explicació psicològica del comportament humà

TEMA 1: L’EXPLICACIÓ PSICOLÒGICA

DEL COMPORTAMENT HUMÀ

Preparació Prova Grau Superior: Psicologia Professor: Ricard Orgaz

Psicologia El seu origen es multidisciplinar:filosofia,

sociologia, fisiologia.... La psicologia és la ciència de la ment i el

comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana. El seu objectiu immediat és comprendre la humanitat per descobrir tant els principis generals com l’estudi de casos més específics.

Etiologia: psique (ànima), i logos (ciència o tractat )


Breu historia de la psicologia Inici en els antics filosofs Principis segle XX: Wundt, primer psicòleg.

Es va interessar per la sensacions interiors, els sentiments i els pensaments.

Anys 20 – 60: John Watson. Observació de la conducta.

Anys 60: Processos mentals, conscients i inconscients.

Sorgeixen diverses escoles i tendències.


Característiques És una ciència experimental i sistemàtica.

Caràcter científic: fa servir el mètode hipotètic – deductiu, l’observació.

Parteix de fets i busca les regularitats patrons mitjançant la verificació empírica.

Actua en diferents nivells d’anàlisi.


Objectius: Descriure:recollir dades i obtenir informació

detallada sobre un comportament.

Explicar: explicar els fets i també esbrinar les causes d’una determinada conducta.

Predir: Relació causa – efecte. Predir esdeveniments és un aspecte important per aconseguir una adaptació al nostre entorn.

Controlar: Els humans hem d’adaptar la nostra conducta a l’ambient.


Psicologia bàsica i Psicologia AplicadaPsicologia bàsicaLa psicologia bàsica es dedica a la investigació dels processos

psicològics amb mètodes científics. Entre les diferents especialitats de la psicologia bàsica podem seleccionar: Psicologia general Psicologia experimental Psicobiologia Psicologia evolutiva Psicologia social Psicologia de la personalitat Psicologia de l’aprenentatge Psicologia diferencial


Psicologia aplicada.La psicologia aplicada s’ocupa de la funcionalitat dels

processos psicològics en els diferents àmbits en què actuen els individus. No només s’ocupa de la dimensió normal, individual o col·lectiva, sinó també de la conducta patològica.

Patologia: estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen Psicologia escolar Psicologia clínica Psicologia industrial Psicologia de l’esport


Models i escoles psicològiquesFonts de la Psicologia Plató: psicologia racional. Teoria de L’ànima i el cos:

L’ànima racional L’ànima irascible L’ànima concupiscible

Aristòtil: concep la psique com un element biològic. Època Medieval: poques transformacions de la idea dualista. René Descartes: Filosofia Moderna, visió dualista del

comportament humà: actes voluntaris (governats per la ment) i actes involuntaris (actes reflexos).

Segle XX: Pavlov no tots els reflexos són innats; hi ha mecanismes d’associació que permeten establir nous reflexos als estímuls.

Sorgeix dos modalitats: introspecció i observació i experimentació


Primeres teories científiques

L’estructuralisme de Wundt fisiòleg Alemany W. Wundt (1832-1920) com el fundador de la

Pª científica. Creà el primer laboratori de Pª l’any 1879 estudiar els continguts mentals (sensacions, sentiments i

imatges) per mitjà de la introspecció i l’experimentació l’estructura de la ment o els continguts mentals podien

estudiar-se en els seus diversos components. El funcionalisme de James

W. James, fisiòleg nord-americà utilitat i el funcionament dels processos mentals

La Psicologia de la Gestalt psicòlegs alemanys de la Gestalt (forma) pensaven que el tot és més que la suma de les parts.

Percebem totalitats, no un conjunt de sensacions.


Perspectives actuals de la psicologia

La psicoanàlisi de Freud Sigmund Freud (1856-1939), metge originari de Viena, és el creador

de la psicoanàlisi. El seu interès per la neuropatologia el portà a estudiar la histèria i la

neurosi. Conscient i inconscient Allò, jo i superjo: Teoria de la Personalitat

La Pª com a ciència de la conducta Fou la perspectiva dominant a la primera meitat del s. XX. El creador d’aquesta corrent fou Watson La conducta dels organismes és divisible en elements més simples:

estímuls i respostes Pavlov va estudiar la conducta com E- R Skinner va descriure la conducta operant


La Pª humanista Els autors més representatius són Maslow i Rogers. La importància de l'ésser humà Visió holística

La Pª cognitiva Entre els estímuls i les respostes intervenen processos mentals

capaços de transformar la informació proporcionada pels estímuls. Estudia el que succeeix en la ment d’una persona quan fa una tasca

determinada (processos mentals) i com emmagatzema i fa servir el seu coneixement (estructures mentals).

Constructivisme Es basa en la manera com els individus creen sistemes per a entendre

el seu món i les seves experiències, l’estructura significativa on es construeix la personalitat de l’ésser humà

Es consideren iniciadors del constructivisme a George Kelly (Pª clínica) i Jean Piaget (Pª del desenvolupament).


Mètodes de treball i camps d’aplicació de la psicologia.

El mètode científic Mètode és l’ordre amb què portem a terme una activitat. Tota ciència empírica s’ocupa del coneixement de les

lleis que regeixen els canvis i relacions que hi ha entre els fets de l’experiència mitjançant el mètode hipotetico-deductiu.

Es compon de les fases següents: Observació d’un fenomen Formulació d’hipòtesis Deducció de conseqüències Contrastació d’hipòtesis


Diverses tècniques metodològiques

La técnica experimental Un experiment consisteix a crear una situació, generalment en un

laboratori, que permeti observar quins efectes té una variable independent (VI), sobre una variable dependent (VD). Es tracta de comprovar si, canviant alguna condició de la VI, es produeix cap canvi en la VD. D’aquesta manera podem afirmar si la hipòtesi relaciona una variable amb l’altra.

Variables independents. És el factor que manipulem i on volem trobar l’efecte. Es diu així perquè es manipulen els seus valors amb independència dels valors de la resta de factors.

Variable dependent. És la resposta que es mesura, allò que observem. És el factor sobre el qual s’observen els efectes de la variable independent. Els seus valors depenen dels valors que adopti la variable independent.

Variables estranyes. Són els factors no sotmesos a prova que es mantenen constants al llarg de tot l’experiment per evitar que puguin influir en els resultats que obtenim.


Exemple de variables Volem investigar com la motivació incideix

directament en els resultats acadèmics: V.I.: motivació V.D.: resultats acadèmics V.E.: estats d’anims, l’ambient...


Es fan servir dos tipus d’hipòtesis: Hipòtesi nul·la: planteja que els canvis

realitzats per l’experimentador ens les condicions de la prova no n’alteren el resultat.

Hipòtesi alternativa: proposa que un canvi particular en les condicions d’un experiment ha d’alterar-ne els resultats. Si varia una condició, els resultats també varien

Grup de control: sense incidir Grups experimentals: incidim


Passos en l'experiment La mostra (individus subjectes a la situació

experimental). A l’atzar Estratificat

Controlar les variables estranyes que puguin estar influint en l’experiment.

Que tingui validesa interna (és a dir, que hi hagi una relació entre les variables) i validesa externa (que permeti generalitzar els resultats a altres subjectes o situacions).


La tècnica correlacional Examinar el grau en què dues variables estan

correlacionades i com l’una prediu l’altra. Dos tipus:

Positiva: quan dues variable augmenten o disminueixen alhora.

Negativa: quan la relació és inversa, si una variable augmenta, disminueix l’altra.


El mètode observacional S’utilitza per estudiar fenòmens tal com es produeixen en la

natura o en una situació de camp. Diversos instruments, com plantilles de registre de dades,

el vídeo o l’ordinador... Algunes recomanacions:

suposa que hi ha una bona pregunta que s’ha de respondre. tenir en compte el nivell d’anàlisi psicològica amb què estem treballant Per fer una observació d’una conducta hem de tenir en compte

diverses mesures: Latència: temps transcorregut entre un estímul i l’aparició de la resposta. Freqüència: nombre de vegades que apareix la conducta. Durada: temps en què es manifesta la conducta des del principi fins al final. Intensitat: força amb què succeeix la conducta.


Altres tècniques: els tests

Subjectes que responguin tests, entrevistes i qüestionaris.

Permet investigar diversos aspectes del comportament, per exemple, la personalitat o les actituds.

Els seus avantatges són que permeten una ràpida recollida d’informació i és possible comparar les respostes d’unes persones amb les d’unes altres mitjançant càlculs estadístics.

L’inconvenient més gran és que una persona en pot distorsionar voluntàriament les respostes.


explicació psicològica del comportament humà

Education