Directe5

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Bones festes

Han fet l’ESTIL DIRECTE:Els alumnes i les alumnes de quart d’ESO. El dibuix de la portada l’ha fet Mònica Ramos. Els dibuixos de secció són de l’Alícia Floriach.DIRECCIÓ: Marta Montasell i Recoder i Jaume Prat i Fabregat.PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes del col·legi.ISSN 1888-4334 DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301 Mataró Tel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61estildirecte@gmail.com estildirecte@hotmail.com IMPRIMEIX:Agpograf, S.A.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

4

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Els mitjans de comunicació parlen freqüentment de lasituació del nostre sistema educatiu. Sovint, la informacióque ens donen és decebedora: nivells acadèmics baixosen comparació a d’altres països, augment del fracàs esco-lar, alumnes indisciplinats, pocs hàbits lectors consolidats,dificultats per atendre la pluralitat cultural i lingüística deles aules, etc. Fins i tot els educadors expressem ladesorientació que les moltes lleis d’educació ens acabenproduint, i ens queixem de la utilització partidista,interessada i política de l’educació.

Més enllà de tot aquest soroll, les famílies i els mestres iprofessors sabem bé que el centre del món educatiu ésl’infant, l’adolescent, l’alumne, i concretament cada alumne,cada persona. Convençuts de la importància de l’educació,centrem la nostra energia en ajudar a créixer en l’alumneaquelles qualitats i disposicions, i aquells coneixements,que li han de ser d’utilitat, que li permetran viure la vida, ensentit ben ample, més plenament.

D’entre aquests valors, coincidim a subratllar que lacapacitat d’esforçar-se és avui més necessària que mai.També al segle XXI cal ensenyar a comprometre’s i a impli-car-se personalment en les pròpies tasques. Ser-ne res-

Esforçar-se és boponsable. Tenir-ne cura. I fer-les bé, encara que costi. Acasa i a l’aula cal dir fort i clar que esforçar-se és moltmillor que deixar-se endur per la mandra; que posar lespròpies energies en allò que es vol ajuda a créixer, a madu-rar, i a viure més feliçment; que assolir amb treball i dedicacióels propis somnis omple com a persona. L’esforç vol dirfermesa, constància, voluntat, treball, dedicació,compromís. Més enllà de les pròpies capacitats, l’alumneque s’esforça destaca pel damunt del que vagareja, i aixího han de reconèixer els sistemes d’avaluació. Exigir quel’alumne s’esforci, educa.

Des de la nostra perspectiva d’escola cristiana, sabem queaquest esforç troba tot el sentit quan busca un bé social ino només el propi benefici, quan és sensible a lesnecessitats de tantes persones que pateixen, quan és lliuratgratuïtament, quan té una visió global i ecològica. I tambésabem que quan l’esforç és col·lectiu i compartit ambd’altres, ens costa menys i ens dóna millors satisfaccions.

Que passeu un Bon Nadal.

G. Xavier Giné i ArnellaDirector

Les classes d’infantil canvien de nom. Pàg. 5Les excursions d’infantil. Pàg. 6Els de primària guarneixen els passadissos. Pàg. 10Convivències d’aprofundiment. Pàg. 12El calb de la loteria treballa a Valldemia. Pàg. 13Presentació del lema de l’any. Pàg. 15La memòria escolar té més de 900 fotos. Pàg. 16Carles de Nadal es jubila. Pàg. 17Jordi Vadell, nou cap d’estudis de Batxillerat. Pàg. 18Entrevistem els nous professors del col·le. Pàg. 22Cristina Parra, accèssit del premi Thos i Codina. Pàg. 25

Campanya Mà Oberta. Pâg. 27Els pares comparteixen el parer amb l’escola. Pâg. 30El nou Consell Escolar. Pâg. 32Entrevistem l’ídol dels petits de l’escola: En Mia!. Pâg. 34Em Piui i la Maria Pruna ens parlen de l’Associació. Pàg.38El menjar es fa a l’escola. Pàg. 40Bàsquet. Pàg. 42Futbol. Pàg. 43Les sortides del trimestre vinent. Pag. 45Saps que... La revista dels Antics Alumnes. Pàg. 47

5

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Per saber més coses sobre els nousnoms de les classes d’Infantil, les redactores de l’EstilDirecte han entrevistat l’Elena Arañó, professora d’Infantil.

Per què heu decidit canviar els noms de les classes?Perquè així els nens podien escollir els noms, i es sentienmés identificats.En què us vau basar perquè els nens poguessinescollir el tema?Entre els professors del cicle ens vam reunir per decidirquin seria el tema.Vam decidir que aquest any el tema en comú seria l’univers,i a partir d’aquí els nens poguessin escollir el nom de laseva classe.Els nens van repetir molt els noms o va ser fàcilescollir-ho?Van sortir moltes propostes?Sí, es van repetir molts noms però els més votats per elsnens van ser els escollits per els professors.El nom significa alguna cosa més que un nom per ala classe?No, a partir del nom també tenim un peluix per a cadaclasse i una mascota per tot un curs.A P3 la mascota es diu La nuvaA P4 la mascota es diu El molíA P5 la mascota es diu L’arisEl peluix que tenen els nens per a cada classe, cada

Els canvis de nom deEls canvis de nom deEls canvis de nom deEls canvis de nom deEls canvis de nom deles classes d’infantil.les classes d’infantil.les classes d’infantil.les classes d’infantil.les classes d’infantil.

Redacció: Laura Comella, Alexandra Cantero i Andrea Gibert

setmana li toca emportar-se’l a un a casa sevaQuins són els nous noms de les classes d’Infantil?P3 A les estrelles: Gemma MolinsP3 B els sols: Gemma PuertasP3 C les llunes: Mònica PasqualP4 A els coets: Marta MontasellP4 B els astronautes: Ingrid FloriachP4 C els planetes: Dolors CalderonP5 A els extraterrestres: Ester VivesP5 B els estels fugaços: Manolo LópezP5 C les naus espacials: Elena Arañó

6

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Els més petits de l’escola vananar a la casa de colònies «laGranja», el dia 21 de novembre,per passar tot un dia envoltatsde la natura. La finalitat de lasortida era observar els canvisque patia la natura en el canvide l’estiu a la tardor.

Els nens i nenes van tenir uncontacte directe amb la natura,poden així treballar la finalitatde la sortida, la tardor. Tambévan poder veure en primera per-sona animals de granja, algunsdesconeguts per a ells finsaleshoresEntre algunes de les activitatsque les seves professores elshi havien preparat, va ser moltentretinguda la recerca de laFada de la Tardor, a la qual elsfollets del bosc li havien presla vareta màgica. Després debuscar-la, la vareta es trobavaen una pedra de color blau.En acabar les activitats van dinar en el mateix lloc on es

Els nens i nenes de P3Els nens i nenes de P3Els nens i nenes de P3Els nens i nenes de P3Els nens i nenes de P3visiten el Bosc de la Tardorvisiten el Bosc de la Tardorvisiten el Bosc de la Tardorvisiten el Bosc de la Tardorvisiten el Bosc de la Tardor

P3 va d’excursió a «la Granja»

El dia 21 de novembre els de primer any varen descobrir el secrets de la tardor en un boscmàgic

Redactor: Víctor Rodríguez Pérez

Els nens i nenes de P3 van anar el passat dia 21 de novembre aSanta Maria de Palautordera, a descobrir, en un bosc ple de misteris,els secrets de la tardor

trobaven i, per arrodonir la sortida, van jugar en el descampatdel bosc.

Infantil

7

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Infantil«Varem anar a una casa decolònies i després a unbosc. Ens ho vam passarmolt bé. Vam jugar molt iens vam pintar de conillets.Vam trobar una fada moltmaca que anava vestida demolts colors.»

Mariona Boetas

«Vam veure cavalls i altresanimals.Ens vam trobar una fada quehavia perdut una varetamàgica perquè uns folletsli havien agafat. I ens vademanar que l’ajudéssim.Més tard varem trobar unapedra de color blau, la vamtocar i vam obtenir els poders de la fada.»

Clàudia Esteban

«Vam jugar molt, vamveure gats i altresanimals. Vam anar albosc i estava ple defulles. Vam haverd’ajudar a la fada abuscar la seva varetaperquè l’havia perdut.»

Laura Balaguer

8

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Els de P-4 van anar alEls de P-4 van anar alEls de P-4 van anar alEls de P-4 van anar alEls de P-4 van anar albosc i a la granja debosc i a la granja debosc i a la granja debosc i a la granja debosc i a la granja de

Can PouCan PouCan PouCan PouCan Pou

Infantil

9

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Va ser un dia molt diferent als altres L’alumnat s’ho va passar bé amb l’excursióper als alumnes de P-4 perquè marxaven al bosc, però sense cap mena de dubte laal bosc i a la granja i això els feia molta part que més els va agradar va ser la deil·lusió. visitar la masia de Can Pou, masia queVan arribar allà i es van posar a esmorzar. està als afores del poble.Després d’acabar d’esmorzar La granja destaca perquè no hi havan començar l’aventura pel bosc. animals domèstics.Després parlaré dels testimonis, però segons Els nens s’ho van passar «pipa» ja queels professors, ens van dir que s’ho van passar van veure animals que no han vist mai.molt bé fent les diverses activitats relacionades, Al final tothom es va acomiadar delamb el bosc, com tocar herba, recollir flors i poble amb la il·lusió de tornar a venir unentre d’altres veure els diferents bolets. altre cop per tornar a veure els animaletsPerò no tot acaba aquí. Després d’un descans que tan els han fet riure i passar-s’hoaprofitat per dinar, els alumnes van entrar a la part bé.més lúdica de la excursió.

Els de P4 marxen a Sant Antoni de VilamajorRedactor: Miguel Raya

Van anar al bosc de St.Antoni de Vilamajor i també a Can Pou, una granja a peu del Montseny.S’ho van passar molt bé tant els professors com l’alumnat. Semblava que faria mal dia peròal final es va estabilitzar. Ara més detalladament es comentarà la gran estada.

Infantil

10

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Els estudiants de 1r i 2n de primària, fa aproximadamentun més que tenen muntats els decorats dels passadissos.La seva temàtica és la tardor, amb fulles per les parets ipel terra; però ja tenen petits elements de Nadal, com undibuix de grans dimensions de Maria, Josep i Jesús. Tambéels alumnes de segon han construït un castell i hi hancol·locat uns arbres que els van regalar uns nois i noies deCicle Superior.

Segons afirmen uns alumnes, han dedicat diversos diesper muntar-ho tot.Els de 3r i 4t tenen totes les parets del passadís decoradesamb uns mosaics que simulen les obres de Gaudí, fetsamb paper xarol i pels propis alumnes. Al fons, on es trobala tutoria, hi ha el famós drac de Gaudí però aquest haestat fet per professors de Cicle Mitjà.

Els estudiants de Cicle Superior no han començat a deco-rar, però ho faran aviat. Els professors de cinquè i sisè ensexpliquen les èpoques en que decoren els passadissos:per San Jordi, l’omplen d’exposicions de grans herois. PerNadal s’animen a decorar-lo, també en les èpoques desequera o durant la setmanasolidària.Per Nadal penjaran decoracions alspassadissos, i fins i tot, algunsalumnes ho treballaran a casa.Ens explica un alumne que ambl’edat, l’emoció es perd.Tot i així, a tots els agrada veure unpassadís ben maco i més acollidor.

Els alumnes decorenEls alumnes decorenEls alumnes decorenEls alumnes decorenEls alumnes decorenels passadissosels passadissosels passadissosels passadissosels passadissos

Cada passadís està decorat amb una temàtica diferent

Redactora: Alicia Abellán

Els alumnes des de 1r fins a 4t ja han decorat els passadissosamb diverses temàtiques: de tardor, un castell, Gaudí i una micade Nadal. En canvi, els alumnes de 5è i 6è començaran a fer-hoaviat.

11

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Primària

BIEL TALAYA 1rLa Núria, la professora, triava elsdibuixos i nosaltres els pintàvem.M’ha agradat molt. Fa que elspassadissos siguin divertits, així noes fa tan avorrit anar a col·legi.

SARA IBÁÑEZ 1r

M’ha agradat moltíssim fer-ho. Hemestat molt motivats en l’activitat.Ara està molt bonic, li dóna un toc detardor.

PAULA BARRULL i ENRIC MONFORT 2n

Ens ha tocat pintar les fulles.Tot i que no ens ha agradatgaire l’activitat, ens haagradat força com ha quedat.L’any passat fèiem elpessebre i aquest any ens hatocat pintar.

ÁLVARO RAYA 2n

M’ha agradat molt com ha quedat.Anem canviant la decoració al llarg del’any. M’agrada més el pessebre.

XAVIER RODRÍGUEZ i ARIADNA MORENO 3r

Ho em estat fent durant unes dos o tres setmanes.Dies enrere vam estarestudiant sobre Gaudí,i per això vam decidir feraquesta decoració.Als dos ens agrada mésl’època del Nadal, jaque, vénen els Reis,posem les estrelles, laneu, els ninots...I a mésel pessebre, ens famoltíssima il·lusió.

ALBA AGUILERA 3rLes hem fet sobre Gaudí, perquè, a classe ja havíem parlat

molt sobre ell, i per això,vam aprofitar per saber méssobre les seves obres.

Tota la decoració l’hem fetnosaltres, menys el drac,que l’han fet els professors.M’ha agradat molt com haquedat. Em transmetalegria i emoció, i a més,estic contenta d’haveraprés més coses sobre

Gaudí

ALBERT DÍAZ

M’ha agradat molt com ha quedat.Trobo que li dóna alegria, ja quesense decorar, els passadissosson molt pobres. Crec que fa queet relaxis durant unes hores.

12

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

DE GENER

CARRER NOU, 1/ LA RIERA 78 08301 MATARÓ TEL. 937901957 FAX. 937906223

El dimarts dia 11 de novembre els alumnes de sisè vanmarxar de convivències per primera vegada, per a ells vaser obligatòria l’assistència i només va ser d’un dia.En canvi, els alumnes de quart d’ESO, que ja portavenmolt anys fent-les, van marxar a mitjans de novembre aLlinars i allà van dormir-hi una nit.David Codina és el nou cap de pastoral però lesimpressions dels alumnes que hi han participat han estatboníssimes. En una entrevista amb ells ens va explicarcom funcionava tot.Segons ell, les convivències són un moment de l’any queofereixen les escoles Maristes per madurar en elcreixement personal dels alumnes que hi participen ja quea l’escola no només es vol educar en continguts sinó quetambé en la vida. Va destacar que el nombre de personesno era important, sinó la qualitat de les persones que hiassisteixen.Aquest any s'han realitzat per primer cop lesCONVIVÈNCIES D'APROFUNDIMENT de 6è de Primària.En lloc de la sortida que es feia anys anteriors sota elnom "Dia especial per a un amic especial", i en la línia de

Els de sisEls de sisEls de sisEls de sisEls de sisè de i els de quartè de i els de quartè de i els de quartè de i els de quartè de i els de quartd’ESO d’ESO d’ESO d’ESO d’ESO fan convivènciesfan convivènciesfan convivènciesfan convivènciesfan convivències

d’apd’apd’apd’apd’aprofundimentrofundimentrofundimentrofundimentrofundiment

Els professors i els alumnes han tornat molt contents dels moments viscuts

Quim Radó i Canal

El passat mes de novembre elsalumnes de sisè de Primaària i elsde quart d’ESO van ser els primersen marxar de convivències aquestany.

les convivències d'aprofundiment que es duen a terme desde 1r d'ESO fins a 2n de BATX, les convivències de 6è volenser l'inici d'un camí de descobriment i d'acompanyamentpersonal que reforcen l'educació integral que volem donar ala nostra escola. Enguany la sortida ha estat d'un dia dedurada amb la intenció d’allargar-la a dos dies a partir delcurs vinent. L'experiència ha estat molt positiva tan permestres com per alumnes tal i com ens comenten la BertaPérez, la Judit Tomàs i la Roser Masip, alumnes de 6è: "Ésla primera vegada que es fan convivències a 6è. L'excursióha estat molt divertida. Hem anat a Llinars del Vallès i quanvam arribar ens van deixar una estona lliure i vam esmorzar.Vam cantar una estona i en acabar ens van dividir en grupsi vam fer tres tallers que anaven sobre: l'acollida, la confiançai la comunicació. Van ser molt divertits i diferents al que femsempre. Havent dinat ens van deixar una altra estona lliurei vam acabar amb una petita pregària per classes. Han estatles millors convivències de sisè!".Una experiència en la que, com escola, s’hi creu, i un momentque, amb el pas del temps, pot tenir una importància cabdalen la vida i la personalitat dels i de les nostres alumnes".

13

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

FFFF Fu

ll s

atír

ull s

atír

ull s

atír

ull s

atír

ull s

atír

ic

d

e l’E

Sic

d

e l’E

Sic

d

e l’E

Sic

d

e l’E

Sic

d

e l’E

ST

IL

D

IR

EC

TE

TIL

D

IR

EC

TE

TIL

D

IR

EC

TE

TIL

D

IR

EC

TE

TIL

D

IR

EC

TE

Valldemia acaba el curs incorporant un nou premi per als alumnes, professorsi personal del centre

El professor Manolo López realitzarà l’espot del sorteig dela loteria del sorteig de Nadal. Segons sembla, l’actor,cansat de tanta cantarella dels nens de Sant Ildefons, esva refugiar a les classes d’Infantil de Valldemia fins que haestat descobert pels periodistes de la Llufa Directa.

De fet, darrerament el professor ha hagut de faltar algunsdies a classe per rodar l’espot i per exposar novament laseva bella closca als objectius de les càmeres.

Només d’entrar a l’estudi de gravació, la responsable del’agència de publicitat ja va veure que la bellesa d’en Ma-nolo era aquella qua havia desaparegut un parell d’anysenrere.

Segons fonts de reporters argentonins, darrerament lescàmeres dormen davant la casa d’en Manolo per captaralguna exclusiva, però en Manolo ha instal.lat tendalsautomàtics «sonfins» que protegeixen la seva intimitat.

Treball d’investigació dels periodistes de la Llufa directa

Localitzat a Valldemia Localitzat a Valldemia Localitzat a Valldemia Localitzat a Valldemia Localitzat a Valldemiael calb de la Loteria el calb de la Loteria el calb de la Loteria el calb de la Loteria el calb de la Loteria

Prestigiosos periodistes s’instal·len a Valldemia perquè no se’ls escapi la sortL’habilitat d’en Manolo torna és tanta davant de la càmeraque aquest Nadal haurà d’anar a la Xina i al Japó a rodar unanunci per les loteries d’aquestes nacions. La popularitatde’n Manolo ja té la seva recompensa, ja que la conegudaempresa cavista Freixenet l’ha seleccionat per ser la novabombolla Freixenet al 2009.

La redacció de la Llufa Directa ha sabut que el contracted’en Manolo inclou una ampolla de cava per tots els lectorsque afirmin haver llegit aquesta notícia. Estem de sort.Precisament el flamant cap de pastoral ha convençut enManolo perquè dirigeixi la rifa solidària que es farà el proper10 de gener a la plaça Santa Anna. Us hi esperem! Quediuen que plouran milions!

Plego d’escriure que vaig a buscar la meva ampolla perportar-la a la Campanya Mà Oberta.

14

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Formeu part del grup de pallassos que acompanyena en Mundi, la mascota de l’any. Per què vau escolliraquests personatges?-Portàvem 11 anys fent els mateixos personatges i no vamvoler canviar.Quan actueu teniu davant a gairebé 700 nens. Ussentiu d’alguna manera en especial mentre actueu?-Com a bons pallassos durant el temps previ a l’actuacióestem nerviosos, però en el moment en què estàs davantde 700 nens els nervis desaparèixenQuan vau decidir formar el grup de pallassos i de quiva ser la idea?-No es pot dir de qui va ser la idea, si més no en públic,però podem dir que va ser fa 11 anys.Els nens coincideixen en que la presentació d’aquestany ha estat molt divertida. Quan vau trigar per pre-parar-la?-Molt, en total vam invertir unes dues hores (riuen)Segur que sou capaços de recordar el lema de l’anypassat, però podeu recordar-lo?-Sí, es clar! Fins i tot podem recordar el de més anys,però el de fa tres...Ja està! Arrisca’t a somiar, actua!Un pallasso ha de distreure a un nen i fer-lo oblidarde les seves preocupacions. Creieu que encara hopodeu fer millor?-Bé, millor ja és difícil, vosaltres per exemple no podríeu,

Són dos dels membres dels Pallassos Cagundena, que porten 11 anys presentant el lema del’any. Van sorgir per presentar el lema de l’any als més petits de l’escola. Ens hi agrada ferriure als nens perquè així també riuen ells.

«En el moment que«En el moment que«En el moment que«En el moment que«En el moment queestàs actuant davant deestàs actuant davant deestàs actuant davant deestàs actuant davant deestàs actuant davant de

700 nens, els nervis700 nens, els nervis700 nens, els nervis700 nens, els nervis700 nens, els nervisdesaparèixen»desaparèixen»desaparèixen»desaparèixen»desaparèixen»

Redactors:Jorge Blasco, Francesc Pla, Àlex Bosch, Víctor Rodríguez, Álvaro Rodríguez i Causo Sanha.

(riuen) però ambassajos i horesintentem assolir elconcepte deperfecció, encaraque costi.Ara mateixnomés feu lapresentació aValldemia, peròus heu plantejatde fer-ho a altrese s c o l e smaristes?-L’enveja és moltdolenta, (riuen) i no, de moment no ho farem a altres escoles.Les disfresses que porteu estan molt elaborades. Lesfeu vosaltres o bé les fa algun professional?-Bé, es podria dir que les fem nosaltres.El nas vermell és el tret característic dels pallassos,però podem dir que vosaltres sou uns pallassos unamica especials pel tipus d’actuacions que feu. Havieupensat en canviar-lo de color?-No, no se’ns havia acudit mai, però per l’any que ve ja hopensarem.

Lema de l’any

15

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Lema de l’any

Els Pallassos Cagundena, coneguts pels alumnes deMaristes Valldemia, són una agrupació de professors de totsels cicles que el que fan és encarregar-se per exemple depresentar el lema de l’any, o entretenir durant una horeta alsalumnes més petits fent que aprenguin alguns valorseducatius.Els alumnes més petits s’ho passen d’allò més bé, amb lestonteries que fan aquests pallassos.Normalment, en les seves aparicions el que es fa es cantaruna cançó (des dels alumnes més grans als més petits), queels més petits porten practicantdes de fa setmanes, i els fa il·lusióque els grans hi posin lesmateixes ganes que hi posen ells.El tema de la lletra de la cançó fareferència al lema de l’any que estreballa durant tot el curs: «Unmón per compartir «Aquest és el lema del curs per ales obres educatives maristes deCatalunya i de molts altres llocsd’Espanya i Europa. Molts infants,adolescents i joves de l’escoles,obres socials i grups maristesseran motivats per aquesteslògan per cantar, reflexionar,

Presentació del lema pelsPresentació del lema pelsPresentació del lema pelsPresentació del lema pelsPresentació del lema pelsPallasos CagundenaPallasos CagundenaPallasos CagundenaPallasos CagundenaPallasos Cagundena

Aquest any el lema és «Un Món Per Compartir»

En aquesta notícia s’informa de la presentació del nou lema del any «Un Món Per Compar-tir», i de les persones que amb molta gràcia el presenten amb les seves pallassades, elsPallassos Cagundena amb els seus característics nassos vermells.

crear, fer alguna pregària o celebració i gaudir amb motiu dela vida que desprèn aquest lema. Ens vol ajudar a créixer, adescobrir nous detalls, a veure el món amb uns altres ulls. Asentir-nos privilegiats pel fet de poder gaudir de la vida i depoder gaudir-la, precisament, en el nostre món. Quan diemnostre ens referim a un món que és de tots. No d’uns quantso no d’aquells que es creuen que el món és tan sols la petitaparcel·la per on es mouen. El món és un regal. Amb moltescoses bones i boniques, habitat per molts éssers vius, ambpobles i cultures que configuren la riquesa de la humanitat. El

món és un projecte. Ens hi movemen un petit espai, però trobem lavida concentrada en cada indret,en cada cor que batega. Estimarel nostre món vol dir estimar elnostre lloc i el nostre entorn; vol diractuar allà on som, conscients queformem part de la família huma-na. Estimar el nostre món vol direstimar la vida. Només si així hodescobrim al fons del cor, naixeranen nosaltres actituds de respecte,d’admiració, d’harmonia, desenzillesa i de gratuïtat. Només aixíentendrem que el món és percompartir.

16

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Té més de900Té més de900Té més de900Té més de900Té més de900fotografies!fotografies!fotografies!fotografies!fotografies!

La publicació més esperada dels alumnes torna a les aules

Aquesta revista està estructurada en diverses seccions:primer dia de curs; grups de classes organitzats en ordredecreixent començant per 2n de batxillerat i acabant perP-3; la castanyada; infantil; cicle inicial; cicle mitjà; ciclesuperior; ESO,1r cicle i 2n cicle; batxillerat; nadal; pasto-ral; un dia qualsevol; profes; carnestoltes; festes de la llum;el pregó; el dia de les famílies; antics alumnes; collagegantera; cançó resposta; viatge fi de curs; festa depromoció; sant Jordi; campanya mà oberta; comunions;actes solidaris; AJMACOR; la Soca; bàsquet; futbol; judo;Rimini; Birmingham; el casal.Totes aquestes fotos van acompanyades de comentarisque, intenten arrencar un somriure als seus lectors.

Els alumnes de l’escola reben amb alegria ‘La Memòria 2007-2008’. On s’hi troben fotografiesd’activitats realitzades el curs passat, de les classes, i del professorat i personal de l’escola.

Concretament consta de 788 fotografies d’activitats, 45 degrups i 90 de professorat i personal.Té una mitjana de 18 fotografies per pàgina.

ENTREVISTAHem entrevistat a la Marta Montasell, la qual li hem fetalgunes preguntes:Com es que et van triar?Perquè sempre faig les fotos.Els comentaris els has fet tu? En que et bases?Sí. La majoria hem surten mirant les fotos, però n’hi had’altres que estic una bona estona pensant.Quina és la part que t’agrada més?Tot en general. M’agrada que la gent valori el meu treball.Abans, haviespensat en fer-ho?M’ho van dir ivaig estarpensant durantuns dies, vaigparlar am enJordi Vadell i alfinal em vaig de-cidir per fer-lo.Què és el quemés et costa?Que no esrepeteixi lagent.

Redacció: Alícia Abellan, Andrea Castilla, Elena Cases, Laia Vila, Irina Requena i Enric Álvarez

17

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Fins a dia d’avui el professorCarles ha estat vinculat al’escola trucant a lesfamílies els fills de les qualsno havien vingut al col·legi.Aquesta feina ladesenvolupava des de famés de cinc anys.Però on tothom recorda elprofessor Carles és en lesseves classes d’educaciófísica i sobretot en la sevagràcia especial en ferrodolins amb el nom delsalumnes.En Carles de Nadal vanéixer l’any 1943 i desprésd’entrenar equips com elC.B. Pompeia o el C.F. Bar-celona va ingressar al C.E.Mataró i va debutar com aentrenador Juvenil el 1970.Va ingressa a l’escola l’any1972, quan era selecciona-dor català de la categoriamini. L’any 1987 esdevé professor d’Educació Física delcol·legi i és nomenat coordinador dels equips de bàsquet

El professorEl professorEl professorEl professorEl professorCarles de Nadal es jubilaCarles de Nadal es jubilaCarles de Nadal es jubilaCarles de Nadal es jubilaCarles de Nadal es jubila

Després de 36 anys de servei a l’escola

El passat dilluns 3 de novembre els professors de Valldemia van retre homenatge al senyorCarles de Nadal, qui ha estat professor d’educació física des de l’any 1972

del col·legi. Des d’aquest càrrec va crear l’escola de bàsquetper als més petits, d’on han sortit els jugadors del primerequip.

18

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Jordi Vadell, de director de l’Estil Directe aCap d’estudis de Batxillerat i escriptor.

En Jordi Vadell va néixer a Mataró el dia 12 del mes de juliol de l’any1976, és solter i viu a Mataró.El que li agrada més en la vida és veure que els seus tenen bona salut i gaudeix molt quan estàenvoltat dels que estima. Les seves aficions són la música, el cinema i la literatura.

Ara que ja ets cap d’estudis, quin són els teusobjectius per aquest nous curs? introduiràs canvis?Intentaré seguir amb la bona tasca de la Montse Villaró.Sí, segurament sí que hi haurà canvis, per seguir pel boncamí i també de llei.Vas triar Filologia Catalana, per què ho vas escollir?La meva intenció no era estudiar filologia catalana sinóComunicació àudiovisual perquè el món del cinemam’apassionava però en no arribar per dues o tres dècimesa la selectivitat vaig decidir estudiar filologia catalana.Amb el nou càrrec tindràs més treball,et preocupa la manca de temps lliure?No em preocupa perquè són nous reptesde la vida tan personals com professionals,i crec que em podré repartir el temps per fercoses més importants com estar amb lafamília o els amic.En l’assignatura que vas fer del 2000 finsal 2004 de Rock i Pop i literatura, enquè es basava? Va ser una bonaexperiència? La tornaries a fer ara que

Redactat per: Jordi Aliberas, Guillem Ayats, Oscar Biasi, Ángel Roher i Guillem Vendrell.

ets cap d’estudis?I tant que m’agradaria tornar-la a fer però la llei va canviaramb els crèdits variables i no se’n fan tants. Aquestaassignatura m’agradava molt perquè tenia relació amb elmon de la música i també perquè es podia introduir novesteories als alumnes relacionats amb la literatura.El Batxillerat és una etapa difícil, què els diries alsalumnes els quals fas de cap d’estudi?Els dic que hi hagi esforç, treball i constància, i que sàpiguenel que s’estan jugant.

Entrevistes

M’agrada l’esforç, elM’agrada l’esforç, elM’agrada l’esforç, elM’agrada l’esforç, elM’agrada l’esforç, eltreball i la constànciatreball i la constànciatreball i la constànciatreball i la constànciatreball i la constància

dels alumnesdels alumnesdels alumnesdels alumnesdels alumnes

19

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Portes quasi mitja vida sent un apassionat de Lapido.Com el vas descobrir?Als 13 anys aproximadament escoltant radio 3, on vaigescoltar una cançó que em va agradar molt, que es deia «Qué feu del siglo XXI». Em va sorprendre perquè era l’any89 i encara faltava una dècada per acabar el segle. A partird’aquesta cançó vaig descobrir el grup091.I no vaig saber res més fins a l’any 91, ivaig decidir comprar-me el disc a CanBatlle. Penso que ha estat la millor com-pra que he fet a la meva vida.Quan estàs trist et recolzes en lescançons de Lapido?Les cançons de Lapido em serveixen tantquan estic trist com quan estic alegre.Tota la música en general, serveix per aqualsevol estat anímic.També com la seva música és força plu-ral, té tant cançons acústiques i suauscom cançons més «rockeres».Ets un gran fan de Lapido, en què t’hisents identificat?En ell com a persona poques coses, i en ell com a músicja m’agradaria escriure les cançons que ha escrit ell. Peròens diferenciem en què la seva visió de vida és molt nega-tiva i jo, al contrari, en tinc una visió força positiva.Un periodista et va proposar d’escriure el llibre, perquè et va escollir a tu?Doncs perquè des de l’any 2000 al 2004 vaig fer un crèdit

variable que es deia «Pop Rock i Literatura». Ons’analitzaven diferents cançons del panorama musicalespanyol i miràvem la part literària de les seves lletres,però també l’utilitzava com a excusa per parlar d’en Lapidoa les classes. I a través d’un fòrum d’Internet, aquestsperiodistes ho van saber. Van considerar, pels meus

comentaris, que era un erudit en el tema i lapersona indicada.Ja havies començat un llibre però el vasdeixar, què et va fer començar un nouprojecte?Era una novel·la sobre una experiència real iuna família llunyana de Mallorca. El que sí ésveritat, és que tinc molts projectes i moltescoses al cap, però mai n’acabo cap.I aquest el vaig prendre com un repte personal.Escriure un llibre porta molta feina, quèsenties mentre escrivies aquest?Hi ha moments de tot, primer són 2 anys i migde feina i hi ha moments que penses que noarribarà el final, i moments que ja el veus méso menys enllestit; hi ha dies que estàs mésespès que d’altres, dies que estàs molt

inspirat... En tot cas és difícil donar per acabat un llibre, jaque sempre creus que hi ha coses a retocar, coses que nohe posat i y’agradaria posar... però és normal, sol passaren tots els casos.Havent estudiat filologia catalana i sent professord’aquesta llengua, et va suposar algun problemaescriure’l en castellà?

Entrevistes

Redacció: Alícia Abellan, Andrea Castilla, Elena Cases, Laia Vila, Irina Requena i Enric Álvarez

No em considero unNo em considero unNo em considero unNo em considero unNo em considero unescriptor; només heescriptor; només heescriptor; només heescriptor; només heescriptor; només he

escrit un llibreescrit un llibreescrit un llibreescrit un llibreescrit un llibre

20

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Pensava que no, perquè entre d’altres coses a casa parloel castellà i el català i sóc força bilingüe en aquest cas,però sí que m’he adonatque domino més la llenguacatalana, hi ha momentsque l’editor m’ha hagut decorregir algunacatalanada. Un dia vaigestar mirant el video de lapresentació a Granada, iem vaig posar a riureperquè vaig dir: « No podíadejar de banda que era unseguidor de Lapido», encomptes de dir «dejar delado».Però sempre s’escapa algun error.Ets un gran somiador i amant de la literatura, anysenrere havies somiat arribar on has arribat amb aquestllibre?No he arribat enlloc, he escrit un llibre, res més. Però emfa molta il·lusió escriure un llibre i veure’l publicat a lesllibreries. Hi ha molta gent que escriu llibres però el primerque veus a la llibreria... o el primer que et fan firmar... osimplement la presentació a Granada que tingués tantaacceptació i que es formés una gran cua de gent esperantperquè li firmessis el llibre i que hi haguessin moltesperiodistes i sortís per la tele i que l’endemà sortís als diaris,no és res important però és una satisfacció interna.Quan et van presentar la idea d’escriure un llibre so-bre el teu ídol, t’imaginaves que quedaria així?És el que us deia abans que no sé fins a quin punt el dónesper acabat o tens una idea inicial. En tot cas sí que tenia ivaig enviar l’esquema i el guió al començament i l’he seguintbastant fins al final. Jo crec que és important a l’horad’escriure un assaig tenir molt clara la visió del que volsescriure i tenir molt clar quins seran els punts que tractaràs.Jo ho tenia molt clar des del començament i sí que he tiratper aquesta línia. L’editor també m’ha ajudat molt, és unapersona amb la qual és molt fàcil dialogar, hem arribat aestablir fins i tot una amistat i ens hem intercanviat més decent correus parlant del llibre. Crec que tant la sevaaportació com la meva i les petites divergències que hemtingut, han servit per millorar el llibre.Lapido et va acompanyar a la presentació del llibre aGranada. Què li va semblar? Se l’havia llegit? Sel’esperava així?Se l’havia llegit la setmana anterior, em va parlar molt bédel llibre, cosa que em va sorprendre perquè és una perso-

na bastant seriosa i força reticent que parlin d’ell. Jo notenia clar ni si vindria a la presentació del llibre, perquè ell

sempre havia comentatque quan un escriu unassaig, l’objected’aquest assaig, enaquest cas ell, ha demantenir-se al marge.Ell, cosa que jo liagraeixo, es va mantenirtotalment al marge. Johe pogut escriurelliurement el llibre, peròdesprés sí que vaacceptar venir a lapresentació, per agrair

d’alguna manera tot l’esforç posat en el llibre. Per totesles entrevistes que he vist que li han anat fent i que li hanpreguntat sobre el llibre, la valoració d’ell és super positi-va, cosa que m’ha agradat molt perquè pel que méspateixes és per la persona en concret, com rebrà les co-ses. No totes les coses del llibre són positives, però estàmolt agraïtA Granada Lapido és molt conegut, et van reconèixeral escriure sobre ell?Sí, tinc alguna anècdota. Em van reconèixer un parell depersones al carrer, quatre o cinc en un bar i gent en elconcert. L’últim dia a l’hotel vaig fer una broma al senyorde recepció que estava llegint el diari i va marxar unmoment, jo sabia que sortia a la pàgina següent i vaigpassar el full i quan va tornar es va quedar sorprès enveure que era la persona que tenia davant.

Entrevistes

21

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

EntrevistesEntrevistesEl dia de l’entrevista ens vas sorprendreamb la frase que vas dir, «el dia diners»,en què estaves pensant?No ho sé, no ho recordo, no crec que en unaentrevista de presentació d’un llibre es pensien diners ja que d’un llibre es cobra el deu percent i del que val el llibre no a les llibreriessinó de com el ven l’editorial al llibreter. Noescrius mai un llibre per diners sinó persatisfacció.A Granada vas poder tastar la fama, quingust de boca et va deixar?No, no és fama sinó és el fet que algú etreconegui i que a un metre teu hi hagi quatreperiodistes fent fotos com bojos, éssorprenent. Em vaig sentir sorprès i paratperquè no m’havia passat mai.També la gent que s’apropa amb el teu llibre iet demana si li pots signar, que li ha agradat moltíssim ique s’han sentit identificats amb el llibre, Més que res,l’alegria amb què la gent sí que t’omple.Després d’haver fet les dues presentacions del llibre,en quina et vas sentir més a gust?Sí, com a gust la de Mataró però com a important la deGranada. Si és pel record em quedo amb les dues peròmés amb la de Granada perquè va ser una sorpresa, unèxit. Ara, com a còmode i com a familiar doncs em quedoamb la de Mataró. A Granada no coneixia a ningú i a Mataróem coneixia tothom, però com interesant amb la de Gra-

MÉS SOBRE LAPIDO:A continuació donem més informació sobre José Ignacio Lapido i el grup de rock «091».Lapido és un cantant i compositor de música rock nascut a Granada.Va començar la seva carrera musical al 1979 tocant la guitarra i la bateria en diversosgrups i locals de Rock. Al 1980 va formar la seva primera banda anomenada Al-Dar el26 de juny de 1962 . Un any més tard aquest grup es va separar i Lapido va formar elgrup 091 juntament amb Tacho González, J. Antonio García i Antonio Arias. Aquestgrup va tenir molt d’èxit a tot l’Estat. Uns anys més tard Antonio Arias marxa del grupper formar-ne un altre anomenat Lagartija Nick. Al 1996, el grup granadí se separa i J.L. Lapido decideix cantar les seves pròpies composicions.Després d’haver composat cançons per a artistes de renom i escriure música per ateatre, aquest any ha editat el seu cinquè disc en solitari «Cartografía».Continua tenint èxit local i no ha perdut els seus seguidors.

nada.Dues vides, la d’escriptor i la de professor, sabem queles dues t’agraden, però amb quina et quedaries?És una vida sola. En tot cas la feina d’escriptor és unmoment d’interiorització absoluta, un moment de solitud,(estàs sopant i només penses en el llibre, com escriureuna frase, etc…) Per contra la feina de professor m’agradaperquè estàs en contacte amb la gent i no pares mai. Sóndos móns força oposats, tot i que tenen una certa relaciódidàctica.

www.diarimaresme.com (secció d’entrevistes)www.indyrock.es/lapido08.htm (vídeo sobre la presentació a Granada del llibre i un concert

22

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Selene Sans, nova professora d’acolliment

Com et sents en aquestmoment?La veritat és que em sento molt bé,estic molt contenta, amb una novafeina, i puc dir que estic en unmoment dolç a la vida.Creus que ets feliç?Sí. Rotundament sí. Tinc una salutbona i els meus familiars i el meucompany també. Estic envoltada de gent que m’estima,tinc molts amics... Crec que no es pot demanar més.Quin és l’aspecte del teu caràcter que millor etdefineix?Sóc molt tossuda i molt impacient. (Riures)Quines qualitats destacaries de la teva personalitat?Tinc força empatia amb la gent. Em sé posar molt al seulloc i escoltar molt...Quins són els teus pitjors defectes?Sóc una persona molt nerviosa, i... sóc tossuda. Quanse’m posa una ceba al cap no hi ha qui me la tregui.Quin és el teu color preferit?El taronja.I la teva flor?La rosa. Si me la regalen els amics o els meus paresm’encanta la groga; i si me la regala el meu companyvermella.I el teu animal?Els gossos.I quin és el teu llibre preferit?

«Tenir un micro i parlarés... una cosa màgica»»»»»

Redactora: Clara Soteras i Acosta, Aina Martínez i Camila ArangoRedactora: Clara Soteras i Acosta, Aina Martínez i Camila Arango

Entrevistarem a la Selene Sans Pujadas que va néixer a Barcelona el dia 26 de març del 1982.Entrevistarem a la Selene Sans Pujadas que va néixer a Barcelona el dia 26 de març del 1982.Entrevistarem a la Selene Sans Pujadas que va néixer a Barcelona el dia 26 de març del 1982.

Està soltera i viu a Mataró. El que més li agrada de la vida és passar-s’ho bé i disfruta molt quanEstà soltera i viu a Mataró. El que més li agrada de la vida és passar-s’ho bé i disfruta molt quanEstà soltera i viu a Mataró. El que més li agrada de la vida és passar-s’ho bé i disfruta molt quan

està amb la família i els amics.està amb la família i els amics.

És que en tinc molts. Però endiré un que el vaig llegir quanera molt joveneta. Es diu «ElClient de John Grisham».I pel·lícula?«Un mundo perfecto», d’enKevin CostnerA qui admires?

Admiro molt la meva mare, tant en el terreny personalcom en el terreny professional, periodistes com la JúliaOteroo la Maruja Torres.Quines virtuts humanes admires més?Admiro molt la solidaritat, però portada fins als límits mésextrems. I la professionalitat, algú que sàpiga fer bé laseva feina, i que hi dediqui totes les hores que calgui i il’esforç. Un altre valor que admiro molt és la coherència.Què faries si tinguessis els mitjans suficients per po-der-ho fer?Treballar mig any i l’altre mig any dedicar-me’l viatjant.Quin seria el teu lema per caminar per la vida?Viu i deixa viure. Que cadascú faci el que vulgui, peròque ho faci dins uns límits, sense molestar, sense fermal a ningú i dins les normes que regulen la societat.Què seria el pitjor que et podria passar?Que passés alguna cosa dolenta de salut a la meva famíliao al meu company, o a la família del meu company... oamics.Tens un usuari al Facebook. Què en penses de lestecnologies de la web 2.0?

Entrevistes

23

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Jo he odiat sempre els ordinadors. Però des quevaig descobrir el Facebook m’he trobat ambmoltíssima gent de la universitat on vaig ferperiodisme, amb amigues de l’escola quan jo erapetita...T’interesses per les Humanitats i elPeriodisme. Per què?Periodisme, perquè sempre m’ha agradat escriure.M’encanta la literatura i... quan vaig acabar, i vaigpensar de fer una altra carrera: Humanitats. Vaigpensar que, a part de tenir dues carreres, era unbon complement per al periodisme. A més, vaig ferel CAP, que és el que es necessita per serprofessora, per complementar la carrera deperiodisme i, a la vegada, per complementar tambéla meva vocació de professora.Segur que tens algun professor que t’haguésmarcat. Ho recordes?Me’n va marcar un, un tal Burguet. Va ser l’únicaassignatura que vaig suspendre, però estic molt contentaen general de tots els professors.Segur que recordes alguna anècdota amb intensitat.Potser de l’escola o de la universitat. Alguna querecordis amb gran intensitat.Feia només quinze dies que havíem començat la universitat.Teníem assignatures pràctiques i ens tocava ràdio. A lafacultat hi ha els estudis radiofònics. Jo havia d’agafarl’autobús per venir a aquí a Mataró, molt ràpid, i no séquines sabates portava, que quan vaig sortir de l’estudiradiofònic vaig caure. D’ençà d’aquell dia em coneixien comla noia que va caure el primer dia de la universitat.Has treballat a la revista Lecturas. De què treballavesconcretament?Estava al suplement «Tot i més». M’encarregava una micade tot, allà t’ho fas tot tu.Has treballat al Diari de Mataró, i has entrevistat a la

periodista i escriptora Núria Cadenes. Què en pensesd’ella?Vam estar parlant tres hores. La van condemnar per sermembre de «Terra Lliure», un grup terrorista. Vaig quedarencantada amb el que em va explicar.I també has entrevistat a Pep Sala, un delscomponents del grup Sau. Què en penses?Malauradament no puc dir el mateix. Havíem quedat a Privati va arribar una hora i mitja tard. No va venir ni a disculpar-se. Bastant desagradable.Segur que recordes l’entrevista amb Ferran Adrià.Creus que és un home tan excèntric com la majoriapensen?L’he entrevistat dues vegades. La primera vegada va anarmolt bé, el vaig entrevistar a Barcelona, a Portaferrissa. I lasegona vegada, vam anar a Roses on té el Bulli, però vaestar més escuet que mai.I una altra persona a qui també has entrevistat és ala Mei Ros, directora de Mataró Ràdio. T’agradariatreballar a la ràdio?M’encantaria. Jo he treballat a Ràdio Canet. Per a mi, tenirun micro, i parlar és... una cosa màgica. M’agradaria tenirun programa a la ràdio.En aquest moment estàs treballant de vetlladora i al’aula donant ajuda als nouvinguts. T’agrada aquestafeina?És una feina molt satisfactòria la de l’aula d’acollida.A què aspires en aquesta vida?Aspiro a ser una bona professora, a fer bé la meva feina.

Entrevistes

24

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

.Vas estudiar al Damià Campeny, trobes moltesdiferències entre l’ensenyança de Valldemia i el DamiàCampeny? No és el mateix ser professor que alumne. No ho podriacomparar.Vas estudiar Enginyeria Tècnica en Química Industriall’any 2007. Què et va incitar a estudiar això? Havia fet un cicle formatiu de química, continuació d’aquestavia.I què és el que et va cridar més de la química?El medi ambient, m’agrada el medi ambient.Fas classes de tecnologia, creus que els teus alumnesresponen bé a l’assignatura?Sí, en general sí.Quan estudiaves a la universitat d’enginyeria tècnicade Barcelona, et suposava un gran esforç, haver d’anarcada dia a Barcelona?Sí molt.Quin és el teu pitjor defecte?A veure aquestes preguntes no te les puc contestar, no emparo a mirar els meus pitjors defectes, cadascú és com és,i cadascú s´accepta tal com és. Però sí que et podria dirque molta gent em diu que aguanto molt fins que esclato, iquan esclato, doncs s´encén tot.Quin és el teu super heroi preferit?Cap, no en tinc.-Vas tenir algun professor que et marqués durant lateva vida?Vaig tenir un professor que explicavala química de manera que em va ajudara entendre-la, però com a persona no.Em va obrir una miqueta més la ment.Creus que faràs classes durant totala teva vida?Segurament.Què valores més en una persona?Mai li busco res en una persona, nodemano res.Com t´imagines que seràs d´aquídeu anys?Més vell i amb més canes, i poc més.Quan vas decidir ser professor?Fa un parell d´anys més o menys.Vas iniciar la carrera pensant quevolies ser professor?No.-Qui et va influir més en decidir elsteus estudis?Ningú, ho he fet tot sol, sempre m´hedecidit jo sol en els estudis, no m´ha

«És molt diferent ser«És molt diferent ser«És molt diferent ser«És molt diferent ser«És molt diferent serprofesor que alumne».profesor que alumne».profesor que alumne».profesor que alumne».profesor que alumne».

Diego López, nou professor de Tecnologia

Redacció: Laia Comas, Elisenda Bancells, Anna Fajardo, Ariadna Moreno i Marta Poca.

influït ningú.-Acabes allò que comences?Sí.Defineix-te en cinc adjectius.No, no em puc definir en cinc adjectius.

Entrevistes

25

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

El passat dia 16 d’octubre, Cristina Parra, una ex-alumnade l'escola Maristes Valldemia, va ser premiada ambl'accèssit del premi Thos i Codina pel seu treball de recerca.La nostra representant va estar en tot momentacompanyada per la seva familia i el seu tutor del treball,el professor Toni Llamas, professor de Batxillerat iSecundària a la nostra escola.El treball, titulat "Aproximació a la història de la bruixeriaal segle XVII a Mataró i al Maresme", va fer que la Cristinaguanyés el segonpremi. L'entrega depremis es va efec-tuar a la sala d'actesde l'il·lustríssimcol·legi d'advocatsde Mataró.L'acte va començara dos quarts de 8,tot i que els alumnes

Una ex-alumna ésUna ex-alumna ésUna ex-alumna ésUna ex-alumna ésUna ex-alumna éspremiada pel seu treballpremiada pel seu treballpremiada pel seu treballpremiada pel seu treballpremiada pel seu treball

de recercade recercade recercade recercade recerca

Cristina Parra obté l’accèssit del premi Thos i Codina

El treball va ser dirigit pel professor de Valldemia Toni Llamasque obtaven als premis havien d'estar uns instants abansde l'hora indicada. Primerament, el jurat va tenir unesparaules però als participants en que els felicitava pel seuesforç i per la seva assistència, posteriorment es va produirl'entrega de premis i, finalment, va haver-hi un "pica-pica"per a tots els presents.L'esdeveniment va comptar amb la presència de diferentsmitjans de comunicació de la nostra comarca, com perexemple la televisió de Mataró o Maresme digital. Per

concloure l’acte, tots elsassistents van rebre l'obsequide diferents llibres per cortesiade l'il·lustríssim col·legid'advocats.Des de la nostra revista volemdonar la nostra més sinceraenorabona a la Cristina, que vaguanyar el premi amb totalmèrit.

26

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

CATERINA POVEDA MARTÍNEZ.Òptica optometrista col. núm. 9607.Membre de l’ASSOCIACIÓ CATALANAD’OPTOMETRIA I TERAPIA VISUAL.optica-centrebrock@ubmataro.com

Centre Brock

En general, si tens el dubte de quan t’has de posar lesulleres, millor que te les posis. Però si és molt temptadortreure-te-les a continuació t’informaré quan és millor queno ho facis.

A la teva edat pots tenir 4 tipus de problemes visuals querequereixin ulleres: miopia, astigmatisme, hipermetropia iproblemes de coordinació entre ambdós ulls i/od’enfocament. L’astigmatisme pot anar associat a miopiao a hipermetropia. Per altra banda és fàcil trobar-nosgraduacions diferents per cada ull i, en aquest cas,convindrà portar sempre les ulleres per tal que ambdósulls treballin equilibradament.

Si tens miopia significa que veus malament de lluny, peròbé de prop. Si te les treus per sortir amb les teves amistats,encara que a tu no t’ho sembli, t’ho notaran de seguidaperquè, involuntàriament, aclucaràs els ulls per mirar co-ses de lluny i també serà més fàcil que t’augmenti la miopia.Podries llegir còmodament si tens una miopia baixa, peròsi no és així, t’obligarà a apropar-te massa al paper i pertant serà millor llegir amb ulleres.

Si tens astigmatisme no veuràs nítid ni de lluny ni de propi per defensar-te sense ulleres necessitaràs aclucar els

I si no em poso lesI si no em poso lesI si no em poso lesI si no em poso lesI si no em poso lesulleres, què passa?ulleres, què passa?ulleres, què passa?ulleres, què passa?ulleres, què passa?

L’ús continuat de les ulleres (o de les lentilles) serà necessari depenent del problema visualque corregeixin. El professional de la visió que les prescriu ja indicarà l’ús recomanat

ulls i serà fàcil que acabis amb fatiga visual i/o mal de cap,especialment si la graduació és alta i l’eix de l’astigmatismeés vertical o oblicu.

Si tens hipermetropia tindràs més problemes de propque de lluny. Si la potència és baixa i igual a ambdós ullsprobablement t’hauran dit que només les necessites perclasse i per estudiar, però si és alta les necessitaràs pertot ús. Si te les has de posar de lluny i no ho fas podriapassar que un ull se’t quedés guenyo; tothom ho notaria itu pot ser no.

Si tens problemes de coordinació entre ambdós ullsi/o d’enfocament necessitaràs les ulleres per tasquesde fixar la vista de prop i si no les portes pots tenir elsmateixos problemes que amb hipermetropia.

En definitiva, val la pena que facis cas de les indicacionsdel professional que et prescriu les ulleres. Si no vols po-sar-te-les també pots optar per adaptar-te lentilles, peròigualment necessites tenir unes ulleres graduades per ferdescans de les lentilles, per si tens una conjuntivitis, etc.Actualment hi ha lentilles especials per nens i adolescentsi tenen l’aventatge que són millors que les ulleres per prac-ticar esports.

27

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

La Campanya Mà Oberta aquest any es realitzarà durantdos dies. El primer dia serà el 3 de gener i aquest dia esrealitzarà la recollida d’ampolles per les cases de Mataró,on en aquesta recollida hi col·labora la gent que vol. El dia10 de gener es fa una festa a la Plaça Santa Anna on es fandiferents activitats per a recollir diners.Els principals objectius sempre han estat dos: obtenir elsmàxims diners possibles i sensibilitzar la gent en favor a lasolidaritat.L’any passat els resultats que es van obtenir van ser 20.000ampolles i 500 Kg de menjar. Gràcies a això, més les activitatsdel dia 10, es van guanyar 4.000 •. Més o menys cada anyés guanya el mateix.Tota aquesta campanya l’organitza l’equip de pastoral, delsquals en teniu una fotografia aquí sota.

La Laia Vila afirma que l’activitatde recollida d’ampolles de màoberta li va agradar bastant ja queera el primer cop que participava.Va trobar que va ser divertit ja queva anar amb les amigues a bus-car les ampolles tot i que moltagent ja les havia tirat per això creuque aquest any es tindria que fermés propaganda de la recollida

d’ampolles. Un aspecte negatiu que va tenir va ser que vaploure i ens vam mullar una mica i vam haver de deixarl’activitat a mitges.La Irina Requena afirma quel’activitat de recollida d’ampollesva ser divertida per ser el primercop que assistia tot i que el pesde les ampolles va fer que se litrenques alguna bossa. Lesampolles que aconseguienajuntar les deixaven en laparadeta que li corresponia.També afirma que el fet queplogués va fer ajornar les activitatsd’aquell dia.L’Andrea Castilla afirma que l’activitat de recollidad’ampolles al principi va ser avorrida però a mesura que

anaven agafant ampolles va ser mésdivertida. Era el seu segon cop queparticipava. Afirma que el millor va seranar de casa en casa recollintampolles i el pitjor va ser la trobadaen la plaça Sant Anna ja que tothomanava pel seu compte. També li vaagradar el fet que poguessin anar algrup amb gent de totes les edats.»

Novetats de laNovetats de laNovetats de laNovetats de laNovetats de lacampanya mà obertacampanya mà obertacampanya mà obertacampanya mà obertacampanya mà oberta.....

Un dia d’ajuda als altres col·laborant entre tots

Redactora: Paula Montejo

Aquest any la Campanya Mà Oberta no serà com cada any, sinó que es farà durantdos dies

L’equip de pastoral

28

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

29

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

30

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

C/ Mossèn Fornells n. 24 baix. Tel. 93 755 09 23 / 93 790 71 04 08301 Mataró

DOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.LDOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.LDOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.LDOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.LDOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.L.....MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’EXPERTS COMPTABLES D’ESPANYA N. 1266

FEDERAT A L’ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D’ASSESSORS FISCALS DE CATALUNYA N. 919

Assessorament i planificació integral de l’empresa:· Laboral· Fiscal· Comptable· Assegurances

Mitjançant els nostres professionals associats, oferim elsserveis de: · Assessorament legal

· Auditoria· Elaboració d’informes· Gestió de cobrament· Assessorament en protecció de dades

Hi ha tres grups de trobada: els d’Infantil, els de Primàriai els de Secundària.Amb les famílies d’infantil alguns dels temes que estractaran aquest any són les joguines que portaran elsreis o el tió als seus fills per nadal. Amb les families deprimària tractarn els temes com la televisió. I amb lesfamilies de secundària parlaran sobre la roba que portenels seus fills.L’organització de FEAC la porta la Núria Santaló. La MariaGuaus és la moderadora d’Infanil, la Núria la de Primàriai en José Luis Lahoz és el moderador de secundària

‘L’educació dels fills‘L’educació dels fills‘L’educació dels fills‘L’educació dels fills‘L’educació dels fillsens importa’ens importa’ens importa’ens importa’ens importa’

Redactora: Judith Gassó

Families i professors es reuneixen durant l’any per compartir temes relacionats amb l’educaciódels fills i alumnes conjuntament

Feac: Acció compartida entre pares i escola per educar millor els fills

31

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

En cada reunió que es fa s’elabora un dossier que lliura elmoderador on tothom té informació sobre el tema que estractarà.

Els periodistes de l’Estil Directe hem recollitalguns testimonis:

Joana mare d’infantil

Aqueste reunions estan bé, és una posadaen comú dels pares de temes d’interès pera l’educació dels nostres fills.Posen límits, ens donen consells.

Gabriela i Marta mares de primària

Fa quatre anys quevenim. Tenim una filla ainfantil i l’altre a primària,Aquestes reunionsestan bé pequè podemexposar els nostresdubtes davant del’educació dels nostresfills.

Elisenda, mare d’una alumna deBatxillerat.Encara que tingui la filla a batxillerat encara vaig ales reunions perquè són importants. Fa quatre anysque vinc.Els temes són molt actuals, sobre la dinàmica delsfills, sobre els estudis.

Per a més informació:

http://www.escolacristiana.org/FEAC/

32

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

En les eleccions es van poder votar a les persones queseran els representants de cada col·lectiu de l’escola enel Consell Escolar.En quant als representants dels professors, FrancescAbril, Maria del Mar Martí i Ingrid Floriach deixen pas aCecília Bertran, Marta Montasell i Jose Luís Ramos coma la nova veu dels professors en el Consell.Com a representants dels alumnes actualment hi ha XavierLópez i, substituint a Gerard Rodriguez, Ramón Blanquer.A part delsrepresentants deprofessors ialumnes, en elConsell Escolar,també hi partici-pen la titularitat(Direcció del’escola), pares im a r e sd’alumnes, per-sonal no docenti hi ha un representant de l’Ajuntament.Segons el director del centre, Germà Xavier Giné, elconsell escolar és un òrgan de participació de la comunitat

Eleccions del Consell Escolar

Votem els nous representantsVotem els nous representantsVotem els nous representantsVotem els nous representantsVotem els nous representantsen el Consell Escolaren el Consell Escolaren el Consell Escolaren el Consell Escolaren el Consell Escolar

Redactor: Atzarí Suriñach Corominas.

La setmana del 24 al 28 de Novembre es van celebrar les eleccions dels nous integrants delConsell Escolar de l’escola.

Ramón Blanquer; Alumne de 2n d’ESO escollitcom a nou representant dels alumnes al ConsellEscolar. «M’he presentat perquè crec que ésuna bona manera de representar l’alumnat i po-der transmetre les propostes dels meuscompanys.»

Tal i com ens ha dit en Gerard Rodriguez(alumne de 1r de Batxillerat) el que ell feia alConsell Escolar, era transmetre les ideesdels alumnes (els horaris, exàmens,queixes…) i s’hi va presentar perquè el di-rector li va proposar. Se sent orgullós de la feina que harealitzat aquets anys, i creu que és interessant.

en la gestió i direcció delcol·legi, i les seves atribucionssón; participar en l’elaboraciódels objectius principals delcol·legi, acordar activitatsescolars, calendaris i preus,participació de decisionsdisciplinaries i elecció del di-rector.»La renovació del Consell Es-colar es fa del 50% delsintegrants cada 2 anys, de talmanera que una persona queha sigut escollida, forma partdel consell durant quatre anys.En definitiva, el consell escolar és un òrgan molt importantde l’escola que serveix per a regular totes les activitats igestions de centre, i l’elecció dels seus integrants és moltimportant ja que són la veu de les persones que formenl’escola.

33

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

R e f o r m e sR e f o r m e sR e f o r m e sR e f o r m e sR e f o r m e s

i n t e g r a l si n t e g r a l si n t e g r a l si n t e g r a l si n t e g r a l s

M o b i l i a r i ,M o b i l i a r i ,M o b i l i a r i ,M o b i l i a r i ,M o b i l i a r i ,

c o m p l e m e n t s . . .c o m p l e m e n t s . . .c o m p l e m e n t s . . .c o m p l e m e n t s . . .c o m p l e m e n t s . . .

La Riera, 131Tel/Fax: 93 757 83 89Pl. Tereses, 4Tel/Fax: 937901676MATARÓ

Distribuidor de:

D U S C H O L U X ,

P O R C E L A N O S A

TEUCO, JACUZZI, POM-

D ’ O R

URALDI, DURAVIT, DELGA-

DO STRUCH, HAC

Notícies

Redactors: Carmen Iturria, Irina Padilla, Carlos Pérez, Júlia Planas, Atzarí Suriñach

En Mia desperta l’admiració del públic de Maó

En Mia recorreEn Mia recorreEn Mia recorreEn Mia recorreEn Mia recorreMaóMaóMaóMaóMaó

El passat dia 7 de setembre en Mia, el gegant de l’escolaMaristes Valldemia de Mataró va visitar acompanyat d’unestrenta persones de la colla, Maó, la capital de Menorca (IllesBalears) per participar a les festes patronals.Tal com comenta en Dani Gadea, que forma part de la collagegantera del col·legi, els geganters van arribar el dia 5, is’hi van estar fins al 8. Tots van anar en avió, però a en Miael van haver de desmuntar i portar-lo en una furgoneta dinsun vaixell.El motiu de ser convidats a les festes maoneses va ser quevan compartir una cercavila amb ells i els va agradar molt laidea que el gegant fos una palmera. D’aquesta manera elsvan convidar, tot i que a Maó no acostumen a convidar collesde fora Menorca, i per a la colla va ser un honor.En Mia a la plaça Major del poble.Van fer tres cercaviles, la primera al dissabte al vespre inomés pel carrer principal; la segona va durar tot el diumengeal matí (unes quatre hores) i va ser per tot el poble. La última

«Va ser un moment històric i irrepetible per a la Colla»,afirma en Dani Gadea.

cercavila es va fer el matí del dilluns i va durar unes dueshores. Tal com ens explica en Dani, les cercavilesmenorquines son més llargues que les d’aquí, cosa queprovoca parades dels gegants a casa dels habitants delpoble, que els ofereixen menjar i beguda.

L’Ajuntament de Maó també els va fer una recepció ofi-cial el matí de diumenge.Van estar tres o quatre mesos organitzant el viatge,recollint diners amb diverses activitats.Una de les anècdotes del viatge va ser que les serpentinesque adornaven els carrers eren més baixes que en Mia, iles havien de pujar amb un pal per deixar passar al gegant.

34

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Hi van haver diferents models per escollir el teudisseny. T’hagués agradat tenir un altre físic ?Hi van haver tres opcions; fer la palmera que sóc ara, ferun llibre o fer una nena, jo crec que per representar elcole aquest és el millor de totsEts l’únic gegant de l’escol, has pensat o t’agradariatenir un company de ball?Algunes vegades he hagut de ballar amb algun gegantque estava a prop, si que seria maco, pot ser algun diaEts el primer gegant que ha tingut en tota la sevahistòria aquest col·legi. Què significa això per a tu?Significa molt, estic molt orgullós de ser el gegant d’unaescola com aquesta espero que tard o d’hora no siguil’únic.A Maó el recorregut va ser més llarg quehabitualment. Et van portar més persones o veu fermés canvis?

Sóc en Mia el gegant de l’escola Maristes Valldemia, vaig néixer el 2 defebrer del 2006, i vaig ser batejat i presentat el 5 de febrer del 2006. El quemés m’agrada és ballar i la música. Gaudeixo quan veig els nens feliços ila meva proposta de futur seria fer cercaviles internacionals.

EEEEEstic molt orgullós destic molt orgullós destic molt orgullós destic molt orgullós destic molt orgullós deser el gegant d’unaser el gegant d’unaser el gegant d’unaser el gegant d’unaser el gegant d’unaescola com aquestaescola com aquestaescola com aquestaescola com aquestaescola com aquesta

Carmen Iturria, Irina Padilla, Júlia Planes i Atzarí Suriñach.

35

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Canviàvem tota l’estona i ha més ens van ajudar unsgeganters de Maó que no tenien cap gegant, el pitjor vaser quan m’havien de tombar pels carrers .Al llarg de la teva estanda a Maó vas causar moltfuror entre el públic t’hopensaves o va ser una gransorpresa?Va ser una sorpresa perquè vaser una festa molt bonica i lagent va quedar molt encantadaamb la meva forma i els meuscabells, el problema era la mevaalçada.Per què portes xumetspenjats del braç? que signi-fica això ?Doncs perquè els nens quan jasón prou grans per no plorar idormir sense me’l donen a mi en senyal que volen sergrans.Les reporteres de l’Estil han entrevistat també «elpare» d’en Mia. Aquí teniu les preguntes i lesrespostes.

En el 2006 es va formar la colla gegantera, de quantsmembres disposava llavors i de quans en disposaara?Teníem unes 15 o 20 persones que alguns tenienexperiència en altres camps geganters i llavors van entraraquí a la colla, ara som uns 70, 80 o 90 depenent de lasortida.Sabem que us trobeu un dia per assajar, quin és ique feu?Els dilluns cada 15 dies fem classes de gralla i algunsdivendres ens trobem per assajar amb la percussió, elsgegants i els geganters més o menys un cop al mes oabans de les sortides importants.Com ens has dit abans el passat dia 6 de setembrevareu portar a en Mia a Maó, què li va semblarl’experiència?Va ser molt important i va ser un canvi molt important en laforma de ser de la colla perquè fins ara havíem fet sortidespetites per ciutats i va ser un gran desafiament de marxartota la colla lluny, i va ser un canvi molt important que ensplantegem tornar a viure alguna altra vegada.Com ens acabes de dir, preparar un acte com aquestdeu costar molt, com us vau organitzar?Tot això va començar un any enrere quan la gent de Maó

va veure el gegant en una sortida gegantera i els va agra-dar molt i ens van dir que potser ens convidarien i a mitjansdel curs passat ens ho van confirmar i nosaltres vam haverde començar a buscar avió, vaixell per portar a en Mia,com organitzar-nos tots per anar cap allà i que tot plegatno sortís massa car i vam estar mesos per organitzar-hoperò al final ho vam aconseguir fer.En tots aquests que existeix la colla gegantera, qui-na és l’anècdota que més recordes?Possiblement el tema dels xumets sigui una de les cosesmés importants i més divertides que ens passen, el primercop que un nen ens va venir i ens va demanar si li podiadonar el xumet a en Mia no sabíem ni on posar-lo, ara jaho tenim més o menys establert.

En Mia va ser construït per en Sergio Laniado, elvestuari realitzat per la Pepita de l’Artesania Do-rada, el cavallet per en Vicenç Gadea i el dissenyper la Núria Lleonart i l’Andrés Barrera. El gegantfa 4, 10 metres d’alçada i no té un pes moltexcessiu.

Entrevistes

36

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

37

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

El dia 19 de novembre a l’escolaMaristes Valldemia de Mataróvan tenir lloc unes xerradesrelacionades amb la jornada deles ciències. Els alumnesd’ESO i Batxillerat van podergaudir de tres hores de xerradade diferents personesrelacionades amb la robòtica.Les xerrades van serproposades des de la direccióde l’escola i l’objectiu principalera apropar als alumnes al mónde la tecnologia i divulgar elsconceptes tecnològics. Elsalumnes amb més interès vanser els de Batxillerat que estana la rama del Tecnològic. Lesxerrades també ajudaven a pen-sar als alumnes que participena la First Lego League sobrepossibles millores pel robot.Els treballadors i els estudiantsde les diferents empreses que van anar a l’escola vanensenyar projectes de les seves empreses i van ajudar aresoldre dubtes als alumnes sobre els estudis a seguir.La primera xerrada la va representar un treballador del’empresa GMV i va fer una petita introducció dels robots actualsi dels projectes de la seva empresa.La segona xerrada la va presentar un professor de launiversitat de Barcelona i va fer comparatives entre robots i vaensenyar els seus propis projectes. La tercera xerrada la vanrepresentar un professor i un estudiant de la universitat de

Jornada tecnològica aJornada tecnològica aJornada tecnològica aJornada tecnològica aJornada tecnològica al’escolal’escolal’escolal’escolal’escola

Valldemia amb la Robòtica

Redactor: Carles Riera Gómez

El dia 19 de novembre els alumnes de 3r i 4rt d’ESO i els deBatxillerat han tingut unes xerrades sobre el món de la robòtica a l’escola.

Mataró, el professor va feruna explicació sobre lescompeticions de robots il’alumne va fer unarepresentació delfuncionament d’alguns ro-bots i va explicar el seuprojecte de final de carre-ra.

38

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

1.- Principalment enaquest grup els nens hientren pels amics, peròperque hi veu entrarvosaltres?Maria- Jo perquè el meugermà havia estat a MàOberta i aleshorespràcticament també lesmeves amigues hi van entrari vaig dir bé hi entraré i comque el meu germà ja m’haviaexplicat coses em va moti-var el fet d’entrar-hi.Albert: Jo va ser un cas especial, perquè vaig entrardirectament com a monitor perque tinc un amic que, era elmonitor en aquell moment, em va oferir a ser monitor i vaigacceptar.2.- A Catalunya hi ha molts grups com Mà Oberta,quan feu sortides us reuniu amb alguna?Maria: Un cop al trimestre hi ha una sortida amb l’

Associació de diferents grups de Catalunya i cada brancaté les seves sortides en federació, una per Nadal, una altraper semana Santa i el campament d’estiu que són 15 diesi és molt interessant...3.- Mà Oberta és per a totes les edats, quina edat tenenels més petits? I els més grans?Maria-Els més petits són de tercer de primària i els mésgrans tenim una branca de joves que abraça fins a

Entrevistem la Maria Pruna (actual presidenta) i l’Albert Pou (futur president al gener)

Redacció: Marc Claveria, Quim Radó, Gerard Coll i l’Adam Oliver.

Fem de monitors perquèFem de monitors perquèFem de monitors perquèFem de monitors perquèFem de monitors perquèens estimem els noisens estimem els noisens estimem els noisens estimem els noisens estimem els nois

Associació Mà Oberta

39

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Associació Mà Obertauniversitat.4.-Passeu moltes experiències, ens en pots explicaralguna que t’hagi marcat?Maria-Doncs, com a nena, el camp de treball de quan eraa Mà Oberta a Batxillerat. Això no són campaments normalssinó que tu vas a un poble i estàs allà amb un grup mésreduït, com 15 o 20 persones i estàs fent alguna cosa pelpoble: com que estàs treballant o estàs amb els companysd’altres zones de Catalunya fent coses... És unaexperiència molt maca.5.-Dins l’escola també està el grup A.E la Soca, quèen penses de la Soca?Què en penses del fet que ells portin més anys al’escola que Mà Oberta?Maria- Doncs bé, som dos grups que, si t’ho miresfredament, estem fent el mateix, uns ho fan al matí i elsaltrea a la tarda. Tenim alumnes diferents, tots estem en elmateix vaixell i encantats de poder comptar amb ells.Albert- Bé, ells van començar abans per tant, aquest anynosaltres fem 25 anys, és un any de celebracions igualque ells l’any passat van fer 35 anys i els vam felicitar comells ens han felicitat ara.6.-Hem preguntat a nens de l’escola i ens han dit quea Mà Oberta es passa tot el dia fent reflexions, quèen penses?Albert- Bé això és una mica les formes de pensar de lagent, no, però la Soca fa més sortides i nosaltres ensquedem aquí a l’escola fent activitats. Hi ha gent que liagrada més fer excursions i d’altres activitats méstranquil·les, són diferents maneres de treballar.7.-Mà Oberta fa excursions, activitats etc, quina és la

que més t’agradat?Maria-Campaments, que anem a un lloc de Catalunya o auna casa de colònies, és una sortida molt maca i més araque hi van la branca dels petitons.Albert-A mi també els campaments, és una activitatimpressionant, ho muntem nosaltres i els nens s’ho passenmolt bé.8.-Sabem que els monitors no cobren per les activitats,que us motiva entrar-hi?Maria- Doncs, en el meu cas al haver estat tans anys coma nena i per veure els meus monitors i també fer tot el queet fan fer-hi a tu, pasar de gerenació en generació.Albert- Jo crec que sí que cobrem, no cobrem amb diners,però cobrem amb tot el que fem, estem aquí perquè ensestimem els nens.

40

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

«El menjar es fa a l’escola cada dia laboral per tal que elsestudiants puguin gaudir de un bon plat calent a taula alsmigdies i això es fa gràcies a les cuineres que ho femamb molt d’esforç» confessa la nostra entrevistada.Segons ella el menjar que proporciona ARAMARK, és debona qualitat i intenten cuinar-ho el millor possible. Ex-plica, Mari Angeles, que als nens els agrada ben poc laverdura, i per això intenten buscar noves formes de cuinar-la, ja sigui saltejant-la amb bacó o amb patata, però, aixòsí ,» la verdura segueix sent verdura» afirma .Mari Angeles porta ja més de 20 anys treballant aValldemia i ha viscut un munt d’experiències en aquestcentre. «M’ en recordo molt de l’Elias, ja que em vaensenyar moltes coses, encara que no se’l troba a faltargaire a la cuina. Les dones ens podem distribuir bé lafeina» diu Mari Angeles quan li preguntem per l’antic cuiner.Ens vam interessar també per les normes d’higieneemprades a la cuina ja que s’ha de ser polit amb el menjar,ella de seguida ens va fer 5 cèntims: «T’has de rentar lesmans contínuament i sempre utilitzar guants ja que tractesamb molts tipus de menjar diferents» afirma l’entrevistada.I no ens en podíem anar sense preguntar sobre el canvide plat a safata ja que es un element d’allò méssignificatiu, Mari Angeles opina que ha estat un gran avenç

El menjar es fa aEl menjar es fa aEl menjar es fa aEl menjar es fa aEl menjar es fa al’escolal’escolal’escolal’escolal’escola

Mari Angeles parla amb l’estil directe

Les cuineres també treballen al centre

Mari Angeles Solomando Arévalo, cuinera de l’escola Maristes Valldemia, vaconcedir una entrevista a l’Estil Directe el passat dia 28/11/08 per parlar en detallde la seva important feina al centre.

Redactor: Marc Lluís Fernández Padilla

ja que abans servien plat per plat i, ara, la gent es serveixels seu propi menjar i això és més ràpid i menys costós.

41

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Hem preguntat a uns quantsalumnes del centre si els agradavael menjar de l’escola.

« A mi nom’agrada elmenjar que fan al’escola, ja quecombinen elsaliments d’unamanera estranya»afirma AndreaCastilla.

A mi nom’agrada el sis-tema de lasafata, crec que és millor el menjar enplat» explica Adam Oliver.

«A nosaltres ens agraden la majoria de coses, però ésqüestió de gustos» diuen les bessones Ana i CarlaFernández.

En la imatge superior podemveure com la Mari prepara el dinara la cuina del col·legi

La cuina de l’escola

42

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Tenim tots els llibres pera aquestes festes

Plaça Granollers, 1 Tel. 937 995 592

Havent-hi tants equips, com us organitzeu?Dins de la escola de bàsquet hi ha diferents equips: hi haels de P5 que són l’etapa d’iniciació, aquest grup el portendos monitors que ells mateixos preparen les activitats.Després hi ha un altre grup que és el grup d’iniciació quesón els nens de 1r i 2n, després les nenes de 2n i 3r.S’organitzen compartint el camp, en diferents pistes elsdimarts i els dijous cada grup amb el seu entrenador. Controlar tot aquest grup no deu ser fàcil, t’ajudaalgú?En aquest cas jo porto només el grup de 2n i 3r, els grupsde pilota petita els porta en Joan Ramon i després l’equipde pilota gran.Sent tant jove, què et va portar a ser la coordinadorad’aquest grup?Jo des de fa molts anys que sóc jugadora i entrenadora, ifa dos anys se’m va donar la possibilitat de ser la coordi-nadora de l’escola de bàsquet i amb moltes ganes vaigcomençar a portar-la. Portant l’escola de basquet com a coordinadora, comt’organitzes?Intento que els monitors sàpiguen què han de treballar encada moment, els ajudo si tenen problemes en com hande treballar, controlo una mica la funció dels entrenadors. La temporada passada l’equip femení va aconseguirl’ascens, us va costar molt?Sí, ja fa molts anys que ho estàvem intentant, va haver-hiun any que no ho vam aconseguir, un altre que ens vamquedar a les portes però aquest cop vam jugar una bonatemporada i vam aconseguir l’ascens. Aquell dia el pavelló estava ple a vessar, no estàveunervioses?Sí, estàvem nervioses. Però, sabíem que si perdíem el partit

El bàsquet és elEl bàsquet és elEl bàsquet és elEl bàsquet és elEl bàsquet és elmeu estil de vidameu estil de vidameu estil de vidameu estil de vidameu estil de vida

Redactores: Maria Buch, Berta Burrel, MònicaCuquet, Carla Esteba, Judith Gassó, Cristina Isamat

Montse Ramon, coordinadora del bàsquetde Valldemia Maristes

tindríem més oportunitatsperquè no era l’últim partitde la lliga sinó que vamsaber que havíem pujatencara quan no s’haviaacabat la lliga. Però volíemguanyar aquell partit i jaestà. Fita aconseguida! El partit que us prometia l’ascens va ser molt renyit,com va anar?Sí, guanyàvem de 4 em sembla i sí, va ser emocionant finsal final, va estar molt bé! Un ascens d’aquests no s’aconsegueix cada dia, comho veu aconseguir?Treballant, treballant, treballant jajaja...Durant molts anys vam estar treballant, canviant de juga-dores perquè algunes plegaven però tot i així no teníemcap dubte que sempre seguiríem.Sempre ens dèiem; va, que aquest any ho aconseguirem. Com ho veu celebrar?Vam fer una festa de ca l’ample!l quan va acabar el partit vam obrir ampolles de cava, hovam celebrar saltant, totes agafades pels peus, cridant ide tot, després vam anar a sopar. Tu Montse, ja fa bastants anys que jugues a bàsquet,què és el bàsquet per a tu?El basquet per a mi? És una part de la meva vida, és elmeu estil de vida perquè surto de treballar i com que treballode mestre d’educació física, clar, l’esport gira al voltantmeu.El bàsquet per mi és una cosa molt important.

Bàsquet

43

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Ricardo Lauzurica, Santi Vallmajor, Nil Marín, Dani Valiente

Són els jugadors elsSón els jugadors elsSón els jugadors elsSón els jugadors elsSón els jugadors elsque fan important el clubque fan important el clubque fan important el clubque fan important el clubque fan important el club

Com s’organitza el club?La secció del futbol està composada per 13 equips, esdivideixen en la part del futbol base, que seria l’escola deP4 i P5 i a partir d’aquesta edat són equips federats quecomençen amb els nois de 6 anys i ja es fan les primerescompeticions, aquests són els benjamins i prebenjaminsque juguen a futbol 7 i a partir d’alevins, cadets, juvenils ,infantils, aquests ja juguen a futbol 11.L’àmbit del futbol és molt complex, és costósd’organitzar-ho?Sí que es complicat sobretot al principi de temporada queés cuan s’han d’organitzar tots els equips, preparas fitxes,es necessita renovar material. Ha d’estar tot preparat perel dia que comença la temporada.Fas el teu càrrec amb moltd’entusiasme, perdurarà molt detemps?La il·lusió per part meva hi és, vaigcomençar l’any passat juntamentamb l’Oriol Martín, però aquest anym’ho he agafat jo sol i bé, ambmoltes ganes i espero que sigui permolts anys.Ens hem assabentat que es vol ferun camp de gespa artificial, elprojecte està fet i firmat?En principi no hi ha cap projecte, síque és cert que hi ha la idea feta iganes de que es tiri endavant.

I el tema del parking?La idea és aquesta, fer sota del camp un parking i a sobreaniria la nova instal·lació del nou camp.Tu creus que si el camp fos de gespa vindrien mésnois a jugar al futbol i millorarieu els resultats a nivellesportiu?És molt més agradable pels jugadors i públic poder entre-nar a un camp de gespa, evidentment. Seria una maneramolt positiva de potenciar el futbol.La crisi està afectant el futbol?La quantitat de nois no és la mateixa que anys enrere i la

crisi pot ser una part important.I la publicitat?La publicitat si que s’ha notat moltíssim,és difícil parlar amb gent i trobar perso-nes que vulguin esponsoritzar equips oque vulgui exposar pancartes, etc…La marxa d’Espigares creus que haafectat molt a aquest club?La dinàmica d’anys enrere era positiva,sí que es cert que l’any passat es vanotar un canvi en la direcció delsjugadors, són diferents maneres de ferles coses. Aquest any les coses estancomençant a funcionar amb normalitat.Són els nois els que fan que aquest clubsigui important.

Jordi Ainsa, coordinadorde la secció de Futbol del club Valldemia Maristes

44

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

La mateixa Mariona ens fa la crònica per a l’Estil Directe.Després de superar una primera fase i segona molt fàcilment,ens trobàvem davant d’uns campionats de Catalunya. Trespartits guanyats amb una clara diferència ens van proclamarCampiones de Catalunya després de 4 anys intentant-ho.Campiones de Catalunya que bé sonava, i a més a més ambdos jugadores que formaven el quintet ideal i una com a millorjugadora del torneig. Ara ens esperaven uns sectors, que enspodrien donar pas a un campionat d’Espanya ni més ni menys.A Eivissa (que es on es van fer) els dies van passar volantcom tots els partits i amb un tres i no res havíem quedatcampiones de Sectors i passàvem com un candidat fort altítol, als esperats Campionats d’Espanya.I ja hi érem, allò tan esperat, cada any hi havíem arribat, peròaquest, aquest era el nostre. Amb un obrir i tancar d’ulls vampassar la primera fase on equips com l’Estudiantes i el Olivarno ens van poder frenar. Les mataronines ja havíem fet unpas, estàvem a quarts, on ens esperaven un Uni Tenerifeamb molt de caràcter i talent, però no ens vam fer enreredesprés d’una mitja part molt igualada, les del Tenerife esvan deixar anar i el partit va acabar amb un contundent 84-54a favor del Mataró, això volia dir que estàvem a semifinals. Jaquedaven menys, un simple pas de la final . Las semis no vanser cap entrebanc i vam acabar guanyant de 51 després d’unpartit que no va ser massa complicat.Havia arribat la final, la gran final, con-tra un equip que sempre era el clarlíder i si no era per alguna excepciógairebé sempre el campió. Nosaltresvolíem ser aquella excepció, nosaltresvolíem ser aquell any les campiones.Ens esperava un partit complicat, ona la mitja part perdíem de 3 desprésde dos quarts molt durs. Sabíem queels dos que ens quedaven no hoserien menys, al contrari, ensesperaven dos quarts on ens hojugàvem tot, guanyar o perdre, que-dar campiones o senzillamentsegones. Al final del tercer quart lesdiferències no s’escurçaven 3 punts eren els que havíem de

fer per posar-nos-hi i poder guanyar aquell partit. L’últim quart,recordo que va ser un dels millors que he vist jugar al meuequip on el caràcter, el talent i les ganes que poder ens vanfaltar ens els altres tres van sortir per fi, ens ho jugàvem tot ino estàvem disposades a perdre un cop més. Desprès de 10minuts inoblidables, l’àrbitre va pitar el final del partit, amb unresultat de 76 a 64. Havíem guanyat, després d’un llarg i durpartit havíem acomplert un dels nostres somnis. No va faltar-hi de res, celebracions, tallar la xarxa, abraçades amb lescompanyes, em van escollir millor jugadora de la final, peròsobretot el moment més esperat, el moment on totes ambuna fila i amb una llàgrima els ulls anàvem a recollir, la meda-lla, no de bronze ni de plata, si no d’or, or d’un gust molt dolç.En aquell moment també ens entregaven la copa i l’alçàvemtotes amb tal força que per mi va tocar el cel. No oblidaré maiaquell moment. Ara, ja podíem dir que som, després de 4anys, CAMPIONES DE CATALUNYA, DE SECTORS, iD’ESPANYA! Van haver-hi uns quants dies de descans ialeshores em van trucar per anar a jugar a la seleccióespanyola.Van ser 31 dies concentrades, on els primers dies vam estarentrenant mati i tarda, més físic i piscina alguns cops, perpreparar-nos per al primer torneig que era a França. En aquestvam quedar segones després de perdre de 3 la final. Després

vam tornar cap a Barcelona per se-guir entrenant una mica més. Al capde dues setmanes vam marxar cap aItàlia a fer un altre torneig, on aquestsí que vam quedar primeres. Desd’Itàlia vam agafar l’avió per anardirectes cap a Polònia per començarl’europeu. La primera fase vam passarsense problemes després deguanyar Alemanya, Rússia iBielorússia. Vam passar a quarts ensvam trobar a semis a Grècia. Aquestja ens va costar més però vam aca-bar guanyant de ben poc. Vamaconseguir i vam passar a la final.Després de remuntar 21 punts de

diferència que ens van agafar a la mitja part, vam acabarguanyant de 20. I vam quedar campiones d’Europa!

Dues alumnes de ValldemiaDues alumnes de ValldemiaDues alumnes de ValldemiaDues alumnes de ValldemiaDues alumnes de Valldemiacampiones d’Espanya i d’Europacampiones d’Espanya i d’Europacampiones d’Espanya i d’Europacampiones d’Espanya i d’Europacampiones d’Espanya i d’Europa

La Mariona Ortiz i la Marta Solé guanyen els campionats

La Mariona Ortiz escollida millor jugadora del torneigBàsquet

45

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Quines seran lesQuines seran lesQuines seran lesQuines seran lesQuines seran lessortides del propersortides del propersortides del propersortides del propersortides del proper

trimestre?trimestre?trimestre?trimestre?trimestre?Els reporters de l’estil directe hem cercat les sortides que realitzaran els alumnes del col·legiMaristes Valldemia d’ara fins a final de curs en els diversos llocs escollits per el professorat.Algunes seran d’àmbit educatiu mentre que altres seran més d’àmbit culte.

Infantil - P3- 27de març: Planeta màgic de Pineda de Mar (parc lúdic)i al Parc Francesc Macià (Malgrat de Mar) a dinar i acabarde passar el dia.- P4 - 27 de març: Poble Espanyol a fer l’activitat del «joc

del drac» i ens quedem adinar per allà.- P5 - 27 de març: Ludotecade la casa Bloc (Bcna) i adinar al Parc Güell a veureles obres de l’artista quehem treballat a tallers(Gaudí).- Tot infantil: 28 d’abril,

teatre: «Sant Jordi el cavaller» a la Sala Cabañes

1r de primària:-27 febrer: «The lizard ofOz»( sala cabanyes ),per aprendre angles-23 març: Peter Pan(sala cabanyes), per adisfrutar d’una obra deteatre

2n de primària:-27 febrer: «The lizard of Oz»( sala cabanyes ), per aprendreangles-6 març:Visita al zoo, excursió de ciències naturals per apoder observar els diversos animals-23 març: Peter Pan (sala cabanyes), per a disfrutar d’unaobra de teatre.

Redactor: Carles Gil Aliberas

46

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

3r primària:-26 març:Cim de lesàguiles ( Sant Feliu decodines), per aprendre so-bre les aus

4t primària:-26 març:Marineland(Palafolls), per aprendredels animals-Primavera (a concretar): Cant coral ( Masnou): per a can-tar.

·5è primària:-11 febrer:Living europe»(sala cabanyes), peraprendre angles-2 abril:Cosmocaixa (Bar-celona), per a observar di-versos aspectes de laciència natural

·6è primària:-Gener-febrer: Jugueu a l’aula, per a conèixer un nou jocque ens ajuda a desenvolupar la ment.-11 febrer:»Living europe»( sala cabanyes), per aprendreangles-2 abril: Visita al museu de música (Barcelona), per a am-pliar elsconeixements de lamúsica.

·1er d’E.S.O-15 de gener: «El si delas niñas», peraprendre amb unaobra clàssica-5 març: Sortida alzoo, sortida relacio-

nada amb el continguts de ciències naturals.-9 març: «Veïns estrangers» (sala cabanyes), per aprendresobre el món multicultural

·2n d’E.S.O-15 de gener: «El si de las niñas», per aprendre amb unaobra clàssica-5 març: Sortida a Ripoll, per a conèixer-la millor.-9 març: «Veïns estrangers» (Sala Cabanyes), per aprendresobre el món multicultural

·3r d’E.S.O-5 de març: Excursióa l’skàting i el canalOlímpic

4rt d’E.S.O-5 març: Imax i museude les ciènciesn a t u r a l saprofundiment de lesciències

·Batxillerat:5 març: Sortida culturalAltres sortides no especificades per al moment.

Properes sortides

47

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456

SAPSQUE... 25

PÀG. 1

Núm.25Núm.25DESEMBREDESEMBRE

20082008

• L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.• Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912.• Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ• Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10• E-mail: valldeantics@gmail.com• Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE

SAPS

QUE...Butlletí informatiu de l’Associació

d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE BEQUES DE

TREBTREBTREBTREBTREBTREBTREBTREBTREBTREBALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERCCCCCCCCCCAAAAAAAAAA

LA BATALLA DE TERUELLA BATALLA DE TERUELBECA Ramón Cuspinera

al treball humanístic.al treball humanístic.Autor: Borja Lahoz TriguerosAutor: Borja Lahoz Trigueros

Tutor: Prof. Toni LlamasTutor: Prof. Toni Llamas

Aquest treballAquest treballpretén ser unpretén ser unestudi ampliat iestudi ampliat idetallat sobredetallat sobrela Batalla dela Batalla deTeruel, les sevesTeruel, les sevesconseqüències,conseqüències,i les vivènciesi les vivènciesque hi vanque hi vanhaver-hi (unahaver-hi (unapart que moltespart que moltesvegades no esvegades no es

té en compte). Tot i que la Guerra Civilté en compte). Tot i que la Guerra CivilEspanyola es un tema que esta moltEspanyola es un tema que esta moltestudiat, crec que cada nou estudi queestudiat, crec que cada nou estudi quees fa sobre ella i sobre algun dels seuses fa sobre ella i sobre algun dels seusesdeveniments més importants aportaesdeveniments més importants aportacoses noves, nous detalls que per petitscoses noves, nous detalls que per petitsque siguin ajuden a seguir entenent millorque siguin ajuden a seguir entenent millorel que va passar, i ens ajuden a seguirel que va passar, i ens ajuden a seguirrecordant aquells fets amb mes claredat.recordant aquells fets amb mes claredat.Els meus objectius personals són ampliarEls meus objectius personals són ampliarels meus coneixements sobre aquestaels meus coneixements sobre aquestabatalla determinada, despertar l’interèsbatalla determinada, despertar l’interèsde les persones sobre aquestde les persones sobre aquestesdeveniment concret, intentar ampliaresdeveniment concret, intentar ampliarla batalla a altres aspectes com lesla batalla a altres aspectes com les

vivències personals, ivivències personals, isobretot, per molt utòpicsobretot, per molt utòpicque sembli, mantenir laque sembli, mantenir lamemòria viva d’aquellsmemòria viva d’aquellsesdeveniments i de totesesdeveniments i de totesles persones que hi vanles persones que hi vanparticipar. Perquè mentreparticipar. Perquè mentrehi hagi algú que recordihi hagi algú que recordiaquells esdeveniments, noaquells esdeveniments, nocauran en l’oblit.cauran en l’oblit.Durant els transcurs delDurant els transcurs deltreball vull recordar un delstreball vull recordar un dels

moments que més m’han emocionat, el diamoments que més m’han emocionat, el diaque vaig llegir desenes de testimonis recollitsque vaig llegir desenes de testimonis recollitsper ABATE i que em van fer entendre unaper ABATE i que em van fer entendre unamica més la importància de la memòriamica més la importància de la memòriahistòrica i em van animar a seguir endavanthistòrica i em van animar a seguir endavantamb el treball.amb el treball.En el treball es parla en profunditat sobreEn el treball es parla en profunditat sobreaquesta batalla que va transcórrer entre elaquesta batalla que va transcórrer entre eldesembre de 1937 i el febrer de 1938. Hi hadesembre de 1937 i el febrer de 1938. Hi hauna primera introducció sobre la Espanya deuna primera introducció sobre la Espanya deprincipis de segle i posteriorment unaprincipis de segle i posteriorment unaintroducció sobre la Guerra Civil, per situar-seintroducció sobre la Guerra Civil, per situar-seen el moment en que succeeix la batalla.en el moment en que succeeix la batalla.Posteriorment, trobem la extensa i detalladaPosteriorment, trobem la extensa i detalladaexplicació dels esdeveniments succeïts a laexplicació dels esdeveniments succeïts a laciutat aragonesa de Teruel en aquells mesosciutat aragonesa de Teruel en aquells mesosde desembre a febrer. Per acabar l’últimde desembre a febrer. Per acabar l’últimapartat del treball ens ofereix una visióapartat del treball ens ofereix una visiódiferent d’aquesta batalla: es fa un anàlisidiferent d’aquesta batalla: es fa un anàliside les divisions més importants que hi vande les divisions més importants que hi vanparticipar, dels personatges més destacats,participar, dels personatges més destacats,una comparativa amb imatges actuals deuna comparativa amb imatges actuals dela ciutat i imatges de la ciutat durant lala ciutat i imatges de la ciutat durant labatalla, i per últim un vídeo que ens mostrabatalla, i per últim un vídeo que ens mostrala batalla amb imatges de la època, es unla batalla amb imatges de la època, es unresum en vídeo de tot el treball.resum en vídeo de tot el treball.En quant a les conclusions, vaig escollir aquestEn quant a les conclusions, vaig escollir aquesttreball, en primer lloc perquè sempre m’hatreball, en primer lloc perquè sempre m’ha

interessat la història, i en segon lloc perquèinteressat la història, i en segon lloc perquèla meva família és de Teruel i em semblavala meva família és de Teruel i em semblavainteressant poder fer un treball per ainteressant poder fer un treball per aconèixer la història de la zona. Trobavaconèixer la història de la zona. Trobavainteressant poder fer conèixer elsinteressant poder fer conèixer elsesdeveniments que van succeir al lloc onesdeveniments que van succeir al lloc onporto anant de vacances des de petit. Aixíporto anant de vacances des de petit. Aixídoncs el perquè vaig escollir aquesta opciódoncs el perquè vaig escollir aquesta opcióés una barreja entre el meu interès per laés una barreja entre el meu interès per lahistòria i el interès pel lloc on viu gran parthistòria i el interès pel lloc on viu gran partde la meva família.de la meva família.Com a conclusions més concretes puc dirCom a conclusions més concretes puc dirque estic satisfet del treball que m’ha sortit.que estic satisfet del treball que m’ha sortit.En primer lloc he complert el meu primerEn primer lloc he complert el meu primerobjectiu que em vaig proposar, conèixerobjectiu que em vaig proposar, conèixeren profunditat la Batalla de Teruel. Crecen profunditat la Batalla de Teruel. Crecque després de haver-me llegitque després de haver-me llegitmonografies, i una gran quantitat demonografies, i una gran quantitat dedocuments, relats, i histories sobre la batalla,documents, relats, i histories sobre la batalla,puc assegurar que he après sobre ella totpuc assegurar que he après sobre ella totel que desitjava. Ha estat un procés lent.el que desitjava. Ha estat un procés lent.En alguns moments decebedor perquè lesEn alguns moments decebedor perquè lescoses no surten com tu esperes peròcoses no surten com tu esperes peròfinalment crec que si has fet el que t’hasfinalment crec que si has fet el que t’hasproposat quedes satisfet.proposat quedes satisfet.A banda d’aquesta, trec altres conclusionsA banda d’aquesta, trec altres conclusionsdel treball. Una d’important evidentmentdel treball. Una d’important evidentmentés que les guerres són una barbàrie queés que les guerres són una barbàrie ques’ha inventat l’ésser humà, i més una guerras’ha inventat l’ésser humà, i més una guerracivil en la que es barallen persones d’uncivil en la que es barallen persones d’unmateix indret com va dir el president Azaña:mateix indret com va dir el president Azaña:No se puede triunfar sobre compatriotasNo se puede triunfar sobre compatriotas..Crec que són unes paraules reveladoresCrec que són unes paraules reveladoresque ens criden a que no tornin a succeirque ens criden a que no tornin a succeiruns esdeveniments així.uns esdeveniments així.Espero haver aportat el meu granet deEspero haver aportat el meu granet desorra perquè aquest fets no caiguin en elsorra perquè aquest fets no caiguin en ell’oblit, i tothom els recordi i n’aprengui lal’oblit, i tothom els recordi i n’aprengui lalliçó, fet fonamental perquè fets comlliçó, fet fonamental perquè fets comaquest no tornin a succeir en un futur.aquest no tornin a succeir en un futur.

Enric Graupera

a de

professionals

4 6

Beques de Treball

de recerca

1

Germans Noè

S.L. a

d’empreses

B

48

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

SAPSQUE... 25 PÀG.2

BEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBBEQUES DE TREBALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERALL DE RECERCCCCCCCCCCAAAAAAAAAAPROCESSOS DEPROCESSOS DESAPONIFICACIÓSAPONIFICACIÓ

BECA H. Coll de Valldemiaal treball científic.al treball científic.

Autor: Xavier Torras BombardóAutor: Xavier Torras BombardóTutor: Prof. Sigfrid MaynegreTutor: Prof. Sigfrid Maynegre

El treball de recerca titulatEl treball de recerca titulat«processos de saponificació»«processos de saponificació»explica, a grans trets, els processosexplica, a grans trets, els processosde saponificació industrials que esde saponificació industrials que esfeien fa aproximadament uns 40-50feien fa aproximadament uns 40-50anys, perquè, cal tenir en compteanys, perquè, cal tenir en comptel’aparició dels productes tensoactiusl’aparició dels productes tensoactiusals inicis dels anys 60, que vanals inicis dels anys 60, que vansubstituir a tot el que era la indústriasubstituir a tot el que era la indústriadel sabó en aquell moment. Tot aixòdel sabó en aquell moment. Tot aixòs’explica sense deixar de banda less’explica sense deixar de banda lesmatèries primeres que intervenen enmatèries primeres que intervenen enla fabricació del sabó, i una partla fabricació del sabó, i una partd’experimentació en la que s’had’experimentació en la que s’ha

intentat aconseguir unintentat aconseguir unsabó sòlid, bensabó sòlid, benaromatitzat i de pHaromatitzat i de pHneutre, que és el gruixneutre, que és el gruixdel treball.del treball.El treball ha requeritEl treball ha requeritmoltes hores, sobretotmoltes hores, sobretoten la parten la partd ’ e x p e r i m e n t a c i ó ,d ’ e x p e r i m e n t a c i ó ,perquè s’han hagut deperquè s’han hagut defer moltesfer moltes

saponificacions diferents, i és unasaponificacions diferents, i és unareacció molt lenta, i a més a mésreacció molt lenta, i a més a mésd’això, un dels experiments realitzatsd’això, un dels experiments realitzatsno va funcionar i es va haver deno va funcionar i es va haver derepetir. En la part teòrica, cal dir querepetir. En la part teòrica, cal dir quel’inconvenient principal va ser lal’inconvenient principal va ser lamanca d’informació, ja que haventmanca d’informació, ja que haventconsultat les biblioteques de tresconsultat les biblioteques de tresuniversitats i quatre bibliotequesuniversitats i quatre bibliotequesmés, només vaig trobar unes vintmés, només vaig trobar unes vintpàgines d’una enciclopèdia ambpàgines d’una enciclopèdia ambanglès.anglès.Com a conclusions podríem dir queCom a conclusions podríem dir ques’han complert la majorias’han complert la majoriad’objectius, veiem el que s’had’objectius, veiem el que s’haaconseguit:aconseguit:·Descobrir quines són les matèries·Descobrir quines són les matèriesprimeres per a la fabricació d’unprimeres per a la fabricació d’unsabó sòlid i d’un sabó líquid i fer-nesabó sòlid i d’un sabó líquid i fer-neuna comparativa.una comparativa.·Una aromatització del sabó amb·Una aromatització del sabó ambcolorants i fragàncies «casolanes» icolorants i fragàncies «casolanes» iamb colorants i fragànciesamb colorants i fragànciesindustrials, i treure la conclusió queindustrials, i treure la conclusió queles industrials són de molta mésles industrials són de molta mésqualitat.qualitat.·Reduir mínimament el pH del sabó·Reduir mínimament el pH del sabóamb HCl, i no amb acètic comamb HCl, i no amb acètic cominicialment m’havia imaginat.inicialment m’havia imaginat.·Conèixer la reacció de·Conèixer la reacció desaponificació i els seus mètodes persaponificació i els seus mètodes perutilitzar-la.utilitzar-la.

· Entrar en una fàbrica de· Entrar en una fàbrica desabons i conèixer, a grans trets, elssabons i conèixer, a grans trets, elsprocessos que es fan servir aprocessos que es fan servir al’actualitat.l’actualitat.Al principi em pensava que fabricarAl principi em pensava que fabricarsabó de bona qualitat era molt fàcil,sabó de bona qualitat era molt fàcil,però estava molt equivocat perquèperò estava molt equivocat perquèsobretot, és molt difícil neutralitzarsobretot, és molt difícil neutralitzarel seu pH i la reacció deel seu pH i la reacció desaponificació és una reacció moltsaponificació és una reacció moltllarga i pesada. A part d’això, sillarga i pesada. A part d’això, sivolem que el sabó estigui benvolem que el sabó estigui benaromatitzat cal anar a buscar,aromatitzat cal anar a buscar,colorants i fragàncies especials percolorants i fragàncies especials persabó, que costen molt de trobar asabó, que costen molt de trobar anivell domèstic. Cal dir també quenivell domèstic. Cal dir també quegràcies a aquest treball, he tingutgràcies a aquest treball, he tingutl’oportunitat d’introduir-me en unal’oportunitat d’introduir-me en unafàbrica de sabons i conèixer més defàbrica de sabons i conèixer més deprop la seva fabricació i elprop la seva fabricació i eltractament dels tensoactius. Voldriatractament dels tensoactius. Voldriadeixar constància de ladeixar constància de lacol·laboració rebuda per algunescol·laboració rebuda per algunesempreses del sector, ja que no totsempreses del sector, ja que no totsels que fem treballs de recerca somels que fem treballs de recerca somrebuts igual de bé fins i tot enrebuts igual de bé fins i tot enalgunes fàbriques que presumeixenalgunes fàbriques que presumeixende nom.de nom. En la part teòrica m’han sorgit molts En la part teòrica m’han sorgit moltsproblemes sobretot per la mancaproblemes sobretot per la mancad’informació que no he trobat a lesd’informació que no he trobat a lesbiblioteques de les universitatsbiblioteques de les universitatsquímiques que he visitat (UB, IQS,químiques que he visitat (UB, IQS,etc.) És per aquest motiu que la partetc.) És per aquest motiu que la partteòrica d’aquest treball no és massateòrica d’aquest treball no és massaextensa i s’han deixat molts aspectesextensa i s’han deixat molts aspectesimportants com poden ser perimportants com poden ser perexemple els tipus de sabons queexemple els tipus de sabons queexisteixen a l’actualitat.existeixen a l’actualitat.Per altra banda, la recerca d’aquestPer altra banda, la recerca d’aquesttreball m’ha introduït per primeratreball m’ha introduït per primeravegada dins d’algunes universitats ivegada dins d’algunes universitats iveure el seu funcionament.veure el seu funcionament.

49

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

SAPSQUE...

25 PÀG

3

DIPLDIPLDIPLDIPLDIPLDIPLDIPLDIPLDIPLDIPLOMES A QUOMES A QUOMES A QUOMES A QUOMES A QUOMES A QUOMES A QUOMES A QUOMES A QUOMES A QUARARARARARARARARARART D’ESOT D’ESOT D’ESOT D’ESOT D’ESOT D’ESOT D’ESOT D’ESOT D’ESOT D’ESO

Es lliuren els diplomes alsEs lliuren els diplomes alsalumnes que acaben 4t d’ESOalumnes que acaben 4t d’ESO

Des de fa 4 anys, els Antics Alumnes organitzen l’acte de final de curs dels alumnes que acaben 4tDes de fa 4 anys, els Antics Alumnes organitzen l’acte de final de curs dels alumnes que acaben 4td’ESO. En aquest acte, que consta d’una part acadèmica i d’una part més lúdica, es va ferd’ESO. En aquest acte, que consta d’una part acadèmica i d’una part més lúdica, es va ferlliurament dels diplomes que atorga la nostra institució als alumnes que han passat per Valldemia.lliurament dels diplomes que atorga la nostra institució als alumnes que han passat per Valldemia.En aquesta ocasió, el nostre company Jaume Pigem va lliurar els diplomes a tots i cadascun delsEn aquesta ocasió, el nostre company Jaume Pigem va lliurar els diplomes a tots i cadascun delsalumnes que va cabar l’educació obligatòria al col·legi.alumnes que va cabar l’educació obligatòria al col·legi.Tot seguit, els delegats dels alumnes van fer un divertit repàs del seu pas pel col·legi i després de laTot seguit, els delegats dels alumnes van fer un divertit repàs del seu pas pel col·legi i després de lafoto de família el germà Jaume Andrés va cloure l’acte amb una sessió de màgia molt entretinguda.foto de família el germà Jaume Andrés va cloure l’acte amb una sessió de màgia molt entretinguda.Aquest acte s’emmarca en les accions que l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró realitzaAquest acte s’emmarca en les accions que l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró realitzaanualment. =anualment. =

50

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

SAPSQUE...

25

PÀG

. 4

D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES D’EMPRESES

Quins records té del seu pasQuins records té del seu paspels Maristes?pels Maristes?Ui! Aquella escola eraUi! Aquella escola erasensacional. Jo estava alsensacional. Jo estava alcol·legi sagrat cor, al carrercol·legi sagrat cor, al carrerSant Josep i als 14 anys ja ensSant Josep i als 14 anys ja ensvam posar a treballar. Elsvam posar a treballar. Elsrecords d’aquella època sónrecords d’aquella època sóninesborrables: els companys,inesborrables: els companys,els professors, l’ambient ... Enels professors, l’ambient ... Enaquell temps que havíemaquell temps que havíemd’anar a toc de «pito», ara end’anar a toc de «pito», ara encanvi, les escoles funcionencanvi, les escoles funcionend’una manera molt diferent.d’una manera molt diferent.Està content de formar part deEstà content de formar part del’Associació d’Anticsl’Associació d’AnticsAlumnes?Alumnes?Al ser de l’altra escola laAl ser de l’altra escola larelació ha estat molt minsarelació ha estat molt minsaperquè només ens hem vistperquè només ens hem vistper les grans celebracions i noper les grans celebracions i nohi ha aquella relació que hihi ha aquella relació que hipot haver si hi hagués unapot haver si hi hagués unaassociació només dels nostresassociació només dels nostrescompanys. I clar, ara estemcompanys. I clar, ara estemtots junts i no conec a gairebétots junts i no conec a gairebéningú. Però estic content deningú. Però estic content deser-ne soci.ser-ne soci.Quin camí va seguir desprésQuin camí va seguir desprésde l’escola?de l’escola?Quan vam sortir ens vamQuan vam sortir ens vamposar a treballar a casa, aposar a treballar a casa, apagès i aquí hem anat tirantpagès i aquí hem anat tirantendavant aprenent amb laendavant aprenent amb lafeina de cada dia, que hefeina de cada dia, que hecomplementat amb cursos decomplementat amb cursos deformació agrària a través delformació agrària a través delservei d’extensió agrària.servei d’extensió agrària.Quan va néixer Germans NoèQuan va néixer Germans NoèS.L.?S.L.?Els meus avis ja feien horta i elsEls meus avis ja feien horta i elsmeus pares també. Quan homeus pares també. Quan hovam agafar els tres germansvam agafar els tres germansque treballem en aquestaque treballem en aquesta

Germans Noè Flors S.L.Germans Noè Flors S.L.Redacció

: Q

ueralt

Flo

tats

L’amic Josep Noè és part del nadal de moltes de les nostres famílies. Les seves «Ponseties»L’amic Josep Noè és part del nadal de moltes de les nostres famílies. Les seves «Ponseties»arriben a gran part de les llars del país. Amb aquest motiu hem volgut fer a la seva empresaarriben a gran part de les llars del país. Amb aquest motiu hem volgut fer a la seva empresaprotagonista de la nostra secció. A la nostra entitat és un representant de tota la collaprotagonista de la nostra secció. A la nostra entitat és un representant de tota la collad’exalumnes de la pagesia de la ciutat, la que exportava les «Mataró Poteitos» i els clavells,d’exalumnes de la pagesia de la ciutat, la que exportava les «Mataró Poteitos» i els clavells,que els pares portaven a l’escola per rebre la formació humana i comercial queque els pares portaven a l’escola per rebre la formació humana i comercial quecompletava tot l’ensenyament de l’ofici que ells els podien transmetre. Gent d’empentacompletava tot l’ensenyament de l’ofici que ells els podien transmetre. Gent d’empentaque van fonamentar moltes empreses de la ciutat d’avui, com la de Noè Flors.que van fonamentar moltes empreses de la ciutat d’avui, com la de Noè Flors.Una empresa que va començar dedicada a l’horta i que amb el temps, s’ha anatUna empresa que va començar dedicada a l’horta i que amb el temps, s’ha anatespecialitzant en el cultiu de flors. Un negoci familiar, ubicat al veïnat de Mata, que té laespecialitzant en el cultiu de flors. Un negoci familiar, ubicat al veïnat de Mata, que té lacontinuïtat garantida.continuïtat garantida.

51

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

SAPSQUE... 25

PÀG. 5

D’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESD’EMPRESESempresa vam començarempresa vam començaramb l’horta en hivernacle,amb l’horta en hivernacle,que en aquella època no eraque en aquella època no eragaire normal i després vamgaire normal i després vamanar passant paulatinamentanar passant paulatinamenta la flor tallada. Pels voltantsa la flor tallada. Pels voltantsde l’any ’80 ja gairebé era totde l’any ’80 ja gairebé era totflor. Vam deixar l’hortaflor. Vam deixar l’hortaperquè anàvem molt justos,perquè anàvem molt justos,no teníem prous diners per ferno teníem prous diners per ferinversions i anar modernitzantinversions i anar modernitzantl’empresa. En canvi, amb lal’empresa. En canvi, amb laflor es fan més diners i etflor es fan més diners i etpermet treballar ambpermet treballar ambtècniques méstècniques méscapdavanteres, que és lacapdavanteres, que és lamanera de poder tirarmanera de poder tirarendavant avui dia.endavant avui dia.Hi ha una quarta generacióHi ha una quarta generacióque continuï amb el negoci?que continuï amb el negoci?Sí sí, els nostres fills han seguitSí sí, els nostres fills han seguittots a l’empresa. Jo tinc unatots a l’empresa. Jo tinc unafilla i el meu germà en té tresfilla i el meu germà en té tresque també treballen aque també treballen al’empresa. L’altre germà hil’empresa. L’altre germà hitreballa però els seus fills no.treballa però els seus fills no.A l’empresa som 11 de laA l’empresa som 11 de lafamília i de fora hi ha unes 20família i de fora hi ha unes 20persones contractades. Entrepersones contractades. Entre30 ho portem tot.30 ho portem tot.Quina superfície ocupaQuina superfície ocupal’empresa?l’empresa?

Hi ha 7 hectàreesHi ha 7 hectàreesd’hivernacles més unad’hivernacles més unahectàrea a l’aire lliure que eshectàrea a l’aire lliure que esdedica a la planta en test.dedica a la planta en test.Sempre heu estat aquí, alSempre heu estat aquí, alVeïnat de Mata?Veïnat de Mata?Els meus avis havien estat pelEls meus avis havien estat pelCamí del mig, allà on era laCamí del mig, allà on era laBòvila. Però quan jo tenia 13Bòvila. Però quan jo tenia 13anys ja vam venir aquí ianys ja vam venir aquí isempre hem estat en aquestasempre hem estat en aquestazona. S’ha anat ampliant lazona. S’ha anat ampliant lafinca però sempre hemfinca però sempre hemtreballat aquí.treballat aquí.A qui ven les flors?A qui ven les flors?Majoritàriament va a mercatMajoritàriament va a mercatnacional, a arreu d’Espanya.nacional, a arreu d’Espanya.Sobretot el nord, de MadridSobretot el nord, de Madridcap amunt, Galícia, País Basc icap amunt, Galícia, País Basc iValència. També una part,València. També una part,però no gaire important va aperò no gaire important va aFrança, però tenim elFrança, però tenim elproblema del transport que ésproblema del transport que ésel que ens priva de poderel que ens priva de podervendre a l’estranger. És mésvendre a l’estranger. És méscomplicat i ho encareix molt.complicat i ho encareix molt.Suposo que sempre li hanSuposo que sempre li hanagradat les flors...agradat les flors...Sempre m’havia atret moltSempre m’havia atret moltaquest món, sobretot buscaraquest món, sobretot buscartècniques noves. Ara ja toca eltècniques noves. Ara ja toca elrelleu. Els fills tenen tots larelleu. Els fills tenen tots la

t i t u l a c i ót i t u l a c i ód ’ e n g i n y e r sd ’ e n g i n y e r sagrònoms i joagrònoms i josempre dic quesempre dic queés l’empresaés l’empresaagrària que téagrària que témés enginyersmés enginyersper metreper metrequadrat.quadrat.Té algunTé algunprojecte de futurprojecte de futurper l’empresa?per l’empresa?Sempre anemSempre anemampliant oampliant o

millorant però, de totesmillorant però, de totesmaneres, arriba un punt quemaneres, arriba un punt queja és qüestió de millorar el queja és qüestió de millorar el quetenim i treballar bé, que notenim i treballar bé, que nose’ns escapés de les mans. Dese’ns escapés de les mans. Demoment anem fent.moment anem fent.Quin tipus de flors cultiven?Quin tipus de flors cultiven?Tenim gerberes i anturiums,Tenim gerberes i anturiums,unes flors que s’han adaptatunes flors que s’han adaptatmolt bé a la comarca. Tenenmolt bé a la comarca. Tenenun cultiu difícil però elun cultiu difícil però elrendiment és acceptable. Lesrendiment és acceptable. Lesvenem tant en flor talladavenem tant en flor talladacom en planta. I també tenimcom en planta. I també tenimtres mil metres quadratstres mil metres quadratsdedicats a les ponsèties, unesdedicats a les ponsèties, unes18.000 plantes que ja estan a18.000 plantes que ja estan apunt per vendre.punt per vendre.Han cultivat el mateixHan cultivat el mateixnombres de plantes que l’anynombres de plantes que l’anyanterior?anterior?Sí.Sí.Per tant, veig que al crisi no elsPer tant, veig que al crisi no elspreocupa i no han reduït lapreocupa i no han reduït laproducció.producció.Hi ha coses que superaran laHi ha coses que superaran lacrisi. El Nadal és el Nadal icrisi. El Nadal és el Nadal is’han de tenir ponsèties as’han de tenir ponsèties acasa, sinó no són festes.casa, sinó no són festes.

52

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

S

DE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PROFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONALALALALALALALALALALSSSSSSSSSSR

edacció

: Q

ueralt

Flo

tats

Enric Graupera, mestre neulerEnric Graupera, mestre neuler

Casa Graupera va néixer l’anyCasa Graupera va néixer l’any1895 a Mataró. Enric Graupera,1895 a Mataró. Enric Graupera,de 71 anys, ha ensenyat el secretde 71 anys, ha ensenyat el secretdels torrons i les neules als seusdels torrons i les neules als seusfills i ara és la quarta generaciófills i ara és la quarta generacióla que tira endavant el negoci.la que tira endavant el negoci.Amb un munt de premis iAmb un munt de premis ireconeixement a la seva tasca,reconeixement a la seva tasca,el mestre neuler Enric Grauperael mestre neuler Enric Grauperaes dedica ara a investigares dedica ara a investigarl’origen de les neules que voll’origen de les neules que volrecollir en un llibre.recollir en un llibre.

Recorda el seu pas per l’escola?Recorda el seu pas per l’escola?De records en tinc de bons iDe records en tinc de bons idolents, tant n’hi ha per undolents, tant n’hi ha per uncantó com per l’altre. Però decantó com per l’altre. Però debons n’hi ha molts perquè vaigbons n’hi ha molts perquè vaigtenir uns «hermanos» que dèiemtenir uns «hermanos» que dèiemabans que eren molt bonesabans que eren molt bonespersones. Vam tenir un hermanopersones. Vam tenir un hermanobasc molt maco que no me’nbasc molt maco que no me’nrecordo com es diu i també elrecordo com es diu i també elgermà Jaume... De mes seversgermà Jaume... De mes severstambé n’hi habien però jo crectambé n’hi habien però jo crecque era el sistema de l’època.que era el sistema de l’època.

D’entre els molts companys exalumnes, l’amic Graupera és l‘únic queD’entre els molts companys exalumnes, l’amic Graupera és l‘únic queposseeix en propietat aquest títol. Qualificació obtinguda per herènciaposseeix en propietat aquest títol. Qualificació obtinguda per herènciafamiliar i confirmada per tots els que creiem gaudir de bon paladar. El seufamiliar i confirmada per tots els que creiem gaudir de bon paladar. El seubon ofici en l’obrador, l’amabilitat en el tracte amb la clientela i el plaer debon ofici en l’obrador, l’amabilitat en el tracte amb la clientela i el plaer defer les coses ben fetes són virtuts que l’han convertit en un referent a tot elfer les coses ben fetes són virtuts que l’han convertit en un referent a tot elpaís. La nostra entitat i en general tots els exalumnes Maristes sempre hempaís. La nostra entitat i en general tots els exalumnes Maristes sempre hemestat molt ben acollits per l’Enric, la Maria Teresa i els fills. Quatre generacionsestat molt ben acollits per l’Enric, la Maria Teresa i els fills. Quatre generacionsd’antics no es troben cada dia. En vigílies del Nadal tot agraint-li l’afected’antics no es troben cada dia. En vigílies del Nadal tot agraint-li l’afecteenvers els «antics» el fem protagonista d’aquest espai.envers els «antics» el fem protagonista d’aquest espai.

Ara et donen unAra et donen unmastegot i la culpamastegot i la culpala té el mestre, ila té el mestre, iabans era al revés.abans era al revés.El temps vaEl temps vaevolucionant a totevolucionant a totarreu.arreu.I després deI després del’escola, què val’escola, què vafer?fer?Quan vaigQuan vaigacabar al carreracabar al carrerSant Josep vaigSant Josep vaigvenir a treballarvenir a treballaraquí perquè hiaquí perquè hihavia molta feina.havia molta feina.Però a mi m’atreiaPerò a mi m’atreiaValldemia, quan teníem 5Valldemia, quan teníem 5minuts anàvem a Valldemia aminuts anàvem a Valldemia ajugar. Tenia ànsies de fer algunajugar. Tenia ànsies de fer algunacosa al col·legi i per al col·legi.cosa al col·legi i per al col·legi.Amb una colla vam fer unAmb una colla vam fer uncampionat de ping-pongcampionat de ping-pongdurant 3 anys i hi havia un grandurant 3 anys i hi havia un granjugador que ens va ensenyarjugador que ens va ensenyar

La familia marista és extensa i diversa en quant a molts aspectes,i fins i tot podem trobar-hi productes relacionats a

l’alimentació amb una denominació d’origen particular. Enel nostre cas no relacionats amb consels reguladors.

També tenim i hem tingut companys amb gran estimacióper la gastronomia, un dels mes coneguts fou Nestor

Lujan. Vet aqui que hem decidit donar a conèixer ooferir-vos alguns d’aquests productes a través

d’aquest nou espai.Com a novetat d’enguany podeu adquirir el famós

VI DE LES AVELLANES. Vi produït a la finca delMonestir de Santa Maria de les Avellanes, prop de Balaguer.

La producció és limitada i, de les diverses vinyes, enguany oferimun negre, el MERLOT.

MERLOT, CAIXA 3 AMPOLLES 25 •Servei de lliurament gratuit al Maresme.Si el podeu recollir a consergeria de Valldemia millor.Servei fora del maresme, tramesa via MRW, despesa a part.Per a informació valldemiantics@gmail.com o al 600 470 067

uns quants trucs. I un dia enuns quants trucs. I un dia enJosep Prat em va animarJosep Prat em va animarperquè muntéssim la seccióperquè muntéssim la secciófilatèlica Valldemia. La cosafilatèlica Valldemia. La cosaanava endavant però no hianava endavant però no hipujava jovent i això va ser lapujava jovent i això va ser lamort de la secció, on jo hi hemort de la secció, on jo hi hepassat estones molt bones.passat estones molt bones.

53

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

SAPSQUE... 25

PÀG.7

DE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PRDE PROFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONOFESSIONALALALALALALALALALALSSSSSSSSSS

www.casagraupera.comwww.casagraupera.comCarrer Sant Simó núm. 5Carrer Sant Simó núm. 5Cantonada Fossar Xic 08301Cantonada Fossar Xic 08301Darrera la Basílica de SantaDarrera la Basílica de SantaMaria.Maria.Telèfon: 93-755-0222Telèfon: 93-755-0222Fax: 93-755-0326 Correu:Fax: 93-755-0326 Correu:info@casagraupera.cominfo@casagraupera.com

Li agrada formar part dels anticsLi agrada formar part dels anticsalumnes?alumnes?Sí però no puc fer res, perquèSí però no puc fer res, perquèimplica anar una mica llunyimplica anar una mica llunyper mi. Ara ja no puc fer gairebéper mi. Ara ja no puc fer gairebéres. A part de la diabetis, vaigres. A part de la diabetis, vaigpartir un vessament cerebralpartir un vessament cerebralquan tenia 47 anys. Tot i aixíquan tenia 47 anys. Tot i aixívaig tenir sort perquè lavaig tenir sort perquè lacoagulació va ser molt ràpida icoagulació va ser molt ràpida ies va tancar. Ara estic contentes va tancar. Ara estic contentde tornar a caminar i parlar. Unde tornar a caminar i parlar. Unhome gran pot donar-tehome gran pot donar-tel’experiència però no l’activitat.l’experiència però no l’activitat.Sempre que em necessitemSempre que em necessitem

saben que poden comptarsaben que poden comptaramb mí.amb mí.Els seus fills també han anat alsEls seus fills també han anat alsMaristes?Maristes?Tinc quatre noies i un noi. ElTinc quatre noies i un noi. Elmeu fill sí que hi va anar i quanmeu fill sí que hi va anar i quanva plegar es va apuntar alva plegar es va apuntar alMiquel Biada per dedicar-se aMiquel Biada per dedicar-se ala part elèctrica. Ell no treballala part elèctrica. Ell no treballaamb nosaltres però si hi haamb nosaltres però si hi haalguna cosa també ens ajuda.alguna cosa també ens ajuda.Quanta gent treballa a CanQuanta gent treballa a CanGraupera?Graupera?Al principi compartiem la feinaAl principi compartiem la feinaamb el meu germà; ell feiaamb el meu germà; ell feiaorxata i jo les neules. A partir delsorxata i jo les neules. A partir dels70 ell es va dedicar als gelats i70 ell es va dedicar als gelats ijo amb la família vam anarjo amb la família vam anarconstruint l’empresa d’avui.construint l’empresa d’avui.Totes les filles hi treballen; n’hi haTotes les filles hi treballen; n’hi hatres de casades. Dos gendrestres de casades. Dos gendrestambé treballen aquí, a méstambé treballen aquí, a méstenim dues noies fixes i aquellestenim dues noies fixes i aquellesque vénen aquí durant lesque vénen aquí durant lescampanyes fortes. Som uns 8 ocampanyes fortes. Som uns 8 o10 i la majoria de la família.10 i la majoria de la família.Quan va néixer casa graupera?Quan va néixer casa graupera?A l’any 1895. El meu avi VicençA l’any 1895. El meu avi Vicençera cap de pastera a la casaera cap de pastera a la casaCan Duran a la plaça BeatCan Duran a la plaça BeatSalvador. El seu germà, queSalvador. El seu germà, quetenia Can Laru li va dir quetenia Can Laru li va dir que

tenia un lloc per ell i es vatenia un lloc per ell i es vaplantar aquí. I així comença laplantar aquí. I així comença latrajectòria. El meu pare vatrajectòria. El meu pare vaseguir els passos de l’avi i jo elsseguir els passos de l’avi i jo elsdel meu pare.del meu pare.Quins tipus de torrons fan?Quins tipus de torrons fan?Ui, en fem tants!Els clàssics deUi, en fem tants!Els clàssics deXixona, Alacant... però tambéXixona, Alacant... però tambéde xocolata, tiramisú... moltesde xocolata, tiramisú... moltesvarietats.varietats.A vostè quin producte li agradaA vostè quin producte li agradamés?més?Mira, aquesta pregunta meMira, aquesta pregunta mel’han fet moltes vegades i mail’han fet moltes vegades i maisé què contestar. No es pot dirsé què contestar. No es pot dir

que tingui unque tingui unproducte preferitproducte preferitperò a mi,però a mi,p e r s o n a l m e n t ,p e r s o n a l m e n t ,m’agrada molt elm’agrada molt el«torro de l’avi»«torro de l’avi»perquè és molt flonjoperquè és molt flonjoi se’t desfà a la boca.i se’t desfà a la boca.Un dels productesUn dels productesestrella és la neula.estrella és la neula.De quins tipus enDe quins tipus enpodem trobar?podem trobar?En fem de 40 classesEn fem de 40 classesdiferents. N’hi ha dediferents. N’hi ha de

primes, de gruixudes i desprésprimes, de gruixudes i despréstambé en tenim de banyadestambé en tenim de banyadeso farcides de xocolata, fruitso farcides de xocolata, fruitssecs, etc. Qui ha provat lasecs, etc. Qui ha provat laneula de Can Graupera ja noneula de Can Graupera ja noen compra cap altre.en compra cap altre.Imagino que la campanya deImagino que la campanya deNadal és la més forta de totNadal és la més forta de totl’any.l’any.Sí, però també tenim la sortSí, però també tenim la sortd’anar a algunes firesd’anar a algunes firesmedievals, molt concretes. I valmedievals, molt concretes. I valla pena perquè no vas ala pena perquè no vas avendre barat però vens moltvendre barat però vens moltbona qualitat. El meu avibona qualitat. El meu avisempre deiasempre deia««no abaratiuno abaratiumai el preu nimai el preu nimermeu lamermeu laqualitat delqualitat delproducteproducte».».I quin és elI quin és elsecret?secret?Només n’hi haNomés n’hi haun de secret:un de secret:fer la feina benfer la feina benfeta, ambfeta, ambcarinyocarinyo i amb i ambestimació.estimació.Quins projectesQuins projectesde futur té perde futur té perCan Graupera?Can Graupera?

Sempre n’hi ha. Una personaSempre n’hi ha. Una personaindustrial sempre ha de tenir enindustrial sempre ha de tenir envista programar coses pervista programar coses perendavant. No massa ràpid,endavant. No massa ràpid,però sí puntu-alment. No t’hasperò sí puntu-alment. No t’hasde quedar enrere i has d’estarde quedar enrere i has d’estarpreparat. Ara volem fer galetespreparat. Ara volem fer galetesdietètiques, pels celíacs i perdietètiques, pels celíacs i perpersones delicades, perquèpersones delicades, perquèpuguin menjar bona cosa.puguin menjar bona cosa.Quan surti oficialment al carrerQuan surti oficialment al carrerserà boníssim, tant per laserà boníssim, tant per lapersona que fa règim com perpersona que fa règim com perla resta.la resta.Com es descriu vostè?Com es descriu vostè?Jo em considero un mestreJo em considero un mestreneuler, una figura que va néixerneuler, una figura que va néixera França. Hi ha gent que ema França. Hi ha gent que emdiu mestre pastisser, però no ésdiu mestre pastisser, però no ésveritat, jo sóc mestre neuler.veritat, jo sóc mestre neuler.Perquè des dels 10 anys quePerquè des dels 10 anys quefaig neules i he ensenyat l’oficifaig neules i he ensenyat l’oficia molta gent.a molta gent.És cert que està escrivint un llibreÉs cert que està escrivint un llibresobre l’origen de la neula?sobre l’origen de la neula?Sí. El tinc força avançat peròSí. El tinc força avançat peròcosta molt. Quan penses quecosta molt. Quan penses quehas arribat al fons encara trobeshas arribat al fons encara trobesreferències molt més antigues.referències molt més antigues.De moment l’origen es remuntaDe moment l’origen es remuntaa molt avall però no vulla molt avall però no vullavançar res. Per ara és top-avançar res. Per ara és top-secret.secret.

54

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

SAPSQUE...2

5 PÀG

8

LLLLLLLLLLA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIA

De la mà de l’Anna Comas,De la mà de l’Anna Comas,el PSC de la ciutat acabael PSC de la ciutat acabad’editar un opuscle end’editar un opuscle enmemòria del company Santimemòria del company SantiOrtego, quan fa un any queOrtego, quan fa un any queens va deixar.ens va deixar.Ha estat un home valoratHa estat un home valorattant en la seva vessanttant en la seva vessantcientífica com en lacientífica com en lavoluntad per canviar lesvoluntad per canviar lescoses per anar a millor. Lacoses per anar a millor. Laparticipació en un espai departicipació en un espai dedebat a TV MATARÓ el vadebat a TV MATARÓ el vafer popular en tots els àmbitsfer popular en tots els àmbitsde la ciutat.de la ciutat.Antic alumne del col·legi delAntic alumne del col·legi delSagrat Cor al carrer de SantSagrat Cor al carrer de SantJosep i també de Valldemia,Josep i també de Valldemia,llicenciat i doctorat enllicenciat i doctorat en

Ciències Químiques per laCiències Químiques per laU.B. Casualment la sevaU.B. Casualment la sevaprimera feina fou com aprimera feina fou com aprofessor a la nostra escolaprofessor a la nostra escolafins que al 1984 ho va deixarfins que al 1984 ho va deixarper fer-se càrrec de laper fer-se càrrec de ladirecció de la Escoladirecció de la Escola

Universitària. PosteriormentUniversitària. Posteriormentla seva participació en lala seva participació en lafundació de la Escolafundació de la EscolaUniversitària Politécnica i delUniversitària Politécnica i delseu edifici fou fonamental.seu edifici fou fonamental.Anecdóticament i fentAnecdóticament i fentpalès el seu desig de quepalès el seu desig de quecada cosa fos al seu lloc,cada cosa fos al seu lloc,amb motiu, comenta laamb motiu, comenta laseva dona al llibret que vaseva dona al llibret que vadonar la idea de ladonar la idea de lacolocació del tramvia a lacolocació del tramvia a laplaça Granollers.plaça Granollers.Gran ciutadà preocupatGran ciutadà preocupatper tots els aspectes socials iper tots els aspectes socials ihumanístics. Fouhumanístics. Foucol·laborador amb entitatscol·laborador amb entitatsciutadanes i sobre tot unciutadanes i sobre tot unhome preocupat per lahome preocupat per laciutat.ciutat.

Les promocions que vàrenLes promocions que vàrentenir-lo de professortenir-lo de professorrecorden i estimen la sevarecorden i estimen la sevadedicació i la grandedicació i la grancapacitat intelectual icapacitat intelectual icientífica. Peró aquest boncientífica. Peró aquest bonrecord queda fonamentat,record queda fonamentat,per sobre de tot, per la sevaper sobre de tot, per la sevavàlua humana àmplia ivàlua humana àmplia idetallista a la vegada, quedetallista a la vegada, quevaloraba, reconeixia i fins-i-valoraba, reconeixia i fins-i-tot proclamava també lestot proclamava també lesbones petites coses.bones petites coses.L’oposcle recull diversosL’oposcle recull diversosescrits d’entre els qualsescrits d’entre els qualstrobem els d’els companystrobem els d’els companysexalumnes Joan Vila i Manelexalumnes Joan Vila i ManelMas.Mas.El seu record restarà viu enEl seu record restarà viu enels que l’hem conegut.els que l’hem conegut.Edita : Partit dels SocialistesEdita : Partit dels Socialistesde Catalunyade CatalunyaAgrupació de MataróAgrupació de Mataróhttp://mataro.psc.eshttp://mataro.psc.esEs pot demanarEs pot demanargratuitament.gratuitament.

Santi Ortego, científic iSanti Ortego, científic ihumanistahumanista

55

de

2008

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

ed 57

desembre

de

2008

Il·lu

stra

ció

d’A

lícia

Flo

riac

h