1

SITEM S.L.U. – c/ Rosselló, 32 1er 4rta – 08029 Barcelona - +34 93 444 45 34

Estudi termogràfic del dipòsit Elena (Cerdanyola del Vallès)

(Febrer 2013)

www.thermouav.com

1

INDEX Pàg. 1. INTRODUCCIÓ 2

La termografia d’alta resolució 3 El Sistema ThermoUAV© 4

2. ESTUDI TERMOGRÀFIC DEL DIPÒSIT ELENA (CERDANYOLA) 7 Objectius 10 Metodologia 10 Inspecció aèria 11 Inspecció de camp 15

3. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS 29

4. ANNEX I: ESPECIFICACIONS DEL MATERIAL UTILITZAT 32 5. ANNEX II: IMATGES EN FORMAT A3 37

www.thermouav.com

2

Introducció ThermoUAV© és un servei aèri que permet la captura d’informació tèrmica a distància utilitzant un sistema format per una plataforma aèria, pilotada per control remot, i una càmera tèrmica d’alta definició. El sistema es complementa amb la utilització de diferents dispositius òptics que permeten la generació d’ortofotografies i vídeos des de l’espectre visible fins a l’infraroig proper. Es tracta d’un desenvolupament únic i innovador que neix fruit de l’experiència i knowhow de 2 empreses punteres en el camp de la GeoInformació en el nostre país: SITEM i CATUAV, cadascuna de les quals aporta el seu coneixement en aspectes com ara els Sistemes d’Informació Geogràfica, el processament d’imatges, les telecomunicacions o la construcció i integració d’aeronaus dirigides per control remot. El terme UAV és l’abreviació de la denominació anglesa Unmanned Aerial Vehicle, és a dir, vehicle aeri no tripulat. Es tracta d'aeronaus elèctriques no tripulades amb capacitat per portar a terme missions de forma autònoma. Aquestes missions poden ser de tipus científic, militar, d’observació, filmació, fotografia, etc.

Figura 1: Espai WEB corporatiu del sistema ThermoUAV© que disposa d’informació tècnica i comercial del sistema.

www.thermouav.com

3

La Termografia d’alta resolució La radiació infraroja està associada sovint a la calor, ja que tots els objectes per sobre el zero absolut emeten radiació principalment concentrada en la banda de l'infraroig mitjà i tèrmic. Aquest fet permet la utilització d’aquestes longituds d’ona per a determinar la temperatura d'objectes a distància. Aquesta tècnica s'anomena termografia o, en el cas d'objectes molt calents, pirometria.

Figura 2: Espectre electromagnètic. L’àrea marcada es correspon amb la zona de l’espectre utilitzada en les medicions termogràfiques. Les càmeres tèrmiques detecten la radiació infraroja entre els 900 i els 1400 nm de l'espectre electromagnètic i produeixen com a resultat una imatge on cadascun dels píxels conté un valor de temperatura. Atès que la radiació infraroja és emesa per tots els objectes en funció de la seva temperatura, d'acord amb la llei de la radiació d'un cos negre, la termografia fa possible “veure” l'entorn amb o sense il·luminació visible. La quantitat de radiació que emet un objecte s'incrementa amb la temperatura, per tant, amb la termografia podem arribar a estudiar i monitoritzar variacions de temperatures al llarg d’un interval de temps donat.

Figura 3: Exemple de termograma realitzat sobre un àrea amb sortida de gasos a alta temperatura en un abocador de RSU.

www.thermouav.com

4

El sistema ThermoUAV®

Figura 4: Sistemes UAV que s’utilitzen habitualment en els diferents projectes. En funció del tipus de feina a realitzar i del pes del dispositiu òptic, s’utilitza un tipus o altre de plataforma. El sistema ThermoUAV© consta d'un centre de control terrestre des d’on es controlen els moviments de les aeronaus així com el conjunt de dispositius d’imatges que s’integren en cadascun dels projectes. El centre de control s’assembla molt a una cabina d'avioneta convencional, pot allotjar fins a tres persones en el seu interior i disposa de dues pantalles que mostren tota la informació relativa al vol en temps real. Totes les imatges i dades obtingudes es graven en format digital i gràcies a dues bateries de gran capacitat i a un grup electrogen el centre de control té una gran autonomia. Un sol pilot pot operar tot el sistema, tot i que per determinades missions és aconsellable disposar d'un copilot.

Figura 5: Cabina de control del sistema ThermoUAV©. En el seu interior es disposen tots els elements de radiocontrol que permeten fer el seguiment precís del dispositiu UAV.

www.thermouav.com

5

Figura 6: Interior de la cabina de control on es poden observar els diferents dispositius de seguiment i control dels UAV’s. Figura 7: Pantalla de seguiment dels UAV’s via GPS.

www.thermouav.com

6

Càmera tèrmica Miricle 307K-25 5193:

Resolució 640x480 píxels Sensibilitat espectral 8µm-14µm Temps de resposta 12 ms Sensibilitat (sense lent) ≤ 50m Kº Camp de visió 56,3º x 43,7º Pes 175 g.

La inspecció tèrmica es realitza amb la càmera situada en posició zenital i controlada per un giroscopi que permet parametritzar la posició del dispositiu amb totes les variables espacials necessàries per a la correcta georreferenciació de les imatges: Figura 8: Detall del sensor tèrmic utilitzat i emplaçament d’aquest en el UAV.

www.thermouav.com

7

Estudi termogràfic

www.thermouav.com

8

El Dipòsit Elena de Cerdanyola del Vallès El present estudi ha estat encarregat per el Consorci Parc de l'Alba i s’ha realitzat sobre el dipòsit situat en el citat emplaçament, en la localitat de Cerdanyola del Vallès. El conjunt de les dades tèrmiques que s’han utilitzat en el present informe es van obtenir el dia 8 de febrer de 2013 entre les 7:15 i les 7:45 del matí, en condicions meteorològiques òptimes per a la realització de mesures termogràfiques: absència de sol directe, sense precipitació i vent en calma. El conjunt de dades visibles que s’han utilitzat per a generar les ortofotografies es van obtenir el 5 de febrer de 2013 entre les 11:00 hores i les 11:30, en condicions meteorològiques òptimes per a la realització d’aquest tipus de vol: sol baix, absència de precipitació i vent en calma. El processament de les dades obtingudes durant la fase de treball de camp s’han realitzat amb l’ajut de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) juntament amb eines de processament d’imatges de Teledetecció, així com el suport de programes de modelització i mosaicat d'imatges aèries. Les dades de camp s’han obtingut mitjançant la utilització d’una càmera termogràfica de darrera generació Miricle 307K-25 5193 juntament amb un sensor tèrmic Raytek Raynger ST (veure annex per a més informació).

Figura 9: Localització geogràfica del dipòsit estudiat

www.thermouav.com

9

Figura 10: Delimitació de la zona d'estudi sobre la ortofotografia color obtinguda durant el projecte. La zona marcada en línia discontínua blava representa el perímetre exterior que delimitarà l'estudi termogràfic. Aquesta zona d'estudi representa una superfície total aproximada de 15 Hectàrees. Projecció UTM (Universal Transversa de Mercator) i sistema de referència WGS84.

www.thermouav.com

10

Objectius L’objectiu principal del present estudi és detectar i delimitar la variació de temperatura existent en superfície que permeti esbrinar, de manera indirecta, la localització focus tèrmics en les diferents zones tant del mateix dipòsit com en els seus límits exteriors. Aquest estudi pot servir com a punt de partida per al posterior anàlisi amb d’altres tipus de sondes per a validar o corroborar l’existència de sortides de gasos així com la seva composició química i possible procedència. Metodologia de treball L’estudi consta de tres fases diferenciades: Fase 1: Inspecció aèria La inspecció es realitza a diferents alçades i té com a principal objectiu obtenir una visió sinòptica del conjunt de la zona d'estudi per tal de detectar les principals zones de variació superficial de temperatura. La inspecció va començar el divendres 8 de febrer de 2013 cap a les 7:15 A.M a uns 450 metres d’alçada i va anar baixant fins aproximadament els 200 metres d’alçada. Es van destinar uns 20 minuts per a cobrir tota l’àrea d’estudi i en total es van generar més de 780 imatges tèrmiques per al seu posterior processament. Durant aquesta fase també s'obtenen un seguit de punts de temperatura insitu que permetran establir una correlació entre la temperatura captada per les sondes aèries i la temperatura real sobre el terreny. Cal dir, però, que l'interessant de l'estudi no es tant establir una temperatura absoluta de cada punt del terreny sinó més aviat establir una temperatura de tipus relatiu entre les diferents zones. Tot i així, es realitzen les correccions pertinents per que la temperatura final del mapa sigui el més ajustada a la temperatura real sobre el terreny. A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes durant la inspecció aèria, l’estudi de camp es focalitza a les àrees “anòmales” observades per tal d’optimitzar i concretar el temps d’inspecció insitu. Fase 2: Inspecció de camp Permet observar detalladament totes les àrees "anòmales" detectades durant la inspecció aèria prèvia. Aquesta inspecció es va dur a terme el mateix divendres 8 de febrer de 2013 mitjançant una sonda tèrmica portàtil. Aquesta permet validar i quantificar la temperatura de diferents punts singulars del dipòsit que posteriorment s’utilitzaran també per a calibrar les temperatures obtingudes durant la fase aèria anterior. Fase 3: Treball de gabinet Permet, un cop a l’oficina, analitzar i contrastar totes les imatges i dades obtingudes en ambdues fases de l’estudi. Un cop localitzades i validades les àrees anòmales del dipòsit, s’estudien amb detall tot el conjunt d’imatges tèrmiques i visibles obtingudes.

www.thermouav.com

11

Inspecció aèria (ortofotografia general)

Figura 11: Mosaic ortofotogràfic obtingut a partir de les imatges amb càmera visible realitzades durant el dia 5 de febrer de 2013. Aquest s'ha realitzat a partir d'una sèrie de 8 imatges. El conjunt d'imatges obtingudes s'han georeferenciat i ortorectificat amb software de fotogrametria i utilitzant punts de control sobre el terreny i sobre cartografia de referència de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) a escala 1:5000. Totes les dades georeferenciades que surten en l'estudi es basen en aquest primer document cartogràfic. Projecció UTM (Universal Transversa de Mercator) i sistema de referència WGS84.

www.thermouav.com

12

Inspecció tèrmica (original)

40 ºC

10 ºC

2 ºC

0 ºC

Figura 12: Mosaic ortofotogràfic obtingut a partir de 6 imatges tèrmiques obtingudes el dia 8 de febrer. El conjunt d'imatges obtingudes s'han georeferenciat, ortorectificat i corregit a nivell de radiometria per poder ser presentades amb una paleta de temperatures de tipus continu sobre el terreny. Al mosaic tèrmic se li ha aplicat una transparència del 20% i es presenta sobre la ortofotografia anterior, pe tal de poder relacionar millor cada àrea de temperatura amb la realitat-terreny. Projecció UTM (Universal Transversa de Mercator) i sistema de referència WGS84.

5 ºC

www.thermouav.com

13

Inspecció tèrmica (simplificada)

>40 ºC (0.07 Ha)

7 ºC - 15 ºC (1,20 Ha)

4 ºC - 6 ºC (3,60 Ha)

1 ºC - 3 ºC (0,58 Ha)

0 ºC - 1 ºC (0,57 Ha)

Figura 13: Mosaic tèrmic de la figura 12 aplicant algoritmes de unificació de clusters per tal d'agrupar les zones amb igual temperatura i poder passar d'un mapa continu a un mapa més discretitzat. Al mosaic tèrmic se li ha realitzat una transparència del 10% i es presenta sobre la ortofotografia general de l'abocador. Projecció UTM (Universal Transversa de Mercator) i sistema de referència WGS84.

www.thermouav.com

14

Inspecció tèrmica (simplificada + CAD)

>40 ºC

7 ºC - 15 ºC

4 ºC - 6 ºC

1 ºC - 3 ºC

0 ºC - 1 ºC

Figura 14: Mosaic tèrmic de la figura 12 aplicant algoritmes de unificació de clusters per tal d'agrupar les zones amb igual temperatura i poder passar d'un mapa continu a un mapa més discretitzat. Al mosaic tèrmic se li ha realitzat una transparència del 10% i es presenta sobre la ortofotografia general de l'abocador i el CAD subministrat per els serveis tècnics del Parc de l'Alba. Projecció UTM (Universal Transversa de Mercator) i sistema de referència WGS84.

www.thermouav.com

15

Inspecció de camp A partir del processament i estudi de les imatges obtingudes durant la inspecció aèria tèrmica s’han pogut detectar diferents sectors amb comportament tèrmic diferenciat de la resta de la superfície adjacent. Aquests sectors s’han anat a inspeccionar insitu tant a nivell visual com a nivell tèrmic, tot ajudant-nos d'una sonda portàtil de camp. Mapa dels principals sectors amb temperatures diferencials: 1. Zona baixa del sector estudiat 2. Zona intermitja del sector estudiat

A B

C

D

www.thermouav.com

16

Durant la fase de camp es procedeix a la inspecció insitu d’aquestes 4 sectors per tal d’adquirir més informació i dades que ajudin a interpretar aquest comportament diferencial.

Sector A: Perímetre exterior nord del dipòsit Es tracta d'una zona amb terreny parcialment vegetat que en les imatges aèries termogràfiques mostra uns punts de temperatura marcadament superior a la resta de materials del seu entorn. Un cop realitzada la inspecció insitu, es van detectar petites esquerdes (2-3 cm de longitud) sobre el terreny on la mesura de temperatures realitzada amb la sonda tèrmica va donar valors de entre 35 ºC a 45 ºC. La majoria d'aquestes esquerdes anaven acompanyades de precipitat al seu entorn i algunes d'elles era aparent la sortida d’algun tipus de gas. No es va poder detectar un patró clar de distribució ja que algunes es trobaven alineades i d'altres aïllades i properes a arbres. Aquest darrer fet pot fer pensar que la migració del gas podia estar relacionada amb l'estructura i distribució de les arrels dels arbres, utilitzant-les com a via preferent d'evacuació cap a la superfície.

Foto 1

Foto 2

Foto 3 Foto 4

Fotos 5 i 6

Fotos 7 i 8

www.thermouav.com

17

Fotografia 1

Fotografia 2

Fotografia 1: Esquerda detectada en el sector A. Al llarg de la mateixa s'observen punts amb temperatures que van del 25ºC als 45ºC.

Fotografia 2: La temperatura que marca la sonda tèrmica s’aproxima als 46 ºC i de ben segur que es la causant de les anomalies tèrmiques observades durant la termografia aèria en aquesta zona. En aquest punt també es pot observar visualment la sortida de gasos.

Foto 2

www.thermouav.com

18

Fotografia 3

Fotografia 4

Fotografia 3: Petit orifici detectat en les proximitats d'un arbre. La temperatura de la sonda marca més de 35 ºC i es poden observar, amb un color marró fosc, precipitats en les zones adjacents de l’orifici.

Fotografia 4: Petits orificis detectat en les proximitats d'un altre arbre. La temperatura de la sonda marca més de 30 ºC i es poden observar, amb un color marró fosc, precipitats en les zones pròximes als orificis.

www.thermouav.com

19

Fotografia 5

Fotografia 6

Fotografies 5 i 6: Petits orificis i esquerdes detectats en el tal·lus exterior del dipòsit. La temperatura mesurada amb la sonda tèrmica va dels 20 ºC als 25 ºC. No s’observa presència de precipitat al voltant dels orificis de sortida ni sortida de gasos.

www.thermouav.com

20

Fotografia 7

Fotografia 8

Fotografies 7 i 8: En aquestes zones la imatge tèrmica aèria detecta punts d’alta temperatura similars als mostrats en les imatges anteriors. S’ha realitzat una inspecció insitu i no s’han pogut localitzar el/s focus donat la forta presència de vegetació que mostra l’emplaçament. Cal tenir present que les esquerdes poden ser de pocs cm i estar cobertes de vegetació, amb la qual cosa es proposa un desbrossat si es volen trobar els punts exactes.

www.thermouav.com

21

Sector B: Zona nord interior al dipòsit Es tracta de la zona que es troba situada en la cota més alta del dipòsit. Aquesta mostra una petita variació tèrmica general respecte al zona sud. Durant el treball de camp posterior s’ha constatat la presencia d’una esquerda transversal coincident, segons informació dels tècnics responsables, amb la localització de la lamina lateral de PEAD (traça vermella en la imatge). Aquesta esquerda mostra temperatures de 3-5 ºC superiors respecte l’entorn. Aquest fet constata una possible migració i sortida de gas i pot ser la causa de la variació tèrmica de tot aquest sector respecte la zona sud del dipòsit. En la imatge també es poden observar clarament la temperatura més alta vinculada als 4 pous d’extracció en funcionament. IMPORTANT: Cal tenir en compte que en algunes d’aquestes zones s’ha estat realitzant treballs de remoguda de terres i això pot afectar a la humitat del material superficial, la seva emissivitat tèrmica i per tant la temperatura que la sonda aèria ha captat. Per tant, la distribució tèrmica superficial pot arribar a estar emmascarada per aquest conjunt de factors indicats.

Fotos 9 i 10

Fotos 11 i 12

www.thermouav.com

22

Fotografia 9

Fotografia 10

Fotografies 9 i 10: Imatge aèria i de camp on s’observa clarament l’esquerda mencionada. Tot i els moviments de terra realitzats, aquesta es suficientment visible i mostra un comportament tèrmic ( 3-5 ºC superior a la resta) que es indicatiu d’una sortida de gas per la mateixa.

www.thermouav.com

23

Fotografia 11

Fotografia 12

Fotografies 11 i 12: Imatges de la zona nord del dipòsit on es poden observar els moviments de terra recents. Aquests poden haver emmascarat altres possibles esquerdes i/o orificis similars als que s’han trobat en el perímetre exterior i la part superior d’aquest sector.

www.thermouav.com

24

Sector C: Zona industrial INCECOSA

En el sector oest de la zona d’estudi es troba la nau de la industria INCECOSA que presenta diferents anomalies tèrmiques. Es constata la presencia de 2 tipus de superfície (asfalt i terra). Un cop realitzada la inspecció de camp, no s’ha observat cap tipus d’esquerda o orifici en la zona d’asfalt tot i ser ben paleses diferencies tèrmiques observades des de la imatge aèria. Aquesta variació de temperatura es pot explicar per les següents variables que es troben únicament en aquest emplaçament:

1. Restes de fogueres que s’han observat en la zona i que s’ha constatat que realitzen els treballadors per escalfar-se durant els torns de matinada (punt amb temperatures superiors a 40 ºC que s’observa pròxim a la nau industrial)

2. Alta variabilitat de materials presents en la zona i amb diferent tipus de cobertura (lones,

plàstics, PVC, etc...) aquest fet fa variar la emissivitat del material i per tant la resposta tèrmica. A part, alguns d’aquests materials s’acumulen i mouen des de l'interior de la nau industrial, amb la qual cosa pot fer variar la temperatura respecte els materials adjacents.

3. La majoria de la zona es troba asfaltada, amb la qual cosa la inèrcia i resposta tèrmica es

possible que variï degut al reescalfament diürn i el posterior refredament durant la nit.

Dins d'aquesta zona hi ha un sector (fletxa vermella) que no es troba sobre zona asfaltada on s’observen diferents zones amb anomalies tèrmiques al voltant dels 5-7ºC. Durant el treball de camp posterior, s’hi ha detectat diferents esquerdes en altres emplaçaments del mateix sector al llarg del límit exterior del dipòsit.

Foto 15 Límit zona asfaltada

www.thermouav.com

25

Fotografia 13

Fotografia 14

Fotografies 13 i 14: Esquerdes detectades en el sector esmentat i en les que s’ha observat un increment de temperatura causada per la sortida de gasos.

www.thermouav.com

26

Fotografia 15

a) Esquerdes detectades amb increment de temperatura de 5-7ºC b) Diferents tipus de materials c) Zona de presència i moviment de vehicles des de les 7:30-8:00 AM d) Sortides de ventilació i zones on els treballadors realitzen foc per escalfar-se durant les primeres hores de la matinada. e) Terreny asfaltat en gran part del recinte. Les superfícies d’asfalt conserven el calor acumulat durant el dia i l’alliberen lentament durant la nit. Aquest fet pot ser el responsable de les diferències de temperatura observades respecte el dipòsit.

B D

C

D

E

A

Límit zona asfaltada

www.thermouav.com

27

Sector D: Zona de tal·lus dels sector sud Al sud de l'abocador, en la seva part exterior, les imatges tèrmiques han detectat una anomalia de tipus lineal. La inspecció visual insitu no ha detectat cap tipus d'esquerda o orifici que es pugui lligar a aquesta variació tèrmica però si que ha constatat la presència de materials de composició química molt diversa: ciment armat amb restes de varilles metàl·liques, lones de geotèxtil, tuberies de PVC i materials terrígens diversos.

Foto 12

www.thermouav.com

28

Fotografia 16

Fotografia 16: En aquesta imatge s'observa la diferent composició del tal·lus. En les mesures realitzades amb la sonda tèrmica de mà, s’ha constatat que la tuberia de PVC que apareix en la imatge presenta una temperatura superior a la del material del voltant (5 - 7 ºC). Segons inspecció de visu, aquesta tuberia es troba en desús i no transporta cap tipus de fluid. Si bé es cert que les mesures de temperatura mencionades es van dur a terme durant el dia, també es cert que l’aire contingut dins d’aquesta tuberia queda escalfat durant el dia i lentament es va refredant durant la nit. Per tant, es plausible pensar que la lineació tèrmica observada durant la inspecció tèrmica aèria pugui ser deguda simplement a la suma de la resposta tèrmica diferencial de la tuberia de PVC degut a l'aire escalfat contingut així com a la seva pròpia inèrcia tèrmica diferencial respecte el ciment o el sòl adjacent.

www.thermouav.com

29

Conclusions i recomanacions

Les conclusions finals que es poden extreure del vol i inspecció tèrmica realitzada sobre el dipòsit Elena del Parc de l'Alba són les següents: Dels 4 sectors discretitzats en aquest estudi, son els sectors A, B i C els que presenten unes anomalies tèrmiques detectables i quantificables tant durant la inspecció aèria tèrmica com durant la posterior inspecció insitu. Sense poder entrar en la causa o motius de tals anomalies (que requeriria d'un coneixement molt més alt del tipus de material, disposició, origen, distribució dels elements d’extracció, etc...), el que sembla demostrat es que existeix una sortida de gasos de l’abocador Elena i que aquesta pot arribar a ser superior als 40 ºC en la majoria dels casos, sobretot en el sector A. La majoria de les sortides amb mes diferencia tèrmica es troben en el sector A i s’han pogut detectar insitu gràcies a la cartografia que ens proporciona el treball aeri tot i que degut a la densitat de vegetació i acumulació de materials diversos en alguns sectors, no s’ha pogut localitzar el 100% dels punts de sortida. En aquest cas, si es volguessin localitzar, caldria realitzar una neteja del sotabosc per poder accedir-hi amb les sondes tèrmiques de ma.

www.thermouav.com

30

Amb les dades de que es disposen no es pot assegurar l’origen d’aquestes sortides de gasos ja que el focus causant i la sortida dels mateixos pot estar en un radi força ampli a la rodona del punt de sortida.

Pel que fa al sector C, (zona no asfaltada), aquesta presenta unes característiques força similars en quant a morfologia de les esquerdes i orificis tot i que la temperatura de sortida del gas es força inferior a la detectada en el sector A. El sector B presenta, a nivell morfològic, unes característiques força diferents respecte les altres zones estudiades ja que l’anomalia es concentra en una llarga esquerda d’uns 100 metres de longitud coincident amb la localització de la làmina perimetral de PEAD (PoliEtilè d’Alta Densitat) del dipòsit. El handicap en aquest cas es que la majoria d’aquest sector es troba remogut recentment i aquest fet pot haver emmascarat o amagat d’altres esquerdes o orificis que, en la majoria de casos, són la prova concloent i permeten identificar el punt exacte de les anomalies. En aquest cas, si que s'observa un increment general de tota la zona tot i que, com ja s'ha apuntat en la part descriptiva, la diferencia de textura i humitat del material remogut respecte el no remogut pot ser el causant d'aquests 3-4 ºC de diferència respecte la resta del dipòsit. Respecte les zones C (zona asfaltada) i D, la diferent resposta tèrmica observada es podria justificar més per el tipus de material (asfalt, ciment, forjats, geotèxtils, ...) i altres causes d’origen merament antròpic (fogueres, trànsit de vehicles, etc...). La excepció en aquestes zones, podria ser un petit sector descrit e indicat en la plana 23.

En aquesta petita esquerda, la temperatura que marca la sonda tèrmica s’aproxima als 46 ºC i de ben segur que es la causant de les anomalies tèrmiques observades durant la termografia aèria.

www.thermouav.com

31

La resta de zones amb diferències de temperatura que s’observen el la imatge es consideren relacionades i justificables per la existència de diferents tipus de materials que provoquen una petita variació tèrmica degut a la seva pròpia composició o estat. El present estudi ha estat realitzat sota la supervisió tècnica i direcció dels responsables de l’empresa SITEM, Consultoria Tècnica en Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció S.L.U.

Oscar Miralles i Ruich Director

Barcelona a 23 de febrer de 2013

www.thermouav.com

32

Annex I: Especificacions del material utilitzat

www.thermouav.com

33

Atmos-5 UAV Platform

www.thermouav.com

34

Càmera Miricle 307K

www.thermouav.com

35

Sònda tèrmica de camp

www.thermouav.com

36

www.thermouav.com

37

Annex II: Imatges en format A3

www.thermouav.com

38

Imat

ge v

isib

le d

e la

zon

a d’

estu

di re

alitz

ada

a pa

rtir d

el m

osai

c de

7 im

atge

s aè

ries.

Aqu

esta

imat

ge, u

n co

p or

tore

ctifi

cada

, s’h

a ut

ilitza

t com

a b

ase

per

a la

geo

refe

renc

iaci

ó de

l con

junt

d’im

atge

s tè

rmiq

ues

obtin

gude

s du

rant

la in

spec

ció.

www.thermouav.com

39

Imat

ge v

isib

le d

e la

zon

a d’

estu

di a

mb

el C

AD

sub

min

istra

t per

el C

onso

rci P

arc

de l'

Alb

a. E

s m

arca

el p

erím

etre

de

l'abo

cado

r i l

a zo

na d

'est

udi d

e la

te

rmog

rafia

.

www.thermouav.com

40

Te

rmog

rafia

con

tínua

de

l’àre

a d’

estu

di s

obre

la o

rtoim

atge

col

or.

S’h

an d

efin

it 5

rang

s de

tem

pera

ture

s a

parti

r de

l’ag

rupa

ció

de le

s te

mpe

ratu

res

orig

inal

s pe

r tal

de

pode

r obs

erva

r am

b m

és c

lare

dat l

a se

va d

istri

buci

ó.