enginy núm. 3

EnGinyLa

rev

ista

del

s en

giny

ers

indu

stri

als

de G

iron

a

Preparantl’enginyeria del futur

Lluís BatlleDe conversa

Nr31/2015

En Primer Pla

La RIS3CAT

Nous enginys

Drons!

Parc Agrari i accions anti-Eurovegas (diversos autors)

JUNTA DIRECTIVA AEIC

President Jaume MasgrauSecretari Joan Juanals

Vocals Quim de Ciurana

Jordi GüellJosep Maria Soler

JUNTA DIRECTIVA COEIC

President Joan JuanalsSecretari Quim de Ciurana

VocalsÀlex BarcelóDavid BartraJordi Güell

Olga MateosJosep Maria Soler

Jesús Teixidor

Número 3 (1/2015)

DireccióDuaita Prats

Consell de redaccióQuim de Ciurana, Joan Juanals, Núria Valenzuela

Disseny Gràfic i MaquetaciótauArt

Edita: Demarcació de Girona del’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

C/ Narcís Blanch 39, baixos17003 Girona Tel. 972 211 [email protected]

Revista gratuïta per col·legiats i associats a la demarcació

de Girona del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

Dipòsit legal Gi.598-2014Paper blanquejat sense clor

Per no perdre el tren

04-09 EN SERVEI Infos Demarcació

10-11 DE CONVERSA Lluís Batlle

12-15 EN PRIMER PLA La RIS3CAT

16-18 JOVES ENGINYERS El Fakdi/Vidal/Domingos

19 ECO ESPAI Disseny per viure

20-21 INNOVADORS Joan Vila-LC Paper

22-25 COMISSIONS Notícies

26 NOUS ENGINYS Drons!

Quan cada any repassem el llistat de col·legiats, el cert és que ens

agradaria veure-hi més noms de joves enginyers. Un 70 per cent passem dels 40 anys, i els jubilats i prejubilats ja en som quasi una quarta part. Això és preocupant i personalment em dóna la impressió que potser ens cal fer encara més esforços per atreure l’interès de les noves generacions. Per això, crec que ha arribat el moment d’agafar “el toro per les banyes” i enfrontar-nos encara amb més decisió a aquest aspecte clau pel futur del nostre Col·legi: en els pròxims anys hem de ser capaços d’integrar d’una manera nombrosa els nous titulats perquè no deixi de ser el que ha estat fins ara.

Dos aspectes importantsLa necessitat o la voluntat de pertinença al Col·legi, s’aconsegueix assolint la implicació de l’enginyer industrial en dos aspectes que han d’anar estretament lligats: un, el sentiment i l’orgull de pertinença a un col·lectiu de reconegut prestigi i capacitats, i l’altre, oferir els serveis i el suport necessaris per al desenvolupament professional. El segon és tant o més important que el primer doncs, sol ser el que més impulsa a la col·legiació. Les primeres preguntes que ens fa l’enginyer recentment titulat a qui es planteja la possibilitat o necessitat de col·legiar-se, són: “¿Per què hauria de fer-ho?”, “¿Quins serveis em donarà?”, “¿De quins avantatges gaudiré?”. Si no tenen una resposta concreta i contundent, difícilment acabarà col·legiant-se.

Tot el nostre esforçEn aquesta línia estem treballant a la Demarcació i ens hi hem d’esforçar encara més a explicar, de la millor manera possible, el que som, què representem, què oferim i quin futur volem. Les respostes han d’estar avalades per uns serveis eficaços i per tot el suport que el col·legiat necessita i espera; sinó, en lloc d’un col·lectiu potent i amb garantia de

futur, esdevindríem una entitat decrèpita, sense capacitat d’influència en el nostre entorn professional i social. Seríem una caricatura d’un passat d’èxit.Lluitem perquè això no passi, i tots els que per una raó o altra estem ocupant un càrrec de responsabilitat en el col·lectiu i el seu entorn, hem de fer l’esforç que calgui per posar a l’abast dels nostres col·legiats allò que d’una organització com la nostra esperen els enginyers industrials, els joves i veterans, per sentir-se recolzats en les seves tasques i aspiracions professionals, i ben representats cares enfora.

La vostra partTambé esperem de vosaltres una associació activa. Volem que cada col·legiat sintonitzi amb el col·lectiu, que comparteixi amb els companys les seves inquietuds, aficions i objectius. La participació ens farà ser forts i coherents davant els altres col·lectius professionals i la societat en general. Perquè, diguem-ho també, el creixement que busquem ha de ser una via en dues direccions, i vosaltres hi teniu un paper i una responsabilitat molt importants. Si no aconseguim incentivar aquesta participació, ens convertirem en un grup de minories, potser selectes, però minories al cap i a la fi. I avui en dia, amb minories no es va enlloc.

Un any del nou EnginyPer últim, en aquesta línia de buscar la comunicació i la vinculació amb els nostres col·legiats, de donar a conèixer la nostra tasca i la vostra, alegrar-nos i donar-vos les gràcies pels comentaris positius recollits en aquest primer any de l’actual revista Enginy. Per nosaltres, ja ho he dit, és molt important saber-nos útils, sentir-vos pròxims, i que tingueu ben present que la Demarcació de Girona és casa vostra.

Joan JuanalsEnginyer industrialPresident de la Demarcació de Girona del COEIC

4 Revista EnGiny 1/2015 { EIGi

N Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

NSignatura del conveni Fundació Universitat de Girona: Innovació i FormacióEl president de la Demarcació, Joan Juanals, i el director de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, Joaquim Velayos, signaven el passat mes de novembre un conveni de col•laboració entre ambdues entitats en l’àmbit docent per a la realització conjunta de formació. Aquest conveni també suposa la millora de les condicions de matrícula pel col•lectiu d’enginyers de la Demarcació, ja que facilita un 10% de descompte als col•legiats en tots els cursos de qualsevol de les matèries que s’imparteixen a la Fundació.

en se

rvei

NSignatura del conveni UdG Racing TeamLa Demarcació és patrocinadora de l’equip de l’associació UdG Racing Team, formada per 50 estudiants i 10 docents, i participa aquest any en dos concursos de construcció de vehicles: un monoplaça de carreres per la Formula Student Spain i un ciclomotor elèctric per la Smart Moto Challenge. És el segon any consecutiu que col•laborem en el patrocini d’aquests dos projectes.

NNou servei a la Demarcació: Signatura Electrònica Des d’aquest mes de febrer, si necessites renovar o donar d’alta qualsevol dels certificats digitals del Col•legi, ja ho pots fer a Girona. D’aquesta manera millorem el servei i evitem que us hàgiu de desplaçar a la seu de Barcelona per disposar del servei de visat electrònic. En cas que us interessi, poseu-vos en contacte amb la Demarcació i us donarem data i hora per agilitzar el tràmit.

NPremi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya CentralEl Museu de la Tècnica de Manresa va aco-llir, el dijous 4 de desembre al vespre, el lliurament del XXXVè. Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central. L’empresa Avinent Implant Systems va ser distingida amb aquest guardó, per desenvolupar solucions innovadores en implantologia dental i aconseguir integrar tecnologies que ofereixen serveis perso-nalitzats a la mida de cada client arreu del món. Com a cloenda es va servir a l’espai de La Cinteria un sopar de fàbrica, un autèntic àpat amb carmanyola que va transportar els comensals a un menjador fabril de principis del segle XX.

NActe de clausura del 40 aniversari de l’EPSAmb aquest acte, on vam estar repre-sentats pel Secretari de l’entitat, Quim de Ciurana, finalitzaven les celebra-cions del 40 aniversari de l’Escola. L’EPS va néixer el 1974 en uns locals ce-dits per la Cambra Oficial de Comerç de Girona, quan s’inaugurà el primer curs acadèmic de l’aleshores Escola Univer-sitària d’Enginyeria Tècnica, integrada a la UP de Barcelona. Avui és el centre més gran de la UdG amb 2.379 estudiants, 347 professors i 30 grups de recerca.Jaume Juher, actual president del Pa-tronat de l’EPS, va presentar la figura de l’enginyer Josep Llagostera, autor de l’escultura Composició de Quàdriques Reglades, basada en una estructura de formigó que des d’ahir presideix el campus. Llagostera fou president del Patronat, professor de l’Escola i col•legiat de la Demarcació.

NXVI Fòrum Industrial de la UdGEl 24 de març l’Associació Estudiants d’Industrial va organitzar el setzè Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, un acte que té com a finalitat omplir el buit de contacte inicial entre el món universitari i el món laboral. Va comptar amb l’assistència de 23 nous grups de recerca, 6 entitats de la mateixa Escola i els col•legis professionals que durant tot el dia van permetre que els alumnes deixessin els seus currículums, fessin un primer contacte amb nosaltres i participessin d’activitats paral•leles com sessions d’entrevistes ràpides, xerrades, etc., dinamitzant la jornada.Com cada any, des de la Demarcació es van atendre totes les consultes dels es-tudiants referents a la col•legiació i ser-veis, i al moment de cloenda de l’acte es va sortejar una càmera Go Pro Hero entre els socis escolars participants.

m

m

m

Revista EnGiny 1/2015 { EIGi 5

en serveiN Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

NReunió de Junta General de la DemarcacióLa reunió tinguè lloc aquest febrer, i en ella es presentaren i aprovaren els balanços de situació i el compte de re-sultats, per separat i consolidats. També les dades del cens a final d’any, amb els números següents: 514 col•legiats, 520 associats i 84 socis escolars.En el seu informe, el president Joan Juanals repassà la relació d’activitats organitzades durant el 2014: cursos i jornades tècniques; reunions de les comissions de treball de la Demarcació; el cicle de conferències sobre el mercat elèctric; les activitats culturals programades durant l’any.; la llista de col•laboracions i participació amb altres organismes del territori; l’organització de conferències pels estudiants de l’Escola Politècnica; les subvencions per formació i l’edició d’aquesta revista, Enginy. També es comentà que s’està treballant en la creació d’una nova Comissió d’Acció Social a la Demarcació i que es reforça el nombre d’activitats que es realitzen a l’Escola Politècnica Superior de la UdG.

NTEG: Taula rodona sobre El Bulli Foundation La Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines, amb motiu de l’inici de la primera fase de les obres, va organitzar el novembre un debat al CETIG moderat per Narcís Bartrina, secretari de l’entitat. Hi participaren com a ponents, a més de dos arqui-tectes especialistes, Marta Ball-llosera en representació de la IAEDEN-Salvem l’Empordà, i Raúl Bastida com a representant de l’entitat ecologista DEPANA.

NReunió conjunta del Consell Assessor i del Comitè Tècnic del FOCUS Es portà a terme el febrer, i va significar el punt final del programa FOCUS GI per a la millora de la competitivitat de les empreses gironines, creat amb l’objectiu de concretar quins són els factors competitius interns i quines són les variables d’entorn claus per a la competitivitat de les empreses de Girona. La Demarcació de Girona hi ha participat activament en el transcurs d’aquests anys des que el 2010 la Diputació de Girona i el Fòrum Carlemany el posaren en marxa. En aquesta darrera reunió s’avaluaren els resultats amb totes les persones i entitats que hi han participat.

NTrobada de Nadal dels Enginyers Industrials de GironaPer celebrar l’arribada de les festes nadalenques, la nostra sala de formació es convertia un cop més en un taller de fabricació de fanalets de reis i tots junts, petits i grans omplien de gom a gom la sala amb els seus projectes. Nens i nenes, pares i avis que retallaven i enganxaven materials per crear els seus particulars fanalets de reis. Més tard es va celebrar el tradicional aperitiu, que també va omplir a vessar la sala d’actes de la Demarcació de companys i companyes de professió, familiars i amics. Aquest acte cada any té més èxit de participació, així que esperem repetir-lo el pròxim Nadal i seguir augmentant el nombre de convidats.

m

m m


N Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associatsen

serv

ei

NCicle conferències als estudiants de 3r de GETI de l’EPSLa nostra Demarcació, des de fa tres anys, organitza un cicle de con-ferències que s’imparteix dins l’assignatura Taller d’Ensinistrament Pro-fessional als estudiants de 3r del Grau d’Enginyeria en Tecnologies Indus-trials, amb l’objectiu de donar a conèixer les tasques i serveis que ofereix el COEIC als enginyers en l’exercici de la seva professió. Les conferències les ofereixen professionals col•legiats d’àrees di-verses com poden ser l’administració, l’empresa, l’emprenedoria i l’enginyer projectista. A finals de 2014 es va celebrar el fins ara darrer d’aquests cicles.

NCurs de Càlcul i Disseny de Sistemes de Climatització Lluís Miret, enginyer industrial i col•legiat que es dedica des de fa anys a la formació, fou el responsable d’impartir aquest curs el febrer d’enguany, amb un enfocament principalment orientat a l’aplicació pràctica del càlcul i el disseny de sistemes de climatització. Les classes, impartides com és habitual a la nostra seu de Narcís Blanch, tingueren una duració de 16h en total, i comptaren amb l’assistència de 9 alumnes. De manera complementària a aquesta formació, des de la nostra seu estem organitzant una jornada tècnica a través d’una empresa del sector, de la qual aviat en rebreu la convocatòria.

NJornada informativa del Nou Sistema de Tramitació d’Instal•lacions Regulades per la Normativa de Seguretat Industrial Èxit de participació en la jornada organitzada per la nostra Demarcació conjuntament amb el CETIG, el desembre de 2014, en la qual va tenir lloc la presentació del Nou Sistema de Tramitació d’Instal•lacions Regulades per la Normativa de Seguretat Industrial (Llei 9/2010 de Seguretat Industrial).Els assistents conegueren les novetats en els tràmits da-vant l’Administració segons la nova Llei de Seguretat In-dustrial, gràcies al CETIG i la col•laboració de tècnics dels serveis territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

NTaller pràctic de Linkedin: Tre-balla el teu perfil estratègica-ment, i coneix alguns trucs per treure-li més profitLinkedin s’ha posicionat com una de les eines més eficaces per conèixer professionals. En aquest taller, realitzat el març i plantejat amb un plantejament totalment pràctic, vàrem aprofundir en aquesta xarxa social de la mà de l’experta en aquest portal web, Rosaura Alastruey. Els assistents al curs vam aprendre a optimitzar els nostres perfils de Linkedin, configurar qui els veu, conèixer alguns trucs que ens poden ajudar a treure-li més partit, i gestionar eficaçment els nostres recursos, amb l’objectiu d’aparèixer a les recerques de reclutadors o de clients potencials.En cas d’estar interessats en que es repeteixi aquest curs, feu-nos-ho saber.

NSopar de germanor de la Demarcació de Lleida Abans d’acabar 2014, la Demar-cació de Lleida va celebrar el seu tradicional sopar de ger-manor al que hi va assistir Joan Juanals, president de Girona del COEIC. Durant l’acte es va lliurar l’insígna als nous enginyers i enginyeres inscrits a aquella Demarcació durant el 2014, i es va entregar el Premi Engin-yers Lleida 2014 al millor treball de fi de Màster de la Titulació d’Enginyeria Industrial de l’EPS de la Universitat de Lleida.


N Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associatsen servei

NCicle de conferències per presentar les opcions de comercialitzadores elèctriquesDurant 5 mesos, d’octubre 2014 a febrer 2015, hem organitzat un cicle de presentacions de comercialitzadores elèctriques per explicar el funciona-ment del mercat, quins principis regulen la formació de preus, les noves reformes, les opcions de contractació que ens ofereix, com estalviar en consums, etc. a tot el públic interessat. Han estat una seixantena de persones les que han assistit a les diferents conferències que es varen presentar:15/10/14 - Holaluz.com: Com pot una comercialitzadora alternativa ajudar-te a estalviar?13/11/14 - Nexus Energia: El risc del mercat elèctric i els diferents contractes d’electricitat04/12/14 - Estabanell Energia: La comercialització Km 0 i la tecnologia de gestió de renovables22/01/15 - Som Energia: Sigues part de la teva pròpia empresa d’electricitat 23/02/15 - Factor Energia: L’Enginy aplicat a l’energia:El rol dels Enginyers Industrials en el mercat elèctric i novetats regulatòries pel 2015

N Jornada informativa sobre el nou decret que modificarà el Decret 82/2010 dels Plans d’Autoprotecció També a Narcís Blanch vam dur a terme aquesta jornada informativa per explicar el nou decret que modificarà el Decret 82/2010 dels Plans d’Autoprotecció. La informació va venir de la mà d’ Antoni Güell, cap de Protecció Civil de Girona, que ens explicà a la trentena d’assistents -en la majoria enginyers que s’han format a la Demarcació en Plans d’Autoprotecció-, la modificació del Decret 82/2010, de 29 de juny. Són bàsicament modificacions que implicaran canvis en la tramitació, terminis, els annexes, però, sobretot, canvis en el catàleg d’activitats i centres amb obligació d’elaborar aquests plans.

NTaller de normativa per estudiants Màster en Enginyeria Industrial El passat mes de febrer, unes setmanes abans que els estudiants comencessin a perfilar el que serà el seu treball de final de Màster, la responsable del servei de normativa del Col•legi, Teresa Abella, els hi va impartir un pràctic taller que els va permetre conèixer l’eina que tots els enginyers i enginyeres col•legiats/associats teniu al vostre abast per a la cerca de normativa, una eina que a ells els facilitarà la feina a l’hora de redactar aquest capítol del seu treball final.Tenim previst que el pròxim curs 2015/16, aquests tallers s’imparteixin també a tots els estudiants de grau d’enginyeria.

www.enginyersg irona.cat

m m


N Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associatsen

serv

ei

NVisita al Centre de Producció de la fàbrica Nestlé de Girona Gràcies a l’organització de la Comissió de Jubilats i Prejubilats, una trentena de col•legiats i col•legiades vàrem poder visitar les instal•lacions de la fàbrica de Nestlé i Dolce Gusto de Girona, amb el privilegi de ser guiats en tot moment pel mateix director de la fàbrica, l’enginyer tècnic industrial Jordi Frigolé.La visita començà amb una degustació de cafè i una presentació global de l’empresa, on vam conèixer la història de la fàbrica de Girona. Tot seguit vàrem realitzar una il•lustradora visita guiada a totes les instal•lacions i a les diferents àrees (torres d’assecament, magatzems, torradors, envasats, etc.), on ens van explicar el seu funcionament i vam poder entendre una mica més com s’el·laboren molts dels productes que habitualment consumim.

NDiumengEnginyer 2015 amb Calçotada i visita al Museu de l’Electricitat de Figueres El Museu de l’Electricitat de Figueres alberga una singular col•lecció de peces i documents de la primera època d’electrificació de les comarques gironines procedents de l’empresa Hidroelèctrica de l’Empordà, S.A., fundada el 13 d’agost de 1913. En aquesta popular festa anual, que enguany es va dur a terme el 8 de març, els enginyers van trobar-se amb una col•lecció de les primeres aplicacions i els primers aparells que van permetre la contínua difusió d’aquesta energia. Després de la visita i d’un passeig pels llocs més emblemàtics de Figueres, el grup es va desplaçar fins a Sant Ferriol per degustar un fantàstic menú de calçots i carn a la brasa, i tot seguit, per ajudar a pair l’àpat, varen passejar per la vila medieval de Besalú.

AGENDA

14 de maig - L'Enginyer i la Gestió de la Innovació: Un model innovador organitzatiu i cooperatiu. Conferència de la Comissió Enginyer i Empresa a càrrec de Francesc Casadellà de Som Energia20 de maig - Conferència de Josep Amat: L’enginyeria i la Medicina21 de maig - Jornada tècnica Grundfos29 de maig - Sopar de Germanor de Girona a Ca l’Enric (Vall de Bianya)10 de juny - Conferència "Història de les Havaneres" de la Comissió de Jubilats12 de juny - Diada de l’Enginyer 201518 de juny - Jornada tècnica: Reducció del cost de la Factura Elèctrica mitjançant Emmagatzematge d’Energia Tèrmica i millora de l’Eficiència Global del Sistema - Grupo CIAT

Per estar al dia de les novetats de l’agenda, recordeu consultar el nostre web:

www.enginyersgirona.cat


en servei

L'èxit professional és una cursa molt exigent per a la qual, a més de la preparació acadèmica, cal una disposició mental i un

coneixement dels recursos propis que no sempre ens ocupem de formar durant l’època d’estudiants. Que després, aquestes qualitats passin a ser les nostres millors aliades, o les pitjors enemigues, en poden dependre l’èxit professional i la serenitat personal a l’hora d’enfrontar els reptes que ens anirà posant al davant la vida.

A la Demarcació de Girona en som conscients, i per això hem pensat posar a l’abast dels col·legiats i associats un nou servei gratuït d'ús exclusiu per orientar, aconsellar i informar-vos de tot allò que necessiteu saber sobre les vostres possibilitats professionals, i per resoldre els possibles dubtes en les diferents etapes de la vostra trajectòria.

La complicitat de MGroupMGroup és una empresa gironina especialitzada en consultoria estratègica i recursos humans, amb col·laboradors a Barcelona, Lleida, Madrid i Andorra, que compta amb una llarga i avalada experiència, i que vol significar un bon ajut en la vostra trajectòria laboral. Xavier Miguel, psicòleg consultor, ens explica que en una època complexa i canviant, que demana una constant revisió i presa de decisions, és recomanable analitzar abans els diferents escenaris comptant amb una valoració externa especialitzada que ens orienti en aquestes decisions. “Nosaltres oferim una resposta personalitzada i confidencial a través d’una visió experta en interpretar el mercat laboral actual, i en aconsellar, tant per enfocar els inicis d’una carrera laboral, com per revisar i millorar les habilitats i competències per un canvi professional”.

Per tots els perfilsDiversos són els perfils que es poden acollir a aquest servei, des de recents llicenciats a enginyers industrials amb una llarga experiència. De moment, els qui ho han fet n’estan molt satisfets. “Fa només tres mesos que vam iniciar aquest projecte de col·laboració amb el COEIC”, segueix Miguel, “i les opinions obtingudes als qüestionaris de satisfacció dels col·legiats que l’han utilitzat són molt positives”. Això, i sobretot, la diferència de l’actitud que detecten només acabar la primera consulta, ens confirma la idoneïtat d’aquesta iniciativa, que recordem suposa un valor afegit pels col·legiats i del que podeu disposar de forma gratuïta.

ASSESSORAMENT i ORIENTACIÓ PROFESSIONALDE MGROUP

Nou servei pels col·legiats !

A MGroup et poden orientar sobre interessos laborals a partir del coneixement curricular (formació i experiència), carrera professional (llocs a ocupar, tipus d’empreses i sectors), desenvolupament professional (tècnica del DAFO-fortaleses i debilitats), orientació per millorar els recursos propis (formació, revisió d’estratègies personals, trets de personalitat…), assessorament sobre la situació del mercat (sectors a l’alça i en crisi, activitats amb més futur professional, forquilles salarials per llocs de treball determinats, requisits habitualment sol·licitats per la cobertura d’una determinada posició...), ofertes laborals (adequació del perfil a les vacants, negociació dels termes d’un contracte, sol·licitud de millora en les condicions de treball, com enfocar una possible promoció professional), recerca activa d’ocupació (preparar una entrevista de treball, fer atractiu un historial professional, consultories especialitzades en el tipus de lloc de treball que et motiva, empreses a les quals presentar el currículum, webs d’ocupació, mobilitat internacional)...Si voleu fer ús del servei, només heu d’enviar un correu electrònic a [email protected], o bé telefonar a la Demarcació de Girona (Núria Valenzuela). Les entrevistes es realitzen a les nostres oficines de Narcís Blanch, amb la consultora designada per MC Asociados. No cal dir que són totalment confidencials. Truca’ns, i podràs millorar els teus recursos professionals! mEIGi

4Coneixes les teves fortaleses i debilitats davant un canvi laboral?4Valores marxar a treballar a l'estranger?4Has d'entrar en el món laboral i necessites orientació?4Estàs pensant a replantejar la teva carrera professional?4Desitjaries tenir més seguretat a l'hora de fer una entrevista de treball?4Et sents estancat en el teu lloc?4Vols en promocionar-te professionalment, però no tens clar com enfocar-ho?

ABAST DEL SERVEI + COM SOL·LICITAR-LO


de co

nver

sade

conv

ersa

Tota una vida d’enginyer a la RENFE

LLUÍS BATLLE

A Girona, parlar de la RENFE, de trens, de vies, i de tot allò

que necessita una xarxa ferro-viària per rutllar, va associat al nom de Lluís Batlle i Gar-gallo. Doctor en Enginyeria In-dustrial i Enginyer ferroviari, va estar gairebé 40 anys posant els seus coneixements, objecti-vitat i sentit comú a disposició de millorar el funcionament dels ferrocarrils de l’estat, 7 anys des de Sevilla i 32 des de Barcelo-na. Amb tasques variadíssimes, i amb opinions que no dubtava expressar. I que, ara com abans, no deixen indiferent a ningú.Porta deu anys retirat, però el Dr. Batlle encara s’apassiona quan parla del que és i envolta aquest mitjà de transport que tant estima que és el tren i, ai!, la seva eterna assignatura pen-dent a casa nostra: el canvi de l’ample de la via.

mper Duaita Prats

Pels més joves... faci’ns quatre pinzellades del seu perfil acadèmic i del seu recorregut professional. Sóc fruit de casa meva. El pare era arxiver municipal i el món dels papers l’he viscut des de petit. La mare va voler que fos enginyer. Jo creia que el meu món serien les línies d’alta tensió, però a mitjans de carrera vaig enfocar els meus objectius a entrar a treballar a la RENFE. M’atreien molt les maquetes de trens, i com que als anys 50 eren prohibitives, vaig acabar aficionant-me als de veritat. I així ha estat sempre, des que vaig començar fins ara que estic retirat.

Quina era la seva responsabilitat a la RENFE? Hi he fet tasques variadíssimes. Des de dirigir els equips de maquinistes, a l’aplicació de les màquines segons els tipus de trens, la logística de treball de les estacions, la responsabilitat de compres, la prospectiva de futur... Al final vaig acabar especialitzant-me a estudiar com guanyar segons a través de la conducció, el traçat dels revolts, l’adequació de les vies amb petits desplaçaments... Solucions tècniques que curiosament es resolen fent quatre números, però per les que calen els coneixements científics de com funcionen les coses, que és el que et dóna l’enginyeria.

I també els coneixements de perquè no funcionen, imagino. Malauradament, sovint no funcionen per qüestions alienes a la tècnica. Les institucions ficades a l’Administració s’encomanen els defectes administratius d’aquesta, i una companyia pública depèn

en última instància de les instruccions que arriben de dalt.

Que no necessàriament són d’enginyers o d’experts. Que va! Els que realment manen són els directors de campanya electoral. Abans dels 80 les decisions les prenia la RENFE, però a partir de la democràcia ha estat el partit al govern de torn el que ha assenyalat on i com s’havien de fer les coses. Les decisions ferroviàries han estat condicionades pels rèdits electorals.

Llavors, com valora l’actual xarxa ferroviària? Els anys 80 l’Institut pel Desenvolupament del Transport em va encarregar una espècie de llibre blanc. Es deia “El transport ferroviari a Catalunya”. La meva conclusió va ser que de base teníem una xarxa perfectament comparable a qualsevol xarxa europea perquè afortunadament havia estat muntada per companyies privades, plantejant les línies de manera estratègica, pensant-les com un negoci. En canvi a la resta d’Espanya ja van ser fruit de decisions polítiques i sovint no tenien gaire racionalitat econòmica. També, quan jo estava en actiu, disposàvem del material de Rodalies més modern d’Europa, conseqüència de les directrius polítiques del moment que així ho van decidir. Ara ja no puc dir-ho perquè no ho sé, però en conjunt és molt bo.

I perquè tinc la percepció que aquí el tren ha passat al darrere d’altres mitjans de transport en la

“LA CLAU NO ÉS L’ALTA VELOCITAT, ÉS L’AMPLE DE LA VIA”


de conversa

“Els que realment manen són els directors de campanya electoral. Abans dels 80 les de-cisions les prenia la RENFE, però a partir de la democràcia ha estat el partit al govern de torn el que ha assenyalat on i com s’havien de fer les coses.

“Quan es dóna la preferèn-cia al servei de viatgers es gene-ra un dèficit, ja que la compra de bitllets mai no pot arribar a eixugar les despeses del mante-niment. No és una xarxa rendi-ble com ho pot ser la de les mer-caderies.

“En algun moment sorgi-ran veus potents d’economistes, que no dels experts ferroviaris, a qui no se’ns ha fet cas, que clamaran que convé fer el canvi d’ample de via si realment volem estar comunicats comercialment amb Europa i ser competitius. Serà el transport de mercade-ries el que decideixi l’adequació i no el tràfic de viatgers ni l’alta velocitat.

“Vaig acabar especialitzant-me a estudiar com guanyar segons a través de la conducció, el traçat dels revolts, l’adequació de les vies amb petits desplaçaments... Solucions tècniques que curiosament es resolen fent quatre núme-ros, però per les que calen els coneixements científics de com funcionen les coses, que és el que et dóna l’enginyeria.

destinació de recursos, exceptuant el TGV?No només aquí, és un fenomen general fruit de la història. El ferrocarril a Europa ha estat muntat sobre el tràfic de viatgers, quan per exemple a Amèrica està muntat sobre el tràfic de mercaderies. El rendiment econòmic basat en un o altre, és molt diferent. Quan es dóna la preferència al servei de viatgers es genera un dèficit, ja que la compra de bitllets mai no pot arribar a eixugar les despeses del manteniment. No és una xarxa rendible com ho pot ser la de les mercaderies. I aquí es segueix plantejant el creixement des del punt de vista del servei dels viatgers.

Però si jo el que crec és que falten més vies que comuniquin poblacions on el tren no arriba! No, simplement no hi estic d’acord. Són massa cars els trens.

Què me’n diu si vull anar de Banyoles a Olot en tren? Cap de les dues en té, i són prou importants, no creu? La meva opinió és que amb una anàlisi objectiva de l’ús dels diners públics, no hi hauria prou demanda per a justificar la implementació d’aquesta nova xarxa. Penso que hi ha altres prioritats. Un exemple és la idea de l’Eix Transversal Girona-Lleida. És impossible que hi hagi gent per omplir-la i la millor notícia és que tingui una data d’execució tan llunyana. Crec que sempre hi haurà altres prioritats que li passaran al davant.

Per vostè el més important seria l’adequació de l’ample de via, ho sé, com també que tenia calculat que en uns 20 anys es podia fer a tota Espanya amb un cost realment baix. Ens ho pot explicar?Sempre he estat convençut, des que estudiava, que el canvi d’ample de via és inevitable. A finals dels 80 ho vaig calcular, i em va sortir que en uns vint o trenta anys es podia realitzar amb un cost que no superava l’1% del pressupost ferroviari del país. Ho vaig publicar i ningú en va fer cas. Déu anys més tard van començar a fer la renovació de la via Vilajuïga-Port Bou i vaig aprofitar

per fer més números. Si es muntava amb l’ample de via internacional, el 2002 el TGV que llavors arribava a Perpinyà, ja podria arribar a BCN. Vaig intentar fer arribar aquesta informació al President Pujol, però el meu contacte em va dir: “Tens tota la raó, però no cal que ho intentis perquè ha dit que del canvi d’ample ni se’n parli”. No sé si era veritat o no, però no vaig poder arribar al president.

Troba més important la via que la inversió en alta velocitat. És que la clau no és l’alta velocitat, és l’amplada! És la millor cosa que ens porta el TGV. Perquè insisteixo que la mare dels ous és el transport de mercaderies. Amb un ample de via normal estaríem comunicats amb Europa i els números ens sortirien diferents. Però a l’opinió pública li importa més, per dir una cosa, que Rodalies estigui constantment a l’última. Això és el que rep el Govern... i per allò que dèiem de l’interès electoral i que l’administració pública passa davant del parer dels tècnics, ja que el tràfic de viatgers el considera prioritari.

Aquest seu és segurament un discurs impopular. Sí, però és el producte de molts anys de treballs i càlculs, i crec que reflecteix la realitat de les coses, agradi més o menys. Els ingressos de Rodalies no arriben a pagar ni la meitat dels costos! L’altra meitat la paga tothom, els que tenen i utilitzen aquest servei i els que no. En canvi millorar el transport de mercaderies incidiria en l’economia en general.

I creu que s’arribarà a fer? Sentint-lo parlar, em sembla totalment incomprensible que encara no s’hagi dut a terme.Penso que,a la llarga, sí. Que en algun mo-ment sorgiran veus potents d’economistes, que no dels experts ferroviaris, a qui no se’ns ha fet cas, que clamaran que convé fer-ho si realment volem estar comunicats co-mercialment amb Europa i ser competitius. Serà el transport de mercaderies el que de-cideixi l’adequació i no el tràfic de viatgers ni l’alta velocitat, encara que aquests siguin els més mediàtics i els que donen vots.


RIS3CAT

UNA NOVA OPORTUNITAT INDUSTRIAL PER CATALUNYA I PER L’ENGINYERIA

Des del passat estiu, de forma lenta, madura i consensuada, a Catalunya s’estan generant les sinergies i col•laboracions adients pel que es podria

anomenar una moderna revolució industrial. Durant molts anys s’ha sentit parlar dels fons d’ajut estructural, on casualment el nostre país no formava part d’una de les zones geogràfiques afavorides o privilegiades per ser receptora d’aquests ajuts o fons econòmics donada la seva posició avantatjosa respecte altres zones. El nou pla d’inversions que s’ha preparat des d’Europa pels pròxims anys, ja no marca una distinció com la que hi havia hagut fins al moment, i proposa a les diferents regions que siguin proactives a l’hora de plantejar allò en el que cal invertir i fomentar, que a la vegada potenciï de forma evident, no sols la regió (en aquest cas parlem de Catalunya), sinó també el Continent. El nom sota el qual s’ha denominat aquesta acció és el pla RIS3CAT.

Punt de partida i objectiusLa Comissió Europea ha demanat als estats membres i les regions, a través dels seus Governs, que elaborin estratègies de re-cerca i innovació per a l’especialització intel•ligent (RIS3), que potenciïn les es-pecialitzacions econòmiques i de conei-xement més ajustades al seu potencial d’innovació, sobre la base dels actius i les capacitats del territori, tot això en un període entre 2014 i 2020. En el cas de Catalunya, s’ha afegit a la nomenclatura europea de RIS3 l’adjectivació de CAT: d’aquí la denominació RIS3CAT.El nostre és un país de base industrial amb una economia oberta, competitiva i sostenible, que combina talent, creativi-tat, un teixit empresarial diversificat, i un sistema propi de recerca d’excel•lència. Ho fa en el marc d’una societat dinàmi-ca, emprenedora i inclusiva on conviuen multinacionals i empreses locals, sectors consolidats i amb lideratge internacional, i sectors tecnològics emergents. >>>Els objectius del RIS3CAT s’han definit

en p

rimer

pla


com:mReforçar la competitivitat del teixit empresarial mitjançant la millora de l’eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.mPotenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca, la crea-tivitat i la innovació, per crear i explotar nous nínxols de mercat.mConsolidar Catalunya com a pol euro-peu de coneixement, connectant les ca-pacitats tecnològiques i creatives amb els sectors existents i emergents de territori.mMillorar globalment el sistema català d’innovació, reforçar la competitivitat de les empreses i orientar les polítiques pú-bliques cap al foment de la innovació, la internacionalització i l’emprenedoria.


en p

rimer

pla

Els objectius de la RIS3CATDe moment, els objectius definits són a grans trets:mReforçar la competitivitat del teixit empresarial mitjançant la millo-ra de l’eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.mPotenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca, la creativitat i la innovació, per crear i explotar nous nínxols de mercat.mConsolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement, connec-tant les capacitats tecnològiques i creatives amb els sectors existents i emergents de territori.mMillorar globalment el sistema català d’innovació, reforçar la com-petitivitat de les empreses i orientar les polítiques públiques cap al foment de la innovació, la internacionalització i l’emprenedoria.

4 eixos d’actuacióPer tal de dur a terme aquests objectius, el Govern de Catalunya a través de les Conselleries responsables, ha definit 4 eixos d’actuació; a) Àmbits sectorials líders, b) Àmbits emergents, c) Tecnologies facilitadores transversals, i, d) Entorn d’innovació i 9 Instruments; a) Comunitats de la RIS3CAT, b) Activitats emergents, c) Desenvolupament de capacitats tecnològiques clau, d) Infraestructura de recerca i transferència tecnològica, e) Projectes col•laboratius D’R+D, f) Valoració i transferència innovadora, g) Cooperació internacional, h) Compra pública innovadora, i, i) Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT). La figura 1, recull l’esquema que des de les Conselleries implicades s’ha proposat, i resumeix el que s’ha esmentat.En aquests moments només s’han posat en marxa els instruments de Comunitats de la RIS3CAT, a més d’algunes idees de Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT). És en el cas de les Comunitats, on en l’àmbit industrial és molt important la participació per l’èxit i aprofitament del pla.

Les Comunitats RIS3CATEs parla de Comunitats com a agrupacions d’agents del sistema d’R+D+I i d’empreses que impulsen agendes de transformació econòmica de les activitats productives, emmarcades en els àmbits sectorials líders a partir de la incorporació d’aquella suma. Una comunitat té com a objectiu:mLa formació d’un partenariat: agrupar empreses i agents R+D+i a CatalunyamLa producció d’agendes de transformació econòmica: definició d’una aposta d’especialització intel•ligent, basada en l’ R+D+I i en la realitat industrial existent.mLa concreció de l’aposta d’especialització en un pla d’acció que inclogui un conjunt coherent de projectes i actuacions: proposar programes d’actuació a mitjà i llarg termini, que permetin desenvolupar projectes conjunts a partir d’oportunitats i necessitats per a la transformació econòmica del teixit productiu.mLa generació de noves oportunitats econòmiques i de creació d’ocupació en els àmbits sectorials líders.

La Quàdrupla hèlixLes Comunitats de la RIS3CAT han d’assegurar-se una composició per tal de complir amb els objectius del pla, comptant amb el lideratge d’un agent representatiu que coordini i actuï en nom de la resta de socis. Però mai no poden estar compostes per un sol agent, sinó per un conjunt de diferents agents, el líder dels quals ha de ser necessàriament un agent de caràcter industrial. A aquesta composició s’ha anomenat la “Quàdrupla hèlix”. La Quàdrupla hèlix, està formada per Indústries (representant al sector privat), el Govern i sector públic, el sistema científic i universitari (inclou centres de recerca, centres tecnològics i universitats) i la societat civil (els usuaris). Entre aquests elements esmentats per categories, també s’ha d’entendre que inclouen, associacions empresarials, organitzacions de clústers, fundacions i entitats vinculades a l’R+D+I, associacions i altres organitzacions d’usuaris de tecnologia.

La “Quàdrupla hèlix” està formada per Indústries (representant

al sector privat), el Govern i sector públic,

el sistema científic i universitari (inclou centres de recerca, centres tecnològics

i universitats) i la societat civil (els

usuaris). Entre aquests elements esmentats

per categories, també s’ha d’entendre que

inclouen, associacions empresarials,

organitzacions de clústers, fundacions i entitats vinculades a

l’R+D+I, associacions i altres organitzacions

d’usuaris de tecnologia.


en primer pla

Estat actualEn aquests moments i des de l’estiu del 2014, ja hi ha algunes Comunitats que s’han anat formant. Cadascuna ha seguit un ritme diferent, però en general ja s’han començat a elaborar les seves agendes d’actuació. En aquest sentit, s’han reunit els agents esmentats per trobar necessitats i línies d’actuació que impulsin noves idees i projectes que, com s’ha dit al principi d’aquest escrit, posicioni a Catalunya en algunes temàtiques.

Algunes de les Comunitats ja en marxa són:

m.Fabricació AvançadamSalutm.EnergiamAlimentaciómMobilitat sostenible

La RIS3CAT s’articula per esdevenir una eina cabdal a través de la qual puguem entre tots tornar a posicionar Catalunya dins l’àmbit industrial i de recerca en un lloc capdavanter i de referència, sempre que les coses es facin bé. No negarem que la complexitat de la RIS3CAT és elevada. Com veieu, involucra diferents actors d’un bon nombre de sectors del teixit econòmic, industrial, polític, educatiu, i fins i tot social, i seria agosarat en poques línies pretendre esmentar totes les seves peculiaritats i singularitats. Per això, en aquest article hem intentat tan sols donar-ne una visió inicial i ràpida, podent cadascú complementar la informació de forma fàcil pels canals més oficials. En qualsevol cas, ens ha semblat interessant posar una introducció dels fonaments de la RIS3CAT a l’abast dels nostres enginyers industrials, pel paper rellevant que hi podem arribar a tenir. mEIGi (Font: http://catalunya2020.gencat.cat)

Les bases per funcionarUna Comunitat funciona amb una or-ganització al capdavant, que represen-ta de forma neutral els seus interessos. La Comunitat disposa de la implicació d’empreses i agents del sistema d’R+D+I representatius de l’àmbit sectorial amb capacitat de lideratge. Els socis, al seu torn, tenen la capacitat tècnica suficient per dur a terme els projectes i assolir els objectius (viabilitat operativa), i la capa-citat gestora suficient per mobilitzar els recursos necessaris per finançar els pro-jectes (el sector privat hi té una partici-pació destacada). També han de sumar massa crítica i capa-citat d’impacte en l’àmbit sectorial.Les Comunitats s’han configurat per fer actuacions articulades en projectes que permeten assolir els seus objectius espe-cífics, i contribuir als objectius estratègics.

VECTORS CLAU QUE HAN DE GUIAR LA TRANSFORMACIÓ A CATALUNYATres són els vectors clau perquè Catalunya afronti amb èxit el gran repte de ser una de les economies capdavanteres del Continent

uLa nostra tradició industrial. L’herència industrial catalana ha evolucionat posant l’accent en factors competitius clau com innovació, tecnologia i disseny.

vLa qualitat de vida. Pensar en les persones i en la seva qualitat de vida constitueix el vector comú dels àmbits d’alimentació, indústries de la salut, i indústries culturals i basades en l’experiència.

wL’economia verda. Els reptes globals que comporta el canvi climàtic i l’escassetat de recursos naturals demanen una aposta clara per transformar l’economia catalana cap a una economia verda.


jove

s eng

inye

rs

ANDRÉS EL FAKDI, PREMI DE RECERCA EUROPEU DE LA UdG

Andrés El-Fakdi és doctor en enginyeria industrial per la UdG, i actualment treballa com a investigador al grup de recerca eXiT (Grup d'Enginyeria de Control i Sistemes Intel•ligents) de la mateixa universitat. El projecte MEDIATE, pel qual ha estat pre-miat juntament amb tot l’equip, començà l'any 2010 i va concloure exitosament l'any 2013. Forma part d'un tipus de projectes anome-nats ITEA (Information Technology for European Advancement). Va ser finançat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern Es-panyol dins el Pla Nacional d'Investigació Cien-tífica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica. Tot i ser un projecte europeu on es treballa conjuntament amb empreses i centres de re-cerca de diversos països, cadascun finança els seus propis partners.

Objectius del projecteEl seu objectiu principal era el d'incrementar l'efectivitat de tècniques utilitzades en l’àmbit de la salut, reduint així el risc dels pacients, tot proporcionant suport als professionals mèdics en la transició de les operacions quirúrgiques ‘invasives’ a les anomenades intervencions ‘mínimament invasives’, guiades per imatges (IGIT). “D'aquesta manera -ens explica l’enginyer-, utilitzant les tècniques més avançades durant tot el tractament del pacient, l'IGIT permet aconseguir un tractament òptim reduint les complicacions i, en definitiva, millorant el servei al pacient”. L'objectiu final consistia en el desenvolupament de demostradors clínics dins unes àrees clíniques específiques (cardiologia, oncologia i cirurgia ortopèdica), els quals incorporaven tecnologies avançades d'anàlisi d'imatges mèdiques, navegació, gestió de workflows durant la intervenció, i sistemes de suport a la presa de decisions. “La meva feina dins el projecte estava rela-cionada amb aquest últim punt”, especifica El Fakdi. “Així, dins el nostre grup, especialitzat en

l'ús de tècniques d'intel•ligència artificial, vam desenvolupar un sistema de suport a la presa de decisions”.

Informació que salva videsL'aplicació feia ús d'una base de dades de pacients i un motor CBR (Raonament basat en casos) per recomanar procediments i tècniques específiques a pacients similars. Quan un pacient nou entra en el sistema, el motor CBR busca dins la base de dades perfils de pacients antics amb característiques similars a les del nou pacient, i es recuperen totes les dades mèdiques i tractaments que van rebre que es considerin rellevants per tractar el pacient nou”. Els metges utilitzen aquesta informació per prendre decisions, estudien el que van fer en el passat, quins resultats va donar, i amb aquesta informació addicional escullen el millor tractament o la tècnica quirúrgica més adient pel cas actual. Un cop finalitzat el procediment mèdic, valoren el nou cas i decideixen si val la pena o no introduir-lo a la base de dades com un cas més. Així la base de dades no deixa mai d'enriquir-se amb nova informació que millora les seves prestacions de cara a futurs pacients.

Un premi d’equipAquest premi és un reconeixement a la seva feina i a la de tot l’equip, un copet a l'esquena que els anima a seguir endavant en aquests temps tan difícils per a la recerca al nostre país on el finançament per seguir investigant és cada cop més difícil d'aconseguir i les posicions laborals de la majoria d'investigadors joves són molt precàries. “Potser el fet de rebre aquest premi em faciliti obtenir finançament pel següent projecte en què treballi… però dic ‘potser’ perquè els diners vénen de molt amunt, i és difícil que els hi arribi el ressò». Des de l’Enginy posem el nostre granet de sorra perquè així sigui. mEIGi

“L’

objectiu final consistia en el desenvolu-pament de demostradors clínics dins unes àrees clí-niques específiques, els quals incorporaven tecno-logies avançades d’anàlisi d’imatges mèdiques, nave-gació, gestió de workflows durant la intervenció, i siste-mes de suport a la presa de decisions. “La meva feina dins el pro-jecte estava relacionada amb aquest últim punt”, especifica El Fakdi. “Així, dins el nostre grup, espe-cialitzat en l’ús de tècniques d’intel•ligència artificial, vam desenvolupar un siste-ma de suport a la presa de decisions”.

L’enginyer industrial el rebia jun-tament amb els seus companys

del Grup de recerca d’enginyeria de control i sistemes intel•ligents de la Universitat de Girona, Fran-cisco Gamero, Roberto Petite i Joaquim Meléndez (director), pel desenvolupament d’un sistema informàtic que ajuda els metges a prendre decisions a l'hora d'im-plantar vàlvules aòrtiques


joves enginyers

El darrer Premi PFC de Girona, va ser pel jove enginyer gironí Eduard

Vidal i el seu projecte de final de carrera “Navegació, control i modelització del robot submarí Sparus II”, dirigit pel doctor Marc Carreras. L’estudi fou realitzat dins del grup de Visió per Computador i Robòtica de la Universitat de Girona, concretament al Centre d’Investigació en Robòtica Submarina (CIRS).

El projecte consisteix fonamentalment a evolu-cionar els diferents sistemes necessaris perquè el robot autònom submarí Sparus II fos com-pletament funcional. El treball es fonamenta en sistemes com els controladors del vehicle, el controlador de seguiment de trajectòries, el calibratge dels sensors de navegació, la navega-ció per estima probabilista, l’arquitectura soft-ware i de seguretat, i la identificació del model dinàmic del vehicle i simulació.

L’auge de la robòticaEn el moment d’escollir la temàtica, feia més de dos anys que Vidal col•laborava al CIRS. “Per-sonalment -ens diu-, considero que la robòtica cada vegada estarà més present en el dia a dia de les persones. És un camp que ha evolucionat molt els últims anys, i en concret els avenços en robòtica submarina permetran explorar el fons marí de manera autònoma”. Així, moltes de les tasques que ara es porten a terme amb inter-venció humana, ja sigui a través de robots ope-rats a distància o fins i tot amb l’ajuda de subma-rinistes, podran ser realitzades a control remot.

La col.laboració del CIRS de la UdGAquest treball ha estat possible gràcies a l’experiència del Centre d’Investigació en Ro-

bòtica Submarina de la Universitat de Girona, i l’enginyer confessa que “sense la seva ajuda i suport senzillament no s’hauria pogut dur a terme. És un veritable plaer poder treballar amb professionals i experts sobre una temàti-ca concreta, i rebre al mateix temps un tracte molt proper”. La feina que l’ha dut a aconseguir el premi, és només una petita part de tota la que hi ha al darrere del desenvolupament del robot autònom submarí Sparus II, però com ell diu “el simple fet de veure que allò que has aportat a través del teu projecte es fa servir cada dia, i que hi ha altres persones ho utilitzen i hi treballen, és molt gratificant”.

Enginyeria... i rigorEl seu treball està molt orientat a resoldre pro-blemes d’enginyeria, i cadascun dels sistemes desenvolupats va ser un repte. “Encara que a vegades pugui semblar fàcil, aportar solucions que realment funcionin als problemes tecnolò-gics que van apareixent, és difícil. Cal treballar amb tot rigor i amb la metodologia correcta”, comenta.

Present i futurActualment, arran d’una beca Erasmus Mundus, Eduard Vidal està estudiant el màster VIBOT on es tracten temes de Visió per Computador i Robòtica. Aquest màster és fruit de la cooperació entre tres universitats europees: University of Burgun-dy (França), Universitat de Girona (Catalunya) i Heriot-Watt University (Regne Unit). El primer semestre el va passar a França, actualment és a Girona, i el primer semestre del curs vinent estarà al Regne Unit. “En acabar m’agradaria fer el doctorat a la Universitat de Girona, centrant-me sobretot en planificació de trajectòries per a vehicles autònoms”, conclou el premiat. mEIGi

EDUARD VIDAL, PREMI PFC2014

El seu projecte “Navegació, control i modelització del robot submarí

Sparus II’, fou mereixedor de la tria del jurat.

A la fotografia, d'esquerra a dreta, Eduard Vidal, el director del projecte i doctor Marc Carreras, i l'enginyer Carles Candela. La foto és d'aquest febrer al port de Las Palmas de Gran Canaria, i el robot que hi apareix és l'Sparus II.

“La robòtica cada vegada estarà més present en el dia a dia de les persones. És un camp que ha evolu-cionat molt els últims anys, i en concret els avenços en robòtica submarina permetran explorar el fons marí de manera autònoma”. Així, moltes de les tas-ques que ara es porten a terme amb interven-ció humana, ja sigui a través de robots ope-rats a distància o fins i tot amb l’ajuda de sub-marinistes, podran ser realitzades a control remot.


“L’

enginyeria de teixits, i en particular la biomanufactura, és l’alternativa més prometedora per a superar les limita-cions de les teràpies clíniques convencio-nals” opina l’enginyer. Gràcies al treball de Domingos, ara es pot col·locar el siste-ma BioCell d’impressió en un entorn clínic, i produir automàticament implants biològics per a la regeneració de teixits i òrgans, sen-se el risc d’infeccions. A més, permet una alta personalització i precisió, eliminant els errors associats amb les operacions manuals de cultiu cel·lular.

jove

s eng

inye

rs La distinció li fou concedida per la tesi ‘Caracterització Mecànica i Biològica de Scaffolds produïts per BioCell Printing’, que va dur a

terme sota la direcció dels Drs. Paulo Bártolo i Joaquim de Ciurana.

Marco André das Neves Domingos és un estudiant atípic. Va cursar la carrera d’Enginyeria Mecànica a l’Institut Politècnic de Leiria (Portugal), on es va graduar el 2006, i després va voler fer el Doctorat a la Universitat de Girona. Per la seva tesi va escollir la temàtica d'enginyeria de teixits, i en concret el desenvolupament i avaluació des del punt de vista biomecànic d’un nou sistema integrat i automatitzat de biofabricació per a la producció i el cultiu in vitro de cèl•lules en els implants biològics. La innovació que aporta el seu estudi és haver generat, per primera vegada, un sistema capaç d'integrar de forma automàtica les 4 etapes de la producció d'implants per a l'enginyeria de teixits, incloent-hi la fabricació additiva de scaffolds multimaterials (Fase 1), l'esterilització (Fase 2), la deposició de les cèl•lules (Fase 3), i el cultiu dinàmic de cèl•lules (Fase 4). Gràcies a aquesta integració, ara és possible col•locar el sistema anomenat BioCell d’impressió en un entorn clínic, i produir automàticament implants biològics per a la regeneració de teixits i òrgans sense el risc d’infeccions. A més, permet una alta personalització i precisió eliminant els errors associats amb les operacions manuals de cultiu cel•lular, oferint un baix cost i una interessant reducció en el temps de producció i tractament.

Un gran avenç per les teràpies convencionalsEl que el va dur a treballar en aquest àmbit va ser un conjunt de factors: que les actuals teràpies clíniques demostrin diverses limitacions en el tractament de pacients amb necessitat de trasplantament d'òrgans o de teixits, que l'esperança de vida de la població mundial hagi augmentat de manera espectacular i que els serveis de salut no acabin de solucionar de manera prou efectiva els vessants clínica, social i econòmica... "El fet que aparegui l’enginyeria de teixits, i en particular que la biomanufactura, és l'alternativa més prometedora per a superar les limitacions de les teràpies clíniques convencionals. Aquests factors em van impulsar a l’estudi. A més, el fet de comptar amb el component multidisciplinari de l'enginyeria, la biologia, la medicina i la física, resulta molt engrescador", ens explica el Marco, que de fa un temps és professor a la Universitat de Manchester.

Projectant nous sistemes d’implants bioactiusLes seves mires en enginyeria, i en concret, en biomecànica, es dirigeixen ara cap al desenvolupament de nous sistemes híbrids de fabricació additiva per a la producció d’implants bioactius multimaterials i personalitzats que regenerin teixits, les noves metodologies per a la creació d’implants bioactius 3D amb capacitat de subministrament controlat de fàrmacs, els sistemes automàtics d’impressió del teixit in situ (directament en el pacient). També cap a l’establiment de noves bases en el seu grup que promoguin la transferència del coneixement generat en el laboratori cap a la indústria, afavorint així la creació i millora del treball.

Per a una millor i més assequible qualitat de vidaTot plegat, amb un clar denominador comú. En paraules seves, "ser capaç de fer alguna cosa que contribueixi d'alguna manera a millorar la qualitat de vida de la població en general i que en situacions extremes podria salvar la vida d'algú". En aquest camí Domingos haurà passat per la Universitat de Girona, fent palès el seu agraïment a aquesta institució, i en concret al Professor Quim de Ciurana “per l'oportunitat que em va donar de dur a terme aquest treball a la UdG sota la seva co-direcció. La seva motivació constant, disponibilitat, esperit crític i coneixement científic, van ser factors decisius en la consecució de la dissertació”, declara. mEIGi

EL PORTUGUÈS MARCO DOMINGOS, PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT UdG EN TECNOLOGIA

A l’enginyer Marco Domingos el motiva fer alguna cosa per millorar la qualitat de vida de la població en general, i que en

situacions extremes, pugui salvar la vida d’algú.

Etapes principals de la metodologia basada en l’ús de scaffolds per ET. 1) Aïllament i expansió de les cèl·lules del pacient en cultiu; 2) Col·locació de les cèl·lules en scaffolds 3D; 3) Cultiu dinàmic

(bioreactor) del sistema scaffold+cèl·lules; 4) Implant al pacient.


eco espai

ENDOLL SOLARWindows socketDe Kyuho Song i Boah Oh (Corea del Sud)

El darrer dels eco-enginys pot revolucionar la generació d’energia a les nostres cases. Es tracta d’un endoll portàtil fet de plàstic, amb un petit panell solar amagat darrere de la ventosa amb la qual s’enganxa al vidre, i un convertidor que transforma l'energia solar captada en energia elèctrica utilitzable. La bateria, construïda en 1000 mAh, triga entre 5 i 8 hores a carregar per complet i dura fins a 10 hores, El dispositiu es troba en fase de concepte i li queda encara camí pel desenvolupament, sobretot si volem que respongui completament a les nostres necessitats (com a mínim fer funcionar un aparell a 220V). Però si ens guiem per la llarga cua a la llista de comandes pendents, ja abans de comercialitzar-se és un èxit. Potser perquè la idea és d’allò més coherent: aprofitar constantment aquest bé comú que és l’energia del sol, per convertir-la en electricitat amb un enginy barat i d’aplicació directa. mEIGi

ENGINY, SOSTENIBIL·LITAT... I DISSENYEnginys i dissenys es donen cada cop més la mà, i potser per això la primera exposició temporal del Museu del Disseny de Barcelona

s’hagi dedicat a ‘Disseny per viure. 99 projectes per al món real,’ un inspirador recull d’aparells que el seu curador, Oscar Guayabero, ha segmentat en diversos apartats: Disseny per connectar, Disseny per educar, Disseny per curar, Disseny accessible, Disseny sostenible, i Disseny per protegir. Tots tenen un denominador comú, facilitar la vida quotidiana de la gent, de la societat i l’entorn, i si és possible, sense grans proclames. “El disseny ha d’abandonar la creença que les idees surten només de genialitats. Els usuaris poden aportar informació molt valuosa per als desenvolupaments”, apunta el comissari.Per aquesta secció d’Eco espai ens hem fixat en tres d’aquestes múltiples solucions amb intervenció de l’enginyeria, que ens permeten somiar en un futur més còmplice amb el medi.

CUINA SOLAR Cuina AlsolDe Dieter Seifert per Alsol Tecnologías Solares SL (Espanya)

És el resultat de 20 anys de desenvolupament de cuines solars de tipus parabòlica i d’escala domèstica. Dissenyada per Climate Interchange a Alemanya i posada a disposició de fabricació per part de l’empresa AlSol (Cornellà-Balaguer-Múrcia), és un eco disseny fonamentat en un producte innovador de la indústria de l’alumini, el Solar Surface de Costellium, que atorga les més altes prestacions reflectives i per tant energètiques, afavorint una llarga vida a la utilització.Amb una estructura de platina d’alumini extrussionat i un reflector d’alta reflexió, tots els seus components han estat seleccionats d’acord amb criteris de producció industrial local, i ambientalment respectuosos. Prepara fins a 10 litres de volum de receptes quotidianes, i per això és un dels sistemes de cuinar aliments més eficients i nets del món, amb reciclabilitat dels seus components del 99%.

SANITARI “2 EN 1”W+W De Gabriele i Oscar Buratti per Roca (Espanya)

Un element domèstic que uneix estalvi d’aigua i optimització de l’espai. Utilitza les aigües residuals de la conca rentamans per omplir la cisterna de la tassa de vàter, reduint així el consum d’aigua fins a un 25% en comparació amb un estàndard de 3,6 litres d’un WC de doble descàrrega. Quan l’aigua corrent s’ha utilitzat i és a la pica, l’usuari pot desviar-la a la xarxa o reciclar-la cap a la cisterna per la propera descàrrega. Si selecciona l’aigua grisa per ser reutilitzada, abans de caure al dipòsit passa a través d’un sistema de filtració doble que elimina els bacteris i olors, i en filtra les deixalles. Després es guarda al dipòsit d’aigua grisa de 4L que omplirà la cisterna. A més, W+W ve equipat amb una aixeta que regula la sortida d’aigua calenta de forma que els sistemes de calefacció no es disparin innecessàriament, i amb un limitador que restringeix el flux d’aigua a un màxim de 9L/minut.


inno

vado

rs

L’especialitat confessada de l’empresa besaluenca LC Paper, és l’estalvi energètic i la seva evolució gira bàsicament al voltant d’aquest concepte. Assolir-ho no és només una qüestió d’ecologia sinó de productivitat, i el camí no es fa a cops de talonari. “L’actitud és més important que la inversió”, raona Vila. “Si només penses a adaptar les maquinàries per minvar la despesa, aconseguiràs petites rebaixes. Però si el que vols és un gran retall has d’anar més enllà, i per això calen moltes passes, una darrera l’altra i de manera seqüencial, amb convicció ferma i les ganes d’innovar com a manera de ser i de fer”.

Un relat que ve de llunyEl seu és un relat que ara està de moda, però que a ell li agrada fer palès que li ve de lluny. “Nosaltres sempre hem dit el mateix. Si treballem el paper reciclat des del 1881! El motiu va més enllà de l’ecologia: la necessitat. Quan ets pobre les matèries primeres han de ser les més barates. Aquest país ha passat èpoques on no hi havia divises per comprar pasta a fora, i per tant es va convertir de llarg en el primer productor de paper reciclat d’Europa. I encara és el que en registra una major utilització per a la fabricació. Les coses a vegades tenen un perquè que és fruït de la història”.La recent crisi ha estat un altre d’aquests motius. “Ara la societat espanyola veu com comencem a créixer però que no es creen prou llocs de treball i les desigualtats es fan més clares. Es va rebentar el 30% del teixit industrial i s’ha de refer. La manera com es faci ens marcarà pels propers 15 o 20 anys”. En el sector del paper, ell ja ho ha analitzat.

“Hi ha una proliferació de màquines de paper tissú que aparentment ens podria abocar a una sobreproducció del 30 o el 40 per cent. Però no serà així. La península Ibèrica s’ha tornat tremendament competitiva respecte d’altres països com França, Itàlia o Turquia, i encara ho serà més. Aquí s’han fet uns deures molt estrictes i el món inversor descobreix que serà un bon lloc per moure diners”.

El drama de la ignorànciaVila diu que la disponibilitat econòmica és clau per créixer, i que malauradament molts emprenedors es troben que els bancs no saben valorar el seu projecte. “Per increïble que sembli, no tenen experts en àmbits que no sigui l’immobiliari, i els hi fa por atorgar un crèdit encara que tinguis un projecte boníssim. A l’Administració Pública passa igual. És un problema històric molt greu per un país”. Això dificulta el creixement de les empreses. “A LC Paper, en plena crisi vam haver d’empescar-nos-les amb estratègies per finançar 18 milions que havíem d’amortitzar… en 7 anys! És un esforç descomunal i no tothom pot assumir-lo ni menys fer-se realment gran. Passa als països del sud d’Europa, enfront dels altres, que disposen de períodes d’amortització molt més llargs. Vivim en el drama d’unes entitats bancàries, una Administració i un sistema de direcció econòmica que no saben ni d’indústria ni de producció”.

Abans el ‘totxo’, i ara els robotsÉs evident que li ha donat moltes voltes al tema, i fins i tot en va escriure un llibre, “La crisi des de la trinxera”, on explicava

la seva teoria. “Amb el 30 per cent de l’economia espanyola basada en el totxo es va anar perdent una gran quantitat del teixit econòmic. El crack va provocar un atur en massa que només es podrà eixugar de veritat refent-lo. Però exigeix molt de temps, competitivitat duradora, facilitats per invertir, empenta empresarial, un bon nivell de lideratge, i un munt de coses que no són fàcils de reunir. A més, estem dins de dues crisis, la pròpia i la del sistema global. La pèrdua de riquesa d’Occident va tancar l’aixeta que alimentava amb comandes països com la Xina, que també s’ha hagut d’espavilar per apaivagar el sotrac. I ho ha fet automatitzant per abaratir costos. Ara aquest pèndol que va i ve i torna cap a nosaltres...”. Serà una competició desigual si una de les parts treballa amb robots.”Som a les portes d’un altre problema molt pitjor que els anteriors perquè elimina les persones”, sentencia.

Tecnologia positivaAl petit món de LC Paper, afortunadament encara es parla d’innovació tecnològica en un altre sentit. “Volem implementar un nou parc fotovoltaic. En canvi, no entrarem en la producció de gas sintètic. Ho hem hagut d’abandonar perquè no he trobat al món sencer el coneixement i la viabilitat tecnològica necessàries. Qui sap? Potser la investigació ens ho faciliti més endavant...”. Es tracta d’estirar un fil i no deixar-lo anar, responent cada vegada en segons on et porta. “Hi posem molt d’enginy perquè tot funcioni. Personalment, em defineixo com un tecnòleg. M’agrada ser transversal, agafar tecnologia d’un costat per aplicar-

“L’ACTITUD INNOVADORA ÉS MÉS IMPORTANT QUE LA INVERSIÓ”

Joan Vila és un d’aquells empresaris l’empremta personal dels quals es veu reflectida en la seva empresa.

Són un mirall l’una de l’altre. Valent de mena, la innovació és sovint el seu motor de creixement, una actitud que ell mateix admet que no és la més comuna al nostre país. I per si no n’hi hagués prou, ho acaba de relligar amb la passió que posa en tot allò que fa, tant a la feina com a la vida. Els resultats li donen la raó: l’augment constant de la productivitat i l’eficiència aconseguides, esdevenen un model gens fàcil de seguir pels seus competidors.

JOAN VILA

El cor enginyer de LC Paper

“Si el que vols és un gran retall en la despesa, has d’anar més enllà, i per això calen moltes passes, una darrera l’altra i de manera seqüencial, amb convicció ferma i les ganes d’innovar com a manera de ser i de fer”.

“Vivim en el drama d’unes entitats bancàries, una Administració i un sistema de direcció econòmica que no saben ni d’indústria ni de producció. Això dificulta el creixement de les empreses”.


innovadors

la a l’altre. És la línia que he seguit tota la vida. Em dono al màxim en tot el que faig, a mitges no m’implico en res, i si no pot ser així, ja no hi entro”.Amb aquest tarannà es poden superar situacions adverses com la que va viure LC Paper amb un malaurat vessament de fuel que el 2009 va posar l’empresa al límit. Ell s’ho va agafar com l’incentiu per fer un gran salt endavant, i el 2010 rebia el premi a la millor iniciativa empresarial de la Garrotxa. “Ens havíem sentit a dir que estàvem bojos per continuar invertint en paper quan tothom ho feia en immobiliària. Però som fidels a uns valors i una manera de fer i ho teníem clar: havíem de seguir millorant la productivitat, l’automatització, la qualitat, i com sempre amb la mínima despesa”.

Una empresa de rècordsLa seva reducció en el consum d’aigua és rècord mundial. “I el que ens durarà la fita, costarà molt que els altres ens atrapin. Vam assumir un repte tecnològic que ens va sortir molt bé. També en energia perseguim el 50 per cent de la reducció. Ja hi arribarem…”. El resultat ens beneficia a tots, però principalment a LC Paper, que ha multiplicat la productivitat un 44 per cent en els darrers 5 anys amb la barreja que dèiem de valentia, innovació i, per descomptat, inversió… “La PIME catalana sempre, sempre ho ha fet així: emprar els guanys de tota la vida per fer-se més gran. I tinc la impressió que la gent no acaba de saber-ho. Creu que guardem els beneficis en un banc andorrà. No és veritat i ens fa molt de mal”.Perquè quedi clar, Vila ho descriu en maquinària i en números. “El 2009 vam engegar una màquina de paper que ella sola ja és com una fàbrica, i que ens va costar 18 milions d’euros. El 2012 vam invertir 4 milions en energia amb la nova

fase a la central de cogeneració, i el 2014 hem gastat 7 milions per actualitzar la màquina 2, que ara tenim en plena corba d’aprenentatge. El 2015-2016, si tot va com esperem, volem invertir com a mínim 4 milions més en millores de maquinària”.

Una mica d’històriaDemanem un consell a l’enginyer per participar d’aquest esperit que tan bons resultats li dóna. “L’actitud és la mare dels ous. Estar obert de ment, ser curiós, no tenir por de canviar coses. I estudiar molt! Jo sóc professor de Tecnologia, i si em permeteu, us faig una mica d’història...”. Som-hi, doncs! “El paper el van inventar els xinesos l’any 105 i va entrar a Europa per Xàtiva, que llavors era musulmana, l’any 1114. Va ser artesanal fins a la revolució industrial. La primera màquina de paper va entrar a Espanya, a Madrid, el 1852. Durant molts anys va ser l’única, fins que es va donar la llibertat per adquirir-ne d’altres. A Girona es va crear un eix paperer molt potent: Olot, La Canya, Sant Joan, Besalú, Banyoles i Girona”. “Els qui es van reconvertir -segueix-, amb la maquinària van multiplicar la seva producció, de 60 kg per persona al dia a 600. Fins als anys 90 podem considerar que la tecnologia evoluciona relativament poc i que es produeixen els diferents papers a base de ‘receptes’, de fórmules que cada encarregat tenia al cap i feia aplicar”. El segon gran canvi tecnològic el va dur l’automatització i l’abandonament de la fabricació per fórmules, per la de sensors que van canviant els paràmetres de fabricació segons una programació. “El salt, que sembla no gran cosa, ha deixat a molta gent pel camí, ja que una màquina de paper d’aquest tipus és una gran central d’ordinadors que permet una producció molt elevada i ràpida... Però el seu cost de compra també ho és”.

A més, el món digital ha mort part del sector paperer. “Són les paradoxes dels humans. Per una banda la tecnologia ens fa avançar i per l’altra ens perjudica. Hi ha sectors nostres que han caigut en picat, com el d’impressió. Abans tot anava en fotocòpies, ara ja no, i és només un exemple”. I també un incentiu per la inventiva. “S’estan creant nous productes que donen nous serveis. Com el paper digital amb circuits elèctrics de ràdio freqüència que ja s’apliquen en etiquetes de paqueteria, a la roba com a detectors... I veurem més coses, com les bateries fetes en paper, en les que albiro un gran camp d’experimentació i aplicació”.

Els nous papers del paperLC Paper ha desenvolupat una tipologia de paper tissú d’una sola capa, a diferència dels papers tissú convencionals de dues o tres capes. Es diu One Ply i té unes emissions de diòxid de carboni associades a la fabricació molt reduïdes, amb un consum d'aigua de tan sols 2,5 m3/t que li ha garantit la certificació ISO 14001 i l'etiqueta Ecolabel. Aquesta eficiència permet que el seu cost sigui molt menor que papers equivalents.“Hi hem arribat un cop més des del vessant de la sostenibil•litat, però buscant una millora en la productivitat i l’eficiència. Si ho fas bé, tot va lligat”. El producte pot incidir en molts aspectes de la vida de les persones, ja que les seves aplicacions van des de l’entorn hospitalari (bates, llençols...), a la quotidianitat d’un tovalló. “Si l’evolucionem i el laminem adequadament amb una malla, podem estar davant d’un producte diferent amb molt de camp per córrer”. La innovació és això: anar naixent i morint, i sabent tornar a néixer. “Empenta acompanyada amb molta formació. Ambdues parteixen de la família. Aquest és el meu cas...” mEIGi

“La innovació és això: anar naixent i morint, i sabent tornar a néixer...

“L’actitud és la mare dels ous. Estar obert de ment, ser curiós, no tenir por de canviar coses. I estudiar molt!


les n

ostre

s com

issio

ns

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

“Aprofito aquest espai per demanar a tot aquell qui estigui treballant en el lliure exercici o bé en alguna enginyeria, o a tot aquell que estigui interessat en l’enginyeria com a professió, que s’uneixi a la CAP, i que ho faci proposant els temes que a ell li interessin i cregui que són d’interès per tot el col•lectiu. Només així, coneixent les necessitats, coneixent els problemes, coneixent les reflexions de tots com a enginyers, donarem consistència a la Comissió d’Acció Professional”.

Avantprojecte de Llei sobre l'exercici de les titulacions col•legiades i els Col•legis Professionals, Cobertura de la

pòlissa de RCP dels EIC: en relació a la presentació de la Mútua a la Demarcació el 16 d’octubre, Formació: propostes, Relació del Col•legi/Demarcació amb les administracions (locals?), altres.... Amb aquests temes iniciàvem l'última trobada els vuit mem-bres que assistíem a la reunió de la Comissió d'Acció Professional a Girona. El resultat va ser que vàrem informar-nos sobre l'Avantprojecte de Llei que tant ens afecta al col•lectiu d'enginyers col•legiats, vàrem debatre sobre les modificacions que s'han efectuat a la cobertura de la pòlis-sa de RCP i vàrem aprofitar per afegir-hi comentaris, crítiques, re-soldre dubtes...

Posicionar amb força el col•lectiuVàrem reflexionar i traslladar a la junta del Col•legi el paper que ha de tenir aquest respecte posicionar el nostre col•lectiu amb l'Administració, així com traslladar a la corresponent comissió les propostes de formació sobre els temes que més ens afecten en la quotidianitat del nostre dia a dia. En definitiva, dubtes, aportacions, punts de vista, propostes... Tot això és el que va anar sorgint d'aquella reunió i, també, una proposta de mantenir una freqüència d'aquestes trobades propera als tres mesos. Proposta, aquesta última, que no s'ha pogut mantenir tot i la bona acollida que va tenir l'última sessió.

Una empenta per part de totsLa dificultat de trobar temes que puguin ser de l'interès dels col•lectius que treballem en el lliure exercici per part del coordinador de la comissió (qui això escriu), han provocat que el què havien de ser tres mesos s'hagi convertit, ja, en

mig any. És per aquest motiu que aprofito l’espai que ofereix la nostra revista, per demanar a tot

aquell qui estigui treballant en el lliure exercici o bé en alguna enginyeria, o

a tot aquell que estigui interessat en l'enginyeria com a professió,

que s'uneixi a la CAP, i que ho faci proposant els temes que a ell li interessin i cregui que són d'interès per tot el col•lectiu. Només d’aquesta manera, coneixent les nostres ne-cessitats, coneixent els nos-tres problemes, coneixent

les reflexions de tots com a enginyers, donarem consistèn-

cia a la Comissió d'Acció Profes-sional.

Per tant, totes les propostes, les inquietuds, els temes, etc, que creieu

que poden ser de l’interès general, po-deu fer-los arribar via correu electrònic a

l’adreça que veieu més avall, i seran inclosos a l'ordre del dia de la nostra propera comissió. Així doncs, ens veiem a la següent reunió de la Comissió d'Acció Professional!mJesús Teixidor/Responsable de la CAP ([email protected])

LA COMISSIÓ D’ACCIÓ PROFESSIONAL NECESSITA LA TEVA VEUCOMISSIÓ D’ACCIÓ

PROFESSIONAL


les nostres comissions

Vine i participa’n!COMISSIÓ

ENGINYER I EMPRESA

Des de la Comissió Enginyer i Empresa volem compartir amb vosaltres les

experiències viscudes durant les dues primeres sessions del cicle Diàlegs oberts, que estem organitzant aquesta temporada 2014-2015. Ara portem realitzada una bona part del cicle, i hem pensat que és un bon moment per donar-vos a conèixer a tots els que encara no hi heu assistit.

El factor humàLa primera de les sessions, feta el passat mes de novembre amb el títol de “Com generar equips extraordinaris”, que va conduir Joana Frigolé, va estar enfocada a les persones. Vàrem triar que aquest tema fos específicament el primer del cicle perquè estem convençuts que la part humana té una importància clau per qualsevol projecte que algú vulgui desenvolupar.La Joana ens va obrir l’exposició i el diàleg, vàrem conèixer i debatre quins són els desafiaments de la realitat que tenim, crisis i canvis, i com podem passar de ser un bon professional a ser un líder transformador. Ens va exposar quin és i on està el talent organitzatiu dels equips extraordinaris, què els diferencia i què hi podem aportar nosaltres, que n’hi formem part.

Talent i diàlegFinalment vàrem obrir un diàleg sobre on està la generació del talent organitzatiu, quins estils de coordinació i lideratge hi ha i com es pot enfocar la gestió de les discrepàncies i els conflictes en l’equip, que de ben segur hi són. La sessió va generar contínues oportunitats d’aportacions i de diàleg, aconseguint un dels objectius

principals del cicle, que és la participació dels assistents en un tema presentat per un expert en la matèria.

Segona sessióPer la segona sessió, feta el passat 19 de febrer amb el títol “La venda, un procés de seducció o estratègia”, a càrrec de Marta Plasència, vàrem seleccionar un tema que considerem imprescindible en el món de la gestió: l’aspecte comercial. Des de la COEEM volíem saber com podem tractar i gestionar millor els nostres clients. Tenim clar que sense clients ben gestionats no hi ha continuïtat de l’empresa a llarg termini.

Seducció i estratègiaLa Marta orientà el diàleg proposant-nos que en un procés de seducció hi tenim aspectes com el context relacional, la reciprocitat, l’escolta i la bona comunicació per deixar un bon record en la memòria del client, obtenir la credibilitat i respecte entre iguals, augmentar el coneixement del client i assegurar la bona col•laboració conjunta. Pel que fa a la part estratègica, ens remarcà molt la diferència entre l’estratègia comercial i l’estratègia de màrqueting, conceptes que a vegades no diferenciem prou. Vàrem debatre com enfocar aquesta estratègia cap a saber identificar la necessitat que el client té i que molts cops no sap ben bé com transmetre, i com aconseguir convertir-nos de venedors actuals en una figura que aporti molt més valor al client, amb un enfocament d’assessors on participem de la seva necessitat, l’entenem i fem nostra la seva resolució de la mateixa.

La visió de la conductora va tenir en compte a l’hora les dues components expressades en el títol del diàleg obert: per una part la seducció del client i per altre l’estratègia necessària per arribar a bon fi. Com no podia ser d’una altra manera, els assistents vàrem aprendre molt d’un tema imprescindible en el nostre dia a dia.

Ara, la innovacióPer aquest cicle 2014-2015 ens queda encara una tercera sessió, que us recordo estarà dedicada a compartir les experiències d’un cas real d’innovació en el sector energètic. Està prevista pel pròxim 14 de maig a les 19h, i tothom i és convidat, sigui o no col•legiat, ja que volem obrir aquests diàlegs a altres persones que hi puguin estar interessades. El proper s’enfocarà en la innovació, no des dels conceptes teòrics, sinó des d’un cas real que ens permeti veure la seva vessant més tangible.

No us perdeu la tercera sessió!Moltes gràcies als qui participeu de la Comissió i a tots els assistents a les sessions fetes fins avui. La vostra presència en el 1r Cicle de Diàlegs Oberts ens demostra que la temàtica i format són interessants i que us aporten valor en el vostre desenvolupament professional. Des de la COEEM estem satisfets de la resposta rebuda, i treballem per trobar temàtiques i ponents pel proper cicle a fer la temporada 2015-2016. No us perdeu la propera sessió del 14 de maig a la Demarcació de Girona! mDavid Bartra/Responsable de la COEEM

DIÀLEGS OBERTS DE LA COEEM: FACTOR HUMÀ, TALENT I SEDUCCIÓ

“La vostra presència en el 1r ‘Cicle de Diàlegs Oberts’ ens demostra que la temàtica i format són interessants, i us aporten valor en el desenvolupament professional. Des de la Comissió estem satisfets de la resposta i ja treballem pel proper.

Primera sessió Segona sessió


Compartir les bones idees, ens fa créixer junts...

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

Quan el meu bon amic suís Bernard en va complir 60, em va dir: “A

partir d’ara, tot va de regal!” Jo em vaig quedar molt sorprès, em va semblar exagerat, com si el regal que quedés fos molt gros. Érem encara molt joves.Sempre he recordat aquella afirmació entre irònica i divertida. Està clar que, com més s’avança en l’edat, la idea que estem de regal és més evident. En Bernard, perquè el regal li duri més, practica natació diversos dies a la setmana i alguns dies, ball de saló, tot acompanyat d’una vida molt ordenada. Li va molt bé!

Opcions per seguir el camíMolt sovint, els ja jubilats tenim records de quan estàvem en actiu, les nostres experiències, amistats, etc. Recordo en una tertúlia de després de dinar, que ens va sortir la pregunta de si tornaríem a fer el mateix: la resposta normalment és sí. És el lògic en funció de l’experiència feta, que normalment ens ha anat bé. Però també hi ha qui aventura d’altres camins. A vegades podem pensar aquella expressió que diuen els francesos, que sembla que la gespa del veí és més verda que la nostra...

Qüestió de punt de vistaRecentment llegia una entrevista a un biotecnòleg. Estava investigant el com

augmentar no només la longevitat sinó sobretot la qualitat de la nostra vida en la vellesa. L’entrevistador li pregunta: Què cal prendre? Resposta: “Vàrem seleccionar persones de més de 100 anys que estiguessin en forma i analitzar les seves seqüències genètiques a la recerca de patrons, dels factors que tenen en comú. Vam aconseguir localitzar una senyora de 105 anys demostrats i li vam demanar que col•laborés en la investigació, però... Ens va dir que no tenia temps, que estava massa ocupada!”.

Moltes maneres de ser útilsEls centenaris sempre estan atrafegats. És una pista. La primera pastilla ja se l’està prenent: continuar sent útil a tothom.És en aquest punt que us voldria fer veure que ser útil també és participar, gaudir en companyia dels altres. Participar d’un projecta comú. Així ho plantegem des de la Comissió dels Jubilats i Prejubilats, que de forma periòdica ens reunim per a fer-vos propostes de sortides, conferències-col•loquis, viatges, dinars que creiem que poden ser de l'interès dels Enginyers jubilats i acompanyants.

Activitats dels darrers mesosAixí aquests últims mesos, hem tingut oportunitat de participar en les següents conferències-col•loqui: >>>

LA JUBILACIÓ...

“Ser útil també és participar, gaudir en companyia dels altres. Participar d’un projecta comú. Així ho plantegem des de la Comissió dels Jubilats, i Prejubilats que de forma periòdica ens reunim per a fer-vos propostes de sortides, conferències-col•loquis, viatges, dinars que creiem que poden ser de l’interès dels enginyers jubilats i acompanyants.

Conferència sobre pintura. En un dels nostres animats dinars.

les n

ostre

s com

issio

ns


les nostres comissions

Vine i participa’n!

AQUESTA OPORTUNITAT! l”El fascinant viatge de la Terra”.l”Xina, un viatge interessant”.l”El color i la llum, de l’Impressionisme a l’Abstracció”.l”L’àtom i el seu entorn”.

També vam fer visita al Museu del Disseny i els Nous Encants de Barcelona.Addicionalment, amb el dinar-tertúlia que fem quasi cada mes, aprofitem per a descobrir restaurants. La tertúlia sempre és molt viva i interessant!

L’optimisme per banderaCal ser optimistes, pensar que podem fer moltes coses, innovadores i diferents, però també cal ser realistes per acceptar que no sempre va bé a tothom i que llavors és molt important la solidaritat, el fet d’acompanyar a l’altre. Aquest col•lectiu ens ho facilita. Quan veus que es poden fer coses, que disposes d’ una organització i d'uns mitjans que ho permeten, fa que valoris la feina feta ja d’abans. És per això i donat que és la primera vegada que m’adreço a aquest col•lectiu, que vull tindre un reconeixement a anteriors Presidents de la Demarcació de Girona del Col•legi d’Enginyers de Catalunya, i el seu col•lectiu, que varen tindre la visió de donar-li solidesa, que fa que ens trobem millor preparats per afrontar

moments com els actuals de dificultats per a tot-hom.

Seguir la tasca ben feta També agrair als iniciadors d’aquesta Comissió de Jubilats i Prejubilats, que ara ens toca mantenir. I bé, suposant ja feta l’experiència d’aquests anys, d’aprofitar aquesta oportunitat de la jubilació, si poguéssim, tornaríem el mateix? Personalment, després d’organitzar algunes sortides de jubilats, vaig pensar que en el futur-futur podria ser guia turístic. Després, quan veus que de vegades falla el personal, ja no és tan evident que això sigui fàcil. Cal fer màrqueting, ampliar el ventall d'opcions, que d’altres sàpiguen de la proposta i augmentar les possibilitats d’èxit. Veus que hi ha riscos econòmics si no arribes a un mínim d’assistents. Cal convèncer als possibles participants, mantenir les subvencions, etc...

I sobre tot, de “bon rollo”Total, que fa la impressió que si al final d’aquesta oportunitat resulta que sí, que en tinguéssim una altra, seguiria fent falta l'economia, el màrqueting, la tecnologia…. I per davant de tot el “bon rollo” i l'amistat. Una abraçada a tots!mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats

“Aquests últims mesos hem tingut oportunitat de participar en conferències-col•loqui:com ”El fascinant viatge de la Terra”, ”Xina, un viatge interessant”, ”El color i la llum, de l’Impressionisme a l’Abstracció”, o ”L’àtom i el seu entorn”.També vàrem fer visita al Museu del Disseny i els Nous Encants de Barcelona.Addicionalment, amb el dinar-tertúlia que quasi fem cada mes, aprofitem per a descobrir restaurants. La tertúlia que segueix, sempre és molt viva!

Sortida al Museu del Disseny de Barcelona, i visita a l’exposició “Disseny per viure”. També vam visitar els Nous Encants de les Glòries.


nous

engi

nys

Molts són els nous enginys protagonistes de la revolu-ció tecnològica que vivim, i que ens porten a imagi-

nar un futur de ciència ficció menys llunyà del que podíem preveure. Entre ells, un dels més polivalents, impactants, mediàtics, i també un punt inquietants, són els drons. Sorprenents per la seva versatilitat i aparent senzillesa en la construcció, aquests aparells han irromput amb força i és fàcil deduir que en els pròxims anys algunes de les seves aplicacions canviaran aspectes funcionals de la nostra vida. I això quan, com qui diu, el seu desenvolupament tot just ha començat...

Provinent de l’àmbit militar, el terme dron és una adaptació vàlida a l’espanyol de substantiu anglès drone, que el català con-serva, encara que popularment els cone-guem com a “drons”. La paraula dron es traduiria literalment per “abella mascle”, i en la seva forma verbal vol dir brunzir. De fet, si mai s’ha sentit el so d’aquests en-ginys, s’entén aquesta denominació.

Què són?Un dron és una aeronau tripulada remo-tament (UAV-Unmanned Aerial Vehicle), i se l’anomena així quan el seu ús respon a finalitats comercials o professionals. Si és esportiva o lúdica es parlaria d’aeromodel (Normativa específica - Real Federación Ae-ronáutica de España), i si ha estat creat per esbarjo d’infants de 0 a 14 anys, és un jo-guet (Real Decreto 880/1990 i 204/1995).Els drons es classifiquen en tipologies: mi-litars, de reconeixement, minis, i ala fixa. Les seves aplicacions són diverses: gene-ració d’ortofotos, termografia, inspecció d’infraestructures, filmació i foto aèria amb finalitats comercials, salvament i emergèn-cies mèdiques, control de conreus i cultiu intel·ligent, seguiment d’obres, topografia, vol multi espectral, o vol a control remot per divertiment,...

Una mica d’històriaEl primer dron del que es té constància fou desenvolupat l’any 1917 per Charles Kettering. Era un biplà preprogramat que, accionat per un mecanisme de rellotgeria, havia de plegar les ales i caure com una bomba sobre l’enemic. El 1933 es cons-trueix el primer UAV, un aparell a control dirigit des d’un vaixell, que feia de blanc de tir i que fou produït en sèrie el 1940 per a la formació de pilots nord americans. És a partir de 1951 que els Estats Units co-mencen a pensar en ell com a aparell de visió aèria. Després, els anys 80, s’atura el seu desenvolupament a causa de l’ús de satèl·lits en el reconeixement terrestre,

i no és fins al 1991 quan els “revifen” usant-los d’esquers a la Guerra del Golf. La malaurada carre-ra com a aparells de guerra dóna afortu-nadament un tomb el 2012, gràcies al físic i periodista científic de Vermont, Paul Wa-llich, que hi pensa per un ús ben diferent: vigilar el seu fill de vuit anys sense haver d’acompanyar-lo a la parada de l'autobús. Per això decideix construir un “borinot volador” amb càmera incorporada que el segueixi des de casa. Era un diminut ar-tefacte de no més d'1 kg, amb dos eixos creuats i 4 hèlixs. O sigui, un cuadricòpter.

Fent volar la imaginacióA partir d’aquí, la tecnologia i la imagina-ció han volat juntes. I més que ho faran quan s’aconsegueixi superar el repte de la seva autonomia energètica, de moment encara reduïda. “El secret ha estat la mini-aturització d’aquests aparells”, ens expli-quen Josep Bruguera i Jordi Torralba, de l’empresa Cubepix, Serveis d’Enginyeria SLU. “S’hi han pogut incorporar bateries ano-menades LIPO (ió liti-polímer d’alta inten-sitat de descàrrega), per fer vols a una cer-ta alçada amb una perspectiva visual abans restringida a aparells més costosos”.

Ala fixa, o multirrotor?En l’àmbit civil podríem separar els drons en dos apartats: els d’ala fixa en general, i els multirrotor. Pensant en el servei que poden fer en enginyeria industrial, els dos experts ens diuen que “escollir-ne un va en funció de la tasca. Per exemple, si vo-lem ortofotos o una fotogrametria d’una àmplia extensió de terreny ens decantarí-em per un ala volant, ja que permet rea-litzar vols d’un temps mitjà de 45 minuts i cobrir grans àrees. I si necessitem fer-ho en una parcel·la amb una nau industrial,

triaríem un multicòpter, que ens permet realitzar vols estàtics i fotografiar detalls que amb l’altre mai s’arribarien a veure”.

La font d’informacióAl final el tipus de dron empleat no parla més que del suport per fer volar l’element principal del qual obtenim informació: una càmera fotogràfica, multi espectral, o tèrmica, un captador de partícules, un mesurador lumínic, etc... “La limitació va en funció del pes de l’element acoblat, que condiciona el temps de vol en una magni-tud gairebé exponencial”, expliquen. Una altra limitació importantJa diem que les aplicacions són molt ex-tenses i que van en augment, i per això creiem que tan important com el seu des-envolupament ha de ser la normativa d’ús que es vagi incorporant. Cal que l’aero-nàutica es posi les piles davant la revolució que s’albira en aquest sector. Cada vega-da serà més el que es pugui fer amb un dron, i s’allunyarà també més del concepte d’esbarjo. Per això creiem que ha d’estar clarament sotmès a lleis aèries modernes i responsables.

Cap a on anem?Esperem que no sigui cap a perdre el Nord. I si hi ha actuacions que es poden realitzar des de terra, no cal fer volar un dron. “Com a tecnologia és interessantís-sima, i més en un sector com el de l’engi-nyeria industrial, però hem de ser racio-nals. Al final, el seny també està en mans de l’usuari “, ens diuen... mEIGi

enginy núm. 3

Documents