escola munkegards - arne jacobsen, martí ginestar, carles

Arne Jacobsen: Escola en Munkegards

ESCOLA EN MUNKEGARDS

1950 - 1958

ARNE JACOBSEN

Martí Ginestar, Carles

Arquitectura i disseny. Arne Jacobsen encarna a laperfecció la figura d’home dedicat a dos campsprofessionals molt relacionats, però que mai ningú hasabut combinar-los, el disseny i l’arquitectura, com ho va


sabut combinar-los, el disseny i l’arquitectura, com ho vafer ell fins al punt de fusionar-los i fer de la seua obra unresultat projectual més intens, íntim i complet.

D’origen danés i graduat en l’Escola Superiord’Arquitectura de Copenhage, va desenvolupar la seuatasca professional plenament després de la SegonaGuerra Mundial. Forjà les seues arrels en el neoclassicismenòrdic de l’època i va adaptar les noves propostesd’arquitectes com Mies i Saarien per donar lloc a unaarquitectura funcionalista, que bevia sobretot del’influencia d’Asplund. D’alguna manera es pot dir que laseua arquitectura roman a cavall entre la tradició delseua arquitectura roman a cavall entre la tradició delmón nòrdic i l’antiga Europa, prenent d’aquesta lesaportacions del moviment modern incipient, enfocantaquestes vers una arquitectura funcionalista de la qual fagal�la en gran part de la seua obra amb la intenció derespondre a les necessitats bàsiques de la societat.

Entre aquestes necessitats socials apareix el projected’Escola en Munkegard. No sols com a resposta directa deconstruir una nova escola, sinó també des de la perspectivapedagògica plantejada al llarg dels anys 40, on lesconstruccions monumentals i fora d’escala van deixar de ser


construccions monumentals i fora d’escala van deixar de servàlides. És aleshores quan es planteja en forma de concurs larecerca de noves idees que foren capaces d’acollir el nouconcepte de centre escolar.

La planta es resol mitjançant una malla estructural clarasobre la qual apareixen un total de setze patis cada dosaules que aporten ventilació i iluminació. Els patis escol�loquen sempre al sud de les aules, per a que aquestestinguen una major qualitat i quantitat d’il�luminació.

Fruit de l’ordre que imposa l’estructura i la implantació delspatis apareix el sistema de circulacions interiors que travessenl’edifici de dalt a baix i de manera ortogonal. Els corredorsl’edifici de dalt a baix i de manera ortogonal. Els corredorsapareixen com espais lleugers que a l’entrar en contacteamb els buit intenten ser part dels patis fins al punt de volerfusionar-se amb ells, sent així un lloc de pas agradable entrepati i pati on el corredor no suposa un tall visual, sinó que pelseu caràcter vidriat acaba existint una prolongació de lesvistes a través d’ells, estenent la perspectiva fins a l’infinit,sense arribar a mesclar els ambients que es desenvolupen encadascun dels patis.

Aquestes transparències xoquen amb la imatgetapiada dels alçats cap a l’exterior. Jacobsen atorgade privacitat al centre, accentuant així el bolcamentdels espais interiors de les aules cap als patis. Patis que


dels espais interiors de les aules cap als patis. Patis queJacobsen tracta amb gran qualitat espacial i material,fins al punt de tenir diferents paviments, i que dona lloca diferenciar uns patis d’altres al mateix temps que adesenvolupar usos i ambients diferents en ells, dotant-losd’una particular importància en el conjunt del projecte.

Apareixen doncs diversos tipus de pati. El patid’entrada que serveix d’espai previ a l’interior del’edifici. El conjunt de setze patis vinculats a cada aula,un pati associat al saló d’actes i la sala de professors i elpatí més gran on es troba el camp de futbol.

Per altra banda la coberta de l’edifici es tracta de unacoberta a dos aigües fruit de la forma que defineix lesaules, on destaca la potència de la secció quebradaper incorporar no sols un interés arquitectònic alprojecte sinó per millorar les condicions d’il�luminació enles aules.

De entre tot el conjunt homogeni d’aules i patis,destaquen dos volums predominants. El major de totsesdevé el saló d’actes i que es troba situat a l’eixcentral de l’edifici gaudint d’un pati de majors


central de l’edifici gaudint d’un pati de majorsdimensions. Pel que fa a l’altre volum, aquest acull lesaules que requereixen un major espai de treball compoden ser els tallers. En definitiva, el projecte constad’un programa que dona cabuda al conjunt de patisja esmentats, el camp esportiu, un aparcamentdedicat a les bicicletes situat a l’entrada, un salód’actes i la sala de professorat, dos gimnasos: per alsadolescents i altre per als xiquets més menuts, lesaules tallers i les aules lectives que si no incorporavenprou detalls de qualitat amb la secció, els espaisanexes amb que les dota Jacobsen no fa més sinóque enriquir aquesta obra. Així doncs, apareixen unsque enriquir aquesta obra. Així doncs, apareixen unsespais previs a les aules que es poden definir comespais multiús, on es pot descansar entre classe iclasse o fins i tot on es poden desenvolupar xicotetstreballs plàstics o de manualitats per tal de no fermalbé l’espai de l’aula docent.

Sense cap dubte l’escola ha resolt el seu paper a nivellpedagògic des del moment de la seua construcció finsa l’actualitat, però el més important és que amb aquestprojecte, Jacobsen encetà nous camins i novesmaneres de projectar una escola, perquè aquest


maneres de projectar una escola, perquè aquestprojecte no és sols una escola, sinó que representa larecerca i la intenció d’aportar des del que a priori potsemblar un món tan llunyà, el de l’arquitectura amillorar l’educació de totes les maneres de queJacobsen disposava. En especial, la funció del pati i decom cadascun d’ells es diferencia per convertir-se enalguna cosa més enllà d’un buit que aporta ventilació iil�luminació al mateix temps que esdevenen espais ambdiferents usos. Comptant així amb un envejable patid’entrada a l’escola que rep a l’estudiant de la millormanera possible abans de que s’inicien les llissonsmagistrals, setze patis més que es converteixen enl’àrea d’esplai per esmorzar i xerrar amb la resta dexicalla a més d’un pati més extens on es troba l’àreaesportiva.esportiva.

S’observa clarament una multitud de patis que aportenunes òptimes condicions de salubritat al mateix tempsque orde a l’edifici, però que més enllà d’això porta alprojecte a fer gal�la d’una varietat d’usos il�limitada onel buit es converteix en un espai versàtil, un pati per adesenvolupar quasi qualsevol activitat.

LLIBRES:

SHERIDAN, Michael

Room 606: the SAS house and the work of Arne Jacobsen. Editorial Phaidon, Londres 2002


Room 606: the SAS house and the work of Arne Jacobsen. Editorial Phaidon, Londres 2002

SOLAGUREN – BEASCOA, Félix

Arne Jacobsen. Aproximación a la obra completa 1950-1971, Fundación Caja de Arquitectos, Barcelona 2001.

JACOBSEN, Arne

Obras y proyectos, Editorial Gustavo Gili, Barcelona 1997.

ARTICLES:

CARBONERO MORENO, María + PÉREZ PALACIOS, Elena

La educación infantil vista con gafas de Arquitecto, * Verssió PDF extreta d’Internet

INTERNET:

Youtube: http://es.youtube.com/watch?v=cZXCeKbfThY - Jacobsen para niños

escola munkegards - arne jacobsen, martí ginestar, carles

Documents