Embarquem cap a les Índies

Llanke Ceesay

Núria Reales

Iria Brea

Glossari Caravel·la: és una embarcació a vela lígera utilitzat els segles XIV i XVII.

Astrolabi: És un instrument de navegació que mesurava l'altura del sol o

l'estrella polar, depen si era de nit o de dia.

Bruixola antiga: És un instrument que serveix per orientar-se que té una

agulla la assenyala d'una manera aproximada la direcció nord-sud i est-oest.

Constantinoble: És el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El

nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran.

Vinland: Va ser el nom que van donar els vikings a la zona del golf de Sant

Llorenç, Canda.

Sobirania: És el conjunt de Poders Politics que requereixen una societat

humana per a construir-se en Estat.

Arxipèlag: És un conjunt d'illes propers entre ells, es origen volcanic.

Mita:La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indígena durant la

colonització espanyola del continent americà.

Colonialisme:El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i

cultural que es va iniciar el darrer terç del segle XIX.

Ruta de la Seda: La ruta de la seda era una xarxa de rutes comercials entre

Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (A Xi'an).

Açores:És un conjunt de nou illes que s'estenen en direcció nord-oest sud-

est al llarg de més de 600 quilòmetres i conformen una àrea econòmica exclusiva d'1,1 milions de quilòmetres quadrats.

Finançament: El finançament és l'acció d'aconseguir recursos i mitjans de

pagament per a un projecte o una empresa per destinar-los a l'adquisició de béns i serveis, és necessari el envolupament de les funcions de l'empresa o la realització d'un projecte

Embarcació:Una embarcació o nau és qualsevol construcció capaç de

surar i de desplaçar-se per sobre de l'aigua gràcies a un sistema de propulsió. S'utilitza per al transport de persones o coses i per a desenvolupar activitats com la pesca o esports com la vela o el caiac.

Aquesta imatge es d'una embarcació en una tomba egípcia.

Mariner:Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa

al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.

Meridià: Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que dóna la

volta a la Terra passant pels pols i serveix per mesurar la longitud com a part del sistema.

Amèrica precolombina:L'Amèrica precolombina conforma un període

historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà.

Civilització maia:Els maies eren un poble que va viure principalment al

sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels espanyols.

Civilització asteca: Els asteques o mexiques van constituir un poble de

la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle XII al

segle XVI.

Còdex asteca. Extensió efectiva de l'Imperi asteca.

Inques: Els inques, eren una ètnia sud-americana orginària dels Andes

centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Primera representació dels inques a Europa (1553). Concas (Avairon): Concas s un municipi del departament francès de

l'Avairon, a la regió de Migdia-Pirineus. Aquest municipi pertany a l'associació, es el poble mes bonic de França.

Caravel·les del segle XV

La carave·la era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII, era lleugera, era alta, ampla i era curta com 30 metres, era d'aparell llatí i davant era rodó. La caravel·la és va començar a utilizar el segle XVI i desprès es van començar a fer més. Al principi les caravel·les es van utilitzar com a embarcacions pesqueres. Les funcions de la carave·la augmenta la seva grandària i resistència per aconseguir la nau o Carraca. Una barca va ser unes de les substutuides de les veles és un vehicle fet per a navegar i que habitualment és de dimensions més petites que un vaixell, s'utilitza per al transport de persones o coses i per a desenvolupar activitats com la pesca o esports com la vela o el caiac.

Les caravel•les, un avenç en la navegació.

Consequencies dels

descobriments

La conseqüències dels descobriments son, descobrir altres

aliments, cultures, riqueses, histories, documents, medicines,

plantes, animals, en general descobrir diferents coses per avençar

amb els invents i mentalment.

Les Rutes LES ESPÈCIES

Quan parlem d'espècies ens referim a la sal, el pebre, la canyella, la nou moscada,... i un llarg

etcètera de productes, la majoria dels quals creixen en terres de clima càlid.

La seva importància durant la Història.

Des de l'antiguitat, les espècies han estat molt valorades. S’han utilitzat en la vida quotidiana de

totes les cultures com a condiments i a vegades per a usos medicinals.

Totes les civilitzacions les han cercades, des dels egipcis, els sumeris, els grecs, els romans i

durant tota l’edat mitjana.

Per a aquests pobles l’únic indret conegut on podien trobar espècies era als territoris orientals

poc definits en aquells moments, però que corresponien a l’Índia tropical i països veïns.

Per tal d’aconseguir espècies s’organitzaven viatges cap a l’Orient. És així com aparegueren

rutes com la de la seda, que partia d’Europa per la mar Mediterrània, fins a Constantinoble i

d’allà amb caravanes de camells travessaven l’Anatòlia i continuaven fins a l’Índia.

Tot això va ser així fins al 1453 en què els turcs van conquerir les terres de l’actual Turquia i

bloquejaren el pas de les caravanes que anaven a Orient.

Els països europeus es van veure en la necessitat de cercar nous camins, noves rutes per tal

d’evitar els passos terrestres per la terra dels turcs.

A partir d’aquest moment començà doncs un interès per buscar nous camins marítims que

permetessin arribar a l’Índia des d’Europa.

Aquest no és l’única causa que impulsà les exploracions marítimes del segle XIV; però sí

l’excusa instantània que hi veieren els contemporanis.

1. Què era la ruta de la Seda? Es una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que

s’estenia per mes de 8000 km des de Chang’an.

2. Per què és van tenir que buscar altres alternatives? doncs un interès per buscar nous

camins marítims que permetessin arribar a l’Índia des d’Europa.

Durant tota l’Edat mitjana va existir un comerç d’Europa amb l’Orient. (Àsia). Es feia

navegant per la Mediterrània i després, a Turquia enllaçava amb una ruta terrestre –la

ruta de la seda- que es feia amb camells. Es buscaven espècies, perquè a Europa no

n’hi havia.

Però al 1453, els turcs van conquerir Constantinoble (actual Estambul) i van

obstaculitzar les rutes a Orient.

Per això a partir del segle XV es van buscar noves rutes marítimes (eren més segures

que les terrestres).

El rei portuguès Enric el Navegant va impulsar molt la navegació. En aquell

temps hi hagueren molts avenços:

Nova cartografia. Mapes més precisos com els portolans.

Nous aparells: la brúixola, el timó, l’astrolabi

Noves naus. Es va crear la caravel·la, un vaixell gros i fort capaç d’encarar-

se a l’Atlàntic. RUTA AFRICANA. Voltava Àfrica seguint les costes, fins que Bartolomeu Dias va arribar al cap de la Bona Esperança(1488) RUTA ÍNDIA. Vasco de Gama des del nord de Madagascar va arribar a l’Índia (1498) obrint així una nova via cap a les espècies.

3. Marca en el mapa les rutes portugueses cap a l’Índia, la de Bartolomeu Dias i la

de Vasco de Gama, posa també les dates.

4. Fes un esquema o mapa conceptual amb les causes dels descobriments

europeus.

ECONÒMIQUES: per tenir mes riqueses i fortunes

TÈCNIQUES: Perqué la tecnologia feia vaixells mes grans, veles...

CIENTÍFIQUES: com que la ciència expandir-se

POLÍTIQUES: Que es tenien que esforçar per aconseguir aquestes coses.

SOCIALS I CULTURALS: Per governar els altres països on no hi havia ningú.

Mapa del segle

XVI

La conquesta LA CONQUESTA D’AMÈRICA.

La conquesta d’Amèrica va ser ràpida i cruenta.

CAUSES: la superioritat militar dels espanyols (armes, cavalls, armadures, pólvora)

la superioritat científica (geògrafs, enginyers militars)

la cobdícia dels conqueridors.

CONQUESTES:

MÈXIC (1519-21) la seva conquesta va ser obra de l’extremeny HERNÁN CORTÉS. L’expedició

militar va sortit de Cuba amb 11 vaixells, 900 homes, 32 cavalls i 14 canons. Van sotmetre

l’emperador des asteques, Moctezuma, van ocupar Tenochtitlán i van imposar el pagament de

tributs a la població indígena.

PERÚ (1531-34) conquesta dirigida pel també extremeny FRANCISCO PIZARRO juntament

amb DIEGO DE ALMAGRO. L’expedició, formada per 180 homes i 37 cavalls, va aprofitar les

divisions internes entre els inques. Un dels episodis més sagnants va ser la batalla de

Cajamarca (1532) on van morir molts indígenes.

ALTRES CONQUESTES: en aquesta mateixa època Núñez Cabeza de Vaca va explorar Florida,

Texas i Califòrnia, a l’Amèrica del Nord. Més cap al sud Almagro i Pedro de Valdivia van

conquerir Xile, Orellana va recórrer l’Amazones i Juan de Garay fundà Buenos Aires (Argentina).

Finalment, a Àsia, les illes Filipines van ser conquerides per Legazpi i Urdaneta i van rebre

aquest nom en honor de l’infant Felip, fill de Carles I.

L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS CONQUERITS.

Els territoris conquerits van ser incorporats a la Corona de Castella.

El territori es va organitzar en dos virregnats:

1. el de Nova Espanya (Mèxic, Centreamèrica i el Carib)

2. el de Perú.

I es va crear el Consejo de Índias (a Sevilla), que s’encarregava dels afers americans,

assessorava el rei en aquesta matèria i redactava les lleis específiques d’aquests territoris.

LA COLONITACIÓ ESPANYOLA D’AMÈRICA.

A mesura que s’anava produint la conquista s’iniciava la colonització, procés pel qual els

espanyols van imposar la seva estructura social, els seus interessos econòmics i la seva cultura,

destruint les dels indígenes.

Els espanyols van introduir productes i activitats desconegudes fins aquest moment a

Amèrica, com el conreu de la canya de sucre, cafè, blat, olivera, vinya, cotó i la cria de

ramaderia vacuna i cavallar.

Van organitzar l’agricultura a base de grans plantacions dels productes que necessitava Europa

al igual que l’explotació de les mines, ambdues amb ma d’obra indígena.

Tot i que la monarquia va considerar súbdits els indis i va prohibir que fossin esclavitzats, a la

pràctica van ser sotmesos a una forta explotació.

La distribució d’indis pel treball es feia per encomiendas i mitas. En el primer cas, l’indi

quedava sota la tutela de l’encomendero, que, a canvi de instruir-li en la religió catòlica i

oferir-li protecció, li obligava a treballar les seves terres i a pagar els tributs del rei.

La mita consistia en el reclutament obligatori i remunerat d’indis vàlids pel treball en les

mines. Els seus salaris eren extremadament baixos. Els indis eren transferits amb la seva

família i estris des de la seva residència habitual al lloc ed treball. Es produïa així, un elevat

índex de mortalitat i despoblament en les zones en que s’establia la mita.

Les dures condicions de treball expliquen l’important augment de la mortalitat entre els natiu,

pel que, es va decidir introduir esclaus procedents de l’Àfrica.

1. Quina era la principal riquesa d’Amèrica? La patata, el tomàquet i el cacao

2. Què creus que vol dir que una de les principals causes de mort dels indígenes va ser

segons Sánchez Albornoz,” la desgana vital” que produïa la mita? Que morien de

fam esclavitzats.

3. Quines conseqüències va tenir la colonització per als indígenes americans? La

destrucció total dels indígenes.

EL COMERÇ TRIANGULAR.

Segons H. Brunschwig, el nombre de captius

desembarcats a les Amèriques des del segle XVI fins a

finals del XIX va ser de 15 a 20 milions; si tenim en

compte la mortalitat al llarg del viatge i les víctimes

de la cacera d’esclaus al voltant del mercat de tracta,

devem considerar que va existir una sangria de 30 a

40 milions d’individus entre les pobladors de l’oest de

l’Àfrica.

Citat per Imbert: Història econòmica, pàg. 239.

4. Què era el comerç triangular? Per què es va produir? El comerç triangular era una

ruta comercial establerta a l'Oceà Atlàntic des del segle XVI fins al XIX, i que per tant

pot considerar-se un fenomen històric de llarga durada. Involucrava tres continents i la

seva ruta formava una mena de triangle. Per comercialitzar productes que no tenien

altres països.

Diari de bord

d’un mariner Dia 3 agost del 1492 Estem agafant totes les reserves, material i coses que necessitem per fer aquest viatge cap a l’índia, com serà un viatge llarg estarà tot el vaixell ple de reserves per no patir gana. Acaba de sortir el sol i estem carregant el vaixell. Ha passat un temps i el vaixell està ple només falta que tothom pugem al vaixell per embarcar aquest viatge que no sabem si retornarem. Estic nerviós perquè tinc por de no tornar a veure la meva família però penso necessito que ells tinguin un plat de menjar cada dia. Ja és el moment, ja està, ja estic dintre, ja es tard si vull baixar no puc perquè ja estem en mar. Ara puc dormir una mitja hora però després m’hauré de posar a controlar el vaixell. Només pensar que hem queden mesos aquí em disgusto. El sol s’està ponent i jo acabo de acabar de treballar. Ara soparé amb els meus companys un plat d’arròs amb un crostó de pa per acompanyar. Ja he acabat de sopar ara aniré a dormir, dema serà un altre dia, menjaré uns cereals i hem posaré a treballar com avui.

Dia 29 agost del 1492 Ja portem casi un mes de viatge , porto treballant cada dia mig dia, menjant arròs, crostons de pa i si tenim sort i pesquem alguna cosa potser em toca un tros petit de peix. Estic cansat de no tenir ni un dia de festa perquè no puc descansar, per part, penso tinc el millor torn de treball perquè treballo amb llum però ja estic una mica fart. El sol ja està sortint i jo em començo a tenir molta gana. Ara com sempre aniré a la taula em menjaré els cereals i ja tornaré a treballar. El sol ha baixat i a mida que el sol baixava jo anava estan més cansada. Ara em posaré a dormir per descansar i dema seguir treballant. Dia 10 de setembre de 1492 Avui m’he despertat i he trobat que els mariners estan amb una cara molt desanimada. No sé perquè però tinc un pressentiment de que passarà una cosa desagradable... ara em toca el torn de treball però he passat una nit horrorosa i no he pogut descansar. Ja he acabat de treballar i encara estic amb el mal pressentiment, tinc com un mal estar a sobre que casi no em puc aguantar de peu. Espero que aquesta nit pugui descansar ... Ja m’he estirat el llit ara a dormir... Dia 22 setembre de 1492 Mara meva santíssima. Me despertat a mitja nit i la que s’ha

format era poc. Estàvem en mig de una tempesta molt grossa. Hem hagut d’agafar tots els mariners i posar-nos a ajudar els mariners que estaven treballant. Hem agafat i hem estat traient aigua del vaixell, intentar-lo controlar perquè no es tombes i desprès de molt de temps treballant a parat la tempesta però han quedat unes destrosses ... ara tots estem esgotats. Ja em toca treballar i sembla que el sol esta sortint i el vaixell ja s’està recuperant de les pèrdues. Ara em tocarà un altre cop treballar i estic molt cansat de haver-ho fet tota la nit. Avui em toca controlar el timó a mi i per això si que estic content perquè es una gran oportunitat de demostrar que puc ser un gran capità. Ja es de nit. No m’ho puc creure ni jo però quan estava controlant el timó ma semblat veure terra però no estic del tot segur. Però era molt lluny. Ara a descansar. Dia 12 octubre de 1492 Terra a la vista a cridat avui el capità. S’embla mentida però si hem arribat però tots estem mirant i això no s’embla l’índia, potser es una altre terra? Haurem descobert una nova terra? A tots sens passa moltes preguntes per el cap que espero resoldre-les...

La biografia de

Cistòfor Colom

Asteques Civilització de asteca:

L'economia asteca: Els asteques eren camperols, conreaven sobretot blat de moro i cereals que eren la base de la seva alimentació, també tomàquets, vainilla, fesols, cacau per fer xocolata… A les ciutats hi havia tallers d'hàbils ceramistes i teixidors. No coneixien la roda ni disposaven de carros i animals de transport (cavalls, bous…). La ciutat més important era Tenochtitlán, que va tenir més de 200.000 habitants, que, edificada sobre una llacuna, va meravellar els conqueridors per la bellesa de places i temples.

La base d'alimentació: La base d'alimentació dels asteques eren els cereal, que són les plantes que s'aprofiten pel gra, que s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries com el pa, pasta, coca, etc, i són les matèries primeres per a la fabricació de begudes alcohòliques com la cervesa, whisky, sake també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

L'habitatge dels asteques: Les cases dels asteques eren amb les portes i les finestres aztecas eran trapezoïdals hi havien quatre costats, però sol dos paral·lels.

Els vestits: Els vestits asteques de dona eren en tela metal·lica,els vestits per a dansa asteca o conchero són fets majoritàriament amb tela metàl·lica i adorns en daurat.Com els accessoris necessaris per completar el conjunt, com les polseres fetes amb closca de llavors o el huehuetl.

Les creences: El déu més important era Ometéotl (que significa "Déu-Dos" o "Deïtat Dual") que incorporava les deïtats o els conceptes masculí i femení, coneguts com a Ometecuhtli i Omecíhuatl. Altres deús importants eren Tetzcatlipoca (el mirall de fum), un déu omnipotent i sovint malèvol; els malfactors experimentaven la seva ira. Aquest déu era el patró dels tlatoani. Xiuhtecuhtli era el patró del foc i de la vida, i es manifestava com a Huehueteotl (el vell déu) que controlava els focs de les llars, tlaloc era el déu de la pluja, i el seu culte va començar des dels temps de Teotihuacan. Centeotl era el déu del blat de moro, principal aliment dels pobles mesoamericans, i per tant una figura molt important del panteó asteca. Ometochtli (conill-dos), era el déu de la beguda alcohòlica coneguda com a "pulque". Els cinc deus principals:

· Déu Ometéotl. · Déu Xiuhtecuhtli · Tlaloc

· Huehueteotl · Centeotl

Els costums(Religió): Els asteques eren politeistes, és a dir que adoraven més d'un déu.Tenien com a déus principals la LLUNA i el SOL i altres déus secundaris relacionats amb la natura (la pluja…).Per tal de mantenir els déus al seu costat i que estiguessin contents van construir grans temples en forma piramidal on feien sacrificis d'animals o humans.

Els sacrificis humans dels asteques: · Els sacrificis humans es realitzaven a Mesoamèrica i Sud-amèrica segles abans de l'establiment de l'Imperi asteca. · Tanmateix, els asteques van ser els primers a realitzar-los contínuament i a gran escala.Segons els registres asteques, en la dedicació del Temple Major, és van sacrificar 84.400 persones.

Maies Civilització dels Maies:

L'economia dels maies:

Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia.

·La base de l’alimentació: L'agricultura una activitat central en la vida dels maies, s'ha especulat molt sobre les tècniques agrícoles que utilitzaven amb més freqüència en l'època precolombina, si les de tipus extensiu, com el sistema de frega-tomba-crema, o les de tipus intensiu, com el reg i les terrasses.

Les llavors del cacau (Theobroma cacao) van ser utilitzades com a monedes pels maies.

L’habitatge de les maies: Existien cases unifamiliars on vivien els pares i els fills els qui adoptaven a membres vells o joves de la família o fora d'ella com per exemple: Tulum, també hi havia edificis multifamiliars habitats per persones de llaços sanguinis comuns d'elevada posició social com per exemple els complexos residencials de Kohunlich. Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palmell a materials resistents com pedra i estuc. També

l'habitatge podia estar formada per tres estructures principals separades, (dormitoris, la cuina, el celler) i podien construir altres estructures separades (tallers, banys, saunes) com perexemple: Joia de Cerén. Dormien sobre unes plataformes baixes adossades als murs on col·locaven matalassos farcits de cotó (les hamaques van ser una adaptació de les xarxes de pesca, invent dels indígenes caribs d'Haití arribat a Yucatán amb l'arribada dels espanyols).

Habitatge de les maies.

Els vestits: El intercanvi de cultures, la de la població indígena i l'occident, durant gairebé 500 anys. En aquesta barreja no s'ha perdut la identitat de la cultura maia, més aviat, es va adaptar i es va modificar de manera que es complement i es va enriquir la cultura indígena amb algunes peces i elements de la cultura occidental.Amb el vestit masculí, es denota que a l'inici tenia més trets espanyols en estil i forma, però amb el temps ha adoptat els colors i dissenys característics dels vestits tradicionals.

Les creences(La mort en la religió maia): Segons la religió maia, després de la mort l'ànima emprèn un camí a Xibalb (metnal, món subterrani o inframón), on ha de travessar un riu ajudat d'un gos (el xoloitzcuintle). El fet de portar una peça de jade li facilitarà les coses. El pelegrinatge acabarà al sud on

arriba l'ànima l'inframón per les cultures nahuas, entre ells els asteques o mexiques.

Sacrificis humans: Els sacrificis humans eren una pràctica comuna als pobles de Mesoamèrica. Per poder explicar millor l'origen dels sacrificis humans hem d'entendre la raó de la creació de l'home en un llibre sagrat dels maies: el Popol Vuh.

Els costums (quines cerimònies i quins rituals feien): Els ritus son les piràmides són els seus temples i els fidels assistien a les cerimònies a l'aire lliure, sota i al capdavant, de la piràmide - temple. Sol·licitaven dels seus déus els dons de la vida, la salut i el suport, a canvi dels quals realitzaven una sèrie d'ofrenes i de cerimònies purificadores immerses en un complex ritual.

ELEMENTS DE LES CERIMÓNIES: Els sacrificis d'animals. Els sacrificis humans (presoners de guerra, esclaus o persones escollides pel seu naixement), a qui se'ls extirpava el cor o decapitava. Els balls, cants, dramatitzacions, resos. El dejuni i l'abstinència sexual. L'ús de fongs al·lucinògens, begudes fermentades (balché), tabac silvestre, menjars especials i flors psicotròpiques. Les ofrenes d'animals, plantes, flors, estàtues, encens, ornaments (plomes, petxines), turquesa, obsidiana, jade, coure i or, entre d'altres.

Inques Civilització dels inques:

L'economia dels inques i la seva vida: L’economia incaica es basava essencialment en agricultura. La terra pertanyia a tota la comunitat i es distribuïa entre ayllus. Els inques s'intercanviaven coses entre ells peró sense pagar, sempre s'ho canviaben entre ells per si nosaltres necessitavem això.

· A cada família, segons l’edat i el sexe cadascun tenia les seves

responsabilitats.

·Els homes ajudaven al pare, a les terres de cultiu o en la cura del

bestiar.

·Les noies aprenien des de petits els treballs de la casa ,

especialment cuinar.

L’habitatge:

Aquestes eren les cases del inques, totes eren de pedra, hi havien alguns que eren mes gran que altres i algunes eren puntiagudes, però no totes.

Els vestits:

La vestimenta dels inques es molt semblant tan dels homes, com de les dones porten molt colorins ,unes capes llargues que nomes

tapen la part de darrera i amb uns barrets molts alts.

Les creences: Els deus: · INTI · Deu del sol ·Ordena als déus Manco Qapaq i la seva esposa Mama Oqllo que fundin Cusco. · Onfrenes en or, plata i animals. · Resolia problemes in alleugeria les necessitats dels homes.

Pachamama: · La mare terra. ·Deessa de la fertilitat ·Deessa procedadora dels primer homes, de les plantes i animals. · Representa la part femenina del deu mascle o llapa

Els costums: Sacrificis Inques: Les mòmies incaiques són un seguit de mòmies trobades en llocs cerimonials al territorio del que va ser l’imperi inca, i que són resultat de sacrificis humans. Sembla que els inques en els seus sacrificis religiosos ofrenaven normalment victimas sustitutòries.

La societat estava dividida en quatre classes socials principals: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus. Les esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

El calendari asteca

El calendari asteca va ser usat per aquest poble i altres cultures americanes en dues versions, una religiosa i una civil, per mesurar el pas del temps per a l'agricultura i les festivitats. Sembla que el primer mes corresponia a una data entre febrer i març. Quan els dos calendaris acabaven el mateix dia, cada 52 anys, es canviava d'era (l'equivalent al segle) i se celebrava amb una gran festa del foc. Les seves dificultats es que el calendari asteca és molt perfeccionista i deriva clarament dels calendaris indígenes que els asteques trobaren al país i això explica les relacions amb el sistema maia. Els ritus del període de 52 anys s'inaugurava amb el ritu màgic de l'obtenció del foc nou, sobre el cos d'un sacrificat. El primer dia de l'any sembla que era el primer dia del mes toxcalt, que el 1521 coincidí amb el nostre 3 de maig. El nostre calendari és molt diferent a la de les asteques és molt diferent.

Calendari religiós El calendari religiós o Tonalpohualli era comptat pels sacerdots i possiblement és d'herència maia. Es tractava d'assignar a cada dia de l'any (fins a un total de 260) una data única combinant símbols per formar 20 setmanes de tretze dies cadascuna. Cada dia tenia tretze hores de sol i nou de nit. Les setmanes o tretzenes estaven dedicades a un déu concret del panteó asteca i rebien el nom d'un element natural important.

Cristofot colom volia anar a la india pero va descubrir America cosa qe quan va morir ell no sabia que havia descubrit America