afiliativo compense el efecto negativo.

Hay que definir un periodo transitorio máximo de dos años, en el que se implementarán los acuerdos alcanza-dos en el Congreso Confederal. Se encargará a la UAR, con la colaboración de las FPJ regionales y las federacio-nes de rama a través de sus responsables de organización y/o afiliación, para realizar los cambios de adscripción y sus efectos en la base de datos informáticos.

Con el objetivo de detener la sangría de bajas del colectivo que llega a la edad de jubilación, en aquellas empresas en las que se cobra la cuota por descuento de nómina, habría que proponer a nuestros afiliados, al acercarse a la edad de jubilación, el paso de la cuota a descuento bancario.

Se fija, como objetivo de distribución de la cuota, un 50 por ciento para entrar en el circuito de distribución confederal y el 50 por ciento restante para financiar a la FPJ, estudiando el impacto de una distribución progre-siva durante varios años. Se establecerá un tratamiento específico y diferenciado en gastos comunes y servicios jurídicos a la Federación de Pensionistas, que haga viable este proyecto. j

Informe de la situación de la afiliación en CCOO

Cultura

14 març 2015

Cultura

març 2015 15

Opinió

16 març 2015

H ay quién piensa que cincuenta años no son nada en la historia de la humanidad. Cincuenta años. Muchos de los que los que

forman parte de nuestro sindicato no los han cum-plido aún, y los jóvenes que se acaban de afiliar ya forman parte de la historia del movimiento obre-ro. Mucho más que algunos que protagonizaron el video.

Seré más preciso, a mí no me agradó la presen-cia en el mismo del alcalde Trias y de Joan Rigol. Si nos detenemos a pensar en el video que conmemora nuestro medio siglo, parecería que el objetivo es homenajear a los líderes que en nuestro sindicato han sido. Sería justo reconocer que las personas que dieron forma a la organización, merecen este recuer-do. Pero lo que yo propongo es desde estas líneas es una reflexión de que significa haber cumplido cincuenta años. Ya sé que en nuestras filas en algún momento han figurado nombres ilustres y que hoy dirigen la vida municipal de Barcelona y otros, como el ya nombrado, que desde la derecha de vela y misa han dirigido la vida parlamentaria de Cataluña. Esto proporciona una visión de lo diverso que llega a ser el mundo del trabajo y como nuestro sindicato supo dar cobijo a las reivindicaciones de todos, en la defensa de los intereses colectivos.

Pero cuando vivimos una época de acoso al mundo sindical en el que la negociación colectiva y la huelga sufren la penalización de la derecha que aquellos representan, digo yo que recordar de donde venimos es más educativo que resaltar el vínculo que algunos tuvieron y que no parece aprendieron mucho con nosotros. Porque tal vez nunca se sintie-ron de los nuestros. Porque de donde venimos es de muy lejos y es conveniente recordarlo y si queremos llegar, conviene no olvidar nuestros orígenes si no queremos que también nos ocurra como a ellos. Aunque hoy la clase obrera ha cambiado mucho y se ha diversificado aún más. La forman millones de asalariados a los que es necesario les llegue nuestra voz de una manera nítida, para que pueda fructificar en ellos el sentido de pertenencia a una clase social a la que jamás le han regalado nada. Ellos son los protagonistas de la realidad sindical. Los trabaja-dores organizados que reivindicaron la jornada de

ocho horas fueron protagonistas y dicho sea de paso, muchos ignoran el coste humano que supuso esta conquista. Y lo han sido cuando, cuando con más o menos tensiones, ha habido acuerdos sociales entre las partes.

Pero vuelve a ser duro ser sindicalista y los traba-jadores que ignoren la fuerza colectiva, están conde-nados a ser endiabladamente buenos en su oficio o ser carne de cañón. Se hace necesario recordar hoy, que desde que los primeros trabajadores se asocia-ron para reivindicar derechos, todos los asalariados viajamos en el mismo tren. Un tren que algunos creen no necesitar, pero que siempre los poderosos quieren hacer descarrilar. No hay otra manera de expresar la pertenencia a una clase social que no sea el sindicato organizado. El movimiento obrero no debe ser motivo de vergüenza, ni debe ser una pala-bra en desuso, porque ya se trata de ser modernos. Nuestros cincuenta años forman parte de esa larga lucha por la humanización del trabajo en el mundo. Para mi como afiliado a CCOO, es motivo de orgullo saber que recojo la antorcha de tantos luchadores por el reparto equitativo de la riqueza y que espero que otros sigan este camino.

Puede que yo parezca antiguo, pero me agradaría que cualquier trabajador que contemple el video, se sienta motivado a saber más de las Comisiones Obreras de Cataluña en este su cincuentenario. j

Manuel Pérez Vera

A mi no me agradó el video de la CONC para el cincuentenario

març 2015 17

O com els estats de Suïssa. Catalunya serà (si Déu vol) un Estat amb tots els ets i uts, amb plena llibertat, dins una Espanya fede-

ral. Una Espanya que sigui (que torni a ser) una Espanya autèntica, tal com era abans de la Guerra de Successió. Un país de països. Un Estat plurinacional.

Per a això cal una reforma de la Constitució espanyo-la que sigui àmplia, generosa, tant com perquè l’Estatut de 2006, tal com va sortir del Parlament català, abans de totes les retallades, hi càpiga còmodament.

Per a això cal un pacte entre el PSOE (que hi està compromès) i l’esquerra unitària (IU, plataformes, moviments socials, etc.). No pas un pacte amb el PP, el qual pacte seria segurament escarransit i ronyós. Això seria una burla de les nostres aspiracions.

Aquesta Constitució hauria de garantir a Catalunya, Euskadi i Galícia un seguit de sobiranies internes.

1) La sobirania lingüística. Que la política lingüística (i la immersió en el català) fos totalment garan-tida i no hi pogués haver cap mena d’ingerència externa).

2) La sobirania judicial. Que totes les causes (o quasi totes) tinguessin el seu final en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

3) La sobirania financera. Que la Generalitat cobrés els impostos i pagués a l’Estat central la part corresponent a les despeses estatals i a l’ajuda a les regions pobres d’Espanya.

4) La sobirania social. Que les lleis laborals (excepte la Seguretat Social) depenguessin totalment del Parlament català i del Govern de la Generalitat.

Que aquesta solució ens donés als catalans i catalanes la il·lusió de «ser nosaltres» i la il·lusió de col·laborar a fer una Espanya lliure, justa i progressista. j

A quest any que hem començat no serà pas un any més, un any qualsevol. Serà l’any dels Nous Governs (d’esquerres).

Serà l’any en què Barcelona (i Madrid), Catalunya i Espanya començaran a ser governades per uns governs d’esquerres.

Per uns governs compostos de PSOE, Podemos, Izquierda Unida, Amaiur.

Per uns governs que:- Posaran impostos forts als rics.- Apujaran els salaries dels pobres.- Establiran ajudes «fixes» a les persones que no

tinguin feina.

- Reformaran la Constitució en sentit federal.- Impulsaran l’economia.

I vindrà un dia en què direm: «Com és possi-ble que vàgim estar tant temps aguantant aquells governs tan horrorosos??» I no ens ho creurem.

I això serà així… si ens portem bé, si votem bési no es perd ni un vot.Ens cal esperar mig any i un any, respectivament,És un any en què té sentit felicitar-se. Hi ha

motius poderosos per fer-ho. j

Com Califòrnia, com Baviera, com Flandes

L’any dels nous governs

Opinió

Antoni Ferrethttp://bonainformacio.blogspot.com

http://twitter.com/AntoniFerretSoe

Lamenten comunicar-vos la defunció dels nostres com-panys i amics, Vicente Lizano Berges de 87 anys. Les exèquies es varen celebrar el dia 29 de Desembre de 2014 al tanatori de les Corts.Josep Maria Ribera Adalid, de 63 anys, que ens deixà el dia 24 de Febrer de 2015, a Tarragona.

Manuel Martinez Martinez. Les exèquies es varen celebrar el 9 de Febrer de 2015, a Barcelona.Líder veïnal i president de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals més de 40 anys, va ser Medalla de Honor de Barcelona del any 2000 i al 2013 l’ajuntament de Barcelona, el va guardonà amb la Medalla d’or al mèrit cívic a la associació de veïns. j

Amb nosaltres fins al darrer moment...

Opinió

18 març 2015

En realidad, esto es lo que han hecho siem-pre todas las ideologías, como sucedá-neos, prometen el paraíso en la tierra…

Este gobierno decía que bajaría las cotizacio-nes sociales y los impuestos, y al cabo de dos años han subido las dos cosas, además de otros productos esenciales. Van cumpliendo como un autómata las recomendaciones de la Unión Europea, y una y otra vez los mandamases y la fauna de los “todólogos” dedican horas y horas a parlotear sobre cuestiones que están, según el CIS, en las antípodas de las preocupaciones de la ciudadanía española … Pretenden que conver-semos con palabras neoliberales disfrazadas de almas y buenas intenciones, mientras van tejien-do la tela que nos asfixia a una gran parte de la ciudadanía, por sus malas gestiones. Nuestro país casi se ha convertido en una fábrica gigan-tesca de parados.

Estamos asistiendo al proceso de degradación y destrucción de los cimientos del Estado de bien-estar y de derecho… Expreso mi abierta indigna-ción por los recortes que sistemáticamente están aplicando en los derechos conquistados por la ciudadanía… Nuestro país necesita dirigentes que se impliquen en la lucha por avanzar hacia los derechos para los trabajadores y en buscar soluciones para que nuestra sociedad disponga de una existencia digna. Hoy muchos ciudadanos están en el umbral de la pobreza… Hay que rei-vindicar la creación de hospitales, que se garanti-ce la sanidad universal en todas las comunidades. La salud de los españoles empieza a resentirse tras los recortes en la sanidad. No están haciendo recortes en la sanidad porque la cosa esté así de mal, sino porque la sanidad es un gran negocio, y si se privatiza, al estilo de Estados Unidos, muchos se van a hacer multimillonarios. En fin, no quiero ser más prolijo en esta enumeración de deficiencias.

¡El día que este país comprenda! Que un bombero, un médico o un maestro son más importantes que un futbolista… Ese día, sólo ese día dejaremos de ser “ignorantes”. Cuando tu vida depende de dónde resides… En España,

un número indeterminado de decenas de miles de seres humanos han quedado excluidos de cualquier atención sanitaria no considerada de emergencia. Pero, ¿cuándo vamos a comprender, de una vez por todas, que los médicos, los enfer-meros, las ambulancias y los hospitales, es decir la sanidad en su conjunto, son nuestros ángeles en la tierra…? Los médicos de familia piden más ecógrafos en las consultas. Sólo uno de cada cua-tro centros de salud cuenta con esta herramienta diagnóstica, que evita ir a los hospitales. Hemos tardado muchos años en alcanzar unos niveles en nuestra sanidad que, aunque mejorables, eran envidiables en Europa.

Ahora podemos dar un gran paso atrás, que tardaríamos varias generaciones en volver a recu-perar.

La sanidad, como uno de los pilares más importantes del Estado del bienestar, no puede ser objeto de más recortes por criterios exclusivamen-te economicistas… Esto está gravando las listas de espera ya existentes y conocidas por todos, tanto en las visitas profesionales como en las explora-ciones complementarias y en las intervenciones quirúrgicas.

Por otro lado, están las nefastas reformas labo-rales, y la urgente necesidad de cooperación en la lucha por los más débiles y los más desfavorecidos, que son en muchos casos víctimas de explotación laboral y personal. Pero una y otra vez, nos quie-ren alimentar a base de promesas y de palabras, nos inculcan y nos adiestran, ¡como al esclavo, que lo engañan para que a la esclavitud le llame libertad!… Por encima de todo está la dignidad de la naturaleza humana, el derecho natural de todos los hombres, sin el cual se pierde lo más esencial de la grandeza humana. Cuando no defendemos nuestros derechos perdemos la dignidad, y la dignidad no se negocia, sólo unidos podemos con-seguirlo.

En reclamar nuestros derechos debemos ser constantes como la estrella polar.

Las promesas incumplidas no hacen estable al mandatario. j

Las promesas incumplidas no hacen estable al mandatario

José Castillo RubiñoAfiliado

Cultura

març 2015 19

E l passat 21 de gener, un nombrós nombre de delegats i delegades de la Federació de Pensionistas vam fer una visita a l’Exposició

conmemorativa dels 50 anys de la fundació de CCOO a Catalunya.

Vàrem ésser rebuts, al Museu de Història de Catalunya,pels membres del Comissariat de l’Exposició, Rosa Sans, Javier Tébar i Carles Vallejo, que van coordinar aquest montatge.

L’exposició fa un recorregut dès de les prime-res “comissions” creades a l’empar d’un conflicte laboral concret fins els nostres dies quan es van consolidar com un sindicalisme de classe i nacional. (1964-2014).

L’exposició resalta els protagonisme de totes les persones que vàre fer possible aquest instrument de la clase treballadora i la seva col.laboració en la construcció de la Història de Catalunya.

L’Exposició fa un recorregut per cadascuna de les etapes en que es va desenvolupar el projecte de les CCOO:

Des dels orígens amb el desafiament obrer a la dictadura, el neixement de les Comissions, la seva constitució, l’enduriment de la repressió política, i

la conquista de les llibertats despr’es de la mort del Dictador.

La construcció del sindicat, la consolidació de la democràcia i la conquista de l’estat del benestar, amb un sindicalisme de nous tipus de carácter socio-polític fins a arribar a ser la primera força sindical.

La transformació del sindicalismo en un món globalitzat fins els ostres díes i…

el reptes que ha d’afrontar un nou sinicalisme en el mon internacional i global actual.

P.D.El nostre agraiment a les persones del Comissionat de l’Exposició per l’acompanyament que ens van fer a aquestes persones jubilades que amb el seu esforç van contribuir a la construcció de les CCOO de Catalunya. j

CCOO, 50 anys construïnt present i futur: Visita a l’Exposició conmemorativa

A Sant Adrià del Besòs, al límit amb Barcelona, exactament a la carretera de Mataró,

124, en una masia del segle XIX, Can Serra, envoltada d’un jardí, es troba el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. No sé si el lloc és l’ideal però, si més no, és prou significatiu: el Museu està situat en un límit, com els que tota immigració ha de travessar: límits geogràfics, culturals i vitals; en una antiga masia envoltada de ciu-tat; com en la majoria dels movi-ments migratoris, el món rural ha

estat engolit pel món urbà, i a Sant Adrià, ciutat en què tanta impor-tància ha tingut i té la immigració.

El passat 24 de febrer, la Federació de pensionistes i jubi-lats va organitzar-hi una visita.

Al costat del tren, en un petit edifici nou, amb gravacions que el visitant pot triar, se’ns mostren els moviments migratoris, globals ja en el segle XXI, que s’estan pro-duint en el nostre temps.

En el recorregut, ens va acom-panyar el sr. Jordi (guia del museu) que amb les seves expli-

cacions, desbordades de parau-les, coneixements i emoció, ens va fer amè i entenedor el recorregut. Moltes gràcies, des d’aquí. j

Museu d’Història de la Immigració de Catalunya

Accions

20 març 2015

B envolgut i honorable senyor Boi Ruiz i García, conseller del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Les persones presents en aquesta concentració, davant d’una de les dependències del seu Departament, totes elles pertanyents a entitats de gent gran, agru-pades en la Plataforma Unitària de Gent Gran de Catalunya, manifestem la nostra preocupació i el des-content pel deteriorament de l’assistència sanitària en la nostra comunitat, que representa un perjudici per al conjunt de la ciutadania.

Deteriorament produït per:j La reducció del pressupost

Si l’any 2010 es van destinar 9.903’51 milions d’euros, l’any 2014 van ser 8.305’02 milions d’euros, cosa que suposa una reducció de -1.598 milions d’euros, que suposa una disminució de aproximadament el 20 % del pressupost. En euros per càpita, l’any 2010 se’n van destinar 1.298, i l’any 2014 van ser 1.095’34 euros: una reducció de -202’60 euros, directes sense considerar l’augment del % IPC e IVA en material sanitari, etc... Que encara fa la xifra més preocupant.Pressupost per habitant molt inferior al que destinen els països de la UE-15.

j Les retallades no s’han distribuït de forma igual:Als serveis d’atenció primària i hospitals de propietat i gestió pública, i als concertats sense ànim de lucre, se’ls ha retallat de mitjana en els tres últims anys entre el 16 i el 20%.Als concertats qualificats d’utilització pública, però amb ànim de lucre, en canvi, se’ls ha augmentat el concert, segon dades oficials, en un 78’6%. Per exemple, l’Hospital General de Catalunya o el del Sagrat Cort.Es deriven pacients a hospitals privats i s’utilitzen diners públics per a sostenir negocis privats: per exemple s’han derivat 1.140 intervencions de l’Hospital de Bellvitge.Amb aquestes reduccions dràstiques del pressu-post, si el sistema sanitari no es trenca i es manté la qualitat del servei, és pel gran esforç que realitzen el conjunt dels professionals del sector i perquè s’incrementen les llistes d’espera de malalties no urgents.

j En tres anys s’han tancat definitivament llits hospi-talaris, entre d’altres, 74 al Clínic, 260 a Bellvitge, 130 a la Vall d’Hebron, 115 a Can Ruti, i 106 a Sant Pau. Aquests tancaments a l’estiu són més grans, i provoquen col·lapse en les urgències.

j S’han incrementat en un 60% les llistes d’espera quirúrgica per als 14 procediments en garantia, i en més temps de resolució de moltes exploracions com-plementàries.El temps mitjà d’espera, al juny de 2014, de pacients pendents d’intervenir en el total de grups de cirurgia programada és de 6’78 mesos, tenint 176.908 perso-nes pendents d’intervenció i 28.913 que porten més d’un any d’espera. Incomplint el seu departament les reiterades promeses, en diverses ocasions de disminució de llistes d’espera i de temps mitjans d’espera.Referent als 14 grups garantits, un de cada quatre casos incompleix el termini de 6 mesos. Al juny de 2014 hi havia 73.480 pacients esperant intervenció, dels quals 27.082 superaven els 6 mesos d’espera. Això suposa un retrocés molt important i inadmis-sible si aquestes xifres les comparem amb les que teníem l’any 2008, pendents d’intervenció 50.771

Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya

Accions

març 2015 21

amb una mitjana d’espera de 3’8 mesos, xifres que llavors criticàvem.

j No atendre les persones amb malalties cròniques avançades en centres sociosanitaris i traspassar a les famílies la responsabilitat de la cura d’aquestes persones en procés terminal, si bé en alguns casos podria estar justificat, no pot representar un model sistemàtic de tractament pel sol fet d’estalviar des-peses.

j La pèrdua del caràcter públic i universal de la sani-tat (mesura no del tot atribuïble al Govern al qual vostè pertany) i la introducció de copagaments, tot això ha significat un retrocés de més de 30 anys.

j Increment de la precarietat laboral dels treballa-dors del Sistema Sanitari: reducció de salaris, i pitjors condicions laborals com a conseqüència de l’increment en les càrregues de treball i la pressió assistencial, significant així un augment de les contractacions precàries.

La salut, com es evident, no només depèn de com s’organitza el Sistema Sanitari, sinó també d’altres factors, com l’alimentació, l’habitatge, el treball, la pol·lució, etc; com posa de manifest a la seva definició la Organització Mundial de la Salut. L’últim informe del Departament de Salut –setem-bre de 2014– ha posat de manifest que les polítiques d’austeritat han deteriorat el conjunt dels determi-nants socials i econòmics de la salut. Aquest tema ens porta a preocupar-nos per les repercussions que puguin tenir en l’esperança de vida i les desigualtats que es produeixen per raons socials, fins i tot en una mateixa ciutat. Així com el no-subministrament de medicaments a malats crònics per raons econòmi-ques, com els malats d’hepatitis C, que estan ara demanant recuperar la seva qualitat de vida i fins i tot salvar-la.

Per l’anteriorment exposat, reivindiquem al seu Departamentj Recuperació de forma urgent del pressupost que es

destinava l’any 2010.j De manera gradual, incrementar el pressupost

cada any fins a equiparar-nos als països més avançats d’Europa.Reducció de les llistes i del temps mitjà d’espera.

j Dotar els serveis d’urgències amb els mitjans mate-rials i humans necessaris per evitar el col·lapse.

j Recuperació del nombre de llits hospitalaris per-duts aquests anys.

j No traspàs de pacients dels hospitals i centres públics a centres privats, sobretot si en els públics es mantenen llits lliures i sense funcionar.

j Cap reforma del sistema sanitari sense previ acord amb els agents socials i els professionals del sector.

j Increment de les places sociosanitàries per evitar traslladar a les famílies les responsabilitats de la cura de les persones amb malalties cròniques avançades.

j El desenvolupament normatiu legal necessari per exercir el dret a una mort digna en llibertat, perquè la persona, lliurement, pugui reclamar l’aplicació de l’eutanàsia.

j La recuperació del control públic dels preus dels medicaments destinats a patologies menors, dels quals l’increment desorbitat dels preus representa un gran perjudici per a la gent gran.

j Rebutgem qualsevol tipus de discriminació per raons d’edat per accedir a les teràpies més avança-des del nostre sistema sanitari.

j Millora de les condicions laborals del conjunt dels treballadors sanitaris: metges, infermeres, auxi-liars, etc.

j Reclamem a les formacions polítiques que donen suport al Govern, al qual vostè pertany, que es comprometin públicament a treballar per abolir en el Congrés dels Diputats el Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions i les altres normes legals que repre-senten un retrocés en la sanitat pública.

Des de la Plataforma, volem manifestar el nos-tre agraïment públic al conjunt dels professionals sanitaris, que, tot i veient disminuïdes les seves condicions laborals, mantenen la qualitat i el fun-cionament del sistema, evitant així la seva fallida. j

Activitats de la Utopía

22 març 2015

j El passat dia 22 de gener, vàrem realizar una visita cultural al Museu de les Eines de la Construcció. Aquest meravellós centre acull una mostra de les eines fetes servir en la construcció en les darreres èpoques.El Museu s’ubica a la comarca del Baix Penedès, al Vendrell.

j El dia 12 de febrer vàrem realitzar l’assemblea general anual de la nostra associació.Es va tornar a nomenar Eduardo Pérez, com a pre-sident de l’entitat.

Es va passar compte de les activitats realitzades el 2014 i les propostes per a enguany. Així com el balanç comptable de l’anualitat.

j Els passats dies 28 de febrer i 1 de març, vàrem rea-litzar la nostra sortida anual per Carnaval, a Tossa de Mar.En Carnestoltes ens va fer gaudir d’una magnífica estada i d’una nit inoblidable.

Activitats de la Utopia

Activitats abril,maig i juny

Sortides a les 8H.j Dia 16 d’abril Calçotada i Museu del vij Dia 21 de maig Catalunya en miniatura.j Dia 8 de juny Museu Dali a Figueres.

Activitats de la Utopía

març 2015 23

j El dia 12 de març, vàrem realitzar una conferència al voltant de les problemàtiques auditives. La conferència va ser realitzada pel doctor otorri-no Sr. Joan Piñas, del Hospital de la Vall d’Hebró,

patrocinat per l’Empresa AMPLIFON. L’obra social d’aquesta empresa te un acord amb la nostra Federació per donar suport a les persones afectades de sordesa. j

Activitats intercomarcals

24 març 2015

E l conjunt de la Federació està realitzant assem-blees informatives amb format de jornada. En aquestes jornades, treballem tres temes cen-

trals: les pensions i la fiscalitat, l’àmbit de la salut i l’àmbit de l’aplicació de la Llei de dependència. Aquestes es desenvolupen i es desenvoluparan durant tot aquest any arreu del territori.

Les federacions intercomarcals dissenyen i organit-zen les jornades.

Les dates es confirmaran territorialment.

VORMAROSEl passat dia 12 de febrer es va realitzar, al centre cívic “Pau Raba”, la primera d’aquestes assemblees, a Vic.

El passat dia 24 a Granollers, la segona, i el proper 16 d’abril, a Mataró, a les 10,00 h, la tercera.

LLEIDAEs realitzaran tres assemblees: una a Lleida, una a Tàrrega, a partir de l’ abril.

GIRONAEl proper dia 28 d’abril, a Figueres, a la Biblioteca Municipal.

Se’n realitzaran també a Olot. I també a Girona

BAIX LLOBREGAT APAGEl dilluns dia 23 de febrer, a Calaf, Anoia, es va realitzar una xerrada al voltant de les pensions. EL dia 26 de febrer de 2015, es va realitzar l’assemblea del Consell de la Gent Gran d Igualada, on ens repre-senta en Josep Maria Figueras.

El dia de 6 de maig, a Igualada. I el dia 1 de juliol es farà a Vilanova i la Geltrú, el 7 d’octubre a Vilafranca del Penedès i el 2 de setembre a Cornellà de Llobregat.

TARRAGONAEs farà una jornada a Reus, el dia 13 de maig a les 10,30h. a la seu de CCOO a Reus.

VALLÉS OCC. CATALUNYA CENTRALEl dia 26 de març a Terrassa, el 7 de maig a Manresa i el 21 de maig a Sabadell. L’horari serà de 10 a 13H.

Per finalitzar, es realitzarà una jornada central a la seu del sindicat a Barcelona, al mes de juny. Ja es confirmarà la data. j

Les dates son provisionals o a confirmar

Activitats intercomarcals

Dones

març 2015 25

CCOO de Catalunya ens sumen a les denúncies, a les reivindicacions i a les mobilitzacions internacionals del 8 de Març per un treball i una vida amb drets,

justícia i llibertat per a les dones.Denunciem la mentida i la hipocresia dels governs

espanyol i català, que ens parlen de recuperació econò-mica i de creació d’ocupació. Dia darrere dia es destrueix ocupació, que, minsament, és substituïda per llocs de tre-ball precaris: temporals, a temps parcial, amb distribució irregular de jornada, baixos salaris i sense drets.

Denunciem que les condicions d’ocupació estan gene-rant l’augment de la població ocupada en el llindar de la pobresa, amb un impacte més gran en les dones, lluny del que caldria esperar en una societat democràtica i en la qual encara persisteixen la bretxa salarial i la bretxa en les pensions.

Denunciem les polítiques públiques basades en les retallades i en la privatització del sistema públic per aten-dre les necessitats de la població (salut, educació, situa-cions de dependència, dret a l’habitatge i un llarg etcète-ra), i que en les dones generen desigualtat, discriminació i exclusió social com a ciutadanes i com a treballadores de la sostenibilitat de la vida, les quals veuen com dia a dia augmenten les seves càrregues de treball.

Denunciem la falta de polítiques públiques i de pactes socials per fer front als drets centrals de les dones, com per exemple el dret a la llibertat, al propi cos i a una vida lliure de violència. Els estereotips de sexe continuen atacant la societat i les dones. Amb les reivindicacions i les mobilitzacions dels moviments feministes i socials hem aconseguit la frenada de la reforma del dret a l’avortament, però la llosa de la reforma encara està pen-dent. La violència masclista en l’àmbit de la parella i en el de la feina continua essent una realitat silenciada en la nostra societat.

CCOO de Catalunya reivindiquem polítiques públi-ques i laborals que posin fi a la precarietat laboral i que garanteixin condicions de treball i de vida amb drets per a totes les dones, especialment per a les que pateixen un plus de precarietat: les dones joves i les dones migrants.

CCOO de Catalunya manifestem el nostre compro-mís per aconseguir una societat que posi les persones al centre. I per això cal plena ocupació amb drets i serveis públics universals i de qualitat per garantir les necessitats de les persones.

Exigim que totes les polítiques públiques siguin sen-sibles a les diferències i a les desigualtats de gènere, i que

la negociació col·lectiva arribi al conjunt de la població treballadora abordant les necessitats de les dones.

Aquest 8 de Març, donem el nostre suport, amb força, a totes les propostes que en aquests moments són a l’agenda sindical, política, social i econòmica, i molt especialment a:- Polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere

efectives per crear ocupació real, de qualitat i amb drets.- Accions efectives davant la precarietat laboral, que

eradiquin la bretxa i la discriminació laboral, i que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en la promoció de les dones, en la seva formació i en la seva carrera professional.

- Impuls de la negociació col·lectiva sectorial i d’empresa, dels plans d’igualtat i de les mesures com els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe per fer front a les desigualtats de les dones en les feines remunerades.

- Garantia dels drets d’igualtat en sectors feminitzats amb segregació horitzontal.

- Aprovació i desenvolupament de la ILP de la renda bàsica de ciutadania i de la ILP d’habitatge contra els desnonaments i la pobresa energètica.

- Desenvolupament amb recursos de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i aprovació i desenvolupament del Pacte nacional contra la violència a les dones.

- Garantia dels drets sexuals i reproductius, del dret al propis cos i del dret a l’avortament lliure i gratuït. Recordem al Parlament la seva resolució de desenvolu-par a Catalunya els mitjans per aconseguir-ho.

- I, finalment, en un any amb convocatòria d’eleccions municipals, autonòmiques i estatals, cal recordar als diversos partits que les polítiques han de donar respos-ta a les desigualtats socials

i de gènere, i que sense la participació de les dones no hi ha democràcia. j

Prou precarietat! Treball, vida i drets

Opinió

26 març 2015

E spaña y Catalunya históricamente han estado a la cola de los países de la UE-15 en lo que se ha venido en llamar el estado del bienestar y

con unas cifras de desempleo muy superiores, esta situación está producida entre otros factores por nuestro aislamiento, los 40 años de dictadura, la falta de libertades políticas y sindicales, la tardía incorporación a la era industrial, la escasa inver-sión en investigación y desarrollo, el fraude y la economía sumergida han sido determinantes.

La actual crisis económica y social, la más larga y profunda que hemos conocido, no esta producida como pretenden hacernos creer por las bonanzas de nuestro incipiente estado del bien-estar, ni por el marco de relaciones laborales, ni por el sistema públicos de pensiones, ni por los ciclos de nuestro sistema económico actual, está producida por los movimientos especulativos del capital financiero a nivel mundial, sin controles, sin reglas, sin pagar impuestos en las transaccio-nes financieras, esta ha tenido sus repercusiones en los diferentes países y en España agravada por la burbuja inmobiliaria, gran movimiento especu-lativo producido a raíz de la Ley de liberalización del suelo de 1998, esta norma fue impulsada por los que ahora nos gobiernan.

Como consecuencia de las reformas labora-les impuestas, se ha producido una destrucción del marco de relaciones laborales, disminución generalizada de los salarios, un incremento del desempleo, situación preocupante es la de nuestra juventud, la más formada de la historia pero con una situación de desempleo superior al 45%, sien-do el país en peor situación de la Unión Europea, solo superados por Grecia, hemos podido ver como las personas en riesgo de pobreza se ha incremen-tado exponencialmente (12’8 millones), siendo la infancia uno de los sectores de población más afectados (2’8 millones), lo ponen de manifiesto todos los informes realizados por organismos públicos y privados, en los cuales se recogen tam-bién las nuevas formas de pobreza que creíamos superadas en nuestro país, por ejemplo los cientos de miles de ciudadanos españoles y catalanes que no tienen recurso para pagar los servicios básicos

de su vivienda (luz, agua, gas) habiéndoles sido interrumpido el suministro.

La devaluación del país no solo se ha reali-zado en el campo laboral, con la excusa de la crisis se están destruyendo las normas legales que garantizaban la protección al conjunto de los ciudadanos, lo ponen de manifiesto la reforma del sistema público de pensiones, de la sanidad, de la protección a las personas dependientes, de la enseñanza, de la justicia con las tasas judicia-les, la lista es interminable; no hemos de olvidar los cientos de miles de desahucios producidos en este tiempo, profunda contradicción e injusticia cuando las entidades financieras rescatadas con dinero público (nuestro) tienen cientos de miles de pisos vacíos, ciudadanos y sus familias se ven en la calle; cuando la historia valore el periodo de tiempo comprendido entre 2011 y 2015 se podrá llamar “quinquenio de la regresión social en España y Catalunya”.

Hemos de plantear en todos los foros donde participemos que están deslegitimados ya que todas las medidas que se han ido adoptando no figuraban en los programas electorales de los par-tidos gobernantes, también hemos de denunciar la corrupción política, en cualquier país democrático de nuestro entorno por menos se habrían mar-chado, hemos de exigir normas que afronten de manera decidida estas actuaciones y que el fraude a las administraciones no prescriba.

En estos tiempos, está de moda la crítica des-tructiva a las organizaciones sindicales desde diferentes ámbitos de la vida pública, los mayo-res de CCOO hemos de tener muy claro que el movimiento sindical del cual formamos parte ha sido determinante en la conquista de derechos sociales y laborales, lo que tenemos y lo que no han quitado no nos lo han regalado, hemos tenido que arrancarlo mediante la lucha y la negociación impulsadas por nuestra organización junto a otras organizaciones sindicales, lo ponen de manifiesto las respuestas generales y sectoriales impulsadas, por ejemplo las huelgas generales de 1976, de 1978, de 1981, de 1985, de 1988, de 1992, de 1994, de 2002, de 2003, de 2010, de 2012 en febrero, de

Quinquenio de la regresión social en España y Catalunya 2010-2015

Juan Alamillo Cuesta

març 2015 27

2012 en noviembre, la lucha sindical por la con-quista de derechos la hemos planteado a todos los gobiernos y administraciones indiferente-mente de su color político.

Este será un año en el que se celebraran dife-rentes contiendas electorales nuestros actuales gobernantes en Catalunya y España y aquellos sectores sociales que les dan soporte, hablaran de superación de la crisis económica y que cre-cemos más que todos los países europeos, nos lo repetirán hasta la saciedad utilizando todos los medios incluidos los de comunicación, los sindicalistas mayores de CCOO hemos de tener claro que esta crisis no solo ha sido económica, también ha sido social y por consiguiente no podemos aceptar que la crisis la hemos superado en tanto no se recuperen los derechos sociales y laborales perdidos en este periodo de tiempo, y se recuperen los niveles de inversión que tenía-mos en los diferentes campos de la protección social a inicios del año 2010, lo hemos de repetir como una exigencia en todos los ámbitos de la vida pública y en aquellos órganos de personas mayores donde participemos.

Esta situación ha de cambiar y está en nues-tras manos, no hemos de olvidar que fueron los ciudadanos con su voto los que dieron mayoría absoluta al Partido Popular.

Con una nueva composición del Congreso de los Diputados, sin mayoría absoluta del Partido Popular, hemos de exigir a las diferentes forma-ciones políticas que logren acuerdos con el obje-tivo de suprimir aquellas normas legales con las que se han recortado derechos sociales y labo-rales que teníamos en enero de 2010, así como la exigencia del incremento de los presupuestos en los diferentes campos de la protección social.

Por ejemplo:j Supresión de las reformas laborales impuestas

Real Decreto-ley de 2010 en junio de medidas urgentes para la reforma laboral. (Zapatero)Ley de 2010 en septiembre de medidas urgen-tes para la reforma del mercado de trabajo. (Zapatero)Real Decreto-ley de 2012 en febrero, de medi-das urgentes para la reforma del mercado labo-ral (Rajoy).

j Supresión de la Ley de 2013 en diciembre, reguladora del Factor de Sostenibilidad y del Índice de revalorización del sistema de pensio-nes de la Seguridad Social.

j Supresión del Real Decreto-ley 2012 en abril, de medidas urgentes para garantizar la sos-tenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus pres-taciones. Norma que impone la condición de asegurado para acceder a la sanidad, establece el copago farmacéutico a las personas mayores, liberaliza el precio de medicamentos llamados de patologías menores, etc.

j Supresión de las diversas normas que recortan la llamada Ley de dependencia, fundamen-talmente el TÍTULO III, Medidas de racio-nalización del sistema de dependencia, del Real Decreto-ley 2012 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, esta norma modifica el concepto de red publica, suprime la cotización a la Seguridad Social de las personas cuidadoras no profesionales, reduce la intensi-dad de los servicios, rebaja las cuantías de las prestaciones económicas, etc., etc.

j Supresión de la Ley de 2012 en noviembre, por la que se regulan determinadas tasas en el ámbito de la administración de justicia, dejan-do esta de ser gratuita.

j Supresión del Real Decreto de 2013 de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo. Medida totalmente inadmisible máxime si tenemos un 50 % de nuestra juventud en desempleo.

j Supresión de la Ley Orgánica de 2013, por la mejora de la calidad educativa. Ley impuesta, teniendo la oposición de toda la comunidad educativa y los grupos parlamentarios. Esta norma entre otras cosas pretende cargar el modelo de inmersión lingüística utilizado en Catalunya.

j Sería interminable, porque la destrucción de derechos se ha efectuado en todos los campos.

Para terminar una enmienda que presentamos a la Ponencia A del VII Congrès Nacional de la Gent Gran de Catalunya y que fue recogida.“hay una exigencia ineludible: que nuestro nivel de desarrollo social se ha de corresponder al nivel de desarrollo económico de nuestra socie-dad. La realidad nos demuestra que las socie-dades más cohesionadas socialmente, en gene-ral, son las más productivas económicamente y las menos afectadas por las crisis cíclicas del actual sistema económico.” j

Opinió

La contra

Federació de Pensionistes i Jubilats de CC.OO. de Catalunya