guia per educadors/es i responsables d’associacions vol-eu?vol-eu? · 2004-10-04 · • fomentar...
TRANSCRIPT
www.barcelonesjove.net/europa
Guia per educadors/esi responsables d’associacions
EL SERVEIDE VOLUNTARIATEUROPEU DE CURTA DURADA
EL SERVEIDE VOLUNTARIATEUROPEU DE CURTA DURADA
barcelonès
vol-eu?vol-eu?
0. Presentació 3
1. El servei de voluntariat europeu de curta durada 4
2. Acollir voluntaris/es 8
3. Enviar voluntaris/es 22
4. Experiències 30
5. Recursos en anglès 30
6. Assessories sobre mobilitat juvenil al barcelonès 32
7. Entitats 34
8. Pàgines web relacionades 36
9. Publicacions 38
Index
2
0. Presentació
3
Us presentem aquesta guia dirigida a educadors/es o bé
responsables d’entitats juvenils que treballin amb joves
amb menys oportunitats que vulguin implementar projec-
tes de Servei de Voluntariat Europeu de curta durada.
Els projectes de SVE de curta durada es regeixen segons
els mateixos criteris generals de l’acció 2 (SVE) del pro-
grama Joventut de la Comissió Europea però tenen unes
especificitats :
• Tenen una durada d’entre 3 setmanes i 6 mesos
• És una acció destinada exclusivament a joves
amb menys oportunitats
• Requereixen un partenariat molt més fort i un
seguiment educatiu dels joves més reforçat
• Compten amb un finançament addicional
Donades les característiques dels voluntaris i de la
menor durada , els projectes requereixen una metodolo-
gia específica . Per aquest motiu hem publicat aquesta
guia que creiem que pot ajudar a orientar les diferents
fases dels projectes tant d’acollida com d’enviament: la
preparació, la realització i l’avaluació.
També hem inclòs diversos recursos complementaris
que us poden ajudar, com ara experiències d’entitats
que ja han implementat aquests projectes, un glossari
anglès – català per poder traduir paraules tècniques, un
recull d’assessories on us poden informar millor, enti-
tats amb experiència en el tema on us podeu dirigir i,
per últim, un recull de pàgines web i publicacions que
es poden descarregar d’ Internet.
Aquesta publicació recull algunes parts traduïdes ínte-
grament però ordenades de forma diferent de l’informe
del curs de formació sobre Inclusió realitzat per SALTO
a Bèlgica del 2001.
Aquesta publicació s’emmarca dins del projecte VOLEU
que ha promogut el SVE de curta durada al Barcelonès
Nord del setembre del 2003 a l’agost del 2004. Aquest
projecte ha estat co-finançat gràcies al programa
Joventut i ha inclòs diverses accions de formació, asses-
sorament, publicació de materials com un pòster, difu-
sió d’informació a la web (Centre de Recursos Europeus
per a Joves) i promoció de projectes d’enviament i aco-
llida al territori .
Esperem que aquesta guia us serveixi d’orientació .
Barcelona, 10 de juny del 2004
Oficina de Serveis a la Joventut
Consell Comarcal del Barcelonès
4
1. El servei de voluntariat europeu de curta durada
La implementació dels projectes de curtadurada comporten potencialment un granvalor pedagògic pels joves que hi participen,però també és cert que les dificultats o entre-bancs també poden ser molts. Per això ésnecessari tenir un bon coneixement del pro-grama i és recomanable haver tingut expe-riència amb el programa SVE o bé comptaramb el suport d’entitats amb experiència oinstitucions que us poden assessorar.
Si no esteu familiaritzats amb el programaJoventut us recomanem com a primer pasdescarregar-vos la Guia de l’Usuari del pro-grama que explica tots els criteris i procedi-ments.
1.1 CRITERIS GENERALS DEL SVE
A continuació us presentem un resum de lescaracterístiques principals de l’Acció 2 delprograma Joventut extret de la descripció delprograma en llengua catalana que podeudescarregar-vos a :
http://www6.gencat.net/joventut/docs/accio2.doc
DESCRIPCIÓ GENERAL
És un projecte internacional que permet a unjove participar activament en una organitza-ció que l’acollirà en un país diferent del queresideix. Aquesta experiència ofereix al jovevoluntari la possibilitat d’entrar en contacteamb altres cultures i altres idiomes, per a dura terme una tasca de voluntariat en un ampliventall d’activitats com són ara treballaramb nens, esports, oci, art, etc.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
• Proporcionar una nova experiència d’apre-nentatge intercultural i promoure la inserciósocial i professional dels joves i la seva par-ticipació activa oferint-los l’oportunitat demostrar-se solidaris envers els altres.
• Contribuir al desenvolupament de la comu-nitat local.
• Fomentar l’establiment de nous lligams il’intercanvi d’experiències entre les entitatsdels diferents països.
DURADA
La durada habitual és de 6 a 12 mesos, en elcas de joves desafavorits es poden contem-plar projectes de curta durada d’entre 3 set-manes i 6 mesos.
CARACTERÍSTIQUES DELS PROJECTES
• Han de contribuir al desenvolupament deprojectes locals mitjançant activitats nolucratives en els camps social, mediambien-tal o cultural.
• Ofereixen una experiència d’educació noformal i faciliten el contacte amb altres cul-tures i altres idiomes per tal que el voluntariexperimenti noves idees i projectes en unasocietat multicultural.
• Els voluntaris no han de substituir osuplantar un lloc de treball, ni desenvoluparuna activitat lucrativa, ni rebre un salari.
• Tot projecte, ja sigui d’anada o d’acollida,ha d’oferir informació acurada de les activi-tats a realitzar, així com el desenvolupament
5
de responsabilitats que assumeixen les orga-nitzacions, condicions d’estada del voluntari,informació sobre el context sociocultural enquè es desenvoluparà el mateix.
• El voluntari no ha de pagar mai per parti-cipar en el programa.
TIPUS DE PROJECTES QUE ES FINANCIEN
a) Projectes Bilaterals
b) Projectes amb tercers països ( Medite-rranis, Comunitat d’Estats Independents,Europa Sudoriental, Llatinoamèrica..)
c) Projectes d’àmbit europeu
1.2 LES PARTS IMPLICADES EN QUALSE-VOL PROJECTE DE SVE
Hi participen aquests tres agents que hand’estar en permanent interrelació:
a) El voluntari ha de ser:
• Jove d’edat compresa entre 18 i 25 anys al’inici del seu servei voluntari.
• Resident legal en un estat de la UE o associat.
• Compromès amb una experiència de ciuta-dania activa i d’educació no formal.
• Obert per adquirir capacitats i destresessocials, interculturals i personals.
És imprescindible la participació activa delvoluntari en la realització del projecte.
b) L’organització d’enviament es comprometa la selecció del voluntari, a la seva prepara-ció prèvia i a la formació adequada al projec-te que desenvoluparà, a tramitar la sol·lici-tud de subvenció i també a mantenir-ne elcontacte i el suport durant la seva tasca afora i a donar-li suport a la tornada, quanacabi el projecte.
d) L’organització d’acollida es compromet apresentar un tutor directament responsabledel voluntari, a la formació i la integració delvoluntari en les activitats del projecte, a tra-mitar la sol·licitud de la subvenció, a fer unseguiment i a guiar la tutoria del jove, a ofe-rir-li allotjament i manutenció i a facilitar-nela integració lingüística, cultural i social dinsl’entorn local on es dugui a terme el projecte.
Les organitzacions, tant la d’acollida com lad’enviament, han de ser associacions i orga-nitzacions no governamentals o entitats i ini-ciatives locals sense ànim de lucre(Ajuntaments, Diputacions,...)
voluntari/a
entitat d’acollida entitat d’enviament
6
7
1.3 LA RECERCA DE SOCIS PER PROJECTES DE CURTA DURADA
PROJECTES DE CURTA DURADA
Hi ha diferents maneres de posar-se en con-tacte amb socis potencials del SVE.
• Existeix una base de dades "on-line" dels pro-jectes d’acollida que ja han sigut aprovats espe-cíficament com a projectes de curta durada .Si l’organització no surt a la llista, hauran derebre primer l’aprovació per part de l’Agènciaabans que pugui acollir voluntaris.
http://europa.eu.int/comm/youth/program/sos/index_en.html
Cal entrar a la base de dades protegida ambclau d’accés ("password protected data-base") i un cop allà entrar a la base de dadesespecífica de curta durada ("query for short-term placements") . Per accedir-hi:
USUARI: NasPASSWORD: Youth!
• Malgrat que els projectes de curta duradaen principi utilitzen una metodologia de tre-ball pedagògic més adequat a les caracterís-tiques dels joves amb menys oportunitats,també podeu trobar convenient que els jovesfacin un projecte de llarga durada (entre 6-12 mesos) . En aquest cas, podeu ajudar aljove a consultar la base de dades de projec-tes aprovats a la mateixa web però entrant a"pasword protected data-base" i un cop allàpodeu utilitzar diferents criteris de recercasegons el país, l’àmbit de voluntariat , datesd’aprovació del projecte o número de referènciade la manifestació d’interès ( HEI number ).Per accedir-hi:
USUARI: VOLUNTPASSWORD: FREE4ALL
• També podeu començar a buscar un soci deSVE amb els vostres contactes internacio-nals. Si la vostra organització no és activa anivell Internacional, podeu intentar fer con-tactes a través d’una organitzacióInternacional que faci de paraigües, entitatcoordinadora. També podeu intentar de tro-
bar noves organitzacions mitjançant inter-canvis, seminaris, o cursos de formació.Consulteu la Guia de l’Usuari per tenir mésinformació sobre els projectes multilateralsde SVE.
• Podeu llençar una crida de socis a travésde la vostra Agència Nacional. A Espanya,l’Agència Nacional que gestiona el programaJoventut està descentralitzada . El ServeiInternacional de la Secretaria General deJoventut en forma part i gestiona el programapel que fa a Catalunya.
• Organitzacions que treballen amb Campsde Treball també ofereixen la possibilitat defer un SVE de Curta Durada. Podeu trobarmés informació de la vostra Agència Nacionalo d’organitzacions com Servei CivilInternacional (SCI), Youth Action for Peace(YAP), o Alliance.
2. Acollir voluntaris/es
8
2.1 FASE DE PREPARACIÓDE L’ACOLLIDA
2.1.1 REDACTAR LA MANIFESTACIÓ D’INTERÈS
Cada organització interessada a acollir unvoluntari de SVE ha de fer primer de tot una"Manifestació d’Interès". Una vegada haestat aprovada, la informació d’aquestaManifestació d’Interès (HEI) serà posada a labase de dades del SVE. La HEI ha d’inclourela següent informació:
• La motivació per proposar un SVE de CurtaDurada en comptes d’un projecte de llargadurada.
• Objectius i propòsits clars del projecte de SVE.
• Descripció de les activitats de l’entitat d’acollida
• Descripció de les possibles tasques querealitzarà el voluntari.
• Com la vostra organització està equipadaper ocupar-se de necessitats especials (ex. el
vostre edifici és accessible per cadira derodes, teniu equipaments especials per sordso cecs, hi ha personal extra per donar suporta joves més vulnerables?, etc.)
La Manifestació d’Interès s’ha de presentar a lavostra Agència Nacional (hi ha data límit men-sualment). La Manifestació d’Interès serà pri-mer de tot revisada; desprès de que el projectehagi sigut revisat i examinat, rebreu, o bé:
• Llum verda (el projecte està aprovat, s’in-sertarà a la base de dades i es podrà aplicarper acollir voluntaris)
• Llum taronja(s’han de fer alguns canvis.S’ha de intentar integrar els suggeriments,adaptar el projecte i presentar-lo una altravegada)
• Llum vermella (el projecte no és convenientper acollir a un SVE de Curta Durada)
2.1.2 TREBALLAR EN XARXA AMB EL VOS-TRE PARTNER D’ENVIAMENT
Confiança és la base entre els socis! Hi hamolts detalls que s’han de treballar abans depoder aplicar per un projecte de SVE. Tant sies decideix fer una visita de preparació com siels arranjaments es fan via telèfon, fax ocorreu electrònic, l’entitat d’enviament com lad’acollida han de treballar conjuntament per:
• Definir l’activitat de treball adaptada alperfil del participant
• Definir el sistema de suport que es portaràa terme.
• Definir idiomes i altres necessitats de for-mació.
• Preparar integració social a la comunitat local
• Arreglar l’allotjament
• Completar els formularis
• Fer el pressupost
9
Una vegada s’ha arribat a un acord amb totsels detalls, les entitats estan ja preparadesper presentar el projecte dins l’acció 2. Aixòimplica presentar dos formularis: un per l’en-titat d’enviament i l’altre per l’acollida(IMPORTANT: el formulari de l’entitat d’acolli-da no es el mateix que el de la Manifestaciód’Interès)
2.1.3 REDACTAR UN BON FORMULARI DE SOL.LICITUD D’ACOLLIDA
La sol·licitud d’un projecte d’acollida es pre-senta mitjançant un formulari que us podeudescarregar en castellà de la pàgina web del’ INJUVE
(http:www.mtas.es/injuve)
Hi ha diferents parts dins del formulari d’ins-cripció en el que s’ha d’especificar:
Tasques
• Quina supervisió proporcionarà?
• Com és el treball adaptat a les capacitatsdel voluntari?
• Quines oportunitats d’aprenentatge propor-cionarà el projecte?
• Ha previst suficient espai per activitats enel temps lliure?
• Etc.
Suport
• Tutor personal
• Suport tècnic (relacionat amb el treball)
• Suport lingüístic (si cal)
• Recolzament a les activitats de temps lliure
Qüestions pràctiques
• Allotjament i manutenció
• Diners de butxaca
• Transport local
2.1.4 FER EL PRESSUPOST SEGONS LES REGLES DE FINANÇAMENT DEL PROJECTE D’ACOLLIDA
• L’entitat d’acollida rep una suma global de600 € per cada voluntari que aculli
• A més de la suma global, l’organització rep300 € al mes per voluntari
• Una quantitat fixada que rebrà el voluntaricom diners de butxaca (cada país en té una)
• Les necessitats especials seran finançadesen la seva totalitat. (100 %)
10
2.1.5 PRESENTAR EL FORMULARI DE SOL.LICITUD EN ELS TERMINIS I CRITERIS ESTABLERTS
Hi ha cinc convocatòries a l’any per presentarla vostra sol·licitud.
Data límit Per projectes que comencen a partir de...
1 de juny setembre- 31 gener1 de setembre desembre- 30 d’abril1 de novembre febrer- 30 juny1 de febrer maig- 30 setembre1 d’abril juliol-30 novembre
Si el projecte d’acollida es realitza aCatalunya, cal presentar els formularis a:
Generalitat de Catalunya
Secretaria General de Juventut
c/ Calàbria, 147
08015 Barcelona
Tel. 934 83 83 22
Persona de contacte: Ramon Closas
www.gencat.net/joventut
Els criteris formals són també molt impor-tants ja que us poden denegar projectes pererrors en el pressupost o en el calendari. Ésimportant consultar aquesta informació quepodeu trobar al portal del ServeiInternacional de Secretaria General deJoventut de la Generalitat de Catalunya(http:www.gencat.net/joventut ) :
• EL PROGRAMA JOVENTUT AL DIA http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/inte
rnacional/programab.htm
• GUIA PER EMPLENAR SOL.LICITUDS DE SVE.
Projectes d’acollida
http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/internacional/docs/accio2guia.doc
2.2 FASE DE REALITZACIÓ DE L’ACOLLIDA
2.2.1 PROPORCIONAR UNA ACTIVITATAPROPIADA AL VOLUNTARI
Escollir una activitat apropiada depèn molt,per descomptat, de la bona comunicacióentre l’entitat d’enviament i el voluntari. Perescollir una activitat apropiada cal tenir dife-rents consideracions en compte: Capacitatde l’idioma/ experiència prèvia al tipus d’ac-tivitat/ durada de l’estada/ possibilitat que elvoluntari vulgui allargar de curta a llarga ladurada del seu voluntariat.
A més a més de la preparació i suport delvoluntari, la gestió de l'activitat se centra enla descripció del treball real que el voluntariportarà a terme. Els diversos projectes pilotsduts a terme per xarxes que s'especialitzenen l'enviament i acollida de joves amb menysoportunitats, han mostrat que una de lesdificultats principals és proporcionar unaexperiència d'activitat voluntària apropiadaper un voluntari- on se senten integrats com
11
a part "útil" de l'organització d'acollida. Elstreballadors del projecte donen diversesexplicacions per aquestes dificultats:
• la manca d'autoconfiança que poden expe-rimentar molts voluntaris que socialmentpresenten menys oportunitats i on convindrial’assumpció d’un rol d’iniciativa
• la incapacitat del personal i els voluntarislocals en el projecte d’acollida per compartirel seu treball.
• la durada del període d’acollida pot sermassa curta perquè el voluntari passi de ser"observador" a "actiu"
• La manca òbvia d’habilitats de l’idiomacom a barrera essencial en aquells projecteson el propòsit és un treball "social"
• Un malentès de la comunitat d'acollidaentre rebre un "voluntari" i rebre un altre"usuari" potencial d'un altre país
Així, les expectatives pel que fa al paper delsvoluntaris necessiten més consideració i
aclariment pel que fa al projecte d'acollida iel voluntari. En l’intent d’explorar més això,els objectius educatius de l'experiència delsvoluntaris han de ser determinats per l’enti-tat d’acollida. Què permet aprendre l’activi-tat i quines habilitats s’espera que adquirei-xi el voluntari?
El perfil del voluntari i el perfil també de lesactivitats que el voluntari realitzarà s'hau-rien de comunicar clarament entre les enti-tats d’enviament i d’acollida. S'hauria deparlar de compatibilitat entre el dos i elslímits d’allò que cal que sigui determinant ono abans que l’emplaçament final del volun-tari tingui lloc.
Les següents preguntes poden ajudar aexplorar més això:
• En quines activitats podria participar elvoluntari dins del projecte?
• Quines possibilitats de formació estan dis-ponibles en el projecte d'acollida? Formal oinformal?
• Coneixerà el voluntari prèviament la pro-gressió que podrà fer?
• Quin és el nivell de responsabilitat que hade prendre el voluntari? Pot afrontar això?
• Com pot augmentar el seu nivell de presade responsabilitats?
• Com es podria integrar el voluntari en l’e-quip? Hi ha esdeveniments especials, sorti-des socials on el personal local i els volunta-ris participin junts? És apropiat que el volun-tari assisteixi a reunions?
• Quant serà l’idioma una barrera per poderdesenvolupar una activitat?
Expectatives
L’entitat d’acollida ha de considerar i clarifi-car les següents qüestions:
• Quina és la vostra motivació per acollir aun voluntari?
• Quin rol/paper haurà de complir el voluntari?
12
• Quines són les vostres possibilitats i quinssón els límits (recursos humans i financers)
Possibles tasques i activitats
• Quins camps i àrees de treball estan dispo-nibles? Quina flexibilitat hi ha per moure’s ?
• Quines qualitats i quines habilitats tècni-ques necessita el voluntari per a les diferentstasques/activitats?
• Quines activitats o tasques es podrien ini-ciar juntament amb el voluntari? Per qui?
• Quantes hores porta l'activitat?
• Quina formació pot oferir al voluntari? I per a quines tasques/activitats seria aixònecessari?
• Hi ha prou tasques/activitats preparadesper evitar que el voluntari comenci a avorrir-se i a tenir nostàlgia?
• Són les hores de feina raonables?
Perfil del voluntari
• Quines son les expectatives del voluntarirespecte a les activitats?
• En quina mesura l’organització d’envia-ment pensa que són realistes aquestesexpectatives?
• Quines capacitats de comunicació hauriade tenir el voluntari?
• Quines qualitats té el voluntari que espuguin potenciar?
• Què li agradaria aprendre?
• Què pot fer el voluntari per si mateix? Quèpot fer juntament amb algú (capacitat detreball en equip)
• Què estaria reassegurant al voluntari?
Possible metodologia per ser utilitzada
• Fer un pla setmanal tot indicant les tas-ques i activitats on participa, el temps, lapersona responsable, els requeriments, sis’escau.
• Similar, pot fer-se un pla mensual desprèsde la primera revisió del treball realitzat
• Descripció del projecte d’acollida en el ques’indiqui les diferents activitats que es por-taran a terme, el grup a qui va dirigit aquestprojecte, personal local, altres persones queestiguin a l’entitat...
• descripció dels problemes socials amb quèla gent jove s'està encarant en l'àrea local,explicant què, per què, i com intenta el pro-jecte d'acollida combatre aquests problemes(podria fer-ho possiblement el voluntari)
• produir un cartell de voluntaris, descrivintel seu paper i interacció amb el projecte d'a-collida.
13
2.2.2 PROPORCIONAR CONDICIONS DEVIDA ADEQUADES
Es poden considerar diferents tipus de arran-jaments d’habitatge, manutenció... peròcada arranjament pot tenir uns efectes tantnegatius com positius, en funció del context iel nivell d’autonomia del voluntari en qüestió,així com els objectius educatius.
Molts projectes de curta durada existeixen através de grans Xarxes Internacionals d’enti-tats que fan camps de Treball(SCI/YAP/Alliance). Aquesta opció té l’avan-tatge que el voluntari s’integrarà en un grupde voluntaris internacionals i viurà compar-tint habitatge (Un dormitori doble o més, ten-des de campanya...). Pel que fa al menjar, escomparteix amb tot el grup juntament ambles tasques domèstiques i de cuina. Per a unvoluntari que té experiència molt limitada devida d'independència, això és un ambientbastant protegit, fàcil. Tanmateix, algunespersones joves es poden sentir molt intimida-des per la idea d'entrar a una escena de grupaixí amb una altra gent jove que acostumena ser estudiants en marxa durant el períoded’estiu.
Altrament, fora del període de camps de tre-ball, es poden trobar altres activitats quetambé segueixen el model d'un camp de tre-ball- però amb bases a llarg termini. Aquí elvoluntari una altra vegada es reuneix amb elgrup més gran de voluntaris de contexts dife-rents que comparteixen tots els aspectes deles seves vides diàries- i normalment tambéles seves activitats de voluntariat.L’allotjament pot ser molt divers, p. ex. en unacasa residencial per a nens o gent amb i algunimpediment així com altres tipus d’allotja-ment més individuals (alberg o semblant).
Altres arranjaments que requereixen mésindependència pel voluntari (p. ex. una habi-tació en un pis on el voluntari s’ha de mane-jar amb el seu pressupost pel menjar i had’organitzar-se el temps al voltant de lesseves activitats) ha de ser només consideratper voluntaris autònoms que ja han viscutpel seu compte o han compartit pis. Soledatpot ser un assumpte si l’allotjament estàmassa allunyat del lloc on el voluntari realit-za el seu treball.
S’ha de considerar amb cura l’allotjament
mixte, habitacions amb famílies, etc. Algunsdels voluntaris amb els que hauran de trac-tar potser tenen dificultats familiars a casa iaixò pot fer que estiguin reticents a estar enun entorn familiar.
2.2.3 GARANTIR UN ALLOTJAMENT ADE-QUAT PEL VOLUNTARI
Durant la fase de planificació d'un projected’SVE, es gasta molt de temps intentantdesenvolupar una activitat de treball volun-tari adequada per a la persona jove. Aixímateix, trobar l’allotjament més apropiat pelvoluntari també requereix una planificacióprudent.
Hi ha moltes maneres d’allotjar als volunta-ris. Algunes de les més comunes son:
CAMPS DE TREBALL: Són projectes de volun-tariat que tenen una durada d’entre 2 a 3setmanes i l’allotjament normalment és quedormen en tendes, comparteixen habitacionsen un alberg, o bé en escoles.
ALBERGS JUVENILS L’allotjament en aquests
14
casos pot ser una alternativa perque elsjoves puguin conèixer altres persones que noestiguin involucrades al projecte.
HABITACIÓ AMB FAMILIES Aquesta és unaalternativa si altres opcions són limitades omassa cares (especialment per períodescurts de 2-4 setmanes). HABITACIÓ EN UN EDIFICI DE PISOS Aquestaalternativa requereix un gran nivell d’autono-mia per part del voluntari. Una habitació pri-vada requereix que el voluntari es faci càrrecde les seves compres, pressupost, cuinar...
2.2.4 DINERS DE BUTXACA
Els diners de butxaca estan definits d’acordamb el nivell de vida al país de l’entitat d’a-collida: però el que no està definit és com espaga i per qui. L’organització d’acollidanecessita arribar a un acord amb els volun-taris de com volen rebre aquests diners, set-manalment o mensualment. Segons l’expe-riència, moltes entitats d’acollida que treba-llen amb aquests grups de joves s’han trobatamb algunes dificultats amb molts volunta-ris que no saben com administrar-se grans
quantitats de diners. (El mateix passa ambels diners del menjar si també queda sota laresponsabilitat dels voluntaris).
És important que l’organització d’acollidafaci una explicació exhaustiva amb els volun-taris sobre les subvencions que s’han rebutpel seu projecte UE, institucions locals... isobre tot el pressupost del menjar, i diners debutxaca perquè no hi hagi cap confusió nidesconfiança per part dels voluntaris.
2.2.5 PREOCUPAR-VOS TAMBÉ DEL BONÚS DEL TEMPS LLIURE DEL VOLUNTARI
Un voluntari normalment té entre 4 i 6 horesde temps lliure al dia. Això pot semblar atrac-tiu a primer moment, però a vegades, el quees veu com "temps lliure" per un treballadorés "temps buit" per un voluntari.
L’experiència diu que els voluntaris podenràpidament arribar a avorrir-se a patir detant temps lliure que tenen. Amb tant detemps durant 7 dies a la setmana, quinesactivitats pot preparar l’entitat d’acollida perun jove amb menys oportunitats?
ACTIVITATS TURÍSTIQUES Els voluntaris pro-bablement poden estar interessats en visitaruna ciutat, un museu, galeries d’art, anar aveure els llocs naturals més propers, fer unaconeixença de l’entorn, etc. Però s’ha de teniren compte que aquestes activitats no sonsempre gratis (autobusos, entrades...). Elsvoluntaris no estaran molt disposats a fersegons quines visites pel cost que els suposadel seu pressupost.
ESPORTS I HOBBIES Activitats esportivespoden anar molt bé per ajudar al voluntari apassar-s’ho bé i conèixer gent. Les entitatsd’acollida han de investigar que està dispo-nible,(piscina, facilitats per jugar la futbol,tenis, bàsket, ciclisme,...). S’ha de tenir enconte que tot i que a vegades l’idioma pot ferun bloqueig en algun joc també pot ser unmedi per trencar fronteres idiomàtiques.
El mateix passa si el jove te alguna afició,l’entitat d’acollida pot fer contactes amb cen-tres locals per poder posar-ho en pràctica.
Tant amb les aficions com en els esports elvoluntari coneixerà gent nova i també l’apar-
15
tarà una mica de la seves tasques diàries i lasensació de monotonia que pot arribar a tenirel jove.
ALTRES ACTIVITATS Si el voluntari no mostramolt interès per cap activitat que es pugui ferdurant el temps lliure, és important que se liajudi a fer vida social. Anar a un bar o uncafè són bones alternatives. L’entitat d’aco-llida pot preguntar també als seus voluntarislocals portar idees al respecte o incloure elvoluntari en les activitats "regulars" delsjoves locals ( anar al cinema, mirar la TV,jugar al parc, etc.)
És important saber que l’entitat d’acollida noha "d’agafar al voluntari per la ma" i entre-tenir-lo constantment durant 4-6 setmanes.De la mateixa manera, son els responsablesde donar-li informació sobre activitats que lipuguin interessar. S’ha de tenir present quel’aspecte social del voluntari és tant impor-tant perquè tingui una bona experiència comles activitats diàries.
2.2.6 ASSEGURAR L’INTERCANVI INTER-CULTURAL
Participar en una activitat de SVE de curtadurada és especialment interessant en termesde confrontació amb una altra cultura i deconsciència que pot portar als voluntaris elsbeneficis i les limitacions de la seva cultura.
Naturalment, el fet de viure diàriament en unaaltra cultura assegura moltes oportunitatsinformals per a voluntaris d'assabentar-se iaprendre les característiques de cada persona.Així mateix, pot ser molt útil per la gent de l'or-ganització d'acollida intentar preveure/planifi-car una mica aquest aprenentatge, per parlarsobre les coses/costums/actituds/ que elsvoluntaris poden trobar "estrany" a la nova cul-tura i per tractar del seu país/cultura els tipusde coses que els agradaria introduir.
S’ha de recordar també que l’intercanvi cul-tural s’ha de donar en dues direccions. S’hade preparar a la gent que està al voltant del’entitat d’acollida perquè estigui oberta arecolzar, ajudar els voluntaris i compartircoses sobre la seva cultura/país. Això es pot
fer si s’organitza l’espai i el temps perquè elvoluntari pugui oferir alguna cosa a la gentamb la que conviurà i treballarà (per exem-ple, un sopar, ensenyar diapositives, nit devídeo, etc.)
2.2.7 PROPORCIONAR RECOLZAMENT ISUPERVISIÓ PEL VOLUNTARI
Per suposat, l’organització d’acollida és res-ponsable d’oferir suport al voluntari. És unaspecte molt difícil quan parlem de volunta-ris amb menys oportunitats i aquest temaestà tractat amb un document separat titulat"Suport" (que poden trobar a:http://www.salto-youth.net) que ajuda l'orga-nització que s’ofereix a tenir previstos elsaspectes de l'estada del voluntari i organit-zar el seu sistema de suport.
El voluntari necessita un referent durant laseva estada, un "tutor" o "persona de con-tacte".
Quin es el rol d’aquesta persona? Quines sonles seves tasques? Ha de ser una personaque acompanyi al voluntari durant tota la
16
seva estada perquè estigui bé. Això inclou eldonar suport durant les activitats o el treballen l’entitat d’acollida i la integració delvoluntari per a gaudir de vida social dins lacomunitat local.
• Involucrar al voluntari en les decisions quees prenguin i que tinguin a veure amb ell oamb el projecte.
• Introduir-lo a altra gent que treballi en elprojecte.
• Donar tasques clares, per així intentar queel voluntari passi de "l’observació" a "l’acció".
• Donar-li responsabilitats .
• Donar recolzament emocional i pedagògic.
• Tenir un espai reservat per xerrar.
• Ajudar als voluntaris que vegin i entenguinel progrés que estan fent.
• Tenir contacte periòdic amb el voluntari.
• Confirmar, que l’allotjament i la vida socialvan bé i el voluntari se sent a gust.
• Motivar-lo i recolzar-lo amb els cursos deidiomes
2.2.8 COMUNICACIÓ AMB L’ENTITAT D’ENVIAMENT
És obvi, amb tot el que ja s’ha comentat, queuna bona comunicació entre l’organitzaciód’enviament i el voluntari, abans decomençar el projecte d’activitats, és essen-cial. Perquè tot això passi, l’organització d’a-collida ha tenir temps per clarificar tota lainformació necessària en un format que siguicomprensible pel voluntari i així aconseguirque el voluntari tingui una idea clara sobre elque haurà de fer durant la seva estada.
Si la visita de preparació no és possible,seran d’ajuda fotos de la gent o dels llocsamb els que es trobarà També ajudaran lesfotos de l’allotjament i de les activitats quefarà per a que el voluntari es pugui fer unaidea més realista sobre el que l’espera alpaís d’acollida.
2.2.9 GESTIONAR LES CRISIS
Tot i que no es una qüestió agradable de pen-sar, és extremadament important que tantl’entitat d’acollida com d’enviament treballinper saber què fer en cas de conflictes, crisis,emergències. Normalment no hi ha casos d’e-mergències molt greus, però hi ha hagutcasos extrems dins del SVE.
La classe d’accions que s’han de prendredepèn molt de les circumstàncies de la situa-ció en crisi. Hi ha molts tipus de crisi quepoden sorgir:
EMERGÈNCIES MÈDIQUES
Les malalties o les emergències poden cau-sar un gran estrès a totes les persones invo-lucrades. Tot i que el voluntari no estiguidirectament implicat a l’emergència, esimportant recordar que igualment necessi-tarà recolzament extra per sortir-se’n del xoc.
L’entitat d’acollida ha de saber tot sobre l’as-segurança del voluntari- és responsabilitatde l’entitat portar tots els temes de l’assegu-rança si el jove no pot portar-ho per si sol. Si
17
el voluntari necessita assistència mèdicaextraordinària, depèn de l’organització d’aco-llida solucionar-ho. L’entitat d’acollida ha deposar-se en contacte amb L’Agència Nacionali mantenir-los informats.
En cas d’emergències greus, l’organitzaciód’acollida NO ha de posar-se en contacteamb la família del voluntari. Aquesta respon-sabilitat és de l’entitat d’enviament ja quenormalment es més fàcil per aquesta entitatposar-se en contacte amb la família.
CRISIS EMOCIONALS
No és inusual pel voluntari experimentar unaclasse de tristor emocional durant la sevaestada. De la mateixa manera, en situacionsmés serioses , el voluntari experimentarà unareacció forta en contra de les activitats, de lacultura d’acollida, i/o fins i tot de les perso-nes dins del projecte.
És important pels responsables dels projec-tes ser conscients que aquestes situacionspoden ocórrer. En aquestes situacions l’enti-tat d’acollida ha de donar total accés al
voluntari a Internet, telèfon, etc. Així pot tenircontacte amb la família. També és importantque l’entitat doni l’espai necessari al volun-tari per parlar sobre els sentiments, si elvoluntari vol, però també donar-li l’oportuni-tat de estar sol si ho desitja. Si el problemaes torna més seriós que un cansament, unatristor temporal, és important que l’entitatd’acollida es posi en contacte amb l’entitatd’enviament.
CONFLICTE DE GRUP
Els projectes que treballen amb voluntarislocals o aquells que acullen voluntaris inter-nacionals han de ser conscients de laimportància de la transparència pel que fa alprojecte. Amb un número gran de voluntaris,pot ser que algun d’ells estiguin finançatsper l’SVE , però d’altres no. Això vol dir quealguns voluntaris rebran diners de butxaca id’altres no. Alguns tindran les despeses deviatge pagades i d’altres no. Això pot ser bas-tant problemàtic.
No només els diners poden causar problemesde grup, també pot ser que els voluntaris
locals no entenguin perquè un voluntari SVErep "una atenció especial" o té altres privile-gis que ells no tenen. Si hi ha una manca detransparència pot provocar ràpidament unacrisi molt seriosa amb el voluntari, i repercu-tir en el projecte...
2.2.10 ASSEGUREU-VOS QUE NO USOBLIDEU RES
A. PROVEÏR UNA ACTIVITAT DE VOLUNTARIAT
• Les activitats proposades permeten alvoluntari passar d’una situació passiva auna d’activa?
• S’ha explicat al voluntari, via entitat d’en-viament, les activitats i si hi ha hagut capcanvi, ha estat notificat?
• Les tasques proposades corresponen a lescapacitats i expectatives del voluntari?
• Tindrà el projecte ocupat al voluntaridurant suficients hores?
18
B. ALLOTJAMENT I MANUTENCIÓ
• L’allotjament escollit donarà confiança alvoluntari - sobre tot si està per un períodecurt de temps.
• El voluntari tindrà els menjars estructurats(menjador, família d’acollida..)- si és així, hi hauràflexibilitat en cas de dificultats amb el menjar?
• El voluntari s’administrarà per si sol?- si ésaixí, s’ha d’establir qui el pot recolzar per fer-li conèixer com administrar els diners delmenjar, que comprar, i a on?
• Si hi ha allotjament comunitari, compartit,s’ha tingut en compte el tema del gènere
• Està totalment clara la informació que té elvoluntari sobre les condicions de vida, perquèel voluntari desprès no es porti una sorpresa?
C. VIDA SOCIAL I TEMPS LLIURE
• S’ha pensat sobre el tipus d’activitats on elvoluntari ha d’estar implicat fora de les horesde treball?
• Pot ser un "risc" el tenir temps lliure. Si nohi ha moltes activitats d’esports o d’altres,tindrà el voluntari altres maneres de conèixergent de la seva edat?
• Hi ha cap voluntari local de la mateixa edatque el voluntari que el pugui ajudar?
• S’ha intentat trobar les aficions i interes-sos del voluntari?
• El voluntari tindrà cap problema en partici-par en activitats locals com a conseqüènciadel seu pressupost?
• El voluntari tindrà la possibilitat de visitaraltres ciutats?
• Té clar tothom el temps lliure que tindranals voluntaris (Caps de setmana, vacan-ces..)?
• Algú es farà responsable del voluntaridurant el seu temps lliure?
D. DINERS DE BUTXACA
• Estan suficientment clares les condicionspels pagaments dels diners de butxaca?
• Hi ha transparència amb altres voluntarissobre qui rep diners de butxaca i perquè, perno crear així cap confusió?
• Hi ha altre gent implicada al projecte queestigui assabentada de que els diners debutxaca no són un salari pel voluntari si nouna ajuda, i ho entenen?
E. APRENENTATGE DE L’IDIOMA
• Hi ha algú al projecte d’acollida que enten-gui la llengua nativa del voluntari. Si no ésaixí pot trobar-se de tant en tant amb algúque parli la seva llengua?
• És conscient la gent que està al voltant delprojecte d’acollida que poden haver proble-mes de comunicació? Han pensat en utilitzarelements de comunicació no verbals? Seranpacients?
19
• Hi ha possibilitats de fer un curs d’idiomessi el voluntari ho necessita?
• Utilitza mètodes actius i simples per barre-jar el voluntari amb els organitzadors.
• Perseverança - repeteix constantment.
• Utilitzeu còmics vídeos i altres eines visuals.
F. TEMES MÈDICS
• Conèixer la situació de salut del voluntari.Si té alguna necessitat especial de cures, demedicaments, de malalties que pateixi, o quepugui patir.
• Assegurança. Tens els detalls de la pòlissad’assegurança AXA?
• Deixar clar al voluntari què ha de fer en casd’una emergència.
2.3 FASE D’AVALUACIÓ DE L’ACOLLIDA
2.3.1 PRESENTAR UN INFORME FINAL
Tant l’entitat d’enviament com la d’acollidaestan subjectes a presentar una avaluaciófinal per les seves respectives AgènciesNacionals. Aquesta avaluació inclourà:
• Avaluació del contingut
• Avaluació financera:
1. Rebuts del viatge (factura i bitllet) i totesles despeses per necessitats especials.
2. Una declaració signada pel voluntaripels diners de butxaca rebuts* La suma global de diners no cal justificar-la.
Qualsevol pregunta sobre procedimentsadministratius adreceu-vos a la vostraAgència Nacional
Data límit Per projectes que comencen a partir de...
1 de juny setembre- 31 gener1 de setembre desembre- 30 d’abril1 de novembre febrer- 30 juny1 de febrer maig- 30 setembre1 d’abril juliol-30 novembre
L’avaluació és un procés de recollida d’infor-mació per arribar a conclusions sobre el pro-jecte, com:
• Poder conèixer millor la realitat dels projec-tes i dels voluntaris – possibilitats i límits:Quins problemes s’han trobat i com s’hansolucionat, si s’ha pogut.
• Mesurar els coneixements adquirits, i coms’ha arribat a aconseguir-los.
Seria també d’utilitat per ajudar al voluntaria entendre millor quina ha estat la seva con-tribució al projecte i també com el projectel’ha ajudat a ell.
Una avaluació és necessària per veure sis’han assolit els objectius del projecte, de
20
l’entitat d’acollida i del voluntaris. Serviràtambé per futures experiències.
El tutor o persona de contacte de l’entitatd’acollida ha de:
• Dur a terme una avaluació intermitja i unaavaluació final amb el voluntari.
• Coordinar el resultats amb el responsable otutor de l’entitat d’enviament, per així ajudara preparar la tornada del voluntari.
• Ajudar al voluntari a que faci l’avaluaciófinal del programa joventut i especialmentcompletar l’annex de certificat.
• Avaluar el programa en benefici del projec-te d’acollida (amb altres amics, voluntarisque han estat involucrats) És necessari queells també tinguin els seus comentaris perl’avaluació, si se’ls vol motivar per acollirfuturs voluntaris i millorar el projecte.
• Incloure l’avaluació a la memòria del’Agencia Nacional.
El voluntari ha d’:
• Ajudar a avaluar el projecte abans de mar-xar. Ha de tenir estructurats els punts posi-tius i negatius per poder analitzar la sevaestada.
• Participar en la reunió d’avaluació ambaltres voluntaris (si és possible)
• Completar la memòria oficial sobre la sevaexperiència.
• Estar motivat per tornar a avaluar amb unspunts estructurats la seva experiència ambl’entitat d’enviament mesos després de quehagi tornat.
21
3. Enviar voluntaris/es
22
3.1 FASE DE PREPARACIÓ DE L’ENVIAMENT
3.1.1 DEFINIR EL PERFIL DELS JOVESAMB MENYS OPORTUNITATS I IDENTIFICARELS VOLUNTARIS
El primer obstacle per superar serà trobar-seal començament de tot el procés: intentaridentificar els joves, en un moment precís ales seves vides. L’experiència del SVE neces-sita ser vista només com un pas en el camígeneral del jove cap al desenvolupament per-sonal i d’aprenentatge.
Per dir si aquesta oportunitat ve en el millormoment pel jove, l’organització d’enviamentnecessita considerar diversos aspectes de lavida del jove per poder així promoure activa-ment aquesta experiència com una oportuni-tat potencial de la que es pot treure gransbeneficis. Això també passa quan s’identifical’entitat d’acollida apropiada.
Les consideracions que s’han de tenir enconte per identificar la conveniència d’a-questa opció en el camí del jove inclouen:
• El nivell potencial del suport familiar- oresistència
• El nivell potencial del suport de formació- oresistència
• Nivells de la confiança en si mateix
• Prèvia experiència educativa i de formació
• Prèvia experiència de viatjar/treball volun-tari/barrejar-se amb altres cultures i utilitzaraltres idiomes
És important per l’entitat d’enviament noescollir joves que es trobin en situació d’aï-llament d’altres serveis dins l’àrea local. Sil’entitat d’enviament fa "d’intermediari" ( noha tingut relació directe amb el jove) llavorss’ha d’identificar clarament un educador queconegui el voluntari de fa temps. Aquest edu-cador ha de tenir un gran coneixement sobrela situació del jove- incloent la seva situacióa casa, treball i/o beneficis socials, i d’altresdificultats possibles.
3.1.2 SELECCIONAR I MOTIVAR ELSVOLUNTARIS
Hi ha una fase de selecció i motivació ques’ha de portar des de l’entitat d’enviament.Aquí és on l’entitat promou activament laidea de participació al programa i intentasuperar qualsevol resistència basada en laignorància i la por. Aquesta tasca ha de serpromoguda des dels educadors, monitors,animadors o treballadors socials que esti-guin a prop dels joves, els seus amics i famí-lia. Aquests professionals han de ser respec-tats i reconeguts pels joves com a referent.
Les següents eines s’han de tenir presentsquan es vol promoure la idea d’involucrar aun jove a que participi dins del SVE:
• Utilitzar una varietat d’arguments quepoden tenir impacte a la decisió del voluntari.
• Tenir el temps adequat per preguntes, refle-xions i qualsevol idea que pugui tenir el volun-tari
• Donar-los-hi l’espai necessari per expres-sar les seves preocupacions
23
• Fer que el SVE soni divertit ( relacionat iconnectat amb el seu món/ aficions)
• Fer que el jove se senti important i respectat
• Donar tots el detalls possibles pel que fa alrecolzament per així reduir al màxim les pors
• Involucrar al jove activament en tots elspassos, seguiment i definició del projecte
• Involucrar en la mesura que sigui possible,altres joves de contexts semblants que haginparticipat ja en experiències semblants
Eviteu comuns errors com:• Donar descripcions de projectes que sonmassa ambigus i insegurs
• Utilitzar llenguatge massa complicat oargot propi del SVE
• No ser clar pel que fa a termes i condicionsde participació
• Ser massa entusiasta o massa ambiciós(promoure massa la idea causant així
reticència per part del voluntari)
• Dubtes sobre quines habilitats es necessi-taran i sobre quines habilitats creu que pos-seeix el jove.
3.1.3. PREPARAR UN BON FORMULARID’ENVIAMENT
Hi ha diferents parts dins del formulari d’ins-cripció en el que s’ha d’especificar:
Preparació
• Com es treballa amb les motivacions iexpectatives del voluntari?
• Com es prepara al voluntari per una expe-riència intercultural?
• Quina informació sobre el país d’acollidaes proporciona?
• Quina informació pràctica es dóna i com?
• Tenir en compte l’assegurança
Durant el projecte
• Assegurar una càlida benvinguda i unaintroducció
• Mantenir un contacte proper i constantentre el voluntari i l’entitat d’enviament
• S’hauria de considerar la presència de lapersona de confiança de l’entitat d’envia-ment
Seguiment
• Avaluació de l’experiència
• Discussió sobre desenvolupament futur iles perspectives del voluntari tant a nivellpersonal com professional
• Preveure la possibilitat de que el voluntarifaci un SVE de llarga durada.
• Compromís per part de l’entitat d’envia-ment, per donar suport a pròxims voluntaris
24
3.1.4 FER EL PRESSUPOST SEGONS LESREGLES DE FINANÇAMENT DEL PROJECTED’ENVIAMENT
• L’entitat d’Enviament rep una suma globalde 600 € per cada voluntari que envii
• A més de la suma global, l’organització rep20 € al mes per cada voluntari
• El 100% del cost del viatge serà retornat(només un viatge)
• Les necessitats especials seran finançadesen la totalitat (100%)
• Visita preparatòria
2 dies com a màxim
2 participants màxim (pot incloure el voluntari)
100% del reemborsament de les despeses del viatge
50 €/persona/dia
Pel que fa a l’enviament de joves amb menysoportunitats és recomanable pressupostar elviatge i l’estada (50 € /dia) d’un educadoracompanyant durant els dos primers dies delprojecte per ajudar als joves a integrar-se alseu projecte .
3.1.5 PRESENTAR EL FORMULARI DESOL.LICITUD EN ELS TERMINIS I CRITERISESTABLERTS
Hi ha cinc convocatòries a l’any per presentarla vostra sol·licitud.
Data límit Per projectes quecomencen a partir de...
1 de juny setembre- 31 gener1 de setembre desembre- 30 d’abril1 de novembre febrer- 30 juny1 de febrer maig- 30 setembre1 d’abril juliol-30 novembre
Cal presentar els formularis d’enviament a :
Generalitat de Catalunya
Secretaria General de Joventut
c/ Calàbria, 147
08015 Barcelona
Tel. 934 83 83 22
Persona de contacte: Ramon Closas
www.gencat.net/joventut
És un requisit imprescindible adjuntar uninforme social de Serveis Socials que justi-fiqui que el jove pel qual presenteu la sol·lici-tud té menys oportunitats que d’altre o bé perestar en risc d’exclusió social o perquè té unadisminució que l’implica una mobilitat reduï-da.
És recomanable presentar el màxim de papersoficials que justifiquin que es tracta d’un joveamb menys oportunitats . Podeu adjuntartambé informes mèdics, escolars, etc.
Els criteris formals són també molt impor-tants ja que us poden denegar projectes pererrors en el pressupost o en el calendari. Ésimportant consultar aquesta informació quepodeu trobar al portal del ServeiInternacional de Secretaria General deJoventut de la Generalitat de Catalunya(http:www.gencat.net/joventut ) :
25
• EL PROGRAMA JOVENTUT AL DIA http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/inte
rnacional/programab.htm
• GUIA PER EMPLENAR SOL.LICITUDS DESVE. Projectes d’enviament
http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/internacional/docs/accio2guia.doc
3.1.6 PREPARAR UNA BONA FORMACIÓABANS DE LA SORTIDA AMB ELS VOLUNTA-RIS
Existeixen varies opcions que es poden inte-grar en el procés de preparació dels volunta-ris que necessiten un recolzament especial,després de la fase de selecció i motivació ques’han portat a terme per l’organització d’en-viament.
• És possible pel voluntari participar enalguna classe d’activitat abans de la sortidaamb altres voluntaris, que es faci mitjançantl’Agència Nacional o bé de l’organitzaciód’enviament (si per exemple envien mésvoluntaris al voltant de les mateixes dates)
• També és possible organitzar una visita depreparació on el voluntari (i el suport perso-nal) poden visitar l’organització d’acollidaper veure per ells mateixos quina activitatrealitzarà el voluntari i com seran les condi-cions de vida.
• A vegades, el voluntari pot prendre partd’altre tipus de preparació individual duta aterme per l’organització d’enviament- o béells mateixos o bé amb la col·laboració d’al-tres entitats locals (cursos d’idiomes/treballvoluntari a les entitats, etc.)
• Altre tipus de preparació que pot dur aterme l’organització d’enviament és involu-crar al voluntari durant l’etapa "estar prepa-rat": recopilar informació, mirar el viatge ialtres detalls pràctics, com vinculació ambl’organització d’acollida...)
• L’organització d’acollida és tècnicamentresponsable d’organitzar una formació d’arri-bada només arribar al país d’acollida.
La formació abans de la sortida és moltimportant ja que el voluntari es pot trobar
amb altres que també marxen fora la qualcosa donarà peu a comparar idees i establirajuts mutus per treballar els objectius.Aquesta preparació inclourà temes com:Expectatives dels voluntaris de la seva estadafora; les seves esperances i pors; què vol dirfer voluntariat fora; què és important de servoluntari; mirar el rol del voluntari, la descrip-ció de les activitats que realitzaran i com trac-tar els problemes i trobar recolzament.
La formació també preveurà l’oportunitat del’aprenentatge intercultural.
L’Agència Nacional d’acollida ha d’organitzarun seminari a l’arribada dels voluntaris. Totsels voluntaris que hagin arribat més o menysal mateix temps tindran l’oportunitat deconèixer-se i coneixeran més sobre la culturai el país d’acollida.
L’organització d’enviament ha de treballartambé molt amb el voluntari a un nivell mésindividual, abans de la sortida. Per exemple,temes tècnics i administratius han de serclarificats i arreglats entre les diferents parts(entitat d’enviament i d’acollida). També és
26
el temps de pensar sobre els objectius delvoluntari, les coses que li agradaria apren-dre, interessos especials, (ex. quines organit-zacions, visites, o activitats li agradaria fer iconèixer.)
Com que la responsabilitat del procés de pre-paració està repartida entre l’entitat d’envia-ment i la d’acollida, és important que l’enti-tat d’enviament comparteixi amb ells els ele-ments que s’han cobert des del seu país.D’aquesta manera poden veure que és el queresta per fer a fi d’introduir al voluntari i pre-parar-lo millor per la seva estada.
3.1.7 ASSEGURAR-SE COM A ENTITATD’ENVIAMENT QUE NO ENS OBLIDEM RES
Abans de començar la fase de preparacióamb el voluntari, l’organització d’enviamentha d’estar segura que el context familiar ésfavorable a que el voluntari participi i tambéque el voluntari està "en el moment correcte"per embarcar-se en un projecte de SVE.
Durant el període abans de sortir, l’entitatd’enviament ha de tenir diverses coses en
consideració com són:
A. Família/Amics
• El voluntari té germans o germanes? Quinaes la seva posició i nivell de responsabilitatdins la família?
• És convenient trucar o trobar-se amb elspares?
• Intentar aconseguir mitjançant internet elcontacte constant amb la família
B. Administració (Contacte amb autoritats, Serveis Socials/OTG...)
• Té el voluntari contacte amb cap autoritat?L’autoritat necessita saber sobre la partici-pació del voluntari en aquest projecte?
• Té el voluntari número de la SeguretatSocial/ E111
• Buscar les dates límits de l’AgènciaNacional per presentar els formularis
• El voluntari necessita una visa per poderentrar al país d’acollida?
C. Viatge
• Trobar la connexió més senzilla
• Estar segur que el voluntari té una descrip-ció detallada del camí
• Assegurança del viatge que cobreixi pèrduad’equipatge/cancel·lació
• Passaport/ visa/ciutadà de la UE (altresdocuments)
• Telèfon de contacte per urgències, tant alpaís d’acollida com al d’enviament
27
D. QÜESTIONS MÈDIQUES
• Situació personal de salut- Hi ha capnecessitat de medicines especials? Cap tipusde malaltia? Cures especials?
• Certificat del metge
• Assegurança
• Mirar si son necessàries algunes vacunesal país d’acollida
3.2 FASE DE REALITZACIÓDE L’ENVIAMENT
Durant aquesta fase és important que l’enti-tat d’enviament estigui en contacte amb l’or-ganització d’acollida . D’aquesta manera esdóna seguretat al voluntari i es preveuenpossibles crisis.
3.3 FASE D’AVALUACIÓ DE L’ENVIAMENT
Tant l’entitat d’enviament com la d’acollidaestan subjectes a presentar una avaluaciófinal per les seves respectives AgènciesNacionals. Aquesta avaluació inclourà:
• Avaluació del contingut
• Avaluació financera:
1. Rebuts del viatge (factura i bitllet) i totesles despeses per necessitats especials.
2. Una declaració signada pel voluntaripels diners de butxaca rebuts.* La suma global de diners no cal justificar-la
Qualsevol pregunta sobre procedimentsadministratius adreceu-vos a la vostraAgència Nacional
L’avaluació és un procés de recollida d’infor-mació per arribar a conclusions sobre el pro-jecte, com:
• Poder conèixer millor la realitat dels projec-tes i dels voluntaris – possibilitats i límits:Quins problemes s’han trobat i com s’hansolucionat, si s’ha pogut.
• Mesurar els coneixements adquirits, i coms’ha arribat a aconseguir-los.
Seria també d’utilitat per ajudar al voluntaria entendre millor quina ha estat la seva con-tribució al projecte i també com el projectel’ha ajudat a ell.
L’entitat d’enviament ha de:
• Reaccionar a l’avaluació de l’entitat d’aco-llida (intermitja i final)
• Organitzar una avaluació de la seva esta-da fora juntament amb el voluntari a la sevatornada.
• Facilitar el contacte amb els voluntaris quehagin tingut una experiència similar perpoder compartir-la .
• Oferir assistència social i de seguretat al
28
voluntari, en cas de dificultats.
Una avaluació és necessària per veure sis’han assolit els objectius del projecte, del’entitat d’acollida i del voluntaris. Serviràtambé per futures experiències.
29
30
4. Experiències
5. Recursos en anglès
ajuda
lingüística linguistic
support animador
animator armari vestuari
locker Beca Scholarship carpeta
folder Consell d'Europa Council
of Europe curs d'aprenentatge
training course educació no-formal
non-formal education ducador
educator escalfament warm-up
estudis de cas case studies
expert expert formació dels
multiplicadors training of the
multipliers glossari glossary
goma d'esborrar eraser
grups d'ajuda support
groups guix chalk
llengua language
participació activa
active participation
presentació creativa
creative presentation
procediment centralitzat
centralised procedure
seminari seminar Tauló
d'anuncis bolletin board
terminologia de
formació training
terminology
allotjamentaccommodation camp de
treball workcamp escalfamentwarm-up intercanvi juvenil youth
exchange manutenció mealsd'estudi curta short study visit (ssv)ajuda lingüística linguistic support animador animator armari vestuari
locker Beca Scholarship carpetafolder Consell d'Europa Council of
Europe curs d'aprenentatgetraining course educació no-formal non-formal education
ducador educatorescalfament warm-up
estudis de cas case studies expert expert formació delsmultiplicadors training of
the multipliers
glossari glossary gomad'esborrar eraser grupsd'ajuda support groups
guix chalk llengualanguage participació
activa active participation presentació creativa
creative
4. EXPERIÈNCIES
Al Centre de Recursos Europeus per a Jovespodeu trobar EXPERIÈNCIES DE MOBILITATque és un recull d’activitats d’àmbit europeuque han realitzat entitats del BarcelonèsNord i l’Hospitalet sobretot. Aquest reculls’actualitza periòdicament i s’hi pot inclourela vostra experiència.
Centre de recursos europeus per a joves
http://www.barcelonesjove.net/europa
5. RECURSOS EN ANGLÈS
Podeu consultar al Centre de RecursosEuropeus per a Joves que actualitzem periò-dicament des de l’Oficina de Serveis a laJoventut del Consell Comarcal del Barcelonèsdiverses eines que us poden ajudar a comu-nicar-vos amb els vostres partners europeusamb anglès:
a) Recursos a Internet: una selecció de pàgi-nes web on hi ha traductors automàtics,manuals, exercicis, cursos on-line.
b) Glossari de paraules clau per treballar enprojectes de mobilitat juvenil.
Pels projectes de SVE de curta durada us seranespecialment útils els següents apartats:
- voluntariat europeu- programa Joventut- viatjar
Centre de recursos europeus per a joves
http://www.barcelonesjove.net/europa
31
entitatsbarcelonèsSant Adrià de Besòs
Santa Coloma de GramenetL'Hospitalet
SVE curta durada
www.casalbcn.info www.gencat.net/joventut
mobilitat
juvenil
www.gencat.net/joventut
Sant Adrià de Besòs
www.gencat.net/joventut
www.espai-jove.netwww.espai-jove.net
www.espai-jove.net
6. Assessories sobre mobilitatjuvenil al Barcelonès
32
Per a entitats de Badalona, Santa Coloma deGramenet i Sant Adrià de Besòs podeu con-tactar amb:
Centre Europa JoveCarrer Rellotge, 21
08923 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93.3921046
www.barcelonesjove.net/europa
Per a entitats de L'Hospitalet podeu contac-tar amb:
Ajuntament de L'HospitaletEspai Jove Assessoria d’Intercanvis inter-culturals i Europa
Centre Cultural Tecla Sala
Av. Josep Tarradellas, 44
08901 L'Hospitalet
Tel. 93 260 24 94
www.espai-jove.net
Per a entitats de Barcelona:
Casal d’Associacions Juvenils de BarcelonaAgència de Relacions Internacionals
C/ Àusias Marc, 60
08010 Barcelona
Tel. 901.51.52.53
www.casalbcn.info
Per presentar els formularis i assessorar-vossobre SVE de curta durada:
Generalitat de CatalunyaSecretaria General de Joventut
c/ Calàbria, 147
08015 Barcelona
Tel. 934 83 83 22
Persona de contacte: Ramon Closas
www.gencat.net/joventut
33
34
7. Entitats
7.1 ENTITATS AMB EXPERIÈNCIA EN SVE DE CURTA DURADA AL BARCELONÈS A DATA D’AVUI
Aquí i AllàBarcelona Tel. 660175357
Persona de contacte: Elena Alonso
Associació Juvenil La RotllanaCarrer Don Pelai , 18 baixos
Badalona 08914 - Tel. 93.3970585
http://www.rotllana.com
Persona de contacte: Salvador Periago i EstrellaGil Velardiez
Barcelona VoluntàriaCarrer Pelai 44,2on Barcelona
Tel. 93.4124493 - Fax: 93.4120761
http://www.barcelonavoluntaria.voluntariat.org
Persona de contacte: Mauro
Servei Civil Internacional
Carrer del Carme 95, baixos 2a
Barcelona 08001
Tel: 93.4417079
http://www.sci-cat.org/
7.2 ALTRES ENTITATS QUE PARTICIPEN AL SVE AL BARCELONÈS(enviaments i acollides de projectes de llarga durada)
- Alternativa Jove per la Interculturalitat
- Nexes interculturals de joves per Europa
- Fundació Ma. Aurèlia Capmany
- Associació cultural Ibn Batuta ASCIB
- Edualter
- Casal d’Infants del Raval
- SODEPAU
- Pallassos sense fronteres
- La Llar d’Esclerosi Múltiple
- L’Apostalat del Mar
- Iniciatives Solidàries
- Associació Catalana contra el Càncer
- JIS- Joves per la Igualtat i la Solidaritat
7.3 XARXES EUROPEES
ENVOLc/o BAG JAW Hohe Strasse 73 53119 Bonn
Tel. (49) 228 95 96 80 Fax (49) 228 95 96 830
http://www.envol.de/ e-mail [email protected]
STEP-BY-STEPEuropean Induction Programme
Rue de Clichy 11 Etg 3 Paris 75009
Tel:+33142813158 Fax: +33.142813147
Email: [email protected]
YAPhttp://www.yap.org/
Alliance of European Service Organizationshttp://www.alliance-network.org/
Association of Voluntary Service Organizations
http:www. http://www.avso.org/
International Civil Servicehttp://www.sciint.org/
35
36
8. Pàgines web relacionades
Centre de Recursos Europeus per a Joves http://www.barcelonesjove.net/europa
Aquesta web la dinamitza l’Oficina de Serveisa la Joventut del Consell Comarcal delBarcelonès . Aquí podeu descarregar aquestaguia i consultar els següents apartats que esrenoven periòdicament:
• Notícies joves específiques sobre Europa
• Publicacions
• Links
• Experiències de mobilitat d’entitats delBarcelonès on hi surten projectes de SVE decurta durada
• Formació: tallers disponibles dirigits a enti-tats/instituts de secundària i un recull de cursosi seminaris a l’estranger
• Assessoria
• Subvencions
• Butlletí Europa Jove
• Guia Europa Jove
• Recursos en anglès: recursos a Internet iGlossari de paraules clau
• Programa Joventut
• Borsa de partners per a intercanvis
• Treballar i estudiar a Europa
Direcció General d’Educació i Esports de laComissió Europea
http://www.europa.eu.int/comm/education/youth.html
Podeu trobar tota la informació sobre el pro-grama Youth, convocatòries,etc. Sobre el SVEtrobaràs la SOS VOLUNTEER HELPDESK ambla base de dades sobre projectesaprovats,etc. Sobre SVE de curta durada tro-baràs "Query for short term project" on hi hatotes les manifestacions d’interès aprovades.
Eurodeskhttp://www.eurodesk.org
INJUVE-Instituto de la Juventud de Españahttp://www.mtas.es/injuve
A l’apartat d’Europa pots trobar una descrip-ció del SVE i pots descarregar-te la Guia del’Usuari i els formularis de sol·licitud i infor-mes finals d’enviament i d’acollida que esvan actualitzant periòdicament .
Partenariat entre el Consell d’Europa i laComissió Europea
http:www.training-youth.net
SALTO http://www.salto-youth.net
Servei Internacional de Secretaria Generalde Joventut de la Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.net/joventut/
Aquí podeu trobar molta documentació encatalà: una descripció de l’acció 2 del pro-grama Joventut (SVE), experiències de volun-taris, i guies per emplenar sol·licituds d’en-viament i acollida, a més d’altres apartatsque es renoven periòdicament.
37
38
9. Publicacions
AGÈNCIA NACIONAL ESPANYOLA DEL PRO-GRAMA JOVENTUT DEL DEPARTAMENT D’EDU-CACIÓ I CULTURA DE LA COMISSIÓ EUROPEA:Guía del Usuario
http:www.mtas.es/injuve
AGÈNCIA NACIONAL FRANCESA DEL PROGRA-MA JOVENTUT DEL INSTITUT NATIONAL DE LAJEUNESSE ET DE L’EDUCATION POPULAIRE(2003): European Voluntary Service. Reporton the experimentation of sustained mento-ring lump sums within EVS projects involvingdiisadvantaged young people in 2001 inFrance.
http://www.injep.fr
GRUP DE TREBALL DE LA COMISSIÓ EUROPEA"PREVENCIÓ DE RISCOS I GESTIÓ DE CRISIS"(2000): Informe final
http://europa.eu.int/comm/youth/program/sos/studies/crisis_management.doc
NETHERLANDS INSTITUTE FOR CARE ANDWELFARE-NIZW (2000): Guidebook for EVSshort-term projects:from puzzled to jigsawpuzzle, NIZW: Utrecht,
http:www.salto-youth.net
O’SULLIVAN: Acció pilot SVE. Una estratègiaper la Inclusió de Joves socialment exclosos,Direcció General XXII de la Comissió Europea
http://www.salto-youth.net/download/46/Content%20tcevs.doc
PARTNERSHIP COUNCIL OF EUROPE-EUROPEAN COMISSION: Training-kit 8 SocialInclusion
http://www.training-youth.net/site/publications/tkits/tkits.htm
PARTNERSHIP COUNCIL OF EUROPE-EUROPEAN COMISSION: Training-kit 5International Voluntary Service
http://www.training-youth.net/site/publications/tkits/tkits.htm
SALTO-YOUTH Belgium (2001): SALTOTraining course on Inclousion and EVS :Report, framework, content, toolbox.
http:www.salto-youth.net
SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT: Drets iresponsabilitats dels voluntaris en el serveide voluntariat europeu del programa joventut.
http://www6.gencat.net/joventut/docs/drets-deures.doc
SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT: Guiesper emplenar sol.licituds del SVE. Projectesd’enviament i d’acolllida
http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/internacional/accio2guia.htm
WORLD ASSOCIATION OF SCHOOL AS AN INSTRUMENT FOR PEACE –EIP (2002): Step-by-step to long-term voluntary service,EIP: Paris
http://www.avso.org/en/Documents/Step-by-Step.pdf
Projecte subvencionat per la Comunitat Europea.El contingut d'aquest projecte no reflecteix
necessàriament la posició de la ComissióEuropea o de l'Agència Nacional ni compromet de
cap manera la seva responsabilitat.
39
40
Edita Amb elSuport
Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut
Ajuntament de Badalona
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
www.barcelonesjove.net/europa
Amb elsuporttècnic
c/ Rellotge, 2108923 Santa Coloma de GramenetTel. 93 392 10 [email protected]: de dilluns a divendres de 17 a 20 h.
c/ Rellotge, 2108923 Santa Coloma de GramenetTel. 93 392 10 [email protected]: de dilluns a divendres de 17 a 20 h.
c e n t r e joveuropa
Més informació a:Més informació a: