introducciÓ a la programaciÓ neurolingÜÍstica · john grinder tampoc sabia res de teràpia,...
TRANSCRIPT
1
INTRODUCCIÓ A LA
PROGRAMACIÓ
NEUROLINGÜÍSTICA
www.icpnl.com
2
ÍNDEX
Definició de Programació Neurolingüística pàg. 4
El terme PNL és autoexplicatiu pàg. 4
Una mica d’història pàg. 5
Esquema bàsic de la PNL pàg. 10
Model de comunicació de la PNL pàg. 11
Model de canvi en PNL pàg. 12
Pressuposicions de la PNL pàg. 13
Els 5 sentits pàg. 16
Claus sensorials verbals pàg. 17
Accessos oculars pàg. 18
Altres pistes d’accés i fisiologia pàg. 19
Submodalitats pàg. 20
Rapport pàg. 22
Ancoratges pàg. 24
Resolució de conflictes pàg. 25
Les posicions perceptives pàg. 26
3
La línia del temps pàg. 27
Bona formulació d’objectius pàg. 28
Metamodel del llenguatge pàg. 40
Nivells Neurològics pàg. 42
4
DEFINICIÓ DE PROGRAMACIÓ
NEUROLINGÜÍSTICA
La PNL és la disciplina que estudia com les persones percebem el
món, com ens el representem mentalment i com, a partir d’aquesta
representació, ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb el nostre
entorn.
EL TERME PNL ÉS AUTOEXPLICATIU
P: Fa referència a com els nostres aprenentatges, que ens serveixen
per guiar-nos en el món, estan gravats a la nostre ment com si fossin (i
només és una metàfora) programes d’ordinador.
N: Aquests programes estan gravats a la nostra neurologia, repartida
per tot el cos.
L: Aquests programes es tradueixen en com nosaltres ens expressem,
verbal i no verbalment.
5
UNA MICA D’HISTÒRIA
Califòrnia, Estats Units d’Amèrica, anys 70 del segle passat.
Richard Bandler era llavors un jove estudiant de la Universitat de
Califòrnia a Santa Cruz, i també col·laborava amb una editorial en el
procés de transcriure conferències, cursos de formació, etc., que
l’editorial desprès publicava en forma de llibres.
Una de les persones que Richard Bandler va haver d’acompanyar en la
seva tasca, per transcriure-la després, va ser Fritz Perls, fundador de
l’anomenada Teràpia Gestalt i un dels terapeutes de més prestigi
d’aquell moment. Bandler va assistir a seminaris i sessions de Perls i
aviat va quedar impressionat de la capacitat que aquell home tenia per
6
produir canvis en les persones solament utilitzant el llenguatge. I va
quedar tant encuriosit que va voler saber més coses del que feia Fritz
Perls.
El jove Richard era estudiant de matemàtiques i informàtica, i no sabia
absolutament res de cap tipus de teràpia, així que va anar a consultar a
un professor de Psicologia de la universitat. Aquell professor va
respondre-li que la línia seguida per Fritz Perls no era la mateixa que
ell seguia i que no podia ajudar-lo ni orientar-lo en els seus dubtes.
Els estudis a la Universitat de Califòrnia estan estructurats de tal
manera que qualsevol estudiant pot organitzar els seus propis grups
d’estudi i compartir nous coneixements amb els seus companys, de
forma que les hores acumulades queden convalidades com a crèdits
lectius. Així, Bandler va començar a practicar tot allò que observava
en Fritz Perls. I, sense ni tant sols saber el que estava fent, obtenia
resultats semblants en les persones. És a dir, ell només observava el
7
que Perls feia, ho reproduïa en un altre context i, sorpresa!!,
funcionava.
Imagina el que va suposar per ell això. Sembla estrany, oi? Doncs no
ho és tant...de fet, aquesta és la forma en que les persones aprenem.
Pensa en un nen o una nena. Com aprenen? Simplement copiant el que
veuen en els altres. I segurament no saben ben bé què estan fent, però
ho fan i funciona. A aquest model d’aprenentatge, tant natural en
l’ésser humà, la PNL l’anomena modelatge.
Però per poder convalidar les hores dels seus grups d’estudi, Bandler
va haver de buscar un professor que li fes de tutor: el lingüista
especialitzat en Gramàtica Transformacional John Grinder.
8
John Grinder tampoc sabia res de teràpia, però va quedar molt sorprès
del que Bandler feia amb els seus companys. Grinder, com expert
lingüista, coneixia els processos naturals d’aprenentatge (que de fet
són els que intervenen en la parla) i, dirigint-se a Bandler, va
pronunciar la frase que va significar el tret de sortida de la
Programació Neurolingüística:
“Tu ensenya’m a fer el que fas, Richard, i jo et diré com ho fas”
I aquesta frase resumeix l’esperit i la filosofia de la PNL, que no
consisteix en saber què fan les persones, sinó que consisteix en saber
com les persones fan les coses, com pensen i com senten. I no només
en un entorn de teràpia, que a l’origen de la PNL hem vist que va ser
una cosa circumstancial, sinó en qualsevol àmbit personal i laboral.
Amb el temps, el número de persones que Bandler, Grinder i tots els
membres d’aquell primer grup, junts o per separat, van estudiar i
modelar va anar augmentant, fins a convertir la Programació
Neurolingüística en una disciplina autònoma, ben estructurada i que
ha assolit un grau de coneixement profund que milers de persones
estudien ja arreu del món.
9
Així, l’origen de la PNL és la curiositat, una curiositat que ens
converteix a tots en petits investigadors del funcionament humà, del
nostre i també del dels altres, i que ens proporciona habilitats i eines
molt eficients de gestió emocional i de comunicació personal i
interpersonal.
Milton Erickson, Virginia Satir i Gregory Bateson, que junt amb Fritz Perls van ser les primeres persones
estudiades per l’equip de Bandler i Grinder, ja que eren famosos per la seva alta efectivitat comunicativa.
Robert Dilts i Stephen Gilligan, dos dels membres del primer grup d’estudi de PNL
10
ESQUEMA BÀSIC DE LA PNL
Podríem entendre la Programació Neurolingüística com la disciplina
que estudia la relació que existeix entre els nostres pensaments, les
nostres emocions i la nostra conducta.
Esquemàticament:
PENSAMENTS
EMOCIONS COMPORTAMENTS
11
MODEL DE COMUNICACIÓ DE LA PNL
12
MODEL DE CANVI EN PNL
EA: Estat actual
Com està la meva vida en aquest moment?
Quins aspectes ja no són beneficiosos per mi?
ED: Estat desitjat
Com vull que estigui la meva vida?
Quin és el meu objectiu?
Com em vull sentir?
Recursos:
Eines, aprenentatges, coneixements, habilitats, recursos materials,
mentors, etc.
EA EA
RECURSOS
13
PRESSUPOSICIONS DE LA PNL
El mapa no és el territori
Constantment, les persones rebem infinitat d’estimuls perceptius. Per
poder gestionar-los, existeixen uns filtres que distorsionen i
simplifiquen la realitat, i la nostra representació interna de la realitat
externa és el nostre “mapa” personal, diferent del “territori” extern, al
que no tenim accés.
Les persones responem al nostre mapa, no a la realitat
No existeixen mapes vertaders i mapes equivocats. Existeixen mapes
més útils i efectius depenent dels nostres objectius i el context on ens
movem.
L’objectiu de la PNL és ampliar, enriquir els nostres mapes, per tal de
poder triar entre un número més gran d’alternatives.
14
Tota persona compta amb els recursos necessaris per assolir els
canvis desitjats
El recurs més important del que disposem els éssers humans és la
nostra capacitat d’aprenentatge.
Tot allò que pensem, que sentim i que fem respon a uns aprenentatges
prèvis.
Ser conscient d’això i de que podem renovar i millorar els nostres
aprenentatges és la principal idea de la Programació Neurolingüística.
Tot comportament respon a una funció positiva
Els pensaments, les emocions, els comportaments, les reaccions
instintives...fins i tot les enfermetats, responen a un funcionament
eficient del nostre cos i de la nostra ment, i que busca alguna cosa
positiva per nosaltres mateixos.
15
Les persones actúen de la millor forma possible amb la informació
de la que disposen
En PNL es creu que les persones ja disposem de tots els recursos
personals necessaris per produïr en ells mateixos els canvis desitjats.
Però el nostre model del món, amb creences limitants i
condicionaments, ens limita a l’hora de veure el que realment és
possible o ens impedeix accedir les nostres veritables capacitats i
recursos. Potser a vegades ens trobem en un estat mental que ens
impedeix accedir a tots els recursos. En aquestes situacions, una
persona pot prendre decisions o iniciar accions que, des d’una altra
perspectiva, corresponen a molt menys del que és capaç.
El significat d’una comunicació el posa el receptor, però és
responsabilitat de l’emisor
El que volem comunicar no és sempre allò que l’altra persona
comprèn. El realment important no és la nostra intenció, sino els
resultats que obtenim de les nostres paraules, to de veu, expressions
corporals..
Sent flexible podem canviar la forma en que ens comuniquem fins a
obtenir el resultat desitjat.
Si el que fas no funciona, fes una altra cosa
16
ELS 5 SENTITS
ELS 5 SENTITS I ELS 3 CANALS SENSORIALS
En Programació Neurolingüística diem que existeixen 3 canals
representacionals: el visual, l’auditiu i el cinestèsic.
El canal cinestèsic engloba el sentit del gust, del tacte i de l’olfacte.
17
CLAUS SENSORIALS VERBALS
En les nostres converses, utilitzem paraules relacionades amb els
nostres 3 canals representacionals.
Aquestes paraules es corresponen amb la forma en que està
organitzada la informació a la nostra ment.
Si estem atents a la nostra comunicació i a la dels altres, podem
detectar com són els nostres pensaments i els de les altres persones.
TIPUS DE PREDICATS
Visual:
mirar llum brillant gràficament claredat
enfocar imaginar perspectiva punt de vista etc.
Auditiu:
sonar afinar harmonia soroll fer oïdes sordes
dir silenci discutir etc.
Cinestèsic:
càlid vibracions emocionant fluir salat
espès fer mala olor etc.
18
ACCESSOS OCULARS
Les persones acompanyem els nostres processos mentals amb una
sèrie d’expressions físiques, corporals, les anomenades pistes d’accés.
Els primers desenvolupadors de la PNL van establir una
correspondència entre el moviment dels ulls i el tipus d’informació a
la que s’està accedint en cada moment. Del seu estudi van extreure el
següent model:
Vc Vr
Ac Ar
Ai C
19
ALTRES PISTES D’ACCÉS I FISIOLOGIA
Postura corporal:
Amb freqüència, les persones adopten determinades postures quan
estan pensant.
Gestos:
Les persones acostumen a acompanyar els seus processos mentals
amb gestos que indiquen quin tipus d’informació estan fent servir.
Respiració:
La respiració, depenent del tipus d’informació a la que s’està accedint
en cada moment, varia en la seva profunditat, ritme, etc.
To de veu:
Quan les persones accedeixen a segons quin tipus d’informació, el to
de veu que fan servir per parlar pot variar.
20
SUBMODALITATS
Quan recordem una situació de la nostra vida, i també quan imaginem
alguna cosa, ho fem mitjançant imatges, sons i sensacions.
Les característiques d’aquests elements, anomenades submodalitats
estan íntimament relacionades amb el significat que aquestes
experiències tenen per nosaltres.
La intensitat de la sensació associada a una experiència interna pot
variar si canviem les submodalitats.
No canviarà el contingut de l’experiència, és clar, però podem
aprendre a relacionar-nos d’una forma diferent amb cada record i amb
cada escena que imaginem.
A la següent llista trobareu exemples de distincions, submodalitats de
cada canal representacional.
21
Visual Auditiu Cinestèsic
Su
bm
odal
itat
s
Lluminositat
Tamany
Color o B/N
Intensitat
Localització
Distància
Contrast
Focus
Claredat
Moviment
Velocitat
2D o 3D
Associat/Diss.
Marc
Simetria
Etc.
To
Volum
Estèreo/Mono
Ritme
Durada
Continuïtat
Origen
Distància
Harmonia
Claredat
Etc.
Pressió
Temperatura
Extensió
Moviment
Intensitat
Freqüència
(Olors, sabors,
pes...)
Etc.
22
RAPPORT
La compenetració entre les persones, o Rapport, és un dels pilars
bàsics de la PNL.
El Rapport s’estableix quan existeix una relació de confiança i
respecte, independentment de si les diferents opinions sobre un tema
qualsevol són contraposades.
Per establir Rapport pots “acompanyar” qualsevol dels comportaments
de l’altra persona, ajustant el teu propi (verbal o no verbal) per
moure’t juntament amb ella.
23
Formes d’obtenir Rapport:
• Expressions facials.
• Postura.
• Moviments corporals.
• Gestos.
• Aspectes vocals.
• Frases repetitives.
• Respiració.
• Etc.
24
ANCORATGES
Un ancoratge és una associació entre un estímul i una resposta, és a
dir, és un aprenentatge.
Per exemple, escoltar una determinada cançó ens pot evocar un record
agradable, una bona sensació. O dolenta, segons la cançó...
El mateix passa per qualsevol tipus de percepció (visual, auditiva o
cinestèsica) externa o interna.
Un ancoratge, segons els primers desenvolupadors de la PNL, és
“la tendència de qualsevol element d’una experiència a evocar
tota l’experiència sencera”
El procés d’establir un ancoratge implica associar dues experiències
de forma conjunta en el temps, és a dir, afegir a una experiència
determinada un nou element perceptiu. Així, quan l’element afegit
torni a fer-se present, la persona recuperarà l’experiència sencera,
inclòs l’estat intern associat a ella.
Així, ancorar pot esdevenir una eina personal molt eficient per ajudar
a establir i accedir als processos mentals associats amb la creativitat,
l’aprenentatge òptim, la concentració i altres recursos interessants.
25
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
La Programació Neurolingüística proposa el patró de les Posicions
Perspectives com a forma d’obtenir la major quantitat d’informació
possible de qualsevol experiència.
Entre les experiències que es poden observar mitjançant les
posicions perceptives estan els conflictes personals i interpersonals.
26
LES POSICIONS PERCEPTIVES
Els tres punts de vista bàsics per una correcta avaluació de
l’experiència són els següents:
1ª Posició: Jo mateix, des del meu propi mapa.
2ª Posició: L’altra persona, assumint el seu mapa.
3ª Posició: L’observador. Algú extern a l’escena.
3ª Posició
1ª Posició 2ª Posició
27
LA LÍNIA DEL TEMPS
Les persones emmagatzemem les nostres experiències una estructura
mental ordenada i estructurada: el temps.
Així, la línia del temps organitza en cada persona les seqüències de les
seves experiències, i actuar sobre ella pot aportar noves comprensions
i recursos.
Línia del temps dissociada
Línia del temps associada
28
BONA FORMULACIÓ D’OBJECTIUS
La Programació Neurolingüística proposa cinc condicions que ha de
complir un objectiu per tal d’estar ben formulat:
SIS
TE
MA
MO
TO
R
DE
SC
RIP
CIÓ
ES
PE
CÍF
ICA
DE
PÈ
N D
E M
I
ME
SU
RA
BL
E E
N
EL
TE
MP
S
MID
A A
DE
QU
AD
A
29
SISTEMA MOTOR:
Fem un petit experiment. Respon a la següent pregunta: T’agraden les
pomes? ...molt bé... segurament ja hi ha una poma a la teva ment,
¿veritat? No una poca físicament, és clar, però sí una representació
mental d’una poma. I potser la poma que ha aparegut a la teva ment és
vermella, o Golden, o potser és un tros de pastís de poma o potser una
poma de la que surt un cuc o potser un snap de licor de poma o
potser...en qualsevol cas, hi ha una representació de “poma” a la teva
ment.
Per altra banda, fixa’t en que a aquesta representació mental li
acompanya una emoció. Por ser una emoció positiva o negativa, però
amb cada representació mental sempre assolim un determinat estat
intern, de major o menor intensitat.
I aquesta reacció emocional, lligada a cada representació mental del
món que ens fem, condiciona molt les nostres reaccions, la nostra
relació amb tot allò que ens envolta. En definitiva, el nostre llenguatge
(en PNL entenem com llenguatge tot el que nosaltres fem per
comunicar-nos verbal i no verbalment amb el nostre entorn i amb
nosaltres mateixos).
30
Deixant a banda les pomes i tornant als objectius, acabem de veure
que la forma en que aparegui aquest objectiu a la nostra ment, i
l’emoció que hi vagi lligada a ella, ens ajudarà o ens dificultarà la
consecució final de la nostra meta.
Per això ens diuen a vegades que el nostre objectiu ha d’estar enunciat
en positiu, perquè saber exactament allò que volem aconseguir, i si
realment està alienat amb els nostres valors, ens proporcionarà, quan
hi pensem, una emoció positiva, motivadora.
Imagina el teu objectiu:
Com sabràs que l’has aconseguit?
Quines coses veuràs?
Quines coses escoltaràs?
Quines coses sentiràs?
On seràs?
Què faràs? Quin serà el teu comportament?
Quines capacitats o habilitats hauràs de fer servir?
Sobre quins valors i quines creences estarà construït?
31
Qui seràs tu?
A quin sistema pertanyeràs? A quin equip? A quin grup de gent?
Porta tota la teva atenció al teu objectiu i respon-te aquestes preguntes.
Serà una bona forma de construir a la teva ment allò que vols.
Però...
Què passa amb allò que no volem?
Moltes vegades, sabem d’on volem fugir: “no vull estar gras”, “no
vull seguir treballant en aquesta empresa”, “no vull estar a l’atur”, “no
vull...”
El problema no és formular un objectiu en negatiu, ja que això ens
proporciona una emoció negativa sobre allò que no volem. El
problema es fer-ho nomes en negatiu. Perquè si sabem on no volem
estar però no sabem on volem anar, no sabrem cap a on caminar.
32
Però si sabem les dues coses, si sabem el que no volem i també el que
volem, estarem creant a la nostra ment un sistema propulsor, un
sistema motor.
NO
¿?
¿?
¿?
¿?
NO SI
Sistema propulsor
33
DESCRIPCIÓ ESPECÍFICA:
La generalització és un mecanisme ràpid per desitjar coses. Per
exemple, si algú diu “vull ser un gran músic”, el desig està ben
formulat. Però, la neurologia que l’ha de portar a terme ha entès bé
aquesta instrucció? No és massa inespecífica? Ràpidament sorgeix una
pregunta necessària per desfer la generalització: Què significa
específicament per tu “ser un gran músic”?
Tots hem escoltat algun cop a algú dir: “Jo el que vull és ser feliç”.
Per suposat, aquest és el “gran objectiu” de la majoria, per no dir de
totes, les persones del món. Però, si intentem concretar en què
consisteix la felicitat segurament cadascú de nosaltres donarem una
definició diferent. Potser per mi la felicitat consisteix en tenir una
família, o una bona feina, o un cotxe nou o viure en una casa amb
vistes al mar. O potser consisteix en poder veure exposada la meva
col·lecció de pintures o en participar amb èxit en una cursa en
bicicleta. O potser la felicitat per mi és assistir a la gala dels Oscar o
visitar les piràmides d’Egipte. La felicitat és una cosa definible de
moltes maneres, tantes com persones ho facin.
34
Les nostres neurones necessiten instruccions concretes per funcionar
adequadament. Podem prendre el símil de quan teclegem una direcció
d’Internet: si ens deixem un sol punt ja no apareix la direcció buscada.
Llavors, per què quan ens donem la instrucció a nosaltres mateixos no
tenim la mateixa precisió?
La nostra eta ha de ser el més concreta possible, és a dir, que puguem
expressar-la lingüísticament (ja sigui en veu alta o de forma escrita o
com una representació mental pròpia) de forma inequívoca, sense
ambigüitats de cap tipus).
SOTA EL TEU CONTROL:
Quina és la persona del món sobre la qual cadascú té absolut poder?
Un mateix! Per tant, cal deixar de costat qualsevol objectiu que
impliqui a altres persones. Trobar un treball o parella, o vendre un
producte nou, són objectius que depenen d’altres persones. Es
necessita a algú que em contracti, que una altra persona vulgui ser la
meva parella o que un client em compri el que ofereixo.
35
La PNL suggereix que es deixi de costat aquest tipus d’objectius, que
no estan sota la nostra responsabilitat totalment. No perdre’ls de vista,
però sí dedicar tota l’atenció a allò que realment depèn d’un mateix.
Puc reciclar-me professionalment, aprendre a ballar tango o millorar la
oferta de la competència per aconseguir els objectius abans formulats,
He de posar tots els meus esforços en allò que estigui sota el meu
control, enriquint la meva flexibilitat per tenir varies opcions que
depenguin nomes de mi en cada objectiu.
MIDA I TEMPS:
El fet de formular un objectiu de forma específica implica que
coneixerem la mida del mateix. I aquí entra en joc una possible
jerarquia de valors personals: Què és més important per mi,
aconseguir la totalitat del meu objectiu o tenir un repte gran davant
meu, encara que no l’assoleixi del tot?
Potser hi haurà persones que necessiten tenir davant seu un repte molt
gran, de forma que nomes aconsegueixin, per exemple, un 75% del
total. Aquesta podria ser una estratègia personal de motivació.
36
Quan començaré? Quan acabaré?
ECOLOGIA:
L’Ecologia és la ciència que estudia l’equilibri dels sistemes. En PNL
té el mateix sentit, però l’equilibri és personal, relacional, professional
i social. L’ecologia es pot entendre com l’anàlisi de les conseqüències
d’aconseguir el canvi. ¿Què passarà quan assoleixi el meu objectiu?
Què perdré? Què guanyaré?
Guanyar alguna cosa pot significar renunciar a d’altres. Ens hem de
preguntar si estem disposats a córrer aquest risc. Si el cost és molt
inferior al benefici ens convé el canvi, però si és al revés potser millor
no començar: direm que l’objectiu “no és ecològic per mi”.
El cercle d’Ecologia Personal, que pot variar d’una persona a una altra
dependent, per exemple, de si es té parella o no, és una eina que ens
ajuda a analitzar l’impacte ecològic el nostre objectiu:
37
Per calcular l’impacte ecològic de la consecució del nostre objectiu
sobre la nostra ecologia personal, podem fer servir aquest esquema:
38
Què és EL MILLOR que em
podria passar en aquest
àmbit si ACONSEGUEIXO
el meu objectiu?
Què és EL PITJOR que em
podria passar en aquest
àmbit si ACONSEGUEIXO
el meu objectiu?
Què és EL MILLOR que em
podria passar en aquest
àmbit si
NO ACONSEGUEIXO el
meu objectiu?
Què és EL PITJOR que em
podria passar en aquest
àmbit si
NO ACONSEGUEIXO el
meu objectiu?
39
Hi ha molts objectius que no s’aconsegueixen perquè conscient o
inconscientment no es vol renunciar a algun aspecte important per la
persona. És el cas típic de l’estudiant de final de carrera que suspèn
l’assignatura d’Estadística, que no és una assignatura difícil però
aprovar-la implica el final de la seva vida d’estudiant i haver
d’afrontar el repte de la vida professional.
40
METAMODEL DEL LLENGUATGE
Per tal de poder gestionar mentalment tota la informació que ens
arriba del món, i per tal de relacionar-nos amb el nostre entorn de
forma eficient, les persones utilitzem uns filtres interns que
simplifiquen i distorsionen la realitat
MÓ
N E
XT
ER
IOR
OM
ISIO
NS
DIS
TO
RS
ION
S
GE
NE
RA
LIT
ZA
CIO
NS
RECEPCIÓ PERCEPCIÓ SIGNIFICAT
COMUNICACIÓ
41
Patró del model Exemple
Omissions
Falta d’índex referencial “Les persones no canvien”
Omissió simple “Estic confós”
Omissió comparativa “El millor és no dir res”
Verb inespecífic “Ella em fa enfadar”
Nominalització Sento tristesa
Execució perduda No és bo mostrar sentiments
Generalitzacions Quantificadors universals Ella sempre ho fa així
Operadors modals Jo no hauria de fer això
Distorsions
Lectura mental Ella no em suporta
Causa-efecte El teu to de veu em fa mal
Equivalència complexa No m’estima, no em mira
Pressuposicions
Pressuposar implica fer algun tipus d’atribució a una altra persona o
situació. Tots tenim creences i expectatives extretes de la nostra
experiència personal. És impossible viure sense elles i, per tant, ens
trobem amb la necessitat d’haver de suposar coses.
Exemples:
• Per què no somrius més?
• Ets igual de ruc que el teu pare!!
Una pressuposició pot contenir altres violacions del Metamodel que
també cal investigar.
42
NIVELLS NEUROLÒGICS
El model dels Nivells Neurològics va ser proposat per Robert Dilts, un
dels desenvolupadors més importants de la Programació
Neurolingüística, inspirat en els anomenats Nivells Lògics de Canvi
plantejats per l’antropòleg anglès Gregory Bateson.
És tracta d’un model que fa referència als diferents graus o nivells
mentals en que les persones percebem, ens representem i
emmagatzemem les nostres experiències i actuem en funció d’elles.
Estableix els següents 6 nivells, organitzats jeràrquicament.
43
Tal jerarquia respon a les següents premisses:
1. La funció de cada nivell consisteix en organitzar la informació
del nivell immediatament inferior.
2. Les regles que regeixen els canvis són diferents per a cadascun
dels nivells.
3. Un canvi en un nivell superior afecta, gairebé segur, els nivells
inferiors.
4. Un canvi en un nivell inferior no té per què afectar els nivells
superiors.
ENTORN
COMPORTAMENT
CAPACITATS
CREENCES I VALORS
IDENTITAT
SISTEMA
On? Quan?
Què?
Com?
Per què?
Qui sóc?
Qui més hi ha?
44
DEFINICIÓ DE CADA NIVELL NEUROLÒGIC:
Entorn: Es refereix a l'espai físic en el qual s'executen les conductes:
la llar, l'oficina, l'escola, el club de tennis, el bar, etc. És el context
físic en el que es dóna qualsevol situació personal o relacional.
Presenta dues dimensions bàsiques: el temps i l’espai.
Respon a les preguntes: A on? i Quan?
Comportament: Fa referència a les accions que duem a terme en un
entorn determinat. Les conductes ens permeten assolir els objectius
proposats i, a mesura que són reiterades, serveixen de fonament de la
nostra actitud. Podem distingir 5 tipus diferents de conducta: proactiva
(orientada a la consecució d'objectius propis), col·laboradora
(orientada a l'ajuda), reactiva (no sorgeix des de la motivació interna,
sinó com a resposta a demandes externes), passiva (sorgeix de
l'aplicació de la llei del mínim esforç i d'una actitud expectant) i
negativa (sorgeix de l'oposició i la crítica cap als altres o cap a les
circumstàncies). Inclou les conductes d’omissió.
Respon a la pregunta: Què?
Capacitats: Estratègies, qualitats, habilitats, competències. Són els
recursos dels que una persona disposa, tant els disponibles com els
45
potencials. Delimiten el rang de comportaments possibles i el
potencial de creixement de la persona. El desenvolupament d'una
persona, tant en sentit evolutiu-biològic com transpersonal, es basa en
l'adquisició de noves capacitats que són, en definitiva, aptituds o
habilitats que ens permeten assolir metes.
Respon a la pregunta: Com?
Creences: Conjunt de judicis i avaluacions (aprenentatges) que una
persona es va construint al llarg de la vida sobre ella mateixa, els
altres i el món. Es construeixen a partir de les atribucions de significat
i de causa que anem fent dels esdeveniments de la vida. Constitueixen
el nucli de la motivació i són la font d’energia que mou a l’acció
(comportaments). Defineixen límits i permisos. Les creences suporten
la nostra identitat i ens obren les portes del poder o no poder.
Respon a la pregunta: Per què?
“Tant si creus que pots com si creus que no pots, tens raó” Henry
Ford.
“Les teves creences no estan fetes de realitats, més aviat la teva
realitat està feta de creences” Richard Bandler.
46
Valors: Són els pilars fonamentals sobre els que una persona es
construeix. Són els “fonaments”. Marquen sentit estratègic.
Defineixen la “direcció” de l’acció. Són els criteris interns de decisió.
Estan ordenats en base a una jerarquia personal i cultural: “escala de
valors”.
Identitat: És el nivell en el qual s'estructura d'una manera consistent i
coherent la nostra particular manera de ser i de funcionar en el món, i
ens distingeix de la resta dels membres de la nostra espècie. Explica
per què reaccionem d'una manera o una altra, què pensem, què ens
emociona, què ens desagrada; en definitiva, qui som. És la suma de les
parts que configura un tot més enllà de les parts en si mateixes. Marca
quina relació tenim amb nosaltres mateixos, qui creiem que som.
Respon a la pregunta: Qui?
Sistema: Sorgeix de la consciència de formar part d'un sistema més
ampli, que acull els aspectes essencials del nostre ser en una instància
superior. Des d'aquesta instància sorgeixen forts impulsos de
desenvolupament personal que poden ser viscuts de diferents maneres
(família, equip, amistats, religió, ecologia, filosofia, transcendència,
altruisme…) i aporten un propòsit a les nostres vides. També
anomenat transpersonal i espiritual.
Respon a la pregunta: Qui més?
47
EXEMPLES D’AFIRMACIONS FETES A DIFERENTS
NIVELLS NEUROLÒGICS:
Una persona que té cura d’ella mateixa físicament:
• Identitat: Sóc saludable.
• Valor: Gaudir de bona salut.
• Creença: Si em mantinc sa, puc fer millor les meves activitats.
• Capacitat: Sé com cuidar-me.
• Comportament: Faig exercici diàriament.
• Entorn: El gimnàs, l'aire lliure.
Un estudiant al que lo va malament un examen:
• Identitat: Sóc un estúpid i un mal estudiant.
• Creença: Si no aprovo aquest examen els companys es riuran de mi i
a casa em castigaran.
• Capacitat: Em costa molt retenir a la memòria llistats llargs amb
moltes dades.
• Comportament: De 5 preguntes, n’he contestat 2 i n’he deixat 3 en
blanc.
• Entorn: A la classe hi feia molta calor i estàvem molt incòmodes.
48
Una persona amb addicció a l’alcohol:
• Identitat: Sóc un alcohòlic.
• Creença: Necessito veure per poder estar tranquil i conviure amb els
altres.
• Capacitat: No sé deixar de veure. No puc controlar-me.
• Comportament: Avui m’he pres tres gots de vi per esmorzar.
• Entorn: Quan estic al bar amb els amics m’agrada fer una copeta.
Superman/Clark Kent:
• Identitat: Sóc Superman, un heroi invencible/ Sóc Clark Kent, un
periodista.
• Creença: La humanitat ha de ser protegida/Cal portar una vida
ordenada.
• Capacitat: La meva força és quasi il·limitada/Sé informar
correctament a la societat.
• Comportament: Faig servir la força per fer el bé/Escric en un diari.
• Entorn: Allà on algú estigui en perill/La redacció d’un diari.
49
ALGUNES APLICACIONS DELS NIVELLS
NEUROLÒGICS A L'EMPRESA, EDUCACIÓ I
DESENVOLUPAMENT PERSONAL
De la mateixa forma que la Programació Neurolingüística proposa el
model dels Nivells Neurològics en les persones, també ho fa en les
empreses, les famílies, els grups d’amics, els equips esportius i, en
definitiva, en qualsevol grup o equip de treball o de convivència. Tot
grup de persones, pel fet de constituir un sistema, presenta uns nivells
on es perceben, es representen i s’emmagatzemen les experiències i
s’actua en funció d’elles. Així, tot equip actua habitualment en un
entorn determinat, presenta una sèrie de comportaments i unes
capacitats com a grup, té unes creences i uns valors determinats i
també un sentit d’identitat i pertinença a un sistema més ampli.
A partir d’aquesta doble aplicació dels Nivells Neurològics, ja que
cada membre d’un equip presenta també la seva pròpia estructura, la
PNL proposa com a model de funcionament adequat d’un equip
l’alineació dels Nivells Neurològics individuals amb els col·lectius.
Aplicacions concretes dels Nivells Neurològics:
Significació de les conductes:
Si veiem a algú que pensem que ha actuat feixugament, el que solem
pensar i expressar és: “ets desmanyotat”, amb la qual cosa potenciem
més la seva malaptesa al passar de la conducta a la identitat, pel fet
50
que “si sóc desmanyotat, només puc fer malapteses”. Però podem
utilitzar la mateixa estructura en un sentit positiu. Una de les opcions
potenciadores és prendre conductes beneficioses, útils, etc. que ja
realitzem i preguntar-nos: “Aquesta conducta què demostra/diu de mi
com a persona que està evolucionant?” D'aquesta manera fem una
transformació des del nivell de conducta fins al d'identitat i li donem
un sentit dinàmic i constructiu.
Quan una persona comença a fer canvis de conducta, una manera
d'ajudar-lo a que integri amb més profunditat aquest canvi en la
imatge que té d’ella mateixa és fer aquesta traducció. Per exemple, un
empresari tenia certes dificultats en el seu negoci. Al poc temps es
veia que les estava superant i estava sent més manyós amb la situació.
Podríem preguntar-li: "Què demostra de tu com a persona aquest
èxit?” Ell potser contestaria: “Que sóc una persona activa i vàlida en
el meu desenvolupament professional”. Ara podríem preguntar-li:
“Ser una persona activa i vàlida en el teu desenvolupament
professional què diu de tu com a persona que està en evolució?”. Ell
contestaria: “Que puc crear una nova qualitat de vida”. I així podem
continuar, encadenant preguntes amb respostes, creant un panorama
expandit de nosaltres mateixos. A més podem equilibrar la nostra vida
prestant atenció a la nostra evolució personal i no sols al que va
malament.
51
Crítica constructiva:
Si jo dic: “Mira que ets estúpid”, considerem que aquesta persona,
sigui el nostre fill/alumne/emprat, a més de ser moreno, tindre els ulls
castanys, etc., és estúpid. Però si ens expressem així, el més probable
és que aquesta persona entengui que, igual que no es pot canviar el
color dels ulls, tampoc pot canviar el ser estúpid.
En canvi, si ens expressem en termes de conducta, això té l'avantatge
que la persona pot percebre el comportament com canviable.
Per exemple, si un alumne està molestant a les seves companyes,
podríem dir: "La teva forma de tractar-les no m'agrada. Tu ets una
persona que les pot tractar amigablement".
D'aquesta manera, la conducta no desitjada es processa com una cosa
canviable, no com una cosa permanent i pròpia de la persona i es crea
una direcció personal desitjable. La qüestió és allunyar-se de "tu ets..."
i acostar-se a "tu, a vegades, et comportes de forma...". I és convenient
recordar que la nostra comunicació no verbal ha de ser congruent, ja
que si pronuncio “la teva conducta em sembla inapropiada” amb veu
d'estar insultant, el que percebrà l'altra persona serà com si fos alguna
cosa que té a veure amb la seva personalitat.
Si el que vull és que la meva filla iniciï i mantingui una sèrie de
conductes noves i arribi a identificar-se amb aquesta forma d'actuar,
expressaré a la meva filla clarament les conductes que vull
promocionar (sent molt específic) i a continuació crearé un pont amb
la seva “personalitat”. Per exemple: “Laia, m'agrada que arrepleguis
els joguets després d'acabar de jugar; saps ser ordenada”.
52
Al principi es tracta d'anar mencionant aquestes conductes que volem
promocionar (per exemple, “Laia m'alegra que estigues ajudant al
Víctor”), perquè, gradualment, es vagi incloent aquesta conducta com
a característica en la seva persona (per exemple, “M'alegra que siguis
tan cooperadora”).
Cal anar amb precaució d'usar excessivament aquest tipus de “elogis”.
Podríem fer dependent a aquesta persona de les alabances perquè
actuï, en lloc d’actuar per si mateixa. A més, recordem que tota
conducta és útil en algun context, no en tots. Hi ha alguns contextos
en que les “millors” conductes són especialment nocives.
La crítica constructiva és una forma especialment poderosa d'ajudar a
crear noves i potenciadores tendències en les conductes dels nostres
fills/alumnes/emprats (o en nosaltres mateixos), incrementant
l'empatia i la seva pròpia estima, oferint una alternativa precisa de
conducta i mantenint la nostra energia alta.
Un altre exemple d'aplicació de la diferenciació conducta i identitat.
En una companyia els encarregats es queixaven davant de les
dificultats que tenien per a sintonitzar amb els seus treballadors.
Llavors algú podria suggerir com a tasca reconèixer el treball ben fet
dels seus col·laboradors, tal com s’explica a continuació. Però ells [els
encarregats] no eren així! Llavors se’ls podria dir que es fiquessin en
una butxaca deu papers i que cada dia expressaren deu reconeixements
a les persones que treballaven amb ells. Reconèixer punts valuosos
dels seus empleats com ser puntual, fer el treball a consciència, oferir
ajuda als seus companys, etc. era una cosa artificial i costós al
principi. En menys temps del que esperaven, van començar a
reconèixer els aspectes positius dels seus col·laboradors. I a aquests, al
53
veure’s reconeguts, se sentien més còmodes treballant i relacionant-se.
I als encarregats els agradava expressar la seva estimació perquè feia
més agradable el treball, millorava les relacions i les feia més fluides i
harmòniques, entre altres coses.
54