jornades - centre d'estudis africans i...

Jornades 2012 – Llengua, societat i cultura

Mba Gabriel: La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un triangle babèlic

Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ‐ Juliol 2012

2

La diversitat cultural i lingüística al Camerun: un viatge al cor d’un

triangle babèlic

Mba Gabriel

Universitat de Yaoundé 1, Camerun

NACALCO Centre of Applied Linguistics (CAL)

Resum: Un viatge al cor del trencaclosques lingüístic camerunès és un viatge a

un beneït o no triangle babèlic. És un trajecte que recorre les respostes a la

interessant qüestió de la gestió de la llengua en un país que compta amb més

de 200 llengües, juntament amb la presència de dos idiomes oficials (francès i

anglès) i algunes llengües estrangeres que competeixen les unes amb les

altres (xinès, coreà, italià, àrab, ...). Quins són els èxits de les successives

polítiques lingüístiques governamentals, l'ethos comunicatiu dels ciutadans, els

esforços dels actors lingüístics privats, els problemes i les perspectives

vigents? Aquests són els temes que es tracten en aquest article.

Paraules clau: diversitat lingüística i cultural, política lingüística i

implementació, actituds lingüístiques i representació, hegemonia lingüística,

descentralització i procés de presa de decisions en política lingüística.

Introducció

El Camerun és conegut com una torre de Babel degut a la seva

complexa situació lingüística. S’hi parlen més de dos centenars de llengües

locals que pertanyen a tres de les quatre famílies lingüístiques que existeixen a

l’Àfrica. A més, a causa de la seva història colonial, al país hi ha dues llengües

estrangeres que tenen l’estatus d’oficials i que són les dues llengües de

l'administració, el francès i l’anglès. Des d’un punt de vista geogràfic, la llengua

francesa s’estén a les tres quartes parts del país, mentre que l'anglès cobreix el

territori restant. En quant a les circumscripcions administratives, el francès és el

primer idioma oficial de vuit regions mentre que l'anglès ho és en dues. L’ús




3

d’aquestes dues llengües en l'activitat diària de l'administració i entre les

persones no està equilibrat, encara que el país sosté que les dues llengües

gaudeixen del mateix estatus. El francès s'usa molt més que l’anglès en els

assumptes estatals, i molt sovint els textos oficials i les decisions es redacten

en primer lloc en francès i després es tradueixen a l’anglès.

Malgrat aquest escenari lingüístic ja de per si complex, el sistema

educatiu camerunès compta, a més del francès i l’anglès, amb d’altres llengües

europees que han format part de la seva història colonial: l’alemany i el

castellà. A més, el grec i el llatí encara s’usen en escoles i estudis religiosos. El

fort desig dels camerunesos d'estar oberts a tants idiomes com sigui possible

ha portat les autoritats a donar oportunitats a llengües com el xinès, el coreà,

l’italià i l’àrab i a incloure’ls en el panorama educatiu. Aquesta porta continua

oberta i creiem que en un futur noves llengües podrien continuar incorporant-

se.

La coexistència del francès i l’anglès amb les llengües indígenes locals

ha portat al naixement d’un altre idioma, el Pidgin English, àmpliament utilitzat a

les dues regions de parla anglesa i en d’altres grans ciutats del Camerun. La

seva importància està molt reconeguda ja que es considera la lingua franca de

comunicació i s'està convertint ràpidament en la llengua materna d'alguns nens

a les zones urbanes.

Aquesta gran diversitat lingüística condueix a una excepcionalment rica

diversitat cultural, que es fa palesa en el comportament de la gent en les

interaccions verbals, en la selecció i l’ús del llenguatge, en les actituds

lingüístiques, en les representacions del llenguatge i, sobretot, en la seva

sensibilitat lingüística. Al Camerun estem davant la maledicció de Babel o

hauríem de considerar que aquest important accident lingüístic és una

benedicció per a les reflexions i estudis científics, per a un desenvolupament




4

econòmic i social basat en una llengua multifuncional, per a la creació i

manteniment de múltiples identitats, per a l’obertura i comprensió multicultural?

L'objectiu d'aquest article, després d'aquesta breu introducció al paisatge

lingüístic del Camerun, és donar respostes a les preguntes plantejades

anteriorment mitjançant l’anàlisi de les polítiques lingüístiques establertes pels

successius governs, els sentiments dels camerunesos sobre aquestes

polítiques, la seva implicació en la gestió, la promoció i el desenvolupament

lingüístic, el seu compromís en la configuració i la construcció de les identitats,

la seva percepció i intervencions en la reorientació dels temes lingüístics i les

seves perspectives.

La gestió de la diversitat lingüística i cultural del Camerun i les

successives polítiques lingüístiques del govern

Des de la Independència els governs han creat successivament diferents

polítiques lingüístiques. En els albors de la Independència, la primera

constitució, del 1960, va instituir una política lingüística basada exclusivament

en la promoció del francès i l’anglès en tots els sectors de la vida social, tot i

l'enorme quantitat d'idiomes locals. La segona constitució, elaborada el 1972,

seguia la línia de la primera i, de fet, va anar molt més enllà forjant realment

més instruments jurídics a favor d'un fort bilingüisme oficial (amb el francès i

l’anglès). Conseqüentment, es van crear les estructures i institucions

adequades per fer eficients les diferents mesures adoptades (creació de

diversos centres lingüístics per a la formació bilingüe, escoles secundàries

bilingües experimentals, pràctiques d’idiomes per a estudiants universitaris a

França i Gran Bretanya, etc.).

La tercera constitució, de 1996, és una versió revisada de la de 1972; i

ha estat més sensible al panorama multilingüe del Camerun mitjançant la

integració de disposicions que donen una imatge més positiva de les llengües




5

locals. En el preàmbul de la citada constitució s’estableix que les llengües

locals seran preservades i protegides. La quarta constitució, de 2008 i que

també apareix com una versió revisada de la de 1996, ha salvaguardat els

pronunciaments legals sobre les llengües i cultures locals. S’han establert

alguns decrets específics especialment en l'àmbit de l'ensenyament d'idiomes,

entre els quals destaquen:

- Llei núm. 98/004, de 14 d'abril de 1998, sobre l'orientació de l'educació

que fomenta, entre d'altres, la promoció de les llengües i les cultures

indígenes.

- Llei núm. 98/003, de 8 gener de 1998, que reorganitza el Ministeri de

Cultura que en primer lloc crea un departament de llengües maternes.

- Decret núm. 2002/004 de gener de 2004 sobre la reorganització del

llavors Ministeri d’Educació Nacional, que crea un cos d’inspectors

pedagògics per les llengües maternes que actualment encara es troba

en funcionament.

- Llei núm. 2004/018 de juliol de 2004, que tracta sobre la

descentralització que transfereix competències als consells locals per

implementar programes que ajudin a eradicar l’analfabetisme i establir

una millor gestió de la infraestructura educativa. A més instrueix als

consells locals per tal d’atendre la promoció de les llengües nacionals.

- Llei núm. 2004/019 de juliol de 2003, que faculta les regions per donar

suport a la promoció de les llengües locals mitjançant l’educació i

l’alfabetització.

- Decret núm. 2012/268, d’11 de juny de 2012, que organitza el Ministeri

d’Educació Bàsica i crea un cos d'inspectors encarregats de

l'alfabetització, l'educació bàsica no formal i de la promoció de l'educació

en la llengua materna. Es creen també les corresponents entitats a nivell

regional, divisional i subdivisional.




6

Aquest moviment sobtat i positiu de les institucions i funcionaris del

govern, especialment a partir del 1996, no és resultat d’una reavaluació de la

importància de les llengües indígenes, la necessitat d'un sistema educatiu més

equitatiu i de les necessitats comunicatives dels ciutadans. Aquest impuls és

conseqüència dels esforços d'ONG locals i internacionals en l'àrea de

l’educació bilingüe basada en la llengua materna i d’un entorn internacional

més favorable a l'educació multilingüe, que dóna drets a les persones per

fomentar el seu idioma mitjançant l’ús dels diversos canals d’educació i

d’alfabetització, i que empodera les persones per la lluita per la preservació i la

difusió del seu patrimoni cultural i lingüístic.

Tal i com Albaugh (2007:2) observa encertadament, al Camerun, així

com en alguns altres estats africans, "l’elecció de la llengua en l’àmbit educatiu

és una política de la persuasió més que de la negociació". Però també

l’"estratègia de la negociació" ha esdevingut operativa no només per la

influència de les organitzacions internacionals com la UNESCO, sinó cada

vegada més a través del canvi en l'actitud de l’antic colonitzador, a mesura que

"els governs reconeixen els drets lingüístics en l'educació per tal de guanyar el

suport o la quiescència dels grups lingüístics". França, per exemple, que ha

estat colonitzador d’un bon nombre de països africans (Camerun inclòs), tal i

com Albaugh (2007:2-3) comenta "va decidir sobtadament que volia tenir cura

dels idiomes locals [] perquè un grup d’estudiosos francòfons -"una comunitat

epistèmica"- la van convèncer que iniciar l’aprenentatge en una llengua local

ajuda als nens a aprendre francès ". Això explica l’existència de l’ELAN (École

et Langues en Afrique), projecte dissenyat per les institucions del govern

francès per adaptar-se als governs africans. Però és un intent de controlar fins

on pot o ha d’arribar cada govern en l’ensenyament i l'ús eficaç de les llengües

indígenes en el sistema escolar i les qüestions socials o bé un intent deliberat

d'ajudar els Estats africans en la gestió dels seus recursos lingüístics? El temps

ho dirà, però hi ha un fet que està clar: correspon als africans donar suport,

finançar i aplicar la seva planificació i política lingüística tenint en compte els




7

drets dels individus, les dimensions horitzontal i vertical de la comunicació

social i la seva visió i perspectives.

La gestió de la diversitat lingüística i cultural del Camerun i la investigació

individual sobre hipotètiques polítiques lingüístiques

El canvi d'actitud dels governs en relació a la formulació i aplicació de les

polítiques lingüístiques és en part la resposta als models de planificació

construïdes per investigadors camerunesos (Chumbow, 1980, Tadadjeu, 1977,

Tabi Manga, 2000) i als estudis d'advocacia (Mba, 2001) basats en el principi

de manteniment i suport de la diversitat lingüística. Els models de planificació

han evolucionat del bilingüisme al trilingüisme i del trilingüisme al

quadrilingüisme, donant espai a les llengües locals menys utilitzades de figurar

entre els temes del ressorgiment de la identitat que rescaten la integritat de les

llengües en l'àmbit de l'hegemonia dels idiomes oficials àmpliament utilitzats

(Mba, 2006).

El model bilingüe oficial va ser l’obsessió dels primers planificadors

lingüístics i acadèmics, amb poca o cap referència als nombrosos idiomes

locals. Per a ells, una política lingüística que tenia en compte les llengües locals

era una font de destrucció nacional, ja que la unitat del país i la dels ciutadans

s'hauria de construir a partir de les llengües estrangeres. Els camerunesos, que

tot just s’estaven començant a reconciliar després de les guerres

d'independència, els sofriments i les dificultats, encara no estaven preparats

per parlar sobre les llengües maternes. Els esforços de la primera república es

van centrar més en les decisions que millor podrien recolzar aquesta política i

vetllar per ella que pel fet que els camerunesos esdevinguessin bilingües. Els

estudis publicats que avaluen aquesta política estan d'acord en què si bé sobre

el paper el Camerun era reconegut com a bilingüe, els ciutadans del país no ho

eren. Els idiomes locals, que s’havien mantingut curosament de banda, van

resultar ser part de les raons per no dominar els diferents idiomes oficials, així




8

com un factor important del fracàs de l’exclusiu model bilingüe basat en les

llengües estrangeres. Es feia palesa la necessitat d'una visió més global en

quant a les polítiques lingüístiques.

El trilingüisme de Tadadjeu, reconceptualitzat posteriorment com a

trilingüisme extensiu, va preveure que els camerunesos de l’endemà tindrien la

capacitat de comunicar-se en almenys tres idiomes, entre els quals un seria

sens dubte una llengua nativa del Camerun (preferiblement la seva llengua

materna), essent el segon el seu primer idioma oficial (el francès pels

francòfons i l’anglès pels anglòfons). El tercer seria per alguns una llengua

vehicular camerunesa i per d’altres la segona llengua oficial. Si bé les tres

llengües representen les competències lingüístiques bàsiques desitjables,

l'adjectiu addicional (extensiu) significa que el nombre d'idiomes que un pot

considerar útil i adequat a les necessitats no està limitat. Això dependrà de les

necessitats i dels desitjos lingüístics individuals, dels contextos i les possibilitats

lingüístiques així com de les necessitats institucionals.

La teoria del trilingüisme extensiu té una doble dimensió lingüística

comunicativa. La dimensió vertical està formada per les llengües indígenes del

Camerun i, idealment, la llengua materna d'una persona; mentre que la

dimensió horitzontal es materialitza a través de les llengües oficials i les

llengües vehiculars natives. Aquesta visió estableix la relació complementària

funcional entre les llengües ja que considera que àmbits específics d’activitats

requereixen certes llengües específiques. Per exemple, les activitats

tradicionals i culturals es potencien millor a través de les llengües cameruneses

indígenes que del francès o l’anglès. En aquest mateix sentit, les activitats

escolars es poden dur a terme tant en els idiomes oficials com en els locals. Els

camerunesos que tenen dues llengües maternes podrien remetre’s a les

llengües oficials per a comunicar-se o a una llengua vehicular local que

considerin necessària i que dominen. En la concepció de la teoria del

trilingüisme extensiu, hi ha un component estable basat en tres idiomes




9

diferents i un component variable basat en un nombre no limitat d'idiomes. Li

correspon a cada individu construir aquesta capacitat (el component variable)

en funció de les seves necessitats locals, regionals, professionals o possibilitats

administratives o institucionals.

La teoria del quadrilingüisme, elaborada per Tabi Manga (2000), es basa

en una taxonomia funcional de les llengües que són usades pels ciutadans,

siguin estrangeres o locals. Es dóna més consideració a les llengües locals i es

remarca el seu ús funcional i l’àrea geogràfica de vitalitat i rellevància

comunicacionals. S’estableixen quatre estrats lingüístics:

a) Llengües maternes utilitzades a nivell individual en l’àmbit

familiar i que no podrien cobrir els propòsits educatius a causa

de la seva molt limitada cobertura geogràfica.

b) Idiomes comunitaris que es parlen dins dels límits d'una divisió

administrativa però que, degut a l’important nombre de

persones que els parlen, podrien figurar entre les llengües que

tenen una dimensió nacional.

c) Llengües vehiculars que van més enllà de la seva àrea

geogràfica natural i que s'utilitzen a nivell regional pels parlants

d'altres llengües com a lingua franca regional. Es tracta de

llengües que normalment es podrien anomenar llengües

nacionals i que per tant tenen un destí nacional.

d) Idiomes oficials (francès i anglès) que són llengües estatals i

internacionals àmpliament utilitzades. Funcionen com a

idiomes de treball en tots els aspectes de la vida nacional.

Aquesta taxonomia, tot i reconèixer la importància dels idiomes natius,

redueix el rang de llengües que podrien tenir un destí administratiu o nacional

en comparació al model trilingüe extensiu, que va ser construït únicament sobre

la base de la naturalesa comunicativa, sense seleccionar-ne algunes d’elles per




10

exemple amb propòsits escolars, i operant ja sobre l'assignació de funcions

realitzada per l'Estat.

Actituds i representacions lingüístiques de la gent i la gestió de la

diversitat lingüística i cultural del Camerun

No cal dir que la relació entre les llengües locals i les llengües

estrangeres oficials es basa en l’hegemonia, la precedència i la dependència.

La història colonial de l’assentament de les actuals llengües estrangeres i de

les altres llengües que s’usen en el sistema educatiu o bé que es parlen avui en

dia, ha dibuixat la naturalesa conflictiva de la relació. Els resultats obtinguts van

des del canvi constant d’idioma fins a l’abandonament de la llengua, en funció

dels retorns positius pel domini de la llengua i la promoció en l’escala social.

Les llengües oficials són força atractives en detriment de les llengües locals

que no tenen un estatus oficial i que no generen beneficis financers per als

practicants individuals o grupals.

A Camerun, si bé totes les llengües locals són minoritàries a causa de la

seva importància numèrica, algunes llengües vehiculars locals han estat

exercint la mateixa pressió que l’anglès i el francès sobre d’altres llengües

locals i els seus parlants. Només per anomenar-ne algunes, les llengües

Ewondo, Fulfulde, Duala i Ghomala’ són focus d’atracció per a molts parlants

de les llengües veïnes. El Fulfulde és una llengua vehicular de les tres regions

del nord del país. Durant la primera república, i degut a raons polítiques, alguns

ciutadans del nord van sentir que per aconseguir una posició honorable en

l’administració era necessari aprendre Fulfulde, fins al punt de sotmetre tota la

família a aquest procés i a expenses de la llengua local originària. Altres van fer

el mateix per raons comercials o de mobilitat. Els habitants de la regió de l’oest

hagueren d’aprendre Fulfulde bàsic per tal de facilitar les transaccions.




11

El Duala es considera una bona llengua per a la música. És per això que

tota una generació de músics van adoptar-la i es van identificar amb ella fins el

punt que amagaven o negaven la seva primera llengua o el seu origen; van

esdevenir gent Duala.

L’Ewondo es la llengua de la capital del Camerun i ha esdevingut la

llengua oficial local en l’administració, els negocis i les activitats socials

informals. Aquells que decidiren adoptar-la com a segona llengua camerunesa

han cultivat algunes actituds negatives envers la seva pròpia llengua materna.

Les persones que encara que siguin a la ciutat no coneixen l’Ewondo no

s’atreveixen a parlar la seva pròpia llengua en públic. S’avergonyeixen

d’utilitzar la seva llengua materna a causa de les reaccions negatives i els

slangs que rebran dels demés. Enquestes realitzades entre estudiants

Bamileke en un dels instituts de la ciutat de Yaoundé confirmen aquesta

tendència. Els nens no s’atreveixen a parlar la seva llengua materna a l’escola

pel risc que corren de revelar la seva identitat lingüística i ser objecte de burla

dels altres estudiants. Aquesta és una de les raons que contribueixen al

desgast de les llengües maternes cameruneses.

El Ghomala’, una llengua parlada a la regió oest, ha guanyat l’estatus de

vehicular a la capital de l’esmentada regió i més enllà degut a la història dels

seus diferents líders locals i el potencial dels natius. Havent estat Bandjoun en

el passat un punt focal de difusió de la religió catòlica a la regió, una àrea

central per a l’educació i un dels pobles dels primers ministres de la regió, el

Ghomala’ ha estat adoptat per molts com la seva segona llengua camerunesa.

Des d’aquesta perspectiva, resulta evident que la llengua adquirís cert prestigi i

fos reconeguda i dotada amb l’estatus de llengua regional.

No obstant això, les actituds i representacions aquí exemplificades no

esborren el fet que les pràctiques multilingües són sempre presents

explícitament o passivament. En qualsevol moment el multilingüisme passiu es




12

podria reactivar en la mesura que les circumstàncies i les condicions

necessàries hi siguin presents.

Aquesta relació doblement conflictiva entre per una banda les llengües

oficials i les natives i per l’altra entre les suposades llengües locals majoritàries

i les minoritàries, ha portat a reflexionar sobre la política lingüística redemptora

que millor podria realçar el paisatge multilingüe camerunès i oferir a tothom

l’oportunitat d’accedir lliurement a la llengua de la seva elecció en qualsevol

àmbit de la vida social.

Tal i com s’ha esmentat anteriorment, la constitució estableix que les

dues llengües oficials tenen el mateix estatus, però els assumptes estatals

donen més prioritat al francès i es conforma un estat bilingüe on molts dels

ciutadans no ho són. Tot i la importància numèrica dels francòfons i de l’espai

geogràfic que ocupen (8 de les 10 regions), cada vegada més famílies

francòfones envien els seus nens a escoles anglòfones. Un bon nombre de

raons expliquen aquesta actitud, entre les quals es troben:

‐ El reconeixement de l’anglès com a llengua mundial. Es creu que

l’anglès és molt més valuós que el francès en els estudis

avançats i les xarxes de comunicació.

‐ L’anglès és actualment la llengua més eficient per a la mobilitat.

Fins i tot en països que no són constitucionalment angloparlants,

aquesta llengua és utilitzada per la gent com a lingua franca per a

la comunicació.

‐ A través de l’elecció de l’anglès com a mitjà d’educació pels seus

fills, els pares estan castigant França pel fet que els africans que

volen establir-se allà per diverses raons cada vegada ho tenen

més difícil. La immigració a d’altres països és relativament més

fàcil i assequible.

‐ L’oferta de beques per realitzar estudis avançats en països de

parla anglesa és més gran que en els de parla francesa.




13

‐ Les oportunitats de treball són més escasses a França que en

d’altres països europeus que no són de parla francesa.

En general, per als estudiants graduats camerunesos que volen seguir

els seus estudis a l’estranger és preferible aprendre altres llengües que el

francès. En un curt període de temps, s’han abocat a l’aprenentatge i a

l’obtenció de competències de l’italià, l’alemany, el coreà, el xinès i el castellà

per a fins escolars i laborals. El somni dels joves avui en dia és viure a

l’estranger ja que al seu propi país no se’ls ofereixen les oportunitats de treball

decents que ells busquen. La seva sortida és millorar el seu perfil lingüístic i

esdevenir multilingües.

Donada aquesta relació conflictiva entre les llengües locals i foranies per

una banda i entre les suposades llengües dominants i les llengües minoritàries i

menys usades per l’altra, es podria plantejar la qüestió del nivell de compromís

i les actituds que les comunitats individuals tenen vers el desenvolupament, la

protecció i la promoció de les seves llengües i l’estatus esperat. En resposta a

aquesta interessant pregunta, la nostra observació de camp ens permet dir que

no hi ha cap comunitat que accepti voluntàriament la desvitalització de la seva

llengua.

La comunitat Kompana de la regió nord del Camerun, situada a la

frontera amb Nigèria, és un testimoni de l’esperit i actituds positives que una

comunitat pot mostrar cap a la seva llengua, la qual els proporciona un valor

cultural fonamental. Una enquesta realitzada en aquesta àrea remota que

compta amb uns dos mil habitants, ens revela el seu compromís amb un

projecte de desenvolupament d’alfabetització de l’Església Luterana Evangèlica

que manté la seva identificació ètnica front la dominància de la llengua

predominant Fulfulde. Això està relacionat amb la reflexió que l’estatus d’una

llengua està vinculat amb les actituds dels seus parlants. Si valoren la seva

llengua, l’estatus automàticament augmentarà. Pel contrari el procés de

desvitalització ancora la llengua i abans o després aquesta arribarà al seu destí

final, l’extinció.




14

La gestió de la diversitat cultural i lingüística al Camerun i les

implicacions per les ONGs que operen al país

Els esforços de les ONGs pel que fa a l'ensenyament de les llengües i

als programes d'alfabetització implementats en les deu regions del Camerun,

han estat reconeguts com un impuls important i capital en el canvi de percepció

i actituds dels governs sobre la utilitat de les llengües indígenes en les

estratègies educatives i d'alfabetització. Entre aquestes ONGs hi ha esglésies i

les seves estructures educatives privades, l'Associació Nacional de Comitès de

Llengües Cameruneses (NACALCO) i els seus aliats locals, els diversos

comitès lingüístics, Alfabetització i Traducció de la Bíblia Camerun (CABTAL) i

la branca camerunesa de l'Institut Lingüístic d'Estiu (SIL). Cadascuna

d'aquestes organitzacions té una llarga història en la gestió del corpus així com

de l’estatus de les llengües locals pel que fa a la visió global i integrada del vast

repertori lingüístic del Camerun, en el procés de la formació humana i la

tendència de la comunicació intercultural.

Si bé les esglésies i CABTAL han estat molt instrumentals a través de les

seves activitats de traducció i dels programes operatius d'alfabetització per al

procés de revitalització de les llengües indígenes, NACALCO (a través de

PROPELCA, BASAL, CLED i ara els programes ERELA) i SIL (a través del

Projecte Educatiu Kom (Kep)) i programes específics de formació) han

conquerit el cor dels diversos administradors públics, han convençut a

l'audiència nacional i internacional de la perícia local en la realització de

programes bilingües experimentals positius basats en la llengua materna a

preescolar, primària i secundària. Aquestes dues institucions han estat

enginyoses en la creació de capacitats en benefici de les comunitats locals

implicades en el desenvolupament de la seva llengua.




15

El Programa Operatiu per a l'Ensenyament de les Llengües a Camerun

(PROPELCA), que es va iniciar el 1978, s’ha desenvolupat amb èxit en tres

grans fases (experimentació, extensió i pre-generalització) en el sistema

escolar general. L’estandarització bàsica de totes les llengües africanes no

escrites (BASAL), projecte del qual té cura NACALCO, té com a objectiu

principal passar el major nombre de llengües no escrites a escrites i

proporcionar un entorn d'estandarització inicial. Onze llengües cameruneses i

comunitats lingüístiques (Mada a la regió de l'extrem nord, Bangolan, Mfumte i

Bamali al nord-oest, Gbete i bikele a l'est, Bembele a l’est i al centre, tuki al

centre, Yasa i Kwasio al sud, Laka a la regió nord) han seguit aquest procés i

actualment els agents de normalització locals estan hàbilment facultats per dur

a terme la tasca de modernitzar el seu idioma.

El Programa d'Escola Rural en Llengües Africanes, també sota la

direcció de NACALCO, està tractant de reduir la bretxa que existeix en l'ús de

noves tecnologies i aparells de comunicació i informació entre els pobles i les

ciutats, i especialment entre els idiomes de comunicació més àmplia i les

llengües minoritàries africanes. Així, el coneixement informàtic s'introdueix en

les comunitats rurals, en benefici de l'ensenyament de la llengua materna i el

desenvolupament de materials. Aquesta introducció sensibilitza la població

local sobre les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies i la possible

transformació que poden experimentar les seves llengües durant el procés de

modernització, innovació i revitalització.

Els comitès locals de llengües, l'equivalent a les acadèmies de llengües

del món occidental, han contribuït molt a la preservació i desenvolupament de

les llengües locals. L'organització de cursos d'alfabetització, la capacitació de

mà d'obra local, la col·laboració amb diversos socis de camp interessats i

representants locals dels governs en matèria d'educació i, especialment, la

promoció del bilingüisme identitari (francès / anglès / llengua materna), la

creació d'un entorn alfabetitzat en llengua materna i les sessions de promoció




16

per a la transmissió generacional de les llengües maternes són algunes de les

activitats que els comitès de llengües han estat realitzant, no sense dificultats

relacionades amb el suport financer i el compromís de llarga durada.

La traducció de la paraula de Déu i de les escriptures que s’usen han

estat els objectius principals dels focus d’Alfabetització i Traducció de la Bíblia

Camerun. Les innovacions lèxiques que s'han donat en diversos idiomes i els

coneixements adquirits en quant als principis de traducció per part del personal

de les esglésies locals i els treballadors és una capacitat que s’alimenta

mútuament, en la mesura que els camps de l'alfabetització i l'educació es

beneficien d'aquesta experiència en la instrumentació i equipament de la

llengua en les matèries escolars que necessiten la creació de vocabulari.

La gestió de la diversitat lingüística i cultural pels ciutadans en zones

rurals i urbanes

a) Pràctiques lingüístiques orals en contextos urbans

Les interaccions verbals dels habitants de les ciutats revelen gairebé

a l'instant i de manera espontània el tractament reservat a les llengües en el

seu entorn i amb les quals es comuniquen amb els demés. Els contextos

més sensibles són els mercats, les esglésies, els estadis de futbol, les

escoles, etc. La lliçó que es pot extreure de les seves pràctiques i

estructures lingüístiques és que cap camerunès és monolingüe. Fins i tot

aquells que han abandonat la seva llengua materna en benefici d'una de les

llengües estrangeres, utilitzen segons les circumstàncies una combinació de

dues a tres llengües: un Pidgin (barreja de francès i anglès i algunes

paraules de diferents llengües maternes), una llengua híbrida basada en el

francès i l’anglès (camfranglais). També s’observa una combinació de dos a

quatre idiomes entre aquells que dominen les dues llengües oficials i

almenys una llengua nativa camerunesa.




17

En els campus universitaris, és habitual que a part del l’anglès Pidgin

els estudiants facin servir una llengua híbrida anomenada "camfranglais",

que s'erigeix com la seva senyal d'identitat. Les paraules prestades del

francès i l'anglès són "relexificades" i els significats són ampliats o bé

restringits per a referències més acurades. Freqüentment es creen noves

paraules en base de les ja existents. La gramàtica, que és prestada de la de

les dues llengües oficials, és regirada i reestructurada per adaptar-se als

gustos i necessitats dels diferents ponents i sobretot per singularitzar-los

com a espècie específica de la població.

En les esglésies, els sermons es pronuncien en les dues llengües

oficials però també en la llengua nativa dominant de cada ciutat. A

Yaoundé, per exemple, l’Ewondo és molt usat en l’àmbit de l'església, si bé

també s’usen altres idiomes camerunesos. Una de les àrees on s'expressa

el Camerun multilingüe és en les activitats de l'església i sobretot en la

producció de les cançons i les actuacions dels diferents grups corals. A les

esglésies, les cançons s'aprenen i es canten en diversos idiomes amb uns

significats ben integrats per part dels diversos cantants i assistents a

l'església. Aquest és un instant decisiu i imprevist de comunió i tolerància

lingüística.

A les grans ciutats, la tendència de moltes famílies exoglòssiques

alfabetitzades d'usar només llengües estrangeres i la cultivada hegemonia

d'aquestes llengües entre les llars menys privilegiades, ha impedit als seus

fills el domini de les llengües natives i els ha privat d’assaborir la deliciosa

cultura que abasten els seus respectius idiomes. Els comitès lingüístics

locals i les comunitats individuals han decidit introduir cursos d'idiomes per

aquests nens per tal de respondre a la transmissió generacional de les

llengües i evitar la seva extinció immediata. Aquesta operació, batejada com

"alfabetització urbana", està guanyant terreny a mesura que les llengües




18

maternes comencen a formar part dels plans d'estudis oficials. Les

comunitats que segueixen aquest procés són els Duala, Guidar, Ghomala’,

Basaa, Fe'fe'e, Nweh, Nso i Ngiemboon a Yaoundé. En altres ciutats de

menor importància numèrica, aquestes activitats també es duen a terme

encara sota la direcció de les elits i les seves respectives acadèmies de la

llengua. En certes reunions de les comunitats i activitats de la vida social,

l'ús de la llengua materna es recolza cada vegada més, especialment quan

es tracta de finances i de plans de desenvolupament local en favor dels

pobles originals.

Totes aquestes exemples ens mostren com de multilingües són els

camerunesos en les seves pràctiques orals d'acord amb els contextos i les

circumstàncies.

b) Les pràctiques lingüístiques orals en les zones rurals

Les zones rurals són el lloc de naixement de les llengües locals, les

arrels lingüístiques i culturals i el punt de difusió del patrimoni lingüístic i

cultural. Avui dia, degut a l'educació occidental, les zones rurals estan vivint

l'ús del francès i l'anglès, que són els principals mitjans d'instrucció; tot i que

en algunes poques àrees, les llengües locals estan arrelant en el sistema

escolar. Les activitats de l'Església són en gran part realitzades en els

idiomes locals, i els treballadors estatals encarregats de l’extensió del

desenvolupament o bé són parlants d’aquestes llengües o utilitzen els

serveis de traductors locals.

Els comitès lingüístics són molt actius en quant el desenvolupament i

la promoció de les llengües indígenes per tal de donar suport a la nova

política lingüística del govern, l’ensenyament en curs de la llengua materna

o els investigadors lingüístics locals. Cada vegada s’organitzen o es

reactiven més esdeveniments culturals. Al Camerun, els Nyem Nyem a la




19

regió nord, els Bamun a l'oest, els Sawa al litoral i al sud-oest i els Basaa-

mpoo a les regions del centre i litoral, només per nomenar-ne alguns, estan

orgullosos de mostrar la seva cultura a tothom. Els diferents rituals portats a

terme durant aquests esdeveniments són en els idiomes locals i, per tant,

reforcen i perpetuen el seu valor i el seu simbolisme.

Una de les preguntes que un es podria plantejar és la de la

uniformitat lingüística de les zones rurals i l'estabilitat de les pràctiques orals

dels idiomes locals. En efecte, les zones rurals s’estan transformant

lingüísticament i no perquè les ciutats s'aproximin ràpidament sinó perquè

realment els fills i les filles de cada àrea són els vectors d'aquesta

transformació lingüística silenciosa però irreversible. Les ciutats són centres

de mobilitat lingüística i de pràctiques multilingües. Els habitants de la ciutat

arriben de tot arreu i estan obligats a comunicar-se amb els demés sigui

quina sigui la seva llengua inicial. Els diferents contactes que estableixen

modifiquen el seu comportament i les seves actituds lingüístiques. Aquestes

actituds es modelen en les seves interaccions diàries amb els altres siguin

aquests del mateix grup lingüístic o no. El comportament i les actituds

lingüístiques desenvolupades són prou forts com per ser transmesos de

forma espontània i inconscient a la població local durant les seves visites

periòdiques als seus llocs d'origen o als seus pobles.

Algunes paraules, alguns nous estils, alguns articuladors del discurs

són en gran mesura introduïts mitjançant la manera com utilitzen el seu

llenguatge, fins al punt que les seves llengües no poden resistir-se a

aquestes noves característiques i estan subjectes a les innovacions. En

aquest sentit, el Camerun multilingüe és present fins i tot en les zones

remotes i la lliçó que se n’extreu és que el caràcter rotatiu de la mobilitat és

part de la relació lingüística rural-urbana i la dinàmica del procés de

comunicació (Mba, 2008). Les tendències migratòries i els dinamismes

lingüístics es troben a la base de la pluralitat de les relacions humanes i del




20

mercat lingüístic que conformen, reforcen o diversifiquen l'eficiència de la

comunicació i dels efectes previstos o esperats (Mba, 2011).

La perspectiva de la descentralització i el destí del multilingüisme

camerunès

Els actors interessats en les llengües tant governamentals com privats,

les institucions públiques i privades (universitats, comitès lingüístics, esglésies,

grups culturals, organitzacions no governamentals locals i internacionals,

investigadors individuals, professionals de les llengües) semblen considerar

que el procés de descentralització iniciat per l'actual govern aportarà més llum

a l'àmbit de la política lingüística i la seva aplicació. No només es tindrà cura

dels idiomes oficials sinó que les llengües indígenes també s’utilitzaran

oficialment en tots els àmbits de la vida social: els mitjans de comunicació,

l'administració, l'educació, l'alfabetització, la salut, el desenvolupament social i

econòmic, la justícia, les forces armades, la policia , el comerç, el turisme, etc.

La càrrega funcional de cada llengua serà oficialment reconeguda i si és

necessari elegir una llengua en un domini específic o reservat de la vida social,

s’establiran criteris oberts i racionals. Les polítiques lingüístiques hipotètiques

creades pels acadèmics, els estudis realitzats per tal d'advocar per la

introducció de les llengües indígenes al sistema educatiu en el seu conjunt, la

suma dels esforços dels diferents programes d'alfabetització, els resultats

positius dels programes lingüístics experimentals, l'anàlisi crítica realitzada

sobre la implementació del bilingüisme estatal, les reflexions i conclusions

internacionals seran canalitzats a aquest efecte.

Aquest és un somni que no és possible si no es segueixen les condicions

d'una bona descentralització. La descentralització és un àmbit en el que és

necessària una construcció unida de responsabilitats. El sistema de govern

central haurà de deixar que el sistema de presa de decisions flueixi de dalt a

baix i viceversa, donant preferència al catàleg de decisions de la part baixa. En




21

matèria lingüística, les comunitats locals han de ser part integrant de les

decisions relatives a les seves llengües. Les regions i els consells locals,

designats com agents principals en la política lingüística, no haurien només

d’estar implementant-la sinó també reflexionant sobre la mateixa en benefici de

tots els ciutadans a nivell local, regional, nacional i internacional. El sistema

educatiu, que és el canal ideal a través del qual una llengua aconsegueix el seu

total desenvolupament, és més probable que resulti beneficiat d'un procés de

descentralització ben planificat i redemptor.

Conclusió

Concloure un article sobre qüestions lingüístiques és sempre més difícil

quan el tema de la comunicació és una de les qüestions controvertides que

una societat pot haver de resoldre. No obstant això, s’han abordat les

preguntes principals plantejades inicialment relacionades amb el complex

panorama lingüístic camerunès, les polítiques lingüístiques establertes pels

governs de torn, les actituds i les representacions dels camerunesos sobre

aquestes polítiques i sobre les llengües amb les que entren en contacte, la

seva implicació en la gestió lingüística, la promoció i el desenvolupament, el

seu paper i les seves responsabilitats en la configuració i la construcció

d'identitats i les intervencions de les ONGs que treballen en l’àmbit de la

llengua en la normalització lingüística i l'aplicació de polítiques. Reconeixem

que el restringit marc d'aquest document no pot permetre un ampli

desenvolupament de cada un dels problemes esmentats anteriorment, però ens

sentim honrats si el lector ha acollit bé el que aquí hem pogut oferir.

Referències

Albaugh, E. A., 2007. “Language choice in education: a politics of persuasion” a

Journal of modern African studies, 45, 1 pp 1-32.




22

Chumbow, B. S., 1980. “Language and language policy in Cameroon” a Ndiva

K. K. The African experiment in nation building: the bilingual Cameroon

Republic since reunification. Colorado, Bowlder, pp 286-311.

Mba, 2001. Généralisation de l’enseignement en langues camerounaises à

l’école primaire. Doctorat d’Etat thesis, University of Yaoundé 1.

Mba, 2006. “Mother tongue integrity and official languages hegemony: the

responses of politicians, intellectuals and language practitioners in Cameroon” a

Mbangwana et al. Language, literature and identity, Cuvillier Verlag, Göttingen,

germany, pp 168-175.

Mba, 2008 . “Flux migratoires et dynamisme linguistique : Le cas du Cameroun”

a Revue Gabonaise des Sciences du Langage (RGSL), no 03, Université Omar

Bongo, Libreville, Gabon, pp 131-150.

Mba, 2011. “Langues de moindre diffusion et transmission intergénérationnelle

en milieu plurilingue : enjeux et limites” a Tsofack, B &Valentin Feussi (eds),

Langues et discours en contextes urbains au Cameroun : (dé)constructions-

complexités, L’harmattan, Paris, pp 139-154.

Tabi Manga, J., 2000. Les politiques linguistiques au Cameroun: essai

d’aménagement linguistique, Éditions Karthala, Paris.

Tadadjeu, M., 1977. A model for functional trilingual education planning in

Africa, unpublished PhD dissertation, University of South Carolina.




23

Cultural and linguistic diversity in Cameroon: A trip at the heart of a

babelian triangle

Mba Gabriel

University of Yaounde 1, Cameroon

NACALCO Centre of Applied Linguistics (CAL)

Absract : A trip at the heart of the Cameroon linguistic puzzle is a trip to a

blessed or unblessed Babelian triangle. It is a journey that visits the answers to

the striking question of language management in a country with more than two

hundred languages coupled with the presence of two official languages(French

and English and some competing foreign languages (Chinese, Korean, Italian,

Arab,.....). What are the achievements of government successive language

policies, the communicative ethos of the citizens, the efforts of private language

stockholders, the standing problems and prospects? These are issues tackled

in this paper.

Keywords: linguistic and cultural diversity, language policy and implementation,

language attitudes and representation, language hegemony, decentralisation

and language policy decision-making process.

Introduction

Cameroon is known as a Babelian tower due to her highly complex

linguistic situation. Not only more than two hundred local languages belonging

to three of the four language families Africa nurses are spoken in Cameroon,

but the country has also, due to the colonial history, two foreign languages

having the status of official languages. French and English are both languages

of administration. From a geographical point of view, French language covers ¾

of the country while English covers the remaining ¼. In terms of administrative

constituencies, French is the first official language of eight regions while English

is that of two. Their use in the daily business of the administration and

individuals is not balanced though the country claims that the two languages are




24

of equal status. French is given far more consideration in state affairs than

English. Official texts and decisions are first labelled in French before

translation is carried out in English. Notwithstanding this already complex

linguistic arena, Cameroon is still having in the education system, apart from

French and English, some other European languages which have been part of

her colonial history. These languages are German and Spanish. Greek and

Latin are still in use in religious studies and schools. The strong desire of

Cameroonians to be open to as many languages as possible has pushed the

authorities to give opportunities to languages such as Chinese, Korean, Italian,

and Arab to be part of the education landscape. The door is still open and we

suspect that in the days ahead, new languages will probably come in.

The presence of French and English connected with local indigenous

languages has given birth to another widely used language known as Pidgin

English, largely spoken in the two English speaking regions and in other main

cities of Cameroon. The importance of this language is well recognised as it

stands as a lingua franca for communication purposes and is fast becoming the

mother tongue of certain children in urban areas.

Such huge linguistic diversity carries exceptionally a rich cultural diversity

that betrays people’s behaviour in verbal interactions, in language selection and

use, in language attitudes, in language representations and above all in their

sense of language sensitiveness. Are we facing in Cameroon the curse of Babel

or shall we consider that this important linguistic accident is a blessing for

scientific studies and reflections, for multi-purpose language based economic

and social development, for multiple identities creation and maintenance, for

multicultural understanding and openness?

The aim of this paper after this brief introduction of Cameroon linguistic

landscape, is to provide answers to the above raised questions by examining

the language policies set up by successive governments, the feelings of

Cameroonians about these policies, their implications in language

management, promotion and development, their commitment in identities




25

shaping and building, their perception and interventions in redirecting langue

issues and their prospects.

The management of Cameroon linguistic and cultural diversity and

successive government language policies

Different successive language policies have been set up by governments

since independence. The first constitution established in 1960 at the dawn of

independence instituted a language policy solely based on the promotion of

French and English in all sectors of social life notwithstanding the huge amount

of local languages. The second one elaborated in 1972 toed the line of the first

and, indeed, went far beyond to really forge out more legal instruments in favour

of a strong official bilingualism (French and English) and, consequently,

adequate structures and institutions to render efficient the different measures

taken (creation of various linguistic centres for bilingual training, experimental

bilingual high schools, language programmes internship for university students

in France and Britain, etc). The third constitution of 1996 which is a revised

version of that of 1972 has been more sensitive about the multilingual

landscape of Cameroon by integrating dispositions that give a more positive

image to local languages. It goes in the preamble of the said constitution that

local languages shall be preserved and protected. The fourth constitution of

2008 which also appears as a revised version of that of 1996 has safeguarded

the legal pronouncements about local languages and cultures. Some specific

enactments especially in the area of language education have taken place

among which are:

- Law no 98/004 of 14 April 1998 on the orientation of education that

promotes among other things the promotion of indigenous languages and

cultures.

- Law no 98/003 of 8 January 1998 reorganising the ministry of culture

that formerly creates a department for mother tongues




26

- Decree no2002/004 of January 2004 reorganising the then ministry of

national education that creates pedagogic inspectorates for mother

tongues which are presently operational.

- Law no 2004/018 of July 2004 on decentralisation that transfers powers

to local councils to implement programmes that will help eradicate

illiteracy and set up a better management of educational infrastructure. It

goes further to instruct local councils to cater for the promotion of

national languages.

- Law no 2004/019 of July 2004 empowering regions to support the

promotion of local languages through education and literacy.

This sudden and positive move from government institutions and officials

especially from 1996, is not in our sense a reappraisal of the importance of

indigenous languages and a need for a more equitable education system and

communicative needs of the citizenry, but a push resulting from the efforts of

local and international NGO’s in the area of mother tongue-based bilingual

education and the international environment that is more supportive of

multilingual education that give rights to people to cater for their language using

the various channels of education and literacy, and empower each and

everyone to fight for the preservation and the spread of his or her cultural and

linguistic heritage. In Cameroon as in some other African states as Albaugh

(2007:2) rightly sees it, “language choice in education is a politics of persuasion

rather than bargaining”. But also the “bargaining strategy” has gone operational

not only under the influence of international organisations like UNESCO but

increasingly through the change in the former coloniser attitude, as

“governments concede language rights in education in order to gain the support

or quiescence of language groups”. France, for example, which stands as the

former coloniser for a good number of African countries (Cameroon included)

had as Albaugh (2007:2-3) puts it “suddenly decided to care about local

languages [ ] because its leadership has been persuaded by a francophone

group of scholars- “an epistemic community”-that learning initially in a local




27

language helps a child to learn French”. This explains the ELAN (Ecole et

Langues en Afrique) project tailored by French government institutions to suit

African governments. Is it an attempt to control how far individual governments

can or must go in the teaching and effective use of indigenous languages in the

school system and social affairs or a deliberate attempt to assist African states

in the management of their linguistic resources? Time will tell but one fact is

clear. It is to Africans to support, finance and implement their language planning

and policy bearing in mind the rights of individuals, the horizontal and vertical

dimensions of social communication and their vision and prospects.

The management of Cameroon linguistic and cultural diversity and

individuals’ research for hypothetical language policies

The change of governments’ attitude in language policy formulation and

implementation is partially the response to the planning models built by

Cameroonian researchers (Chumbow, 1980, Tadadjeu, 1977, Tabi Manga,

2000) and advocacy studies (Mba, 2001) based on the principle of maintenance

and support of the linguistic diversity. The planning models have evolved from

bilingualism to trilingualism and form trilingualism to quadralingualism, giving

room to local lesser-used languages to feature among identity revival issues

that rescue languages integrity in the arena of widely used official languages

hegemony (Mba, 2006).

The official bilingual model has been the preoccupation of early language

planners and scholars, with no reference to the numerous local languages. For

them, a language policy that considers local languages is a source of national

destruction as the unity of the country and that of the citizens should be built on

foreign languages. Cameroonians were not yet ripe to talk about mother

tongues as they were just starting to reconcile after independence wars,

sufferings and hardship. The efforts of the first republic were more attentive to

the decisions that could best reinforce this policy and see to it that

Cameroonians become bilinguals. Studies published assessing this policy do all

agree that if Cameroon was on paper recognised as a bilingual country citizens




28

were not. The local languages that have been carefully kept aside, revealed to

be part of the reasons for not mastering individual official languages as well as

a significant factor in the failure of the exclusive foreign languages bilingual

model. A need for a more global vision of language policies was in need.

Tadadjeu’s trilingualism later on reconceptualised as extensive

trilingualism envisaged that Cameroonians of tomorrow will have the capacity to

communicate in at least three languages among which one would certainly be a

native Cameroonian language(preferably his or her mother tongue),the second

being his or her first official language (French for Francophones and English for

Anglophones).The third one would be for some a Cameroonian vehicular

language and for others the second official language. If the three languages

represent the desirable basic linguistic competences, the additional adjective

(extensive) means that the number of languages one can judge useful and

adequate to needs are not limited. This will depend on individuals’ linguistic

needs and desires, on linguistic contexts and possibilities as well as institutional

necessities. The extensive trilingualism theory has a twofold communicational

linguistic dimension. The vertical dimension is fulfilled by native Cameroonian

languages and ideally the mother tongue of a person while the horizontal one is

materialised through official languages and native vehicular languages. This

vision establishes the functional complementary relation among languages as

specific domains of activities required certain specific languages. For example,

traditional and cultural activities are best enhanced by native Cameroonian

languages than French or English. In the same vein, school activities may both

be conducted in official and local languages. Cameroonians of two different

mother tongues could refer to official languages to enter into communication or

a local vehicular language they deem necessary and which the master. In the

conception of the extensive trilingualism theory, there is a stable component

based on three different languages and a variable component rooted on a non-

limited number of languages. It is up to an individual to build that capacity (that

variable component) with regard to his or her local, regional, professional needs

or administrative or institutional possibilities.




29

The quadrilingalism theory elaborated by Tabi Manga (2000) is based on

a functional taxonomy of languages that are in use by citizens be they foreign or

local. Local languages are given more consideration and their functional use

and geographic area of communicational vitality and relevance are highlighted.

Four language strata are designed:

a) Mother tongues used at the level of individual families and which could not

stand education purposes because of their very limited geographical

coverage.

b) Communitarian languages spoken within the limits of an administrative

division but which, due to its important number of speakers could feature

among languages having a national dimension.

c) Vehicular languages that go beyond their natural geographical area and are

used regionally by speakers of some other languages as their regional

lingua franca. These are languages which normally could be termed national

languages and therefore have a national destiny.

d) Official languages (French and English) that are state and international

languages widely used. They function as working languages in all aspects of

national life.

This taxonomy, though recognising the importance of all native languages,

reduces the scope of languages that could have an administrative or

national destiny comparatively to the extensive trilingual model that was

solely building on communicative nature without selecting some for school

purposes for example and operating already on functions allocation by the

state.

People language attitudes and representations and the management of

Cameroon linguistic and cultural diversity




30

It goes without saying that the relationship between local languages and

official foreign languages is that of hegemony, precedence and dependence.

The colonial history of the settlement of the actual foreign languages and the

other ones in use in the school system or practiced nowadays has designed the

conflicting nature of the relationship. The results obtained which go from

constant language shift to language abandonment, reasons being language

proficiency beneficial returns and social ladder promotion. Official languages

are quite attracting at the expense of local languages that have no official status

and that generate no financial returns for individual or group practitioners.

In Cameroon, though all local languages are minority languages because

of the numerical importance, some local vehicular languages have been

exerting pressure on other local languages and its speakers the same power

French and English have been exercising. Ewondo, Fulfulde, Duala, Ghomala’

languages just to name a few are centres of attraction for many speakers of the

surrounding languages. Fulfulde is a vehicular language of the three northern

regions of the country. Due to political reasons under the first republic, some

northern citizens felt that in order to grasp an honourable position in the

administration, it was necessary to learn Fulfulde to the extent of submitting the

whole family to the process and to the expense of the original local language.

Some others for mobility or commercial reasons did the same. Inhabitants of the

western region for commercial purposes had to learn basic Fulfulde for easy

transactions. Duala is felt to be good for music and a generation of music

practitioners adopted the language for that reason and identify themselves with

it to the point that they were hiding or denying their first language or origin. They

became Duala people. Ewondo is the language of the capital city of Cameroon

and became the local official language in administrative business and in

informal social activities. Those who decided to have it as their second

Cameroonian language have cultivated some negative attitude toward their

mother tongue proper. Those who though are in the town and cannot speak it

do not also dare to speak their own language in public. They feel ashamed to

use their own mother tongue due to negative reactions and slangs they will




31

receive from others. Surveys conducted among Bamileke students in one of the

high schools of Yaounde town confirm this tendency. Children in school do not

dare to speak their mother tongue as they run the risk of revealing their

linguistic identity and being mocked at by other students. This is one of the

reasons that contribute to the attrition of Cameroonian mother tongues.

Ghomala’, a language spoken in the west region has gained vehicular status in

the city capital of the west region and beyond due to the history of its different

local leaders and the potential of the natives. Bandjoun being in the past a focal

point for the spread of Catholic religion for the region, a central area for

schooling, one of the villages of the first ministers of the region, Ghomala’ has

been adopted by many as their second Cameroonian local tongue. From this

perspective, it was quite evident for the language to acquire some prestige and

be recognised and endowed with the status of a regional language.

Nevertheless, these attitudes and representations here exemplified do

not wipe out the fact that multilingual practices are always present explicitly or

passively. Passive multilingualism could at any time be reactivated as

circumstances are offered and conditions created.

This double conflicting relationship between official and native languages

on the one hand and between supposed local majority and minority languages

on the other, has forged out reflections about the redemptive language policy

that could best enhance the Cameroon multilingual landscape and offer

opportunity to each and everyone to freely get access to a language of his or

her choice in any domain of social life.

As earlier mentioned, the constitution has it that the two official

languages are of equal status but state affairs give more precedence to French

and produce a bilingual state with many not bilingual citizens. Notwithstanding

the numerical importance of French speakers and the geographical space it

covers (8 of the 10 regions), more and more francophone families are sending

their children rather to Anglophone schools. A good number of reasons explain

this attitude, among which are:




32

‐ The recognition of English as a world language. It is believed that English

is more valuable than French in further studies and communication

networking.

‐ English is nowadays the most efficient language of mobility. Even in

constitutionally non-English speaking countries, English is used by

people for communication purposes as a lingua franca.

‐ Through the choice of English as the medium of education for their kids,

parents are sanctioning France as settling there for Africans for multi-

purpose reasons becomes quite difficult. Immigration to other countries is

relatively easy and more affordable than to France.

‐ Scholarship proposals for further studies are more available in English

speaking countries than in French speaking ones.

‐ Job opportunities are scarce in France than in other European countries

that are not French speaking.

All in all, it is preferable for Cameroonian graduate students who are

expecting to pursue their studies abroad, to go in for the learning of languages

other than French. In a short period of time, they are versed in learning and

building competences in Italian, German, Korean, Chinese, Spanish languages

for school purposes and job opportunities. The dream of youths today is to live

abroad as their own country is not providing them with decent job opportunities

they are in search of. The way out for them is to better their linguistic profile and

significantly go multilingual.

Given this conflicting relationship between local and foreign languages in

one hand and between supposed local dominant languages and others minority

and lesser-used ones, one could raise the question of the level of commitment

and attitudes individual communities have towards the development, the

protection and promotion of their languages and the expected status.

Responding to this striking question, our field observation allows us to say that




33

there is no single community which may voluntarily accept the devitalisation of

its language. The Kompana community in the north region of Cameroon,

situated at the border with Nigeria is a testimony of the positive spirit and

attitudes a community may display about its language, for, it provides a core

cultural value. A survey in this remote area populated by around two thousand

people, reveal to us their commitment to an Evangelical Lutheran Church

literacy development project that does maintain their ethnic identification against

the Fulfulde mainstream language dominance. This goes with the reflection that

language status is tied up with speakers’ attitudes. If they value their language,

the status will automatically be boosted. On the contrary, the devitalisation

process will be anchored and sooner or later extinction which is the final

destination will be reached.

The management of Cameroon linguistic and cultural diversity and the

implications of operating NGO’s

NGO’s efforts in language education and literacy programmes

implemented in the ten regions of Cameroon have been earmarked as an

important and capital push in the change of the governments’ perception and

attitudes about the utility of indigenous languages in education and literacy

strategies. Among these NGOs are churches and their private educational

structures, the National Association of Cameroonian Language Committees

(NACALCO) and her local allies, the various language committees, the

Cameroon Bible Translation and Literacy (CABTAL) and the Cameroon branch

of the Summer Institute of Linguistics (SIL). Each of these organisations has a

long standing history in the corpus as well as the status management of local

languages with regard to the global and integrated vision of the vast linguistic

repertoire of Cameroon, in the process of human formation and intercultural

communication trend. If the churches and CABTAL have been very instrumental

through their translation activities and operational literacy programmes for the

revitalisation process of indigenous languages, NACALCO (through

PROPELCA, BASAL, CLED and now ERELA programmes) and SIL (through




34

Kom Education project(KEP)) and specific training programmes) have

conquered the heart of the various government administrators, have convinced

the national and international audience of the local expertise in conducting

positive experimental mother tongue based bilingual programmes at the pre

primary, primary and secondary education levels. These two institutions have

been resourceful in capacity building to the benefit of local communities

embarked on the development of their language. The Operational Programme

for Language Education in Cameroon (PROPELCA) which started in 1978 has

gone successfully into three major phases (experimentation, extension and pre-

generalisation) in the overall school system. Basic standardisation for African

unwritten languages (BASAL) nursed by NACALCO has as its main objective to

reduce unwritten languages into writing and cater for an initial standardisation

environment. Eleven Cameroonian languages and linguistic communities (Mada

in the far north region, Bangolan, Mfumte and Bamali in the northwest, Gbete

and bikele in the East, Bembele in the east and the center, tuki in tne center,

Yasa and Kwasio in the south, Laka in the north region) have experienced this

so far and local standardisation agents are now skilfully empowered to carry on

the duty of modernising their language. The Electronic Rural School in African

Languages (ERELA) programme, still under the guidance of NACALCO, is

trying to reduce the gap that exists in the use of new techniques and gadgets of

communication and information between towns and villages and especially

between languages of wider communication and African lesser-used languages.

Thus, computer knowledge is introduced into the rural communities to the

benefit of mother tongue teaching and material development. This introduction

raises awareness from the local population about the opportunities new

technologies offer and the possible transformation their languages may be

subjected to in the process of modernisation, innovation and revitalisation. Local

language committees, the equivalent of actual language academies in the

western world, have contributed a lot for the preservation and development of

local languages. The organisation of literacy classes, the training of local

manpower, the collaboration with various interested field partners and




35

government local representatives in the matter of education and especially the

promotion of identity bilingualism (French/ English- mother tongue),the creation

of a mother tongue literate environment, the advocacy sessions for the

generational transmission of mother tongues, are some of the activities

language committees have been going through not without difficulties related to

financial sustenance and long lasting commitment. The translation of the word

of God and scripture in use that goes with has been the major objectives of the

Cameroon bible translation and literacy foci. The lexical innovations that have

resulted in various languages and the knowledge gained in translation principles

by local churches personnel and workers is a cross-fertilising skill as literacy

and education fields benefit from this experience in instrumenting and equipping

the language in school subjects that are in need of vocabulary creation.

The management of Cameroon linguistic and cultural diversity by citizens

both in rural and urban settings

a) Oral language practices in urban contexts

City dwellers’ verbal interactions betray quite instantly and spontaneously

the treatment reserved for the languages in their vicinity and with which

they enter into communication with others. The most sensitive contexts

are markets, churches, football stadia, schools campuses, etc. The

lesson one can draw from their language practices and fabrics is that no

single Cameroonian is monolingual. Even those who have abandoned

their native tongue to the benefit of one of the foreign languages do use

according to circumstances, a combination of two to three languages: a

Pidgin (mixture of French and English and some words from different

mother tongues), a hybrid language based on French and English

(camfranglais). Also, a combination of two to four languages is

observable form those who have a mastery of the two official languages

and at least one Cameroonian native tongue.




36

On university campuses, it is common for students to use apart from

Pidgin English, a hybrid language called “camfranglais” which stands as

their specific identity marker. Words borrowed from French and English

are “relexified” and meanings extended for more refined references or

restricted for the same purposes. More than often, new words are coined

on the basis of existing ones. The grammar which is borrowed from that

of the two official languages is twisted, restructured to suit the various

speakers’ taste and needs and especially to singularise them as specific

specie of the population.

In churches, sermons are delivered in the two official languages but also

in the dominant native tongue of each specific town. In Yaounde, for

example, Ewondo is largely used in church affairs though other

Cameroonian languages are also employed. One of the areas where

multilingual Cameroon is expressed is in church activities and especially

in songs production and performance by different choir groups. In

churches, songs are learned and practiced in various languages with

meanings well grasped by various singers and church attendants. This is

a decisive an unplanned moment of linguistic communion and linguistic

tolerance.

In big cities, the tendency of many exoglossic literate families to use but

foreign languages and also the cultivated hegemony of these languages

among less privileged homes, has sanctioned their kids against the

mastery of native languages and weaned them from tasting the delicious

culture their respective languages encompass. Local language

committees and individual communities have resolved to introduce

language courses to these kids in order to respond to the generational

transmission of languages and to avoid their instant extinction. This

operation baptised “urban literacy” is gaining ground as mother tongues

are beginning to become part of the official school curricula.

Communities that are well versed in the process are the Duala, Guidar,




37

Ghomala’, Basaa, Fe’fe’e, Nweh, Nso, and Ngiemboon in Yaounde. In

other towns of less numerical importance, these activities are also carried

out still under the guidance of the elites and their respective language

academies. In specific communities meetings and social life activities, the

use of mother tongue is more and more encouraged especially when it

comes to finances and local development plans in favour of original

villages.

These practices show how multilingual Cameroonians are in their oral

practices according to contexts and circumstances.

b) Oral language practices in rural areas

Rural areas are the birth place of individual local languages, the cultural

and linguistic root, and the dissemination point of linguistic and cultural

heritage. Nowadays, given western education, rural areas are

experiencing the use of French and English which are the main media of

instruction though in some few areas, local languages are taking root in

the school system. Church activities are largely conducted in local

languages and state development extension workers are either speakers

of individual languages or do use the services of local translators.

Language committees are very active in the development and promotion

of indigenous languages in order to support the government new

language policy, on-going experimental mother teaching or local

language researchers. Cultural events are more and more organised or

reactivated. In Cameroon, the Nyem Nyem in the north region, the

Bamun in the west, the Sawa in the littoral and south west, the Basaa-

mpoo in the centre and littoral regions just to name a few are proud to

exhibit their culture to the whole world. The different rituals during these

events are in the local languages and thus, reinforce and perpetuate their

value and their symbolism.




38

One of the striking questions one could raise is that of the linguistic

uniformity of the rural areas and the stability of the oral practices of local

languages. In effect, rural areas are being linguistically transformed not

because towns are fast coming but genuinely because the sons and

daughters of each area are the vectors of such silent but irreversible

linguistic transformation. Towns are centres of linguistic mobility and

multilingual practices. City dwellers come from far and near and are

required to enter into conversation with others no matter their initial

languages. The different contacts they get in do modify their linguistic

behaviour and attitudes. These attitudes are stylised in their day-to-day

interactions with others be they of the same linguistic group or not. The

linguistic behaviour and attitudes developed are strong enough to be,

unknowingly, spontaneously, transferred to the local people during their

regular visits to their hometowns or their villages. Some words, some

new styles, some discourse articulators are largely introduced in the way

they use their language so much so that their languages cannot resist

these new features and are subject to innovations. In this regard, the

multilingual Cameroon is present even in remote areas and the lesson

drawn is that the revolving character of mobility is part of the rural-urban

linguistic relationship and the dynamics of the communication process

(Mba, 2008). Migration trends and linguistic dynamisms are at the basis

of the plurality of human relations and the linguistic market that shape,

reinforce or diversify the efficiency of communication and the effects

projected or expected (Mba, 2011)

The decentralisation perspective and the fate of Cameroon

multilingualism

Language stakeholders, both government and private, state and private

institutions (universities, language committees, churches, cultural groups, local

and international NGOs, individual researchers, language practitioners) seem to




39

think that the decentralisation process initiated by the present government will

throw more light in the area of language policy and implementation. Not only the

official languages will be well taken care of, but also, indigenous languages will

be officially used in all the domains of social life: media, administration,

education, literacy, health, social and economic development, justice, armed

forces, police, commerce, tourism and so forth. The functional load of each

language will officially be known and if any language choice is to take place

according to specific or reserved domain of social life, rational and open criteria

will be laid down. The hypothetical language policies set up by scholars, the

studies conducted in order to plead for the introduction of native languages into

the whole education system, the amount of efforts invested by different literacy

programmes, the positive experimental language programmes results, the

critical analysis done on the implementation of the state bilingualism, the

international reflections and conclusions will be channelled to that effect. This is

a dream that cannot be possible if the conditions of a good decentralisation are

not followed. Decentralisation is a field where a joined construction of

responsibilities is needed. The central governing system shall let the decision-

making system be flowing from top to bottom and vice-versa with precedence

given to bottom catalogue of decisions. In language issues, local communities

need to be part and parcel of decisions regarding their language. Regions and

local councils earmarked as main agents in language policy should not only be

implementing but be reflecting about the policy itself to the benefit of all citizens

at the local, regional, national and international levels. The education system

which is the ideal channel through which a language gets its total development

is more likely to gain from a well planned and redemptive decentralisation

process.

Conclusion

Concluding a paper on language issues is always more difficult to come

through as communication issues are hotly contested problems a society may

solve. Nevertheless, the leading questions we had at the initial start related to




40

the Cameroon complex linguistic landscape, the language policies set up by

successive governments, the attitudes and representations of Cameroonians

about these policies and about the languages they come into contact with, their

implication in language management, promotion and development, their role

and responsibilities in identities shaping and building, the interventions of

language NGOs in language standardisation and policy implementation have

been tackled. We acknowledge that the restricted framework of this paper

cannot allow an extensive development of each of the above-mentioned

problems but if the audience has well received the little here provided, we feel

honoured and quite sensitive.

References

Albaugh, E. A. 2007 “language choice in education: a politics of persuasion” in

Journal of modern African studies, 45, 1 pp 1-32

Chumbow, B. S 1980 “language and language policy in Cameroon” in Ndiva K.

K .The arfican experiment in nation building: the bilingual Cameroon Republic

since reunification. Colorado, Bowlder, pp 286-311

Mba 2001, Généralisation de l’enseignement en langues camerounaises à

l’école primaire. Doctorat d’Etat thesis, university of Yaounde 1

Mba 2006 “Mother tongue integrity and official languages hegemony: the

responses of politicians, intellectuals and language practitioners in Cameroon”

in Mbangwana et al 2006 Language, literature and identity, Cuvillier verlag,

Göttingen, germany, pp 168-175

Mba, 2008 « Flux migratoires et dynamisme linguistique : Le cas du

Cameroun » in Revue Gabonaise des Sciences du Langage(RGSL) no 03 ,

Université Omar Bongo, Libreville, Gabon pp 131-150

Mba, 2011 « langues de moindre diffusion et transmission intergénérationnelle

en milieu plurilingue : enjeux et limites » in Tsofack, B &Valentin Feussi (eds)




41

Langues et discours en contextes urbains au Cameroun : (dé)constructions-

complexités, L’harmattan, Paris, pp 139-154

Tabi Manga, J. 2000 Les politiques linguistiques au Cameroun: essai

d’aménagement linguistique, éditions Karthala, Paris

Tadadjeu, M. 1977 A model for functional trilingual education planning in Africa,

unpublished PH. D dissertation, University of South Carolina

jornades - centre d'estudis africans i...

Documents