UNITAT

11 Setembre2015

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 334, setembre del 2015

GENT DEL MASNOU

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

93 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

Barcelona, 2 · T 93 555 02 01 · El Masnou

Mas VellR E S T A U R A N T P I Z Z E R I AMENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA ·

MENJARS PER EMPORTAREL DILLUNS TANCAT

Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou

R E S T A U R A N T

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Unitat

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3EL CERTESCANT Jaume Boadella ................................................................. 4BÚSTIA OBERTA.............................................................................................. 7CRÒNIQUES ........................................................................................................ 9EL TOUR DE 1965 PEL MASNOU Joan Casals ............................................. 11RAFAEL DE CASANOVA Joan Muray ................................................................ 12LA PUNTA DE LA LLENGUA Esteve Pujol ..................................................... 14ANECDOTARI MASNOVÍ Joan Maresma Pujadas .......................................... 16DITES I PERSONATGES POPULARS (22) Albert Vidal ..................................... 16GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ....................................... 18ELS RELLOTGES DE SOL PARLEN (XX) Esteve Pujol ................................. 18CYRANO DE BERGERAC Josep Condeminas ................................................... 19TRANSPANTANEIRA Joan Maresma Duran .................................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA . ................................................................... 22ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 23LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ....................................................................... 23

Tot just ens acabem de treure del damunt la pols de les vacandes d’estiu, que, enprincipi, han d’haver servit per oxigenar-nos i carregar les bateries, que ens trobemde ple immersos en el mes de setembre, que enguany se’ns presenta amb unaforta càrrega emocional i farcit de reptes com mai no hauríem imaginat. En primer lloc tenim a tocar la celebració de la Diada de l’Onze de Setembre ambuna nova proposta agosarada per part del tàndem cívic ANC i Òmnium: omplenarde gom a gom l’avinguda de la Meridiana de Barcelona amb un riuada imparablede catalans de totes les edats vinguts d’arreu del país, formant un punter queassenyali la via, el camí d’aquest país cap a la plena autodeterminació, amb unabarreja de festa i reivindicació pacífica i democràtica com sabem fer.El repte no és pas cosa feta ni serà fàci d’assolir, motiu pel qual cal que de bellnou ens posem les piles i, units com un sol poble, ens afegim a la crida supe-rant amb entusiasme i bona cara totes les dificultats que comporta una concen-tració d’aquesta mena, inclosa l’anunciada vaga de Renfe, que “casualment”coincideix amb la Diada. Apuntem-nos-hi sense dilació, especialment ensaquells trams que encara no han fet el ple i esperen la nostra presència.Després d’aquest primer envit de la Diada, que serà un indicador evident de quinés el gruix i quina és la voluntat d’una part important del poble català, ens espe-ra la segona part encara més rellevant: les eleccions al Parlament de Catalunyaconvocades per al 27S, que se’ns ofereixen amb carácter plebiscitari i que hande marcar, inequívocament, el futur que ens espera en funció dels vots quedonin suport a les llistes que aposten clarament per la independència o els votsque es decantin cap a posicions unionistes o ambigües envers la relació quecal mantenir amb l’estat espanyol.Hem de sortir de dubtes i incerteses d’una vegada per totes, cal saber si hi hamajoria clara cap a una banda o l’altra i assumir-ho democràticament, sigui quinsigui el resultat. Davant de tot això esperem una campanya de mobilitzacióimportant en tots els sentits, tant a favor com en contra de la independència i noens hauria de sorprendre gens que durant la campanya, utilitzant aforismes fut-bolístics, aflori el joc ras i patada el cap dels qui no volen escoltar la veu de lesurnes. Tots sabem de què i de qui estem parlant.Els qui tenim la sort i el compromís de viure en primera persona aquests esde-veniments històrics, siguem plenament conscients de la importància que tenenper al nostre avui i molt especialmente per al demà dels nostres fills i dels nos-tres néts. Participem-hi activament amb el vot i amb tot el que estigui al nostreabast per tal de convèncer els encara indecisos, els qui resten aclaparats per lapor i el bombardeig instrumentat de la desinformació.Amb fermesa i confiança i per aconseguir un país normal, amb tots els ets i uts,el 27-S fem sentir les nostres veus a les urnes.

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial AMB FERMESA I CONFIANÇA

OFRENA FLORALDE LA DIADA

Divendres 11 de setembredel 2015, a les 12, OfrenaFloral a la plaça de l’11 deSetembre. La Coral Xabec

hi participarà.Tots els socis isimpatitzants de Gent del

Masnou hi sou convidats.

LA Coral XabecDEMANA

CANTAIRESEt proposem de venir a can-tar a la Coral Xabec; hi seràsben rebut. Hi tindràs lloc com

a tenor o com a baix o bécom a soprano o com

a contralt.Anima-t’hi i vine a provar la

veu qualsevol dimarts abansde començar l’assaig, o sigui,

una mica abans de dosquarts de deu del vespre.

Qui canta, els seusmals espanta!

3

4

canonades, que la portaran a la Cen-tral Elèctrica. El cabal d’aigua gen-erós, el seu espetec contra les pedresi la seva bromera fa de la riuada unaforça platejada i rabiüda, que es negaa engarjolar-se dins una canonada deferro i ciment. Impressionant.La caminada cap al refugi delCertescan a 2345 metres puja per unsender costerut, a estones pedregós,a estones per aiguamolls. En poc mésd’una hora ja som a lloc. Aquest refu-gi es troba a tocar de l’estany Certes-can. Cal dir que aquest és l’estanyglacial més gran i profund dels Piri-neus. El pic del Certescan es reflec-teix a les seves aigües en senyal del’amor etern entre la muntanya i l’es-tany. Qui va donar nom a qui?, la mun-tanya a l’estany o a l’inrevés? Això éscom preguntar què va ser primer, l’ouo la gallina. Deixem-ho córrer.El cert és que aquest cim forma partd’una ruta anomenada Porta del Cel, isembla que s’anomena així perquètranscorre per un seguit de muntanyesmolt altes, entre elles la més alta de

Catalunya, la Pica d’Estats de 3145metres. La denominació és encertadaja que la puresa de l’aire, la quietud deles muntanyes, la brillantor de lesestrelles... produeix un cert èxtasid’esperit que et pot fer dir disbarats.Jo crec que aquesta és la raó que jus-tifica una resposta tan absurda a lapregunta de qui érem? Vàrem respon-dre que érem tretze capellans i unamonja fent ruta pel Pirineu i això no vaconvèncer la regenta del refugi. I no hiha pitjor solució que dissimular-hoamb un altre estratagema, la de can-tar el Pange Lingua, la Missa PrimaPontificalis de Perosi i un intent barro-er de l’Ave Maria. Ningú no s’ho vaempassar; ja sigui pel pèssim llatí operquè vam cantar alguna havanera oper alguna mirada indiscreta a lescames d’alguna excursionista.Deixem-ho córrer i a dormir. L’endemà emprenem la caminada capal Certescan. Hem mig dormit ambl’estretor pròpia dels refugis, acompa-nyats d’esbufecs, per no dir roncs,dels altres. Cal dir que els roncs sem-

Al toc de les vuit campanades de l’es-glésia de Sant Pere sortim de la plaçadels Cavallets tretze homes i unadona. Som els anomenats dillunaires.Avui, però, ens acompanyarà laQueralt Planas, la dona d’en MartíValls, que amb la seva presènciasuavitzarà alguns moments de larudesa pròpia de la convivència delstres dies vinents. Iniciem, doncs, lanostra sortida d’estiu cap a un delscims emble-màtics de Catalunya: elCertescan de 2852 metres d’altitud.Sense entrebancs, fem una parada aLlavorsí per dinar. El restaurant, situatsobre el pont del Noguera Pallaresa,ens permet contemplar el riu amb totala seva força i bellesa. L’avís és clar:la natura és poderosa i cal respectar-la. Des d’aquell balcó de privilegil’aigua s’escola sorollosament entreesquitxos, remolins i onades mentrede tant en tant passa algun caiaquistafent equilibris per no capgirar-se. L’ex-trema calor d’aquest dies ha fos la neumés enllà del que és habitual i com aresultat tenim pantans plens i riuscabalosos.Dues hores més tard ja ens trobem apunt de marxa amb la motxilla a l’es-quena. Uns cotxes tot terreny ens handeixat a la cota 2000 metres, ja quel’accés des de Tavascan passa per uncamí privat, la qual cosa ha restringitel pas públic i ha creat una certa po-lèmica a la zona. En fi, tot s’oblidaquan contemples l’espectacle de lacaiguda de l’aigua pels diversos grausde desnivell entre l’estany i la petitapresa on definitivament s’engulll’aigua dins la foscor de les galeries i

El cim de Certescan dins la ruta dela Porta del CelJaume Boadella

5

pre són dels altres, nosaltres no ron-quem. Però això no ens desanima,ans al contrari, voregem el llac per laseva riba esquerra per uns senderscurosament assenyalats. Al final de lavall el camí s’enfila i les congestes fanla seva presència. Ja som a la colladadivisòria entre el Certescan i el Pic deGuerosso. Venteja un poc i cerquemrecer per fer un mos i... amunt que fapujada. I de veritat que fa pujada, lesrelliscades cap endarrere sovintegen iel pitjor de tot són les pedres esberla-des que tallen com un ganivet. Lespedres són d’un compost ferrós is’han esberlat amb el gel de l’hivern i,com que no hi ha l’efecte de l’erosió,el tall és net i les vores cantelludes.Esbufegant arribem al cim on repo-sem una estona. Gaudim de la vista id’aquests moments que commouen elnostre esperit al copsar la nostra peti-tesa. I ara avall que fa baixada i ensesperen per dinar.Havent dinat i reposat passem lesestones al voltant del refugi. La con-versa va pujant de nivell filosòfic icientífic i ja no és apta per als no inici-ats. Ara ja ens preocupa un tema d’e-norme interès: no sabem esclarir si elsestols de mosquits que ens envoltenpiquen o només molesten. És impor-tant el tema, sabeu?, ja que per a unspiquen, però no fan picor, per alsaltres piquen, però tenen un efecteretardat i per als altres no són mos-quits sinó una variant de mosques. Un

Certescan, que voreja les valls i elsestanys Naorte i Closell. És un camífrancament deliciós i recomanable perals amants de passejades. Al pla delClosell ens retrobem amb el transportque ens durà als nostres cotxes i d’a-quí cap al Masnou.No us explico més coses doncs notrobaríeu la crònica creïble, però n’hanpassades moltes més. I us asseguroque el 99% de la crònica és certa.

Han participat a la sortida del 6, 7 i 8 dejuliol Marià Aran, Pere Compañó, MartíValls, Queralt Planas, Francesc Carbo-nell, Francesc Pérez, Francesc Ballesta,Salvador Jené, Pep Parés, Joan Casals,Josep Ramon, Enríc Domínguez, JosepAnton Soriano i Jaume Boadella.

nou company ens ve a veure, crecque es diu Treviller i és un ruc català,un guarà autèntic i sociable, que surtde l’estable, fa la seva passejadaenmig nostre i aprofita per fer lesseves necessitats sempre al mateixlloc. És un animal polit i exemplar coma bon català. Encara diré més, és edu-cat ja que puntualment al vespre fauna bramada potentíssima, queressona a tota la vall. Deduïm que elmolt beneit s’ha cregut que somcapellans de veritat i ens convida acantar les vespres. Els animals s’hocreuen tot, són bastant rucs.A l’endemà, esmorzats i ben dormits,prenem el camí de tornada. Aquest ésun camí força planer, és un antic camíde matxos i rucs per fer la presa de

11 de Setembre

M. de Déu del Pilar

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Setembre 2015 --

-- Octubre 2015 --

2930

123456789

10111213141516171819

dimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

FàbregasViayna

DominguezAymarOcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraRieraDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguez

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

123456789

10111213141516171819202122232425262728

DominguezAymarOcataRieraViaynaViaynaDominguezAymarRieraOcataOcataFàbregasFàbregasAymarOcataRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarRiera

panys i companyes, socis isòcies, ciutadans I ciutada-nes…A fi de reblar una mica mésel clau proposo als lectorsun minijoc per pensar: Siformulo aquesta frase Elpare i la mare han de viureunits en l’amor, hi hauriaalgú que gosés corregir-laaixí: El pare i la mare hande viure unit i unida en l’a-mor, El pare i la mare hande viure unides en l’amor,El pare ha de viure unit enl’amor i la mare ha de viure

unida en l’amor?Oi que només donaríem perbona la frase inicial? Doncsja està tot dit!Potser un dia ens adona-rem de la mania lingüística–potser millor dir-ne antilin-güística i antiergonòmica–del tots i totes… que tant haarrelat en molts polítics i nopolítics d’ara. Si no s’ofènningú, diria que així esde-venen ridículs i ridícules.

Esteve Pujol i Pons-----------------------------------------

PER ALLÒ D’UNITS I UNIDES

En ocasió de criticar unapancarta de propaganda ales eleccions municipals

darreres, vaig escriure unacarta a la bústia d’aquestbutlletí, que no sé pas si haplagut a tothom. La cosaanava d’allò d’units i uni-des, amics i amigues, com-

7

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

L’ESTELADA El primer cop que una bandera catalanaamb l’estel va aparèixer en públic fou albalcó de la seu de la Lliga NacionalistaCatalana a París. En fou el creador VicençA. Ballester i Camps (Barcelona 1872 – elMasnou 1938).La bandera estelada, tal com la conei-xem, neix de la necessitat de la creaciód’una bandera de combat i pren formadefinitiva l’any 1918. La quadribarrada tra-dicional quedava curta per a les aspira-cions catalanes, per tant, l’estelada, es con-vertia en la nova bandera de la CatalunyaL’estel blanc solitari simbolitza la llibertat i, en la bandera, la independència del país que represeta.El triangle equilàter representa l’estabilitat.Les banderes d’estats independents o dels qui ho volen ser, en moltes hi sovintegen estels. Cuba, anti-ga colònia espanyola fins a l’any 1898 i la seva lluita per la independència era ja seguida pels catalanis-tes del segle XIX. Prenent, doncs, com a model la bandera de Cuba, Ballester, que hi residí temporalment va impulsar eldisseny definitiu de la bandera del triangle i l’estel.Els colors tenen la mateixa simbologia que els dels ideals de la revolució francesa, posteriorment adoptatsa la banderes dels EUA i de Cuba, així com en molts altres països. El triangle blau representa el blau delcel (la humanitat) on al bell mig llueix l’estel blanc (la llibertat).

lluitadora per la independència.

Pengeu a finestres i balcons l’estelada o la bandera catalanaaquest 11 de Setembre. Formeu part d’aquest projecte per a

Catalunya, que ens portarà a un futur millor.

Pere Grau 12-14. Te l 93 555 18 60

LIQUIDACIÓPER JUBILACIÓ

Avui llitet de branes i demà llit.

2mts

Fins a exhaurir existències

Llitet de branes ambmatalàs de 80x130 convertible en llit i taula d’estudi 345€

9

Cròniques

Cròniques

CONCERT D’ESTIU 2015 A SANT VICENÇ DE MONTALTEsteve Pujol i Pons

EL GRUP RAUXA CRIDA MAMAAAA! Esteve Pujol i Pons

No era pas la primera vegada queconvidaven la Coral Xabec a cantar aSant Vicenç de Montalt. El dissabte 4de juliol proppassat vam participar enel Concert d’Estiu 2015, organitzat perl’Orfeó Parroquial El Delme, d’aquestavila del Maresme.La tarda era xafogosa; l’ambient, ama-ble; la cordialitat, magnífica.La nostra coral va començar el con-cert amb dues peces, acompanyadesamb l’orgue, cosa que no passa sem-pre als nostres concerts: Cantique deJean Racine (J.Racine/G.Fauré) i Totapulchra es (Ch.Gounod). Van seguir-hiMuntanyes del Canigó (Trad.cat./Nadal Puig), El meu avi (J.Ortega Mo-nasterio/F.Vila Gimferrer), Nocturnode la Ventana n.1 i n.4 (F.GarcíaLorca/F.Vila Gimferrer), From de timeYou say goodbye (L.Sturdy/Ruud Bos)i Hello Dolly (J.Herman/K.H.Steinfeld).A la direcció Montserrat Llagostera i al’orgue i al piano Bàrbara Llacay.

L’Orfeó Parroquial “El Delme” va can-tar vuit cançons, d’aquelles que ensporten ressons barrejats amb recordsd’abans i d’ara, en adaptacions queen fan agradable l’audició. La directo-ra, Glòria Suari, va fer-hi afegir elpúblic en alguns moments i se’n vasortir. Carme Solé al piano acompa-nyava.A la fi, tres cants de repertori conjunt:Cànon de la pau (F.Terral/T.Giménez),Canticorum iubilo (G.F.Haendel) i ElsSegadors (E.Guanyavents/J.Viader).

Més de cinquanta cantaires feien goig.I l’aplaudiment dels assistents va con-vidar a bisar tots plegats El meu avi, iho vam fer.Rams de flors d’agraïment, xeflis com-partit entre cantaires i familiars, con-verses i rialles, ambient dolç i…només una mica més de fresca, nopas gaire, no.I a continuar celebrant el vintè aniver-sari de la Coral Xabec, que encaraens queda molta cosa per fer.

Va ser al vespre del 4 de juliol i tambéa la tarda del 5, primer cap de set-mana d’un mes ben calorós; vull dirque va haver-hi la representacióteatral de MAMAAAA!, que el GrupRauxa de Gent del Masnou ens vaoferir a Ca n’Humet.És una obra còmica, més aviat esper-pèntica, de Jordi Sànchez i Pep AntonGómez, adaptada i dirigida en aques-ta ocasió per Francesc Fàbregas.Pocs actors sobre l’escenari, nomésdos, Josep Ducat (Francesc) i JosepA. Fernàndez (JAF) (Joan), ger-manastres en la ficció, no pas gensagermanats, però. Les situacionscòmiques se succeeixen l’una darrerel’altra en un crescendo palpitant fins alcrit final, tant esperable com celebrat.És que la cosa ja es veia que no podiaacabar bé de cap de les maneres. Vala dir que poques vegades havia sentitcomentaris tan sucosos fets pels

espectadors, més aviat per les espec-tadores, del meu voltant.Tots vam valorar l’esforç enorme delsdos actors des de l’inici fins a la fi; s’hovan suar de debò. Té molt de mèrit pera aficionats aguantar una obra comaquesta. L’equip de col·laboradors eramolt bo, però ells es trobaven solsdavant el perill.Em sembla que no em passo de crític,tanmateix, si dic que hauria calgut unritme molt més ràpid en tota l’obra,més picat en termes teatrals. La inte-racció, dubitativa i repetitiva, perdudade vegades, dels protagonistes alentiaexcessivament la seqüència i li resta-va eficàcia i comicitat. Opino que caliauna memorització molt més intensa iautomatizada a fi d’accelerar-ne i agili-tar-ne el ritme.Esperem les properes obres, que elGrup Rauxa ja ens té anunciades, ique són sis i potser set i tot.

Endavant, grups de teatre delMasnou! El nivell de cultura teatral imusical d’un poble, d’una nació, nol’assenyalen pas els grans grups pro-fessionals sinó els petits esbartsd’afeccionats escampats arreu, i aixòés el que passa a casa nostra.

Imatge d’arxiu de la Coral Xabec als Lluïsos de Gràcia

1010

1•Equilibri Territorial 2•Solidaritat3•Obertura al món 4•Diversitat 5•Soste-

nibilitat 6•Igualtat 7•Besnestar i jus-tícia social 8•Democràcia 9•Recerca i

innovació 10•Cultura i educació

2 0 1 5

El proper 11 de Setembre vine a les 4 de la tarda a la Meridiana de Barcelona amb la teva samar-reta i reivindiquem junts aquests 10 eixos per a la propera República Catalana. Som-hi!

L’11 de Setembre, anem a la Meridiana de Barcelona i continuem fent història

El passat 19 de juliol la nostra Salad’Actes es va omplir de bell nou decants lírics, àries i duos d’òperesfamoses amb què ens delectaren unestol de cantants, magníficament diri-gits per l’exímia cantant MontserratAparici i Isern.Al piano, i tal com des de les primeresmaratons, l’acompanyament esplèn-did de Carles Puig.Els cantants que enguany ens oferirenl’esplendor de les seves veus han estat:Carlota Porta, Jesús Navarro, SalvadorMolins, Blanca Santigosa i Clara Llanta(aquesta darrera, masnovina).La vetllada, molt concorreguda, vatranscórrer dins un ambient i una quali-tat artística excel·lent, ja que tots ellseren, i són, cantants d’una gran qualitat.

Les obres operístiques que ens oferireneren de Mozart, Verdi, Rossini i Puccinia la primera part. Quant a la segona,fou integrament de Verdi, amb el finalapoteòsic del brindis de La Traviata.Des d’aquestes ratlles, tant la Vocalia

de Cultura com la resta de la JuntaDirectiva, agraïm a Carlota, Jesús,Salvador, Blanca i Clara llur participa-ció i, no cal dir, a en Carles i la Mont-serrat, encoratjant-los a seguir fent-nos gaudir del bel canto un any més.

Cròniques XV MARATÓ DE VEUS LÍRIQUESJoan MurayVocal de Cultura

11

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

Matrícula oberta

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

En temps decrisi: una

imatge i milparaules

Pel mes de juliol passat es van complir50 anys del segon pas del Tour deFrança per la nostra vila (la primeravegada va esdevenir el 12 de juliol de1957 en el decurs de la 15a etapaPerpinyà-Barcelona). En aquesta sego-na ocasió, el dia 4 de juliol de 1965, lacaravana ciclista multicolor del Tour itota la parafernàlia publicitària que elprecedeix, van desfilar fugisseramentdavant de casa nostra procedents deBarcelona, fent camí cap a Perpinyà,complint la 12a etapa de la cursa.L’expectació creada, tal com ho demos-tren les fotografies del moment històric,va ser molt gran i una corrua de gent vaacompanyar i aplaudir el pas dels ciclis-tes durant el breu recorregut masnoví.Una pancarta situada arran de l’Ajun-tament demostra l’interès creat peraquest esdeveniment esportiu, que om-plia les pàgines dels rotatius de l’època. Just dos dies abans el Tour havia ater-rat al circuit barceloní de Montjuïc pro-cedent d’Aix-les-Termes (11a etapa de240 km), guanyada majestuosamentpel càntabre-català Josep Pérez-Francès, després d’una llarguíssimaescapada de 223 km en solitari i havercoronat el Pimorent i la Collada deTosses de 1a categoria. Aquell Tour, el va guanyar finalment l’i-talià Felice Gimondi, seguit del francèsRaymond Poulidor i del també italiàGianni Motta. Josep Pérez-Francèsaconseguiria acabar en el 6è lloc de laclassificació general a París.Actualment aquest esdeveniment es-portiu, el podem contemplar còmoda-ment asseguts davant les pantalles de

la televisió, amb tota mena de detalls iamb unes imatges espectaculars queens permeten assaborir els esforços iles estratègies dels ciclistes i tambégaudir d’unes vistes impressionantsdels llocs de pas de la cursa. Valguin aquestes quatre ratlles com a

record d’un apassionat de l’esport ciclis-ta i per a memòria dels masnovins quevan contemplar l’espectacle en viu i endirecte ara fa 50 anys, quan la carrete-ra encara era de llambordes i la parau-la “doping” no figurava als diccionaris.

50 ANYS DEL PAS DEL TOUR DE FRANÇA PEL MASNOUJoan Casals

12

Com cada any, des d’en fa vint-i-set, elnúmero de setembre el dediquem aalgun fet relacionat amb la DiadaNacional, exercint així una revindica-ció del fet anòmal que pateixCatalunya des de fa tres-cents unanys. Desitgem que sigui el darrer, il’any vinent puguem celebrar, al mesque correspongui, el Dia de laIndependència.Abans d’entrar a explicar quan fouproclamat Conseller en Cap RafaelCasanova, i especialment el problemadomèstic que portà annex, no perculpa seva sinó de l’anterior Conselleren Cap, Manuel Flix, vull fer esmentque en la mateixa data, fatídica per ales llibertats catalanes, també passa-ren altres fets, bons i dolents. Són elssegüents:- 11 de setembre de 1863. Neix aGirona el poeta i periodista FerranAgulló i Vidal.- 11 de setembre de 1869. Neix al’Escala (Alt Empordà), l’escriptoraCaterina Albert i Paradís, conegudacom a “Víctor Català”.- 11 de setembre de 1871. Neix aBarcelona el pintor Hermen Anglada iCamarasa. - 11 de setembre de 1931. ABarcelona és inaugurat el transborda-dor aeri entre la torre de SantSebastià, a la Barceloneta, i Miramar,a Montjuïc.- 11 de setembre de 1931. Surt el pri-mer número d’”Estat Català”, periòdicquinzenal del partit polític del mateixnom. - 11 de setembre de 1938. Darreradata en què es va celebrar la Diada. Amés del president Companys, elsmembres del Govern i l’Ajuntament deBarcelona, també hi participà el Dr.Juan Negrín, president del Govern dela República.- 11 de setembre de 1965. Mor a

Barcelona el dibuixantValentí Castanys i Borràs.- 11 de setembre de1976. Després de trenta-vuit anys ens permeterentornar-la a celebrar, tot ique fora de Barcelona; foua Sant Boi de Llobregat. - 11 de setembre de1977. Aquest cop la cele-bració ja fou a la capital,Barcelona. És la celebra-ció en la qual la manifestació que varecórrer els seus carrers és la recor-dada pel prop d’un milió de personesque hi participaren.

I ara sí, anem al tema que ens ocupa,el problema domèstic relacionat ambel canvi de Conseller en Cap (1). Eltítol és:

EL QUE VA COSTAR A BARCELO-NA LA INDUMENTÀRIA DEL DAR-RER CONSELLER EN CAP.Aquell 30 de novembre de 1713, quefou la darrera vegada que s’escolliaConseller en Cap i els altres càrrecs

de la Coronela, a més de RafaelCasanova com a Conseller en Cap iels càrrecs annexos, foren escollitstambé: Salvador Feliu de la Penya,conseller segon; Ramon Sanz, conse-ller tercer; Francesc Anton Vidal, con-seller quart; Josep Llauradó, consellercinquè i Jeroni Ferrer, conseller sisè.Els vestits dels consellers sortints, perser unes peces de cerimònia i, pertant, costoses, els havien de deixarper als nous consellers, menys el delConseller en Cap; però en aquest cas,ja que el conseller sortint, per raonsde necessitat, havia hagut de fer alseu unes reparacions, així com als

30 DE NOVEMBRE DEL 1713

Rafael Casanova(Moià 1660? - Sant Boi de Llobregat 1743) Conseller en Cap, Cap de la Coronelai Governador militarJoan Muray - Historiador

Rafael Casanova i Comes, segons un dibuix, en el quales pot apreciar bé com era el vestit de Conseller en Cap.Del llibre “La Guerra de Successió dia a dia”. Sàpiens.

El Jurament de Santa Eulàlia, que van fer els capitans defensors de la ciutat alcomençament del setge, el 1713.

13

guarniments del seu cavall, i per nohaver-hi col·locat l’escut de la ciutaten adobar-lo, el Consell Municipal noel va admetre, així com la resta deguarniments.Aquest fet va ser la causa que el nouConseller en Cap, Rafael Casanova,va haver d’encarregar un nou vestit ila resta de l’abillament inherent al càr-rec.Mentre el sastre, el talabarder (2) i laresta d’oficis treballaven en la confec-ció de vestimenta, complements iguarniments, tant del conseller comdel seu cavall, l’antic conseller va cui-tar a presentar la factura al ConsellMunicipal del que li havia costat referel seu uniforme i el del cavall. Facturaque va pujar a un total de 116 lliures i11 diners (3).El Consell Municipal la va presentar ala sessió que el Consell de Cent cele-brà el 27 de desembre de 1713.Ambdós consells hi estigueren d’a-cord, i el segon va dictar l’informesegüent (4):- Attés que per lo copte donat per losenyor D Emanuel Flix, del per ellexpedit y gastat, no hi fonch lo gastodel vestit del volant, y attés que en lamanta del cavall no hi foren desobreposades les armes de la present ciu-tat, sino tan solament en las pendentsde dita manta, lo que ocasiona nopodersen servir lo Excm. Sr. Conselleren Cap, per son cavall. Y attés hadonat lo compte del dit volant lo qualimporta cinquanta vuit lliures quinzesous y sis diners, y que dit compte ditvolant fora també estat deliberat y quedit vestit resta a favor del dit volant.Deliberan per xo que dit Dr. Flix se

retinga vers si dita mànega y manta,sense demanar cosa alguna del gastodel vestit de dit volant compentsan-seuna cosa ab altre havent empero de“restituhir lo demés dega restituhir”.

Tot aquell desembre de 1713 el sastre(no se’n sap el nom) va tenir cura delvestit del Conseller en Cap RafaelCasanova, així com el talabarderRamon Muns, entre desembre i generdel 1714, va enllestir la comanda.Rafael Casanova va presentar alConsell Municipal les despeses delvestit oficial que li havien fet, la notadel qual deia així:Deu lo Excm. Sr. D. Rafael Casanova,Conseller en Cap de la Excma. Ciutatde Barcelona, que a 6 de desembre

Barcelona bombardejada. En menys d’un mes hi van caure 12.000 bombes.

Rafael Casanova ferit agafat a la banderade Santa Eulàlia. Dibuix de Joan Vila“D’Ivori”. Col. particular.

de 1713, per vestit de un volant tenimentregat.A continuació s’especificava amb totsels ets i uts, fil per randa, tots els com-ponents del vestit. Una llarguíssimallista que ens ocuparia tot l’espai dis-posat. Només n’esmentaré els com-ponents. Eren aquests:- Paño Ingª. 2 Sort vermell.- Estameña, encarnada, per a forrar.- Bócaram, per refors.- Tela gotica per forro dels balons.- (Bya) per los plechs.- Grana doble de Olanda doble per auna mànega.- Jubans per a forro de dita mànega.- Galó de plata ampla, per guarnir ditamànega.- 8 botons de plata grosos per lo ves-tit.- 8 botons de plata xichs.- 7 botons de plata de punt menut.- Un parell de mitjas encarnadas perun criat.- Un sombrero guarnit, per dit crat.- Un parell de mitjas de seda blavasper lo volant.- Per mans de casaca, xupa i calsasde volant.- Seda i fil per cosir.- Per mans de la manega de galó deplata.- Seda per cosir.- Un parell de sabares de volant.- Una canya de dit.-Un parell de botas.- Un parell de sabatas brodadas per lovolant.- Unes espueles de plata y un parellde sivellas.- Per mans de ditas.- Per la cella del cavall brodada ab lesarmes de la Excma. Ciutat.- Per lo cap de plata del bastó delvolant.- Per mans.- Per gravar les armes.

Tot aquest material i la seva confecciópels diversos oficis que hi treballaren,tals com sastre, mercer, sabater,argenter i brodador, va pujar un totalde... 170 lliures, 10 sous i 6 diners. Alpeu de la factura hi figurava la confor-mitat del Conseller en Cap.A més, hi havia la factura del talabar-der, que pujava 2 lliures i 18 sous, pels

14

conceptes següents: - 2 corretges de cavall.- Corretges de paño groch.- Recusir de cap a cap dos cabessa-des dobles dels cavalls.- Afegit la una dos pams y la altra unagaltera y posat dos pesas.- Acomodar una sella del cavall delcriat y estrenyerla.

Ambdues notes foren examinades pelConsell de Cent en sessió del 5 demarç de 1714 i n’acordà el pagamenta Rafael Casanova, el qual no hi

assistí per no coaccionar ningú, jaque, a més, s’havia d’acordar unpagament pel càrrec que se li devia.El Consell de Cent va aixecar acta detot el que s’havia decidit en aquella24a sessió de guerra, o sigui els dospagaments, però també se li féurecordatori que, un cop finís el seumandat, tota la vestimenta oficial,d’ell, del criat i dels cavalls, s’havia detornar. Aquests requisits, en vista del final trà-gic del setge de tretze mesos que vapatir Barcelona i que el Conseller enCap va caure ferit enarborant la ban-dera de Santa Eulàlia, no es deviencomplir. El vestit de Casanova va que-dar xop de la seva sangNOTES

1- Història descoberta per l’historiador, folklo-rista i publicista, Josep Font i Solsona i publi-cada l’11 de setembre de 1936 en un diari del’època sota el lema “Apunts Històrics”. 2- Talabarder és l’ofici del qui fa els objec-tes de cuir que portava un cavaller i el seucavall. Talabarder és també el cinyell decuir on es penja l’espasa o sabre.3- La lliura catalana valia sis rals i vint-i-quatre diners. I cada ral català d’argentvalia vint diners.4- Transcrit d’el català d’abans de les Normes.

FONS CONSULTATS- Documents de l’historiador, folklorista ipublicista Josep Font i Solsona- El llibre “Dia a Dia”, calendari de fets his-tòrics catalans. De Josep M. Cadena.Editorial Millà. Barcelona 1983.- Arxiu-Biblioteca Muray

Estàtua de Rafael Casanova quan esta-va al Passeig de Sant Joan.

Àngel Guimerà i Vicenç A. Ballester davant l’estàtua de Casanova l’any 1922, a l’ac-tual emplaçament. Col. particular.

La punta de la llengua (68) Esteve Pujol i Pons

Deia el mes passat: la llengua catalana és molt rica en expressions i frases fetes. I ara continuo la segona consideració:val la pena de fer-les servir totes, però sense oblidar aquelles que són ben genuïnes nostres.Alguns exemples més.

Festes de la veremaAlella 20154, 5 i 6 de setembre

Veniu a la festa!

ENS HEM TRASLLADAT

Obert de 7’30 a 13 i de 14’30 a 18 · Dissabte de 8 a 12. A l’Octubre nou horari

Materials per a la construcció i la decoració

www.materialshoms.cat

CavesBrut

Brut NatureBrut Nature 5*

VinsRosat “Merlot”

Blanc “Xarel·lo”“Sauvignon blanc”

Negre Coupage Tres ceps

Merlot

Vall de Rials s/n · 93 352 74 56 · Alella · www.roura.es · roura@roura.es

VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT

VINS D’ALELLA

Àngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41 ferranaymar@ferranaymar.net

NOVETAT!Et podem fer

qualsevol color amb pintura

Joan XXIII, (Ronda del Masnou (sobre l’autopista) 93 555 81 56 el Masnou Tota mena dematerials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Escultor Llimona, 9 · 93 540 37 69 Alella. Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposi-ció de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

16

PARLEU BÉ, SI US PLAUJoan Maresma

Acabada la guerra, cap als anys qua-ranta, una onada de moralitat envaïaels actes de la vida pública.Érem “la reserva espiritual de occiden-te” i tot el que fugia del bon comporta-ment era mal vist per la societat que,

sobretot, condemnava la blasfemia i lapalabra soez.Immersos en aquell clima del bon par-lar, uns xicots d’Acció Catòlica delMasnou anaren a Badalona a jugar unpartit de ping-pong contra un equip dela Falange badalonina.En arribar al local on havia de tenir llocl’encontre, els preguntaren:–¿De Masnou sois? ¿Sois del equipode la Falange, vosotros?I contestà decidit un dels d’AccióCatòlica del Masnou:-Què collons, de Falange res, nosal-tres som d’Acció Catòlica, cony!

VES QUINA CASUALITATPer Sant Pere de l’any 1948 l’OrfeóMasnoví, dirigit pel mestre JaumeSampera, cantàrem l’Ofici de la Festa

Major en honor del nostre Sant Patró.Interpretàrem la Missa de la Mare deDéu del Roser, de Mn. J. Romeu.L’any següent, també el dia de SantPere, tornàrem a cantar la mateixamissa, pero canviàrem el Credo de laMissa del Roser pel Credo de la Missadel Papa Marcel, de Palestrina.Encara feia fred que comencàrem elsassaigs al local del vell Casinet.Una noia, soprano, en tenir la partitu-ra del primer dia entre les mans,exclamà plena de sorpresa:–Oh, és la mateixa lletra que la Missaque cantàrem l’any passat…!

Anecdotari masnoví Joan Maresma

Dites i personatges populars (22)Albert Vidal

PER QUÈ DIEM…

PASSAR PER LA PEDRAEs diu així quan hom està obligat acomplir unes normes determinades itambé quan, per aconseguir un fi,s’han d’acceptar unes certes condi-cions tant si es vol com si no i demanera humiliant.En l’actualidat, pràcticament, es refe-reix a forçar sexualment algú.L’origen el tenim en un compost quepreparaven els apotecaris barrejantàcid nítric, polsims d’argent i conglome-rants, i obtenien així una pasta sòlidaque la gent identificava amb una pedrai que anomenaven pedra blava.S’utilitzava en les petites i senzilles

operacions de cirurgia –el que avuianomenaríem cirurgia ambulatòria–per a l’extirpació de fragments de carnesmortida, atès l’efecte càustic del

preparat, encara que s’usava prefe-rentment per mitigar algunes malal-ties venèries. No cal dir que l’aplica-ció d’aquest ‘medicament’ produïagrans dolors en el pacient. Per això haver de passar per la pedrarepresentava un mal tràngol per a quino tenia més remei que utilitzar-la.Algunes vegades, i en el mateix sen-tit, se sol utilitzar també una altra dita,que no és més que una traducció delcastellà, Passar per l’aro –òbviamentla paraula aro és un barbarisme–, laqual possiblement té el seu origen enel món del circ, en què els domadorsfan passar els animals per un cèrcol,de vegades en flames, sens dubte encontra de la voluntat de les pobresbèsties. Però com que qui mana,mana, no tenen altra alternativa quepassar pel cèrcol –l’aro– si no volenser castigats.

2 0 1 5 ANC

Divendres 4 a partir de les 18 a la Biblioteca del Masnou idissabte 5 a les 17 a la Pl. de la Llibertat, donarem informació sobre la mobilització a la Meridiana de

Barcelona. Vine a buscar-hi la teva samarreta.

Llibre blanc: recollim propostes per construir el futur de la

República Catalana. Fes la teva proposta. ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

17

L’ESCOLA DE TEATRE MASNOUTEATREi EL GRUP RAUXA,

ORGANITZEN…

INSCRIPCIONS

676 334 144(AINA RIPOL)

ÉSGRATUÏT!!!

LA NOVA ESCOLA D’UNA

CATALUNYANOVA

Xerrada col·loqui a càrrec de: Lola Casas Peña, mestra i escriptora

Esteve Pujol Pons, psicòleg i pedagogMarina Subirats Martori, sociòloga, gestora pública

Presentarà i moderarà l’acteMa Antònia Oliveras Pons, psicòloga

4 de setembre a les 19 hores a la sala d’actes de la biblioteca Joan Coromines del Masnou

Al Masnou decidim ANC setembre 2015

18

Familiars i amics continuen enviant-meinscripcions de rellotges de sol escam-pats arreu del país i també de fora. Unagraïment ben sincer a tots. Gràcies aells puc fer-vos arribar aquests petitscompendis de saviesa popular.

NUNQUAM TE CRASTINA FAL-LETHORA (Mai no t’enganyarà l’hora dedemà)Casa Terrades–Casa de les Punxes.Diagonal 418 Barcelona, al Barcelonès.

JA HI POTS PUJAR DE PEUS,ARA A BAGÀ, ÉSL’HORA QUE VEUS.A Bagà, al Berguedà.

Un de sorprenent; és que està orientat alnord… on mai el sol no li ve de cara:QUÈ MIRES, MUSSOL, SI AQUÍ MAITOCA EL SOL.L’en Castell. Porrera, al Priorat.

APROFITA EL TEMPS, QUE PASSAVOLANT.Cambrils, al Baix Camp.

I aquest altre amb una inscripció moltrebuscada, que ens serveix per saberen quin dia del mes el Sol entra en lacorresponent casa del Zodíac i enquin grau del signe es troba el Sol enun dia determinat:TÚ QUE MIRÁNDOME ESTÁS ATIENDEBIEN LO QUE DIGO, ESTO TIENEGRAN SENTIDO, A VER SI LO

Els rellotges de sol parlen (XX)Esteve Pujol i Pons

ENTENDERÁS, DESPUÉS TEDIVERTIRÁS, CUANDO LO HAYASENTENDIDO, SI NO ENTIENDES LOQUE DIGO A SALAMANCA IRÁS // ELSOL VA POR LA ECLÍPTICA DELZODÍACO, NUNCA PASA, CON UNALFABETO BASTA PARA SABER QUÉSIGNIFICA, A QUÉ SIGNOS SE DEDICAY A QUÉ GRADO SE HALLA EL SOL.LAS DIRECCIONES LATINAS SON ELGEROGLÍFICO QUE LO INDICA…El Portal. Porrera, al Priorat.

QUAN EL SOL HA PASSAT, LAMEVA FEINA S’HA ACABAT.Pg. Roman Fabra, 28 el Masnou alMaresme.

Què mires mussol sóc un rellotge de sol

Coses d’un vell patróQue tot canvia d’avui a demà és cosade cada dia. De fet, no ens tindríemd’estranyar dels canvis que sobtada-ment es produeixen o d’aquells en quètan sols posem atenció i els remarquemquan ja són de domini públic i que, pera nosaltres, han passat sense tenir-losen compte. Llavors ens sorprenen.Caram, renoi, carai, tot això m’ha pas-sat desapercebut…La meva esposa, ella de terra endins,m’ha fet sense, jo voler-ho, l’encarregatde la compra de peix del consum fami-liar i jo procuro complaure-la. L’altre dia, fent cua de torn davant laparada, considerava les innovacions,les diferències d’abans amb ara. Pedraper inox, fulles de col per gel a dojo,llum freda, polvoritzadors programats,paperines o paper de diari per envasoso bosses de plàstic amb el logotip del’establiment. Fantàstic! Però ben mirat, molt de peix i pocapesca. Les Piscifactories se’n porten lamedalla.

La truita, l’orada, el llobarro, i probable-ment una dotzena més d’espècies quesón el resultat de l’obtenció de petitsous fecundats acuradament per l’en-giny personal dels cuidadors de la pisci-factoria i dels tècnics i científics quetenen cura del seu desenvolupament icriança. Tot i aquesta abundància, manquen les

espècies autòctones de la nostra mar.Trobem a faltar el nostre enyoratmabre, el sard, el pagell, la càntara, laboga, el pagre, el besugo o quelet, eldéntol, la llisa (galta roig), la llampuga,el raor (llorito), la donzella o guiula, lalluerna, el serrà, la salpa, el calamar i lasèpia i molts altres no totalment extin-gits, però que són difícils de trobar a lespeixateries locals.

Quina llàstima!I per acabar, de la gent molt entesa,dels qui passen de tot: dos malentesos.A la peixateria: Què li poso, reina?D’aquest metre i mig de congre, seranels dos pams del cap o de la cua? Quèprefereix?Respon la jove dama: Uix, del cap no,quin fàstic! Vuit talls gruixuts de la cua,si us plau… Ja l’hem feta!Al restaurant: el cambrer al comensal:Que prendrà de segon, el senyor? Carna la brasa amb bolets o bé “pollo” ambverdureta?Miri, per un dia que em conviden, res de“pollo”. Avui menjaré “repollo”, això queestà aquí escrit “REPOLLO”, li diu asse-nyalant amb l’índex… Ja l’hem feta!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

19

Algunes biografies de personatgeshistòrics o populars han estat altera-des per a bé de l’obra que l’autor pre-tén fer arribar al públic. Algunes d’a-questes adaptacions han estat verita-blement detestables, però d’altres hanrevaloritzat i enaltit el protagonista,atès que a la vida real el personatgeno fou precisament de vida exemplar.Aquest seria el cas de Cyrano deBergerac, que el dramaturg EdmondRostand va popularitzar. De les duesversions cinematogràfiques que joconec, em quedo amb la de 1956,interpretada per l’actor nord-americàd’origen costa-riqueny José Ferrer,pel·lícula en blanc i negre, dotada d’unlirisme meravellós i d’una magistralinterpretació de l’actor, que li va valerun Òscar. Una segona versió mésmoderna i amb l’actor francès GérardDepardieu com a Cyrano, però que almeu mode de veure sense el cairepoètic que impregna l’obra deRostand, però sí que s’ajusta més alpersonatge real. Militar i temible espa-datxí i, possiblement, acomplexat pelseu nas desproporcionat, com mos-tren els gravats de l`època, que a laprimera versió fílmica és d’unes pro-porcions vertaderament clownesquesi, a la segona, Depardieu va utilitzar elseu nas natural, ja que l’actor té unaconsiderable nàpia.Hercule-Savinien de Cyrano deBergerac va néixer a París el sis demarç de 1619, fill del matrimoni com-post per Abel de Cyrano, advocat delParlament, i Esperanza Bellange. Vaser considerat un home tumultuóspels seus nombrosos duels i triful-gues, i tambè un llibertí per la sevairrespectuosa actitud cap a les institu-cions religioses i seculars. Encara quesempre va tenir aspiracions literàries,va escollir la carrera militar; peròdurant el setge d’Arrás va ser greu-ment ferit al coll i arran d’aquesta feri-da es va retirar de la milícia i es va

CYRANO DE BERGERAC,un personatge de nassos.Josep Condeminas

dedicar exclusivament a la literatura.Novel·lista, dramaturg, autor satíric,poeta... Tot i que la seva obra ha estatmolt discutida i controvertida, ha estatprofusament publicada a França, peròmolt menys famosa a la literatura uni-versal com la versió que d’ell va ferEdmond Rostand. No obstant, de lamateixa manera que uns el conside-ren un pamfletista i satíric, d’altres eltenen com un dels més importantsescriptors del Siscents francès, fins itot un precursor de la ciència-ficcióarran de la seva obra A l’altre món(història còmica dels Estats i Imperi dela Lluna i el Sol).Rostand va dotar-lo d’un lirisme i un

amor per la seva cosina Roxannetotalment fictici, atès que per la sevacondició d’homosexual sols se liconeixen relacions sentimentals ambel també escriptor Charles Coypeaud’Assocy i que, després de trencadaabruptament aquesta relació, es vandedicar a denigrar-se mútuament mit-jançant pamflets.Ni tan sols ha passat a la història ambuna mort diguem-ne... digna o heroica,ja que va morir als trenta-sis anys,encara relativament jove per a la sevaèpoca, en caure-li a sobre una bigadel sostre que intentava arreglar.

Font consultada: Internet.

20

A l’article del butlletí dels mesos de julioli agost parlava del Pantanal i de l’estatbrasiler de Mato Grosso do Sul. Aquestmes de setembre toca parlar de l’estatde Mato Grosso a seques. Com ja he comentat d’altres vegades,Brasil és un país de mides continentalson els conceptes “distància”, “lluny”, “aprop”, “petit” o “gran” són diferents. Potsvolar hores i hores i no se surt del país…El mes de juliol vam estar un cap de set-mana a la Transpantaneira. Per arribar-hi s’ha d’agafar un vol que dura gairebétres hores de Rio de Janeiro a Cuiabá–capital de l’estat de Mato Grosso–, ciu-tat relativament propera –uns 250 km–de la frontera amb Bolívia. Aquí, vam llo-gar un auto i vam arribar-nos fins a lapetita ciutat –té quasi 40.000 ànimes– dePoconé, a uns 120 km de Cuiabá, ciutatno gaire coneguda –tot i ser la capitald’un estat brailser; té més de mig milióde persones –on va ser construït unestadi nou per al mundial de futbol de2014 però no té equip ni a primera ni asegona divisió… També ha sortit diver-ses vegades a la premsa el tramvia quehavia d’unir la ciutat amb l’aeroport i quehavia d’estar enllestit el 2014 i encara nofunciona... Una pèssima gestió –a lapenínsula també passa; l’AVE n´és unexemple– que fa perdre molts diners al’erari públic…La Transpantaneira és una carreteraque va ser iniciada l’any 1972 aPoconé. I la seva constucció es va allar-gar quatre anys fins a Porto Jofre, a lariba del riu Cuiabá.Eren temps del miracle econòmic brasi-ler sota el govern de la Junta Militar pre-sidida pel general Emílio Médici i l’obrava néixer amb l’ufanisme propi de lesgrans empreses patrocinades pels prò-cers que vetllaven pel benestar delsbrasilers i lluitaven contra el dimonicomunista… Era el somni de progrésen una de les regions més boniques iaïllades de Brasil. La nova carretera tin-dria més de 400 quilòmetres i uniria lesciutats de Poconé i Corumbá, ja a l’es-tat de Mato Grosso do Sul i ciutat fron-terera amb Bolívia. Seria una via que

aniria del nord al sud del Pantanal.Però el somniat camí del paradís es varevelar com un camí ple de pedres… Iel resultat va ser un terraplè –diuen queés una carretera– de sorra d’uns 8metres d’amplada amb 125 ponts defusta. No obstant, aquesta carretera esva encallar a Porto Jofre ja que percreuar el riu Cuiabá havia de ser cons-truït un pont inmens –hem de recordarque la zona és inundable i a l’època depluges l’aigua cobreix una pila deterreny– i el ciment es va acabar als145 quilòmetres…Els ecologistes diuen que la Transpan-taneira és una “eco-carretera”, ja queaquesta obra té la capacitat de conser-var les aigües del període de pluges. Id’aquesta manera, en l’època seca, l’ai-gua acumulada a les laterals de laTranspantaneira es transforma en unrefugi de jacarés (caimans), capivares(un rosegador gegantí), tuiuiús (un ocellcamallarg), sucuris (la terrible anacon-da) i molts altres animals.

La carretera és poc transitada. Pes-cadors i turistes, principalment. I elsturistes són, més aviat, estrangers.Pocs brasilers. Potser perquè arribar-hiés car i amb poques comoditats.Vam tenir la sort d’estar-hi un cap desetmana: volar de Rio a Cuiabá eldivendres a la tarda; arribar a Cuiabá idormir una estoneta; llevar-se moltd’hora el dissabte; conduir, arribar a lapousada, fer un munt de fotografies i deparades per la Transpantaneira i veuremolts animals, sopar d’hora i anar adormir com les gallines, llevar-se moltaviat el diumenge i veure la sortida delsol, més Transpantaneira, excursió pelriu Bento Gomes, tornada a Cuiabá i alvespre avió de Cuiabá a Rio per arribarquasi a mitjanit a casa... I anar a treba-llar el dilluns. Un cap de setmana can-sat, cert. Però queda la memòria delparadís.

PD. La Jane i el Xavi es casen el dia 19.Enhorabona i per molts anys!

TranspantaneiraJoan Maresma Duran

Porta de la Transpantaneira a Poconé

ElPetit Vailet

L L A R D ’ I N F A N T SSi ho voleu, el vostre fill pot aprendre música a la

nostr

aes

cola

L’aula de música“Clau de sol”

A l’escola Petit Vailet

Info. 637 73 62 03

OBERTA LA MATRÍCULA PER AL CURS

2015-2016A partir de 4 mesos

HEM ABAIXAT ELS PREUS

ENS AGRADARÍA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!.

Ventura i Gassol, 29

El Masnou 93 555 57 11 www.petitvailet.com

portes iautomatismesenric s.l.

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 17/9. El retrat a través del temps. Els primers centanys de fotografia (del 1839 al 1939).

Del 19/9 fins al 15 del 10 “El silenci”, de Joan Condal

I n f o r m a

22

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres27 de setembre a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

è Curs de Balls de Saló de Gent del Masnou

Passa-t’ho bé!

Del 18 de setembre al 18 de desembreCada divendres de 20.30 a 22

Rock, tango, cha-cha-cha, vals, polca, fox, pas doble, mambo, etc…

A partir de nivell 0

Preu parella soci: 80 € / no soci 90€

Inscripcions i pagament a Catalunya Caixafins al 18 de setembre

informació a Gent del Masnou Dr.Agell, 9, de 6 a 2/4 de 9 del vespre 93 126 82 20

Places limitadesVocalia Recreativa • gm.recreativa@ya.com

50

CORAL XABEC

Diada Nacional de l’Onze de Setembre.

La Coral Xabec participarà en l’Acte del’Ofrena Floral del Masnou a partir de les11.30 a la Plaça de l’Onze de Setembre.

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9

93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

Arran de sòlBé, ja deveu haver acabat el que en dieu vacances, segonsel diccionari vol dir: temps en què hom està cessant d’unafeina; i que vosaltres ho preneu com un premi a allò d’“et gua-nyaràs el pa amb la suor del teu front”, però que molts inter-preten com “et guanyaràs el pa amb la suor del d’enfront”.Bé, això de vacances és un dir, ja que, si desglossem lasocietat per raó d’edat, no són tants els qui en fan.Comencem per baix, els qui estan en edat d’estudis, aquests(si no han suspès) sí que fan festa. Seguim amunt, els quiestan en edat laboral, aquí no tots tenen vacances, només elsqui per sort tenen feina; els qui estan a l’atur, per desgràciales fan contínues. Anem pujant i arribem als qui estan jubilats,aquests no poden dir que fan vacances ja que les tenen sem-pre; bé, és un dir, ja que a molts, els fills els encolomen els“gremlins”, i allò és un no descansar ni Déu.Bé, porto ja un munt de ratlles i encara no he dit res del quevolia dir des que he posat la A. Del que volia parlar era de lesexpressions que avui dia feu servir. Us heu tornat tan fins que,si algú fa uns quants anys que ja no hi és, no us entendria.Un dels mots que més m’emprenyen és el que apareix, espe-cialment en molts escrits, aquell que diu: Benvolguts i ben-volgudes, per allò de ser correcte (o així s’ho pensen), quealguns encara recargolen més, dient: Benvolgudes i benvol-guts. Com diria el gran Pla, això són collonades.Per aquesta regla de tres, perquè ningú no s’enfadi, tambéhauríem de posar el masculí o el femení quan citem qualse-vol ésser viu (ja que suposo que no són tan carallots per refe-rir-se també a coses). Un exemple de correcció per a aques-ta gent seria: gosses i gossos, gats i gates, lloros i lloras, etc.Pel darrer exemple, aquests perepunyetes haurien de teniren compte que quan ho diuen no hi hagi un castellà, ja quepodria interpretar que li pregunten si plora.Tanta politesse fa tuf d’aiguanaf. Bé, si no hi diu i treu, peròés que em fan sortir de polleguera. M’embafen.Qualsevol diria que no és prou clar en la nostra llengua, quereferint-se a homes i dones, amb benvolguts n’hi ha prou (iara que no surtin les liles dient que se les descrimina).Una altra de les tocades de dallonses que teniu alguns bípe-des és allò de la paritat, tant en política com en càrrecs. ¿Nohauria de ser així, sinó que ocupi el lloc o càrrec, qui més val-gui, qui més capacitat tingui per dur-lo a terme, sigui mascleo femella, hi hagi més dones que homes o més homes quedones? Em sembla que fer servir la paritat és fer un mal ser-vei a la societat, perquè es priva, per una altra sonada de lesvostres, de tenir una persona capacitada al front del que sigui.

Podria seguir tocant campanes o, dient-ho d’una altra mane-ra, com ja pots anar bramant, que si l’ase no vol beure ho tensfotut. Veieu com la llengua té les seves normes, ja que acabode dir ases, en plural, però que podria semblar ases mascles,i no crec que hi hagi cap somera que em rectifiqui.Apa, memòries.

Pledebuit

Ingredients per a 4 persones:4 rodelles de lluç. 4 grans d’all. 50 g de farina

300 ml de cava brut. 1 litre d’aigua. 2 patates delbufet. 1 manat de fonoll. Oli d’oliva verge

i sal marina

1. Laminem els alls pelats i els daurem a la cassola ambun bon raig d’oli. Ja rossos, hi afegim la farina i deixem

fer una mica. Cuita la farina, aboquem el cava queredueixi (tal com fem la salsa verda).

2. Amb el cava reduït, hi aboquem l’aigua i les patatestallades fines amb la mandolina.

3. Si punxem les patates i les trobem toves, hi afegimel lluç salat a gust, tapem la cassola i ho deixem coure.No gaire, penseu que el peix es cou molt ràpid… uns 5

minuts, més o menys.

4. Fora del foc ho espolvoregem amb el fonoll picat. 5. Segur que la cassola farà goig ja podem dur-la a

taula. Anem servint primer un llit de patates i el tall delluç a sobre.

6. Gaudiu de totes les celebracions que ens esperenaquest mes acompanyant-les amb una

copa de bon cava!

La cuina de l’AntòniaEl cullerot

23

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

LLUÇ al CAVA

Rosa Gómez Joan Bertran

Joan Carles Torrano Ramón Oliver

zosa GómeR Jo anoan Bertr

anoorrJoan Carles TTo Ra eramón Oliv