entén la vida a cop de raqueta

Programació de l’ensenyament de l’activitat física i l’esport Entén la vida a cop de raqueta

1

ÍNDEX

Pàgs.

Introducció ............................................................................................. 2

Idea global ......................................................................................... 3

Diagnòstic inicial

Anàlisi de l'entorn ........................................................................ 4

Marc teòric .................................................................................. 6

Característiques dels aprenents ................................................. 9

Resum idea global ...................................................................... 11

Objectius ................................................................................................ 12

Continguts ............................................................................................... 13

Activitats d'ensenyament- aprenentatge .................................................. 14

Activitats i criteris d'avaluació .................................................................. 18

Temporalització ........................................................................................ 28

Estratègies didàctiques ........................................................................... 29

Conclusions ........................................................................................... 31

Bibliografia .............................................................................................. 32


2

INTRODUCCIÓ

Aquesta unitat didàctica és un treball de “tres en un”, és a dir, neix fruit del treball

dels sis membres del grup del CAFE Programador i de les seves unitats

didàctiques que s’uneixen i es relacionen.

La nostra unitat didàctica va enfocada a l’àmbit professional de l’educació física.

Aquest tema va ser escollit perquè quasi tots els membres de l’equip ens veiem

en un futur amb una professió relacionada en l’àmbit de l’educació física.

Cap dels membres del grup ha treballat mai en l’àmbit de l’ensenyament per això

vàrem pensar fer una unitat didàctica d’alguna cosa que no havíem fet mai per

tal d’aprendre a programar coses noves per nosaltres.

El tema que es treballa a cada unitat didàctica és bastant diferent: tennis i

bàdminton, activitats en el medi natural i expressió corporal.

Una de integrants que participa en aquesta unitat didàctica ve d’un esport com

és el tennis, i l’altre persona ha estudiat el grau superior i ha tractat el tennis com

a assignatura; i per això havíem pensat que seria una molt bona idea incloure al

currículum escolar aquests esports de raqueta que són molt importants per molts

aspectes de la coordinació dels nens com és la coordinació oculo-manual.

També fem una crítica al sistema educatiu perquè normalment aquest esports

de raqueta no s’integren dins del currículum escolar i moltes escoles no tenen

les instal·lacions adequades per practicar-ho i s’excusen en que el material és

molt car.

Amb aquesta unitat didàctica volem fomentar aquests esports de raqueta i dir

que també es poden practicar sense necessitat d’un material molt car i sense

unes instal·lacions perfectes, un camp de ciment ja és una bona pista per

practicar.


3

1. IDEA GLOBAL DE LA UD

La nostra unitat didàctica va dirigida a classes d’educació física per a nens i

nenes de 3r d’ESO de 14 i 15 anys a l’institut IES Sant Martí de Cerdanyola. El

centre escollit està envoltat d’un espai natural al costat de la muntanya i consta

d’unes instal·lacions esportives ben equipades que ens permeten treballar els

esports de raqueta.

La finalitat global és la iniciació i coneixença dels esports de raqueta, millorant

així la coordinació oculo-manual i treballant el desenvolupament de la tècnica

perquè prenguin consciència de la existència d’aquests esports i puguin utilitzar-

los en el seu temps lliure.

Els objectius que ens plantegem en aquesta unitat didàctica estan relacionats

amb l’adquisició de procediments de noves habilitats motrius bàsiques, la millora

de la condició física i l’assimilació de coneixements bàsics dels elements i de la

pista de tennis i bàdminton. També fan referència a les actituds i comportaments

durant les classes i la seva participació activa en elles.

La nostra UD tindrà una durada de 9 setmanes, a dues classes setmanals, els

dimecres i els divendres, en l’horari de les classes d’educació física. Les

pràctiques seran de 45 minuts de pràctica real i tindrem una durada total de 17

sessions pràctiques, durant els mesos d’abril i maig.

Les activitats seran molt variades, algunes de més analítiques per poder

aprendre la tècnica necessària, tot i que, en general, introduirem activitats

lúdiques i globals. La majoria d’elles serà aprendre en forma jugada i

participativa, intentarem realitzar activitats de tot tipus que s’adeqüin als objectius

marcats.

La opció metodològica que volem emprar es basarà en l’auto-aprenentatge, on

el professor no es qui decidirà el procés d’aprenentatge si no que els alumnes

tindran l’opció de poder decidir com ho faran tot i sent el professor qui guiarà el

camí del descobriment dels esports de raqueta.

L’avaluació dels objectius anirà enfocada a un seguiment diari de la pràctica i a

una prova orientativa pràctica per poder assabentar-nos de que els alumnes han

assolit la tècnica bàsica. Per avaluar els valors de cooperació i companyerisme

realitzarem una observació dels companys on hauran de dir els aspectes positius

i negatius del grup al qual pertanyin.


4

2. DIAGNÒSTIC INICIAL

2.1. ANÀLISI DE L’ENTORN

La nostra Unitat Didàctica es realitzarà a l’escola IES Sant Martí de

Cerdanyola situada al carrer Raffael Alberti nº 2, a les afores del municipi de

Cerdanyola del Vallès. El municipi està format per uns 60.000 habitants

aproximadament, situat a la província del Vallès Occidental.

L’institut es va crear al 2006 en uns espais ja adequats per a la pràctica

esportiva i té fàcil i ràpid accés a la carretera de les aigües que et porta a

l’espai natural de Collserola.

Anàlisi intern:

L’escola disposa d’una subvenció de l’ajuntament que permet amortitzar totes

les despeses econòmiques necessàries i sol·licitades per portar a terme la

UD (tant de material, com instal·lacions, com personal equipat

adequadament...).

Disposem del material necessari per portar a terme la nostre unitat didàctica,

que és el següent: 15 pitralls, 25 raquetes de bàdminton, 25 raquetes de tenis,

2 taules de ping pong, 20 pilotes de tenis, 10 volants, 10 pilotes de ping-pong

7 pilotes de goma espuma, 20 cercles, 20 mocadors transparents, 12

brúixoles i 10 fites d’orientació. A més a més, està dotada d’unes

instal·lacions completes i adequades per a la pràctica de la UD que són: dues

pistes de ciment polivalents amb 4 porteries i 4 cistelles, preparat per a que

es puguin realitzar esports com el tenis, voleibol i, per últim, un pavelló

esportiu que disposa de 8 espatlleres.

Anàlisi extern:

Els nens i nenes que es matriculen a aquest institut provenen majoritàriament

de Cerdanyola, tot i que també hi ha nens/es de Barberà i Badia del Vallès.

En general, els nens/es matriculats a l’ institut pertanyen a un entorn social

alt i es poden permetre formar-se en aquesta escola.

Tots els nenes que estudiïn en aquest institut tenen una assegurança mèdica

que els cobreix en cas que pateixin alguna lesió dins de la institució o en les

activitats realitzades fora de l’escola. Les activitats en el medi natural es duen

a terme en l’espai natural de Collserola amb una autorització firmada pels

pares i on l’Ajuntament del municipi els hi deixa fer ús de l’espai públic i

natural en activitats de docència escolar.


5

DAFO:

ASPECTES FAVORABLES

ASPECTES DESFAVORABLES

ANÀLISIS INTERN

F- FORTALESES Ubicació idònia per la

pràctica d’activitat física al medi natural.

Varietat d’instal·lacions.

Professorat jove i amb

titulacions específiques.

D - DEBILITATS Poca accessibilitat amb el

transport públic.

Poca antiguitat causant un baix “prestigi”. (Tendència a que portin als nens als col·legis amb més experiència).

ANÀLISIS EXTERN

O - OPORTUNITATS Projecte de

construcció al costat del col·legi d’un poliesportiu.

Entorn tranquil i natural.

A - AMENAÇES Molta competència amb els

altres instituts de la ciutat.

Competència amb els municipis propers que pot causar una disminució dels nens.

Aproximació d’animals

salvatges a la zona a causa de l’entorn natural.


6

2.2. MARC TEÒRIC

El tenis és un esport que es juga entre dos persones o dues parelles, en que

els jugadors, a cada costat de la xarxa, es llancen amb raquetes una pilota

amb el propòsit de què l’oponent no encerti en retornar-la.

És un esport que es practica en una pista rectangular i la superfície pot ser

de diversos tipus, com terra batuda, herba, ciment o pista sintètica. En la

nostra unitat didàctica al ser en un institut, la superfície on treballarem serra

el ciment. La pista està delimitada per les línies de fons i les línies laterals.

Degut a les instal·lacions esportives de l’institut, la modalitat que nosaltres

treballarem serà el mini-tenis, que és entès com "el tenis jugado en una pista

corta, una red baja, una pelota lenta y una raqueta pequeña" (Crespo,

Andrade, Arranz, 1993).

El mini-tenis és un element vàlid com a introductor del tenis normal perquè

és el medi ideal per a l’aprenentatge de totes les tasques coordinatives i de

la totalitat de cops utilitzats en el tenis.

En l’esport del tenis trobem una diversitat de 6 cops bàsics que formen part

de la tècnica del tenis i aquests són: dreta (drive), revés, smash, volea de

drive, volea de revés i servei. En la nostra unitat didàctica, només aprendrem

el drive i el revés, i el servei però d’una manera molt bàsica que ens permetrà

ficar la pilota en joc.

El cop del drive és un dels cops més senzills i naturals en l’etapa d’iniciació i

pot ser colpejat de costat, de front o en carrera i té un munt de variacions en

quant a alçada d’impacte, efectes i determinació.

El cop de revés varia igual que el drive tant en altura, efectes i determinació

es refereix però es pot executar amb una mà a la empunyadura de la raqueta

o amb les dues. En la nostra UD ensenyarem el revés amb dues mans perquè

és el més fàcil per poder controlar la direcció de la pilota, tot i que aquells

alumnes que practiquin tenis fora de l’entorn escolar podran efectuar el cop

amb una mà si ho executen d’aquesta manera.

Per poder introduir els conceptes esportius del tenis en la educació, ens hem

fixat en dos professors, José Luis Beltrán i Mauricio Quintero (2012) que

han elaborat un treball sobre la metodologia de l’ensenyament del tenis

enfocat en la compressió del joc.


7

El bàdminton és un esport de raqueta en el qual s’enfronten dos jugadors

(individuals o per parelles) situats en les meitats oposades d’una pista

rectangular dividida per una xarxa.

A diferència d’altres esports de raqueta, en el bàdminton no es juga amb

pilota, sinó que amb un volant que té la peculiaritat de que es manté a l’aire i

funciona com a projectil.

Per aquest motiu vam voler escollir aquest esport de raqueta en la nostra

unitat didàctica així donàvem a conèixer un esport amb característiques

diferents i que aportaria als alumnes unes habilitats motrius determinades.

La nostra manera d’ensenyar el bàdminton als alumnes es veurà centrat en

l’aprenentatge dels cops bàsics per a poder trobar-se en una situació real de

partit; aquests cops que treballarem són: el clear (cop llarg), el smash i la

deixada curta i llarga. Ens quedaran a treballar el lob (globus) i el servei

específic però creiem que per fer una iniciació no són idonis.

El cop de clear serveix per respondre als volants llançats a molta altura i

sempre va dirigit a la línia de fons. Pot ser, un cop d’atac quan supera l’alada

de la raqueta del contrari o un cop de defensa si té una trajectòria molt alta.

El cop del smash o mate és un cop fort que intenta decidir el punt on la

raqueta colpeja el volant d’a dalt a baix i el volant es dirigeix a una zona de la

pista amb un angle que és molt dificultós de respondre pel contrari.

La deixada curta o llarga és un cop baix que és fa amb la raqueta paral·lela

al terra i envia el volant molt a prop de la xarxa. Normalment, s’executa com

a resposta d’un smash o una altre deixada de l’oponent.

En aquesta línia, estem d’acord amb Siedentop i Tannehill (2000) que

consideren que per a què l’avaluació sigui autèntica ha de reflectir la vida real,

ha de realitzar-se en contextos realistes i reflectir el que fan els estudiants

fora de classe.

Tot i ser un esport individual, volem apropar als alumnes el treball cooperatiu

que es pot fer en els esports de raqueta i la col·laboració que es necessita

per aprofitar el joc i gaudir d’ell.

Diferents autors com Harvey y Van der Mars (2010), Riley y Roberton

(1981), Rink, French y Graham (1996) o Siedentop, Hastie y Van der Mars

(2004) descriuen les primeres fases de la iniciació esportiva en l’àmbit escolar

com cooperatives. Els estudiants, en les etapes formatives necessiten més

temps per adquirir noves habilitats i haurien de fer-ho mitjançant jocs

cooperatius. En el cas del bàdminton, les estructures de treball cooperatives

els permeten mantenir el volant en joc entre ells i practicar varies vegades

seguides els cops que han d’aprendre.


8

L’educació secundària obligatòria (ESO) és una matèria curricular que ha de tenir un paper primordial en el desenvolupament de les competències, centrades en la cura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física i en l’ús constructiu del temps lliure mitjançant la pràctica d’activitats esportives individuals i col·lectives. Com bé diuen Pedro Gil Madrona y Onofre R. Contreras Jordán (2005) “el

movimiento del ser humano es el objeto de conocimiento de la EF, y que la

conexión que con ella se lleva a cabo mediante el ejercicio físico se va a

relacionar con la educación, con la socialización y con la cultura”.

Tal i com s’expressa en el currículum d’Educació Física de la ESO, l’educació física pretén donar respostes a necessitats que portin cap al benestar personal i promoguin una vida saludable. Partint de les capacitats individuals de cada persona, l’alumnat millorarà la seva condició física. El propòsit d’introduir esports de raqueta dins de la programació de tercer curs de la ESO ha sigut perquè en el currículum escolar es veien els continguts relacionats amb la pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris d’un esport individual. També, un dels criteris d’avaluació d’aquest curs es veure com els alumnes són capaços de mostrar una actitud crítica davant del tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Hem volgut introduir el mini-tenis com a matèria de l’educació física perquè

aporta uns avantatges i beneficis considerables cap a l’alumnat (Escuela

Nacional de Maestría, 1992; Crespo y cols, 1989; Crespo, 1996; LTA,

1987), perquè aporta un medi per introduir a l’alumne en l’aprenentatge de

patrons motors bàsics, com llençar, recollir, colpejar, etc i per al professor/a

suposa una oportunitat d’ensenyar divertint, assegurant un desenvolupament

físic i mental, amb l’únic objectiu d’aprendre divertint-se.

D’altra banda, vàrem decidir fer bàdminton, un esport amb material tan

diferent perquè creiem que seria molt útil donar a conèixer esports

minoritàries i descobrir noves realitats. Segons el professor José Fraile

Aranda, des de el punt de vista del desenvolupament psicomotor de l’alumne,

el bàdminton permet la millora de la coordinació oculo-manual, l’equilibri, la

percepció espai-temporal, el domini de l’esquema corporal i una rapidesa en

la velocitat de la pressa de decisions.

En definitiva, els professors de l’institut escollit tots estan graduats en CAFE

i, a més, tenen el màster de formació del professorat de secundària. Per tant,

es garanteix una formació adequada i de qualitat en l’àmbit de l’educació

física.


9

2.3. CARACTERÍSITIQUES DELS APRENENTS

Els aprenents de la nostra unitat didàctica són adolescents nois i noies de 14 i

15 anys. Tots d’ells són del municipi de Cerdanyola del Vallès encara que, també,

hi ha un parell que viuen en la ciutat del costat que és Sant Cugat del Vallès.

Els nois/es de l’escola IES de Sant Martí provenen majoritàriament de famílies

de classe treballadora amb un nivell econòmic alt i es combinen amb altres

famílies de classes amb menys nivell socioeconòmic. Aquesta interacció ens

resulta molt útil i positiva pel fet de què amb l’esport es crea un nexe d’unió entre

aquests dos nivells.

La relació entre els nois i noies procedents d’altres països, que en el nostre curs,

és de set alumnes, no és resulta cap problema; tots interactuen entre ells. Molts

dels alumnes es coneixen dels cursos anteriors ja que provenien d’haver

començat el primer curs d’ESO junts. Tot i així, aquest any hem rebut una nova

incorporació de dos alumnes nous.

Com que la nostra UD es desenvolupa als mesos d’abril i maig, a principi del

tercer i últim trimestre del curs, la integració dels alumnes nouvinguts és plena i

no dificulta cap feina de comunicació. A aquestes alçades de curs s’han creat

petits grups de noies i noies d’amistats i això ho podem notar en els activitats

grupals perquè molts d’ells no es volen separar. De tota manera, en les classes

d’educació física intentem trencar els petits grups i fer-ne de nous perquè

aprenguin a treballar amb tot tipus de gent.

Els alumnes de la nostra unitat didàctica estan en plena etapa de la

adolescència, i com indica Teresa Valls, que forma part de l’equip assessor i

psicopedagògic de Terrassa, l’adolescència és la època de canvis en el cos, en

el sistema hormonal, en el nivell d’activitat, en els comportaments, en les

relacions.. I la característica clau que els comporta a sentir-se diferents és la

autoafirmació.

Per aquest motiu, haurem de tenir en compte les característiques personals i

físiques de cada noi i noia per tal de poder fer un aprenentatge individual i,

treballar, els aspectes de cohesió per crear una bona dinàmica grupal.

A gran trets, ressalten diferents personalitats entre els alumnes que segueixen

patrons socials, com: el/la més tímid/a, el/la líder, el/la més atlètic/a, el graciós,

el/la que mai vol participar, etc.

En les nostres sessions volem trencar amb aquestes personalitats i crear un

ambient d’igualtat, respecte i còmode per tal de que tots els alumnes,

independentment de les seves capacitats físiques puguin treballar satisfets i

aprendre els continguts correctament.

Seguint amb els apunts de Teresa Valls, en el procés d’autoafirmació, els

portarà a la formació d’una identitat personal, a una autonomia i independència i

a un desenvolupament intel·lectual paral·lel al físic.


10

Com a educadors ens haurem de centrar en aquests factors que seran els fils

conductors de les nostres classes d’educació física.

Les nostres sessions estaran centrades en l’aprenentatge d’una tècnica bàsica

de dos esports de raqueta i del coneixement d’aquests per a la seva vida

personal i esportiva.

És cert que la pràctica esportiva en l’educació secundària disminueix pel fet de

que molts nois i noies no es veuen motivats per aquesta i estan interessats per

altres activitats. Per tant, el nivell físic de la majoria dels alumnes es normal,

només hi ha una desena que destaquen per les seves habilitats físiques perquè

practiquen esport federat fora de l’escola.

Generalment són bastant coordinats i amb una bona habilitat del maneig de la

raqueta. Exceptuant a uns quants d’ells que mai havien agafat una raqueta ni

jugat amb ella. Durant les primeres setmanes treballarem les habilitats bàsiques

i maneig de la raqueta, i seguidament passarem al treball més tècnic i tàctic dels

esports de raqueta.

Una altre dificultat que se’ns presenta en algunes classes és la no participació

de les noies en les classes i es pot veure reflectit en els estudis de l’Observatori

Català de l’Esport sobre els hàbits esportius de pràctica esportiva en edat

escolar, que el nombre de noies que practiquen esport és baix degut als canvis

físics i psicològics. Serà tasca nostra, motivar a les noies a que participin i

observin els beneficis que els aporta fer esport.

En quant a les habilitats físiques requerides per practicar bàdminton i tenis

destaquem per sobre de les altres, la coordinació i la destresa tècnica, i no tan

important la resistència ni la força explosiva. Tot i que trobem diferències entre

els alumnes en quan els aspectes físics, les sessions aniran destinades a adquirir

coneixements coordinatius envers la raqueta i la pilota. També, s’ha de dir que

hi ha quatre alumnes que practiquen tenis com a esport de lleure i ens seran de

molta ajuda en quant a la aplicació dels conceptes tècnics i com a exemple de la

pràctica.

En general, són alumnes molt competitius, lluitadors i amb ganes de voler

aprendre. La seva actitud participativa en les altres assignatures serà un aspecte

positiu que els engrescarà a dirigir les seves pròpies sessions.


11

2.4. RESUM IDEA GLOBAL

En finalitzar el diagnòstic inicial de la nostra unitat didàctica, amb totes les seves

parts, ja estem preparats per poder establir els objectius didàctics.

En l’anàlisi de l’entorn hem pogut conèixer quins són els punts febles i forts del

nostre institut i la situació externa i interna del lloc on duem l’activitat. El DAFO

ha sigut l’instrument que ens ha permès poder avaluar i diagnosticar els aspectes

negatius i positius de l’entorn. Un cop analitzat el medi on es durà a terme la

nostra UD podem dir que és un lloc molt favorable per poder executar els nostres

esports correctament i que els objectius es compleixin.

Referent al marc teòric hem definit el concepte de tenis i bàdminton i hem pogut

diferenciar els diferents cops que hi ha en l’esport. Així, hem establert quins són

els cops que anàvem a treballar amb els alumnes i com seria la nostra

metodologia d’aprenentatge. El nostre ensenyament no està basat en que els

alumnes adquireixin unes habilitats tècniques perfectes sinó que aprenguin

jugant i puguin descobrir un esport no molt conegut i introduir-lo dins de la seva

vida quotidiana. Com que la nostra unitat didàctica parlava de l’educació física,

hem cregut convenient definir el terme d’educació física i en la orientació que es

dóna d’aquests esports dintre d’un institut. Gràcies als comentaris de varis autors

hem contrastat la informació referent a tenis i bàdminton en l’educació física i

com és la millor manera per poder treballar aquests esports en aquesta edat.

També, hem fet referència a les competències, actituds i criteris d’avaluació del

currículum de tercer d’ESO que s’exposa en la Generalitat de Catalunya, que és

la base d’on partirà el nostre aprenentatge.

Amb tota la informació recollida, podem dir que els nostres objectius didàctics

estaran orientats en la coneixença de la pista, les regles i la forma de puntuar de

tenis i bàdminton, així com que els alumnes siguin capaços de poder

desenvolupar-se autònomament dins d’aquests esports en una situació de partit.

El motiu pel qual plantegem aquests objectius és perquè ja estem a

començament del tercer trimestre (abril i maig) i els alumnes ja porten un bon

rodatge en quant a activitats i cohesió de grup, per tant, també volíem enfocar la

nostra UD en el foment de la pressa de decisions i de què ells fossin capaços de

poder portar una sessió sols i preparar-la. A més, és un bon moment per realitzar

aquests tipus d’esport perquè es practiquen a l’aire lliure i això és un punt que

afavoreix a l’alumnat. La confiança entre ells ajuda al bon funcionament de les

classes i estan més motivats per voler aprendre nous conceptes i esports que

podran gaudir en la seva vida personal.


12

3. OBJECTIUS DE LA UD

En finalitzar la nostra unitat didàctica els nens i nenes hauran d’haver assolit

els següents objectius:

1. Identificar les diferents zones de la pista en tenis i bàdminton.

2. Combinar un mínim de 10 cops alternant el drive i el revés amb una

certa continuïtat contra un adversari.

3. Executar el cop de drive i revés en mini-tenis en una situació real de

joc amb un adversari.

4. Colpejar el volant amb la raqueta per sobre de la xarxa perquè caigui

en el camp contrari.

5. Distingir quan s’han d’aplicar els diferents cops en bàdminton segons

la posició de l’oponent a la pista.

6. Planificar diferents exercicis pràctics de tenis i de bàdminton entre els

diferents grups per dissenyar una classe d’educació física amb

aquestes activitats.

7. Tenir interès pel material emprat durant les sessions de tennis i

bàdminton com són les pilotes i les raquetes.


13

4. CONTINGUTS

Pràctica d’exercicis de familiarització amb els elements del joc: pilota,

raqueta, dimensions de la pista, etc.

Pràctica global del joc del tennis i bàdminton.

Pràctica dels diferents colpejos del joc: dreta, revés, joc de xarxa i servei.

Pràctica de diferents mètodes de treball per a desenvolupar els diferents

colpejos.

Organització i participació en diferents modalitats de competició.

Aplicació de les regles del tennis i el bàdminton en la realització dels

partits.

Pràctica del joc en situació real.

Entrenament tècnic.

Factors bàsics que determinen la classificació dels colpegis.

Descripció de les diferents empunyadures.

Descripció dels errors més habituals en el tennis i el bàdminton.

Responsabilitat pròpia alhora de realitzar les tasques assignades.

Realització adequada de les activitats proposades.

Integració i participació en les activitats de grup.

Estratègies i iniciatives en la resolució de problemes.

Diferenciació dels diferents jocs de peus existents en el tennis (bàsic i

avançat).

Seqüenciació de tasques per a l’ensenyament del tennis i el bàdminton.

Progressions.

Execució d’habilitats específiques del tennis i el bàdminton.

Realització d’accions tècniques en atac i defensa.

Metodologia d’iniciació al tennis i al bàdminton.

Ensenyament del reglament bàsic en el tennis i el bàdminton.


14

5. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Les activitats que mostrem a continuació aniran organitzades segons l’objectiu

que persegueixen. Per tal de complir cada objectiu de la sessió, de cada activitat

trobarem un joc i una o varies tasques que durem a terme en les sessions per

avançar en el treball de la educació física.

Identificar les diferents zones de la pista en tenis i bàdminton.

1. Representació gràfica de ambdues pistes.

Exemple: Situar en un dibuix la pista, les línies que la conformen i la

xarxa. (Avaluació inicial).

2. Pràctica de jocs amb pilota i raqueta realitzats a les diferents zones de la pista

de tennis i bàdminton.

Exemple: Joc del Tiralínies que consisteix en fer rodolar la pilota amb la

raqueta per sobre de les diferents línies marcades al terra mentre un

company ha de robar la pilota a un altre amb la seva raqueta.

Combinar un mínim de 10 cops alternant el drive i el revés amb una certa

continuïtat contra un adversari.

3. Realització d’exercicis d’aprenentatge tècnic del cop de drive.

Exemple: Intercanvi de dreta contra dreta, però, abans de retornar la pilota

s’ha d’aturar aquesta amb la raqueta i deixar-la botar.

4. Realització d’exercicis d’aprenentatge tècnic del cop de revés per treballar

les trajectòries i la velocitat de la pilota.

Exemple: Un alumne inicia el piloteig i l’altre recollir la pilota amb les

cordes de la raqueta però sense retornar-la. El cap de 10 de repeticions,

es canvia el rol. El company receptor indica on vol rebre la pilota (curta,

llarga, amb o sense bot). (Avaluació formativa).

5. Pràctica d’exercicis combinant els cops de drive i revés.

Exemple: Col·laboració per parelles intentant passar el màxim número de

pilotes per sobre de la xarxa utilitzant el cop de revés i de drive alternant-

los.


15

Executar el cop de drive i revés en mini-tennis en una situació real de joc

amb un adversari.

6. Visió de diferents situacions de joc de mini-tennis per identificar les regles del

joc.

Exemple: El mestre posa tres vídeos de partits de mini-tennis i els alumnes

han de reconèixer les zones de joc, la manera de puntuar i els elements

bàsics del joc. (Avaluació inicial).

7. Execució dels cops de drive i revés amb oponent.

Exemple: Piloteig de forma lliure, però, parant la pilota abans de colpejar:

si es para de dreta, es colpeja de revés, canviant l’empunyadura i

viceversa si es para de revés.

8. Aproximació a la situació real de joc.

Exemple: Piloteig amb el company variant les direccions i alçades de la

pilota per adaptar-se i desplaçar-se per colpejar en les millors condicions

possibles. A cada piloteig un dels dos membres de la parella és el que

varia el comportament de la pilota i l’altre és el que s’adapta. (Avaluació

formativa).

Colpejar el volant amb la raqueta per sobre de la xarxa perquè caigui en el

camp contrari.

9. Familiarització de la raqueta i el volant de bàdminton amb desplaçament.

Exemple: Auto-tocs en desplaçament, utilitzant tot tipus de

desplaçament: frontal, lateral, d’esquena, etc.

10. Pràctica de jocs amb raqueta i volant.

Exemple: Joc del quadrat en grups de 4 amb la ret. Els alumnes fan un

quadrat de 2-3metres de costat i es passen els dos volants en diagonal

intentant que el volant no toqui el terra. (Avaluació formativa).

11. Pràctica de cops amb control del volant per sobre de la xarxa.

Exemple: Joc de la pluja de volants. Es juga un equip contra l’altre i es

tracta de passar tots els volants al camp contrari fins que em quedi

sense cap.


16

Distingir quan s’han d’aplicar els diferents cops en bàdminton segons la

posició de l’oponent a la pista.

12. Realització de diferents exercicis per assimilar el cop de clear en el

bàdminton.

Exemple: Exercici on dos companys es fiquen un a cada costat de la pista

i es van passant el volant per sobre de la xarxa sense que caigui.

Exemple: Joc de la roda. Dos equips enfrontats tracten de mantenir el

volant en l’aire a base de clears. L’alumne, el colpejar el volant s’incorporà

a la fila de l’equip contrari.

13. Realització de diferents exercicis per assimilar el cop del smash en el

bàdminton.

Exemple: Exercici d’aprenentatge del smash on un alumne es col·loca en

mig de la pista i l’altre remata: a prop de la xarxa, en mig de la pista i, al

final de la pista. (Avaluació formativa).

Exemple: Joc del A, B, C. Tres jugadors a cada part de la pista i han de

passar-se el volant amb la raqueta dient cadascú la sèrie de A, B i C, i

l’últim ha de tirar un smash per poder fer punt a l’altre camp.

14. Realització de diferents exercicis per assimilar el cop de la deixada en el

bàdminton.

Exemple: Exercici de precisió en la xarxa. Es fiquen cons en forma de

cercle a dos costats de la xarxa i l’alumne ha d’intentar que el volant caigui

en mig del cercle des de el fons de la pista realitzant una deixada.

Exemple: Joc de cooperació entre 4 alumnes on es fiquin dos a cada part

del camp i han de passar el volant només podent fer cops de deixada fins

que guanya el primer equip que arriba a 5 punts. Cada cop que no sigui

una deixada, resta 1 punt.

Planificar diferents exercicis pràctics de tenis i de bàdminton entre els

diferents grups per dissenyar una classe d’educació física amb aquestes

activitats.

15. Execució de diferents exercicis que estiguin implicats en la fase inicial d’una

sessió de tennis i bàdminton.

Exemple: Joc del Volei-tennis en grups de quatre aplicant diferents formes

de colpeig.

Exemple: Joc dels noms en la pista de bàdminton, on treballem el colpeig

cap amunt del volant.


17

16. Pràctica de diferents exercicis inclosos en la fase principal d’una sessió de

tennis i bàdminton.

Exemple: Exercici en el qual s’ha d’executar la seqüència de colpejos que

indica el company: dreta curta, dreta fons, revés curt, revés fons (tennis);

drive, globus i remat (bàdminton).

Exemple: Exercici del “minicamp”: es juga un partit de bàdminton en un

camp petit (5 x 2,5m) on amb una passa s’arriba a tots els llocs del camp.

Durant tot el partit un peu a d’estar trepitjant una senyal marcada al terra.

17. Pràctica de diferents exercicis inclosos en la fase tornada a la calma en una

sessió de tennis i bàdminton.

Exemple: Joc de coordinació. Veure qui és capaç de colpejar el volant més

cops possible sense que caigui al terra amb les diferents parts del cos.

Exemple: Partit de 2c2 on 2 alumnes faran de jutges i portaran la

puntuació del partit. Al fer 3 punts, es canviaran els rols.

Tenir interès pel material emprat durant les sessions de tennis i bàdminton

com són les pilotes i les raquetes.

18. Designació d’un parell d’alumnes a cada sessió que s’encarreguin de la

supervisió de recollida de material al final de la sessió.

Exemple: Escollim a aquests dos alumnes al principi de la classe amb un

joc, tot i que, els altres companys han de ser els responsables de recollir

i endreçar el seu material.

19. Realització de dinàmiques de grup que fomentin el respecte cap als

companys.

Exemple: Resolució de problemes amb cohesió grupal i respecte.


18

6. ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Al llarg de la nostra unitat didàctica es realitzaran diferents activitats per

avaluar als alumnes:

AVALUACIÓ INICIAL

Primer de tot, proposarem un qüestionari per saber el nivell inicial dels

alumnes sobre el tennis i el bàdminton. D’altra banda, durant la primera

sessió de classe, el professor observarà individualment la pràctica de

cada alumne mentre està executant lliurement un piloteig amb un

company. D’aquesta manera podrem comprovar si els objectius proposats

són adequats pels alumnes, o pel contrari, si cal fer alguna modificació.

El qüestionari consisteix en unes preguntes inicials bàsiques de les zones

de la pista i de les línies de la pista i una segona part amb preguntes de

resposta curta sobre els diferents cops que existeixen en aquests esports.

Qüestionari

1

2

3

4

5

6

7

1

2 3 4

5

6

7

8


19

1. Quins números corresponen a les zones i línies de la pista de tennis.

2. Quins números corresponen a les zones i línies de la pista de bàdminton.

3. Quins són els 5 cops més habituals que hi ha en l’esport del tennis.

Anomena’ls.

4. Quins són els 5 cops més utilitzats en l’esport de bàdminton. Anomena’ls.

Activitats d’avaluació

- Cada nen/a realitzarà 10 cops de drive i de revés sense oponent per veure

la direcció del tir. S’apunta aquells tirs que vagin entre la zona del servei i

la línia de fons de pista.

- Cada nen/a realitzarà un piloteig amb un altre company en mini-tenis.

S’apunten quants cops són capaços de fer seguits, a la que fallen, hauran

de fer cinc flexions.

- Cada nen/a executarà 20 cops seguits amb la raqueta i el volant de

bàdminton sobre ella mateix, llençant amunt. El professor/a apuntarà

quants cops és capaç de fer cada alumne.

- En grups de 4 persones, els alumnes hauran de pensar un joc o exercici

de tècnica per realitzar una sessió de tenis o de bàdminton i exposar-la

pràcticament. El professor avaluarà el contingut i si s’adequa al nivell de

la classe.

- Cada nen/a haurà de ser responsable de la seva raqueta i pilotes durant

la sessió i col·laborar amb el muntatge de la xarxa. El professor assignarà

a dos controladors que s’encarregaran de revisar que tot el funcionament

sigui correcte. L’alumne que no porti a terme aquestes accions

correctament, es veurà reflectit negativament en la conducta de la classe.


20

AVALUACIÓ FORMATIVA

Per avaluar durant la programació als alumnes hem dissenyat per a cada objectiu

una fitxa d’avaluació amb l’instrument corresponent.

UD FITXA D’AVALUACIÓ 1

Objectiu 1: Identificar les diferents zones de la pista en tenis i bàdminton.

Activitat d’avaluació: Situar en un dibuix de la pista, les línies i zones que

hem treballat.

A l’acabar la primera sessió passarem un full amb el dibuix de les dues

pistes, i els hi direm que marquin les línies i les zones que hem anomenat

a la classe introductòria. Durant la primera sessió tractarem només

aspectes teòrics i un test d’avaluació.

1. Marca amb un cercle les zones de joc de la pista de tenis i bàdminton

i amb una creu les línies que hem treballat durant la sessió.

2. Marca amb la raqueta els diferents cops que s’executen en bàdminton

i tenis que són els que aprendrem en les classes següents.

Criteris d’avaluació: 0.5 punt per cada zona i línia ben marcada + 1 punt

per cada cop de tenis i bàdminton que hem anomenat i explicat a classe.

Màxima puntuació: 5 punts


21


Objectiu 2: Combinar un mínim de 10 cops alternant el drive i el revés amb una

certa continuïtat contra un adversari.

Activitat d’avaluació: Joc de la ruleta

Els alumnes es divideixen en grups de quatre persones i es col·loquen

dos grups a cada pista de tenis, així ocupant tres pistes. Els 4 alumnes

es fiquen un darrere de l’altre al fons de la pista, 4 a cada costat de la

pista. El joc consisteix en que un d’ells comença el piloteig, rep la

resposta de l’adversari, i l’alumne que està darrere seu ha de seguir amb

el piloteig, i així successivament on cada persona toca la pilota un cop i

deixa espai per al següent. Es podran tirar cops de drive i de revés

guanyadors quan s’hagi fet un piloteig de 10 cops seguits.

1. Guanya l’equip que després de 10 cops de piloteig, aconsegueix 3

punts.

2. Es van fer rotacions a la pista; l’equip que guanya va pujant esgraons

fins arribar a la pista rei i els que perden van baixant de nivell.

3. Hi haurà un alumne observador a cada pista que contarà els cops

guanyadors de cada jugador, ja sigui de revés o de drive per poder fer la

puntuació final.

Criteris d’avaluació: 3 punt per a cada component de l’equip guanyador +

1 punts per l’alumne que executa el cop guanyador.



22


Objectiu 3: Executar el cop de drive i revés en mini-tennis en una situació real

de joc amb un adversari.

Activitat d’avaluació: Situació de partit amb puntuació real.

Es jugarà un partit real contra un adversari d’un mateix nivell i hi haurà

un alumne que farà de jutge per localitzar quan la pilota vagi fora i que

vagi anotant els punts.

Cada alumne revisador tindrà una taula on anotarà el cops guanyadors

amb revés i els de drive, i els cops que no valen puntuació perquè s’han

fet amb un altre tipus de cop.

Els alumnes començaran el partit i jugaran al millor de 3 jocs amb la

puntuació real que ells mateixos es contaran, l’alumne jutge pot ajudar

per si es produeix alguna discussió.

NOM

ALUMNE

COPS DE

DRIVE

GUANYADORS

COPS DE

REVÉS

GUANYADORS

COPS NO

COMPTEN

Alumne x

Alumne y

*Un cop guanyador és aquell que consisteix en colpejar la pilota perquè

quedi fora d’abast del contrincant. No entren en aquests cops, els propis

errors de llançar-la fora, tirar-la a la ret o que el jugador falli.

Criteris d’avaluació:

Més de 5 cops de dive/revés guanyadors 3 punts

Menys de 5 cops de drive/revés guanyadors 1 punt

Menys de 4 cops no treballats a classe per guanyar el punt 1 punt



23


Objectiu 4: Colpejar el volant amb la raqueta per sobre de la ret perquè caigui

en el camp contrari.

Activitat d’avaluació: 1 x 1 amb col·laboració del company.

És realitzarà a classe i els alumnes formaran grups de tres. L’avaluació

consisteix en realitzar un 1x1 a la pista de bàdminton on un dels tres

alumnes serà qui avaluarà si els altres dos alumnes són capaços de

colpejar el volant amb la raqueta i que passi la xarxa. Han d’intentar que

hi hagi un intercanvi de cops efectiu entre els dos alumnes per tal de

veure la fluïdesa de la tècnica.

NOM

ALUMNE

És capaç de passar

el volant a l’altre

costat de la xarxa?

És capaç de cooperar

amb l’altre company per

tal de fer un intercanvi

fluid de cops?

Alumne x

Alumne y


Passa el volant a l’altre costat sense dificultats: 2 punts.

Coopera amb l’altre company i fan un intercanvi fluid: 2 punts.

Màxima puntuació: 4 punts.


24


Objectiu 5: Distingir quan s’han d’aplicar els diferents cops en bàdminton

segons la posició de l’oponent a la pista.

Activitat d’avaluació: Joc real 1 x 1 amb un dels dos alumnes condicionat.

L’avaluació consistirà en fer un 1 x 1 en bàdminton però només s’avaluarà

un dels dos alumnes, l’altre serà un alumne condicionat pel professor que

l’indicarà abans de començar l’ 1 x 1 la seqüencia de moviments que ha der

fer dins la pista per tal d’avaluar els cops de l’altre alumne.

La seqüencia de moviments serà prop de la xarxa, fons, mig de la pista.


Quan el contrari està al fons de la pista sap fer una deixada: 1 punt.

Quan el contrari està a prop de la xarxa sap fer un clear: 1 punt.

Quan el contrari està en mig de la pista saber fer un smash: 1 punt.

Executa tots els cops correctament: 1 punt.



25


Objectiu 6: Planificar diferents exercicis pràctics de tenis i de bàdminton entre

els diferents grups per dissenyar una classe d’educació física amb aquestes

activitats.

Activitat d’avaluació: Per grups proposar diferents exercicis de tennis i

bàdminton.

En aquesta sessió d’avaluació farem grups de 5, independentment cada

grup haurà de pensar i realitzar un exercici d’escalfament, de la part principal

i de la tornada a la calma i el professor dirà si la sessió serà de tennis o de

bàdminton.


Els exercicis proposats són adequats per la part de la sessió que estem

treballant: 2’5 punts.

Els exercicis es poden assolir adequadament pel nivell del curs 3ESO: 2’5

punts.



26


Objectiu 7: Tenir interès pel material emprat durant les sessions de tennis i

bàdminton com són les pilotes i les raquetes.

Activitat d’avaluació: Responsables de material a cada sessió, recompte de

pilotes i raquetes.

Aquesta avaluació serà continuada durant tota la durada de la unitat

didàctica. A cada sessió hi haurà diferents responsables de material que

seran els encarregats de treure i guardar el material de tota la classe. Hauran

de ser més puntuals que la resta del grup per tal de que el material estigui

fora abans de que comenci la classe.

Serà molt important que abans de treure el material facin recompte de totes

les pilotes i raquetes que treuen i també quan les guardin fer recompte de

que estan totes les pilotes i raquetes que han tret.


Puntualitat alhora de treure el material per a la sessió: 2 punt.

Recompte de pilotes i raquetes abans i desprès de cada classe: 2 punt.



27

AVALUACIÓ FINAL

Per a l’avaluació final utilitzarem les fitxes d’avaluació formativa. Cada fitxa va

destinada a un objectiu, això ens ajudarà a aconseguir una avaluació global de

l’alumne.

Cada fitxa d’avaluació té un màxim de 5 punts. Si els alumnes assoleixin entre 4

i 5 punts en cada activitat d’avaluació voldrà dir que hauran aconseguit els

objectius i les competències proposades.

Per fer l’avaluació final i general sumarem els punts de les set fitxes d’avaluació

corresponents als set objectius. La puntuació màxima que poden assolir sumant

totes les fitxes és de 31 punts.

Tots aquells alumnes que obtinguin 31 punts hauran realitzat totes les activitats

d’avaluació a la perfecció i per això tindran la màxima nota, per tant podrem dir

que han assolit perfectament els objectius marcats.

Els alumnes que estiguin entre 25-31 gairebé hauran assolit tots els objectius.

Els que es troben entre 15-25 han assolit amb dificultat els objectius marcats i

finalment els que no arribin a 15 no hauran assolit els objectius marcats en

aquesta unitat didàctica.

A partir d’aquesta avaluació final farem un feedback de la unitat didàctica

plantejant-nos si els objectius marcats eren els adequats als alumnes en funció

de si tots han assolit els objectius sense cap dificultat (això voldrà dir que hem

de posar competències més difícils) o si per el contrari els alumnes han tingut un

grau de dificultat alt per aconseguir els objectius.

Per concloure la nostra avaluació final realitzarem un examen pràctic que

constarà de fer un partit de tennis i un partit de bàdminton amb els jutges

corresponents. Farem grups de 6, on 4 jugaran un partit de dobles, i els altres

dos seran els arbitres; un d’ells portarà la puntuació i l’altra mirarà les línies.

El professor observarà el partit i el comportament de cada alumne dins de la pista

i assumint els diferents rols.

La puntuació dels arbitres serà: si no fan cap error tindran 10 punts, si realitzen

menys de 5 errors aconseguiran 5 punts i si fan més de 5 erros obtindran 0 punts.

Respecte la puntuació dels jugadors serà una valoració qualitativa per part del

professor on observarà com executen la tècnica de cada cop, el moviment dins

la pista i la col·laboració amb l’altre company.


28

7. TEMPORALITZACIÓ

I: Avaluació inicial

F: Avaluació formativa

*Columna verda: Sessions de tenis / Les no pintades: sessions de bàdminton.

SETMANES 1 2 3 4 5 6 7 8 9

SESSIONS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

OB J E CTIUS

Identificar les diferents zones de la pista en tennis i bàdminton. X

Combinar un mínim de 10 cops alternant el drive i el revés. X X X

Executar el cop de drive i revés en mini-tennis. X X

Distingir quan s’han d’aplicar els diferents cops en bàdminton. X X X

Planificar diferents exercicis per dissenyar una classe X X X X X X X X

Tenir interès pel material emprat durant les sessions. X X X X X X X X X X

Colpejar el volant per sobre de la xarxa. X X X X

C O N T I N G U T S

Pràctica d’exercicis de familiarització amb els elements del joc. X X X X X X

Pràctica dels diferents colpejos en tennis i bàdminton. X X X X X X X X

Organització i participació en diferents modalitats de competició. X X X X X X X

Aplicació de les regles del tennis i el bàdminton. X X X X X X

Pràctica del joc en situació real del tennis i bàdminton. X X X X X X

Factors bàsics que determinen la classificació dels colpegis. X X X X X X X X

Descripció de les diferents empunyadures. X

Descripció dels erros més habituals en el tennis i el bàdminton. X X X X X

Responsabilitat pròpia alhora de realitzar les tasques assignades. X X X X

Realització adequada de les activitats proposades. X X X

Estratègies i iniciatives en la resolució de problemes durant el joc. X X X X X

Diferenciació dels diferents jocs de peus existents en el tennis. X

Execució d’habilitats específiques del tennis i el bàdminton. X X X X X X

Realització d’accions tècniques en atac i defensa. X X X X

Metodologia d’iniciació al tennis i bàdminton. X X X X X X

Ensenyament del reglament bàsic en el tennis i el bàdminton. X X X X X

A C T I V I T A T S E - A

Representació gràfica de ambdues pistes. I

Pràctica de jocs amb pilota i raqueta. X X X X X X X

Realització d’exercicis d’aprenentatge tècnic del cop de drive. X X

Realització d’exercicis d’aprenentatge tècnic del cop de revés. X X X

Pràctica d’exercicis combinant els cops de drive i revés. X F X

Visió de diferents situacions de joc de mini-tennis per identificar les regles.

I X X

Execució de cops de drive i revés amb oponent. X X X

Aproximació a la situació real de joc. X X F X F X

Familiarització de la raqueta i el volant de bàdminton amb desplaçament.

X X X X X

Pràctica de jocs amb raqueta i volant. X X X X X

Pràctica de cops amb control del volant per sobre de la xarxa. X X X F

Realització de diferents exercicis per el cop de clear. X X

Realització de diferents exercicis per el cop de smash. X X

Realització de diferents exercicis per assimilar la deixada. X X

Execució de diferents exercicis implicats en la fase inicial. X X X X X X F

Execució de diferents exercicis implicats en la fase principal. X X X X X X X F

Execució de diferents exercicis implicats en la fase final. X X X X F

Designació d’un parell d’alumnes responsables del material. X X X X X X X X X X X X

Dinàmiques de grup que fomentin el respecte cap als companys. X X X X X X

AVALUACIÓ SUBJECTIVA


29

8. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Aquesta unitat didàctica té diversos objectius tant procedimentals basats en la

tècnica de l’alumne respecte el tennis i el bàdminton com també altres objectius

conceptuals i de valors.

La metodologia que utilitzarem serà una metodologia mixta. Treballarem la tasca

globalment i analíticament, primer la treballarem globalment i desprès

analíticament per tal de que els alumnes millorin i assoleixin els objectius marcats

a cada sessió.

La majoria d’objectius segueixen l’estil de la tasca i l’estil recíproc. Entenem com

estil de la tasca aquella relació que hi ha entre el professor, l’alumne i la tasca

perquè es doni el resultat que s’espera. La nostra manera de transmetre-ho als

aprenents serà mitjançant formes jugades i jocs on el nen directament o

indirectament acabin aplicant la tècnica que es requereix. Aquest estil creiem

que es adequat perquè l’alumne executa la tècnica de diferents maneres i és

capaç d’interioritzar-la.

L’altre metodologia que seguirem és l’estil d’ensenyament recíproc, és a dir, que

els nens siguin capaços d’autoavaluar-se i autoavaluar als seus companys.

Creiem que aquest mètode és molt eficaç per a l’educació, ja que els nens poden

ser crítics i corregir als seus companys i corregint ells també aprenen on fan els

seus errors. També és important perquè són conscients dels criteris d’avaluació

i de com s’ha d’executar la tècnica.

En quant als aspectes de gestió i organització tenim unes pautes marcades que

seguirem a cada sessió. A cada sessió hi haurà dos alumnes, que els

assignarem abans de cada sessió, que seran els encarregats de treure i ficar el

material necessari per a la sessió. En aquesta unitat didàctica el material que

utilitzarem seran raquetes de tennis i bàdminton, pilotes de tennis i volants.

Cada sessió tindrà tres parts ben diferenciades: part inicial o d’escalfament, part

principal i tornada a la calma. Les sessions de tennis es realitzaran a la pista de

ciment i les sessions de bàdminton s’executaran dins del gimnàs.


30

Exemple de sessió:

U.DIDÀCTICA: Bàdminton

GRUP: 3r.E.S.O

Nº SESSIÓ:

MATERIAL: raquetes, volants, xarxa, cons

LLOC/TERRENY: Camp ciment

DURAD

A: 45

minuts

Fase inicial - Escalfament:

Temps JOC

10 min

1. Arribada i benvinguda als nens. Explicació de la sessió i escollir encarregats de

material. (2 min).

2. Joc d’escalfament (Activitat 15). Joc dels noms, per treballar el colpeig amunt i

fer cohesió. Amb les raquetes i un volant, cada alumne llença el volant cap amunt i

diu un nom, i aquesta persona, ha d’anar a buscar-lo i donar-li un colpeig. Durant 5

minuts.

3. Muntatge de la xarxa de bàdminton. Durant 3 minuts.

Fase de desenvolupament de la sessió:

Temps JOC

30 min

1. Activitat 10 (10 min). Pràctica de jocs amb raqueta i volant. Farem el joc del

quadrat en grups de 4 amb la xarxa. Els alumnes faran un quadra d’uns 2 o 3

metres de costat i es tractarà de passar els dos volants en diagonal intentant que el

volant no toqui el terra.

2. Activitat 14. (10 min). Exercicis per aprendre la deixada.

- Exercici de precisió: Es fiquen dos cercles al costat dret i esquerra de la

xarxa i l’alumne des de l’altre zona de la pista, en el mig camp, ha d’intentar

ficar dins del cercle el volant.

- Joc de cooperació. Es juga un partit de dobles adaptat. Els 4 jugadors han

de jugar un partit de 4 i només poden passar el volant fent cops de deixada.

El partit es guanya, l’equip que aconsegueix 5 punts.

Fase final – tornada a la calma:

Temps JOC

5 min

Activitat 17. Joc de coordinació i per relaxar. Cada alumne agafa un volant i es tracta

de veure qui és la persona que fa més cops possible sense que el volant caigui al

terra amb les diferents parts del cos.


31

9. CONCLUSIONS

Aquesta unitat didàctica sobre la programació de classes d’educació física en

tercer curs de la ESO tractant els esports de raqueta; tenis i bàdminton, ha

sigut una programació ben detallada i preparada que ens ha permès apropar

els esports minoritaris als alumnes de Cerdanyola del Vallès.

Després de realitzar el diagnòstic inicial on hem estudiat la situació externa i

interna del municipi, el marc teòric que ens ha donat les eines necessàries

per entendre el mètode d’ensenyament i desenvolupar les característiques

generals dels aprenents; hem pogut establir 7 objectius didàctics. Aquests

objectius treballen tant aspectes tècnics, tàctics, de condició física i habilitats

coordinatives i col·lectives, com aspectes teòrics relacionats amb la

coneixença de les zones de la pista i la puntuació.

Tot seguit hem ideat uns continguts i unes activitats per poder assolir els

objectius proposats. Les activitats han estat ideades per tal de poder treballar

correctament els objectius i poder assolir-los adequadament, però, sobretot,

s’han pensat d’aquesta manera per garantir que els alumnes experimentessin

noves habilitats coordinatives.

Tots aquests objectius, continguts i activitats d’avaluació les hem distribuït en

el temps mitjançant la temporalització dividint aquests paràmetres en el

nombre de sessions que disposàvem. Finalment, hem explicat les estratègies

didàctiques que ens servien per saber com transmetíem les activitats

d’ensenyament-aprenentatge.

El treball en parella no va ser complicat de fer-ne i ens vam ficar molt ràpid

d’acord en tractar els esports de raqueta. Al principi, vam tenir discordances

en quant a la manera de fer la unitat didàctica però un cop ens vam asseure

a parlar del tema i veure com ens repartíem els diversos punts, vam fer un

treball força coordinat i conjunt.

L’àmbit escollit creiem que ha sigut l’idoni perquè una de les dues havia

practicat tenis durant un certs temps com a esport federat i l’altre tenia

bastanta idea sobre aquests esports perquè els havia estudiat al grau

superior.

Durant el transcurs de la unitat didàctica ens hem adonat compte de la

importància que té programar en molts aspectes de la vida, però en l’esport

és el camí que et porta a l’èxit i a poder assolir els objectius que et proposes

a inici d’un curs o temporada.


32

10. BIBLIOGRAFIA

Pàgines web

http://www.xtec.cat/~mjulia/families/famescol/paredole.pdf

http://deconceptos.com/ciencias-sociales/tenis

http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=43&id_n1=3

Fonts bibliogràfiques

Gil, P., Contreras R, O. (2005). Enfoques actuales de la educación física y el

deporte. Retos e interrogantes: El manifiesto de Antigua, Guatemala. Revista

Iberoamericana de Educación, 39, 225-256.

Beltrán, J.L. y Quintero, M. (2012, 22 de enero). Manual de capacitación en la

iniciación deportiva del tenis de campo. Saber Es Práctico.com

Fernandez-Rio, J. (2011). La enseñanza del Bádminton a través de la hibridación

de los modelos de Aprendizaje Cooperativo, Táctico y Educación Deportiva y del

uso de materiales autoconstruídos. Recuperat el 10 de maig des de

https://www.researchgate.net/profile/Javier_Fernandez-

Rio/publication/236593493_La_enseanza_del_bdminton_a_travs_de_la_hibrida

cin_de_los_modelos_de_Aprendizaje_Cooperativo_Tctico_y_Educacin_Deporti

va_y_del_uso_de_materiales_autoconstruidos/links/5500ceaf0cf2aee14b58aff9

.pdf

Domínguez López, G. (2010). El mini-tenis: paso previo a la enseñanza del tenis.

Revista Digital, 142. Recuperat el 28 d’abril des de

http://www.efdeportes.com/efd142/el-mini-tenis-el-paso-previo-del-tenis.htm

Generalitat de Catalunya. Currículum educación secundària obligatòria. 130-141.

En format PDF.

Fraile Aranda, A. (2002). La evaluación de la educación física como proceso de

mejora. Revista AULA. De innovación educativa, 115, 36-45.

http://www.xtec.cat/~mjulia/families/famescol/paredole.pdf

http://deconceptos.com/ciencias-sociales/tenis

https://www.researchgate.net/profile/Javier_Fernandez-Rio/publication/236593493_La_enseanza_del_bdminton_a_travs_de_la_hibridacin_de_los_modelos_de_Aprendizaje_Cooperativo_Tctico_y_Educacin_Deportiva_y_del_uso_de_materiales_autoconstruidos/links/5500ceaf0cf2aee14b58aff9.pdf





http://www.efdeportes.com/efd142/el-mini-tenis-el-paso-previo-del-tenis.htm

entén la vida a cop de raqueta

Documents