escòla calandreta de siron€¦ · que i a près de 150 raças diferentas, de colors, de talhas e...
TRANSCRIPT
n°3 seteme e octobre de 2018
SOMARI
LA CLASSA DEUS MAIRAUS p.1 : « recèptas de cosina en mairau » TÈXTES LIBRES p 2 : « L’escòla » d’Ugò, « La Tèrra » de Pablò, « L’òmi e la sirena » de Charlie p 3 : « La flor » de Camilha, « L’esquiròu » de Diana, « Twiligt » d’Aelís
SCIÉNCIAS E DESCOBÈRTAS p 4 : « L’òrca » de Leò e Loís, « L’iguane verd » de la class de CP p 5 : « Lo sistèma Solar » de Diana e d’Aelís p 6 : « Lo àmster daurat » de Natàn e « lo lapin » de Nyimà e Keliana p 7 : « Los òmis de la preistòria » de Gaspard e Timeò
Jornau deus Calandrons TPS →CM2
Escòla Calandreta de Siron
1
L’escòla Los mainatges que son a l’escòla.
Que jògan dens la parquia. Que i a
un tobogan e ua estructura de jòcs.
Que i a duas mainadas qui discutan
e duas autas qui jògan au fotbòl. Un
mainat que cor suu tobogan e un
aute mainat qui l’a vist que va
previéner los adultes.
Ugò, 6 ans e mieja
2
L’òmi e la sirena
Un òmi e ua sirena que van anar
campar sus ua isla. Que prenen
lo batèu. Que veden un peish
gigant. Que decideishen de’u
pescar entà minjar.
Un còp sus l’isla que hèn un
huec entà-u còser e entà’u
minjar!
Charlie, 5 ans e 11 mes
L’esquiròu Un còp èra, dens un gran bòsc que i avèva un esquiròu. Que demorava den un arbo. Cada dia, que se n’anava suus camins entà cercar de qué minjar. Un còp que i avó ua tempèsta. Tant qu’èra hòrta qu’arranquè l’arbo de l’esquiròu. Fin finau, l’esquiròu que cambiè d’arbo.
Diana, 8 ans e 1 mes
3
Twiligt Capítol 4 Edoard e Bellà que’s maridan e que se’n van passar la lua noviau… Lo l’endeman matin, Edoard que va véder Bellà. Que’s rend compta que Bellà ei cobèrta de blus. Quatorze dias après… Bellà que pren poret dens lo frigò. Que minja ua ala e que vomeish. Edoard qu’arriba. E que demanda : -E va? -N’entra pas ! E qu’entra dens la sala de banh. Bellà que ditz : -Que’m soi engreishada despuish l’aute dia. E qu’aprenen qu’ei embarassada. Dus mes mei tard, Bellà qu’amainada d’ua mainadeta. Que l’aperan Renesmèa. Aelís, 9 ans e 10 mes
L’iguane verd L’iguane que sembla a un
animau preïstoric. Qu’ei un reptile.
Qu’ei un animau gran, que pòt mesurar dinc a 2 m de longor. Au contra, n’ei pas hèra haut. Quan l’iguane ei esmaliciat o quan un enemic arriba que cambia de color e qu’amuisha la soas crèstas. Qu’a las patas pro granas qui an dab cinc dits. Qu’a urpas. Qu’ei capable de córrer lèu, de pujar aus arbos, de nadar e de plonjar. Lo nenè iguane que sorteish d’un ueu après tres mes passat dehens. Que pòt víver din a dètz annadas. Los petits iguanes que minjan gataminas, vèrmis, insèctes. Los adultes que son vegetarians. Classa de CP : Ugò, Charlie, Leà, Eloàn, Pablò
L’òrca L’òrca que viu en grop, qu’ei un animau sociau. Que mesura de 7 a 8 m de longor e que pèsa 10 000 km. Que minja otarias. Leò, 7 ans e 10 mes E Loís, 8 ans e 2 mes
2
4
Lo Sistèma Solar Lo Sistèma Solar
qu’ei compausat d’ua
estela au centre, lo
Sorelh e de nau planetas
qui viran au son entorn.
Lo Sorelh que
produseish lutz e
qu’esclaira los planetas,
çò qui’ns permet de’us
véder.
Au contra los planetas
ne produseishen pas de
lutz.
5
Que i a planetas que son hèra cauts e d’autes
hreds. Aquò que depend de la loa distància au
part deu Sorelh. Vènus qu’ei lo planeta lo mei
caud pr’amor qu’ei lo mei pròche deu Sorelh.
Quauques planetas que son hèits de ròcas com
Vènus e d’autes que son gasós com Saturn.
Lo
Lapin Dab los uelhs ronds com canicas e dab aquesta façon de’s tiéner sus las patas de darrèr, com ua marmòta, lo lapin qu’ei un deus animaus domestics los mei apreciats. Que i a près de 150 raças diferentas, de colors, de talhas e de fòrmas d’aurelhas diferentas.
Keliana, 7 ans e 9 mes e Nyimà, 7 ans e mieja
6
Lo àmster daurat Lo àmster qu’aima demorar dens la
cosina, a l’acès de l’airet. Que jòga la
nueit e que drom lo dia.
Que minja legumes e granas.
Que mesura 17 e 18 cm de longor e
ne pòt pas despassar 130 g.
Quan lo àmster e vad vielh, que
perdeish los pèus de las aurelhas.
Natàn, 6 ans e mieja
7
Los òmis de la Preïstoria La Preïstòria que durè mantuns milions d’annadas. Tot que comencè dab l’aparicion deu mei ancian « ominidé » conegut actuaument. Lo purmèr ominidé qu’estó descobèrt au Chad en Africa. Qu’estó aperat Tomaï. Que vivèva e i a 7 milions d’annadas. L’arbo genealogic de la nòsta familha d’ominidés que sembla a un broishòc dont las brancas e representan las espécias desapareishudas. Los paleontològs que trobèn fossiles umans. N’ei pas aisit de’n trobar pr’amor los fossiles ne’s conservan pas aisidament.
Gaspard, 6 ans e mieja e Timeò, 7 ans e 9 mes
8
L’art parietau au biais deus òmis preistoric.
Òmo abilis