1. Un nou concepte de llibertat (1.1. La llibertat del antics i dels moderns).

1.2. Llibertat positiva i llibertat negativa. 1.3. L’ individualisme possessiu. 2. De l’estat liberal de dret a l’estat democràtic de dret

(2.1. L’estat liberal). 2.2. L’estat liberal com a estat democràtic. 2.3. La societat civil. 2.3 Liberalisme polític i liberalisme econòmic. 3. L’estat social i democràtic de dret (3.2. La tradició

socialista i 3.3. Dos socialismes). 3.3. L’estat social de dret. 3.4. L’estat social i democràtic de dret. 4. La recuperació de la societat civil (4.1. Els límits de

l’estat). 4.2. Una nova societat civil.

La llibertat dels antics Aquesta llibertat manifestada

en democràcia atenesa, segons Benjami Constant es caracteritzava per:

Participar en els diversos assumptes públics.

Considerava home lliure el ciutadà, qui estava per prendre part activa en el govern de la polis.

Les dones, els esclaus i els metecs no eren considerat ciutadans.

La llibertat dels modernsEs caracteritza per: L’afirmació que tot ésser

humà té la capacitat de ser lliure i el dret d’exercir-la es fruit de les teories del dret natural.

A través d’aquest dret natural, s’afirma que per naturalesa cada persona té uns drets que la societat ha de respectar.

Aquesta nova mentalitat, diu que, una persona no és més lliure com més participa en la vida pública, sinó quan es respecten els seus drets.

El filòsof Isaiah Berlin, va proposar la distinció entre llibertat positiva i negativa. Des del punt de vista del filòsof els dos conceptes de llibertat tenen molt valor en la vida humana.

La positiva, segons Berlin, equival a ser un mateix el seu propi amo, és a dir que l’individu tingui ell mateix el control sobre la seva pròpia vida, les seves pròpies decisions i no dependre de les forces exteriors.

La llibertat negativa, en canvi consisteix a no tenir interferències ni impediments per part d’altres persones que impedeixin a l’individu dur a terme els seus desitjos. Aquest tipus de llibertat nega els obstacles que altres puguin posar-me. Berlin pren com a definició de llibertat negativa la que va escriure el filòsof Thomas Hobbes: “Un home lliure és aquell que no té cap impediment per fer el que vol fer”.

Segons el filòsof Macpherson, el naixement de l’edat moderna va obrir pas a l’ individualisme possessiu, que es caracteritza per:

Cadascú és l’únic propietari de la seva pròpia persona.

La societat s’entén com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil com a relació principal entre si, en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis, i en la qual cada un mirarà de buscar el seu propi benefici particular.

L’individu només es preocuparà pel bé general en la mesura en què sigui necessari per assegurar aquest bé particular.

Les revolucions de caràcter liberal que s’han dut a terme des de fa quatre segles han donat lloc a una nova mentalitat segons la qual tots els membres de la societat han de sotmetre’s a la llei dictada per la sobirania popular. Això obra pas a l’imperi de la llei.

Kant formula tres principis com a base del sistema jurídic:

Principi de la llibertat de cada membre de la societat.

Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna.

Principi de la igualtat de tots els súbdits.

El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l’actuació política i per això l’ estat ha de garantir la seva llibertat d’actuació establint un marc legal que en protegeixi els dret que té.

Les funcions bàsiques d’aquest estat liberal són:

Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat.

Reduir la por i la incertesa fonamentant la pau civil.

Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

En aquest cas el liberalisme entén que l’estat ha de ser constitucional per assolir aquest objectius.

El liberalisme és hereu de la tradició republicana.

Tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i han de tenir garantida la possibilitat de defensar-se contra qualsevol abús de poder.

Per evitar els abusos de poder, es va posar en pràctica:

El constitucionalisme. La separació de poders La participació ciutadana en el

funcionament de cadascun d’aquest poders.

D’aquesta manera, l’estat liberal de dret va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret.

El públic estatal, és el conjunt d’ institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal.

La societat civil com a societat comercial:Segons Adam Smith, les característiques d’aquesta societat són: L’economia s’ha convertit en el nucli i motor de la vida social. L’estat és una institució que sorgeix del conflicte d’interessos

entre els membres de la societat, i el seu fi és assegurar el creixement econòmic.

Si el mercat aconsegueix arribar a funcionar correctament, sense intervenció de l’estat i assegurant la sobirania del consumidor, aleshores s’aconsegueix la utilitat comuna,el benefici mutu.

L’estat sorgeix com a instrument al servei de la societat civil. La societat civil coma sistema de necessitats: Hegel, entén la societat civil com un espai on cadascú és fi per si

mateix i els altres són mitjans per al fi d’un individu particular. La societat es considera com un sistema de necessitats i el ciutadà

s’hi relaciona només com a individu privat. La societat, necessita l’estat, representant de l’interès comú i del

bé públic.

Avui dia, el liberalisme inclou dues dimensions:

Liberalisme polític: té la idea que els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, econòmics i polítics, fet que suposa límits i controls al poder estatal. Assumeix coma pròpia la insistència de la tradició republicana en la necessitat de participació democràtica.

Liberalisme econòmic: entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social. El paper de l’estat consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions. La participació democràtica pot ser vista com un perill.

La tradició socialista té les següents característiques:

Explicació de l’acció des de la solidaritat: cooperació.

Garantia de la igualtat social i econòmica com a condició de l’efectiu exercici de la llibertat.

Suport a diferents formes de propietat col·lectiva: reforça la cooperació.

Planificació estatal de la societat civil.

Importància de la planificació pública de l’economia. Control estatal del mercat.

El socialisme científic o comunisme

Amb suport de les idees de Karl Marx i Lenin.

Aquest tipus de socialisme veu l’estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant.

Exigeix rebutjar no només els principis del mercat lliure, sinó també la idea liberal d’un estat amb poders molt limitats.

El socialisme reformista o socialdemocràcia

Es basa a partir de les idees de Ferdinand Lassalle i Eduard Bernstein.

Proposa també la intervenció de l’estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals.

L’estat social de dret inclou no només les llibertats individuals, sinó també la preocupació per la igualtat social.

L’estat ha anat assumint un paper molt important per dues raons:

Com a resposta de les exigències de la justícia social, per fer real la igualtat d’oportunitats per tothom. Això porta a l’expansió progressiva dels serveis socials.

Com a resposta als propis problemes del sistema econòmic. L’economia requereix una coordinació estatal per assegurar l’eficàcia i evitar les tendències a la crisi.

Amb l’article primer de la Constitució espanyola de 1978 es pretén establir un sistema polític que sigui capaç de conjuntar harmònicament els tres objectius següents:

Un estat social, que reconeix la igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població mitjançant normes i institucions que permetin a tothom accedir a tos els serveis públics i a les prestacions socials.

Un estat democràtic, en la qual la sobirania popular es manifesta a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

Un estat de dret, en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució, de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals i la separació i l’equilibri de poders.

Per avançar en les tres dimensions a la vegada, l’estat ha d’aprofundir simultàniament en els tres aspectes: legalitat, democràcia i protecció social.

Els nostres estats socials i democràtics de dret s’enfronten a problemes que obliguen a definir de nou quines són les seves funcions i quines corresponen a la societat.

L’estat del benestar a anat transformant-se en un estat benefactor que, ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. La societat civil s’ha convertit en una espècie de client que espera resignat la solució a tots els seus conflictes per part d’un estat cada vegada més extens.

L’augment de les competències de l’estat comporta un creixement de la burocràcia, un augment desmesurat del poder administratiu. Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats.

La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització. Ni la informació, ni la protecció del medi ambient, ni la política econòmica són ja un assumpte de cada estat en exclusiva.

D’aquí que existeixi tant una opinió pública mundial, com també organitzacions supraestatals. La Unió Europea i les Nacions Unides en són dos bons exemples.

La societat civil s’entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, d’un conjunt d’associacions que abasten des de la família, les esglésies, els grups d’amics, les associacions culturals o de veïns, organitzacions cíviques internacionals, etc...

Existeixen dues línies del que és la societat civil:

John Keane entenen que és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i que, inclou el poder econòmic en el seu funcionament.

Jürgen Habermas creu que es distingeix tant del poder estatal com de l’econòmic. És un espai de cooperació, sense coerció estatal ni interessos econòmics, i regida per llaços de solidaritat.

Un gran problema plantejat és el de determinar les relacions de la societat civil amb l’estat. Per resoldre’l s’han proposat els puts següents:

És la societat civil la que legitima el poder polític.

Li correspon controlar-lo. Cal crear un espai públic de

lliure coerció estatal. La societat civil ha de ser

autònoma. Cal potenciar una opinió

pública independent.