GASETA DE LES ARTSq: V NOVE11[BItF 1926

DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES

Any IIL—Ntún. GO

Salvador Dalí

SALVADOR DALÍ. — «Noia d'esqucnan (oh.)

omple amb la mú-sica que cal escol-

tar amb la cara dins lesmans! —exclama JeanCocteau des de les pà-gines de Le coq el 1'ar-fequin, aquella merave-llosa plaquelle que fixade faisó magistral lesintencions principias dela música moderna.

Compte, també, so-bretot—gosaríem a afe-gir — amb la pinturaque cal contemplar delluny! -

Monet a França, Tur-ner a Anglaterra, Mir acasa nostra: He.u's ací lamena de pintura que calesguardar allunyant -se.

Salvador Dalí: Heu'sací la perfecta antítesi'de la pintura precedent.

L'esforç coFlectiu delcubisme, apareixent auna època que presen-ciava el triomf absolutdel més profuncl indi

-vidualisme, fou saluda-da per alguns — LouisVauxeelles al clavant

—com l'indesitjable re-torn de. l'Escola Aixòpermeté a André Sal-mon la seva famosafrase de 1920: L'on secroyail_ a l'Lcole et l'onsort du Gymnase.

El cubisme, en efecte,és un exercici, ull en-trenament, _ una menade gimnàsia.

Els quoticlians movi-ments. de l'atleta. pu-dran semblar disgracio-sos a molts. El grotescde la sueca, però, per-met a l'esportiu l'as

-soliment de les sevesper/ormances de clefi-nitiva harmonia i larealització dels recordsolímpics de bellesa me

-narrable.Així del cubisme.

L'aspecte aparentmentcaòtic de les teles cu-bistes podrà desplaurea l'espectador profà.Per la gimnàsia del cu-bisme, però, pel severexercici de coordinació(le volums; de conjuga-ció de línies, cl'orclena-ció de masses i d'equi-libri cle plans, Picassoha lograt la clàssicaserenitat de les seves figures post-cu-bistes i l'altra ordenació dels dibui-xos editats no fa gaire per Les quatrechemins, els dibuixos definitius ontot és sotmès inflexiblement a unritme sàviament establert, on totsels moviments de les banyistes, delscossos vineladissos de dones joves,dels esllanguits personatges de ba-llet obeeixen al comandament impe-ratiu d'una composició exactamentreguladora.

Per la gimnàsia del cubisme, en-cara, Georges Braque ha lograt la.claca perfecció de les seves clarreres

teles exposades en maig diez PaulRosenberg; aquelles obres sumptuosesque eren la conciliació de dues cosesaparentment irreconciliables: la ricamatèria acolorida dels Venecians il'àrida geometria abstractada deJuan Gris; aquelles obres fastuosesque foren rebudes per Henri Hertzamb la joiosa salutació de GeorgesBraque ou le retour des apparences.

I, finalment, per la gimnasia delcubisme, per la severa austeritat cleLa Venus i el Mariner, SalvadorDalí lla lograt 1'eurítmia decisiva delseu neo-classicisme actual.

<Un gran pintor no té el dret dereprendre la tradició fins a havertravessat l'evolució,>, lla elit, sempreexacte, el prestigiós Elie Faure.

*'r•*Còmodament instal • lats dins un

confortable silló de cuiro Maples,conversàvem cordialment amb unamic caríssim que alia a una clarivi-dència comercial ben remarcable unasòlida cultura i un gust refinaclíssim.

El nostre amic arribava d'un llargviatge per llunyanes terres i era)aprimera visita que li fèiem desi

de la seva absència per-llongada.

Passades les prime-res efusjons, acabats elsraigs de preguntes ve-hements que s'enlre-creuen, encesos ja elsaromàtics havans, el carcompany, coneixedor deles nostres preferènciespel jazz-hand, ens dónaa triar vàries plaques degramòfon adquirides denoll a l'estranger. Sensevacil • lació n'escullim al-gunes de la SyncopafedOrchesira, aquella famo-sa orquestra de negresque mogué tant.de sorollen presentar-se l'any1.922 al teatre parisencdels Camps Elisis.

American SoulhernSynçopated Orclzeslra.

Hi ha les ciueixes tor-badores. del saxofon,tràgicament esgarrifo-ses com la sirena delvaixell en dia cle boira.IIi lla les sonoritats me-tàl . liques del banjo. IIiha el timbal i els pla

-tereis, 'el klaxon i elcornbasson. Hi ha el ter-rabastall de crits, de'rialles i d'interjeccionsdels negres. I, sobre-tot, hi lla EL RITME!EL RITME!! EL RITME!!!sense el qual la veramúsica no existeix.

Ravel, vos que feubrumes; Debussy, vosque feu boires tantboires com les boires deMonet: No en sabeu resd'això!

Satie i Poulenc, Hon-neger i Milhaud: Ellscomprenen!

Syncopated Orcheslra,que tens quelcom (lePalestrina: AIxó ES MÚ-SICA!

Esbravat l'encísd'aquella música ques'havia apoderat violen-tament dels nostres sen-tits, de la nostra intel-ligència i de la nostra'sensibilitat, començà

-rem a examinar distre-tament les parets del'hahitació on ens tro

-bàvem. I immediata-ment els nostres ulls

ensopegaren amb unquadre de SalvadorDalí. Immediatament,també, aquella tela ens

suggerí les mateixes reflexions i elsmateixos entusiasmes que ens haviasuggerit l'orquestra negra.

El ritme musical és una satisfaccióper a les nostres oïcles. Així mateix,el ritme pictòric — sempre presenten les teles de Dalí — és una satis-facció per als nostres ulls.

Per conseqüent, el ritme o la com-posició ordenadora de formes i colors

és absolutament indispensable entota obra pintada, car no havemd'oblidar —per bé que la fisiologiade les sensacions sigui actualment

çQneguda o menyspreuada per la

SALVADOR DALÍ. — üVenus i Cupidelln (oli.)

t

^. 2!2W+ l

2 GASETA DE LES ARTS N.° GO

que ens inclinem joiosos i discrets alseu pas senzill per damunt dels ca-mins apenes afressats del nostreavenir; mereix que l'estimem sobretot i l'acompanyem amb el caliu delnostre afecte i de la nostra conside-ració espectativa clavant l'obra dela seva jovenesa.

,f

majoria de pintors — que, en primerlloc, la pintura ha d'interessar neces-sàriament els ulls, que la pintura hade conquistar-se prèviament els ullsper a poder satisfer després necessi-tats més elevades; que els ulls són el -vehicle conductor vers sensacions demés alta categoria.

Lucie Cousturier, la malaguanyadaapologista del formidable Seurat,escrivia les ratlles transcrites a con-tinuació que corroboren plenamentles nostres manifestacions: «Els ra-ports de formes i de colors no són lafi de l'artista, sinó el camí necessaridel seu pensament vers nosaltres:Els raporis ele Seural són vies di-redes de l'emoció de l'irll a l'emociódel cor.'i SEBASTIÀ GASCH

El pintorSalvador Dalí

Sehastià Gasch, el nostre estimatcol•laborador, comentarista intel-

ligentissim de l'obra dels artistesd'avantguarda, ens envia avui unarticle i unes fotografies comentantl'obra i reproduint algunes pinturesdel novell pintor Salvador Dalí.

Salvadòr Dalí el coneguérem perprimer cop en la seva obra, l'anypassat en una exposició de can Dal-mau, que fou per a nosaltres unad'aquelles sorpreses que omplen l'à-nima d'óptimismes sobre l'avenir dela nostra pintura jove. Circunscritsa l'obligada brevetat dels nostresusuals comentaris a les exposicions,no poguérem dir aleshores tot el clucvolíem, i avui amb rrotiu de publi-car 1'.articlé 'd'en. Gasch i de repro-duir les obres d'en Dalí que l'acom-panyen, ens plau d'escriure aquestesratlles, testimoniant la nostra admi-ració i la nostra devoció pel pintor,de qui no sabem res, ni coneixemmés que les seves obres.

Les obres d'en Dalí exposades acan Dalmau, honorades després ambla reproducció en algunes revistes,deixaren en nosaltres un recordd'aquells inesborrables. Pintura deprecisions, de la que «es mira d'a-prop», com diu en Gasch (definint undels seus caràcters plàstics mésressortints), ella té l'alta valor deprecisar l'indecís, i ens porta a pa-rangonar-la amb qualques belles iinigualades estrofes del príncep delsnostres poetes En Josep Carner, quiamb les seves úniques I singularís-simes precisions verbals, arriba aexpressar l'inefable. Així la pinturad'En Salvador Dalí és plena de pre-cisions prou suggestives, per a alçarvaliors divines de sensacions impre-cises i veritablement inefables. Elseu pinzell és un bisturí agut queenceta el misteri de la realitat, i us lamostra, com el filòsof, dragada dela malenconia del transcendent queles coses humils porten damunt. Jorecordo d'una ele les seves teles me-morables, un tros d'espatlla nua,una testa femenina d'escorç, ambcues jovenívoles damunt la nuca, iuns murs blancs amb batimentsd'ombres i un paisatge llunyà, ambla caseta finestrejant i els oliversdispersos pel tossal... precisos evo-cant coses Imprecises, però trans-formats tots els elements, humanit-zats per l'esperit present d'una figuraconten plativa al contrallum d'unafinestra; imatge eloqüent i senzillad'una filosofia, ànima consideraiivade la realitat viva i indiferent.

Salvador Dalí per aquesta solaobra mereix que hom li faci un llocen el rengle dels bells esperits delnostre temps que són la joia millorde la nostra incipient cultura. Mereix

Jo no soc — l'amic Gasch m'hoperdoni — dels qui prefereixen laritmada trencadissa del jazz-hand,al tros de Bach; no. Jo no crec queel fons i la valor de l'art sigui en lesmaneres que en l'art porta el temps(sang de les hores amb la qual l'obrad'art s'encarna i s'acolora). Assis-

^T 1 , 1 -

a

teixo curiós i interessat a les higiè-niques gimnàssies i a les ascètiquesrepressions del Cubisme, i SalvadorDalí qui parla el llenguatge del nos-tre temps, qui du en les artèries delseu organisme artístic la més purasang de l'hora nostra especulativai depuradora, m'interessa profunda-ment per aixó, però no pas per aixósol, sinó principalment per aquestagràvida plenitud ele pensament quehi ha en la seva obra, per aquestagravetat sensible que pesa en lescosetes indiferentes i usuals que ellens presenta, per aixó que hi ha alfons i que el llenguatge cl'un sienèsdel xiv diria en altra forma, com elllenguatge cl'un holandés del xviaho expressaria en la llengua pastosade la seva tècnica característica,corn Monet feia dir a les boires delseu «ambient »... Per aquella cosaúnica feta d'ànima humana, queMaragall reconeixia en el calfredsuau a l'espinada que porta l'emo-ció estètica (lleu esgarip clavant alvel que s'alça mostrant-nos la pro-funditat del món real), jo estimol'obra de Salvador Dalí.

JOAQUIM FOLCH Y TORRES.

Salo de Tardorla Sala Parés, els Maragall haniniciat la temporada d'Exposi-

cions amb una exposició col•lectivaa la que han donat el nom de Salóde Tardor. Considerem cine el nom noté més volada que el nom i que l'ex-posició no pretén pas ésser un Salóresum de l'esforç anual dels artistescatalans, ni d'un grup determinatd'artistes, sinó una exposició ques'obra a la tardor i prou.

Dins aquests termes de discrecióen què la cosa es presenta, hom potreconèixer que en aquesta exposicióhi ha una part de 1'especta ele queofereix la pintura de les més jovespromocions, amb lleus escapades capa mestres consagrats i amb forcesmanques dels avantguardistes més«reconsagrats». Un Mir, excellent;excel•lentíssim. Un Galwey, ple dela pura bondat de totes les obres delmestre paisatgista. Després el jovent;noms apareguts ahir tot just, que japlanten cara i s'imposen a l'atenciópública amb els seus quadres, comaquest Francesc Camps, pintor d'ex-traordinària força, corr el màgic Vi-cens Rincón, corn en Callicó que faràparlar d'ell encara que els crítics novulguin, com en Masvila, que avançareposat i segur i altres tars com Cas-tellanas, Mn. Garriga, J. Guardia,Moner Quintana, Martí Torrens, So-ler-Jorba, Vila Puig, etc. Al costatd'aquests hi ha la gent més feta enel món de l'art. En Carles hi portales seves fiors, gustoses i breus comun bon tast de pintura, Duran iCamps amh unes flors intenses i untorç de dona excel lent; Iu Pascual,amb una nota tendre de paisatgeolotí; Magí Olivé, amb una nota in-tensa i sinceríssima; Rafel Estrany,amb un quadre reforçat, ple de va-lors pictòriques; en Vila Arrufat,sorprenent i més interessant cadadia; Mumbrú, un altre que caminasegur cap al paisatge orgànic; La-porta, Astort, que brega per a fugirde les seves antigues maneres, RafelBenet, perfecte, finíssim i agitat, tre-molós d'inquietuds nobles; JoaquimSunyer, amb un exquisit retrat; LluísMercadé, amb les seves belles notesde paisatge; Ràfols, amb uns dibuixosplens d'exquisides precisions; Vay-reda, que s'afina i s'afina camí delmés net clacissisme; Jaume Mer-

SALVADOn DALÍ. — «Retrats» (Mina de plom.)

N•° GO GASETA DE LES ARTS 3

Saló de Tardor. — Ferran Callicó. «La Pageseta.» — Sala Parés. (Cl. Serra.)

Saló de Tardor. — Francesc Camps. «Noi assegut a terra.» — Sala Parés. (CL Serra.)

Ladé, amb les seves notes pàl lides,vaporitzants i agudes; C. Ricart, ambJa seva pintura franca i simple, ons'hi retroba el gravador; Bosch Ro-ger, amb una bella aquarel • la delMoll; Francesc Can yellas escarrassatde veritat; Gimeno, el vell mestre,amb una tela plena de meravellespictòriques; Josep Obiols, refrescaten el seu estildisme decoratiu, Re-nart, Cardunets, Espinal, Feliu Elias,O. Junyent, J. Mompou, MarquèsPuig, Planes Dòria, D. Soler, TorresGarcia, D. Vihis, J. Vancells i elsescultors Casanovas, Dtmyac, Gar-gallo i Duràn.

Cadascú amb el seu esforç i la sevadèria, aquesta exposició senyala unabella febreta pictòrica; un «ala, ala»reposat i tranquil, un anar fent pau

-sat i interessant i més intens del quesembla.

Els nostres artistes, en aquestaexposició on tothom hi ha portatel que tenía» ion per tal les obres

no tenen partits presos exposicioniS-tes, ens els mostren tal com són enJa seva normal manera de produir;normalitat aquesta dins la qual algúpot trobis-hi a mancar les notes res-sortints escridassades que mouenbrega i escandalitzen al públic mo-derat, però en lo què es veu d'Unamanera exacte el to i els caràctersd'un nucli important dels pintors del'hora, entre els quals hi ha orienta-cions de tant diversa espècie, que enspermet dir que totes les grans ques-tions del moment artístic present hisón apuntades, i totes les grans in quie-tuds de l'hora s'hi senten repercutir.

Aquesta pintura nostra, demés tétoia qualitat indiscutible i de verita-ble pes, que és la bona fe. La gent deles nostres darreres promocions són Saló de Tardor. — D. Carles. «Les flors del mal.» - Sala Parés. (C(. Serra.)

artistes veritablement honrats. Elseu treball és modest i aquietat,sense embranzides ni «espaterran-tismes» de mal génere. Hom se sentbé dins aquest ambient de bondat,de sinceritat, d'esforç i d'escarràs,si voleu, mogut per les més curiosesidealitats personals. Mirant avantinquietament, o reposadament en-rera o mirant simplement la vidai la natura, els nostres pintors vanfent. El Saló de Tardor, a can Parésus diu aixó.

Glòries Olotines (1)

La merescuda fama de què gaudei-xeu les arts i artistes en la nostra

ciutat, ha contribuït a fer de la sevaindústria d'estatuària religiosa unaveritable font de riquesa. Desitjantcomplir un deure envers els meusmestres i la meva estimada terra,intentaré dedicar unes ratlles a l'ori

-gen i desenrotllo de les esmentadesarts olotines.

Fou a les derreries del segle xvilique l'il lustrissim senyor Bisbe d'a-questa diòcesi, Doctor don TomàsLorenzana, fundà en la nostra ciutatuna Escola Elemental de Belles Arts.No se sap la causa que l'impulsà, jaque cap afició havia demostrat tenirper l'Art abans de tant bella iniciati-va; potser fou una inspiració profèti-ca o revelació providencial dels fruitsque l'obra podria beneficiar al poble.

(1) Reproduïm de Revisa d'Olot l'inte-ressant article que signa l'eminent pintorMelcior Domenge. En ell hi ha dades quesovint costen de reunir, i que poden tenirun interès notable per la història del nos-tre art contemporani.

C^! GASETA DE LES ARTS

N.e E►()

Sakí de Tardor. — Joaquiiu Mir. «Coses de platja.» — Sala Parés. (Cl. Serra.)

Vingué a inaugurardita escola el notableartista En Joan Panyó,acadèmic, que reuniales qualitats d'un dis-tingit enciclopèdic, con-dició molt apreciada,majorment en aquellaèpoca. A causa de re-voltes polítiques a Bar-celona, vingué tambéel seu amic el notableescultor Amacleu, perfruir d'una vida tran-quila i poder treballar,ço que constituí perOlot, durant algunsanys, una vertaderatroballa, l'ésser bono-rat i educat per tantdistingits hostes. Elsnobles olotins no esca

-timaren res als clos ar-tistes, justificant -los-hiuna generosa hospita-litat.

En Panyó cobrava laseva pensió de mestre iels molts encàrrecs quel'obligaven a treballarcontínuament, i l'Ama

-deu, que havia vingutsols per una curta es-tada, al veure's tan sin-cerament afalagat pertota la noblesa, que liremunerava amb prodi-galitat les seves obres,acabà passant-hi unsquants anys, deixant -nos gran nombre de tre-balls que amb orgullexhibirien els Museus d'Europa.Aquest artista és notable per la fontcl'espiritualitat que donava a lesseves obres, amb una construccióanatòmica reveladora del seu mes-tratge; ben conegut és el seu nom enels Museus de Barcelona i Madrid.Les joies ,artístiques que tant enescultura, pintura i arquitectura po-clem encara admirar en l'església deSant Estere i Nostra Senyora delTura, llevat de les molles obres exis-tents en cases particulars, han estatde .gran eficàcia per elevar l'ànimadel poble, com també hi haurà influïtla contemplació del nostre formóspaisatge, que omplena d'harmoniesi desperta l'esperit, convidant -lo alluitar per una aspiració ideal.

x*

Dels deixebles sortits de l'esmen-tada Escola, són dignes de recordarels germans Vayrecla.

Quan En Joaquim Vayreda hiingressà, ja havia mort en Panyó, ha-vent-hi el seu successor Pasqual, deno tantes qualitats; ja aleshores elnoi Vayreda s'encisava en la con-templació i estudi de les grans obresi anhelava per consagrar-se a lesBelles Arts. No tardà molt en clic-liel seu mestre que poc podia ensenyar

-li res més.Ple d'iHusions anà a Barcelona

entrant a l'Acadèmia de l'artistaMartí Alsina, arribat totjust deParís donant totseguit un notable

pas en la pintura moderna ja queescasses inclicacions de l'artista obri

-ren depressa les potències del noudeixeble, copsant en el seu retornmés amplament totes les belleses delsnostres en contorns, i entregant-seamb amor al seu estudi aconseguíidentificar -s'hi en una sensible rea-litat; llurs obres respiren una bellesaencisadora i nova. La delicada sensi-bilitat de l'artista fou ben aviat re-conegucla pel món inteHigent, essentmolts els artistes barcelonins quehavent descobert en els seus treballsles helleses dels nostres voltants,inspiradores del seu art, vingueren acompartir-les amh l'amistat del granpintor. No es féu esperar gaire lafundació d'un Cercle Artístic per ini-

ciativa del propi Vay-reda,. que tingué lloc en1877, en el qual hi que-dà totseguit instal lada]'Escola de Belles Artsdirigida per ell, i tenintper professor a . Bergai Boix que comptà cleprimer moment ambbon nombre de deixe-bles. Allà era el cenaclepredilecte on feien lesseves tertúlies els nos-tres amants de l'Arti els que de fora ensvenien.

En dita entitat, ultraenfortint-s'hi els llaços,s'hi feren notables ex-posicions que tenien llocpel setembre i que amés de la protecció delsnobles de la ciutat esveien afavorides pelsnombrosos forasters,admirats de què en tantpetita població en sor-tissin semblants mani

-festacions. No cal dirque la venda cle quadresera sempre satisfactòriai productiva.

* **

Iniciat ja el gust perl'Art i entrada la nostrapoblació en un períoclede desvetllament, caliaperò donar -li una formaconcreta per aprofitar -ne les energies esmersa-des. No n'hi havia prou

de crear devots de l'art, era precíscercar los -hi un treball remuneradori bastir una seguretat en el seu per-vindre. La bonhomia cl'en Vayreclai el seu esperit inquiet li feren con-cebir la fórmula de treure profit del'obra que amb tant d'amor conreua-va. 1 vingué, no sense múltiples difi-cultats, que nasqueren els grans ta-llers d'estatuària religiosa «El ArteCristiano*. a perícia comercial d'enVayreda per lluitar contra les astúciesque competències cliverses se li oposa

-ven, si bé no n'era del tot posseïdor,s'esforsà en sortir amh la seva i plan-tà cara a tots els obstacles, plasmanti ordenant aquest primer organismeque represent à el comensament d'unaera de prosperitat i cultura.

Salú de Tardor. —Frccleric Masvila. «Retó del Port de Cadaqués.» —Sala Parés. (Cl. Serra.)

Saló de Tardor. — Francesc Vayreda. «Paisatge.» — Sala Parés. (CI. Serra.)

F ; " <

N'e GO GASETA DE LES ARTS 5

Saló de Tardor. — Enric Galwey. «Paisatge.» — Sala Parés. (CI. Serra.)

Vingué la mort deJoaquim Vayreda als51 anys, el 1894. El seugermà i soci des d'elscomenços del funciona-ment cl'«cEl Arte Cris-tiano», prosseguí ambtenacitat, lluitant con-tra les dificultats quepresenta tota nova iii-dustria.

L'esforç que li calguéfer per a cimentar tangran obra pot calificar-se de gegantí.

Es sabut però, que enaquesta vida mai s'arri-ba al cim sens trobarun camí de sacrificis idesenganys; així ens homostra Jesucrist vessantla sang per a redimir lahumanitat.

Abnegació, activitat iamor al treball forenles característiques delsgermans Vayreda quegerminaren en la crea-ció d'obra tant positivacom l'esmentada indús-• ria. El seu guiatge tèc-nic es valgué, a més del'escola sensible d'Ama

-deu, i de seleccionatsescultors francesos, elsencàrrecs que es confia -ren als més reputats deBarcelona, i d'aquesta ciutat, quinsmés importants noms sóll Vallmit-jana, Llimona, Nohas, Blay, Alen-torn, Atchè, Ribas, Castellanas, De-vesa, M. Casadevall, etc., esmersantquantitats importants per aconseguirla perfecció dels treballs i ohteniracceptació en els mercats. Sols co-neixent el caràcter d' ambdós ger-mans hom pot fer -se càrrec de l'esforçtitànic que realitzaren per a portara cap feliçment llur obra que el tempses cuidarà de valorar-la amb tota laimportància de què és mereixedora,car molt sovint les generacions futu-res saben apreciar les grans obresmillor que les actuals, per la dismi-unció que adquireixen vistes dema ssa prop.

De la funclació cl'eEl Arte Cris-tiano» que havem vist créixer iquadruplicar les comandes, .n'hanvingut altres cases també d'intenstreball, ocupant bon nombre d'ar-tistes i operaris que sumats als decliverses formes de treball anàloguessón una de les fonts de vicia més apre-

ciables en nostra volguda ciutat.La influència que en la formaciód'aquest factor ha tingut la benemè-rita «Escola de Belles Arts» és benevident; en són una bona prova lesglòries de nom universal que d'ellan'lian eixit.

Una esperança optimíssima servodintre meu: quan arribi el dia quela generació que ens succeeix s'hagifet complet cabal dels abundantsfruits produïts per les obres esmen-

Una de les tasques més importants a fer a Barcelona, és la d'acabar

coses. A Barcelona, hi ha en germentot .el que necessita tenir una grancapital, però Barcelona no és enmolts de sos aspectes una gran capi

-tal; les coses són encara caòtiquesen moltes bandes i és precís donar-los-hi dues coses essencials, que és elcontorn precís i la direcció fusta per

tades, en un noble gest d'agraïmentvoldrà perpetuar la Inemòria delsIl lustríssim Bisbe Lorenzana i ger-mans Vayreda, esculpint damunt delmarbre un respectuós monument re-presentatiu dels dos germans esmen-tats, en fraternal abraç il•luminatsper la llum divina i aconseguint lavictòria. Es deute que tenim i aviato tard havem de cumplir-lo.

MELCIon DOMENGE.

a què en funcionar ho facin com cal.Aquí fa anys que tenim Museus, iun dels primers que vàrem tenir fouel Museu d'Art Contemporani, no-drit per les adquisicions fetes a l'Ex-.posició Universal, en les ExposicionsInternacionals d'Art que celebràvemi per alguns dipòsits de la Diputació ide l'Acadèmia de Belles Arts. Des-prés vingueren els altres Museus que

com el de la Ciutadellaavui són un orgull pera Barcelona.

EI Museu nostre eraen sos començos unacol • lecció d'obres esco-llides gairebé sempreamb encert per Juntestècniques 'prestigioses,o per jurats de les Ex-posicions d'Art queabans es celebraven. Enells, les gents hi troba-ven aquell «solaz y no-ble esparcimiento» queconstituí un dia la Gna-litat de molts Museus.

Aquest concepte del'educació pública a ha-sede Museus on el pobleva a ,fruir els goigs es-tètics, com en una menade «tobogan» espiritual,ha regit la formació demantes .col leccions eu-ropees i va regir els ini-cis de la nostra. En eldeterminisme democrà-tic, el Museu era un xic,arreu d'Europa, la col-lecció del Poble, i elsgoigs que el ric fruïa enla intimitat de la gale-ria particular, la ciutatl'oferia als humils ciu-tadans com una fòr-mula de justícia repa-

radora, com un acompliment de ladoctrina deis drets de l'home.

De tot cor hem sentit sempre unaespecial predilecció per la part méshumil del públic diumenger dels Mu-seus nostres, i hem assistit al seuaugment paral lel a l'augment delsMuseus amb toia íntima joia, enveure com la gent humil positiva-ment s'interessava per aquestes co-ses, i més encara quan els comentarisdenotaven l'apreciació de sensacionsestètiques mal expressades a voltes,perd efectives. Els sociòlegs de la for-nada esteticista del passat segle hau-rien sentit mantes vegades el goig(le veure's comprovats, si llagues-sin tingut ocasió d'escoltar aquestscomentaris, i de seguir al llarg de lessales un o varis d'aquests grups fa-miliars que acompanyen al forastero duen els vells a veure ço que nosabien que existís.

Però aquest fet de la nostra afec-ció per aquest públic i el de la posi

-tiva inlluència benefactora que lavisió, de les obres d'art e^:erceix da-

Anotacions

Saló de Tardor. — Rafel , Benet. «L'Alsina.» — Sala Parés. (CI. Serra.)

Saló de Tardor. — Mumbrú. «La Verneda.n — Sala Parés. (Cl. Serra.)

Saló de Tardor. — Duran i Camps. «Flors.» — Sala Parés. (Cl. Serra.)

6 GASETA DE LES ARTS N.° (;O

munt d'ell, no ens ha privat mai dereconèixer, i ho diem' perquè no sónmolts els que així ho creguin, que lafinalitat del Museu no és solamentla de contribuir a l'educació popu-lar a base de proporcionar-li un goigespiritual. Aquesta pot ésser unaconseqüència que es derivi del fetdel Museu i de la qual n'liem de re-collir i augmentar, si és póssible, elsbenifets, tal com és una conseqüència•de l'existència del Museu ben apro-fitable el de fer-ne un lloc de com

-plaença pels esperits iniciats i sensi-bles, o un retó selecte pels snobs, i unlloc d'ensenyament pels artistes.

Però ni l'educació del pohle, ni lafruïció de les sel• leccions, ni l'ense-nyança dels artistes constitueixenal nostre veure .la única ni les prin-cipals finalitats del Museu. El Mu-seu és pel damunt d'aquests beni-fets que la seva existència mecàni-cament reporta la integració a laCiutat dels materials que formenla .seva vida espiritual a través de lahistòria o la seva espiritualitat pre-sent. Es l'essència divina de la Ciu-tat i de la Pàtria ço que rècull elMuseu; i els mètodes pràctics d'a-quest recull han d'ésser concreta-ment dirigits a n'aquesta finalitati a cap altra finalitat, ja que les altresdel fet del Museu deriven. La funciódel Museu conseqüentmel t és la dereunir aquests materials i la d'expo-s r-los metòdicament, de manera queel seu conjunt determini als ulls del'espectador la idea cl'aquesta evolu-ció; i pera què ella sigui complerta calrecercar els materials que mancluin,i nodrir les sèries amb tots aquellsexemplars que representin un matís.

El Museu no ha d'ésser per tal, decap manera, una coHecció formadaa l'atzar, partint d'unes personalspreferències o de criteris estètics de-terminats. El Museu, altrament quela col • lecció privada, no és, ni maideu ésser un conjunt d'obres on elposseïdor hi cerqui l'agent d'una emo-

Son les relatives a la proporció delcos, evidentment perllongat, que,

sinó sempre, ben sovint concedeixals personatges. En general les fi-gures d'en Viladomat, per lo menysles que havem pogut subjectar amida, re: ulten d'una llargària supe-

ció acordada amb les seves especialscondicions de comprensió i de sensi-bilitat. El col • leccionista particularpot comprar ço que li plau. El Museupúblic ha de comprar ço que li cal,segons un pla determinat de formació dirigit cap a la finalitat indicada.

I el Museu, naturalment, seguintaquesta via, cleixarà d'ésser com hasigut als seus ten ps primitius, enmolts indrets, un agent passiu querecull piaclosament ço que el tempsli porta per a convertir-se en unagent actiu formador de sèries ex-pressives dels corrents artístics detotes les èpoques, i la seva missió enintegrar a la ciutat els materials dela seva vida espiritual, és la de reuniraquests de manera que s'en vegintots els seus caires.

FLAMA.

rior al promedi natural. Això és unfet que plenament pot comprobar-seen determinats dibuixos i pintures.Cal sols fixar-se en la sèrie més co-neguda i justament celebrada: la de«Sant Francesc », per a veure que allí,no sols el protagonista, sinó Jesucrist,

la Verge, Santa Clara, ses companyes,i tants altres actors d'aquella his-tòria, són figures que, si es posessindretes, traspassarien la mida usual.Hi ha un personatge: el cavaller delbatcig, suposat auto-retrat del mes-tre, que, per mostrar tot el cos, enposició vertical, és fàcilment ami-dable. Doncs aquell cavaller és ex-cepcionalment alt i amb eloqüènciacorrobora la impresió que els seuscompanys fan en conjunt.

Però... un partit près així deperllongar les figures és natural ten-dència de l'artista vers lo airós, versl'esveltesa, o bé és disciplina impo-sada per un cànon escolàstic que elles proposés seguir? Probablement,totes dues coses juntes. Un homeque era universal professor cl'artsgràfiques i plàstiques en aquells mo-ments de reacció classicista, segu-rament no deuria desconèixer lesmides vitrubianes del cos humà,generalment adoptades pels tra eta-distes dels segles xvr i xvii. I encaramenys que les mides vitrubianes,ignoraria en Viladomat, essent comera mestre d'argenters, els rimatspreceptes de Varia Conmensuracionon l'argenter-escultor .Joan d'Arpheles modifica poc o molt. Doncs, lla

-vors tingui's cn compte que iguall'arquitecte romà del temps d'Au-

gust que l'argenter cinccentista deCastella son decidits partidaris delscossos llares o —ço que és igual—deis caps petits. Ja que així com Vi-trubi fixa en vuit caps la llargadadel cos de l'home (1), en Joan d'Ar-phe la fixa en 8 i 3/44 , i tal mesura ésla que aplica a l'estatuària de l'orfe

-breria (2). Mes, era degut a la in-fluència de tals preceptes el ciue enViladomat allarga per sistema lesfigures? Qui fóra capaç de dir-ho?Ço que indubtablement hi ha deveritat és que si el «cavaller del ba-teig» mostra un cos que per lo menysfa vuit testes, el de la segona aca-dèmia passa de les vuit i mitja.

Tal volta aquesta figura nua, des-prés d'haver servit d'estudi per auna imatge de Jesucrist, com havemdonat a entendre, deuria ésser des-tinada a fer de làmina per a cls alum-nes de dibuix que concorrien leslliçons del mestre. Si fos així, s'ex-plicaria perfectament no sols l'amoramb què en Viladomat va ombrejarla humana forma per medi de lesseves ratlletes diagonals tan carne-terístiques, sinó també l'estil deperllongació • que va donar a la fi-gura; ja llavors seria aquesta unexemple de proporcions, un cànon,un especie de Doriforos que el mes-tre hauria dibuixat per a els seusalumnes d'arts decoratives, argen-ters o brodadors.

Que alguns dels estudis i apunta-cions d'en Viladomat, arribats finsa nosaltres, deurien haver-se uti-litzat un dia en el seu taller com aexemple gràfic, és més que probableconjectura. Els estudis, sobretot,de plegats indumentaris, sembla queper l'abundància en què figurenentre els papers del professor i perlo fadigats per l'ús que estan certsd'ells, hagin fet, un temps, de mostrad'eslampa en una aula de dibuix.Alguns deurien haver servit abansper a estudiar cls plecs del vestitd'una Santa Anna i Maria, altresper a el cl'un Rei d'Orient a l'acted'adorar el Nen Jesús... Dibuixatpcl comú en amples i suaus ondu-lacions, el plegat aparenta d'unaestofa alhora flonja i groixucla, po-sada la major part de les vegadesdamunt d'un maniquí. Altres estu-dis, generalment al llapiç tou, repre-senten frontis de construcció classi-cista o grans escenaris poblats d'edi-

(1) VITxuu.: Liber III, capot I.(2) De Varia Conmensuracion.... libro II.

Origens del Renaixement Barceloni(Conlinaació del n.° 54 i acaóamenL)

Saló de Tardor. - Torres-García. aVisió d'altre temps.» - Sala Parés. (Cl. Serra.)

N.° GASETA DE LES ARTS 7

fitis cúbics, pels que en Viladomatmostrava una especial afició quecompartia a voltes amb les impo-sants avingudes d'aire versallés oamb els simètrics jardins Lenótre quedeuria conèixer pels gravats o perpintures de l'època.

Tals son les conseqüències deduí-bles dels retorts gràfics que es con-

serven com a memòria de l'ense-nyança donada per en Viladomat.Al vesllum de tals relíquies podemencara entreveure avui l'ordre de.professorat estètic que aquell homeva exercir, iniciant amb el classi-cisme del seu temps la rectificacióde la barrocada insubstancial querefinaba a Barcelona._ El seu apos-tolat entre nosaltres, en acluellallora de suprema postració, arribaa semblar cosa de miracle. Llavorsno solament mancaven, com encaramanquen avui dia, multituds méso menys entusiastes que aplaudissin;mancaven també minories selectesque encoratgessin amb l'eficàcia del'adquisició. Fugitives o exilarlesles aristocràcies barcelonines, úni-cament les cases conventuals teniennecessitat de coses d'art i al mateixtemps prou recursos per a pagar el

preu mesquí amb què es retribuïenles obres. Ni tan sols hi havia unestat major, un batalló sagrat, d'onnaturalment brollés l'home insòlit,

educador de les generacions novelles.Per això l'aparició del mestre del

carrer del Bou sembla que vingui aabonar el concepto dels que diuen

que l'ambient social no influeix perres en la brotadura dels homes d'ex-cepció. Per a il luminar un xic l'es-pessa tenebra del nostre medi, enViladomat era un lloure fet a posta,un home providencial. Solament ell,amb la seva fe, amb la seva voluntat,amb la seva energia, podia dur a bonterme la fadigosa missió. Un genis'hauria consumit, desesperat, enmig de aquella estultícia: pero comera un talent ple d'equilibri, un ente-nimentat, no sols va resultar el mésa propòsit per a l'obra d'iniciació,sinó per a adreçar la áecadència deltemps. Un orgullós hauria desertatun medi inhàbil, sinó hòstil, a totareflorida artística; però ell era lmtreballador humil, constant, i ambpaciència va esmerçar la vida , enensinistrar la gent de l'avenir. Unfeble hauria sucumbit davant l'hos-tilitat de les burocràcies professio-nals; però ell va ésser prou enèrgicper a defensar de l'agressió la lliber-tat del seu art i les funcions del seucenacle.

Per això, tant com a la seva obra depintor, devem els homes d'avui retretribut al magisteri d'en Viladomat.

RAIMOND CASELLAS.

GASETA D E LES ARTS 1 Barcelona............ 2 Ates. al mes Número solt:

Aliareis quinzenalment Snbscripció:) Peninsnla i Amèrica 30 » l'any De l'any corrent Ptos. P25

EDITORIAL DAVID, Corts, 4110 EDITORIAL POLÍGLOTA, Petritzol, S 1 Altres països........ 36 » » > anterior » 2

GUIA DE LES AIITS I DELS AUTISTES

Pintors

BAIYERAS, Diovís ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, 1.eBIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL, M. A. ....... PROVENÇA, 362.JUNYENT, OLACUER .... Bonavista, 22.MALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ.-OLOT.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMESTRES, FÈLIX .. . DIPUTACIÓ, 289, l.erRAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENTS ..... PETRITXOL, 14

Dibuixants-pintors

CARDUNETS,ALExANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.8

Escultors

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANTFRANCESC (SARRIÀ).

LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.OTERO, JAUME ..........APAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

Decoració

LENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3. er , 2."

Decoradors

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).PASSEIG GRÀCIA, 36.BUSQUETS, JOAN ....... DE

CASA «ARTS ........... SALMERON, 6 i 8.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S PERE, 36, 3 er, 1.°MARCO, SANTIAGO ..... APAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313.PARCERISAS I C.' ...... E. GRANADOS. 90RIGOL, RAMON ......... DIAGONAL, 389.

Projectistes de jardins

LLIMONA I BENET, RAFEL BALMES, 19, 2. on, 2.•RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA

Acadèmies de dibuic i pintura

BAILAS............... Pi, 1, 1.er

Llibreries d'art

EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'art

EDITORIAL MUNTAÑO-LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA. 9

Reportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.°n

Efectes de dibuix i PinturaHORTA, MIQUEL......... AVINYÓ, 7TEYIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

Antiquaris

COSTACARVAJAL ......ESCLASANS, MARIAGALERIA MONTLLOR . .QUER FARRÉS, FR.' ...VALENCIANO, J.......

Catifes (IIa

AYMAT, TOMÀS .........

Cerànsiea d'art

GUARDIOLA, JOSEP ..... MOZART, 6, l.er, 2.'

Construcció i decoració

BASTÚS, QUERALTÓ I C.". STA. ELENA, 4 i 6.

Constructors d'ollres

OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.°

Ebenistes

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G. CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

Escultors decoradors

SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

Escultura religiosa

CAMPS ARNAU, J. M.s... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

Fusteries artístiques

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283

Galeries d'exposicions

AREÑAS ... ... CORTS, 670.GALERIES DALMAU... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARES (MARAGALL) PETRITXOL, 5

Joiers

SUNYER, R. ........... CORTS, 660.

LacadorBRACONS, LLUIS ........ FOLGAROLES, 46 S. G.

LilanparesBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

Metalls d'art

BIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

MirallsTERRÉS CAMALÓ, E.... Exroslcró: LÀURIA, 9TERRÉS CAMALÓ, J. M., S. C. Tallara: VALÈNCIA, 483

11[obles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀcIA).

Papers pintats

GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICH, 8.SÁLVIA, FILLS DE SALV... PORTAL 1)E L'ÁNGEL, 4

Parquets (fàbriques)

BASTÚS, QUERALTÓ I C." SANTA ELENA, 4 e 6CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

l'intors decoradors

CASALS PEYPOCI-I, J.... RooEn DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).

Reproduccions artístiques

BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

Tapisseries

BLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.

TapissersBUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀC,A, 36.GILABERT, JOSEP ...... PASSEIG DE GRACIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (,lianufactura)

AYMAT, TOMÀS ......... RIUS 1 TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artGRANELL I C.°...... . ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C.• CASANOVA, 32.TERRÉS CAMALÓ, E.... Exposició: LÀURIA, 9TERRÉS CAMALÓ, J. sr., s. C. Tallem: VALÈNCIA, 483

CALL, 28, PRAL.PIETAT, 10 DAR.' CATED.FIIENERIA, 5. » »PALLA, 27.CORRÍRIA, 2.

nlifactura)RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Areñas

FOTOGRAPIA EXPOSICIONS

Proledimenis pigmentaris Venda d'obres

Gomes i objectes d'art

Tintes Antiguitats

Carbons Decoració

Esmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

8 GASETA DE LES ARTS N^ GO

Ha sortit

La NoíJel'la d'en "FLAMA"

La RuletaLLIBRERIA CATALONIAPlaça Catalunya, núm. 17

GALERIES LaVETfNE5Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ARTTAPISSOSLÀMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

14QC 4 oe019Tat0*

LONES, LONETES, LLANETESI ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERESSIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. ESTAPEPASSEIG DE SANT JOAN, NÚM. 8

TELÈF. 203 - S. P.

BARCELONA

RENARTReproduccions

Enquadraments

d'art

Diputació, 271

BARCELONA

Fusteria

Enric Tarragó

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèf. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

TALLER D'EBENISTERIADE

Frederic OrriConstrucció demobles de totes

—classes -" IuIIIIINIIIII IIII I(II IIII 2^111111111111111111111111!i"'

• ARIBAU, 226. BarcelonaTelèfon 2091 G.

H. Blanco BañeresCall, zr (Pl. S. Jaume). -Telèf. 190 A.

ALFOMBRES

TAPISSERIESCORTINATGES

LLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP QILOBEKTANTIGA CASA ROSELLÓ

o Es tallen fundes i confec-cionen tota mena de cor

-n_ {e tinatges. Especialitat ensillons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 Telèfon 2634 G.

BARCELONA

L.MalmedéAntiguitats i objectes d'art

EXPOSICIONS

0

Passeig de Gràcia, 68València, 255

Vicens Ibàñez

Ferros d'art• Forja CatalanaConstrucció de ferroneries per a obres

Llànties• Fanals, etc.

Salmerón, 213 BARCELONA

REIXES DE L'EDIFICI DE LA CAIXAD'ESTALVIS DE BARCELONA, CONS-

TBUIDES PER VICENS IBÀÑEZ

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 430Barcelona

Enquadernacions

Subirana, $..i.Corts, 496

Encuadernacions de luxe,pròpies per a presents,de bibliòfil í de tota menaEspecíalftats en daurats amà

ldministracib:

Elibreria Subirana, Portaferrisa, 14

RIGALT, BULBENA i C.VIDRIERIA D'ART I INSTAURACIONS

^9DRIEROS

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÉF. 5343-A. BARCELONA

Píntura : Paper: Decoració

Manuel Corominas

Asttíries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

ANTIGA CASA A. OLIVAc„vn. nc vw, 1440.

T. Príu Mariné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÉF. 2002 s. P.(entre Brucb i Girona) BARCELONA

¡GRAN ÈXIT!

RESUM

DE LA

HISTORIA GENEOfiL BE L'flIIT

per en

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Director dels Museus d'Art i Arqueologia de Barcelona,Ex-professor d'Història de l'Art a I'Escola Superior de

Befis Ofícis

SUBSCRIPCIÓ:

a P50 pessetes quaúern ..:-: Dos quaderns meljsuals

EDITORIAL DAVID - Corts, 460 - BARCELONA

ARTS ORIFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'JIENRICH I C'—IIARCELONA

222