LA FORÇA EN PARKINSON

Aleix Rojas Chertó

•Llicenciat INEFC, Barcelona•Master Alto Rendimiento Deportivo, UAM, Madrid•Postgrau de Readaptació a l’Esforç FUB Manresa

 

INDEX• Definició• Tipus de contracció• Beneficis • La RM• Tipus de Força­FORÇA RESISTENCIA• Com programem una sessió?• Conclusió• Bibliografia

DEFINICIÓCapacitat dels sistema neuromuscular de 

supera resistencies a través de l’activitat muscular  (treball concèntric), 

de actuar en contra de les mateixes (treball exèntric) o bé de mantenir­les (treball isomètric) (Grosser y Müller, 

1989).

Contracció ESTATICA O ISOMETRICA

Isomètric/estàtic: LA MAGNITUD DE LA TENSIÓ MUSCULAR ES IGUAL A LA RESISTÈNCIA EXTERNA. Degut que el complex muscul­tendó es constant (Ito et al. 1998), no obstant intramuscularment hi ha moviment. (Komi 1979, Tous 1999).

Tipus de contracció 

Contracció  DINÀMICA CONCENTRICA

La tensió muscular es major que la resistència externa, múscul s’escurça. (Tous 1999)

Tipus de contracció 

Contracció DINÀMICA EXCÈNTRICA

La tensió que genera el múscul menor que la resistència externa que se li aplica. (Tous 1999)

Tipus de contracció 

BENEFICIS GENERALS1. Capacitat de generar més tensió intra­

inter muscular2. Millorar la densitat osea3. Millorar l’activitat neuromuscular4. Millorar la AVD5. Millorar la síntesi proteica 

BENEFICIS ESPECÍFICS en malalts del Parkinson

• Evitar l’atròfia muscular i activació de les fibres tipus I (immobilitat en la fase off)

• Augment de la segregació de dopamina1

• Millorar l’habilitat motora (propiocepció, marxa, AVD...)

• Disminuir el risc de caigudes• Millorar capacitat d’autonomia

LA RM ( Repetició Màxima)• La màxima quantitat de pes que un subjecte pot aixecar  un 

número determinant de repeticions en un exercici concret, x i no x  més una.

• Es pot realitzar:• Forma directe. un test de carga progressiva (gent entrenada)• Forma indirecte: a partir de formules lineal obtingudes dels resultats en 

diferents poblacions ( test Epley)

• Epley (1985): Es realitza per a persones on no es vol forçar per arribar a la 1RM (es demana que surtin més de 10 reps)

1RM= (Pes aixecat x 0’0333 x rps fins al fallo musc) + pes aixecat

Exemple CAS PRÀCTIC

• Pacient A• Exercici: Extensió de genoll 

amb màquina• Pes aixecat: 30• Repeticions: 14 reps.1RM= (Pes aixecat x 0’0333 x rps fins 

al fallo musc) + pes aixecat1RM = (30 X 0’0333 X 14) 

+30 1RM = 43,98 = 44 kg

% de 1 RM  nº reps100 195 2 . 390 485 680 8.1075 10 . 1270 15

6565 20 ­ 2520 ­ 2560 2550 40 . 5030 100  . 150

BOMPA (1993)

I ara que fem?• Calcular les reps. segons l’objectiu i la intensitat que 

vull treballar.

 Objectiu= Força resistència (50­65%) 15­20reps/1 minut descans a velocitat mitja lenta

44kg ­­­­­­­­­­­­­­­­­­ 100%X      ­­­­­­­­­­­­­­­­­­­ 60%X= 60x44/100 = 26,4 Kg   

 2x20 reps/1’ al 60%rm d’extensió de genoll amb 2x20 reps/1’ al 60%rm d’extensió de genoll amb 26,4 Kg26,4 Kg

TIPOS DE FORÇA

• Força resistència!!!Força resistència!!!• Força Màxima:

– Hipertrofia:• Sarcomèrica• Sarcoplasmàtica 

– Coordinació intramuscular• Força explosiva

(Tous 1999)

FORÇA RESISTÈNCIA• Definició: capacitat de resistir contra el 

cansament durant càrregues de llarga duració o repetitives en un treball 

muscular estàtic o dinàmic ( Ehlenz et al 1990)

FASE­FORÇA RESISTENCIA­

Component carga Característiques

CARGA 30­ 60%

NºEXERCICIS 10 i 15 reps

NºREPETICIONS 15 i 30

NºSERIES 2 i 3

DESCANS 1­2’

RITME D’EXECUCIÓ Moderat

FREQ.SETMANAL 2 i 3 sessions

2x20 reps (un minut de treball) al 60% rm/1’ 2x20 reps (un minut de treball) al 60% rm/1’ velocitat moderadavelocitat moderada

COM PROGRAMAR UNA SESSIÓ?

• Principis que segueixen una sessió:– Integració global de les capacitats físiques (força, resistència, 

flexibilitat, coordinació motriu...)–  Velocitat moderada– Variabilitat d’activitats on sigui integrat la força (F.resis.), la 

resistència, el treball neuromotriu i cognitiu.– Especificitat (cada cas)– Dificultat (augmentant­la)– Intensitat (augmentant­la)– Durada (50’: 5­10’ escalf; 30’part principal; 5’tornada a la calma)

BIBLIOGRAFIA• BUSTAMANTE, J. Neuroanatomía Funcional. 2ª edición. Librería Médica Celsus. Colombia, 1998. ISBN: 

958­9327­03­6• CHOUZA, M. [et al.] Protocolo de fisioterapia en el paciente parkinsoniano. Revista de Fisioterapia, 2001, 

núm. 23, vol. 4, pág. 191­199 ISSN: 1579­7864• CALLE FUENTES, P. [et al.] Los efectos de los estiramientos musculares ¿qué sabemos realmente? 

Revista Iberoamericana de Fisioterapia y Kinesiología, 2006, vol. 9, núm. 1, pág. 36­44. ISSN: 1138­6045• COS, FRANCESC, Apunts del Posgrau de Readaptació a l’Esforç, Barcelona, Manresa, 2002• KLUDING, P.; McGINNIS, P. Multidimensional exercise for people with Parkinson’s disease: a case 

report. Physiotherapy Theory and Practice, 2006, vol. 22, pág. 153­162. ISSN 0959­3985• BAYES, A. Tratamiento integral de la persona afectada por la enfermedad de Parkinson. Fundació Institut 

Guttmann. Barcelona, 2000.• JANKOVIC, J.; TOLOSA, E. Enfermedad de Parkinson y trastornos del movimiento. 5ª edición. Ed. 

Wolters Kluwer/Lippincott/Williams and Wilkins. Barcelona, 2007. ISBN­13: 978­84­935583­7­6•  KULISEVSKY, J.; PASCUAL­SEDANO, B. El pronóstico de la enfermedad de Parkinson. Neurología, 

2000, vol. 15 (sup. 6), pág. 13­20. ISSN: 1576­6578 • MORRIS, M. Locomotor Training in people with Parkinson Disease. Physical  Therapy, 2006, vol. 86, 

núm. 10, pág. 1426­1434. ISNN: 0031­9023• GOWITZKE, B.; MILNER, R. El cuerpo y sus movimientos: bases científicas. Ed. Paidotribo, 2000. ISBN: 

84­8019­418­9• Siff, M., VERKHOSHANSKY, Y.V. Superentrenamiento. Editorial Paidotribo 1996• SOLÉ FORTO, JOAN, Fundamentos del entrenamiento deportivo. Libro de ejercicios; ed Ergo, 2002• GONZÁLEZ BADILLO,J.J.,GOROSTIAGA,E. Fundamentos del entrenamiento de la fuerza. Barcelona: 

INDE, 1995• TOUS FAJARDO, JULIO, Nuevas Tendencias en Fuerza y Musculación; Ed. Ergo, 1999 • BOMPA, T.O, Theory and methodology o training. Debuque, lowa: Kendal Hunt, 3ª edición, 1994 

(1ªedición 1983´)• VELEZ, J. Apuntes del Master Alto Rendimiento Deportivo, Madrid, COE, 2005