Nom

provagrau m¡tjá

matí

Junta Qual¡ficadora deConeixements de Valenciá

1 r cognom

2n cognom

N IF/N IE

Localitat de la prova

6vltÁ7

NArea de comprens¡ó

Llija el text següent i marque la resposta més adequada per a cada enunciat.

La Llotja de la Seda

La Llotla de la Seda o de Mercaders és un dels edif icis emblemátics de la ciutat de Valéncia.Sanchrs Guarner la va definir com "l 'edif ici públic més famós, bell i característ ic de laValéncia hanseática, és a dir, dels burgesos mercaders". L'any 1996 va ser declarada per laUNESCO Patrimoni de la Humanitat per ser "un exemple totalment excepcional d'un edif icicivi l en esti l gótic tardá, que i l ' lustra de manera espléndida el poder i la r iquesa d'una de lesgrans ciutats mercanti ls de la Mediterránia".

De fet, si hi ha un edifici que simbolitze la puixanga i la riquesa del segle xv valenciá, aixícom el prestigi social aconseguit per la burgesia de l'época, este és sens dubte la Llotja. Laseua construcció s'ha interpretat com un símbol del poder de la ciutat per a atraure els co-merciants, en un moment en qué ja s'albiraven temps difíci ls per a I 'economia local derivatsdel descobriment d'América i el consegüent desplagament del comerg cap a I 'Atlántic.

La história conta que a mitjan segle xv la prosperitat mercantil havia progressat tant aValéncia que el Consell de la Ciutat, considerant insuficient el local de la l lot ja primit iva,coneguda com a Llotja de I'Oli, va acordar que es construlra una llotja "molt bella e magníficae sumptuosa, la qual sia honor e ornament d'aquesta insigne ciutat". A este efecte escompraren vint- i-cinc cases, i , una vegada enderrocades, van comengar les obres en aquellsolar. Pere Compte, mestre picapedrer, que ja havia acreditat la seua perícia en diversesobres, sobretot en la prolongació de la Seu, va ser I'encarregat de l'obra. La construcció vacomengar en 1483 i el conjunt no es va f inal i tzar f ins al 1548.

Vist des de la plaga del Mercat, el conjunt está format per tres cossos que ocupen més dedos mil metres quadrats: la Sala de Contractació, la torre central i el Consolat de Mar,articulats en la part posterior pel pati dels Tarongers. El primer cos, a la part dreta de l'edifici,correspon a la llotja própiament dita, també coneguda com a Sala de Contractació o SalóColumnari. L' interior es dividix en tres naus longitudinals, amb volta de creueria sostingudaper huit columnes exemptes, de les quals ixen feixos de nervis que formen la creueria de lavolta, i hi donen aparenga de palmera. Alguns han volgut veure en este edifici, concebut coma temple al comerg, un carácter simbólic, una representació del paradís, on les columnesserien els arbres i la volta la cúpula celeste, que ara es mostra com a pedra nua peró queorigináriament estava pintada de blau amb estreles daurades. Com a centre mercantilciutadá que era, el Consell de la Ciutat decidí instal ' lar ací la Taula de Canvis, entitatbancária de prestigi per la seua solvéncia i pel volum de les operacions financeres.

Enmig del conjunt es perfila la torre central, quadrangular i un terg més alta que la resta deI'edif ici . Una capella (1484-1486) ocupa la planta baixa, mentres que els pisos de dalt esdestinaren a presó per a mercaders morosos.

l, a I 'esquerra, hi ha el cos de tres plantes del Consolat de Mar, que es va afegir posterior-ment com a seu d'esta insti tució creada en 1283 en la qual els jutges o els cónsols decomerg celebraven sessions sobre assumptes marítims i mercantils. En la primera plantas'ubica la Cambra Daurada, ornamentada amb un magníf ic sostre de fusta policromada.

El nom de Llotja de la Seda deriva del fet que este teixit fou del segle xtv al xvnt la indústriamés potent de la ciutat. Al final del segle xvn, tan important era la seda en les transaccionscomercials que la Llotja de Mercaders passá a ser coneguda com de la Seda. Tanmateix, apart ir de 1790 comengá l 'ocás de la indústria sedera de Valéncia, que mai més torná arecuperar-se. No obstant aixó, la Llotja ha mantingut el seu nom tradicional fins a I'actualitat,en homenatge a la que fou durant segles una puixant indústria valenciana.

18tr

2 trtr3 Etr

El descobriment d'América propiciá la puixanga de l 'economiavalenciana.

A Pere Compte li encarregaren que construTra un edifici que escaracteritza ra per I'austeritat.

La Taula de Canvis era un centre mercanti l de la ciutat que es vainstal. lar en el Consell de la Giutat.

4 La Llotja de Mercaders de la ciutat de Valéncia...

a) és I 'edif ici més característ ic dels burgesos mercaders valencians. segons Sanchis Guarner.b) va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO quan Valéncia era la ciutat

mediterránia més rellevant.c) s'ha interpretat com un símbol del poder derivat dels mercaders que comerciaven amb

América.

5 El Consell de la Ciutat.. .

a) decidí que s'enderrocaren 25 cases i que es construlra la Llotja de l Oli .b) estava presidit pel mestre picapedrer Pere Compte.c) decidí que es construira una llotja nova perqué la primitiva s'havia quedat xicoteta.

6 La Sala de Contractació o Saló Columnari.. .

a) va estar dedicat al culte religiós al comerg.b) conserva encara la cúpula celeste pintada de blau amb estreles daurades.c) té huit columnes exemptes que, segons una interpretació, simbolitzen els arbres del paradís.

7 El Consolat de Mar...

a) es va crear a mitjan segle xv.b) era una institució bancária de gran prestigi.

c) decidia sobre assumptes marít ims.

8 La Llotja de la Seda va prendre este nom...

a) quan ja havia comengat I 'ocás de la indústria de la seda valenciana.b) per a potenciar la indústria de la seda incipient.c) per a substituir l 'antiga denominació Llotja de Mercaders.

6>aw

N

10

Quina paraula significa el mateix que albirar ("...en un moment en qué ja s'albiraven tempsdi f íc i ls . . . " )?

a) esmussarb) entreveurec) nafrar

Quin resum sinteti tza mil lor el contingut del text?

a) La Llotja de la Seda, edifici eminent de la ciutat de Valéncia d'estil civil gótic tardá, estádeclarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'edif ici representa mil lor que cap altrela riquesa i el prestigi aconseguits per la burgesia valenciana del segle xv. La prosperitatmercantil d'aquella época va provocar que la llotja primitiva, la Llotja de I'Oli, es quedaraxicoteta, fet que propiciá la construcció d'una llotja nova

La Llotja de la Seda está formada per tres cossos: la llotja própiament dita, la torre central i elConsolat de Mar, que s'articulen a través del pati dels Tarongers.

El nom de Llotja de la Seda substituí el de Llotja de Mercaders a causa de la importánciad'este teixit en I 'economia valenciana dels segles xrv al xvtu, i esta ha sigut la denominaciótradicional que ha perdurat f ins als nostres dies.

b) La Llotja de la Seda o de Mercaders és una de les millors mostres del gótic civil valenciá.

La vacil ' lant economia fa que la burgesia local decidira construir- la en un moment en quéinteressava atraure els comerciants i els mercaders que fugien cap a América i I'Atlántic.

La gran quantitat de transaccions mercantils havia convertit en insuficient la Llotja de l'Oli, demanera que es van comprar 25 cases contigües i es va ampliar amb la construcció de laLlot¡a de la Seda. La construcció nova estará constituTda per la Sala de Contractació, elConsolat de Mar i la Taula de Canvis. En la part més coneguda de l 'edif ici s'ha vist unarepresentació del paradís i, en la volta, una cúpula celeste sobre el sostre desaparegut defusta policromada. Una vegada f inal i tzada I 'any 1548, va passar a denominar-se Llotja de laSeda per la gran importáncia que tenia aquell teixit en la societat de l 'época.

c) La Llotja de la Seda és un dels edif icis emblemátics de la ciutat de Valéncia, i per aixó va serdeclarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. L'edif ici representa la r iquesa i el prestigisocial de la burgesia valenciana del cinc-cents.

El mestre picapedrer Pere Compte va ser el responsable d'ampliar la primitiva Llotja de laSeda amb una construcció de tres cossos que ocupa més de 2.000 m'.

El prestigi aconseguit és tan gran que el Consell de la Ciutat va decidir intal lar-se ací i peresta raó s'anomena Llotja de Mercaders, ja que estos eren els usuaris més destacats detotes les transaccions comercials que es duien a terme. Este nom és el nom tradicional ipopular que s'ha mantingut f ins a I 'actuali tat.

6>1'r¡{r

N Area d'estructures lingüístiques

$:llr:ruifr3!ir:frf*?ó més adequada per a compretar la rrase o per a contestar raLéxic isemántica11. Quina paraula no té el mateíx

a) divertir_seb) xalarc) regolfar

stgnificat que les altres dos?

12. Qué signif ica I 'expressió ,,demanar la l funa en un cove,,?

a) Demanar una.cosa molt dif íci l o impossible d,obtinore.b) Desitjar eue,s'acurt" i; ;; ; ;;i"rsr" et diac) Fer la bugada de nit.

13. Els pastissets dea) boníatob) moniatoc) boniat

m'agraden més que els de cabell d,ánger.

14. Els meteorólegs han anunciat que nevaráen les muntanyes per damunt dels 300 metres,) ar'rr*b) d'algáriac) d'alt i tud

15. Caldria canviar el de l,airea) filtre / condicionatb) filtro / acondicionatc) fíltre / acondicionai

16. Qué és un escorcoll?a) L'acciÓ d'examinar minuciosam^ent algú o arguna_c^osa.buscant qué hi ha amagat.b) una espécie..de gáoiá Jitii"t r"tu.d";";v":;u!-servil pu,.

" piJúsir els troncs clers arbres.

c) una classe d'insécte q;;;"" ta rusta oLn ,'iü!, proorlié, iuJ#rr, i ders quars s,arimenra17. El de les imatges ha permésa) truc / insenar

e rv't ! "sr nous decorats'

b) trucatge / insertarc) trucatge / lnserlr

18. eué signif ica l ,expressió ,, tal lar claus,,?

a) Ser molt fort.b) Ser I 'amo.c) Trobar_se moft irritat.

19. Quina paraula no és sinónima d,,,encárrec,,?a) comandab) missióc) recapte

20. euina paraula no és própia delvalenciá?a) florirb) floréixerc) florerar

oos vegades a l ,any.

6ur'w

N

23

Area d'estructures l ingüístiquesMarque en cada qüestió l 'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta en un registre formal.

21. Qué és un programar i?

a) Un conjunt de programes informátics.b) Una programació de treball .c) La programació setmanal de la televisió.

22. Quan acaba de fer esport es posa la

a) sudaderab) sudadorac) dessuadora

de Benaixeve está en la comarca dels Serrans.

a) L'embalseb) L'embassamentc) L'embalsament

24. Qué signif ica el verb "baratar"?

a) Comprar a un preu molt baix.b) Donar una cosa per a rebre'n una altra.c) Rebaixar el preu d'un producte.

25. Gent jove, . (refrany)

a) pa blanetb) torronsc) coques i anous

Morfologia i sintaxi

26. Necessite una quantitat per a poder pagar el deute.

a) dos vegades més granb) doble vegades més granc) dobla

27. L'ajuntament ha restr ingit els

a) accesos dels autobusosb) accessos dels autobussosc) accessos dels autobusos

28. Eltractament no es dir igix a les causes de la malalt ia,

a) s inób) s i noc ) s ino

als seus símptomes.

29. La xiqueta demana el pipó.

a) Dóna- l i ' lb ) Dóna- l i -h ic) Dóna-se' l

al centre de la ciutat.

i parará de plorar

9)4:4r

trNN Area d'estructures lingüístiques

per a completar la frase o per a contestar la

Marque en cadapregunta en un

qüestió l 'oPció més adequada

registre formal.

30.

31

El president saludá amb la

a\ ñ lrebre-losb) seua / rebre-lod A l rebre ' l

Tens alguna cosa a dir? No' no t inc

a) res a dirb) gens a dirc) res que dir

32. Ens han dit que eixirem demá' perÓ encara han de esta vesPrada

a) confirmar-nos-elb) confirmar-nos-loc) confirmar-nos-ho

33.

a) Perqué / Per qué

b) Per qué / Perquec) Per qué / Perque

34. Estic cansat arribes sempre tan tard'

a) queb) de quec) de qué

L'associació de veins ha

a) promogutb) promÓsc) promost

He decidit Publicar este

a) per a québ) perquéc) per a que

37 Encara que jola vostra atenciÓ

a) paresc / merescb) parec / merescc) Paresc I merec

Ara és el lnteressat qui está la seua versió dels fets'

a) proPi / difonentb) mateix / difonentc) mateix i difundint

Hemagrupatenquatrecarpetesdi ferents tota la in formació

a) de la queb) de quec) de qué

B

?6

36.

una iniciat iva per a mil lorar la convivéncia en el barri '

poema

38.

?.o

6>1{ñ

NArea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió I 'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta en un registre formal.

40. La carnissera encara no

a) s 'h i adonatb) se n 'ha adonatc \ s ' ha adona t

de les mirades que l i l langa el repart idor

41. E l tur is ta ja que no veig el cotxe aparcat en la porta.

a) deu haver-se'n anatb) igual se n 'ha anatc) se n 'haurá t ingut que anar

42. La policia va detindre l ladre, desprésa) el / empresonant-lob) el / i el va empresonarc ) a l l i l ' empresoná

43. S'ha de redactar acta de les reunions dels

a) un / d i jousb) un / di jousosc) una / di jous

44. També va uti l i tzar per a desmuntar

a) els al icates / els sofansb) els alicates / els sofásc) les alicates / els sofas

oue encara vrnora

a) Pressentisc / algúb) Pressent / algúc) Pressent / algun

! No parleu tant.

a) Calleu-vosb) Calleuc) Calleu-se

47. Cal que conserveu el

a ) A l f i ns queb) vostre / f ins a quec ) @ l f i ns qué

t iquet

48. Una orde so l dur a lguns

a) annexsb) annexosc) annexes

adjunts.

49. Hi ha

a) diverses / elb) váries / elc) váries I A

45

46

baixeu deltren

pel. l ícules que podem veure dil luns dia 25.

9b"N

N Area d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió I 'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta en un registre formal.

50. Visitaré la meua famíl ia demá mal l

a ) a l a lb )Q la lc ) a /de

51. Xiquets, no I 'a igua

a) begau / tantb) beveu / tanc) begueu / tan

52. El malalt necessitava que I 'atengueren

a) quant més prompte mil lorb) el més prompte possiblec) com més prompte millor

el tren, no arribaré a la reunió

a) De retardar-se / a l'horab) Si es retarda / alhorac) Si es retarda / a I'hora

m'has dut?

fresca!

acordada.

no sabies que aixó no m'agrada?

53.

54

a) Qué / Québ) Qué / Quec) Que / Qué

55. Simó s'ha comprat unes ul leres noves, peró encara no

a) se les he vistesb) les n'he vistc) l i les he vistes

Normativa ortográfica

56. La del paratge em provocava tensió.

a) quietut immensab) quietud immensac) quietut inmensa

57. La meua veTna sempre que

a) viatja i broncejadab) viaja / bronsejadac) viatja I bronzejada

58. Quina paraula té una ics que sona com en "exemple"?

a) xaropb) eixamc) examen

posades.

al Carib torna ben

1 0

Area d'estructures l ingüístiquesMarque en cada qüest ió I 'opció més adequadapregunta en un registre formal.

per a compfetar la

6vl{ArhK\

ñ

frase o per a contestar la

59 El

a )b )c )

recorre la

tramvta / circumval. laciót ramvia / c i rcunval . lac iótranvra i circunval. lació

de la ciutat.

o t .

62

63

64

65

67

60 . Qu ina més gran que ha algat el f i txatge del futbolistaa) espectació / extrangerb) expectació / estrangerc) expectació / extranger

Quina és la frase que está ben escrita?a) L'església del meu poble está molt ben conservada.b) Es evident que en este escrit fal la l 'ús de I 'aoostrof.c) El jugador de futbol té un problema cardíac.

Ens hem d'esforgar per a poder _.- miilor els cicres dea) comprendre / recesiób) compendre / rescessióc) comprendre / recessió

Quina de les tres paraules está ben separada si l . lábicament?a) pa / l las / sob ) i / o / dec) cau / en

L'equip ha reservat un hotel a la vora dela) blanc i verd / penyasegatb) blanc-i-verd / penya-segatc) blanquiverd / penyassegat

Teniu tota la informació que busqueu en el tercera) paragrafb) parágrafc) párraf

66. Vam comprar un molt valuós en una d'art.a) autoretrat / subhastab) autorretrat / subhastac) autorretrat / subasta

Em vaig endur la -___- perqué el cel estavaa) gavardina / ennuvolatb) gabard ina / ennuvolatc) gavard ina / ennubolat

68. Ara és professor d'universitat; en la seuaa) t i tolar / joventutb) t i tular / juventutc) t i tular / joventut

economtca

1 1

va ser interí.

t

Area d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l,opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la

pregunta en un registre formal.

69. Ha col ' laborat amb de la Rádio de Berlín com a dtrector principal '

a) I 'Orquestra SimfÓnicab) I 'Orquestra SinfÓnicac) l 'Orquesta SimfÓnica

de jul iol hi haurá un augment -

a) L'1 / del IVAb) L'1 / de l ' lVAc) El 1 / del IVA

70.

1 2

9bs1¡l

NArea d'expressió escrita

Trie una de les dos propostes següents:

a) Expose qurns canvis han introdult els avanqos tecnológics en la vida diár ia del segle xxt (mínim de 200paraules )

b) Escr iga un art ic le d'opinió en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre la motivació dels viatgescom a forma de vacacions (mínim de 200 paraules).

1 3

prova grau m¡tjáconvocatória 2010 / juny

9:30 h

VALENCIANAD'EDUCACIÓ

ffi CTNERALITAT\N coNsErr.ERrA

provagrau m¡tjávesprada

Nom

1 r cognom

2n cognom

NIF/NIE

Localitat de la prova

Junta Qual¡ficadora deGoneixements de Valenciá

Area de comprensió

Llija el text següent i marque la resposta més adequada per a cada enunciat.

El Camí de Sant JaumeAmb I 'arr ibada de I 'estiu, el Camí de Sant Jaume, els senders del qualja es vandesemperesir de la letargia després de Setmana Santa, es prepara per a acoll irmilers de pelegrins. Els més aventurers aprofi taran els dies de festa per apreparar l 'equipatge i encaminar-se cap a Santiago de Compostel ' la, on,segons diu la tradició, descansen les restes de I 'apóstol sant Jaume el Major.En estes vacacions no tenen cabuda ni el luxe ni el descans físic. I tanmateix,els interminables quilómetres transitats per pelegrins de tot el món constitu' ixenel mil lor remei contra I 'estrés. Des de la troballa del sepulcre fa prop de 1.200anys, mil ions de pelegrins arribats de tots els racons de la Terra han acudit a lacrida de I'apóstol a través d'un viatge que, per a la majoria, acaba convertint-seen un it inerari d'exploració interior i en una experiéncia per a tota la vida. Llunyde remetre, l 'af luéncia de pelegrins, ja siga a peu, amb bicicleta o a cavall , nodeixa de créixer. Segons les dades estadístiques oferides per I'Oficinad'Acoll ida al Pelegrí, I 'any 2008 van ser 125.141 les persones -davant de les114.026 del2OOT- que van rebre la "compostel '1a", el cert i f icat que acredita ques 'han fe t , a lmenys, e ls ú l t ims '100 qui lómetres a peu o a caval l , o e ls ú l t ims 200amb bicicleta. El Camí de Sant Jaume, a més, es prepara per a l 'af luénciamassiva de I 'any 2010, últ im Any Sant abans del 2021. Els dos últ ims AnysSants, 1999 i 2OO4, van at raure 154.613i 179.944 pelegr ins.

El Camí Francés és la ruta més transitada: travessa els Pir ineus pel pas deRoncesvalls, on s'ajunten diversos camins procedents de tot Europa i, desd'este punt f ins a Santiago, recorre una distáncia de vora 800 quilómetres. Noés l 'única opció. El fervor compostel ' lá ha generat al l larg de la historia diversesrutes que perviuen al pas del temps per les quals cada any transiten méspelegr ins.

Peró el que no és tan conegut és que els ports valencians van ser un puntimportant de la ruta dels pelegrins mediterranis cap a Compostel ' la. Com tambéeren, en sentit invers, els punts d'eixida dels romeus en els seus viatges cap aRoma i Jerusalem. De fet, Valéncia en el segle xtv va arribar a tindre tretzehospitals per a acoll ir- los, i , a Alacant, n'hi va haver més de deu. Cal recordartambé que, dels pelegrinatges medievals valencians, en tenim un magníf ictestimoni l i terari en L'espil l , I 'obra de Jaume Roig, que ens relata el víatge delprotagonista a Compostel ' la en la segona part del segon l l ibre.

Com en aquells temps, els albergs de pelegrins actuals, públics o privats, sónun dels nombrosos senyals d' identitat del Camí de Sant Jaume. En els últ imsanys se n'han constru' i t d'acord amb la gran afluéncia de visitants. Només en elCamí Francés n'hi ha més de 200, situació que afavorix possibi l i tats variadesper a pernoctar i , per tant, una divisió d'etapes entre locali tats menysencoti l lada. En quasi tots estos al lot jaments, tret d'alguns de privats, no estápermesa la reserva i s'ocupen segons l 'orde d'arribada; l ideren les priori tats elsqui fan el recorregut a peu, seguit dels qui el fan a cavall o amb bicicleta. Per aallot jar-s'hi és indispensable portar la credencial. L'estada es l imita a una nit,excepte per malaltia o forga major.

El recorregut complet d'una de les nombroses vies compostel ' lanes no és tascafácil i cal un treball de documentació prévia i un entrenament físic adequat. Jaen marxa, una al imentació correcta, el sentit comú i la improvisació davant delscontratemps fan la resta perqué el viatge siga un éxit.

6>-1':g

NL'austeritat i I'esforg físic que requerix el viatge acabeninevitablement provocant tensió.

El nombre de pelegrins cada dia és més gran i, així, I 'any 2008 ja esva superar la xifra de pelegrins dels dos últims Anys Sants.

Durant I'edat mitjana, els ports valencians eren un lloc important onconflui'en els pelegrins, tant els que anaven a Santiago com els quees dir igien cap a Roma iJerusalem.

18tr

, Etr3 Etr

Reben la "compostel'la" els que acrediten haver fet...

a) a peu o a cavall 100 quilómetres del recorregut des de Roncesvalls.b) més de 200 quilómetres de qualsevol de les rutes que van a Compostel'la.

c) almenys els últ ims 100 quílómetres f ins a Santiago a cavall .

El conegut com a Camí Francés...

a) des del pas de Roncesvalls va cap a terres franceses al llarg de 800 quilómetres.

b) aplega diverses rutes que vénen de Franga i aprofiten el pas de Roncesvalls per a salvarels Pir ineus.

c) és la ruta més transitada i l'única que creix en nombre de pelegrins.

Durant I 'edat mit jana a la Gomunitat Valenciana...

a) tal com se'ns relata en L'esp//, hi havia més de deu hospitals de pelegrins a Alacant.b) segons el testimoni de Jaume Roig, en el segle XV havien desaparegut els hospitals que

acollien els pelegrins.

c) se sap que hi hagué molts hospitals per a acollir els pelegrins en ciutats portuáries comValéncia iAlacant.

6>2ltg

N

10

Els albergs de pelegrins actuals...

a) l imiten I 'estada i les condicions d'al lot jament.b) tot i que donen preferéncia als que van a peu, estan oberts a tots els visitants i no els

exigixen cap condició.c) permeten t indre assegurat I 'al lot jament, ja que se n'han construit moltíssims.

Perqué el recorregut complet d'una via compostel ' lana siga un éxit. . .

a) es requerix una preparació prévia i, durant el trajecte, alimentar-se correctament.b) abans d'eixir, cal entrenar-se físicament i al imentar-se correctament.c) és necessari organitzar préviament el viatge f ins a l 'últ im detal l per a evitar els

contratemos.

Quina expressió té el mateix significat que tanmateix ("1 tanmateíx, els interminablesquilómetres transitats per pelegrins de tot el món constituiien el millor remei contraI'estrés.")?

a) al capdavallb) així mateixc) no obstant aixó

La f inal i tat principal del text és...

a) donar informació diversa al lector sobre el Camí de Sant Jaume.

b) relatar la importáncia que ha t ingut históricament esta ruta.

c) transmetre l 'opinió de I 'autor, el qual ens recomana fer el Camí de Sant Jaume.

6>a'L.it

ñ\N Area d'estructures lingüístiques

Marque en cada qüestió l 'opció més adequada per a completar la frase o per a contestarla pregunta en un registre formal.

Léxic i semántica

11. Els xiquets quan van a la f ira pugen

a) al t iovivob) a la séniac) als cavallets

12. La pi lota rematada pel davanter entropessá amb de la porteria

a) el travessanyb) e l l larguerc) el travesser

13. Quina és la paraula que no té el mateix signif icat que les altres dos?

a) despul larb) desnuarc) desvestir

14. La garant ia de vencerá al cao de dos anvs de la oe compra.

a) I'aparell I datab) I 'aparel l I dadac) I'aparat I data

15. Qué signif ica I 'expressió "fer campana"?

a) No assist ir a escola.b) Tindre un accident amb el cotxe.c) Fer un vo lant í .

16. Els obrers van Dortar les runes de I 'obra

a) a I 'abocadorb) al vertederc) a I 'escorxador

: Joc que consist ix a fer caure, amb I 'ajuda d'una bola, unes peces de fusta o unaltre material disposades verticalment respecte al terra.

a) bo l igb) petancac) bir les

18. Qué és un faristol?

a) Ll ibre molt voluminós o l l igal l de documents.b) Moble auxi l iarqueforma un p la inc l inaton es posa un l l ibre. una par t i tura, e tc . , pera

faci l i tar-ne la lectura.c) Font l luminosa de la via pública que es col ' loca sobre un pal vert ical o en la paret d'un edif ici.

19. Amb d iners,

a) pa blanetb) torronsc) coques i anous

17

. (refrany)

6vl':ry

NArea d'estructures l ingüístiquesMarque en cada qüestió I 'opció més adequadapregunta en un registre formal.

per a completar la frase o per a contestar la

20. Qué és l 'orenga?

a) Planta aromática usada en la cuina com a condimentb) Tipus de peix que es consumix salat i premsat.c) Brisa suau d'origen marít im.

21 Es e l company

a) perfetb) perfectc) perfecte

perqué té moltes virtuts

22. Qué és el companatge?

a) La preséncia d'una persona al costat d'una altra perqué aquella no estiga solab) La vianda que es menja amb el pa: formatge, emboti i , etc. 'c) Una combinació favorable de les circumstáncies.

24. Quina és la paraula que no té el mateix signif icat que les altres dos?a) furtb) falsif icacióc) frau

25. Qué signif ica I 'expressió "on brama la tonvina"?a) Mol t l luny.b) On es fa la pesca d'altura.c) On hi ha molt de rebombori.

Morfologia i sintaxi

23. Va aparéixer un cadáver

a) esquart isatb) desquart i tzatc) esquarterat

en un solar dels afores

ra conserya.

que els han donat, cal mantindre

26. No

a )b )c)

27

demá perqué

veniu I hem de fervrngueu / hem de ferveniu / tenim oue fer

, aniré demá a I 'aeroport.

a) A no ser que m'ho prohibisquesb) Si no m'ho prohib ixesc) Com no m'ho prohibisques

28. Segons

a) les crdes / un ordeb) els ordes / un ordec) les ordes / una orde

en ta cua.

6>zlq7

N Area d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l 'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta en un registre formal.

29. Confie I 'encárrec

a) d'acabar / rápidament i ef icagb) en acabar / rápidament i ef icagmentc) d'acabar / rápida i ef icagment

30. Em va entusiasmar la senzil lesa

a) amb la queb) amb quéc) amb la qué

va interpretar la cangó.

31 E ls han d'ocupar espais en la l l ibreria

a) textes / fixosb) texts / fixesc) textos / fixos

32. No ha trobat

a) gensb) capc) res d'

apropiat per a la festa de dissabte

34.

33. L'estudiant va l legir algun l l ibre en la bibl ioteca. Concretament,

a) e ls h ib) n 'h ic) h i

t 'agraden tant les papallones? És

a) Perqué I per québ) Perqué / perquéc) Per qué / perqué

35. He configurat el compte

a) per québ) per a quéc) perqué

36. Berenarem

recorde automáticament la contrasenya.

l loc en el restaurant.

a) davall / sempre i quan no hi hajab) daval lde / sempre que no h i ha jac) baix / de no haver-hi

2,7 ln la teua proposta quan em

a) admetré / convencesb) admeteré / convengc) admitiré / convences

38. El f i l l ha dit als pares que tornará a casa

a) mateix / per Nadalb) mateix / pels Nadalsc) propi / pel Nadal

va l leg i r dos.

tenen colors cridaners?

I'ombra d'un arbre

que és la mil lor opcio

6/á'47

NArea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l 'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta en un registre formal.

39. Prepareu el café! el foc

a) Molgueu-lo i encengueub) Moleu-lo i encengueuc) Moleu-lo i enceneu

40. Mar ia i Anna han comprat un moble i jo

a) e ls I 'heb) les I 'hec) se l 'he

41 La meua exoeriencia novel ' l ista em diu que mes escnus. menvscosta ompl i r la página en b lanc.

a) com / quantb ) coma /comc) com / com

42 Quina és la frase que está ben construTda?

a) T'ho vinc dient des de fa temps.b) El próxim di jous va a publicar-se la convocatória del concurs.c) L'estiu está a punt d'arr ibar.

.13 Este diumenge, I 'equip afrontará un part i t amb un rival

a) contra e l qualb) contra quéc) contra el que

sempre ha guanyat.

44. En la conferéncia dels ponents va plantejar la seua

a) cadascun / tesisb) cada un / tesrc ) cadau l t es i

45. Ahir no vaig dir res de I 'assumpte a I 'encarregat, peró hui

a) vol ia comentar-l i-hib) s'ho volra comentarc) vol ia comentar-l i-ho

46. Vaig comprar les f lors a les meues germanes

a) Els lesb) Els h ic) Li les

vaig donar ahir.

47. Quan e l la més. no es trobará tan

a) dormisca I malb) dorga / malamentc) dorma / malament

rsca a passeJar oespres oe sopar.

a) Potserb) Pot ser quec) Pot ser

muntat.

48

wAN\\ Area d'estructures lingüístiques

Marque en cada qüestió I 'opció més adequada perpregunta en un registre formal.

a completar la frase o per a contestar la

49

a) Que l ve rab) El que / vegerac) El que / veiera

50 Dubte que la notícia tarde

a ) A lab ) de /enc ) de la

El meu equip va guanyar

a ) e l / enb) a l i ambc ) a l i en

52. Vaig - el xocolate,

no I 'haja vist jo, no vol dir que el vigi lant no el

saber-se.

5 '1 . campro un partit molt disputat.

53

a) fundir / fent-neb) fondre / fentc) fondre / i vaig fer

Han abatut el gos que la gent havia

a) confósb) confósc) confundit

54. La derrota no ha sigut culpa del porter,

a) s inob) si noc) sinó

55. Quan ens acabem posarem el

a) les postres / rentaplatb) les postres / rentaplatsc) els postres / rentaplats

Normativa ortográfica

56. Quina és la frase que está ben escrita?

a) El periode d'exámens sempre és molt inténs.b) El període d'examens sempre és molt intens.c) El període d'exámens sempre és molt intens.

57. En quina paraula la l letra "x" no sona igual?

a) ambaixadab) connexióc) oxidar

el pastís a continuació.

amb un l leó.

de tot I 'equip

10

Area d'estructures f ingüístiquesMarque en cada qüestió l 'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar fapregunta en un registre formal.

6zllg

N

5 8 . E l

a )b )c )

l ladre no va deixarpresumpte i empremtespresunt / empremptespresumpte / empremptes

Quan fa molt de

a) fred / costipatb) fred / constipatc) fret / constipat

El cantant no

en el l loc del robatorr.

r no s'abriga prou, sempre agarra un

l 'estudi de

esse del cartell hospital.

a) trovava / gravaciób) trobava / gravacióc) trobava / grabació

61 El .=---------.-- ha sigut un éxit.a) t rasplantament de medul . lab) t ransplantament de médulac) t ransplantament de médul . la

62 Quas i no es veu

a ) | i d e lb ) l / d e t 'c ) l a l d e l '

A ?

64

Es un .-----.----_..---.-- molta) leroglÍf ic / extranyb) jeroglíf ic / estranyc) geroglíf ic / estrany

és un estudi molt documentat

65.

a) F i lo lóg icamentb) Fílologicamentc) Fi lologicament

Estudia el batxi l lerat en IES dea) I 'b) e ln \ o l

Vila-realVilarrealVilareal

oo . t l

a)b )c)

25 de és I 'aniversari de mon pare.d i jous lMargDi jous lMargdí jous lmarg

Ha contret una _, de manera que I 'han posat ena) neumonia / quarentenab) pneumónia / quarantenac) neumonia / quarantena

67

1',I

6Yls4!r

ANN\ Area d'estructures lingüístiques

Marque en cada qüestió l 'opció més adequada per a completar fa frase o per a contestar lapregunta en un registre formal.

68' L'atracciÓ nova del parc temátic funciona com un per a .-- de visitants.a) iman / mi l ionsb) imá / mi t . t ionsc) imant / mi l ions

69. Quina de res tres paraures está ben separada sir.rábicament?a) mou / enb) pos t la l l ve la l la rc) au / dién / cia

70' L'entrenador ha elaborat un reglament -.- per ars equipsa) absurd / juvenilsb) absurt / jovenilsc) absurd / jovenils

1 2

Area d'expressió escrita

Trie una de les dos propostes següents:

a) Escriga un art ic le d'opinió en qué expose i argumente la importáncia que té una bona formacióeducat iva. (mínim de 200 paraules)

b) Escr iga un art ic le d'opinió en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre la vida rural i laurbana. (mínim de 200 paraules)

prova grau mitjáconvocatória 2010 I luny1 6 : 3 0 h

ffi cntERALtTAT vALENCTANAN coirstr . t tR rA D' EDUCAcIó