FORCES I PRESSI4tESO

QUI T MS FORA ?

ELS COSSOS NO TENEN FORA

LA FORA S UNA MAGNITUD QUE MESURA LA INTERACCI ENTRE DOS COSSOS.

LES FORCES SEMPRE APAREIXEN PER PARELLES

EFECTES DE LES FORCES

DEFORMACIONS (o TRENCAMENT)

CANVIS DE VELOCITAT (ACCELERACIONS)

EN MDUL I EN DIRECCI

UNITATS DE FORA

La unitat de fora al Sistema Internacional s el Newton (N) que equival a: La fora que fa falta per accelerar un cos d'1 kg amb una acceleraci d'1 m/s2.

La fora que fa falta per alar amb velocitat constant un cos d'aproximadament 0'1 kg (una poma).

Altres unitats de fora sn:Kilopondi (kp)= 9'8 N. El pes

d'un cos de 1 kg s 1 kp.Dina (din) = 105 N

TIPUS DE FORCES

FORCES DE CONTACTE: Cal un contacte directe entre els sistemes materials. Ex: fora de fregament, fora motor, normal, etc.

FORCES A DISTNCIA: Actuen sense que hi haja contacte entre els sistemes materials. Ex: fora gravitatria, fora electromagntica, fora nuclear, etc.

LES FORCES ES REPRESENTEN AMB VECTORS

Les forces sn magnituds vectorials ja que els seus efectes depenen de la intensitat (mdul), direcci, sentit i punt d'aplicaci

COMPOSICI DE FORCES

Quan sobre un cos actuen alhora diverses forces aplicades en el mateix punt el seu valor s equivalent al d'una sola anomenada Fora Resultant que s'obt com a suma vectorial de les anteriors.

R = F1 + F2

R = F1 - F2

MESURA DE LES FORCES

S'aprofita el fet de que la deformaci experimentada per una molla (cos elstic) s directament proporcional a la fora aplicada (Llei de Hook).

Allargament s l=l-lo

La pressi s la fora aplicadaper unitat de superfcie.La seua unitat en el SI s el pascal (Pa), equivalent a 1 N/m2.

Una mateixa fora aplicada sobre una menor superfcie proporciona una major pressi (ganivet), Una fora (el pes) repartit sobre una major superfcie exerceix una menor pressi (raquetes per caminar per la neu)

PRESSI

PRESSI ATMOSFRICA

L'atmosfera exerceix una pressi,a causa del seu pes, sobre els cossos que es troben al seu si.El seu valor a nivell del mar s 1 atm.

Quan pugem una muntanya aquesta pressi disminueix ja que la columna d'aire per damunt de nosaltres tamb disminueix.

EXPERINCIA DE TORRICELLI (1643)

Va omplir de mercuri una cubeta i un tub d'1 m obert per un extrem. Val bolcar el tub amb l'extrem obert sobre la cubeta, el mercuri va descendir fins una altura de 76 cm, deixant un buit en la part superior. 1 atm = 760 mmHg

Va proposar la hiptesi de que l'aire exercia pressi sobre la superfcie del mercuri de la cubeta, suficient per a equilibrar el pes de la columna de mercuri. Pascal va confirmar aquesta hiptesi amb altre experincia: va pujar amb un barmetre de mercuri dalt d'una muntany (Puy de Dome) i va observar com la columna de mercuri descendia uns centmetres.

FENMENS RELACIONATS AMB LA PRESSI ATMOSFRICA