emg 69 2010_0910
TRANSCRIPT
EL MÓN GEGANTER©
B – 43784 – 2004 Nº6
9 SET
EMBR
E -
OCT
UBR
E 20
10
EL MÓN GEGANTER REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU
Index Pàg.
Editorial ........................................................................................... 2
Anant i venint, ja en fem vin-i-cinc ........................................... 4
Els gegants i cabuts de Benicarló compleixen 20 anys ...... 6
25 anys de Gori i Fontcalda ........................................................ 8
La Mercè 2010: La Festa Major més gegantera ..................... 10 Badalona acomiada una etapa del Maresme .......................... 12 Presència gegantera al Pallars Sobirà (1987-2007) ........... 13
A l’escola també es treballen els gegants .............................. 17
Breus Ressenyes .......................................................................... 19
Les Vostres Fotografies ............................................................. 23
Passatemps..................................................................................... 24
pàgina 2 EL MÓN GEGANTER Nº 69
La h
istò
rica
gega
nta
Mor
a de
Sitg
es.
Estrenes Degut a l’immens volum d’estrenes que estan tenint lloc en els darrers temps al nostre país, aquest mes només farem esment d’aquelles més importants i representatives.
El 4 de juny es presenten els Vitxets petits de Reus, rèplica dels de la ciutat i que formaran part del Seguici Petit de Reus. L’autoria és del reusenc Ramon Ferran. Altrament, la Vitxeta ha estrenat vestit fet a “El Barato”, de color rosa.
També a principis de juny, s’estrena la Martineta, gegantona de Premià de Mar feta per la colla.
El 26 del mateix mes, a Gavà, veu la llum el nou gegant de la ciutat, en Kalamot, que realitzat per Dolors Sans, espera parella properament.
El dia següent, a Bellpuig i de la mà de l’Associació de Dones Atenea, es presenta la gegantona Atenea, construïda per Carles Teixidó.
Passant al mes de juliol, el dia 4 es presenta el gegantó del Vilar Rural de Sant Hilari Sacalm, fet per Toni Mujal i que vé acompanyat per La Guineu.
El dia 10 es presenten els gegantons de Súria, fets per Toni Mujal i que són dos nens ben divertits, els gegantons de la Residència Can Comelles d’Esparraguera, fets a la pròpia residència, i els gegants Paco i Pepa de Jesús, al Baix Ebre, fets al Taller Ocupacional d'elements de cultura popular i tradicional de la Diputació de Tarragona.
El 23 del mateix mes veuen la llum els gegants de Frédéric Chopin i George Sand, del Consolat de Polònia a Barcelona, que es presenten a la Cartoixa de Valldemossa, on hi passen l’estiu. El bateig es fa a les Festes de la Mercè de Barcelona, al setembre. L’autoria és d’Esperança Cases.
El dia següent es recupera un gegant històric de la ciutat de Barcelona, en Ferran de la Parròquia de Sant Jaume Apòstol, fet per Manel Casserras i Soler i que, després de segles, torna a ballar junt amb la seva parella, la Mercè.
El mateix 24 es presenta a Tarragona la gegantona Cristineta del Barri de Maria Cristina, feta a partir d’un capgròs del taller Joguines Hernández d’Olot.
I el dilluns 26, a Sant Fost de Campsentelles s’estrenen els nous gegants de la població, en Faust i la Marina, fets per en David Ventura i la Neus Hosta a Navata.
El 21 d’agost s’estrenen en Ramon lo Barber i la Pepeta la Paisana, gegants del barri de Remolins de Tortosa, fets al Taller Gabins de Torelló, i propietat de la colla de Diables “Lo Golafre”.
El dia següent, a Campllong presenten el seu gegant, fet pel taller Ventura i Hosta de Navata, que representa un pagès i es diu Quirze.
Els
aba
ndon
ats
Qui
xot i
Dul
cine
a de
Ver
dú, e
n un
a im
atge
rece
nt.
pàgina 3
Editorial
ELS CASTELLS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Els Castells han assolit la major fita que pot assolir una manifestació festiva, cultural i popular: ser declarats “Patrimoni Immaterial de la Humanitat”.
L’entrada a la selecta llista, a la qual també hi ha entrat la dieta mediterrània o el Cant de la Sibil·la de Mallorca, és un reconeixement a la història bicen-tenària dels castells i a la popularitat que tenen a la nostra societat, com a imatge d’unió, força, esforç, interrelació de generacions, tenacitat, festa, solidari-tat, amistat, integració, superació, valentia, constàn-cia i rivalitat sana.
Els castells sempre han sigut Patrimoni dels catalans i catalanes, tots sabem que no calia que ningú forani ens ho digués. I és aquí on rau la importància de la declaració. Ara és el món sencer qui reconeix la festa, l’entremès, el món casteller.
Doncs bé, volem felicitar als impulsors d'aquest somni, i al món casteller en general, que se n'han de sentir orgullosos i amb ganes de tirar endavant amb la nostra cultura, de fer-la viva dia a dia i d'haver aconseguit que ens sentim identificats amb la festa castellera, popular i tradicional. De fet, el poble català al complert, ens hem de sentir orgullosos per demostrar mundialment la nostra genuïtat, el nostre saber fer i la feina ben feta que en deriva. Això és el que ens fa únics.
Felicitats companys i Felicitats Catalunya!
Qui som? Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón Edició: Emmanuelle Crozet Caulier Fotografies: Arxiu El Món Geganter Distribució: 1900 enviaments aprox. Col·laboradors en aquest número: Òscar Nos Bueno Xavier Blancafort Pau Blanch i Fàbregas Pau Tomàs Ramis Geganter del Maresme Xavier Pinyol Jordi Miralles Jonch - Arxiu Ferragut Geganters de Sant Vicenç de Montalt Gresca Gegantera d’Andorra la Vella Geganters de Cervera - Ramon Prats Farré
Els
geg
anto
ns d
e Be
llvís
am
b el
s re
cent
men
t est
rena
trs n
ans.
Imat
ge d
els
bada
loni
ns g
egan
tons
de
l’esc
ola
Joan
Mar
agal
l.
EL MÓN GEGANTER Nº 69
Portada: En Bertran de la Riera, gegant casteller de la Riera de Gaià
pàgina 4 EL MÓN GEGANTER Nº 69
ANANT I VENINT, JA EN FEM VINT-I-CINC
Text i fotografies de la Gresca Gegantera d’Andorra la Vella ACTES FESTIUS
UNA MICA D’HISTÒRIA...
L’any 1984, el Col·lectiu d’Activitats (Departament de Cultura) va encomanar una parella de gegants al mestre constructor Manel Casserras i Boix de Solsona. La seva amistat amb el mestre compositor Joan Roure i Jané, nascut també a Solsona, però en aquell temps, resident a Andorra la Vella, va ser el desencadenant perquè naixés el ball de gegants. Els gegants van ser batejats el 2 d’agost de 1985. Els encarregats de fer-los ballar van ser els geganters de Solsona. A l’any següent, amb l’inici de la Gresca Gegantera d’Andorra la Vella, va tenir lloc la primera trobada de gegants a la vila, acte que sempre ha estat emmarcat dins els actes de la Festa Major.
Al mateix temps, però, als tallers del mestre Casserras, es van construir els gegants de Sant Pol de Mar. Una colla de joves que es trobava sovint al bar de la plaça del Poble es va posar en contacte amb ciutadans d’aquesta població i van quedar per baixar
per primer cop a la festivitat de Sant Jaume de Sant Pol de Mar, i després retornar la visita per la Festa Major d’Andorra la Vella. Així va començar la singladura de la nostra Gresca Gegantera i la nostra relació amb el poble de
Sant Pol de Mar. Aquests 25 anys d’història dels nostres gegants han estat el detonant perquè les viles d’Andorra la Vella i Sant Pol de Mar hag in fo rmal i t za t un
agermanament, atès que les nostres colles geganteres han mantingut, durant aquest quart de segle, uns lligams cada cop més estrets. Això ens omple d’il·lusió, ja que les dues colles ens sentim partíceps d’aquest acord.
TROBADA DE GEGANTS. FESTA MAJOR 2010
La trobada d’enguany ha tingut com a objectiu donar a conèixer l’entorn del món geganter a la població del Principat d’Andorra i als seus visitants. Els actes de la 25a Trobada de Gegants d’Andorra la Vella han estat organitzats i dirigits per la colla “La Gre sca Geg ante ra” d’Andorra la Vella i finançats pel Comú d’Andorra la Vella amb el suport altruista de diferents ag rupac ions , co l · l e c t i us i col·laboradors.
S’han creat tres espais dedicats a Joan Amades, estudiós de la cultura popular catalana, Manel Casserras , mest re geganter, i Joan Roure, mestre compositor.
En Carlemany i l’Ermessenda, els gegants d’Andorra la Vella fent el seu ball l’any del seu 25è aniversari.
Els gegants de Sant Pol al costat dels seus amfitrions i agermanats en una foto de família per la Festa Major de la capital del Principat.
pàgina 5 EL MÓN GEGANTER Nº 69
Dins el gran ventall que hi ha entre els elements convidats, del qual els gegants formen part, vam escollir diverses figures, algunes d’elles centenàries, que fan referència a la història viva dels gegants, els capgrossos, els cavallets, el bestiari de Corpus i altres festes, a l’imaginari i la disbauxa del Carnaval i als e l e m e n t s d e l e s v i l e s agermanades amb Andorra la Vella. Enguany, no ens hem volgut acontentar tan sols a dur a terme la clàssica i concorreguda cercavila que fem any rere any, sinó que, a més, Andorra la Vella h a p o g u t g a u d i r d ’ u n a espectacular exposició sobre el món geganter, incloent-hi les danses que es representen, amb la història viva dels seus pobles.
A la exposició hi van ser presents totes les figures que van
sortir al carrer, a més d’altres vingudes només per a ser exposades, com és el cas dels gegants Vells de la Seu d’Urgell, les figures del carnaval de Canillo o una bona colla de capgrossos.
Com a novetat, també hem dut a terme un ral·li geganter dedicat a les ciutats agermanades, en què els infants han pogut jugar, aprendre i endur-se a casa un record del món geganter.
La festa grossa va ser el
dissabte 7 d’agost, amb la presència de gegants tan rellevants com en Mustafà i l’Elisenda, els gegants del Pi de Barcelona, o una extensa mostra de la comparseria festiva de la
ciutat de Valls (agermanada amb Andorra a Vella); els gegants, els gegantons, el Calçot, la Mulassa o l’Ós, entremès únic a Catalunya.
A banda, també hi eren els gegants recentment agermanats, de Sant Pol de Mar, així com una
mostra d’imatgeria festiva i popular. Entre d’altres, hi van participar els gegants Bojos del Carnaval de Solsona, el Lleó i la Mulassa de Barcelona, l’Àliga de Vilafranca del Penedès, la Mulassa de Tarragona, els gegants de la Seu d’Urgell o els de l’Ametlla de Merola.
Primer unes bal ladetes, després una cercavila i una mostra de balls dels gegants Bojos de Solsona, que va finalitzar amb un ball conjunt de totes les colles al ritme del Bufi, l’himne del Carnaval solsoní, van arrodonir la diada en què en Carlemany i l’Ermessenda van fer d’amfitrions d’una mostra de cultura popular mai vista a terres andorranes per celebrar el seu 25è aniversari.■
ACTES FESTIUS
Els principals gegants bojos del Carnaval de Solsona van ser unes de les estrelles de la festa, on van fer una mostra dels seus balls.
Valls, ciutat agermanada amb Andorra la Vella, va participar a la cercavila de dissabte amb una mostra dels seus entremesos, com ara la Mulassa.
pàgina 6 EL MÓN GEGANTER Nº 69
ACTES FESTIUS
ELS GEGANTS I CABUTS DE BENICARLÓ COMPLEIXEN 20 ANYS Aquest any la Colla de
Gegants i Cabuts de Benicarló està de celebració, i és que tot just fa 20 anys que Tolo i Mar ballen pels carrers de les nostres contrades. És per això, que el passat 14 d'agost va ser la data escollida per a celebrar la tradicional Trobada de Gegants i Cabuts, que ja porte 20 edicions.
La Colla de Gegants i Cabuts va preparar una festa especial per a un any tan significatiu, intentant
donar a la Trobada la importància que es mereix, adelantant-la una setmana abans de les Festes Patronals. També en aquest sentit van ser convidades 19 colles d'arreu de la nostra geografia.
D'aquesta manera, a primeres hores de la tarde els gegants anaven aplegant-se a la Plaça de Sant Bertomeu, en l'acte de la plantada, on 52 cabuts i 42 gegants van ser exposats per a tots els xiquets i no tant xiquets que van apropar-se a vore'ls.
Es van poder vore figures vingudes des dels capgrossos de Càlig, així com el Rei i la Reina d'Alcalà de Xivert, el Gegant i la Geganta de Vinaròs, les Feres de l'Estel del Collet de Benicarló; des d'Ulldecona, Lluc, Pietat i Farga,
els amics d'Alcanar amb Remei i Miquel; Gregori i Bàrbara amb els capgrossos de Santa Bàrbara; de Sant Carles de la Ràpita, Jaume i Ràpita, per terres castellonenques: Banu Qàssim i Fàtima de Benicàssim i Blai i Mercè amb els seus cabuts de Borriana. La Colla Gegantera de Tortosa amb Bonjuhà i Caxixa, jueus; i Cristofor Despuig i Mar iana Curto, renaixentistes. De Godella ens acompanyaren amb Guad alà i Pedrasafira, seguint els de
Gandesa amb Freddy Mercury i M o n t s e r r a t Caballé. També hi eren els gegants moros d'Ontinyent, el Rei Moro i la Reina Mora, i els g e g a n t s i c a p g r o s s o s d'Alella, en Felip i na Madrona. Des
de Gràcia-Sabadell, Xenan i Elionor amb la Ceba, i un poc més avall teniem els gegants del Drac d'Or de l'Hospitalet de Llobregat: Mortadelo, Filemón, Draco i Draki. Per últim, els gegants que no es van voler perdre aquest aniversari fóren el Gran Pampòlfigol i Margallonera, gegants de Xarxa Teatre de Vila-real, i padrins dels gegants de Benicarló: Tolo i Mar.
D e s p r é s del berenar oferit a les colles, a punt de caure la nit, els carrers de
Benicarló es convertiren en una cercavila gegantera mai vista. Donant el tret de sortida, 20 coets en conmemoració del 20è aniversari dels Gegants i Cabuts de Benicarló. Poc a poc les colles anaven emprenent la cercavila que recorreria els carrers més cèntrics de la ciutat, obrint pas els Capgrossos de Càlig i tancant tots els membres dels Gegants i Cabuts de Benicarló, amb Pau, Gori, Tossa, Puig i per últim, els gegants Tolo i Mar, dels qui se celebren els 20 anys.
Text d’Òscar Nos Bueno i fotografies de Pau Blanch i Fàbregas
Els gegants de Xarxa Teatre de Vila-real són uns dels més alts de les terres valencianes.
Cap de la Margallonera, geganta de Xarxa Teatre.
Muntatge dels gegants Moros d’Ontinyent.
pàgina 7
ACTES FESTIUS
I com no, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Benicarló van donar la nota músical a la colla, tal i com és habitual des del primer dia que Tolo i Mar ballaren pels carrers de Benicarló.
El recorregut fet va recordar molt a aquell que es va fer el 24 d'agost de 1991, quan Tolo i Mar, juntament amb 12 cabuts van aparéixer i van ser batejats. Al
finalitzar el recorregut, les colles entraven a la Plaça de la Constitució, fent cadascuna el seu ball i presentades amb la so lemni tat d 'aquest v ia tge començat, ara tot just 20 anys després. Una vegada entrades totes les col les, e l Gran
Pampòlfigol i la M a r g a l l o n e r a , p o r t a t s p e r g e g a n t e r s b e n i c a r l a n d o s , Tossa, Puig, Tolo i Mar, entraren a pas del Ball de Gegants i Cabu ts de Benicarló, i al bell mig de la plaça els esperaven e ls gegants de les
Terres de l'Ebre i nord de Castelló per a iniciar l'Ebre Avall, el ball de la vocalia.
Tot seguit, la colla va homenatjar als seus caps de colla, a José Luís Guzman Grau, Josep Antoni Llorach Ayoro i a José Luís Salvador Baca, actual cap de colla. Amb aquests homenatges es va voler reconéixer a tots els que han dut a terme la dura tasca de Cap de Colla. També per part de la gent de la Colla, es va
homenatjar al Cap de Colla actual, per la seua trajectòria de 9 anys portant la responsabilitat de la Colla, i pels seus 20 anys com a membre, dels pocs que queden.
I j a pe r finalitzar-ho tot, al s o d e l e s dolçaines tots els g e g a n t s v a n
realitzar la ballada final, que tal i com és tradició a les nostres terres valencianes, va finalitzar amb un xicotet castell de focs d'artifici.
Moltes gràcies a tots els assistens, i fins l'any que ve!!!
EL MÓN GEGANTER Nº 69
Els amfitrions; Tossa, Mar, Tolo i Puig, els gegants Nous i Vells benicarlandos.
Al final de la festa, els gegants de Castelló i les Terres de l’Ebre van realitzar l’Ebre Avall, el ball de la vocalia.
Els gegants d’Ulldecona, Vinaròs i Godella en diferents moments de la diada.
pàgina 8 EL MÓN GEGANTER Nº 69
ACTES FESTIUS
EXPOSICIÓ XX ANYS DE GEGANTS A BENICARLÓ
Dins dels actes del XX aniversari de la Colla de Gegants i Cabuts de Benicarló, i com a avantsala de la XX Trobada de Gegants i Cabuts, la colla va organitzar una exposició al Centre Cultural Convent de Sant Francesc una exposició per tal d'explicar la història de Tolo i Mar, així com tots els companys que els han acompanyat al llarg d'aquestes dues dècades. Així, amb la presència de la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Benicarló el dia 21 de juliol, a la segona planta del museu va ser inaugurada oficialment l'exposició.
En l'exposició es va poder veure Tolo i Mar, juntament amb els seus vesti ts anteriors, acompanyats per Tossa i Puig, els gegants íbers. Tampoc no podien faltar ni Gori, ni Pau, els gegantons de la colla, i com no, els cabuts. Hi havia una representac ió de ls cabuts estrenats ara fa 20 anys, així com
també estaven els dedicats per als més xicotets, els tres dimoniets.
A l'exposició també es podia veure una selecció dels millors records que ha rebut la Colla quan ha participat de les trobades geganteres, així com els que s'han donat per agraïr la participació a la Trobada de Gegants i Cabuts de Benicarló des de l'any 1991. I per
les parets tots els visitants van poder llegir uns panells explicatius de la història dels gegants a Benicarló, parlant de les figures vistes abans de Tolo i Mar, així com tota la trajectòria de la Colla de Gegants i Cabuts, inclús amb un mapa de tots els llocs que han pogut v is i ta r e ls gegants benicarlandos.
D 'aquesta manera, l ’11 d'agost, va ser clausurada amb un èxit espectacular. Tal i com es va poder vore al llibre de visites, gent de tota Europa va acudir a vore aquesta exposició, fins i tot companys geganters de Delta del Prat de Llobregat, i de Pamplona.■
Instantània de l’exposició, on s’hi podien veure els quatre gegants. Foto Òscar Nos.
A la mostra hi havia des de records de les trobades més significatives a on han anat els gegants fins als propis cabuts de Benicarló. Foto Òscar Nos.
Text i fotografies de Pau Blanch i Fàbregas
pàgina 9
ACTES FESTIUS
25 ANYS DE GORI I FONTCALDA
El passat dissabte 10 de juliol a Gandesa en el marc de la trobada de gegants, es va ce lebrar e l XXV è A n i v e r s a r i d e l s gegants Gori i Fontcalda.
La parella fou construïda l’any 1986 a Móra d’Ebre de la mà de Cecilio Cardona. Tots dos representen uns pagesos amb vestits típics de la zona. Els seus noms venen donats pels dos patrons de la població; Sant Gregori d’Òstia i la Mare de Déu de la Fontcalda.
A la festa hi van participar els gegants de Móra d’Ebre, Móra la Nova, Amposta, Casc Antic de Barcelona, Plaça Sant Miquel de Tarragona, Sant Antoni de Montbrió del Camp, Sant Carles de la Ràpita, Xerta, Cervera i la colla “El Calçot” de Valls, a més de la co l la amf i t r iona , amb e ls homenatjats gegants Gori i Fontcalda, i els gegants Nous, en Freddie Mercury i la Montserrat Caballé, gegants manotes de motxilla.
La trobada es va desenvolupar amb normalitat pels carrers del centre de la vila, tot i la manca d’algunes colles geganteres en motiu de la manifestació al Cap i Casal; “Som una Nació. Nosaltres decidim”. Per això, algunes colles varen col·locar banderes als seus gegants, com és el cas de Cervera o l’Agrupació Musical “El Calçot” de Valls.
En arribar a la Plaça del Comerç, es va realitzar una
ballada de cada colla participant i, tot seguit, s’entregaren
e l s r e c o r d s commemoratius de
la XXVena trobada gegantera.
Per cloure la diada, com és habitual a la majoria de festes geganteres, es va
realitzar la ballada final de tots els
gegants assistents, a més d’un recolzament
emotiu a l’acte que es feia en aquells moments a Barcelona, amb la interpretació d’ “Els Segadors” per part de la colla de grallers de Gandesa.
Des d’aquestes línies volem felicitar a la colla de Gandesa per la bona organització de la festa i encoratjar-los a seguir endavant.
Per molts anys, Gori i Fontcalda! ■
EL MÓN GEGANTER Nº 69
Els gegants Gori i Fontcalda, que enguany celebren el seu 25è aniversari, ballant al final de la trobada junt amb els gegants nous del poble,
en Freddie Mercury i la Montserrat Caballé.
A dalt, els gegants de Montbrió, Valls i Amposta a la festa. A sota, els de Cerve-ra donant suport a la manifestació “Som una Nació. Nosaltres decidim ”
pàgina 10 EL MÓN GEGANTER Nº 69
ACTES FESTIUS
LA MERCÈ 2010: LA FESTA MAJOR MÉS GEGANTERA Enguany Barcelona ha viscut
unes Festes de la Mercè molt geganteres, més que mai. Dotze actes amb la participació de gegants i entremesos festius, van treure al carrer a un milió de persones i a mi-lers de participants.
UNA X MOSTRA DE GEGANTS DEL TOT ESPECIAL
La Festa Major del cap i casal escalfava motors un 12 de setembre de 2010 amb la inauguració de la X Mostra de Gegants de Barcelona, que enguany prenia un caire especial. En motiu del vint-i-cinquè aniversari de la Coordinadora de Geganters de Barcelona –entitat que organitza la major part dels actes geganters de la Mercè–, es va voler reunir per primera vegada a tots els gegants barcelonins. Presidint, els Gegants de la Ciutat, en Jaume i na Violant, els quals fa cent anys van ser declarats patrimoni de tots els nens i nenes barcelonins, a petició del poeta Joan Maragall.
Per tant, vam poder veure-hi els que any rere any ja hi són, a més d’altres que feia anys que la memòria col·lectiva havia oblidat o que mai hi havien participat. És el cas dels del Poble Espanyol, Vells de la Plaça Nova, la Carassa, les Tres Xemeneies, els Quasinans, el Carrer Vallespir, El Coll, Les Planes, la Roda, la UGT, dels FGC o de la Verneda. Per motius obvis d’espai, per encabir-hi les més de 120 figures exposades, la mostra es va dividir; les colles que sortirien per les Festes estaven, com sempre, al Pati Manning, mentre que la resta eren a La Casa dels Entremesos, que celebrava l’any de la recuperació.
També hi havia una presència singular, la d’en Frédéric Chopin i la George Sand, gegants catalano-polonesos, estrenats el juliol.
PRESENTACIÓ DELS CHOPIN
Precisament, com a preàmbul, tots dos van ser presentats el dimecres 22. A les sis, una cercavila amb la parella (portats pel Cos de Monitors de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya), i uns dels seus padrins, els Gegants de l’Agrupació, va sortir del Pati Manning, tot arribant-se fins al Palau de la Virreina, on els esperaven en Jaume I i la Violant, Gegants de la Ciutat, i que també far ien, excepcionalment, de padrins dels nouvinguts.
Un cop fetes les ballades de benvinguda, la cercavila enfilà la Rambla fins a l’Hotel Cuatro Naciones. Un cop allà, i en presència de l’Alcalde barceloní (el Sr. Jordi Hereu) i del Cònsol de Polònia a la ciutat, es va procedir a fer uns parlaments i destapar una placa commemorativa del fet que en Chopin i na Sand van hostatjar-se en la seva estada a Barcelona, camí de Mallorca, a l’hotel suara esmentat.
També es va presentar el ball propi de la parella, a partir d’una peça pròpia del compositor i coreografiada pel Cos de Monitors de l’Agrupació. Per acabar, els padrins entregaren uns records als apadrinats, així com pa i sal, com és tradició a Polònia.
COMENÇA LA FESTA!
La festa més t radic ional començà a les set tocades del dijous 23. Des del Palau de la Virreina, amb pell de gallina per part dels assistents, el Seguici Popular de Barcelona encarava la Rambla al ritme del Toc d’Inici o Cançó de Barcelona, interpretat, com mana el protocol, pels Ministrils del Camí Ral, formació de quaranta músics que només es reuneix per l’ocasió, un cop l’any.
Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
pàgina 11
ACTES FESTIUS
Ja a la Plaça Sant Jaume, i finalitzat el Pregó, enguany a càrrec de Joan Margarit, s’encetaren les Festes amb el Toc d’Inici, les danses i contrapassos de les figures més històriques de la ciutat.
Ja de negra nit, les colles geganteres de la ciutat es van disfressar i desfilaren pel centre de la ciutat, partint del Pati Manning, en el que és la Xambanga, una cercavila esbojarrada i festiva en què es va a divertir-se, sense els protocols de l’endemà. Tots els gegants barcelonins van dormir, com de costum, a l’Ajuntament, on els van rebre els Gegants de la Ciutat. El concurs de disfresses el va guanyar la colla de Sant Andreu, que anaven disfressats de monjos i monges. Altres colles disfressades eren; Sant Jaume, que “feien dissab-te”, Montbau que anaven d’indis, la Marina de pintors o els del Pi, que mostraven l’”espíritu navideño”.
MATÍ DE FESTA MAJOR
24 de setembre, Diada de la Mare de Déu de la Mercè. Ja de bon matí, els grallers despertaren als barcelonins amb el “Toc de Matinades”, com també ho feren els trabucaires. I els Gegants de la Ciutat amb els Capgrossos Macers, acompanyaren a les autoritats municipals a la Basílica de la Mercè, on tingué lloc l’ofici de Festa Major.
Mentrestant, a la Plaça Sant Jaume, cor de la ciutat, els gegants dels barris barcelonins dansen a la Mostra de Balls de Gegants i tot seguit té lloc la Passejada de Nans i Gegants, un dels actes més antics; és el que es coneix com el Matí Gegant. I, acabada la Missa, el Seguici Popular acompanya a les autoritats fins a l’Ajuntament on té lloc la Dansa de l’Àliga i el Ball dels Gegants de la Ciutat, els moments
més solemnes de la festa.
LA CAVALCADA MÉS MUSICAL
En motiu de l’Any Chopin, la Cavalcada de la Mercè, la cercavila més gran i colorida de totes les que es fan i es desfan, i acte central de les Festes, va homenatjar la música. Acompanyant al centenar de gegants barcelonins, hi havia gegants músics, bandes simfòni-ques, grups de música popular,... que van convertir la “CavalBanda” en la més moguda de totes. Cal destacar també la nova porta de la Cavalcada -que va obrir l’Alcalde-, el bloc dedicat a Joan Maragall i el fet que, la melodia més representativa de la ciutat, el “Toc d’Inici”, va ser interpretada excepcionalment pels Ministrils del Camí Ral durant tot el recorregut, acompanyant al Seguici Popular.
FI DE FESTA INÈDIT
I diumenge 26 hi va haver el gran fi de festa: per començar la tarda, gegants d’arreu del país que celebren aniversaris, encapçalats pels de la Ciutat, l’Agrupació, les Merid ionals i e l CIAG, van participar en l’acte central de l’Any Geganter 2010. Hi eren presents també altres coordinadores, com ara Ciutat Vella, el Baix Llobregat, l’Anoia o les Illes Balears.
Per acabar, els gegants de la Ciutat van iniciar una nova tradició: el Toc a plegar. Junt amb els C a p g r o s s o s M a c e r s i e l s f lab io la i res “E ls Perd igo ts ” , acompanyats per una multitud de nens i famílies, desfilaren pel barri gòtic, fins a casa seva, el Palau de la Virreina. Allí, al ritme de la “Contradansa dels gegants de Barcelona”, entre aplaudiments i enyorança, tots es van acomiadar d’en Jaume i na Violant, i de la Mercè, fins l’any vinent.■
EL MÓN GEGANTER Nº 69
pàgina 12 EL MÓN GEGANTER Nº 69
ACTES FESTIUS Text de “Geganter del Maresme” i fotografies dels Geganters de Sant Vicenç de Montalt
Aquest podria ser una mica el lema o la conclusió final de la 20ª Trobada de Gegants del Maresme. Fa 20 anys que es va fer la primera Trobada Comarcal, en fa 20 que es va elegir la primera pubilla (Mercè de Sant Pol) i en fa 20 que parlem de Coordinadora de Geganters del Maresme. Badalona, malgrat no estar estrictament dins els límits geogrà-fics de la comarca del Maresme, fa 17 anys que està col·laborant amb la Coordinadora. És per això que enguany ha organitzat la 20ª Trobada de Gegants del Mares-me. Una trobada que de bon matí havia començat d’allò més bé amb tots els preparatius i inclús la gran plantada al passeig de la Rambla és pogué realitzar. No obstant, les primeres gotes no es trigaren a fer notar. Estímul reacció. La primera reacció era prou evident. Tots els gegants amb plàstics i sota bal-cons del passeig. Malgrat la espe-ra de mitja hora els camions i re-molcs no trigaren a arribar per en-dur-se els gegants. Però la festa no s’havia suspès! Tot es va tras-lladar en un poliesportiu badaloní on es pogueren celebrar tots els actes centrals de la festa.
Ball dels Gegantons, Capgros-
sos i Gegants de l'Agrupació. Par-laments del Regidor de Cultura, del Cap de Colla de Geganters de Badalona i també del President de l'Agrupació. Després de tots els parlaments toca un dels moments més emotius: la realització de la Dansa del Maresme. Aquest cop a la dansa hi van participar 26 ge-gants: Badalona (com a amfitrions al mig), Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tordera, Dosrius, Teià, Escola El Turó de Mataró, Iluro de Mataró, Palafolls i Santa Coloma de Gramanet (aquests dos últims d'especial èmfasi ja que era el primer cop que feien el ball).
Finalment, va arribar el mo-ment culminant amb la elecció de la nova pubilla 2010-11. Des de les grades sortí una àguila que es diposità a les mans d'un noi que
estava a baix de tot. L'àliga duia el veredicte. El veredicte fou dit, per part del Regidor de Cultura als capgrossos que, per tal d’elegir la nova pubilla, dansaren al voltant de les candidates tot aturant-se davant de... la Minerva de Sant Andreu de Llavaneres!
Amb la Minerva de Llavaneres es tanca una etapa al Maresme. Sant Andreu de Llavaneres va ser el primer municipi que va organitzar la Trobada de Gegants del Maresme l'any 1991. Així doncs, després de tants anys la Minerva ha estat Pubilla del Maresme. D'aquesta manera qui sap el que passarà en aquesta nova etapa del Maresme...■
La proclamació de la Minerva de Sant Andreu de Llavaneres com a pubilla i moment en què se li imposa la banda.
L’àguila que duia el veredicte final sobre qui seria la Pubilla 2010-11.
ENTRE AIGUA I FESTA, BADALONA ACOMIADA UNA ETAPA DEL MARESME
20 TROBADES DEL MARESME, 20 ANYS DE COORDINADORA I 20 PUBILLES!
PRESÈNCIA GEGANTERA AL PALLARS SOBIRÀ (1987-2007)
La comarca del Pallars Sobirà conforma un territori que s’estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins a la localitat d’Alòs d’Isil, seguint el curs fluvial de la Noguera Pallaresa.
Cal avançar que en el present treball obviarem parlar de gegants particulars, d’escoles i de grups d’esplai i ens cenyirem només als gegants representatius de cada poble o comunitat veïnal, siguin o no de titularitat municipal.
UN GEGANT PRIMIGENI, JA DESAPAREGUT
El primer gegant del qual es té constància és el de Montardit de Dalt, i pertanyia a un col·lectiu d’animació i espectacles de carrer que duia el nom de Crisol, amb seu a l’edifici del Molí de la Mola de la localitat esmentada, la qual pertany al municipi de Sort, la capital de la comarca. Si ens remetem concretament al mes d’agost de l’any 1987, trobem que el grup Crisol va ser convidat a la trobada de gegants de la Seu d’Urgell i, en no disposar els seus membres d’una figura pròpia que els representés, decidiren tirar endavant, tot i que amb presses i a corre-cuita, la construcció d’un gegant; aquest va ser fet amb materials lleugers i que poguessin permetre una intervenció ràpida: el porexpan i el làtex. El van batejar amb el nom d’Atlant , tot inspirant-se en el cèlebre poema èpic L’Atlàntida, de mossèn Cinto Verdaguer. A banda de la seva sort ida a la Seu, aquest personatge no va fer cap més aparició pública i fou desat a les dependències de La Mola; i quan el grup es dissolgué passà a un magatzem de Sort, d’on, segons
hem pogut saber, fou rescatat novament per acabar anant a parar a la deixalleria municipal, cap allà l’any 2005.
Així fou com aquell gegant, a més d’esdevenir el primer gegant conegut del Pallars Sobirà, va ser també el primer a desaparèixer.
ARRIBEN ELS GEGANTS DE SORT
Calgué que passessin deu anys per tal que la capital de la comarca nordpallaresa, Sort, pogués disposar, per pr imera vegada, d’una desitjada parella de gegants que durant una colla d’anys havien reclamat els seus habitants.
Els personatges escollits per representar la vila foren Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia i de Làscaris, tot i que en la seva presentació al poble -a la qual tinguérem el goig d’assistir- el dia 1 d’agost del 1997, foren batejats amb els noms d’Arnau Roger I i Làscaris de Grècia. Representen
els comtes del Pallars, essent Làscara la segona esposa del comte i a qui li donà tres filles: Sibil·la, Beatriu i Violant. Foren obrats per l’artista granollerina Helena Martínez-Arbiol, establerta, amb taller propi, a Sant Pere de Vilamajor i els materials emprats en la seva construcció foren la fibra de vidre i el polièster. Els vestits van ser cosits per dones del poble i, per a l’acte de presentació de la parella foren escollits dos vilatans: Josep Colom i Núria Garcia Quera, com els encarregats de dur a terme la narració de la vida d’aquells dos personatges pirinencs.
Per acabar aquesta referència als gegants sortencs, ens plau reproduir uns poemes que els va dedicar la poetessa pallaresa Concepció G. Maluquer i que foren llegits pel Josep i la Núria el dia del bateig dels gegants:
El gegant Atlant que tenia el grup Crisol de Montardit de Dalt.
pàgina 13 EL MÓN GEGANTER Nº 69
REPORTATGE Text de Jordi Miralles Jonch i fotografies de l’Arxiu Ferragut
1 d’agost de 1997 - L’Arnau Roger I i la Làscara, durant la seva presentació.
pàgina 14 EL MÓN GEGANTER Nº 69
REPORTATGE
SET GEGANTONS PER A BERNUI
Passats només tres anys des de l’estrena dels gegants de la capital, un altre nucli pertanyent a ella, Bernui, contribuí a enriquir la nòmina de peces gegantines quan, el 15 d’agost del 2000, festa patronal, foren presentats ni més ni menys que set gegantons que havien estat fets al taller Traç del barri barceloní de Sarrià. Cal dir que des de la festa major del 1998 s’ha pogut anar celebrant l ’ a n o m e n ad a “ B a l l a d a d e gegantons”, la qual té lloc en
finalitzar la missa del dia 15; aquest acte es deu a la lloable iniciativa de la professora barcelonina Mercè Figueras i dels membres de l’Associació de veïns i estiuejants de Bernui.
En les primeres ballades -anys 1998 i 99- hi participaren el gegantó Traçut, de l’esmentat taller Traç, amb sis gegantons més del mateix obrador; i fou a l’empara d’aquestes actuacions, precisament, que els responsables de l’esmentat centre, conjuntament amb els veïns del poble, es decidiren a impulsar la construcció
de set gegantons que fossin propis de Bernui.
D ’ a q u e s t a manera, sorgiren les peces següents: una família, composta de pare, mare i filla; tres animals de granja -ovella, vaca i gallina- i un d imon i que completa el grup.
E l s t r e s gegantons que es coneixen com la família van rebre els noms de Sebastià i Maria, els pares, noms
corresponents als dels patrons de Bernui, mentre que a la filla se li donà el nom de Concepció. La gallina Moronada, la vaca Esquirol i l’ovella Coloma són els noms que reberen els tres animalons i pel que fa al dimoni, aquest el batejaren amb el nom de Tamarro.
Actualment, els gegantons de Bernui continuen fidels a la seva cita anual, cada 15 d’agost, per fer la seva ja tradicional ballada.
“Arnau Roger cavalca i escurça les dreceres,
saltant per sots i marges i abruptes roquerars;
creuant l’escuma blanca dels rius i torrenteres
que el Pirineu aboca a les terres del Pallars”
“Làscaris té els ulls blaus com l’ampla mar llatina
un blau emmirallat d’oliva i atzavara;
i porta inquietuds d’onada i de gavina
dins l’àmbit més pregon de la pupil·la clara”
“Que Déu sigui amb vós, gentil princesa;
benvinguda sigueu a casa nostra.
Sort us somriu. Mireu-la, estesa
com un mantell de càlida bellesa
als vostres peus gentils avui se us mostra”.
Ballada dels gegantons, un 15 d’agost. La família gegantera de Bernui és rica i variada.
Els gegants de Sort davant l’església.
DE SABADELL A GERRI DE LA SAL
Només un any més tard, el 15 d’agost del 2001, per la festa major, en el marc de la qual s’escenifica l’anomenat ball de la Morisca, foren presentats a Gerri de la Sal, vila pertanyent a l’actual municipi de Baix Pallars, els dos gegants moriscaires: en Feliu i na
Maria Salut. El ball de la morisca té el seu origen en la invasió que patí el poble per part dels sarraïns; l’executa només una parella i es balla sempre per la festa de la Marededéu d’agost.
Pel que fa als gegants tenen el segell de l’escultor modernista Lambert Escaler i, per tant, són sortits de l’obrador barceloní “El Ingenio”; no cal dir que són molt més antics, els més vells, de llarg, de tota la comarca, atès que daten de l’any 1929. Corresponen a la
parella original dels gegants anomenats els Avis, de Sabadell, ja que els que surten actualment a les festes sabadellenques són unes rèpliques, construïdes per Jordi Grau al seu taller El Drac Petit, de Terrassa, l’any 1993. El motiu que féu decidir als sabadellencs a servir-se d’unes còpies dels seus gegants més
antics, no fou altre que l’elevat pes d’aquelles figures originals i aleshores aquestes romangueren e n u n l a m e n t a b l e o b l i t , arraconades en una de les dependències municipals de la ciutat vallesana. Inexplicablement, al nostre entendre, i tenint en compte la seva antigor i la indubtable vàlua artística de la que poden presumir, no van anar a parar al Museu de la Ciutat, com hauria estat el més plausible. Fou llavors, cap a la fi del segle passat,
quan un empleat de l’Ajuntament de Sabadell, que estiuejava a Gerri, en veure els gegants mal guardats en aquell indret, es decidí a formular una petició per tal de poder adquirir-los per al seu poble de segona residència. Un cop aconseguit el seu propòsit, i després d’una acurada restauració a càrrec d’una artista afincada en
aquella bonica vila medieval, abillats amb una nova vestimenta que recorda la dels dansaires del ball de la Morisca i que fou confeccionada per dones de l’Associació Cultural de Gerri, encapçalades per l’entusiasta Conxita Sauquet, van poder ser presentats els gegants, aquell 15 d’agost, tot coincidint amb el pregó d’obertura de les festes.
Els gegants de Gerri amb la indumentària vella.
pàgina 15 EL MÓN GEGANTER Nº 69
REPORTATGE
Amb els nous vestits, estrenats el 2008.
pàgina 16 EL MÓN GEGANTER Nº 69
REPORTATGE
Cal fer notar també, que pertanyen a l’esmentada Associa-ció Cultural i que el 15 d’agost del 2008 els fou renovada la indumentària, igualment a càrrec de les seves dones, i també que els van incorporar, a més, braços i mans de nova factura, treballades per la veïna Carmen de la Morena. Així doncs, continua viva la tradició de veure ballar els gegants pels carrers de Gerri de la Sal -i ara, més mudats que mai- durant la festa major d’estiu.
I LA SORPRESA, A TORNAFORT
Per acabar aquest recull de gegants nordpallaresos, només ens resta esmentar el cas, localitzat a través de la xarxa, dels gegants de l ’EMD (ent i tat municipal descentralitzada) de Tornafort, un bonic i assolellat llogaret que pertany al municipi de
Soriguera, els quals, tot i que no eren pròpiament gegants portats com a tals, si que eren considerats com els gegants del poble, segons els seus convilatans; i ben cofois que n’estaven. Van ser batejats durant la festa major d’estiu del 2007 i tingueren una presència molt efímera, car només van durar un parell de festes majors (fins al 2008) . Eren unes f igures estàtiques, compostes bàsicament de palla i adornades amb sengles vestimentes; ell, amb camisa i pantalons, i ella, amb uns tirants i faldilla.
Se’ls imposaren els noms de Ventura i Coloma i la iniciativa partí de tot el veïnat, especialment de la Núria Garcia i Quera, l’alcaldessa del petit vilatge que, com ja hem vist, ja havia estat una de les persones encarregades de
fer la presentació dels gegants de Sort, deu anys abans i, per tant, una persona de d i la tada experiència en aquests afers i en el camp de la cultura popular.
Segons explica la mateixa Núria, el seu padrí fou un dels impulsors, als anys seixanta, de la recuperació dels gegants del Pi, de Ba rce lona ; més ta rd , esdevingué el tresorer de la colla gegantera encarregada de dur-los; i és precisament per mor d’aquesta condició, que es pot arribar a entendre que, en cada sortida que feien, es personessin a casa de la Núr ia tota una munió de geganters, músics, flabiolaires, etc..., per la qual cosa no és estrany que hagi respirat, des de ben menuda, un ambient de festa i de tradició.■
Les originals figures “gegants” de Tornafort, en Ventura i na Coloma.
REPORTATGE
EL MÓN GEGANTER Nº 69 pàgina 17
Text de Pau Tomàs Ramis i fotografies de Maria del Mar Bibiloni
És coneguda la dèria gegante-ra que es visqué a l´illa de Mallor-ca fa alguns anys, dèria que ha permès que gegants i caparrots enveeixin els carrers i les places a les nostres festes. El ritme d´estrenes ha minvat però ni molt manco s´ha aturat. El fet és que s´han portat a terme diversos pro-jectes a punts concrets de l´illa relacionats amb el món geganter que són del tot lloables i d´agrair.
Si bé a Catalunya el fenòmen del gegant-escola és una manifes-tació estesa i normalitzada, a Ma-llorca són escasos els centres es-colars que han inclòs entre els seus projectes la construcció de gegants.
Aquest va ser el cas del Col.legi Pedro Poveda de Pal-ma. Durant el curs escolar 2008-09 els infants de l´aula d´Educació Infantil de 4 anys feren una visita a Alaró. Allà els alumnes pogueren veure els dos imponents gegants alaroners, en Cabrit i en Bas-sa, fets per Kake Portas al 2000. La impressió que causa-ren entre els infants aquelles dues superbes figures provocà que la tutora del grup, na Maria del Mar Bibiloni, i a partir dels interessos del nins i nines de l´aula, poses en funcionament un projecte per construir dos gegants per l´escola.
Com a primera passa del pro-jecte es cercà la col.laboració i implicació dels pares. La tasca per clarificar suports i coordinacions entre els diversos agents que parti-ciparien facilitaria la tasca i perme-tria que els infants visquessin el procés de construcció dels ge-gants d´una manera natural.
La idea inicial era construir un únic gegant, però com que els in-fants no es posaven d´acord de que o a qui havien de representar, es decidí que se’n construirien dos; una princesa i un pirata. Seri-en na Rosa i en Bernat, noms es-collits per votació. Es feu l’estructura interna de ferro, tasca de la que s’encarregà la pròpia tutora. A l´estructura metàl.lica se li afegiren unes rodes per facilitar que els propis infants poguessin manejar les figures, ja que en defi-nitiva ells, els nins i nines de l´aula de 4 anys, eren els autèntics pro-
tagonistes del procés. I de fet ells foren els que s’encarregaren de construir els caps, els braços i els complements amb material reci-clat i reutilitzat; pasta de paper, fimo, teles, fusta, corda…
Els pares també participaren activament a l´activitat, que es perllongà durant quatre mesos, confeccionant els vestits dels gegants a partir de teles obtingu-des de cortines i altres troços de roba.
Un cop els gegants estaren acabats i el projecte a punt de fina-litzar encara quedava un dels mo-ments més emotius del procés; el bateig. És convidaren a l´escola els gegants de Santa Eugènia, en Bernat i n´Eugènia, fets al 2007 per Ramon Aumedes, que foren els encarregats de fer de padrins a l´acte en que oficialment es dona-ven per estrenats els dos gegants de l´escola Pedro Poveda.
Els infants treballant amb la pasta de paper.
A L’ESCOLA TAMBÉ ES TREBALLEN ELS GEGANTS UNA EXPERIÈNCIA AL COL·LEGI PEDRO POVEDA DE PALMA
Els infants treballant amb la pasta de paper.
pàgina 18 EL MÓN GEGANTER Nº 69
REPORTATGE
Un cop estrenats, amb una gran festa, en Bernat i na Rosa, que feien tres metres i mig i només pesaven 4 quilos cada un, foren instal.lats a l´entrada de l´escola i el curs següent passaren a “residir” al porxo del centre, on la pluja i el vent, desgraciadament, els ha fet malbé i els ha deixat bastant deteriorats.
El que a altres indrets pot es-ser un fet més o manco habitual i comú, fer un gegants-escola, a Mallorca és un fet destacable per escàs i poc freqüent. Hi ha altres centres que també han inclòs en-tre les activitats educatives la construcció de gegants; el C.P. Montaura de Mancor de la Vall, l´APIMA del Col.legi Sant Vicenç de Paül de Manacor, el C.P. Felip Bauçà de Palma, l´AMPA del C.P. Sant Batomeu d´Alaró o els alum-nes de batxillerat artístic de l´Institut de Manacor, i per ventura
algun altre que ara mateix desco-neixo, que mereixen el reconeixe-ment per haver inclòs als seus pro-jectes educatius una part de la nostra cultura popular, darrera-ment ben viscuda i sentida.
Les imatges que acompanyen a aquest article han estat cedi-des per Maria del Mar Bibiloni i reflecteixen molt millor que les pa-raules el procés d´elaboració d´aquests
dos gegants i del que significa per una aula o per tot un centre esco-lar la construcció de dues figures d´aquest tipus.■
*Bibliografia per aprofundir en el tema del tractament de la cultura popular i tradicional a l´escola, en-focada cap als gegants i la festa gegantera:
TOMÀS RAMIS, Pau; La cultura popular a l´escola. Consell de Ma-llorca, Departament de Cultura i Patrimoni. Palma, 2009.
Acabant de fer uns darrers retocs a la corona de na Rosa. Vestint l’estructura de na Rosa.
Els gegants ja totalment acabats, el dia de l’estrena, i a punt de ser apadrinats pels amics de Santa Eugènia.
EL MÓN GEGANTER Nº 69 pàgina 19
BREUS RESSENYES Text i fotografies d’en Xavier Pinyol
UN FRARE PER L’HOSPITALET DE L’INFANT
El dia 15 d'agost passat,va ser estrenat a l'Hospitalet de l'Infant, un gegantó que porta per nom Frare Celestí. Va ser apadrinat pels gegants de Duesaigües; “els Cubanitos” i pels de Mont-roig del Camp, “Pitot i Pitota”.
Va ser construït per Joan Miró de La Serra d'Almos i les seves característiques són: Alçada: 2,30 metres, Pes: 25 quilos (segons membres de la colla) .
Desprès de la festa de presentació va tenir lloc un cercavila amb totes les colles acompanyants com Reus, Passeig de les Palmeres de Tarragona o Almoster.
Text d’en Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
TROBADA ESTIVAL DE GEGANTS A CORNUDELLA
Cornudella del Montsant va viure el diumenge 22 d’agost passat una nova edició de la seva festa gegantera anual.
Els amfitrions, l’Hereu, la Pubilla i el Noi de la colla, acompa-nyats pel gegantó Epi, junt amb els veïns de Siurana, van presi-dir la cercavila que animà els carrers i places del poble.
Hi van prendre part els gegants de Móra la Nova, Les Borges Blanques, Tàrrega, El Carme de Tàrrega, Alforja, Almoster, La Riba, La Canonja, Baix Marquès de Falset, La Riera de Gaià, Terra Nostra de Poboleda, l’Arbolí, Vimbodí, La Selva del Camp, Vilanova de Bellpuig, Vinyols i els Arcs, Plaça Sant Miquel de Tarragona i Porrera.
Text i fotografies de Ramon Prats, dels Geganters de Cervera
ARBECA JA TÉ GEGANTS
El divendres 13 d'agost a la vila d'Arbeca (Lleida), va tenir lloc el ba-teig de dos gegantons que identifiquen el poblat iber trobat a les exca-vacions fetes a "Vilars d'Arbeca".
La parella representa dos ibers -una deesa i un guerrer-, i se'ls ha ba-tejat amb els noms de "Vilarkina i Zakus", respectivament.
Els nous gegants han estat apadrinats pels gegants de Cervera i són obra d'un artista romanès que viu a aquesta localitat.
Les figures han estat rebudes per la població amb alegria, tot i que de moment, no tenen previst fer cap sortida
EL MÓN GEGANTER Nº 69
BREUS RESSENYES Text d’en Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
TROBADA DE GEGANTS A LES CORTS 2010
El dissabte 2 d’octubre per la tarda, el barceloní districte de Les Corts va iniciar la seva Festa Major, que honora a la Mare de Déu del Roser.
Com és tradició des de fa gairebé vint-i-cinc anys, les festes s’iniciaren amb el Pregó de Festa Major i la Trobada de Gegants, que començà al Pedralbes Centre.
A la XXIII Trobada de Gegants hi van participar el Griu de Barcelona i els gegants del Mundo Deportivo, l’Avi del Barça del Nou Camp, els gegants i coloms de Sant Andreu de Palomar, els gegants de Corbera, Delta del Prat i Sant Jaume Apòstol. A més dels amfitrions: els gegants de Les Corts, en Jaume II el Just i l’Elisenda de Montcada. Enguany, la parella han presentat les seves rèpliques, excepte el cap d’en Jaume II que ja estava duplicat des del 1995. Les còpies han estat fetes al Taller El Drac Petit de Terrassa. Els vestits, també són nous, tot i que segueixen fidelment el model anterior.
A mitja cercavila, les colles es van arribar fins a la Seu del Districte, on van escoltar el Pregó. Tot seguit, els gegants de Les Corts van fer el seu ball propi, composició de Xavier Muixench.
pàgina 20
EL MÓN GEGANTER Nº 69 pàgina 21
BREUS RESSENYES Text i fotografies d’Oscar Nos Bueno
ELS GEGANTS I CABUTS DE PENÍSCOLA OBREN LES FESTES PATRONALS
Com tots els anys, els gegants i cabuts de Peníscola van ser els protagonistes de l'inici de les Festes Patronals en honor a la Verge de l'Ermitana. Com ja ve sent de costum, a les 19 h. la reina i dames de l'any anterior van disparar el coet anunciador de l'inici de les festes, i de l'acomiadament del seu regnat festiu.
Acte seguit, de l'Ajuntament vell van sortir tots els cabuts de Peníscola, als quals darrere se’ls van afegir els gegants Jaumet i Carmeta.
Acompanyaven musicalment la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Benicarló, que tots junts arrancaren la cercavila sortint de dins de la fortalesa del Castell de Peníscola, per a finalitzar al recentment inaugurat Centre Sociocultural, just enfront de l'Ullal de l'Estany, un paratge natural molt important d'aquesta ciutat tan turística.
Text d’en Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
SANT FOST PRESENTA ELS SEUS NOUS GEGANTS
En aquest any ben ple d’estrenes geganteres (la febre no para de créixer), el passat dilluns 26 de juliol, i com a clausura de la Festa Major de Sant Fost de Campsentelles, es van estrenar els nous gegants de la població.
En Faust i la Marina, fets pel Taller Ventura i Hosta, van ser apadrinats pels gegants nous de Mollet; en Mir de Mollet i la Guillema de Manlleu.
La parella, ve a omplir el buit que fa uns anys van deixar en Miquel i la Quimeta, gegants estrenats el 5 de gener de 1997 i fets pel Taller Sarandaca, i que actualment estan abandonats. A veure si junt amb els nous gegants, algun dia podem tornar a veure desfilar els vells. De moment, donem la benvinguda al Faust i la Marina.
EL MÓN GEGANTER Nº 69 pàgina 22
BREUS RESSENYES Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
TROBADA DE GEGANTS A SANT CELONI 2010
El passat dissabte 4 de setembre, en Martí i la Maria del Puig, gegants de Sant Celoni, van celebrar una nova edició de la seva trobada gegantera. Després d’haver fet una bona part del Camí de Santiago aquest any jubilar 2010, i amb les piles carregades, els gegants ens van fer gaudir per la seva Festa Major, una eterna lluita entre els Montsenys i els Montnegres.
Els participants a la trobada van ser els gegants de la Batllòria, d’Hostalric, de Gualba, de Vallgorguina, de Riudellots de la Selva, de Barberà del Vallès, del Carrer de la Riera de Vic, de Vilafranca de Conflent (Catalunya Nord) i de Llucmajor (Mallorca), a més dels amfi-trions, els gegants de Sant Celoni.
Cal destacar la presència dels gegants de Gualba, que recentment han estat recuperats per la nova colla gegantera. El Bruixot Coix i la Goja, que havien estat cedits als Geganters de Vallgorguina, han estat retornats a la seva vila natal, un cop s’ha recuperat la colla gegantera.
Des d’aquestes línies, ens resta felicitar a la colla gegantera amfitriona per la seva afició gegantera i encoratjar-los a tirar endavant.
Text i fotografies d’en Xevier Blancafort
VIC ADOBER
El gegant que us presentem és nou, és en Quel l'adober.
És un gegant propietat del Gremi d'Adobers de Vic i estarà esposat al Museu de la Pell de la Ciutat dels Sants.
Construït al Tallers Gabins de Torelló i estrenat el passat 28 d'agost de 2010, va ser apadrinat pels gegants de Vic i per el Tonet el Blanquer d’Igualada. Ja ha realitzat algunes sortides, com ara la passada IV Fira del Món Geganter, a Calella.
Serà portat per la colla de la Ciutat de Vic, la qual es farà càrrec d’algunes sortides.
pàgina 23 EL MÓN GEGANTER Nº 69
1
4
LES VOSTRES FOTOGRAF I ES
2
3
5
1– La Bonica i el Bonic, gegants de Torà que simbolitzen l’antiga tradició de carnestoltes, prou arrelada a la població de la Segarra. Ambdós ge-gants representen la burgesia catalana i són la contraposició al Brut i la Bruta, els altres gegants de la festa. - Josep Maria Martínez 2– El gegantó Trapella de la colla de Moià, preparat per a una cercavila. A la imatge veiem com és l’estructura de la figura. - Meritxell Royuela 3– El drac Hydracus de Jesús (Tortosa) representa el riu Ebre. Degut a això té una forma serpentejant, com de serp. A més a més, l’element té set caps, un menjat per l’altre. A la foto en veiem tres. - Dolors Sans 4– Capgròs que representa una nena i que acompanya als gegants “Els Tres Savis Prudents dels Piteus” de Sant Llorenç de Morunys - Lluís Serra Sala 5– Els gegants de Morella, al País Valencià, representen una parella de Senyors i una de Negres, i surten a passejar especialment a les festes del Sexenni de Morella. - Jordi Beltran
PASSATEMPS
pàgina 24 EL MÓN GEGANTER Nº 69
QUI ÉS QUI??? Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova! Cada mes aquest joc anirà sobre un indret diferent. Aquest mes toca...
ENDEVINA, ENDEVINALLA Aquest mes us toca esbrinar d’on són les dues parelles de gegants que veiem a la dreta. Com veieu, s’assemblen molt. Una és del Baix Llobre-gat i l’altra del Gironès. Pista; les dues parelles van ser fetes a la botiga barcelonina “El Ingenio” i són extretes del típic motlle.
1 2 3
4 5 6
OSONA:
A - CANTONIGRÒS: Toni i Margarida B - CENTELLES: Perot i Coloma C - MANLLEU - ESCOLA EL CARME: Martí i Violeta D - OLOST: Perot Rocaguinarda i Mercè de Pecanins E - TONA: Josep, el Noi de Tona i Montserrat F - TORELLÓ: Rei Moro de Mallorca i Pubilla de Puigbacó (Vells) G - VIC: Comte i Comtessa d’Osona
SOLUCIÓ AL NÚMERO ANTERIOR
QUI ÉS QUI???
A - CAPÇANES (Trampa)
B - CORNUDELLA (1)
C - FALSET (5)
D - GRATALLOPS (4)
E - POBOLEDA (3)
F - PORRERA (2)
G - SIURANA (6)
ENDEVINA, ENDEVINALLA
Els gegants de l’esquerra són els de Mancor de la Vall i els de la dreta són els de Manacor.
EL MES QUE VÉ …
BALLADA DE GEGANTS HISTÒRICS A SANTA MARIA DEL
MAR
TROBADA A LA GRANADA, PASSADA PER AIGUA
TROBADA GEGANTERA A MOLINS DE REI
10 ANYS D’EN MIQUELET ES SALERO DE MAÓ
Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter