HISTÒRIA DEL CINEMA

pre-cinema/època muda/mestres del mut/època sonora/post-guerra/les darreres dècades

PRE-CINEMA

Des del principi, els humans hem sentit la necessitat de captar el Moviment.A la prehistòria ja ho feien mitjançant les pintures rupestres.

Més tard utilitzant les ombres. Al sXVI amb la cambra obscura i

un segle més tard, la llanterna Màgica (que ja projectava imatges

sobre una superfície plana), vandonar lloc a la fotografia al sXIX.

Ja tenim aleshores els tres elements claus del cinema:-Persistència de la visió-Fotografia-Projecció Només faltava donar-li el moviment. Aquest problema es va solucionar el 1890 quan Edison i Dickson van inventar els kinetoscopes (caixes amb bobines que els hi permetien veure una pel·lícula).

ÈPOCA MUDA

Es considera que la història del cinema va néixer el 28 de desembre de 1895 quan els germans Lumiére van mostrar els seus films als espectadors al Salon Indien de París. Un dels seus primers films:“L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat”.

El cinematògraf va ser l'aparell amb el qual ho van aconseguir. L'èxit inicial de la cinematografia va anar disminuint perquè la gent es cansava.Les pel·lícules eren sempre sobre escenes quotidianes però, Georges Méliès va salvar el cinema gracies a la seva imaginació.Va fer realitat els somnis de les persones en la pantalla.

Méliès va ser el creador de la ciència-ficció.

“Viatge a la lluna” (1902)i “Viatge a través de l'impossible” (1904) son les millors mostres.

En les pel·lícules mudes hi apareixien els diàlegs en petits cartells. De vegades hi havia un pianista de fons. Les pel·lícules es representaven en sales molt elegants on sol hi podia acudir les classes benestants.

- A Anglaterra es va crear una escola de cinema.- Edwin Porter va estrenar les pel·lícules de l'Oest.- La base del llenguatge cinematogràfic era el muntatge. - Edison va entrar en la guerra de les patents (1897-19096). On Edison estava en contra dels explotadors d'aparells cinematografics així doncs, els productors s'en van anar I van fundar Hollywood, on es van aixecar les grans productores, que faran gran la història del cinema nordamericà.

MESTRES DEL MUT

David Wark Griffith va revolucionar el setè art amb les seves narracions i va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic. Va dividir les seves obres maestres en seqüències,mostra accions paral·leles i més... I finalment va donar molta importància al muntatge

Surgeixen nous directors que s'adonen que el cinema pot servir com a mitjà d'expressió d'allò més íntim del ésser humà.Aquest cinema reflecteix les angoixes del Alemanys després del Tractat de Versalles i de la Primera Guerra Mundial.

Als paísos nordics destacaven les pel·licules a l'exterior.I a França el principal promotor de l'impressionisme cinematogràfic va ser Louis Delluc.

En canvi el cinema americà va apostar pels beneficis i no per l'estètica. Hollywood es va convertir en el centre industrial fotogràfic dels EE.UU. Doncs les actrius i els actors es van convertir en idols. La decada dels 20 va triomfar el cinema mut americà.

ÈPOCA SONORA

El 6 d'octubre de 1927 succeí un fet revolucionari per a la història del cinema: Començava a parlar! "El cantor de jazz" D'Alan Crosland, deixava escoltar a l'actor Al Jolson cantant.Els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament.

La implantació del sonor va coincidir amb el crack econòmic del 1929 que ocasionà una Gran Depressió als EEUU. els ciutadans trovaben en el cinema moments per fugir dels problemes quotidians.És el moment de directors com Lubitsch,Capra,Hawks, Cukor, John Ford i Sternberg.

El cinema en color arriba el 1935 amb: "La fira de les vanitats", de Rouben Mamoulian, encaraque artísticament la seva plenitud s'aconsegueix en el film de Victor Fleming, "Allò que el vent s'endugué" ( 1939).

Els trucatges són una de les especialitats més estimades pel públic. La ubicació de castells en paisatges on no han existit, o la recreació d'un goril·la gegant a partir d'un de simi petit són mostres de la màgia del cinema.

POSTGUERRA

a Italia en acabar la guerra apareix el cinema neorrealista, fet amb pocs recursos materials però amb molta humanitat, a mes els nord-americans també van filmar histories fora dels estudis aprofitant els escenaris naturals.

Les pel·lícules dels EEUU o be eren pessimistes o be s'inspiraven en la comèdia o el musical. En iniciar-se la guerra freda els EEUU entra en un període de conservadorisme polític que afecta a Hollywood. Aquest període se'l coneix com "maccarthisme" fins l'any 1995.

Els anys 50 va suposar pels nord-americans una època de benestar i un canvi d'estil de vida, van donar espectacularitat i aleshores la pantalla va créixer amb color i el so esdevé estèreo. En altres parts del mon, alguns països d'Àfrica com ara Egipte o l'índia s'han caracteritzat per la seva capacitat de producció.

Mes tard s'imposen els musicals i les superproduccions.

Apareixen nous mites com Marylin Monroe.

Al llarg dels anys 60 apareixen nous cinemes introspeccionista on la psicologia de les persones passa a ser el referent principal.A llatinoamèrica el nou cinema va de la ma del despertar social del tercer mon.

Las EEUU a partir de la dècada dels 60 la nova generació de directors es formen a la televisió, es tracta d'uns quants cineastes inquiets per fer un nou cinema narrativament mes independent.

LES DARRERES DÈCADES

A finals dels anys 70: comencen les superproduccions amb un punt de vista de més qualitat i rendibilitat, “La

guerra de les galàxies” (1977) de George Lucas i “Trobades a la tercera fase” (1977) de Steven Spielberg.

Al mateix temps hi havien directors que preferien un cinema comercial però al un estil personal i creatiu.

Els anys 80: apareix la introducció del vídeo i augmenten els canals de televisió, fan que la gent

comenci a veure més cinema sense moure's de casa. Comencen a haver-hi efectes especials per atreure els

espectadors.

Paral·lelament hi ha directors preocupats pels temes polítics. Són temps de grans melodrames i de recuperació de la comèdia, un dels que mes hi destaca es Woody Allen.A Espanya destaca Almódovar.Començada la dècada dels 90: s'esgoten les idees i comencen a portar els superherois a la pantalla, a mes a mes aprofitant que els efectes especials estant molt avançats.