im simply saying corregit
TRANSCRIPT
1.Les idees que vertebren el poema
Les idees ens són transmeses a través de lesparaules, els moviments i el so.
El nucli temàtic principal:
la reflexió sobre la creació poètica amb mitjans digitals,
que es desenvolupa a través de les següents ideessecundàries:
El caràcter canviant, mutable, lliure i en evolució del llenguatge
El funcionament especial del llenguatge poètic
1.Les idees que vertebren el poema
La voluntat estètica del llenguatge poètic com a fruit de la intencionalitat de l’autora i amb voluntat de comunicació, conseqüència del diàleg que s’estableix entre l’escriptor i el lector.
El qüestionament sobre la funció estètica de la poesia a través de la reflexió sobre l’essència d’allò literari.
El posicionament del “jo poètic” com a creador.
El joc, com a idea vertebradora transversal i no explícita, possible per l’arquitectura del poema digital, implica el lector en la intenció de l’autora.
1.Les idees que vertebren el poema
Són idees significatives perquè la reflexió sobre la matèria poètica se centra en el qüestionament, la recerca i l’experimentació amb una actitud receptiva.
Són idees vives, perquè estan estretament connectades amb la realitat, amb l’ara de l’entorn digital.
2. L’estructura de les idees del poema
Funciona per nivells de profunditat, tant pel que fa a la lectura comal significat:
Un nivell superficial, on se’ns mostra una queixa resolta en una exclamació ingènua a la qual segueix un qüestionament molest sobre allò que sabem. Aquest mateix nivell amaga elements ocults.
2. L’estructura de les idees del poema
Un primer nivell de profunditat, en el qual mai perdem de vista el nivell superficial del poema: les variacions que posen en funcionament les paraules marcades en negreta i que prenen com a escenari el nivell superficial i el transformen, formalment i significativament.
Un segon nivell de profunditat en el qual ens hi enfonsem i perdem de vista la superfície del poema.
2. L’estructura de les idees del poema
Aquesta estructura per nivells de les idees del poema en marca unajerarquia.
Les idees del poema progressen, en la superfície, des del dubte, lainseguretat, la provisionalitat i el fet de veure els canvis com quelcomnegatiu a la possibilitat que els canvis impliquen projecció cap al futur.
I és en aquest punt de la lectura, al segon nivell de profunditat, quetrobem el clímax del poema:
2. L’estructura de les idees del poema
Clímax:
El despullament de la creació de l’obra, fins a l’essència, fins a un sentit.
El paper de l’escriptor en aquest procés.
La importància del lector en aquest procés.
La complicitat i el diàleg entre ambdós i amb el text.
La impossibilitat de qui escriu i qui llegeix de captar l’essència de la literatura en un únic sentit.
2. L’estructura de les idees del poema
Tanmateix, la complexitat dels moviments que s’esdevenen en elprimer nivell de profunditat també està lligada amb la importànciasignificativa de les idees del poema:
2. L’estructura de les idees del poema
Les idees presents a l’interrogant final són les que ens descobreixen cap on deriva la reflexió sobre la poesia digital.
Així, l’últim moviment visible del poema actua com a conclusió on trobem els elements fonamentals que conformen allò poètic,
allò literari:
Imaginació, percepció, llengua. Contemplació, connotació, controvèrsia. Sol, ombra, chiaroscuro. Lectors, escriptors, amants, secret.
i que transformen la provisionalitat que empaita, en un territori entre el sol i l’ombra, el chiaroscuro, “allò que dóna volum” a la poesia. Altrament seria el patiment, l’abandó, el suïcidi del lector.
2. L’estructura de les idees del poema
Però tornem un moment al misteri, al joc dels elements ocults queencerclen el poema.
La fina ironia de l’autora, la seua actitud entremaliada ens enviasenyals d’alerta acompanyades d’un so tètric i misteriós:
Una pregunta incontestable. Conceptes “literaris”, aparentment inconnexos. Uns versos altament poètics “perforats” per la ràpida vida actual i...
2. L’estructura de les idees del poema
El llapis, un element “tradicional” en l’escriptura.
El llapis i el paper gran (r)evolució per a la literatura. El llapis amb tinta vermella, fonamental per corregir errades fatals,
per sentenciar un suspens, per prohibir, per censurar, per alertar d’un perill...
Un missatge altament positiu, fins i tot, alliberador:
El secret, l’essència de la poesia, allò que mou a crear-la i a llegir-la, no es troba mort, immòbil, a l’armari de Barbablava, al qual se’ns té prohibit l’accés sinó que vola en llibertat.
Un tancament absolut del poema a mode de declaració d’intencions.
2. L’estructura de les idees del poema
En resum, l’estructura de les idees del poema està organitzada pelsnivells de profunditat de lectura i per la complexitat delsmoviments del poema.
El joc que se’ns proposa és descobrir un secret tancat en una capsa,envoltada d’elements agressius, inquisidors, desagradosos.
La capsa amaga una possibilitat vitalista i positiva: la possibilitat de lacreació poètica a través dels mitjans digitals.
3. Sintaxi o construcció gramatical de les frases del poema
Estil segmentat, fins i tot en les oracions compostes, per la disposició en l’espai i pels moviments que les acompanyen, fet de períodes breus, fins i tot mínims, cosa que contribueix a crear un efecte estètic determinat relacionat amb una volguda proximitat amb la llengua parlada i amb un to subtilment taxatiu.
El predomini del present respon a la voluntat de marcar l’atemporalitat de l’acció, més que de situar-la en un moment actual determinat.
La presència dels pronoms personals respon a la voluntat de modalitzar el discurs donant-li un caràcter marcadament subjectiu alhora que impliquen qui llegeix.
3. Sintaxi o construcció gramatical de les frases del poema
En l’aspecte morfosintàctic destaca la importància del joc amb elsprefixos els quals contribueixen a la formació de nous significats
La construcció gramatical de les frases del poema lliga amb la reflexiósobre l’essència del llenguatge que és, al capdavall, una part delqüestionament i la constant experimentació sobre els mecanismesessencials del discurs poètic.
4. Com estan distribuïdes les idees al llarg del poema
A I’m simply saying...
els nodes de destinació del poema, és a dir, les variacions que s’esdevenen en tocar les paraules marcades, estableixen les següents relacions de significat amb els respectius nodes d’origen del poema que hi trobem a la superfície.
Repeteixen, tot matisant o explicant, el significat del node d’origen.
Contradiuen o s’oposen al significat del node d’origen.
Connoten intensament el significat del node d’origen.
Reforcen el significat del poema i tanquen el discurs en un cercle perfecte.
Contradiuen Repeteixen
Connoten Reforcen
5. La música: ritme, mètrica i segmentació del discurs
La musicalitat d’un poema ve determinada tradicionalment pel que se’ndiu ritme, és a dir, l’organització de les síl·labes tòniques i àtones enels versos del poema. La recurrència del ritme i la mètrica és el resultatd’una voluntat estètica de l’autor o l’autora, qui sovint els relaciona ambel significat del poema de diferents maneres.
També sabem, però, que l’experimentació literària ha jugat ambaquestes normes o les ha ignorades, seguint la voluntat estètica de quiescriu, de qui crea poesia.
Com trobar la musicalitat en un poema digital?
5. La música: ritme, mètrica i segmentació del discurs
Els moviments del poema es comporten de manera complexa osenzilla, segons la diversitat o la repetició que ens mostren en laseua consecució.
A I’m simply saying els “ritmes” més senzills i repetitius en elsmoviments correspondrien al qüestionament que introdueix l’autorapaulatinament, per tal de fer-nos dubtar sobre el primer missatge queens dóna el poema.
A mesura que els moviments es fan més complexos la idea del canvivist com quelcom positiu és més forta.
Els moviments més complexos i diversos són, finalment, els queens destapen la cara oculta del poema, el missatge que contradiu lasuperfície: un optimisme alegre que pretén persuadir-nos que podemaprofitar els canvis per crear, novament.
5. La música: ritme, mètrica i segmentació del discurs
Els moviments del poema responen a una voluntat estètica del’autora al servei del significat del poema, de la mateixa manera quealtres autors han alternat síl·labes tòniques amb àtones, han elaboratversos decasíl·labs clàssics catalans o han construït un vaixell quearriba a port amb els versos dedicats a la seua estimada.
6. El punt de vista
Segons com anem llegint el poema i descobrint el veritable significatque ens vol fer arribar l’autora, ens sentim més i més interpel·lats.
El “jo poètic” s’amaga sota un nosaltres inclusiu, que té la intenció de captar qui llegeix.
El jo poètic s’adreça, fins i tot de manera directa a un tu que correspon al lector-observador.
El jo i el tu inverteixen els papers, comparteixen l’escenari i les complicitats en la literatura, conversen.
No és un poema que transmet únicament una visió de l’autora, és unpoema pensat i expressament dedicat a qui el llegeix.
7. El to. L’actitud moral del poeta
L’actitud moral de la poetessa davant allò que explica al poema és l’actitud vehement del qui està convençut d’allò que expressa i, perquè en siguem còmplices, ens la va descobrint pas a pas.
La poetessa s’autoritza, a fi de captar-nos, mitjançant l’estratègia de remetre’ns constantment a significats o idees tradicionalment literàries.
La segmentació del discurs ens ha suggerit una mena de manifest, una declaració d’intencions feta a partir d’afirmacions, negacions i conceptes altament connotats.
8. Les imatges, metàfores i símbols Tota la construcció del poema en moviment és una imatge del
missatge sobre la creació poètica que ens transmet l’autora.
El cercle ocult que formen els elements invisibles del poema, una metàfora dels prejudicis contra els que, sovint, lluita la creació literària.
La finestra que s’obri a i ens permet observar una nova realitat implica voler saber què passa a l’exterior: una metàfora, doncs, del que significa obrir-se al nou món i al potencial de creació que s’hi albira.
8. Les imatges, metàfores i símbols
Les lletres que transporten i arrosseguen significats, dansen al voltant de les paraules o es mouen al ritme de la música són la imatge del que és l’essència de la poesia: els sons que formen les paraules que, situades en la literatura, transporten emocions.
El fet que a la conclusió del poema les lletres t i l es comporten com si foren éssers vius simbolitza la natura en l’entorn tecnològic que als humans ens resulta aliè i gairebé “mort”.
9. L’escenari
El fet de situar I’m simply saying sobre un fons blanc pot tindre dues funcions alhora:
provocar, d’entrada, una acceptació de l’espai, que se’ns mostra conegut: la pàgina en blanc on se sol situar el text poètic.
descontextualitzar el poema perquè ens hi fixem només en com es comporta i què diu, reforçant així la idea de la poesia per ella mateixa, situada fora dels diferents espais històrics, ideològics i acadèmics.
10. El lèxic
El poema ens prepara un parany juganer fins i tot en el vocabulari quefa servir.
Conscientment s’usen paraules que evoquen les relacions personals i que tenim presents a la vida quotidiana.
Contextualitzades adequadament, aprofiten per caracteritzar el fet literari.
Amb el lèxic del poema, s’aconsegueix de lligar la poesia a la vida, traient-la d’un espai limitat i fent-nos-hi participar activament.
11. Temps. Marc temporal
El marc temporal en què se situa l’obra, ve marcat pels verbs enpresent que li donen una intencionada atemporalitat.
L’autora despulla la seua obra, també, dels possibles lligams del tempsperquè el que pretén és fer una reflexió sobre la poesia lliured’ancoratges.
12. Volum i velocitat El poema puja de to a mesura que va desenvolupant el missatge
que ens transmet: en començar a persuadir-nos, és un to suau i quan més convenciment mostra la veu poètica, sobretot en adreçar-se directament al lector, la percepció del volum del poema puja en intensitat.
Contràriament, pel que fa a la velocitat, quan el moment és més significatiu, com per exemple al clímax del poema, els moviments són més ràpids mentre que la resta del poema manté una velocitat constant, ni massa ràpida ni massa lenta.
13. Textura
La música que ha triat l’autora, acompanya els moviments i les idees que ens transmet
Als nodes invisibles, en canvi, el so hi encaixa reforçant, així, el missatge de misteri i de perill que ens arriba.
14. Intensitat
I’m simply saying és un poema amb una gran càrrega emotiva.
Tots els elements que participen del poema contribueixen a “manipular” l’emotivitat de qui observa el poema: des dels diferents moviments, a la connotació del lèxic que fa servir, passant per la música i el joc enigmàtic a què ens sotmet.