7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

1/8

-D E LA TERRA litat de lo qlle passa, salv an t se mp re excepcionshonroses, rccau en la deso rientac ib d e les classesLA QUEST16 DE LES que poseeixen la direccib, encara que sigui a pre-ESCOLES PBLIQUES cari.Nosaltres no'ns exoliauem com no s'ha ates a la

......................................................................................................................................i '50e s ~ ~ ~ ~ p c l ~ :tes. ilenp i E PORSentim al escriu re aq ues tes ratlles, I1acumulacibd'una serie de d iverso s sentiments, trasumpte d e tots

aquells que parlen a la consciencia i que floreixenals llavis dels tots els torroellencs que fan honor

i

. ~ . .qes:iS de dota r dcEsco les a To rroella; e s que pernosaltres, com per tota la gent que esperitualment16 solvencia, el prob lema escolar e s fonament detota la vida social, i s'ha de resoldre costi lo quecosti.

............................................... .......................................................................................................1 A np I i i Nm. 15 i: TORROELLA DE MONTGR~ aer ' Agost de 1915 ............................................... ................................................................................................ ....................................-

Un nmero:I0 cts.

an el nom que porten. Com volen qu e'ls nois aprofitin en e ls se us estu-Son aquestos Xntiments d'indignacib i de verga- dis, si no senten aq uella veneraci, aquell amor qu enya alhora; d'indignacib devant de I'abandb dels ]'Escola dell insp irar ? Com volen qu e sentin aq ues tinteressos coinunals de la cosa pblica per part de afecte per I'escola, si aquesta no'ls hi ofereix msles perso nes qu e administren el nostr e municipi, que inconloditats? Co m volen que'ls nostres pro-qu e des de fa .temps venen demostrant un gran fessors prblics, dels que Torroella se'n deu sentiroblit, una culpable deixadesa i un descuid imper- org ullosa I,cr el seu zel i per la seva in!el.ligencia,donable. De vergonya, al Pensar qu e sob re nosal-. puguin obrar am b amplitut, i amb mis eficacia, sitres pesa I'estigma op robi s de la nianca d e civis- estj n manc;lts d e la protecci6 de les Autoritats 10-me, de I'incultura i de I'indiferencia. cals, que ignorant la seva responsabilitat, els aban-Vergony a devem sentir tots al ve ure qlle tot un donen i e l s I l i neguen.els medis indispensabres?pob le cons ent en tenir unes Esco les Pbliques, en Quin trist concepte haurn forniat de nosaltresun estat indescriptible; brutes, m iserables, ru inose s, tots quants llagin vist liestat de les nostres escoles!sens e condicions de cap mena, sen se la llum i la Quin trist concepte haurem de formular nosa ltresventilaci6 precises, sense un lloc d'esbarjo per a 'Is de nosaltres mateixos, si no poseln un remi rpidnostres fills. Unes Escoles on aq uests s'agombolen, i efjcaq, an ,s ,rials qrlecns veneri a sobre!viuen apretats i sentelt. un fistic instintiu per aquell la n l l l i 1 1 ; ~prou. EI poble de Torioella es honrat

. lloc que tindria que fer les seves delicies. Vergo- i conscien!; ell cansat d e lluites politiques estrils,nYa Per un poble que Pertnet q ue' lsse us fills siguin vol ipi~~relc realitats, no de promeses, i vol quetractats amb aital abs; vergonya per un poble que aquestes rc i~iitats atisfacin eis se us possibles i le sno sa b exigir dels seu s representants, d'aquells ho- necessitats.me s qu e ha elegit, el cumpliment del d eur e ms EI poble de Torroella honrat i conscient, vol ser. .elemental de correspondencia, d'atendre a que tots constructi~t; l poble de Torroella s a b r i exigir, siels ciutadans-i m i s encara els intants-puguin es precis, pcrque el poble de Torroella es un pobleviure d'una manera adequada i digne del home i digne.del ciutad. , . . El poble de T orro ella sa b inspirar-se en unaAvui que'l problema de 14ensenyanpa,es el que gran corrent d'amor. Amor per aquesta vila, que la,preocupa fondament an els homes ms eminents; vol rica i ~noderna .Aln oran el concepte que vo lavu i qu e tots els organismes qu e tenen consciencia. . se tingui de s i mateix. Amor a I'ensenyanqa i a 'lade la seva missia, se proposen com a obligacid pri- cultura, bast: primafia d e civ i l ta t v i d a forta. *hoi.mordial el millorar en lo possible lescondicions en an els infar l ts que vol que s iguinholnes - t i l s , queque ' 'ensenyanca es i procuren dotar les Es- se vegill tractats com 'se mereiren els f i l l s decoles de totes les ventatges higiiniqu es i d e como- les seves entranyes.ditat, i faciliten an els professors lots e ls medis Amb seny i prudencia que'ls nostr es administra-adequats ii son millor procedir, el. fet q u e succe eix dors vagin a la resolui6 del prob lema de les ES - '5'T oii de lia de nio itia un gran'retrassament, qu e d e coles Pbliques. Sino bri;+es dels 'nois i ' noi&;Be; col.lectiu,'serb un'indici 'faai'ue'lis faria ' sos - $no fots el$ . ilatans., - tiriar&i qu'e" fer vaid;t ' els

-. ~ i ~ a ~ a m ~ t ~ n a & $ n ' fla &j6sibl& e&mpbib' delf;b;itre",b;biei P , ~--'volem :cbii8iderai-hii -;iij;is,..

7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

2/8

NOUCENTISMEAlguns lectors ja han sospifaf que nosalfres

aniivem a consfifuirun nou parfif; es ms; com\que no estimem el renec icreiem amb la jo ven -fuf i la ciencia modernssimes en el valor relli-gis, aquesf parfif diuen que es de drefa; i en-cara molt ms; com que veiem i confessem Pe-ficacia del Crisfianiime en Pacci social, se'nsha fifilaf de carlistes.

Alabat sia Deu. Hi ha molfes gents que pre-nen el rabe per les fulles i confonen el sol ambun pB de munici. Son els que creuen que fotbon cafalanisfa ha de porfar barrefina, que fotconseqent republic ha de fumar calinque-nyos i fot caracferifzafmodemisfa ha de portarels cabells llarcs.

Nosalfres,perb, com haurd observaf la per-sona reffexivsque sab de bona tinfa que no tot10 del mon es auserda i que la ment de la jo-venfufsana i esfudiosa d'avui no s'ha de midaramb la ronyosa migacana de les opinions iideologia dels xarucs de la polfica espanyola;mds que un parfif-republica' o mon2rquic-una parfida, de bandolers o de fresi110 o unapenya d'eminencies, hombres-cumbres que di-rem, de caf2, formem una escola. Una escolaconstructiva. Que vol dir: un agrupament d'ho-mes que fenen /es seves orientacions, els seusamors, les seves docfrines, dins 10 que anome-narem pomposamenf Noucenfisme.

Noucenfisme que significa, amor a les gransfradicions de PHumanifaf o sia a la slida civi-/isaci que's va desenrotllanf en /,Historia; re-coneixemenf profunde del valor rellipis per a/'individuu i la sociefaf;predilecci per la so-ciologia davanf la polifica; preferencia marca-da de /'educaci davanf l'il'lusfraci i culfurainfel'/ecfuak aaborrimenf al democrafisrne ques'afreveix a imposar el gusf arfisfic del poblebaix i inculfe i que pref donar tanta forca alvol d'une escura-xemeneies com al den Menen-dez Pelayo' exalsamenf de l'Auforifaf per so-bre '( xorc individualisme:..Noucentisme que significa amor al clasicismei sereniiaf en els procedimenfs, mesura, ordre,concert, abolici de fofes es cursileries ibenei-teries del Vuifcenfs,o sia romanficisme,garro-

fades als confraris, ridicula independencia dela Rab, que per discorre scenfrega a I'absurdede separar-se de la primera norma del ben-pen-sar, de l'auforifaf Divina, creensa en Peficaciade l'illusfraci sola, illusfraci que ha produittants criminals llefrafs pobles fanf degradafscom els pobles d'Egipfei Roma ...

houcenfisme que'ns ha de permefre ajunfarafots els homes de bona volunfaf, ens demanar-10s-hi llur chdula polfica, en un cercle d amicsde /'honradesa, de Pafici a Pesfudi, de Ja mo-dernifaf,per a frebaJJar per al progrs de nos -fra vila, tant escualida en qestions d'ideals iprojecfes de melloramenf moral i maferial, queno sembla sin una cendrosa dintre l'esplendi-desa del Resorgim?nt Cafal.

Molt findria que enraonar i discbrrer seguinte/ fil que soc agafa. Avui, que s'aconfenfi e1llegidor amb aquest esboc del nostre Noucen-fisme, que anirem fonamentant i esplicanf enarticles successius.

/ ara, /ec or, si ets esquerrd -aix de dretesi esquerres ens recorda que som encara enfemps en que 'Is homes es dividien en moros icrisfians- no f'es veris per l'esperif crisfi quecampeja en ma filosofia. Llegeix el prblec a/'obra famosa, potser a la mellor obra en pro-sa de I'acfual renaixement literari cafala' "Ma-rines i boscatges", i veurs que lesperit crisfia'no es cap vergonya per a un home que's preo-cupa d'assump es in e/'lecfuals.Llegeix... perdes inrifil que ' f ecomani cap lectura si f'assus-fessis per aital mofiu. Avui la Ciencia...

Prou. He proms no filosofar gaire avui,LUCIA NUS

-. EL GOVERN -,I- C A T A L U N Y A

Portats d'un estricte sentit de imparcialitat con-,siderem empr6 imprescindible el dedicar uns co-mentaris al banquet del .Tibidabo, celebrat pels ele-ments del regionalisme cata li amb les forces eco-n6miques baicelonines i dedicat als parlamentaris.catalans que donaren a la .Lliga. Regionalista2.unq., ,. ;-I,:,!!!;ser ie de conferencies, que han sigut publicades enun llibre sots el titol de -El pensament catal i el

7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

3/8

conflicte eu ro pe ul~ , n e ls seus diversos aspectesecon b mics.Aques tes Conferencies qu e foren causa del acte

del Tibid abo , constitueixen un dels fets ms nota-bles d'aquest ltim temps del moviment de Cata-luny a, mar que n en la vida del mateix una fita im-portantissim a, per el valor iptrinsec qz e presenteni alhora per ser un punt fon?m ental en la orienta-ci6 i desvelopan lent de la nostra ascenci6 poltica.A son degu t tem ps dtrdiczr~n el comen tari que's,mereixen actes tant trascendentals.

El banque t de l T~bidabo, ou com tots els mo-ments del regior~alis ine , un ~ n o ~ n e n t'afirrllaci6ms qu e de p lo tes ta ; a f i r~ l~ ac ibevant de la desi-dia, de la mezquinesa, de la inconsciendia del go-vern Dato q ue per dissort nostre presideix els des-tins de la trista Espartya.

En el banque t del Tib idab o se ren ov la llistade solucions presentades per la M ancomunitat alesclatar ei co~ iflicte uropeu: bon s a I'exportacid,zon es franques, crdit, industries d e nova planta.

S'acu sa al govern d'inepte; an aq uest governqu e havia enganyat a Cata luny a, prometent-li re-sold re a les sev es necessitats i les d e tota Espany a;diguent a la representaci6 cstalana que mantindriaobe rtes les Co rts si api ovaven els pressupostos,tancant les Cor ts deixant totes , les qiicstions eco-n o r i ~ i q l ~ e sen se soluc/; manting uent la seva pas-sivitat am b les Corts tancades.

Tol Catalunya lla sentit I'agravi; els partits poli-tics han viblat, i junt amb les forces econmiques,han Ilensat lrna acu saci form idab le al Golrern, qu ede tenir solvencia hag ~rer a bando nat el l loc qu eocv pa. Catalunya, deia En Canlb6, no vol forniarpart, no vol ser responsab le, en I'enterrament d eEspanya. I per ac;6 Catalunya ha parlat.

EI Govern ha enganyat a Catalunya; ell s'ha j u -gat el pervindre d'Espan ya. Arnparat am b la capade la neutralitat, s'ha cregut invulnerable; no hasab ut veu re que els e'squitxos de la guerra arribenfins a nosaltres, penetren fins a les entranyes de lanos tra terra. Amb la seva passivitat, am b la sevainconsciencia, an ib I'esquifirnent del aire qu e 'I vol-ta, ha condemnat a mort a Espanya, si es qu e aI'hora de la liquidaci6 del actual estat de coses,han de sacrificar-se als pobles estancat's i febles.

Catalunya que com cap altre regi, sent la nece-ssitat d'una poltica cristallina i nova; qu e t pen-sament propi, perque f una personalitat ben defi-nida, ha dit per boca dels seus representants msautori tzats que condemnava a ls governants i q uesentint desiljos de una existencia vigorosa, dema-.nav a.el cumpliment de les seve s aspiracions.

No ha sigut escoltada. Caigui so br e el Governla responsabilitat d e lo q ue passi.

APROA'IMADAMENT fara' una setmana,quc'l dignissim senyor Recfor de /. Uni-versitat de i3arcelona Dr. Carulla, va venir aTorroella arrrb l'lnspecfor de la Provincia deGirona senjPor barz, per a veure /.es faf de lesEscoles pl~liques.Com cs ntrfural e1 Dr. Carulla va indignar-seforfamerrt, L-rcienf nconcebible la desidia de/Ajunrarncnt devanf de la frascendencia de PES-cola publico. El Dr, Carulla deu creure fambque per resoldre aquesfa qiiesfi, es infanfilal-l e p r 18 fris il sifuaci econmica, perque si nohi ha diner.\ sc'n busquen, pro no deixen deconsrruir-.$c. Ics Escoles.No sahor ~ i els nos fres represenfanfs varenexcusar-.$c. rccordan els freballs preliminarsrea/irzar.q Is/ en~ps, nsenyanf-li els planos i ,els comptc.s p s f a f sen aquesf concepte, en de-rnosrracici i / ( - / zel d'algn dels nosfres conce-llers.D E m 1 un dia, que volem carregar.nos derad, i aleshores firar pel dref, si hocrhjem pcrrilrcnf.Ara recordem a ~ derque femem que si con-fina la nosfra passivifaf devanf de 10 que pa-ssa, un dia s 'akarin irades les pedres dels ca-rrers. -D h'Ti.'E poc onejarard en el local del "Afe-

I I C I ~ lonfgri", la gloriosa bandera ca-talana.Ser2 rilolirl dc joia per fots els cors aimanfsde les cost..\ CIC la ferra, aquesfa bella manifes-facio dc p~//t .ia; l veure com en amples plecssaluda al I*iananf,que li dirigeix els millors .somriurc.5 r/c 1 ' Snirna.Tots c1.s / )OIIS forroellencs, com perfanyenfsa la grsn filmilia cafalana, la volen veure benforta i rriomfc7nf, obrice/ant els cors pafriofes.A UES T pobre escura xameneies que da-rrcl;~rnenf a visifat nostra vila, es fo f

un con c d ' infants. Negre, bruf, espellifa , decara csfiwnj-a esguard tenebrs, es falmenf e/Papullcgc~~dari' hisforiesi rondalles, i' Ogreferofge qrlc ' s menja '1s nens dolenfs en laseva mansi dels boscos selvafges.L ' ecois a ha visf com paraba immediafa-menf la rclequera d ' una criafura, al mosfrar-. . .. .. li la seva mare / ' escura-xameneies que- H ~ D M - ~ pas-

7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

4/8

estols de m a i n a d a , a p r u d e n f d i s f a n c i a i e n ac-f itu f g e n s f r a n q u i J i fi a d o r a , m e n t r e s e l b a i l e lq u e 'Is c o m a n a v a deia c l o g u e n t el puny:- C o i , d e i x e u q u e s ' acosli!Trista c o n d i c i la d ' a q u e s t h o m e , e r r a n ts e m p r e d e n poble e n p o b le , f o t sol, r ebu f j a delf r a c f e de g e n s , s ol i t u l p a o r o s a , f r o b a n t n o m sal s e u p a s , cares c u r i o s e s i b u r l e t e s , s e n s es e n fi r m a i aprop les rialles i n g n u e s de la mai -n a d a , n i f r ui r el goig i n e f a b l e d ' u n a cariciafeta per u n e s m a n e f e s de nin:..V e f - a q u c o m la f a s c a d' a q u e s t p o b r a e sc u-r a - x a m e n e i e s , n e g r e , b r uf , e s p e ll if a t , d e c a r af e r s f e g a i e s g u a r d f e ne b r s , n o es sols d ' es-c u r a r x a m e n ei e s; t f a m b la m i s s i d ' e s p a n -tar a l e s c r i a t u r e s . . .

- UNA FORRAJERA -PARA LOS SECANOS

A la vista de terrenos virgenes, hurfanos de to-d o cultivo, especialmenle en las zonas secas y poc0favorecida s d e las Iluvias, e s c ua nd o rns se la-menta que no sean explotados con plantas tan rs-ticas y productivas como las chcteas mejoradas,que en las indicadas tierras podrian rendir forrajesen abundancia para 10s ga na do s, o en ltimo tr-mino c antidades i tnportantes de materia verde paraabonar la viiia o 10s frutales.Se adaptan 10s cactus o tunas a todos los terre-nos, mientras no sean hmedos en exceso, con loque podrian cubrirse de vegetacin vastas exten-sion es hoy del Iodo irnproductivas, que pasarian aconvert irse en c e n l~ o s e importancia ganadera, yaqu e las gr asientas pa las d e las opuntias constituyenun suculento alimerito para Ioda clase de ganado;a ms, la produccibn de estos vegetales es tan con-siderable, ati en las t ierras mas seca s e ingratas,qu e hace se les considere como la forrajera ideal de10s secanos.

Resisten 10s cac tus 10s climas m s secos y extre-mados y adptanse en las m i s variadas t ierras . Desu s especiales condicione s de resistencia y rustici-da d son buena prueba las vastas extensiones deldesierto africano y d e Amrica, do nd e s610 la opun-tia domina y e s el nico vegetal q ue en e stos sitiosd a 10s rebaos el alimento y el agu a que nece-sitan.El sen tido utilitario y prctico de l pueblo norte-americano hizo descubrir en 10s cactus un elemen-to importante de riqueza. EI genio del mag0 de 10svegetales, el hibridador Burbank a quien di6 a co-nocer la revista agrcola aEl Cultivador Modernom

-de Barcelona, introduciend o en Espaa las semi-llas, mejorndolas por seleccibn y con hit-iridacio-nes, t raniforln6 algunas variedades en otr as d elnucho m i s valor, In is nutri tivas y sin espinas.Rzducidas y sttaviz3das por el ar te p sent ido deobservaci6n, la naturaleza -salvaje d e 10s c ac tusacrecen t6 en cllos su fgerza vegetativa, l iber6 s u shojas de la mayor parte de sus apndices espino-sos e hizolos m i s product ivos y civilizados, pordecirlo asil estos hijos del desierto, elev6 su condi-ci6n basta hzsta ponerles al nivel de 10s vegetalesindustriales creadores de riqueza y bienestar.El gnesis dt l encurnbralnietito del c a c t ~ ~ somaestado, priri lero como planta para 10s lugares yt ierras m i s desheredadas, ascendiendo luego paraocupa r lnzj6res sit ioj y en fin, para pasar a las t ie-rras de r iego y ser sol~iet idos todos 10 ; cuidadosdel cultivo, de 10s abonos y del riego; en estascon-d ~ c i o n e slega a rendir tnasas tan importantes d eforraje, qlre sobrepa san a cuan lo se seiiala para lasmejores plantas y a todo 10 q ue pued e la ilnagina-cibn concebir.Apesar dd 10s liech os repe fidos y probaclos delvalor de 10s cac tus, la duda y el esce pticis ~iio anllegado a negar las condiciones de estos vegetas,solo por el hecho de que algunas variedades qu eBurbank seala cotno inermes, no lo erau en abso-luto o por que no alc an z~ ba n iel lipre las enorm esproducciones qu e se asignab an; sil i tener en cu tnt aque la carencia de espinas varia segn las varieda-de s y q ue 10s rendimientos, 'conio en todos 10s ve-geta les se s l~bordi~ianla benignidad del clima, alas aguas, a las tierras, a 10s ab on os y al cultivo.Adaptados en s11 ugar apropiado i a l i n f l ~ ~ j oefact ores favorables, e s injusto negar :el papel qu epueden representar 10s cactus en la riqueza agrico- ,la y ganade ra de much os paises, que sin ellos la .tienen rnuy ~iienguada.Confirman estas apreciaciones lo que acerca 10sca ctu s hace consta r la pren sa americana.Ultirnamen-te urla revista de Wdsliington, daba cuenta del con-cepto qn e li~erecia 10s exp erto s del Departaoten-to de Agricultura de 10s Estados Unidos, quienesestilnan 10s prod ucto s d e 10s cactus, en 10s aosm i s malos, entre 23 y 25 toneladas por acre, equi-valentes de 64 a 178 toneladas por hectirea.

7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

5/8

.el peridico sealado el opuntia inermes o cactusBu rb an k, hllase muy cultivado en el Sur de laRepblica Argentina y cada dia son ~n ay or es asex te ns io ne s a 61 dedica das,Los modestos ensay os de su cultivo hechos en'Esp aa esto s ltimos tiempos, aconse jan tambinconsagrarle mayor atencibn.Bien lo merece planta tan rdstica y sobria, que.arraiga vigorosa en las grietas de 10s riscos y enlas mas desnudas y ridas tierras, como producefo rra je abun dante de conservacidn casi indefinida,.en Iss condiciones que ofrece para dar an en ple-no invierno pasto tierno y fresco, tan inapreciablep a ra la produccibn d e la leche y para el engorde de10s terneros.E~xtendiendo cuidando, como merecen estos.vejetales, muchas d e nuestra s zonas poc0 favore-c id a s por la naturaleza, seguram ente hallarian me-.dies para aumentar en proporci6n notable las-pro-.ducciones y, su riqueza. Poco habria de costar el-ensayo, que consid eramo s conveniente lleven a ca-;bo 10s agricultore s.

R. DE MAS SOLANES.

E L CONCURS DE HISTORIA- - - DE CATALUNYA7 .

Hem arribat ja al temps anunc iat per a la cele-bracid del &Concursde Historia de Catalunya. en-tre nois.

Podem prefixar, per a satisfacci6 de tots, que 'Inostre ~C o n c ur sv er un si t falaguer, tenint encompte el nmero dels inscrits, els premis oferts iI'organitzaci6 del mateix.

El Con curs tindr due s parts: I'una consistir enel s exm ens dels nois inscrits devant del Tribun alCalificador, format pels senyors Massb i Torrents,president, Carreras, Vias i Capell, vocals iC a m ps i Arboix, secretari. P robab lemen t tindrlloc en la sala de lectura del Ateneu Montgr; el diafixat pels exmens ser el 1 de Setembre, com seavisar oportunament.

La segon a part con sist iri en la repartici dePremis, a qual efecte i segurament el dissapte odiumenge segent als exme ns se celebrar unafest a, baix un program a seleclissim, qu e publica-rem prbximament, junt amb la ilista complerta delsPremis, que an e h ja publicats se n'hi han d'afegirmolts al ir is importi"tissims.

LLIBRES-

Hem rebut la Memoria de la ges ti6 'de la Ju nt aLocal clc Protecci a I'infantesa i Repressi de laAlendicitat de La Bisbal, en la que's demostra I'ac-tivitat clcsplegada per dita Junta 'i . en especial pelsecretari senyor Carreras i ~ a d r b s .

.Aisis Iarnb el dram a

7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

6/8

6 EMPORION-- gua rdar un afectuhs record del nostre Ernpord idels seus encants.

Es t i u e j an ts . - H an ar riba t per a passar la tem-porada d'istiu: Vda. de Maj amb son f i l l Carles,Carolina Massanet, Merc Puig, familia de Quin--tana, Rambn .Mascort, Aifons Mercader, Vda. deC a m p s i fill, Joan Eugeni Sal a, ' Lluis Ardura i se-nyora, Trtola d e Lorenzo i can de lari a Palau, Llusd e Llobet i familia, Paquita i Jose p Com as, Robertd e Robe rt i Joan Miquel.S 'A RREMD A la casa de la senyo-- ra Vda. de Gum,situ ada en la Plaqa de les Mesures. Dirigir-se a lasenyora propietaria. , -

R e l l i g i o s e s . - EI dia 11 se celebra en I'ora-t!ri de les Relligioses del Col'legi del Sa gra t Cor,llna solemne funci6 dedicada al Nen J es s d e Pra -ga. Hi predica amb eloqiiencia i zel apostlic nos-tre particular amic el Rvnt. Joan Llorens, pvre.E l s M o n t g r i n s . - T en en e sc rit ura de s pelpresent mes d'Agost, les seguents festes majors:S3nt Feliu de Boada, dies 1 i 2; Pals, 4 i 5; Saba-dell, 6, 7 i 8; Castell de Ampuries, 10, 11 i 12;Rosas, 14, 15 , 16.i 17; Pont Maj de Girona, ' 22;Torroella, 25, 26, 27 i 28; Bellcaire 29 i 30. .B a r a l l e s . - D o s va ga mo n-d s q u e a na ve n d epoble en poble, dem anan t almoina, e s barallarenper ftils noliu us, el dia 16 del prop-passat, I l u i -tant ardidament a cop s de pedra, resllltant de labatalla amb no d esprec iables cont!rsions n~iltu es.L'epileg tingu lloc en el Cuartel de la G. C. aontforen portats els contrincants.N a i x e m e n t . - Nos tre estimat am ic el cone-gut compositor de sard anes Jo aq ui n~ Vallespi, havis t a~~mer l ra ra sev a llar anlb el naixe men t d'unaxamosa nena. Nostra enhorabona.

ll : O B R E S E N

1 P O R T I C , primer llibre de uersos . . . . . 2 ples.I ~ R C A ' IvORl, llibre d e uorsas. . . . 2 ,,1 C O N T ES D 'A ND ER SEN , tradu~ci6. . 0'50 ,, !I LA D ONA D'A IG U A, Findersen. . . . 0'50 ,,L ES S E T P R NCESES, de Moeterlink . 0'50 ,,L'H O R A T R A N Q U I LA, llibre de uersos. 3 ,, j j~

De vento 6 H'RVENf, Barcelona ; a Iu Illbrerlo Dalmau tar-: les, de Girona, I a i' Rdminlstraci6 d' EMPORION :. . . . .

V is i t a . - El dia 23 arriv a nostra vila el Rec-tor de la Universitat, Dr. Carulla acompanyat deli.nspector d e primera ensen yanc a Sr. Ibarz, per vi-sitar les escoles pbliques, siguent rebuts per I 'ar-calde accidental, i la Jun ta local d'instru ccib p--blica. -El resultat d'aqu esta visita fou el cla usu ram entde les es co le sa causa del intolerable estat de . l e smateixes, de 't ot lo qual ja'n parlem llargament en.altre lloc d'aquest nmero.Bandera G a ta 1 a n a .- Desi tjant que la ban--dera bandera barrada onegi a Torroella, s 'ha ob ert-urla susc ripci pop ular per regalar-la al A teneu,re al it z~ nt m b tal motiu una festa patribtica en !aque 's donar6 una selectissi~na audici de sarda -

nes, de tor lo qu al ja av enqa rm lnes detalls en elproper nmero.La primera llista de donants, la pu bli car ~i l enel nmero vinent.EE \EN 8tBB CAS8 en esta, im-mil lora be ien condicions ventatjoses. Passeig del Marqus deRobert. Donarn ra6 an aquesta Adn~inistracib.

F a l s r um or . - Com sigui que d 'uns qnantsdies an aquesta part, ve propagan t-se amb insis-tencia un rumor, q ue fereix greu men t I 'l~on orabi -litat del s respec tables mas ove rs del mas .La Pag e-s a ~ ,ns cre iem ob ligats a fer pli"olica la ver itat per-que tothom la spiga.La noticia d'en~barc,no es pas certa. Ln ocorre-gut es qu e el nego2iant de Cruil!es Il li q~ ~ el ialspropietari de la vacada, que en e susdit mas, cui-dava el masover Sr. Figarola, mi~ jants ant certspactes, cr eg ui convenient retirar-la; i delega per-que ho verifiqus, an el Seriyor Joan 7 nu:er nocom a Secretari d e l lufje, si116 con1 a apoderat quees legalmeili, del nomenat negociant Senyor Viiials.aix 6 es lo nic qu e va verificar-se sen se c apnles incident, i en curnplirnent tant sols, de 1 0 es-tipulat en un contracte.

Vo1co.-El dia de la festa del barri de Estartitvolca el chmret del veterinari de Verges, ocupatper aquest i nostre amic en Mart Vert. Segonsdiuhen el v,olco fou degu t a q ue un altre carrualje,que portava una excesiva velocitat, topi amb ellstirant-10s abaix d'un terrapl i Ilentsant-10s a grandistancia.Els dos reberen gre us contusions finguent qu esser traslladats a Torroella en altres carruatjes,doncs el charret queda esmicolat.Sentim vivament I'incident i desitgem una rpi-da curacid a nostres amics.

7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

7/8

DE VERGESDe m o r a l i t a t p b l ic a .- L e s p erso nes ai-mants de la decencia i moralitat pbliques, se'queixen molt justament de la negligencia vergo-

,ayo sa de les auto ritats en reprimir la frescura de.certa gent qui, a ple dia, 's banyen en el lloc mspblic del riu, com es a baix m ateix del pont, ben.despullats de tota vestidu ra com despullats en ab-solut del ms rudimentari sentit de vergonya i de-cencia. Cada any, del nostre 'record, s'havia pre-v il ~ g u t er l'autoritat la prohibici6 baix cstic, debanyar-se en llocs pblics. Pe rqu aquest any sehan d escuidat de recordar aital prohibici6? Es que.ara ja no vigeixen ni les regles de moralilat?Ala rma .-El diumenge dia 18 a mitja tarda,'corregu I'alar ma (que sortosament fou infundada),de que havia caigut una criatu ra al dipbsit de lafont pblica, que, per reprobable descuit de lesau-toritals, fa temps que permaneix obert am b greuperill de la salut del veinat. Com no se sabia donarra 6 de quina sigu es la criatur a caigu da, totes les.don es corrien es ve rad es buscant d'aqu i d'all a llurmainada i aleshores que 'ns ferem crrec del fet

tristissim de que la lilajoria de les dones de Vergesigno raved aon passen les tard es del diunienge elsse u s tendres fillets. Pensin els pares que si alguyaveg ada succeeix una desg racia com la qu e aquelldia se suposav a, els nics responsables son ells,per la sev a negligencia en complir com a bonspares.Els nostre-Batlle, fins de sp rs d'aquella alarmano 's degu fer crrec de lo perill6s que era el te-nir obert aquell dip6sit; per aix immediatament vadisposar que fos tancat amb pany i clau. No haymol que por bien no venga.

M i s s a n o va .- El dia 12 d'aquest mes celebra la vila de Verges la primera missa, el nostre ben-volgut i col-laborador nostre, Mossn Narcis Sa-guer i V ~ l , i l l de dita vila.Fou dirigit el can t per I'organista d e La Bisbal,Mossn Rambn God6 i Mossen Joan Perramn, vi-cari de Palafrugell i execu tat per la Capella de LaBisbal. Feu les alaba nces de Sacerdoci des de lasagrada trona amb extraordinaria eloqiiencia elRvn!. Car les Vidal, qui de m os tri magistralmentq u e el Sace rdot era el Carni, la Veritat i la Vida.L'altar estava bellament adornat.Era assistit el missa-cantant pel M. I. S. Canon-g e Iglesias, que feia de caper de Mossn Mosqueraqui exercia de Diaca i d e son germ I'il'lustrat se-minarista de arc el ona MossCn Narcis Sagu'er, deSubdiaca, fent de Mestre de Cerimonies MossnPere Pol. .Tenien seient 'd'honor an el Presbiteri, els pares

del novell sacerdot i els seus padrins de MissaNova en J ose p Vil i Codina i na Carme Elena Ar-nau i Vilallir.Amb ait i~l motiu, visitaren nostra poblaci6 elsnostres cornpanys de ploma Mossn Antoni Doltra

i en Lluis ti. PIBAls nos tres amics el Rvnt. Lluis i 'son germh\ossn Narcs, sos pares i padrins, nostra sincerafelicitacib.Pr 0m ct fa tg e. -H a sigut demanada la ma dela virtuosa senyoreta Francisca Borrell, de I'acre-ditada sastreria Vda. Borrell, d e Palafru gell, pelrlosrre belivo lgut amic ]osep Albert, la famil ia delqual resliicix en aquesta vila.Sostra sencera enhorabona.Nou )~ ~ fj e .- P e r defuncib del dignlssim far-rnaceutic 1). Joa n Ros, que venia siguent-ho deliarc Ienips, qued vacan t'en llostre poble aqu estcrrec.D'entrc els lnolts vergelitants que sol-licitarenocupar-lo, lla sigu t elegit nostre particular amicD. El~ric'l';~uler,l qui amb aital motiu d o n ~ n a .enhorabolla desitjant-li bon acert.ba Eesfa de l R os er .-L a part musical delsfesteigs cllle amb motiu de dita festa cel-lebra nos-tre poble durant els dies 19 i 20 del futur setem-bre, anirh a crrec an el Cen tre Canig6 , de la re-nombradir orquestra a P e p s ~ e Figueras, que es lanica que, per ara, hi ha contractada.Correu rumors de que an el Caf Amer hi lla elprophsit de fundar una Societat, i contractar, si esposible, ;I la notabi!sima orquestra .Els Mont-

,orins* de Torroella.Del I(:rraf a l a terra. - Allisonat per elCinc on seg ons sembla veg en una gel.licola lesproves cl'l~nnou paracaigud es, un noi del poble,quin I ~ O I I I entim no recordar, puj damunt la ba-rana del terrat de casa seva i ,va repetir-les am bxit fent 11s d'un paraiges.Sense causar-se cap dany ni desperfeccionar tansenzill aparell, baixi magestuosament molt contentfins a terra.El proposSrn per una recompensa.-ULLAPosta M ajor.-C om .cap any fou lluida la fes-ta d ' a q ~ ~ c s toliu poble; aixis h o feia pre ve ure el,programa de festes. .El dia 22 despres de voltar els'carrers ,l!oiipes-.

tra .Els M ontg rins~ , nunciant el comeiisament d6

7/29/2019 Emporion 015 1915-08-01

8/8

la festa, ! hagu ofici solem ne am b I'assistenciadel Arcalde senyor Junquer i I els regidors senyorsPayet, Subirana, Puig, Girons, Vilanova i demsautoritats. Se ca nt i la #Missa d e Nostra Senyorade Montserrats d'En Sancho Marraco, a corda so-la, amb acompanyament d'orga i a dos veus; la no-table tenor senyor Su i la del bariton senyorGar gant a, que poseeix una hermosa veu, garantiad e ven turoses esperances.

LCuExposici6Escolar. organitzada pel p'rofessorEn Eliseu Carb6, mereix un calur6s elogi, que pro-va la diligencia de dit senyor mestre i I'aprofita-ment del treball i I'aplicaci6 dels alumnes.

Despres a plasa, s'estren la sardana #La Ti-plairem original del seny or Carb 6, revelaci6 d'unrespectable temperament musical, inspirat i desin-volt. En Ie seva execuci6 sobressu rti com sempre,fent les delicies de la p lasa, I'incomparable tipledels ~M on tgr ins . En Victor Bou.

Els dies 22 i 23 en el concert de la tada, a msd e l'orquestra , qual elogi hem fet tantes vegades,hi prengu part el Ch or Infantil, baix la batuta delseu fundador senyor Carbb, cantant-bellament lescanqons escolars ((Agrairnent. den Sadurni; ~Him-ne a la Bandera, i .EI Maestron.

Aixis tamb se disting el Chor d 'homes ~ U n i 6 ~am b -Flors de Maig. den Cl av i i aL' Empordiade n Morera. El tenor Su ca nt i una Aria de laqarquela *La Tempestadn i tamb una c a n ~ 6 laVerge durant la processb, dem ostrant posseir unagran ductibilitat de veu i un art molt remarcable enel dir, arrencant forts aplaudim ents la seva labor.La process6 se veg com cap any molt conco-rreguda , figurant-hi tot I'Ajuntament, el dignissimjutge senyor Pont, propietaris i altres personalitats.

Les sardanes a p l a ~ amolt concorregudes, forenexecutade s pels ~M ontg rinsn om sols ells sabenfer-ho.

Els balls a I'envelat resu ltaren molt Iluits, tenintlloc lcltim dia, un concurs per a -premiar els vestitsd e ms darrera novetat, resultant-ne guanyad oresles senyoretes Gracia Vidal, Maria Busquets i Ma-ria lunqu.

El dia 23 se repartiren el s premis per els treballsprese ntats en I'Exposici6; sentim no recordar els- ..-. . .noms dels premiats.

La festa d 'u l li d'enguany, fou com hem dit alcomenpr la ms lluida .u&s)ha~celebrat;'tot'aquest. . ; . , . - I . . , ? - 'moviment q u e 's nota en el poble vehi, es'degut al. . . . - , :> . , . & .,.... - . . - u . . , -

obra ap rop dels chors d'homes i nens, mereix elo-gis entusiastes.os altres confiem molt en el be social que dea@se desprn com tamb confiem en una notable exe--cuci6 dels esmentats chors, pels qu e nosaltres no.pcdem tenir ms que paraules de Iloan~a, sperant.un dia poguer-10s presentar com un motiu de fort:orgull per la nostra comarca.

Els nostres aplaudim ents, sincers i fervorosos,pel senyor Carb6, pels chors i per tot el joli~r po-.ble d6U11, que s en t desv etllar-se la seva nima aun mon de pau i de claror per ells fins ara desc o-negu t.

Vis ita.-E l segn dia de la festa, el senyor Rec-tor de I'Universita't de Barcelona , Doctor Caru lla,atnb I'Inspector se nyor Ibarz, acom pany ats del ar-.calde, la Junta Local d'Ins trucci6 i el propietarisenyor Llobet, visiti I' eExposici6 Escolar, fentelogis del treball i la diligencia del sen yor Mestre..

ESTARTITFesta major.-Els dies 26 i 27 se celebra

corn cada any la festa major d'aquest poble.Un cel pl de claror i una mar blaua, tontribui-

ren a hermosejar la diada.La cobla -E ls Montgrinsm toca niagistralmente,

com sempre, el nou programa de sardanes, qu efeien b6 de ballar devant d'aquella naturalesa in-comparable.

Es digne d'esment la notable Exposici6 Esc olarorganitzada per nostre dilecte amic En FranciscoFont, que v demos trant des de fa temps una zelo-sa activitat i una orientaci6 pedaggica mereixedo-ra dels ms sincers elogis.

La extraordinaria gernacib que hi concorregu ,escampant-se per la delitosa platja i fruint dels en-cants de la nit serena.

Inc en di. -E n la nit del 27 al 28, se ca l i foc aI'era de Sta. Agna, on hi havia gran quantitat degarberes, qrre quedaren totalment destruides.

Els da ny s cau sats foren de consideracib, podentavaluar-se en unes 2.500 ptes. Se suposa qu e lacausa originari2 fou intencionada.

Imp. de P. Ribas.-- Palafrugell. elCfon 362'