jo o nosaltres? els bessons, tot un món
DESCRIPTION
Autora: Aina Martínez Bassedas | Tutors: Montserrat Palou i Santiago Marchese | Tema: Bessons | + Annexos a la bibliotecaTRANSCRIPT
Aina Martínez Bassedas Dirigit per Montse Palou i Santiago Marchese
2n de batxillerat 1 Institut Montserrat
Barcelona, 6 de Novembre 2013
TREBALL DE RECERCA
JO O NOSALTRES?
Els bessons, tot un món.
Aina Martínez Bassedas
Montse Palou i Santiago Marchese
2n de batxillerat 1
Institut Montserrat
Barcelona, 6 de Novembre 2013
AGRAÏMENTS:
Abans de que comenceu a llegir el treball, m’agradaria donar les gràcies a un seguit de
persones que l’han fet possible.
Primer de tot a la meva mare, ja que m’ha ajudat i m’ha animat durant tot el treball,
gràcies.
Seguidament als meu dos tutors de Treball de Recerca, la Montse Palou i el Santiago
Marchese, perquè sense ells el treball no hauria anat endavant.
Finalment, donar les gràcies a tots aquells que m’han ajudat, ja sigui proporcionant-me
informació i/o responent l’enquesta realitzada.
Moltes gràcies a tots i totes. Espero que us agradi.
ÍNDEX.
1. Introducció ............................................................................................................ 2
2. Definició del terme bessons des de:
2.1 Biologia ............................................................................................................. 8
2.2 Psicologia ........................................................................................................ 11
2.3 Sociologia ........................................................................................................ 12
3. Factors genètics i ambientals que poden incidir en els bessons ............................ 14
3.1 Bessons separats al néixer ............................................................................. 17
3.2 Epigenètica .................................................................................................... 19
4. Aspectes del comportament derivats de les facultats i aspiracions humanes
4.1 Intel·ligència .................................................................................................. 21
4.2 Felicitat ......................................................................................................... 23
4.3 Memòria ....................................................................................................... 24
5. Possibilitat de manifestació de malalties de caire psico-ambiental
5.1 Autisme ......................................................................................................... 25
5.2 Esquizofrènia ................................................................................................. 26
5.3 Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat ................................................. 27
6. Part pràctica
6.1 Anàlisi per parelles d’algunes enquestes ....................................................... 28
6.2 Anàlisis general dels enquestats .................................................................... 49
7. Conclusions .......................................................................................................... 51
8. Bibliografia ........................................................................................................... 53
9. Annex ................................................................................................................... 54
2
1.- Introducció:
Quan vàrem començar a parlar del Treball de Recerca, per a mi i crec que per a tots els
meus companys que en aquell moment fèiem primer de batxillerat, era un projecte
que el veiem lluny i en canvi ara és tan a prop que… ja és aquí.
Els dubtes han començat, quin tema faré? A quin tutor/a escolliré? Sóc nova al centre i
crec que la cosa que més em va preocupar era trobar una tutora o tutor pel meu
treball, però abans d’això havia de trobar el tema. A principi de primer de batxillerat,
els professors ja ens anaven avisant: aneu pensant en el treball de recerca, però jo i
segurament la majoria de gent ho veia tan lluny què encara no sabia ni què havia de
fer. Va arribar el dia en que ens van dir l’últim termini per dir el títol i el tutor del
treball, allà començava el treball de recerca i com ha de ser, la recerca d’un tema
interessant.
Tothom ja tenia tema i tutor i jo encara estava pensant quin tema em podria enganxar
durant gairebé dos anys per estar escrivint sobre ell, van passar moltes coses per la
meva ment fins que un dia vaig pensar: tens una germana bessona i moltes preguntes
sense resposta, se t’acaba de presentar la oportunitat de buscar resposta a aquelles
preguntes que mai no has sabut respondre. Aquesta va ser la meva inspiració, i així ho
vaig fer. Una cosa menys, el tema ja estava decidit i aquest seria els BESSONS.
Ara quedava la cosa més complicada, trobar un tutor que acceptés el meu tema i que
alhora també estigués interessat en aquest. No coneixia gaires professors a l’escola i
m’havia de guiar una miqueta per aquells que em donaven alguna classe i els pogués
interessar el tema i va ser ràpid, només em va passar pel cap una persona, la meva
professora de Filosofia, que sabia que també donava la assignatura de Psicologia a
l’escola, així que vaig enviar-li un correu i llestos, va acceptar. Ja tinc tema, i tutora, la
Montse Palou.
Cada cop falta menys, però ara comença de veritat, la part dura. Començar a redactar i
a respondre preguntes. Ens retrobarem al final, bon viatge.
3
Per dur a terme aquest treball, em basaré en respondre la meva hipòtesis, que és: És
possible que el fet de ser bessons modifiqui el seu comportament social?
Per respondre aquesta hipòtesi, investigaré els caràcters neurofisiològics que
presenten tant els bessons monozigòtics com els dizigòtics.
Definiré que s’estén per bessons tant des de la biologia, la psicologia i la sociologia,
tenint molta cura en investigar les semblances i les diferències de les seves
expressions, tant psicològiques com socials.
Investigaré els factors ambientals i socials que poden ser d’incidència en el tractament
de la “gemelaridad”. A més, tractaré amb més profunditat la paradoxa de la
“gemelaridad”.
Em plantejaré aspectes del comportament social derivats de les facultats i aspiracions
humanes com ara la felicitat, la memòria, la intel·ligència, etc. Per altra banda la
probabilitat de la manifestació de malalties de caire psico-ambiental com ara l’asma,
l’esquizofrènia, el TDHA, l’Esclerosi Múltiple, etc.
Un fet rellevant en la cosmovisió de la “gemelaridad” és la de la separació al néixer
dels bessons. Per tant, més enllà dels factors neurofisiològics, com els afecten els
diferents ambients emocionals i socials; la criança (6-7 anys) i l’educació (+7 anys), les
amistats i les relacions.
Recercaré com bessons, tan monozigòtics com dizigòtics, en diferents ambients poden
o no desenvolupar les mateixes malalties o trastorns mentals. Per estudiar com afecta
l’ambient en els bessons, l’epigenètica n’és un gran ajut, per això també en parlaré.
Em proposaré fer un estudi monogràfic d’un tema polèmic i controvertit que pot ser
entès com un sentiment, un dret, una sensació o la interacció de tots tres: la felicitat
entre la població de bessons.
Recalcaré especialment la propensió, la vulnerabilitat i les tendències a sentir-se més o
menys feliç, més o menys optimista o pessimista, i a la vegada a patir les mateixes
alteracions psicològiques que poden entrar dins del tema de la felicitat entre bessons,
com ara depressions o altres trastorns que se’n deriven de la gestió de les emocions.
4
Incidiré en altres factors que puguin modificar el comportament socials dels bessons.
Abans de començar però vull deixar palès que la mitologia grega ja fa esment dels
bessons parlant de l’existència d’homes que eren esser humans però que ho tenien tot
doble: quatre cames, quatre braços, dues cares. Homes que eren forts i vigorosos i que
van atrevir-se a escalar el cel i combatre els deus i que va ser aleshores quan Zeus va
determinar a disminuir les seves forces dividint-los en dos. Symphesis de Plató. Castor i
Pòlux, Rómulo i Remo, El príncep i el captaire..., són exemples no d’un sinó de dos, de
la il·lusió d’estar sempre acompanyats en la vida i més enllà d’ella. Vèncer la soledat,
aconseguir allò que sembla impossible, aconseguir el que és inaconseguible, no ser un
sinó dos. Dos que són un que es complementen o que es destrueixen, que es busquen
o s’eviten, que s’estimen o que s’odien.
En la mitologia, en la història, en la ciència ficció i en la literatura, tan abans com ara,
descobrim la fascinació i la intriga que provoca el doble, el bessó, l’altra meitat, per la
unitat que ens va ser treta des de temps molt llunyans, des del mateix inici de la
història de l’home.
Des de 1980 la incidència dels embarassos múltiples i la supervivència dels bessons
s’ha vist altament incrementada. Així per exemple l’any 1985 als EEUU es van
presentar un 13% més de parts múltiples que els registrats 5 anys abans i en
l’actualitat viuen més de 300 quadrigèmins. Al món l’existència dels bessons no és
excepcional perquè existeixen més de 125 milions de bessons, es a dir, una de cada
quaranta-cinc persones és germà bessó.
Algunes de les causes que expliquen l’increment dels embarassos múltiples són els
tractaments hormonals utilitzats per la infertilitat, les noves tècniques que s’utilitzen
per la reproducció assistida i el fet que actualment les dones es quedin embarassades
a una edat més avançada, i se sap que l’embaràs sota aquestes condicions incrementa
la possibilitat d’ un part múltiple.
5
L’estudi en bessons ha despertat l’interès en diverses ciències i la psicologia no ha
estat l’excepció. Des de 1875, amb els estudis de Galton1 sobre els bessons univitel·lins
i bivitel·lins, han ocupat una important posició en la discussió sobre la contribució dels
trets hereditaris i ambientals al desenvolupament psicològic.
D’aquest tipus d’estudis s’han tret resultats interessants, com els relacionats amb la
intel·ligència i les aptituds, on quan analitzem les dades es conclou que aquestes
característiques tenen un component biològic important (Anastasi 1979). Passa el
mateix amb alguns trastorns psicològics com és el cas de l’esquizofrènia, on es creu
que hi ha un efecte important dels factors hereditaris, com a mínim en la possibilitat
d’estar predisposats a patir aquesta malaltia i en canvi hi ha un estudi on la genètica
sembla no poder explicar perquè un bessó pateix esclerosi múltiple i el seu germà no i
es creu que pot ser degut a algun desencadenant ambiental. En relació al
comportament social, molts observadors han assenyalat l’especialització de funcions
que els bessons semblen desenvolupar per un acord mutu i en ocasions
inconscientment, com un intent d’aconseguir la diferència que sovint pel fet de ser
bessons els hi suposa un obstacle. Per tant és freqüent trobar que els germans
desenvolupin rols contraposats, com per exemple, actiu–passiu, dependent -
independent, submís - dominant, entre altres... Les diferencies físiques són factors que
també afavoreixen que els bessons assumeixin diferents rols socials complementaris.
En els estudis realitzats sota una perspectiva psicoanalítica, s’ha trobat que en el
desenvolupament psíquic inicial dels bessons existeix un predomini de la fusió i la
confusió entre el que representa un mateix, és a dir, els bessons tenen una tendència
a desenvolupar-se d’una manera simbiòtica i existeix una dificultat en la diferenciació
d’un mateix.
D’estudis elaborats en relació al fet de ser bessons, una postura que és important és la
que critica la tendència a creure que això comporta una dificultat al desenvolupament
de la personalitat.
1 A finals del S.XIX es va començar a plantejar després de haver llegit els estudis de Darwin –
que era el seu cosí – si l’herència afectava a la conducta humana i va dur a terme els primers estudis sistemàtics amb famílies que van demostrar que alguns trets del comportament es transmeten entre famílies.
6
Aquells que defensen aquesta critica diuen que aquesta simbiosi només es presenta en
aquells bessons que han tingut un desenvolupament patològic, no en tots els bessons;
i també defensen que des del seu naixement ja posseeixen la capacitat de crear una
personalitat pròpia.
Bessons, trigèmins, quadrigèmins. Sí, un, dos, tres i fins i tot quatre. Tots ells nascuts
en el mateix part, compartint el mateix úter, els mateixos pits, rebent la mateixa
mirada, en el mateix moment. Mai haver pogut arribar a sentir la sensació de ser “el
nen o la nena” de la mare. Aquest és el terrible propòsit que marca els bebès dels parts
múltiples, i que ha de deixar, sens dubte, una empremta inesborrable tan a la mare
com al fill. D’això poc se n’ha estudiat, poques coses se n’han dit de la relació mare-fill
bessó, perquè mai als parts múltiples pot arribar a donar-se una relació de la mare
amb el bebè, ja que sempre hi és present més de un fill.
Cada cop es veu de manera més evident que la interacció que hi ha entre la mare i el
recent nascut no representa el verdader inici de la interacció entre el bebè i la seva
mare; sembla ser que el fetus no només reacciona als canvis del metabolisme o a les
infeccions, sinó que també reacciona a les vivències emocionals de la seva mare. La
relació mare - bebè per tant, té els seus inicis a la frase prenatal. Segons estudis
realitzats, se sap que mes del 60% de les mares de bessons tenen el pressentiment
d’un embaràs múltiple en el primer o segon trimestre de la gestació i només el 7% de
les dones no ho sap fins al moment del naixement. Per tant, des dels primers mesos de
gestació, ja existeix en la mare, tant a nivell corporal com psicològic, la presència de
més d’un fill al seu ventre.
Però, què succeeix amb les interaccions de la mare, no amb un nen sinó amb dos o
més? Com s’estableix aquest vincle? Amb qui i com s’identifica? Els visualitza
col·lectivament com si fossin un sol, o com si fossin diverses parts d’una unitat, o els
veu totalment diferents a cada un d’ells? El repte per a la mare de fills nascuts en un
part múltiple, consisteix en poder identificar-se, d’una manera independent i total,
amb cada un dels bebès. Això és un paradoxa que sembla impossible de resoldre. La
cara, però sobretot la mirada, és un dels mitjans de comunicació més privilegiats entre
la mare i el seu fill. Però què veu el bebè quan mira la cara de la seva mare? Winnicott
7
(1995), va suggerir que s’hi veu a ell mateix. Però, quan la mare reflexa el seu propi
estat d’ànim o pitjor encara, quan la mare reflexa la rigidesa de les seves pròpies
defenses, el bebè al mirar-la no s’hi veu a ell mateix. I en no veure-hi la imatge
reflectida, es veurà afectada la seva capacitat de creació i percepció de les coses en un
futur.
8
2.- Definició del terme bessons. Des del punt de vista de la biologia, el
psicològic i el social.
2.1 Biologia:
Per començar, farem una descripció etimològica de la paraula bessó. En anglès la
paraula Twin és molt antiga i deriva del alemany, que significa “dos junts”. Per altre
banda del llatí prové la paraula “gemmellicum”. Aquesta feia referència a nens nascuts
en un mateix part. Aquesta paraula, provingui del anglès o del llatí ens vol dir una sola
cosa, dues persones nascudes en un mateix part i que han conviscut juntes durant 9
mesos al ventre de la mare.
De bessons n’hi ha de diferents tipus i se’ls pot anomenar de diverses maneres. Poden
ser idèntics o univitel·lins, i fraterns o bivitel·lins.
Els bessons univitel·lins es produeixen a partir de la partició de la fecundació d’un òvul
i un espermatozou, amb la qual cosa també són anomenats monozigòtics, ja que els
dos es formen del mateix zigot. El zigot és el resultat de la unió d’un òvul i un
espermatozou.
Els bessons idèntics o univitel·lins, són aquells que comparteixen els mateixos gens,
per tant, tindran la mateixa aparença o una de molt similar. Això significa que ja que
tenen els mateixos gens, també hauran de tenir els mateixos cromosomes sexuals i per
tan sempre seran del mateix sexe. Aquest tipus de bessons no només compartiran el
sexe, sinó que també seran iguals de cara i compartiran les seves característiques
d’aparença bàsiques com ho són el color del cabell, el color dels ulls, etc. Que
comparteixin totes aquestes característiques no fa que el seu tamany hagi de ser
també el mateix, ja que si ha variat la nutrició entre els dos, per força tindran
aparences fisiològiques diferents.
Només es pot donar un sol cas en el que els bessons univitel·lins siguin de sexe
diferent. Aquest cas és quan a un dels dos bessons li falta un cromosoma sexual, és a
dir, només tindrà una X i li faltarà la Y/X complementària per acabar de definir el sexe
del nadó. Aquesta estranya malaltia és coneguda com la síndrome de Turner, un dels
bessons serà un noi i l’altre una noia, portadora de la síndrome de Turner.
9
Per altra banda trobem els bessons fraterns o bivitel·lins: són aquells produïts per la
fecundació de dos òvuls i dos espermatozous al mateix temps. Només pot succeir
aquest fet quan durant el cicle menstrual són expulsats dos òvuls. Aquests també són
anomenats dizigòtics, ja que provenen cadascú d’un zigot diferent.
Aquest segon tipus de bessons no té perquè ser del mateix sexe ni assemblar-se amb
l’altre, ja que cadascun ha tingut una placenta. Per la qual cosa els bessons bivitel·lins
no s’assemblen més entre ells que amb els seus altres germans.
Amb els bessons bivitel·lins es pot produir un fenomen ben estrany anomenat
hiperfecundació, és a dir, que un òvul sigui fecundat un dia i l’altre posteriorment, tot i
així durant el mateix cicle menstrual. A la nostre societat, es gairebé impossible
detectar aquests casos de hiperfecundació, però si que es possible saber-ho quan hi ha
mes d’un candidat a ser pare. Si un dels pares és de raça blanca i l’altre possible de
raça negre, quan hi hagi el naixement de la parella de bessons es podrà detectar
fàcilment que un dels dos bessons no és fill del seu pare “oficial o legal”. Per altra
banda la doble paternitat o hiperfecundació també pot ser detectada a partir d’anàlisi
de sang.
Mai s’ha sabut exactament a què es deu el fet de tenir bessons, això si, hi ha hagut
diverses llegendes populars totes elles a diferents llocs del món. Ara en farem
referència a algunes.
A Corea del Sud es creu que si alguna persona menja un plàtan doble aquesta tindrà
fills bessons. En canvi a Malàisia creien que si menjaves una castanya aquesta et
produiria el mateix efecte que un plàtan doble. Per altra banda, els Escocesos creien
que veure un got de la font de sant Mungo també et faria tenir fills bessons. Però tot
això són llegendes que de ben segur ara sabem que no passen. Això com molt bé
podem veure nosaltres mateixos són llegendes que no hem de creure, però tampoc
s’ha sabut mai quin és el fet rellevant que fa que algunes dones tinguin bessons i altres
no.
Podem veure que aquestes petites llegendes urbanes no tenen gaire credibilitat, però
fins i tot ara encara no se sap quin es el fet que fa tenir bessons. Alguns han afirmat
10
que pot ser hereditari, d’altres diuen que l’edat de la dona és un fet molt important,
però cap d’aquestes dues possibilitats és del tot certa o, al menys, comprovable.
Després d’haver considerat tots aquells factor que poden influir en el fet de tenir un
embaràs múltiple, s’ha vist que aquelles dones majors de 40 anys que ja hagin tingut
anteriorment altres fills, i entre els quals hi hagi una parella de bessons tindrà quasi
totes les possibilitats de tenir fills bessons, per altra banda una noia de 20 anys, i sense
cap fill anterior podríem dir que no tindrà gaires possibilitats de tenir bessons, serà
quasi impossible.
Hi ha una probabilitat més elevada que una dona tingui fills bessons, quan aquesta
arriba a la quarantena i ja ha tingut diversos fills abans. Com més fills, més probabilitat
tindrà aquesta dona de tenir bessons.
La raça de la dona també afecta a la incidència dels embarassos múltiples. S’ha
comprovat que les dones de raça negra, de Nigèria, tenen una probabilitat superior de
tenir bessons que les dones orientals, que són les que tenen una probabilitat més
baixa. Això es dóna perquè es diu que les dones nigerianes tenen un nivell més alt de
l’hormona Gonadotropina (aquesta hormona es troba a la glàndula pituïtària, i és la
que estimula els ovaris perquè madurin i alliberin òvuls a les trompes de Falopi), i
aquesta com que es troba en un nivell elevat a la sang provoca l’expulsió d’un segon
òvul i és més fàcil que sigui fecundat.
Que es digui que els parts múltiples es donin per famílies pot valer pels bessons
bivitel·lins, però no amb els univitel·lins. Això no és del tot cert tampoc. S’ha dit que es
donen en generacions saltades, una sí una no, però en realitat una dona que sigui
bessona i tingui germans bessons només incrementarà les probabilitats en un 5% de
tenir fills bessons, i aquesta probabilitat augmenta un 5% més si a més hi ha uns altres
bessons a la seva família.
Els pares no tenen cap tipus d’influència perquè les seves dones tinguin un part
múltiple.
11
2.2 Psicologia:
Tornem a l’enigma que ens persegueix des de l’inici d’aquest treball. Els bessons
sempre han estat un subjecte estudiat abastament pel seu caràcter tan profund i
apassionant.
La psicologia ja juga un gran paper des del moment en que els pares saben que tindran
fills bessons, fet que els fa especials perquè la majoria són pares però no tots de fills
bessons i neix la preocupació de si sabran tractar els seus fills com a individus i no com
a una sola unitat. Cal ser conscient que els bessons són diferents, malgrat que segur
que hi ha una connexió que s’ha creat pel fet d’estar nou mesos junts a la panxa de la
mare però se’ls ha de tractar de manera individualitzada .
S’ha de tenir en compte que són persones diferents amb personalitat diferent i això
s’ha de respectar. És necessari promoure la seva personalitat procurant fer activitats
separades. La personalitat dels nens es forma també per la manera que tenen els
pares de relacionar-se amb ells i en el cas dels bessons aquesta relació està influïda per
l’opinió que es té del fill en relació al seu germà bessó. És important, per tant, que es
reforci la complicitat i la unió amb cada un d’ells perquè es sentin més protagonistes i
per potenciar la seva individualitat.
També existeix el tema de la gelosia que neix per una necessitat de ser únics, exclusius
i sempre protagonistes davant l’atenció dels pares i alhora s’ha de tenir en compte que
és una emoció natural, sana i a vegades necessària dins del propi desenvolupament del
nen, és intrínsec en la naturalesa humana.
Un altre aspecte que cal tenir en compte en els bessons és evitar en el possible les
lluites de poder entre els germans. Si això succeeix, que hi ha moltes probabilitats que
passi, s’ha d’intentar observar i permetre que ells resolguin els conflictes per si
mateixos, no irrompre dins d’aquesta relació única i ensenyar-los a ser amics, alhora
que no premiar o castigar injustament a un d’ells doncs és molt important no provocar
rivalitats.
Per evitar que els bessons siguin una sola unitat i puguin desenvolupar la seva
personalitat, cal tenir en compte els següents paràmetres:
12
Evitar posar noms semblants fonèticament i procurar dir-los pel seu nom propi
no pel genèric “bessons”.
Estimular-los perquè es relacionin amb el seu entorn per evitar que s’aïllin
entre ells dos.
No vestir-los igual, ja que això fa més difícil la seva diferenciació.
Cada un dels bessons ha de tenir les seves pròpies joguines, diferents de les del
seu germà. També ha de tenir un lloc específic per jugar.
Des de ben petits, cada un ha de tenir una estona personalitzada amb els pares,
i sobretot des de petits s’han de fer activitats separades.
Quan comencin l’escola s’aconsella que vagin separats a la classe, ja que així
tenen la possibilitat de formar cadascú el seu propi grup d’amics.
També s’aconsella fer un pastís d’aniversari propi per cadascú, perquè així
vegin que són dues persones separades i no una.
Per finalitzar cal tenir en compte que els pares han d’acceptar que els bessons oscil·len
entre la fusió i la diferenciació i que cal trobar l’equilibri perquè creixin sans i segurs.
2.3 Sociologia:
Ara ens basem en l’aspecte social dels bessons i un dels temes més discutits, raonats,
estudiats i valorats és el fet de separar o no als bessons quan comencen la seva etapa
escolar. No hi ha estudis científics que demostrin quina és la millor opció. Segons qui
ho estudia treu una o una altra conclusió:
En general es considera positiu que els bessons iniciïn la seva etapa escolar junts per
millorar l’adaptació i perquè se sentin més segurs (s’ha estudiat que els bessons
idèntics comproven periòdicament si el seu germà encara és a la classe o no) però
també es valora molt positivament que els bessons més endavant quan el procés
maduratiu estigui més avançat es recomanable que vagin a classes separades.
A Espanya aquesta decisió es potestat del Centre Educatiu que gairebé sempre opta
per separar-los, però està naixent un moviment molt fort per fer que les escoles deixin
decidir als pares si volen que els seus fills bessons vagin junts o separats. La política
dels centres de separar a bessons va començar fa 30 anys per fomentar la
13
individualitat de cada alumne. Abans se’ls tractava com un “pack”, eren els bessons i
no el Joan i el Pere, per exemple. El motiu principal pel que es considera més adequat
que vagin separats és que a partir dels 3 anys, abans no hi ha inconvenient que els
bessons estiguin a la mateixa classe, desenvolupen la identitat del jo i és per això que
no és convenient que vagin junts, doncs no desenvolupen el llenguatge (tenen el seu
propi codi) i no necessiten relacionar-se amb els altres nens. Al final de l’etapa escolar
(batxillerat) ja tenen prou capacitat i la seva personalitat prou desenvolupada per
poder decidir si volen o no compartir la classe amb el seu germà/na.
14
3.- Factors genètics i ambientals que poden incidir en els bessons
Un dels debats científic i social més vius gira al voltant de la influència dels nostres
gens en el comportament. En qualsevol tipus de discussió sempre apareix la qüestió
sobre si el comportament és heretat, és a dir que li ve de sèrie a l’individu al néixer o
bé s’ha adquirit en l’entorn on ha viscut.
Hi ha gent que pensa que els bessons idèntics sempre actuen de la mateixa manera
encara que hagin estat criats en llocs separats. Els bessons acostumen a tenir una
connexió més propera entre sí i és possible que es comportin d’una manera similar, en
especial en relació als comportament controlats genèticament però les seves
característiques psicològiques varien entre sí. Els bessons monozigòtics que han
compartit la placenta tenen més probabilitats de compartir característiques
psicològiques que aquells que estan en placentes diferents, és a dir, dizigòtics. Algunes
d’aquestes diferencies també són causades per factors ambientals que han pogut ser
diferents per a cada bessó ja sigui que s’hagin criats junts o separats.
La part genètica de tot ésser humà és allò que heretem dels nostres antecessors. Són,
com hem dit anteriorment, potencialitats. És a dir, no determinen per si sols el
comportament d'un ésser humà. Un clar exemple és el cas dels bessons monozigòtics.
Aquestes dues persones són genèticament idèntiques però, en canvi, poden no
comportar-se de la mateixa manera. En aquest sentit, hem de tenir present que
existeixen més factors que determinen el comportament de les persones en una
situació concreta que anomenarem factors ambientals.
Factors genètics:
La genètica és una disciplina de la biologia, es la ciència de l’herència i la variació en els
esser vius. La ciència genètica moderna aspira a comprendre el procés de l’herència.
Dins d’aquesta disciplina també podem trobar la genètica del comportament que
s’encarrega d’estudiar quina relació existeix entre els gens i factors externs i l’actitud
de l’esser humà.
15
Tot i que la genètica juga un paper significatiu en l’aparença i el comportament dels
organismes vius, és la combinació de la genètica amb les experiències de l’organisme la
que determina que el resultat final puguin desenvolupar la seva personalitat com a
individu.
Factors ambientals:
La genètica té un paper important sobre el desenvolupament tant físic com psicològic
de les persones. Amb els bessons monozigòtics, passa el mateix. Malgrat això, en cada
persona la combinació entre factors ambientals i genètics, dóna resultats diferents.
Que els bessons monozigòtics comparteixin el mateix material genètic no significa que
siguin exactament iguals. Fins i tot malgrat, que els pares s’esforcin per tractar-los
iguals, el resultat pot ser diferent. Això vol dir que els pares no controlen cada aspecte
de les seves vides perquè cada bessó tindrà les seves pròpies experiències, amics i
interessos.
És a dir, els factors ambientals als quals fem referència al parlar de la genètica del
comportament són les experiències pròpies de l'ésser humà, la cultura en la que es
troba, la relació amb familiars i amics, situacions d'angoixa com poden ser accidents o
malalties, etc. És a dir, tot allò que afecti al comportament que no sigui catalogat com
a genètic s'inclou dins dels factors ambientals.
Qui guanya la batalla: la genètica o el factor mediambiental?
Aquest debat agafa més interès per les notícies que últimament han sorgit al voltant
del descobriment de nous gens que afectarien a comportaments específics:
alcoholisme, timidesa, homosexualitat, etc. Sembla que la lluita entre ambientalistes i
genetistes s’està decantant cap els genetistes però aquesta disputa ve des de fa molts
anys i ha anat variant d’un costat a l’altre segons l’època de la història.
Una eina molt important per estudiar aquests temes i de la que Galton en va ser
pioner, es l’estudi de bessons. Els bessons univitel·lins tenen una similitud genètica del
100% i el més interessant és quan ens trobem amb bessons que han crescut en un
entorn diferent, i ens permet veure què és el que els distingeix i el que els fa iguals.
16
Existeix un estudi sobre la delinqüència juvenil, elaborat a Dinamarca que arriba a les
següents conclusions:
Si els bessons són adoptats per una família honrada, tenen un 13,5% de probabilitats
de delinquir, però si aquesta família adoptiva és conflictiva, el percentatge augmenta
fins el 14,7%. Si la família adoptiva és honrada i la biològica no ho és, el percentatge
augmenta fins el 20% i si ambdues famílies (la adoptiva i la biològica) són conflictives,
aquesta xifra arriba al 24,5% de probabilitat de delinquir. Amb aquest estudi es vol
demostrar que hi ha persones que seran més sensibles a les influències del seu entorn
perquè estan genèticament predisposades a aquesta influència.
Molts estudis sobre bessons idèntics i el seu desenvolupament tracten la qüestió que
plantejo: factors genètics contra factors ambientals. Alguns estudis sobre bessons
comparen bessons univitel·lins amb bessons bivitel·lins i les seves semblances. Totes
les semblances que es poden atribuir en més quantitat als bessons univitel·lins en
relació als bivitel·lins s’acostuma a dir que és per factors genètics. Malgrat tot, aquests
estudis que examinen els bessons univitel·lins sovint no tenen en compte que els
pares acostumen a tractar-los de la mateixa manera, mentre que els pares tendeixen a
tractar als bivitel·lins com a éssers individuals. Això crea una nova variable en aquests
estudis que ens fa qüestionar si alguna cosa és realment efecte de factors genètics o
factors ambientals.
A continuació exposaré el punt de vista de Nancy Segal, que té una germana bessona
bivitel·lina, psicòloga evolutiva i genetista del comportament que s’ha especialitzat en
els estudis de bessons. Els seus interessos i investigacions inclouen les influencies
genètiques i ambientals en el comportament humà, especialment en les relacions
social i el dol. El seu programa d’investigació inclou estudis de bessons i d’adopció que
estan dissenyats per estudiar els problemes i qüestions relacionades amb el
desenvolupament humà en general i el dels bessons en particular.
17
3.1 Bessons idèntics separats al néixer:
Alguns estudis sobre bessons idèntics aprofundeixen en aquells bessons que van ser
separats al néixer o quan eren molt petits. Els pares es podrien haver separat i quedar-
se cada un amb un bessó o els bessons podrien haver estat adoptats per diferents
famílies. Quan aquests bessons idèntics es retroben al cap dels anys se’ls hi
descobreixen moltes característiques semblants malgrat haver rebut una educació
diferent. Aquests estudis ajuden a entendre millor el debat entre naturalesa i criança
deixant constància que aquestes similituds tenen més probabilitat que siguin
atribuïdes als factors genètics que als ambientals.
Presento alguns exemples que utilitza la Nancy Segal per exposar la seva teoria que diu
que no hi ha cap conducta que sigui al 100 per 100 determinada pels gens. Fins i tot
aquells bessons idèntics separats al néixer són diferents en alguns aspectes però
s’assemblen més que ningú. El que és important és adonar-se que els gens funcionen
d’una manera probabilística i no determinista, és a dir, ens poden apropar a certes
coses o apartar-nos d’unes altres. Tots podem escollir però els gens ens faran més
proclius a determinades eleccions que a unes altres, però no d’una manera
determinant.
Exemples:
Mark i Gerry: Ells no coneixien l’existència de l’altre fins que van tenir 31 anys i es van
conèixer. Quan es van veure van descobrir que havien viscut un vida paral·lela en
diferents localitats de Nova Jersey: als dos els hi agradava el menjar xinès i la cervesa
Budweiser. El seu esport preferit era el futbol però animaven a diferents equips. El
mateix els hi passava amb la música, un era més de Rock’nRoll i l’altre de Country.
Oskar i Jack: Eren fills d’un pare romanès jueu i una mare alemanya catòlica. Van
néixer a Trinitat l’any 1933. Quan els seus pares es van separar els nens només tenien
6 mesos. El pare es va quedar a Trinitat amb el Jack perquè era el més dòcil i l’Oskar va
marxar amb la seva mare a Alemanya. L’Oskar a Alemanya va formar part de les
joventuts hitlerianes com tots els nens de la seva edat. Li agradava perquè practicava
esports i no havia d’anar a l’església. En canvi el Jack el van criar sota la fe jueva. El dos
18
sabien de l’existència de l’altre i es van arribar a escriure cartes però no es van trobar
personalment fins passats els 20 anys. La primera trobada no va anar massa bé per la
seves diferencies polítiques i històriques però, quan van tenir 45 anys, van tornar a
trobar-se per participar en un estudi sobre bessons separats al néixer. Aleshores van
descobrir que tenien moltes més coses en comú que les que es pensaven: els dos es
rentaven les mans abans i després d’anar al bany, esternudaven sorollosament als
ascensors per molestar als altres, eren molt aficionats al joc, etc. Van mantenir la
relació durant 7 anys perquè malauradament l’Oskar va morir.
Els dos sabien que si s’haguèssin invertit les seves posicions socials, haurien acabat
sent l’altre. Haurien crescut per convertir-se en aquella altra persona, els ideals de la
qual detestaven profundament.
Gillan i Lily: eren duess nenes d’origen xinés adoptades per dues famílies diferents. El
que va passar és que les dues parelles de pares que anaven en el mateix grup a buscar
als bebès que els hi havien assignat van rebre una fotografia i al veure-la van dir: “o
ens donen la mateixa nena per error o tenim bessons” i les nenes eren bessones. Arrel
d’aquesta experiència una de les mares va posar-se en contacte amb la Dra. Segal que
va començar a fer un seguiment longitudinal de bessons en el temps: un estudi sobre
12 parells de bessons xinesos separats al néixer i va analitzar la seva intel·ligència, la
seva personalitat i els canvis en el temps.
Jim Lewis i Jim Springer: eren dos bessons univitel·lins que van ser separats al néixer i
van ser donats en adopció i no van tenir contacte i van créixer sense saber de
l’existència de l’altre. Als 39 anys es van reunir i van descobrir que s’havien casat i
divorciat de dones que es deien “Linda”; que es van casar en segones núpcies amb
dones que es deien Betty; que tots dos van tenir mascotes quan eren petits i que li
havien posat el mateix nom; que es van entrenar per treballar a la policia i van
treballar parcialment a organismes del cos de la policia judicial dels EEUU; que tenien
hàbits de fumar i beure similars; que es menjaven les ungles dels dits en excés; i van
dir al seus fills igual.
19
3.2 Epigenètica:
Per poder entendre bé que és la epigenètica primer de tot hem de fer referència a uns
termes biològics que ens seran de vital importància per entendre l’epigenètica i els
bessons.
Genotip: és la informació genètica que posseeix un organisme en particular en
forma d’ADN.
Fenotip: és la expressió del genotip en funció d’un determinat ambient.
Característiques fenotípiques: són aquelles característiques que es poden veure
a simple cop d’ull, com per exemple l’alçada, el pes, etc.
Histones: junt amb la cromatina, formen l’ADN
Genoma: és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un
organisme
Epigenoma: és la informació epigenètica total d’un organisme.
L’epigenètica és una ciència que estudia com l’ambient i la història de l’individu
influeixen en l’expressió dels seus gens i més exactament el conjunt de la transmissió
dels caràcters adquirits d’una generació a l’altra.
L’ Epigenètica vol demostrar que no estem condicionats pels gens, sinó que el nostre
ambient i les experiències viscudes també poden modificar l’expressió del nostre ADN.
Per a l’estudi epigenètic, els bessons separats han estat de gran ajuda al poder
demostrar les seves teories, són dues persones genèticament iguals que poden viure i
dur a terme coses totalment diferents, i posteriorment es poden analitzar les
diferencies al dur vides tan diferents.
Aquesta vessant de la genètica ens dóna la resposta a la pregunta que tots ens hem fet
alguna vegada, per què a mesura que avancen els anys els bessons, bessons que de
petits eren iguals, es van diferenciant?
Aquesta ciència ens demostra que dos bessons canvien, i ho fan perquè les cèl·lules
poden decidir quins gens activar o no, segons les influències del ambient i els hàbits de
la persona. Les vivències ens marquen molt, i aquestes són les que poden arribar a
20
canviar dos bessons que abans eren iguals. Diferències en la alimentació, en l’estil de
vida i en el hobbies faran que dos bessons tinguin diferent fenotip, però el mateix
genoma, és a dir, per fora seran diferents, i els gens que estiguin relacionats amb
aquestes característiques fenotípiques es veuran variats, però tindran el mateix
genotip.
S’han fet diversos estudis amb bessons, on es pot demostrar que els gens d’uns i
d’altres han variat segons l’estil de vida i les vivències viscudes per a cadascú.
L’estudi dels bessons idèntics ofereix als científics una oportunitat única per descobrir
quines característiques venen determinades per la genètica, quines per l’entorn i
quines pels processos epigenètics.
Naturalesa i educació.
La visió que tenim de l’estudi de bessons ens ajuda a comprendre millor com influeix la
naturalesa en el desenvolupament de l’ésser humà. Durant més d’un segle, els
investigadors han comparat les característiques dels bessons intentant determinar el
grau en que aquests trets són hereditaris, com el color dels ulls, i quins trets
s’adquireixen de l’entorn, com el llenguatge. Aquí apareix el camp de la genètica del
comportament, on els estudis de bessons han identificat uns trets o malalties que
poden tenir un component genètic i altres que estan molt influenciats per l’entorn.
L’estudi es basa en la recopilació i comparació de bessons univitel·lins i bivitel·lins que
han estat criats junts o separats. La cerca de similituds i de diferencies entre aquests
bessons és el principi per determinar el grau en el que la naturalesa i l’entorn juguen
un paper en els seus trets.
21
4.- Aspectes del comportament derivats de les facultats i aspiracions
humanes (la intel·ligència, la felicitat, la memòria,...)
4.1 Intel·ligència:
És la capacitat en major o menor grau de comprensió, d’aprenentatge i de resoldre
problemes davant de les adversitats que se li presenten a l’individu.
El Quocient Intel·lectual (QI) és la relació entre la intel·ligència d’un individu mesurada
a través d’un test d’intel·ligència i la intel·ligència mitjana de la persona i el seu grup
social.
La intel·ligència emocional és la capacitat que té la persona per gestionar les emocions,
transmetre-les adequadament i percebre les dels altres.
He pogut comprovar que la intel·ligència és una característica de l’esser humà que
s’hereta amb més probabilitat, doncs molts estudis que s’han fet sobre l’heretabilitat
de la intel·ligència i el QI amb bessons univitel·lins, és a dir amb idèntics gens, han
donat una correlació en intel·ligència del 80%, per tant dóna una raó de pes per
afirmar que la intel·ligència té un component molt alt d’heretar-se. Cal però tenir en
compte que si s’estudia aquesta característica tenint en compte la sociologia i les
conseqüències sobre l’educació, es podrà deduir que la influencia genètica i del medi
ambient és decisiva.
L’herència determina un paper important quan parlem de la intel·ligència humana i les
investigacions demostren què, com més estret sigui el lligam en la relació de dues
persones, més semblant sol ser el percentatge del QI. Per exemple el percentatge QI
de bessons idèntics separats al néixer i criats en cases diferents es molt similar.
També cal assenyalar que els factors genètics no determinen tota la intel·ligència
humana. El fet que a finals del S. XX el percentatge de quocient intel·lectual augmentés
a tot el món, en totes les condicions socioculturals i en totes les edats, gràcies a la
millora de les condicions de vida, en la dieta i en les oportunitats d’educació, és una
prova que no només intervé la genètica de manera individual.
22
Els científics Thomas Bouchard i Nancy Segal, l’any 1990, van estudiar 48 parells de
bessons criats per separat i 40 parells de bessons criats junts. Els criats per separat
tenien un grau de similitud del QI del 69% i els criats junts del 88%. D’aquí van treure la
primera conclusió: els bessons criats junts tenen un grau de similitud de QI més elevat
que el que pugui tenir qualsevol germà que convisqui amb ells. També van veure que
la genètica era la característica que més influïa en la intel·ligència perquè si la casa i la
família influïssin de la mateixa manera el grau de similitud de QI entre els bessons
separats al néixer no podria ser tan elevat. Per altra banda també van veure que el
tipus de relació que mantenien els bessons no era de vital importància per determinar
el QI.
Actualment, altres científics que han dut a terme estudis com el que he comentat
anteriorment, han arribat a la mateixa conclusió, amb unes xifres sorprenents. Els
bessons idèntics criats per separat son més similars, es a dir, tenen un 74% de similitud
en el QI; en canvi els bessons fraterns criats junts tenen un QI similar del 60%.
Per conèixer la interacció de l’herència i l’entorn en la determinació de la personalitat
el comportament i la propensió a malalties, ha estat crucial les dues línies
d’investigació que s’han dut a terme:
Per un costat l’estudi de les diferències entre bessons idèntics per aïllar la influència de
l’entorn i la comparació entre bessons univitel·lins i bivitel·lins per mesurar la
influència dels factors genètics.
Els bessons idèntics procedeixen d’un mateix òvul i comparteixen el mateix codi
genètic per tant qualsevol diferència entre ells ha de ser per l’entorn o el medi
ambient.
Per tant si els bessons idèntics presenten més similituds entre sí en relació a una
malaltia que els bessons fraterns, aleshores la probabilitat de tenir aquesta malaltia
pot venir influïda per un component genètic.
23
4.2 La felicitat:
És un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. Aquest terme és molt
estudiat per la filosofia, ja que la vida dels humans es basa en la recerca d’aquesta. El
contrari de felicitat, seria pena o tristor.
La felicitat s’hereta?
Una altra vegada, els bessons són una peça clau en la investigació, aquest cop de la
felicitat, i es que s’ha estat investigant si la felicitat s’hereta o es va desenvolupant al
llarg de la vida. I per poder-ho comprovar, s’han dut a terme diversos estudis en
bessons. Per estudiar la felicitat, s’han fet estudis amb bessons separats al néixer, ja
que si el grau d’optimisme i la felicitat que hi havia en cadascú dels bessons era similar,
es podria dir que la felicitat té un component genètic important.
Després de diversos estudis amb bessons, s’ha pogut veure que hi ha un possible
candidat a ser el gen de la felicitat, aquest és el gen 5-HTTLPR.
Es creu, segons un estudi fet per Nancy Segal amb bessons idèntics separats al néixer a
la Universitat de Minnessota, que la felicitat té un origen genètic d’entre un 50% i un
80%. Per altra banda, un altre estudi més actual fet per l’investigador Jan- Emmanuel
De Neve a la Universitat de California, després d’analitzar els qüestionaris fets per més
d’un miler de bessons, ha arribat a la conclusió que un terç de la felicitat total és
heretada, la resta es veu modificada per l’entorn i la família. Lykken, un dels
participants en la investigació de Nancy Segal, va estudiar diverses dades obtingudes
de l’estudi de bessons, i va poder comprovar, que la seva felicitat no variava ni es veia
afectada segons el seu estatus social, ni el nivell d’educació. Llavors observant el seu
comportament va veure que eren igual de feliços aquells que anaven amb cotxe a la
feina que aquells que hi anaven amb autobús, per la qual cosa va arribar a la conclusió
que guanyar la loteria pot variar l’estat d’ànim personal però només de manera
momentània.
Tot i que les dades obtingudes fossin diferents, tots dos especialistes estan d’acord en
què tot ésser humà té un punt inicial de felicitat influenciat pels gens. Sempre, després
d’una gran etapa de felicitat o un cop de sort, tothom torna a aquest punt de felicitat.
24
Podríem dir que la felicitat és una balança, la qual quan li poses experiències felices
augmenta, però com que aquestes només duren un període determinat de temps,
posteriorment, torna al seu punt inicial. Per l’altra part, en aquesta balança també li
afecten les coses dolentes, com podria ser tenir un accident. La depressió et durarà un
període de temps, més llarg o més curt, però al final sempre s’acaba superant i s’arriba
al punt inicial.
De Neve, al investigar el gen 5-HTTLPR, va veure que hi havia dues versions d’aquest
gen, una versió llarga i una altra més curta. Això posa en evidència que aquells que
heretin dels seus pares la versió llarga seran aquells més feliços, per altra banda
aquells que n’heretin la versió curta tindran un grau menor de felicitat. Tot i això, es
creu que aquest no és l’únic gen involucrat en la felicitat.
4.3 La memòria:
La memòria és la capacitat que posseeix un organisme per recuperar informació, que
ja havia guardat anteriorment en el seu cervell, a partir d’històries o records viscuts
anteriorment.
De la memòria, a diferència dels temes tractats anteriorment, se n’han fet pocs estudis
amb bessons, però els pocs que s’han pogut realitzar han estat crucials per saber si la
memòria és un aspecte hereditari o no.
Es creu que la memòria té una influència genètica del 50%, és a dir, els bessons
univitel·lins tenen un 50 % de la capacitat memorial igual. Aquest fet s’ha pogut
demostrar també gràcies a estudis fets amb animals. Les diferències de capacitat
memorística entre els individus són degudes determinades proteïnes. Primerament es
va descobrir amb animals, però ara ja se n’han fet estudis en humans i s’ha pogut
veure que algunes proteïnes son iguales. Per això diem que la memòria té una condició
genètica del 50%, després l’ambient, la habilitat i altres factors la poden anar
modificant.
25
5.- Probabilitat de la manifestació de malalties de caire psico-ambiental
(asma, esquizofrènia, TDHA).
Quan es tracta de malalties, els bessons són exemplars únics que proporcionen molta
informació. Per estudiar les diverses malalties, s’agafen parelles de bessons en les
quals només un pateixi la malaltia i les dades es comparen amb altres bessons afectats.
El científics realitzen estudis amb bessons perquè aquests poden ajudar a identificar el
mecanisme molecular exacte de cada malaltia, i així poder veure la importància que
tenen els factors ambientals en segons quines malalties.
5.1 Autisme:
L’autisme és un trastorn en el desenvolupament cognitiu; aquest trastorn es manifesta
ja des de la infantesa. Es pot dir que està caracteritzat per l’aïllament i el desig de fer
sempre el mateix, de seguir una rutina. La persona afectada pot patir dificultats en la
interacció social i també solen mostrar escassa empatia amb les altres persones.
També provoca d’un retard el llenguatge verbal i no verbal. L’autisme, dins dels
trastorns socials, és el més comú.
Segons un estudi publicat a la revista Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine ,
quan un bessó desenvolupa Autisme, el risc que l’altre també ho faci, en bessons
univitel·lins, és elevat. Es va reunir informació extreta de 227 parelles de bessons,
idèntics i fraterns. En aquest parells de bessons, quan com a mínim un dels dos tenia
autisme, es va veure que:
En el cas dels bessons idèntics, quan un dels dos tenia aquest trastorn es va veure que
en un 88% dels casos l’altre també el desenvolupava, per altre banda la diferència era
molt important quan es van comparar els casos de bessons fraterns. En aquest cas
només un 31% l’acabava desenvolupant.
Amb aquest estudi es va veure també que, en el cas dels bessons idèntics, al cap d’un
any del diagnòstic d’autisme en el primer bessó, ja no se li detectarà al segon, i els
pares ja poden estar tranquils. Per altra banda, amb el bessons fraterns, l’autisme es
pot manifestar fins a quatre anys després del primer diagnòstic.
26
Això té sentit, ja que els bessons fraterns són tan iguals amb el seu bessó com amb els
altres germans, és a dir, només comparteixen el 50% dels seus gens. Per altra banda
els bessons idèntics comparteixen quasi un 100% dels seus gens. Gràcies als estudis
realitzats amb bessons s’ha pogut determinar que l’autisme té una gran part
d’influència genètica. També es creu però, que els factors genètics i el ambientals
“s’alien” per fer més vulnerables a segons quins nens.
Altres estudis fets asseguren que en l’autisme té una gran importància la genètica,
però també l’ambient durant l’embaràs és molt important. Cada cop més, els factors
ambientals estan agafant més pes sobre les malalties del desenvolupament neurològic.
5.2 Esquizofrènia:
L’esquizofrènia és una malaltia mental, que es caracteritza per la pèrdua del judici de
la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat, afectat així el ritme de vida
del individu i portant-lo a la impossibilitat de dur una vida i realitzar una conducta
adequada.
La esquizofrènia és un trastorn que ha comportat diversos problemes als científics i
molta variabilitat de resultat dels estudis realitzats. Les dades mitjanes de l’herència
genètica en la Esquizofrènia són elevades, es diu que té un 80% de component genètic,
és a dir, que si els pares pateixen aquesta malaltia, hi ha un 80% de probabilitats que
els fills també la tinguin. Però als estudis realitzats, només un 50% dels bessons
idèntics pateixen els dos aquesta malaltia, i per altra banda només un 17% dels
fraterns la pateixen. Aquestes dades, però han estat molt discutides, perquè:
Un estudi realitzat a 338 parelles de bessons malalts de esquizofrènia només n’hi
havia 26 parells amb concordança, per la qual cosa ens indica que un 85% dels
bessons van ser discordants en la malaltia.
S’han recollit dades molt baixes sobre l’esquizofrènia i els bessons, com per
exemple: entre un 11% i un 13.8% en bessons idèntics i només un 1.8%-4% en
bessons fraterns.
La discordança entre les parelles de bessons fa pensar que l’esquizofrènia es veu
influenciada per la genètica, però el que realment es creu és que quan dos bessons
27
comparteixen placenta durant 9 mesos, és a dir, comparteixen ambient durant tot
aquest temps, a la esquizofrènia se li hauria d’atribuir un alt component ambiental.
5.3 Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH):
El TDAH és un trastorn en el qual hi intervenen tant factors genètics com ambientals.
És un trastorn en la conducta, que apareix durant la infància i es comença a detectar al
7 anys d’edat. Aquest trastorn es manifesta amb un augment de l’activitat física, amb
impulsos i amb la manca de concentració per fer coses durant un temps determinat.
Aquest trastorn no només afecta en l’àmbit escolar al no poder concentrar-se, sinó
que també afecta en l’àmbit social, ja sigui amb la família, els amics o els professors.
Segons estudis publicats l’any 2010 a la revista Lancet és va dir que el TDAH no és un
trastorn només influenciat per l’ambient, l’educació etc. Sinó que les causes del TDAH
són en bona part genètiques, on es veuen modificats alguns cromosomes.
Es creu que el TDAH té diverses causes, una de les quals és la genètica. S’ha pogut
comprovar gràcies a estudis fets amb bessons. S’ha vist que, la concordança que hi ha
entre els bessons idèntics és d’entre el 50%-80%. En canvi la que hi ha entre els
bessons fraterns és d’entre el 29%-33%. Després de la menció feta, queda ben clar que
una de les causes del TDAH és la genètica, ja que els bessons idèntics comparteixen el
100% dels seus gens. Entre el 70%-90% de les causes del TDAH són genètiques. Aquest
trastorn no té només un gen implicat, sinó que n’hi ha diversos implicats a diferents
cromosomes.
28
6.- Part pràctica:
6.1 Anàlisi per parelles d’algunes enquestes:
A continuació analitzaré les enquestes realitzades a diferents parelles de bessons, n’he
triat unes quantes que són les que m’han aportat millors resultats. Aquests resultats
estan compresos entre diverses edats i això m’ha permès veure les diverses respostes
segons edats variades.
Bessones Genius:
1. Sexe: Femení
2. Edat: 17 anys
3. Bessones bivital·lines (diferents)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
No.
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
No, tan sols aquests dos anys de batxillerat. // No, només els dos cursos de
batxillerat.
6. Compartiu grup d’amics?
No, tan sols a l’estiu. // A l’estiu, però normalment no.
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
No // No
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
No // No el modifica, però a vegadea si que pot influir alhora de relacionar-me
amb la resta de la gent davant la meva germana
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
Doncs que moltes cops et poden comparar negativament. // Com no tinc més
germans, tampoc sé quina diferència pot haver entre tenir un bessó o un germà
gran o petit, és a dir, que la influència de tenir una bessona podria dir que
bàsicament és la de no estar mai sola.
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
Depén de quina situació, però normalment no. // No
11. Passeu moltes hores junts?
29
Normal, ni molt ni poc, però bastantes. // sí
12. Quan porteu molts dies separats noteu un buit a la vostre vida?
No. // no un buit, però si s’enyora.
13. Et molesta que la gent us confongui?
Sí. // No.
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
Depén de quines persones, però normalment per nom propi. // Per nom propi.
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
Sí, fins als 4 o 5 anys. // sí, però de diferent color, una de blau i l'altre rosa. Fins
als 5 anys segur, o després. Als 7 ja no.
16. Us agradava?
Normal. // No m’importava la manera de vestir, no era algo que escollís jo.
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
Doncs si m’explica el problema jo l’ajudo. // També trista, com si em passés a
mi
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai?
No, mai. // no m’ha passat mai.
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
Sí. // -
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
En alguns aspectes si i en d’altres no. // Sí, normal.
ANÀLISI:
Les bessones Genius són un clar exemple d’unes bessones que, al no assemblar-se
gaire, han desenvolupat rols oposats dins la parella. Haver anat sempre a classes
separades, vestir iguals però amb diferents colors o no compartir grup d’amics ha fet
que siguin persones totalment diferents. Una, més preocupada i responsable, sempre
atenta de la seva germana bessona, l’altre més despreocupada.
30
Això ha fet que la que està més atenta a l’altre (color blau), enyori a la seva germana
quan aquesta no hi és, o estigui trista només veure que la seva bessona ho està.
Els rols que es podria dir que s’ha desenvolupat són: per una banda, la preocupada i la
que sempre està atenta diguem que ha desenvolupat un rol més dependent, estant
sempre atenta de la seva germana. Per altra banda, l’altre rol que s’ha pogut
desenvolupar per part de l’altre bessona és un rol més independent. Tot això és degut
a la diversitat de caràcters, i sempre està bé desenvolupar rols una mica contraris, ja
que així es poden complementar una amb l’altra.
A cap de les dues els hi agrada massa la idea de tenir una germana bessona, això
podria ser degut a les diferències que hi ha en elles.
Tot i el fet que les uneix, ser bessones, no són més iguals que qualsevols altres
germans.
31
Bessons Llimona:
1. Sexe: Masculí // Femení
2. Edat: 16 anys
3. Bessons bivital·lins (diferents)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
Sí, dos més. Un noi i una noia. // Sí, una germana de 18 anys i un germà de 21
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
No, mai. // No, mai
6. Compartiu grup d’amics?
Sí, el grup de l’esplai. // Alguns
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
No. // No.
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
No. // Sí, a vegades.
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
Saps que sempre tindràs un suport. // Em sento més protegida. Sé que sempre
el tinc allà i ens entenem molt bé.
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
Depenent de la situació, hi ha vegades que sí. // Sí.
11. Passeu moltes hores junts?
Abans moltes més, compartiem escola. Ara ja no tantes. // Bastantes, però
cada cop menys.
12. Quan porteu molts dies separats noteu un buit a la vostre vida?
És possible que sí. // Sí, una mica més que amb els altes germans.
13. Et molesta que la gent us confongui?
Mai ho han fet. // No, ens assamblem poc.
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
A vegades pel bessons, però al ser nen i nena pot ser menys. // Depen, a
vegades com a Llimona per mi mateixa o per Els Llimona per els dos.
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
32
No, un vestia de noi i l’altre de noia. // Ell de color blau i jo de rosa. També ens
combinaven amb els altres germans els dies especials.
16. Us agradava?
- // Sí, era maco al ser petitets.
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
Amb ganes d’ajudar-la. // Malament, procuro ajudar-lo.
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai?
No, mai m’ha passat a mi. // Crec que no, encara que no m’hi he fixat.
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
No, no ho crec, però pot ser sí. Al ser bessons comparteixes moltes coses. // Sí,
és algo diferent. Ens entenem molt.
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
Molt, tanmateix hi ha vegades que no, però si que m’agrada. // Sí, és una
experiència molt enriquidora.
ANÀLISI:
Amb els bessons Llimona podem veure un exemple de com un noi i una noia que són
bessons, tenen una relació que va més enllà de el fet de ser germans. Podíem arribar a
dir que si ells dos no fossin bessons la complicitat que existeix entre ells pot ser no hi
seria. Això es dona perquè ser bessons els ha portat a compartir tantes experiències
que si no ho haguessin sigut i només haguessin sigut germans no les haguessin
realitzat. No anar junts a la classe els ha fet necessitar-se a casa. Compartir hores a
l’esplai amb els mateixos amics ha fet d’ells una parella de bessons especials.
En aquests bessons no es veu ben clar que s’hagin desenvolupat cap tipus de rols
oposats, sinó que la seva relació és d’apreci mutu.
33
Bessones Ferré Saumell
1. Sexe: Femení
2. Edat: 23 anys
3. Bessons bivital·lins (diferents)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
No. // no, només una germana bessona
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
No sempre, anàvem a una escola a on només hi havia una línia i per tant tots
els cursos (des de P-3 fins a 2n d'ESO) si que vam anar a la mateixa classe. A 2n
d'ESO però, la meva germana va repetir curs i va ser llavors quan vam deixar
d'anar juntes. // Des de p3 fins a segon d'ESO vam anar a la mateixa classe,
després ja no perqué jo vaig repetir curs i es a partir d'aqui que ens vam
separar.
6. Compartiu grup d’amics?
Depèn de l'àmbit. Al fer-nos més grans, cadascuna va triant els seus amics més
pròxims, malgrat que hi ha grups d'amics que sí que els compartim, i si no els
compartim, algun cop si que hem fet coses amb ells o si més no els coneixem a
tots. // Sí, el grup d’amics de música i el grup d’amics del poble.
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
Ara ja no, de petites sí. // Ara ja no, però abans sí.
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
A vegades sí. // No sempre, però a vegades si que fa modificar una mica,
sobretot alhora de sortir de festa.
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
Hi ha situacions que sé que si la meva germana no hi fos, jo em comportaria
diferent, en el sentit de que potser em deixaria anar més o diria altres coses.
Crec que influencia en el fet d'estar més pendent d'ella, de jutjar més el què fa
o el que deixa de fer... // És molt postitu perqué t'enten perfectament i pots
parlar amb ella de qualsevol cosa.
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
34
Normalment sí, ja que al haver-hi molta confiança i complicitat sé que si hi ha
alguna cosa que no li agrada m'ho dirà, o em pot donar consells, escoltar-me,
ajudar-me, etc. // En molts aspectes si i quan no hi és pateixo bastant per si li
passa alguna cosa.
11. Passeu moltes hores junts?
Abans més. Suposo que al anar-nos fent-nos grans cada una va escollint una
mica el seu camí, malgrat que sempre la tinc present. // No gaires perque
tenim horaris bastant diferents.
12. Quan porteu molts dies separats noteu un bui a la vostre vida?
No és ben bé un buit, si són molts dies és més un sentiment de voler saber si
està bé o no. // Sí, es troba a faltar.
13. Et molesta que la gent us confongui?
Normalment no, de fet a vegades hi ha gent que ens confon expressament. Ara
bé, si parlem per telèfon, gairebé sempre ens confonen, i aquí si que em
molesta més. La frase de "No, sóc la Laura" em cansa una mica. // Ara ja no
tant perquè ja no ens confonen tant, fins i tot em fa una certa gràcia. Anys
enrrere sí que em molestava.
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
Acostuma a parlar pel propi nom, malgrat que hi ha un parell de grups d'amics
que per ells sí que som les bessones. // Pel nostre propi nom casi sempre.
Menys els del poble que a vegades ens diuen bessones o twins.
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
Sí, de colors diferents. L'edat exacte no la sé, però suposo que cap els 8-10
anys? o potser una mica abans i tot. // Sí, però tampoc no gaire, no ho recordo
bé però fins els 6 o així. El que sí que teniem per exemple eren els mateixos
pantalons però de diferent color.
16. Us agradava?
Quan ets petit t'és una mica igual, indiferent. Suposo que quan comences a
tenir més consciència d'allò que t'agrada i el que no, t'acostuma a no agradar
35
que et vesteixin igual.// La veritat és que no ho recordo gaire, però suposo que
no.
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
A mida que m'he anat fent gran he aprés que depèn del problema jo
simplement puc fer-li suport i que per tant no serveix de res que jo també
estigui malament. Malgrat això hi ha cops que si ella comença a plorar, jo, no sé
ben bé perquè també ploro, encara que no sàpiga el perquè ho està fent. //
Malament perqué no m’agrada gens que ho estigui, sempre inento que estigui
bé i em sap greu que passi una mala època. Si está malament fa que jo també
estiguis una mica trista i preocupada.
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai?
Una vegada sí que vam notar alguna cosa quan una estava esquiant i l'altre a
casa. La que estava esquiant va caure i es va trencar el braç, i la que estava a
casa de cop i volta, sense motiu, va començar a plorar. // Ens ha passat una
vegada. Van atropellar a la meva germana i tal com va sonar el telèfon de casa
vaig notar que li havia passat alguna cosa. I efectivament, li havien atropellat el
peu.
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
- // -
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
Sí, molt. // Sí.
ANÀLISI:
Les bessones Ferré, ja són una mica més grans. Em va sobtar el resultat d’aquesta
enquesta ja que s’hi veu una gran complicitat i un fort vincle entre elles. No han anat a
la mateixa classe des de 2n d’ESO, ni tampoc comparteixen grup d’amics, excepte
alguns, la gent sempre se’ls hi ha adreçat pel nom propi i no han anat vestides iguales
exactament, el que si comparteixen aquestes dues bessones és l’estima i la complicitat
que hi ha entre elles. En elles dues tampoc es veuen desenvolupats rols contraris, sinó
36
que són bastant iguales pel que fa la posició dins de la parella. Existeix una empatia
brutal entre elles dues. Que entre elles hi hagi una connexió que va més enllà de ser
bessones pot ser degut a que de petites fessin coses diferents. Tot i ser bessones
bivitel·lines, la connexió que hi ha entre elles pot ser més forta que la que hi ha entre
qualsevol altre bessó univitel·lí.
Tots hem sentit a parlar algun cop que els bessons senten el mal de l’altre, però molts
pocs cops ens ho hem pogut creure. Els resultats de les meves enquestes em
demostren que sí, en dues parelles de bessones, i una d’aquestes són les bessones
Ferré.
Una es va fer mal al braç esquiant i l’altre a casa es va posar a plorar, i un altre dia a
una la ven atropellar i quan van trucar a casa, la seva germana ja sabia que alguna cosa
dolenta havia passat.
Això, que es veu en molts pocs casos de bessons i que he tingut la oportunitat de
saber-ho, és la prova final del vincle tan gran que uneix aquestes dues bessones.
37
Bessons García:
1. Sexe: Masculí
2. Edat: 18 anys
3. Bessons bivital·lins (diferents)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
No. // No.
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
Sí però pocs cops només en les optatives del batxillerat i algunes classes de 4t
d’Eso, des de petits ens han separat. // No, mai hem anant a la mateixa.
6. Compartiu grup d’amics?
Sí. // Sí.
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
No. // No.
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
No. // No.
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
Buff bé, realment el meu germà i jo només coincidim en el grup d'amics ja que
fa alguns anys que ja no parlem massa ni ens veiem massa. Encara que sembli
increïble tinc una relació més pròxima amb alguns amics. // No m’influencia
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
La vritat es què mai mo havia plantejat però crec que m’és indiferent. // No.
11. Passeu moltes hores junts?
No. // No.
12. Quan porteu molts dies separats noteu un bui a la vostre vida?
No. // No.
13. Et molesta que la gent us confongui?
No, no sol passar i,si passa, la gent té algun problema de vista jaja. // Sí.
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
Per nom propi. // Nom propi.
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
38
Sí, fins els els 7 aprox. // Sí.
16. Us agradava?
No hi pensaves. // NSNC
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
La nostre felicitat es individual. No ens sentim malament quan l'altre ho està. //
Normal
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai?
No. // No.
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
No. // -
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
Sí. // NSNC
ANÀLISI:
Per altra banda, bessons totalment diferents als vistos fins ara, ens trobem als bessons
Garcia. Amb 18 anys han portat una vida cada vegada més distant pel que fa als
respectius bessons.
La seva relació d’alguna manera podríem dir que no és de germans, perquè tenen
relacions més pròximes amb alguns amics, tal com ens deixa clar un d’ells a la pregunta
número 9: “Buff bé realment el meu germà i jo només coincidim en el grup d'amics ja
que fa alguns anys que ja no parlem massa ni ens veiem massa. Encara que sembli
increïble tinc una relació més pròxima amb alguns amics.”
Per altra banda, tenen una relació distant com amics també, ja que si un dels dos està
trist l’altre no es veu afectat ni amb molta preocupació. Són germans que per diferents
raons que tan podrien ser familiars, escolars o simplement de l’edat en la que es
troben no són gaire propers entre ells.
39
Bessones Flores:
1. Sexe: Femení
2. Edat: 16 años
3. Bessons bivital·lins (diferents)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
Sí, una hermana de 19 años. // Sí, tengo una hermana mayor de 19 años
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
Si, sólo en tercero de la ESO hemos estado separadas. // Sí, excepto en tercero
de la ESO.
6. Compartiu grup d’amics?
En Chile teníamos cada una nuestro grupo, pero aquí tenemos el mismo grupo
de amigos. // Cuando viviamos en Chile teníamos grupo de amigos diferentes,
aqui en España compartimos nuestro grupo de amigos.
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
En Chile compartíamos habitación, pero aqui cada una tiene la suya. // En Chile
la compartíamos, aqui tenemos habitaciones diferentes
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
No, no me modifica el comportamiento. // Cuando estoy con mis amigos no
modifica mi comportamiento, cuando estoy con gente que no conozco, sí.
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
Yo diría que no me influencia. // No me influencia de ninguna manera.
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
En algunas situaciones, pero no me pongo mal cuando no está a mi lado. //
Cuando estoy nerviosa me siento más segura si ella está a mi lado.
11. Passeu moltes hores junts?
Sólo en las horas del instituto. // Sólo en las horas de clase.
12. Quan porteu molts dies separats noteu un buit a la vostre vida?
No, aunque nunca hemos estado separadas mucho tiempo. // No, cuando
llevamos muchos días separadas la extraño como a cualquier otro miembro de
la familia.
40
13. Et molesta que la gent us confongui?
No, la verdad es que sólo nos confunde la gente que nos acaba de conocer o la
que no nos ha visto por mucho tiempo. // No, creo que es un error muy normal
en gente que no nos conoce, no tendría por qué moltestarme.
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
Generalmente por nuesto nombre propio, pero a veces sólo en el instituto nos
llaman por "las Flores". // La mayoría del tiempo por nuestro nombre aunque a
veces nuestro padre se refiere a nosotras llamandonos "nenas", y en el colegio
nos llaman las Flores.
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
Nos vestían iguales pero con colores diferentes, hasta los 5 años. // Nos
compraban ropa igual pero de diferente color. hasta los cinco años.
16. Us agradava?
Como tenía 5 años supongo que no me importaba. // A esa edad no me
enterava mucho, así que supongo que me daba igual.
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
Me siento mal pero commo como cualquier otro familiar al que le pasa algo. //
Ella estará triste y yo estaré dependiendo de mi estado de ánimo en ese
momento aunque puede que sus problemas también me afecten.
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai?
No, cuando mi melliza se lastima no siento nada. // No y nunca nos ha pasado.
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
Sí, mi hermana mayor se lleva más conmigo que con mi melliza, pero yo me
llevo más bien con mi melliza. // Sí, me llevo mucho mejor con mi melliza que
con mi hermana mayor.
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
Supongo que sí, no me quejo. // Sí.
41
ANÀLISI:
Aquest cas és més peculiar. Dues germanes que per raons familiars van haver
d’emigrar de Xile aquí. Van arribar aquí amb 14 anys, havent de deixar enrere un lloc
on hi tenien amics i una vida formada per arribar a un altre totalment nou. Per sort,
elles eren dues, però la seva vida com a familiars es va veure bastant afectada. La seva
relació es va tornar més pròxima. Eren dues i sabien que no estarien soles, per mala
sort quan van arribar aquí les van separar, després d’haver anat sempre a la mateixa
classe. Això va suposar un problema per a elles ja que arribaven noves i no coneixien a
ningú. Per això van demanar que les posessin juntes el curs següent i així ho van fer.
La relació que tenien allà era de dues germanes que compartien les hores de classe i
de casa, però no els amics i al arribar aquí també van començar a compartir les
amistats, i així van anar fent més forta la seva relació.
El més important d’aquesta enquesta és que per molt distant que siguis amb algú de la
teva família sempre hi poden haver conseqüències i raons per les quals t’hi tornis a
ajuntar i acabin sent molt més importants del que eren. Elles en són un exemple.
42
Bessons Bohera:
1. Sexe: Masculí
2. Edat: 11 años
3. Bessons univital·lins (iguals)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
No. // NO
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
No .Cursos compartidos sólo 3: E.I.= 2º y 3º , E.P= 6º. // No. Cursos
compartidos sólo 3: E.I: 2º Y 3º , E.P: 6º
6. Compartiu grup d’amics?
Sí // Sí
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
No // No
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
Sí // No
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
Mucho, en el comportamiento, y en la tranquilidad, no estoy tan tranquilo
porque hace cosas de niño pequeño que me molestan. // Pues bien, así no me
aburro.
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
Si, por ejemplo somos dos y podemos con los demás. // Si, porque me puede
proteger y yo a él.
11. Passeu moltes hores junts?
Sí. // sí
12. Quan porteu molts dies separats noteu un buit a la vostre vida?
Sí. // sí, hay veces, no siempre
13. Et molesta que la gent us confongui?
Sí, mucho. // sí, mucho
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
Por cada nombre en particular. // Los gemelos
43
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
No. // No
16. Us agradava?
No. // no he ido pero no me hubiera gustado.
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
Si y a veces culpable por haberle molestado. // Triste también, no me voy a
poner a reír ...
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai?
No. // No-no
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
-// sí
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
A veces, más bien sí que no. // Sí, así no me aburro.
ANÀLISI:
Els bessons Bohera són nois, els més petits que he enquestat, però tenen molt clara
una cosa, són dos i no els separaran. Comparteixen grup d’amics, però van a classes
diferents, això ens dona una pista de que ells han triat els amics i han decidit estar
junts. Sembla ser que tenen caràcters una mica oposats, un més tímid i l’altre més
extravertit i això suposa un petit problema que amb 11 anys ja han sabut veure, la
vergonya aliena, com diu un d’ells al respondre la pregunta número 9 sobre com
l’influencia tenir un germà bessó: “Mucho, en el comportamiento , y en la tranquilidad,
no estoy tan tranquilo porque hace cosas de niño pequeño que me molestan.”
Tot i estar una mica intranquil amb el seu germà, els dos accepten que són dos i que
sempre se senten més forts quan estan junts, es poden protegir mútuament.
En aquests bessons com a les bessones Genius, també s’han desenvolupat rols
oposats, el més tímid, però, en aquesta parella seria el més independent, ja que actua
més per ell mateix. En canvi el més extrovertit és a la vegada més dependent del seu
44
germà, ja que en dues preguntes ha posat que prefereix tenir un bessó per no avorrir-
se, i té més la sensació que sempre són dos.
Això ho comprovem amb la diversitat de respostes davant la pregunta número 14:
“Por cada nombre en particular. // Los gemelos”. El més independent té la sensació
que es refereixen a ell pel nom propi, per altra banda el més dependent té la sensació
totalment contraria, que es refereixen a ell per “los gemelos”.
45
Bessones Rodríguez:
1. Sexe: Femení
2. Edat: 16 anys
3. Bessons univital·lins (iguals)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
Cap.// No
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
Mai hem anat juntes fins aquest any (l’únic). // Fins a primer de batxillerat no
ens han posat juntes.
6. Compartiu grup d’amics?
Sí. // Sí
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
Sí. // Sí.
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
No. // No
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
La veritat, trobo que es molt millor tindre bessona, ens ho passem millor. // És
més que una amiga.
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
Sí, sempre hem estat juntes, per la qual cosa m’ajuda. // Sí
11. Passeu moltes hores junts?
Sí. // Sí
12. Quan porteu molts dies separats noteu un buit a la vostre vida?
Sí, sento que la necessito. // Sí
13. Et molesta que la gent us confongui?
Em sembla habitual i no em molesta, m’ho prenc com un joc. // No.
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
Les dues coses, depén de la gent. // Les bessones
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
46
Sí, però erem molt petites i no ens adonavem, aproxiamdament fins als 10. //
Sí, fins els 7 anys.
16. Us agradava?
Ens donava igual. // Sí
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
Igual o pitjor. // Malament
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai?
Crec que si, la gent es pensa que si al germà l'han fet mal al braç a tú també,
pero el que notes no és mal físic, sinó psicològic.// No.
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
Suposo que sí. // No tinc altres germans
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
Sí. // M’encanta.
ANÀLISI:
Les bessones Rodriguez, univital·lines, mai han anat a la mateixa classe fins a primer de
batxillerta, que les han hagut d’ajuntar ja que al anar a un institut de poble no han
tingut més opció perquè les dues fan el batxillerat científic.
Tenen un vincle molt especial, les dues coincideixen en que es necessiten l’una a l’altre
per estar bé. Comparteixen grup d’amics, habitació i passen moltes hores juntes. Això
ha fet que la seva relació sigui com diu una d’elles a la pregunta 9: “ és més que una
amiga.” Vagi més enllà de l’amistat.
Són bessones peculiars dins de les meves enquestes, però alhora penso que aquelles
persones que s’assemble, que són iguals, per força han de tenir una relació tan estreta.
47
Bessones Ferraz:
1. Sexe: Femení
2. Edat: 52 anys
3. Bessons univital·lins (iguals)
4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?
2 germanes. // Sí, dues germanes.
5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.
Fins a 2n de B.U.P. // Fins 2º de B.U.P, jo vaig triar ciéncies.
6. Compartiu grup d’amics?
Amics d’infància. // d’infància.
7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?
Fins als 15 o 16 anys. // Fins 15 o 16 anys.
8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?
No. // No
9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?
Amb saber que tinc un suport incondicional. // Tranquilitat alhora de compartir
confidències, dubtes ,etc.
10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?
Sempre és un suport. // No, però en moments ha estat un gran suport.
11. Passeu moltes hores junts?
Raons de temps no gaire. // No.
12. Quan porteu molts dies separats noteu un buit a la vostre vida?
No, el mòbil ajuda molt. // No.
13. Et molesta que la gent us confongui?
No. // No.
14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les
bessons/es?
De molt petites erem les bessones de la família, però a casa
sempre ens deien pel nom. // Per a la familia i amics erem les bessonetes, a
casa teniem nom.
15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?
48
Fins els 8 anys. // sí, crec fins la 1ª comunió.
16. Us agradava?
No era conscient. // ?¡¿¡, desprès no.
17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?
Preocupada. // Angoixada, preocupada.
18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?
Us ha passat mai
Puntualment. En el meu cas quan la meva germana va tenir el primer fill. //
Algún cop.
19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona
que amb els altres germans?
Sí. // Sí.
20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?
Sí. // Sí
ANÀLISI:
Les bessones Ferraz són les enquestades més grans, també són univitel·lines, i van
compartir habitació, també compartien grup d’amics quan eren petites, però com a
diferència elles van anar juntes a la classe fins a 2n de B.U.P (actual ESO) ja que es van
haver de separar perquè no van triar la mateixa modalitat.
Compartir classe va fer que compartissin moltes més experiències, i així van anar
construint una relació molt més propera.
Com he comentat anteriorment, als resultats de l’enquesta a la pregunta 18 només
n’hi hagut 2 de positius i un d’ells ha estat d’aquestes dues germanes. Em van explicar
que quan una va estar embarassada del seu primer fill i va trencar aigües, l’altra estava
a casa dormint i sense més ni menys se li va escapar el pipí al llit. Això es degut al gran
lligam que tenien des que van néixer i van anar reforçant a mesura que creixien.
Les relacions que hi ha entre els bessons com hem pogut veure són totalment
diferents entre uns i altres, segons les experiències que han viscut o les coses que han
fet durant la seva vida. Els caràcters són modificats per les experiències viscudes, sinó
tots seríem iguals i no existiria una diferenciació de caràcters entre uns i altres.
49
6.2 Anàlisi general de les enquestes:
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
Bessons Bivital.lins Univital.lins
Nois
Noies
TIPUS DE BESSONS
de 0 a 16 anys
de 17 a 30 anys
< 30 anys
EDAT
50
He tingut la sort de poder realitzar una enquesta a 15 parelles de bessons diferents, de
les quals 11 parelles eren bessons bivitel·lins i 4 parelles eren univitel·lins. Les edats
han estat força variades i això m’ha servit per poder veure diverses experiències en
diverses èpoques i des de diferents punts de vista.
He pogut comprovar que hi ha una relació molt empàtica entre els bessons, ja que tots
farien el possible per poder ajudar als respectius germans a superar els seus problemes
i fer-los sentir millor. Per altra banda també he pogut corroborar la teoria que havia
explicat, en la qual es recomana una separació dels bessons a l’aula. Un 70% dels
enquestats no han anat mai junts a l’aula, hi ha una parella que hi havia d’anar perquè
només era d’una línia i els altres per decisió paterna.
D’altra banda, quan parlo de si el seu comportament es veu modificat quan el seu
germà bessó es troba davant, els resultats es veuen més igualats. 19 persones han
contestat que no, 14 han contestat que alguns cops sí i d’altres no i només 7 persones
han contestat que sí. Això depèn del caràcter de les persones. Tinc la sort de conèixer
la majoria de bessons enquestats i sé que aquelles persones que són més tímides i pot
ser una mica més insegures modifiquen el seu comportament davant d’aquest bessó.
51
7.- Conclusió:
Per concloure, tal i com vaig comentar al principi, per respondre la meva hipòtesi he
investigat diversos aspectes sobre els bessons: la seva definició biològica, psicològica i
sociològica, quins són els factors genètics i ambientals que afecten als bessons, els
bessons separats al néixer, he incidit també en l’epigenètica, i també he investigat en
algunes malalties en quin grau l’aspecte genètic i l’ambiental hi participen.
Després d’haver estudiat els aspectes anteriors puc concloure que tot i què els bessons
idèntics comparteixin el 100% dels seus gens i els fraterns un 50% i segons la genètica
això voldria dir que són persones iguals, en realitat el que fa diferenciar un bessó de
l’altre sempre és l’ambient. Els bessons poden ser molt iguals d’aspecte, però en
realitat el seu caràcter ha estat format per les experiències viscudes, per les persones
amb les quals les han compartit i per l’educació que han rebut, i tot això és modificat
per l’ambient.
Tot i que els bessons compateixin el 100% dels seus gens, és l’ambient qui dispara els
caràcters cap a un lloc o cap a l’altre. No tot és genètic, ni tot ambiental, sinó que com
he recalcat diverses vegades durant el treball, sense els factors genètics, no podrien
actuar els ambientals, i a la inversa.
Malgrat el què he dit anteriorment també he pogut comprovar que quan diuen que hi
ha un vincle especial entre els bessons no menteixen, és una realitat. Les germanes
Ferraz i les Farré Saumell, com altres parelles de bessons que he pogut explicar en el
treball que avui entrego, sí que comparteixen un vincle que va més enllà del fet de ser
bessons perquè han sentit o han viscut experiències sense cap explicació científica i
interelacionades amb el seu germà bessó o bessona.
Vaig començar el treball amb ganes de respondre la meva hipòtesi: “És possible que el
fet de ser bessons modifiqui el seu comportament social?”. La primera resposta que
vaig donar va ser un sí molt rotund. Basant-me en el meu cas vaig dir que sí perquè
personalment vaig pensar que no només em passava a mi, sinó que als altres també.
Ara acabo al treball amb una idea totalment contraposada. Després d’haver realitzat
l’enquesta i analitzar els resultats he pogut comprovar que la resposta no és ni si ni no.
52
No hi pot haver una resposta comuna per a tothom, ja que cada persona és diferent,
dos bessons no són iguals, per tant pensaran diferent com totes les persones. Cada un
té una percepció diferent de les coses i això significa que per a alguns tenir el seu
germà/na al costat modificarà el seu comportament i en altres casos no, i això és degut
a la diversitat de caràcters. Acabo el treball amb una idea bastant diferent a la que jo
tenia en un principi, i crec que això és bo, ja que he arribat a veure les coses des de una
altra percepció.
53
8.- Bibliografia:
ARIZA, Luis Miguel. ¿Heredamos la felicidad? 15 gener de 2012.
BAYAN, Elizabeth . Mellizos, trillizos o más. Espanya: Urano, 1995.
BAKKER, Liliana; RUBIALES, Josefina. Revista Chilena de neuropsicología. Interacción de
factores genéticos y ambientales en el trastorno por déficit de atención con
hiperactividad. Estudio de caso de gemelos. Desembre 2010.
G.MYERS, David. Psicología. Paramericana 2005.
MILLER, Peter. National geografic. Una cosa o dos sobre gemelos. Gener 2012.
PERLMAN, Lynn. Yo soy “yo” o soy “nosotros”? 2004.
http://www.psicoactiva.com/bio/bio_7.htm
http://cienciaparagentedeletras.wordpress.com/2010/08/22/herencia-genetica-influencia-
ambiental/
http://www.historiasdelaciencia.com/?p=321
http://www.xtec.cat/~jortiz15/contpsic.htm
http://www.apm.org.mx/Portal%20APM/cuadernos/1999/3-4/la%20paradoja.html
http://learn.genetics.utah.edu/content/epigenetics/twins/
http://cienciaparatodos1.blogspot.com.es/2012/11/gemelos-y-epigenetica_6.html
http://www.somosmultiples.es/blog/2012/11/23/los-gemelos-identicos-victimas-de-sus-
genes-o-producto-del-entorno/
http://elpais.com/diario/2012/01/15/eps/1326612414_850215.html
http://epigenome.eu/es/1,4,0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquizofr%C3%A8nia
http://es.wikipedia.org/wiki/Etiolog%C3%ADa_de_la_esquizofrenia
http://www.trastornohiperactividad.com/causas-del-tdah