l test descritif - scuoladifassa.it

20
1 Francesca Zulian Vigilio Iori L test descritif Scola Ladina de Fascia Orizonc n.1 Strumenc didatics per la scola mesèna

Upload: others

Post on 15-Nov-2021

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

1

Francesca Zulian Vigilio Iori

L test descritif

Scola Ladina de Fascia

Orizonc n.1

Strumenc didatics per la scola mesèna

2

OSSERVÈR

Osservèr l’é fondamentèl per poder descriver Emparèr a osservèr la realtà che ne stèsc dintorn l’é fondamentèl per poder dapò ge dir ai etres, col met de la descrizion, noscia “descorides”. La descrizions les vel ge fèr cognoscer, a chi che scouta o lec, n oget, na persona, na bestia, n lech che no i à dedant i eies. La descrizion ideèla, donca, l’é chela che conta a na vida dreta e entrìa e la ne lascia ne fegurèr miec de chel che vegn rejonà.

Che vélel dir osservèr? Osservèr na fegura, n oget, n lech, vel dir esser bogn de tirèr cà duta sia carateristiches, o amàncol cheles che les lo desferenzia o cheles de maor emportanza.

Co se ossérvel pa? Nos sion bogn de tirèr cà la carateristiches de chel che ne stèsc dintorn col didament de cinch funzions de nosc corp:

veder, sentir o scutèr, snasèr, gust e cercèr, tast e tocèr.

3

Nos no duron béleche mai chesta funzions dutes dessema, ma vigniuna ne dèsc informazions fondamentèles per noscia vita de duc i dis. Coi eies podon: Veder, vardèr, fitèr, mirèr, esplorèr:

i colores, desche l chécen, l vert, l śal, l brun ...

la forma, desche l cercen, l cadrat, l triangol ...

la mesura, desche aut, bas, lonch, curt, gros, sotil ... Co la ureies podon: Sentir e scutèr:

i rumores

i sons

la oujes

la paroles Col nès podon: Snasèr, sentir, mofèr:

i odores, che pel esser bogn, aricégoi, forc, delicac ...

la saores Co la bocia podon: Cercèr, sentir:

la saores, che pel esser douces, brausses, ensousses, salèdes, anties ... Col tast e co la mans podon: Tocèr, sentir:

la sperses, se les é grovies, lizies, grotolouses ...

i materièi, se i é dures, morbies, molejins, solvesc ...

la tempradura, se la é ciauda, freida, tebia, frescia, boenta ...

Descrif n bicer

La forma é torona. L’é aut più o manco 10 zentimetres e lèrch 5; no l’à color percheche l’é fat de vierech e l vierech é trasparent. No l’à n son però se te l smaches con n auter bicer l fèsc “cin cin”, e se te l smaches con n scuier l fèsc n muie de sons più o manco forc e auc. No l’à odor e no se pel l magnèr. L bicer é dur e l pel jir en toc se l te sauta jabas. Se te l toces te pes sentir che l’é lizech e sut. Se te empienesces l bicer de èga ciauda l se sciauda, se te ge metes ite roba freida l se sfreida. Se l doura per beiver e l pel esser empienì con èga, beandes, vin, èga de vita, e c.i.

4

Coche te pes veder, chesta l’é na descrizion dassen prezisa, fata aldò de na osservazion ascorta e duran n lengaz adatà. Te chest cajo l’autor descrif demò e no l jonta nesciuna conscidrazion o emozion. A chesta sort de descrizion ge vegn dit OGETIVA, percheche, zenza jontes, vegn demò descrit n oget, coscita coche l’é. Proa tu ades a descriver chest oget a na vida ogetiva:

Se enveze te volesses descriver n oget particolèr, magari n don che i te à fat canche te ès fat i egn, te rejonasses de coche l’é fat, ma te dijesses ence tia emozions e tia sensazions e magari ence recorc. Te chest cajo la descrizion doventa SOGETIVA percheche la ne disc la sensazions e la emozions del soget.

Proa ades a descriver chest oget a na vida sogetiva:

5

Dal saer al saer fèr

Lec chisc doi tesć che descrif doi robes che se doura duc i dis e dò endoìna de che che se trata. 1) La é béleche semper strenta e longia (12-13 zm). La é de plastica, encolorida, o de

metèl. La va con n boton che fèsc mever na susta, o senó con zeche “patrones”…Ai bec no ge pièsc la durèr. Che él pa?

2) La é n muie longia (ence più che n meter) e lèria più o manco 3-5 zm. La é béleche

semper fata de curam, de plastica o de pel. Valgugn, a so post, preferesc se meter la pòsoles. Che él pa?

L jech: endoina mo che che l’é! Se spartion te pìcoi gropes e vigni grop dezide n oget de chel che l scrif na pìcola descrizion ogetiva. A ròdol, vigni grop lec chel che l’à scrit. Venc l grop che à endoinà più ogec.

No demò ogec... Enscin ades aon vedù la descrizion de ogec: vedon coluns che l’é i elemenc che pel esser ùtoi per la descrizion de na persona, de na bestia, de n ambient:

Na persona Na bestia N ambient

Chi che l’é

Coche l’à inom

Coche la vèrda fora a livel fisich

Coche la é regolèda

Coche l’é so carater e so portament

Che che ge pièsc fèr

Che sentimenc che la ne soscedea

.....

Che bestia che l’é

Olache la vif

Sia carateristiches fisiches

Coche l’à l peil

Che vers che la fèsc

So comportament

Che sentimenc che la ne soscedea

.....

La informazions che ne vegn cà dai cinch sensc

Che che vedon

I sons e i rumores

I odores e la saores

La tempradura

La sensazions che l ne soscedea

......

Met vèrda: per sòlit te n test descritif la frases é curtes, a na vida che la descrizion sie più chièra e dreta!

6

NA PÌCOLA MAPA DEL TEST DESCRITIF

TEST DESCRITIF

l pel esser

ogetif sogetif

i cinch sensc

l pel aer desche

argoment

persones

besties

ambienc

ogec

veder

sentir

scutèr

snasèr

gust

cercèr

tast

tocèr

Descrizion fata tras na lingia de elemenc che pel esser sentui da duc, vel dir che l’é na descrizion

impersonèla

Descrizion personèla, con chela che l’autor disc fora sia sensazions, opinions e imprescions

personèles

l doura

7

Dal saer al saer fèr

Chiò l’é stat tout cà trei veia descrizions (di egn ’70 del sécol passà) de Rita Rossi del Baila (da Mondo Ladino IX, 1985n n. 1-2), che dèsc n grum de informazions sun coche, enlouta, se vivea te Fascia. Descheche se pel veder, l’é stat lascià ence la parlèda da Sorèga coche la é tel document, canche no l’era amò stat fat la normazion, comedèda però te la grafìa de anchecondì. Coscita podon fèr doi ejercizies ... che bel!

1. Proon duc ensema a scriver endò l test te nosc idiom o per fascian standard 2. Tolon desche ejempie chesta descrizions per n fèr una noscia, de coche sion

regolé e coche vèrda fora noscia cambra.

EL GUANT DA ZACAN La viesta a la fasciana El camejòt lounch e bèign engaidà, la bustina de velù e tròpe òute duta recamada sù. Na ciameja bièincia desché en zes, con bechec encolé desché el fon d'en dré. Trece a la fasciana, con vete de seda e tremolanc de filagrana. Corài e pindoi rosc, còi de ciadenèle de arjeint, magari portade da la Baviera per calche gran avenimeint. Volge de òr e dut ensema l'era pa en gran tejòr! Garmiai che dut sgaluzea: i é de seda che dut lumenea. N'é de sfioré, o èince a rigogn i fasc cangiante, ma i é pa duc bìe e bogn e no mèincia pa el corpetin con mànie sbofade e de tesciù fin, per se parar dal frèit, per esempie sché a jir a Maetin. Ciuzé basc enlaché o de velù sfioré. Chesta la viesta a la fasciana, che gio no soun bona de ve dir tant bèla che la é. (Jené 1971)

EL BUST

Più anticamèinter le portava el bust. La cianta la era engaidada, desché el camejòt, ma enveze de la bustina de velù l'era tacà ite el bust, fat de damasch de seda e orlà con en bordo de cordèla endorada. Davant jù si ciói d'arjèint o enarjenté, e el vegnìa ciolà ensema con el stringòt mìngol gros èince de arjèint. Sot chest bust vegnìa metù la peza da sèign, che fose stat en triangol de cartoun fedrà de damasch e de seda. Entorn el col le portava el colar, che fose stat desché na pazièinza de bechet. Pìndoi, corai, ciadenèle e volge desché cò le portava el camejòt. Enveze el garmial le l'aea de scèscia bianch, fose stat desché en bechet de seda e cotoun; valcouta enveze le i fajea èince de criveloun, èince pa bìe. Ades el bust no i lo usa più trop, ma valgune le l'à bèign amò. (Marz 1972)

8

LA STUA DA CHISC ÈIGN

Chisc èign te ogni ciasa per pureta e veilgia che la sie stata, i aea sòa gran bèla stua. Semper fata ite de leign, perché la fose bona ciauda. I tulins del celor i fajea calche bel deseign, magari coi sfrijec luré e te mèz i combinava na bèla stela o cadrifoa. Valcouta eince i le depenjea, ma pece oute i podea se permeter chest luscio. Te piz de stua l'era tacà sù en bel gran Crist, da le man i cadres di Cher de Gesù e de Maria. Sot l'era el casciabanco o più anticameinter en bèl pult encolorì con colores vives, rosc e brugn; i speilges de le crigne con fiores e rese, e te mèz sul toroun del pult, olà che l'era la seradura, i depenjea sù o l'inom de la sposa col milesem o eince l'inom de Gesù e Maria. Sun pult l'era el tubo a petrolio, con so bèla ciampana de maiolica. Te n'auter ciantoun l'era na bèla gran muscia con sòe sparèle d'entorn, el pian de bree, olà che i podea s'en jir sù a dormir o a se sćiudar. Apède fornèl vegnìa sù el desch da paré, che cò no i lo durava, el vegnìa tacà sù con el pòlesc de leign, sul paré, e coscì no l'entrigava per nia. Da l'autra man de fornèl l'era en auter desch, ma gran pa, che te ‘n beseign duc podea entorn a magnar, perché chi èign l'era pa familie grane, e trope òute l'era amò i aves e calche barba o ameda. Dapò te stua i aea caji semper en gran lèt, no demò larch da doi piaze, ma eince aut che prest ge volea la sćiala a s'en jir ite, la scagnèla chela semper. De front a chest lèt l'èra l’usc de cambra, semper masa picola; a man dreta de chest usc l’èra en busc, tel paré, olà che de nòt i podea tirar fòra en auter lèt te stua per èser al ciaut, spezialmeinter d'invern; perché enlauta no l'era pa i "caloriferi" sché anché... De dì i parava el lèt endò te cambra e i serava chest busc con sò tòch de paré fat aposta e depeint jù desche en finto casciabanco. No menciava le ore da paré col pendol de latoun e le pitòle de bron, e valcouta col cuch che ciantava. El travijèl da le pive longe mez metro con maioliche de ogni color e fornide de stringòc e laces. A chest i fèinc i ge tegnìa. No menciava pa la ròda da filar, co le scartace. Ogni tousa la era bòna de filar, far co l'àcherle, recamar sul stramin, cojir a man, e eince valguna aea la machina; i le fajea vegnir da Vièna, se sà beign no perfezionade sché al dì d'anché, ma per auter più fòrte, perché le cojia tel drap, desche chele d'anché te la seda. Apede usc l'era sò portagaseinta e nesciugn s'en jìa de ciasa, né a dormir, zeinza se aer inant segnà co l'aga seinta e envocà l'aiut de Dio. Te ste bèle stue bone ciaude i se fajea de bèle vile e filòes te le longe sere d'invern: i scartejava, i filava, i fajea dejonjò, i se binava chi del ciantoun a dir le mile Aimarie da la Madona de marz. Da carnascial valcouta i se binava, i ciantava e eince i sonava co l'orghen a man, co la chitara, la zìtera e violin, e magari i se fajea cater sauc. (jené 1971)

Dessegn de Francesco Rizzi (1915)

9

Doura chest “spidergram” per dir coche l’é tia cambra: scrif apede la frizes chel che l’é ite. Te pes ge jontèr ence autra frizes. Chest te serf per fèr na descrizion ogetiva de tia cambra. Ma proa ades a ge jontèr ite vèlch de sogetif, tia imprescions e sentimenc:

Me sà bel, o no me sà bel, stèr te cambra, percheche .....

Na dì l’é ruà mie amich e ge é moscià mia cambra .....

Gé me n vae te cambra canche .....

mia cambra

10

Proon a veder ades la descrizion de na bestia Èste ence tu na pìcola bestia te cèsa? Che sort de bestia él pa? Chesta l’é la descrizion che Jack London, l’autor de “L chiam del bosch”, l fèsc de n cian; el no descrif tant la parbuda, ma soraldut coche chesta bestia vif e donca da olache vegn fora so carater: Buck no l’era ne n cian da stua, ne n cian da vèrdia: l’era l patron, l re, e l godea de la fiduzia e de l’amicizia de duta la familia Miller. L se petèa te nodadoa, l jìa a la ciacia coi fies de l giùdize, l compagnèa Mollie e Alice, la pìcola patrones, a spas dadoman e da sera, e d’invern, via per da sera, l stajea butà apedejù i piesc de l giùdize te biblioteca, aló tedant al fech bon ciaut del ciamin avert.

Estra chest, Buck aea ence l’encèria delicata de vardèr via i nec del patron, da chi che l se lascèa ence montèr sora a ciaval belebon bolintiera, l jièa con ic te pra e l ge vardèa dò canche i se n jìa da soi aló da festil o ite per la cioscedes de mores. Amedit, Buck era ampò n re: l re de dut chel che vareèa – ence omegn – che striscèa via per jabas, o che sgolèa delaìte da la tegnuda de l giùdize Miller. Elmo, l père de Buck, n gran Sèn Bernart, era stat compagn enseparàbol de l

giùdize, e Buck se aea metù dantfora n fin soul: chel de someèr dut a so père ence se no l’era tant gran che el. Defati l pesèa demò carantacinch chili, pech per n Sèn Bernart, ma ge vel tegnir cont che sia mère Shep era na ciana da pèster scozeis. Aboncont, ence se no l pesèa trop, Buck aea n portament degnitous e l metea respet te ogneun che ge vardèa: l saea de no esser bele demò n cian desche i etres. Te chi cater egn l’aea vivù desche n rich aristocratich; per chest l’era dret stolz de sé enstes. A dir l vera l’era ence n mìngol da sé, descheche l’é, de zenza, chi sciorec de campagna, usé a viver da solarins. Purampò, ge vel ge recognoscer de esser stat bon de se parèr dai perìcoi de la faulenza, ajache l jìa a la ciacia e l vivea n muie de temp foravìa, en più l jìa manaman a nodèr: de grazia a dut chest, l’aea mùscoi forc, so corp era toch e sut, zenza n fil de gras dintornvìa. Embendapò chest l’era Buck: n segnor de n cian…

11

Te recórdeste che aane dit che na descrizion pel esser ogetiva (impersonèla) o sogetiva (personèla)? Chiò te vegn dat dotrei ejempies de descrizions de besties e tu te cognes dir se les é ogetives o sogetives: L dui, o Asìo otus, l’é n ucel da rapina. L’à l cef n muie gran con pìcoi ciofes de peil, l bech dort e ales longes. L’é lonch presciapech 40 zm, l’à la piumes de n muie de colores, sul grisc e sul maron. L’é de carater agressif, l’é n ciaciador e l se mef béleche semper de net: l vif ti bosć e l ge dèsc la ciacia a la sorices, ai ucìe, a la pìcola bisces.

Lula era pìcola desche na giata e la aea de gregn eies bruns. La ciates era tant sotiles che canche la se pièa jù, o canche la se tirèa sù, someèa che les cogne se crepèr. La ureies, longes e lizies desche seida, les era zis espressives; l nès era neigher desche n piòtol. I zòcoi, pìcoi pìcoi, i la fajea someèr a na beza cineisa, coi piesc fascé ite da la vetes. Tegnir sun grémen na roba tant perfeta l’era n’esperienza preziousa e rèra…

La bolp à la ciates n muie curtes, la couda longia, co la ponta biencia. L mus é lonch, la ureies longes e granes, i eies a màndorla. La é longia 60-80 zm (zenza la couda) e la peisa anter i set e i doudesc chili. L color del peil no l’é semper valif: vèlch outa la ciates é biences e l rest va dal maron al pomaranc, al śal. N’é ence de biences (albines) o de n muie scures. Desche la maor pèrt de la besties che magna cèrn e che vif ti posć freic, la bolp muda l peil amàncol doi outes te n an.

12

Dal saer al saer fèr

Met ite, te chesta descrizion, la paroles dretes anter cheles che te vegn segnà junsom l test; met vèrda, estra la nef definizions che serf da meter ite tel test n’é ence de autres che é falèdes e che donca no va ben! L ciamorc ....... zirca 2,25 chili canche l vegn al mond e dò l doventa en prescia gran fin a arjonjer mediamenter i ....... . L peil l’é ....... d’istà e ....... d’invern co na pìcola macia ....... sul mus. I ciamorces à i corgn e i li doura soraldut per ....... . L ....... é piutost staif con ....... grosses e ....... n muie dures.

1. ciates 2. 45 chili 3. ales 4. biencia 5. resa 6. zòcoi 7. peisa

8. maron chièr 9. se tuscèr 10. magnèr 11. chécena 12. n muie più scur 13. corp 14. deic

Chiò te vegn proponet na curta rezenjion de “Scédola”, n roman de Sandor Marai, che rejona del raport anter n cian, Scédola apontin, e so patron. Te la descrizions na gran emportanza à i agetives che se doura: sotrissea i agetives e spiega percheche, a to veder, i vegn duré: Scédola l’é n pìcol cian n muie, ma delbon n muie spezièl. L pìcol cian che l “segnor” ge regala a la “segnora” la vea de Nadèl, amò paz da pauta e stram, l’à n pedigree piutost mèl segur e de segur l’à n burt carater. No l’é chel che se disc na bestia mestia e l desmostra jà da pìcol de no voler se sotmeter a nesciuna disciplina. Chest cian, tant despetous e deribolent, l se farà voler ben te cèsa, ma apontin con so carater stramp l portarà a n finèl che chi che lec no se speta. L’é n personaje, l cian Scédola, fort e da si, un de chi che no se desmentia tant sorì.

13

La descrizion de na persona Descriver na persona…somea sorì! Dant de dut, desche per duta la autra descrizions, ge vel esser bogn de osservèr delvers, per se n’adèr sobito de chel che caraterisea vigniun, coche l’é fat fisicamenter, ma ence sie carater, si defec e debolezes e sia calitèdes. Ma no bèsta esser demò bogn de osservèr delvers, ge vel ence aer tel cef chel che se vel scriver, se fèr na lingia di ponc de maor emportanza che se cognarà conscidrèr. Estra i elemenc che aon jà troà te na tabela, te la descrizion de na persona podon troèr:

Coche la vèrda fora fisicamenter

La condizion sozièla

I comportamenc Coche la é daìte

L corp, la é grana o pìcola, l color de la pel, di eies, di ciavei, l nès, la bocia, coche la se régola, la ousc…

L’età, la familia, la sort de lurier, se la é rica o pureta…

Che che la fèsc, coche la se mef, coche la rejona,…

L carater, calitèdes e defec, coche la la peissa sun vèlch, i sentimenc,…

Te sporjon l’ejempie de la descrizion de na tousa de inom Jo, touta fora dal liber “Pìcola fémenes” de L. M. Alcott, e spartion coi desvalives colores de la tabela sunsora sia carateristiches: Jo, chinesc egn, la era grana, sotila e scura de ciavei, la fajea pissèr a n puler; canche se la vardèa se aea semper l’imprescion che no la saesse delvers che se n fèr di brac e de la giames. Sul mus l’aea na bocia “taèda fora” e eies grijes che vedea semper dut e i podea aer na esprescion stolza, grignolenta e pensierousa. I ciavei, lonc e spesc, l’era sia soula vera beleza; per sòlit, però, la i tegnìa leé per no cogner se cruzièr de ic. No la metea vèrda a coche la se regolèa, apontin l’aea la parbuda de na tousa che é dò che la doventa femena e no la é contenta.

14

Èste amò sentù rejonèr de Momo, l beliscim liber de Michael Ende? La parbuda de Momo era delbon fora de anter. La era pìcola e mègra e, con duta la bona voa, no se podea capir se la aea ot o diesc egn. La aea n cef salvèrech e neigher desche la péngola, e se vedea che no la era mai stata tocèda da n peten o da la forfesc. La aea de gregn eies sgarjolenc, semper neigres desche la péngola e i piesc del medemo color percheche la jìa semper stroz en pe nut. Demò d’invern, e no pa semper, la se metea zeche ciuzé, un desvalif da l’auter de color e forma e semper massa lèrc. Percheche Momo no aea nia de sie fora che chel che la troèa ca e là e chel che i ge regalèa. La gabèna, che ge ruèa fin ja la ceviles, la era fata sù con tochec de pezes encolorides e de drapes desvalives. E sora la gabèna la se tirèa ite n gabanon da om lonch e lèrch, co la mènies utèdes ite. Momo no la volea les taèr percheche la era previdenta e la saea che la fossa cresciuda amò. E da veder se l’aessa podù troèr n auter corpet coscita bel e con tanta gofes coscita sorides.

Te podesses encolorir de desvalives colores:

- coche la vèrda fora e coche la se régola; - i comportamenc; - la condizion sozièla; - l carater

Chesta che te moscion ades enveze l’é la curta descrizion de n varvarel, un di neves protagonisć de la letradura ladina, enventà da Beatrice Masini, la scritora che à traslatà per talian i libres de nosc amich Harry Potter. “L’é sutà fora da n marudel de neif e l se à fricolà la pìcola mans, corides da maneces de peil, de mesura. O fosc, magari no l’era maneces, l’era demò la mans corides de peil…” Co sarèl mai chest varvarel?

15

Ence te na poejìa se pel aer na sort de descrizion, desche te chesta de Pare Frumenzio Ghetta de Martin: Le man de mia mare Man grovie, man neigre, man paze da tera, man svelte, mai peigre, stenciade ogne sera. Man scure, man care, le man de mia mare. Le veide grazar la tera de n ciamp, curar, jerjenar, le lascia jù l stamp. Man paze, stenciade le man de mia mare. Le sciauda la tera parché la dae pan; i piciui ogne sera i à semper più fam; i varda le man, le man da la mare. Man dute da crete, man piene de taes, pussade, purete sul cher de vesc fies; man douce, man care le man de mia mare. Te chesta poejìa maraveousa proa a sotrissèr duc i agetives.

16

Ades te prejenton dotrei descrizions toutes cà da la letradura Chesta l’é la descrizion de la penscion olache stèsc Père Goriot, l protagonist del roman de Honoré de Balzac che se entitolea apontin “Père Goriot”. Goriot l’é n om oramai veie, arbandonà da sia doi fies che chier demò de se fèr sora sun chel che el ge lasciarà. Segur no l’é na descrizion ogetiva, ma la vel prejentèr la condizion de vita de n om te na situazion de solentum e arbandon. Chesta pruma stua à n odor che no à n inom tel lengaz che se doura duc i dis, se cognessa ge dir puza da penscion. La sà da serà, da mujech, da rancech; l’é freit, te sentes l tumech tel nès, l freit te rua sotite i guanc, l’é na cambra che puza da magnà; la puza da servije, da despensa, da cèsa de paussa. (...) Emben, enceben che la abie chisc odores basc, a la meter a confront co la sala davejin, troassède chesta stua eleganta e profumèda descheche cogn esser na stua. Chesta sala apede, duta fedrèda de legn, enlouta cogn esser stata depenta de n color oramai da no poder più cerner fora, che ge fèsc da fon sun chel che l paz à lascià sia pedies a na vida da dessegnèr sù de certa fegures. La à dintornvìa vedrines tacolentes olache che l’é bochèi sbeché, duc pac, piles de piac de maiolica spessa, coi ores bruns, frabiché a Tournai. Te n cianton l’é na casseta coi posć numeré che serf a tegnir ite i mantins, pac o macé da vin, de duc i ghesć che stèsc te chela penscion. Da chesta descrizion podon scomenzèr a pissèr coche vif chest om, a chel che l pel se pissèr el enstes, a chi che ge stèsc dintorn. Proone a l fèr? E per fèr chest tant chierion de se didèr con chesta domanes:

1. Co él pa Père Goriot? 2. Che jent él pa che stèsc te chela penscion? 3. Co sarèla pa la patrona de la penscion (co vèrdela fora e che carater èla pa)? 4. Co sarèla pa la cambra olache dorm Père Goriot? 5. Che carater pélel aer Père Goriot, e coluns pélel esser si pensieres?

17

Chestes l’é la pruma risses del liber de Ian McEwan che rejona de Peter, n bez de diesc egn che, te la contìes che vegn dò, se enten che l viaja col cef tras aventures, ensomesc, beteles ... per se troèr endò a la fin semper tel mond normal. Ma sia vita é fata de chisc ensomesc.

Doi paroles su Peter Canche Peter Fortune aea diesc egn, i gregn dijea che l’era n bez senester. El però no entenea perché. No ge saea de esser senester. No l petèa bòces de lat contra l mur de vidor, no l se trajea l ketchup sul cef fajan mena che fossa sanch, e no l mirèa nience la ceviles de sia giava canche l jièa co la śabia, ence se vèlch outa l se aea pissà de l fèr. L magnèa dededut, fora che, se sà ben, l pesc, i eves, l formai e duc i verdolames fora che i pomes de tera. No l’era più odech, più paz o più pauper che i etres bec. L’aea n inom sorì da dir e da scriver e n mus spavì e da antilies, sorì da se tegnir a ment. L jìa duc i dis a scola desche duc i etres e zenza fèr pa tanta stories. L scinternèa sia sor no tant de più che ela fajea con el. Nesciun polin era mai ruà a cèsa per l serèr via. Nesciun dotor col camesc bianch aea mai proponet de l fèr serèr via te na cèsa per mac. Ge saea, dut un, de esser n bez piutost sorì. Che érel pa te el de tant senester? L’é stat demò canche l’era oramai jà gran da pez che Peter zacan à entenù. La jent l conscidrèa senester percheche l stajea semper chiet. E, da veder, chest dajea d’empaz. L’auter problem l’era che ge saea bel se n stèr da soul. No semper, ben segur. E nience duc i dis. Ma per sòlit ge piajea se tor n’ora per se n stèr chiet te vèlch post, che sé pa gé, te sia cambra, opura tel parch. Ge saea bel stèr da soul, e pissèr a si pensieres. Da: Ian McEwan, L’inventor de ensomesc

Proone ensema a vardèr coche l’é stat descrit Peter te chesta pruma risses, magari se didan con chesta domanes?

1. Che tecnica dourel pa l’autor per ne

descriver Peter? 2. La ousc che conta, da che pont de veduda

ne dìjela pa coche l’é Peter? 3. A to veder, la ousc che conta èla simpatìa o

no per Peter? Perché pa? 4. Él, zaolà tel test, la prejenza dreta de la

ousc che conta? Olà pa? 5. Te sèl che chesta tecnica de descrizion

posse carenèr per rejonèr de n bez che vif semper te si ensomesc?

18

Chest l’é n toch del scomenz del roman de Emile Zola “L mazadoi”, olache Gervaise speta de net, te na cambra de l’”hotel” olache i vif, so om che no rua de retorn. Canche la se à descedà, entorn les cinch, duta engrotida, co la schena en toc, Gervaise é scopièda a vaèr. Lantier no era amò ruà de retorn. Per la pruma outa l’aea dormì fora da cèsa. La é restèda sentèda jù sun or de let, sot chela peza smarida che bandolèa jù da la làmpeda tachèda sul celor co na pìcola corda. Pian pian, coi eies amò piens de lègremes, la se à vardà dintorn te chela pera cambra, con na mobilia odia: n cassabanch zenza na crigna, trei carieghes co la sela da stram e n pìcol desch dut ont da gras con soravìa na pegnata per l’èga co l’or sbecà. Per i bec l’era stat arjont n let de fer, che no lascèa ge ruèr apede al cassabanch e che tolea cà doi terc de la cambra. L baùl de Gervaise e de Lantier, avert te n cianton, l’era béleche vet: n veie ciapel da om, sul fon, l’era sepolì sotite a ciameijes e scufons pac. Dal schenèl de la carieghes pojèdes sui parees vegnìa jù n scial dut dezipà e n pé de braes dutes da pauta: la ùltima straces che aea refudà ence l cromer de la roba veies. Soravìa l ciamin avert, anter doi candeieres de zinch descompagné, l’era n pìcol mont de boletes del Mont de Pietà, de n resa chièr. L’era la cambra più bela de l’hotel, la cambra sul prum partiment, che dajea sul vièl. Emile Zola doura la tecnica de la “impersonalità del contèr”, chest vel dir che no l ne prejenta el diretamenter i personajes, ma tras la descrizion de olache e coche i vif, da chel che i fèsc, da coche i li veit i etres e coscita inant. Proon chiò a descorir zeche de Gérvaise:

1. Co éla pa sia familia? 2. Olà stèjela pa? 3. De che condizion sozièla éla pa? 4. Che raport èla pa con so om?

Chiò apede l’é l chèder del pitor franzous Edgar Degas “L’assent”. De n cert vers se podessa dir che l’ambientazion é béleche medema al test de Zola. Proa dant a dèr na descrizion ogetiva de chel che te veides tel chèder e dapò proa a dir chel che l chèder te comunichea.

19

Dal saer al saer fèr Ades proa tu: chier cà zachèi de gustégol (o ence no…) e proa a ne l descriver.

L jech: Endoìna chi? Valiva descrizion podassane la fèr con zachèi de noscia clas: dant duc descrif zachèi zenza dir l’inom e dò jion a endoinèr. L’é n jech che se pel ence fèr a gropes.

L jech: Colun él pa l contrèr? Te sès che te la descrizions n post de gran emportanza à i agetives che serf apontin per dir la calitèdes de chel che se descrif. Scrif apede l’agetif so contrèr e dapò te l’autra piata doura la pruma letra de l’agetif che ge corespon al numer per scriver l’inom de la besties.

1 2 Bas

3 4 Sotil

5 Gros 6

7 8 Burt

9 10 Tardif

11 Valent 12

13 Bon 14

15 16 Fort

17 Fiégol 18

19 20 San

21 22 Douc

23 24 Douc

25 26 Salà

27 28 Da no poder aer

29 Dàtol 30

31 32 Segur

33 Spevech 34

35 36 Serà

37 38 Mestech

39 40 Senester

41 Sèvech 42

43 44 Chiet

45 46 Veie

47 Joen 48 Veie

49 Jentil 50

51 52 Dejodech

53 Strent 54

55 Dejùtol 56

20

6 25 54 15 25 51

37 56 12 42 23

9 54 34

o

21 25 54 51 1

o

27 43 42 30 45 54 1

o

35 51 38 25 54 42 45